Page 49

PROFESSIÓ Assessoria jurídica

amb el difunt; és el que es coneix amb el nom de successió intestada. En altres paraules, d’hereus n’hi haurà sempre, però la diferència radica en què si es fa testament els hereus són aquells que un mateix ha designat, mentre que si no s’ha fet testament aquests hereus els determina la llei.

La successió intestada segons el Codi Civil de Catalunya A manca de testament, les primeres persones que la llei crida com a hereus són els fills, per parts iguals; i en cas de què algun fill hagués faltat abans però hagi deixat néts, la part que li hagués correspost passa als néts, fills del fill ja difunt. Quan a més de fills també hi ha cònjuge o parella de fet, en cas de què no s’hagi fet testament, aquest té dret al que es coneix com a usdefruit universal i vitalici, que és el dret a gaudir de tots els béns que deixa el difunt i d’obtenir-ne els rendiments (com rendes de lloguers o interessos) però sense la facultat de vendre’ls si no és amb el consentiment dels fills. La llei també preveu la possibilitat de què, dins el termini d’un any, el cònjuge o la parella, si així ho prefereix, pugui canviar aquest usdefruit universal per l’entrega, en plena propietat, d’una quarta part dels béns de l’herència. Quan no hi ha fills, ni néts ni besnéts, qui és cridat com a hereu és el cònju-

Fer testament és una qüestió de responsabilitat ge o la parella de fet. Aquest punt és important, i és una particularitat del dret català, ja que la parella de fet té exactament els mateixos drets que el cònjuge en matèria successòria, de tal manera que n’hi ha prou amb una convivència de dos anys perquè es pugui reclamar per la parella la condició d’hereu. En aquest cas, si encara viuen els pares del difunt, aquests només tindran dret al que es coneix com a llegítima, és a dir, a una quarta part del valor dels béns de l’herència del fill difunt. Si no hi ha ni descendents ni cònjuge ni parella, la llei crida com a hereus als pares, avis o besavis, per aquest ordre i a parts iguals. A falta d’ascendents, als germans, nebots i cosins, fins al quart grau. I a manca de tots aquests, els béns queden per a la Generalitat de Catalunya. Aquest ordre establert per la llei només es pot modificar amb l’atorgament d’un testament, que és la manera més eficaç i més econòmica perquè, el dia de demà, els béns passin a les persones que lliurement es decideixi i que aquestes puguin adquirir-los amb les menors dificultats.

 a successió voluntària: L el testament El testament és un document, generalment signat davant de notari, en què una persona estableix quin serà el destí dels seus béns després de la seva mort i que, a més, pot contenir altres disposicions que no són de caràcter patrimonial i que poden ser especialment rellevants com a mecanisme de protecció dels fills menors i dels incapaços. El Codi Civil de Catalunya preveu diverses formes testamentaries, però la manera més comuna d’ordenar les últimes voluntats és a través del testament obert, que és aquell que s’atorga davant de notari i que ofereix unes majors garanties, ja que en tot moment el testador disposa de l’assessorament necessari, de tal manera que s’eviten els problemes que poden presentar les altres formes de testament, com nul·litats o posterior caducitat.

Capacitat per testar Pot fer testament qualsevol persona major de catorze anys i que tingui capacitat natural, és a dir, que a judici del notari tingui coneixement suficient per entendre les decisions que un testament implica, existint, a més, regles especials per les persones amb determinades limitacions cognitives i per aquelles cegues, sordes o mudes. Qui tingui interès en testar només haurà d’acudir, amb el seu carnet d’identitat en vigor, al notari de la seva elecció, el qual, partint de la situació personal i patrimonial de l’interessat, té la obligació d’informar i aconsellar sobre la millor manera de fer el testament (sent rellevant, a efectes pràctics, apuntar que les consultes prèvies a la signatura del testament són gratuïtes, que no és necessària la intervenció d’advocat, ni tampoc la presència de testimonis).

L’INFORMATIU DEL CAATEEB Desembre 2016

49

Inf350  
Inf350