Page 45

PROFESSIÓ Assegurances

mètriques i estructurals); en salut (augment de llistes d’espera); en fàrmacs (augment dels copagaments, exclusions); en la Llei de de Dependència (dificultats en l’aplicació per manca de recursos). En resum: vivim mes anys però la qualitat de vida i les ajudes de l’Estat decreixen.

Quines són les malalties que més freqüentment originen discapacitat? Patologia dominant

%

Psiquiàtrica

Alzheimer i altres demències...

45 - 50

Cardiovascular Neurològica

Ictus i embòlies... Parkinson, encefalopaties...

15 – 20 12 – 17

Reumàtica

Artritis, gota...

8 – 10

Oftalmològica

Glaucoma, retinopaties...

1–3

Font: SOREMA- Dirección Tecnique & Developement (França)

Relació entre edat i discapacitat/ dependència a Espanya

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya Esca 2014 i de l’ine 2015: •• 2010: 1 persona més gran de 65 anys per cada 4 persones actives (15 a 64 anys) •• 2020: 1 persona més gran de 65 anys per cada 3 actives •• 2040: 1 persona més gran de 65 anys per cada 2 actives Durant aquests aquests anys, gran part de la generació del baby-boom, que és la que està mantenint l´actual sistema de la Seguretat Social, sobrepassarà els 70 anys. L’ajuda a les persones dependents, fins fa poc, requeia sovint en les persones de l’entorn, sobretot en les dones: filles, joves i germanes. Avui, aquest fet és impensable amb les dones plenament incorporades al món laboral, famílies monoparentals, singles, parelles sense fills i migracions dels joves. Això vol dir que aquesta ajuda, necessària, s’ha de buscar i s’ha de pagar.

Per fer front a aquesta situació, fa 10 anys es va promulgar la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que estableix un conjunt de serveis i prestacions destinats a la promoció de l’autonomia personal, com a la protecció i atenció a les persones, a través de serveis públics i privats concertats, degudament acreditats. La Llei defineix la dependència com “aquell estat de caràcter permanent en el que es troben les persones per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, psíquica, intel·lectual o sensorial, necessiten de l’atenció d’un altre o altres persones o ajudes importants per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, d’altres ajuts per a l’autonomia personal” i estableix tres graus de dependència en funció de les vegades al dia que la persona necessita ajuda: •• Gran dependència: ajuda de diversos cops al dia per a realitzar vàries activitats bàsiques de la vida diària a causa de la pèrdua total d’autonomia i necessitat de presència continuada d’una altra persona. •• Dependència severa: ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària 2 o 3 cops al dia, sense necessitar cuidador permanent. •• Dependència moderada: ajuda per a realitzar una o vàries activitats bàsiques de la vida diària, almenys un cop al dia. Les intencions de la Llei eren bones però estem veient que manquen els recursos per aplicar-la. El fons de reserva de la Seguretat Social, constituït a principi de segle, s’exhaureix ja que el sistema de repartiment que el sustenta, en no existir recanvi generacional i haver-hi molt atur, no recapta el suficient per pagar totes les pensions. Dels 66.815 milions d´euros que hi havia al fons a 2011, en quedaran quelcom més de 13.500 milions a finals de 2016. I aquesta situació, lluny de millorar, sembla que es pot agreujar. A més, els serveis vinculats a la dependència son inflacionistes: el cost mitjà d’un malalt depenent pot estar, al principi, al voltant dels 25.000 € l’any, però superarà molt possiblement amb escreix els 250.000 € al cap de 10 anys. A l’Estat li està costant aplicar la Llei de Dependència (prestacions econòmiques i serveis) com havia previst. I a més, la prestació no sempre es cobra quan es necessita, ja que l’Estat no és prou àgil a l’hora de valorar i dictaminar si una persona és depenent. Si finalment es cobra l’ajut, es perceben entre 153 € i 750 €/mes, xifra que moltes vegades és lluny del que caldria per ser atesos amb la qualitat necessària.

L’INFORMATIU DEL CAATEEB Desembre 2016

45

Inf350  
Inf350