Page 136

CULTURA Arquitectura i ciutat

Un altre moment de l’espectacle de Toni Mira, l’1 de juny al pavelló, en l’acte d’inauguració de l’Aniversari.

aniversari, tant en els espectacles de dansa, com en les projeccions de cinema, es poden percebre tots aquests efectes potenciats , creant efectes d’una estètica meravellosa i màgica.

Arquitectures replicants Una rèplica és una còpia que reprodueix un original amb una cercada i intencionada exactitud. Normalment una rèplica pot contenir propòsits didàctics i de difusió i normalment el terme i la seva aplicació són més comuns en el món estricte de les obres d’art. En el cas que ens trobem , una obra d’arquitectura, també és aplicable el terme. No empraria la paraula reconstrucció per al cas que ens ocupa, sinó el terme rèplica, que porta més implícit el concepte de la còpia i certa sensació sinistra d’engany, de confusió, de realitat fictícia.

Imatge exterior del pavelló de l’INI els anys 70.

L’autora: Cristina Arribas és arquitecta

Projecció al mur de travertí perimetral del pavelló de la pel·lícula Playtime Acabats els Jocs Olímpics, l’alcalde Pasqual Maragall, amb una maça a les mans, escenifica el pròxim enderrocament del pavelló de l’ini, que encara trigaria un any a fer-se efectiu. (Foto: Rafel Bosch)

« ...el pabellón refleja su construcción en su desmontaje. Se desmonta porque es moderno, y extrae de su transitoriedad, de su caducidad, el elemento estable, permanente, eterno de su forma. La presencia del vacío dejado por el pabellón ha sido, desde 1930, la arquitectura de Mies. Vacío que para ser advertido como tal, precisa, previamente, el montaje de su representación, para, al ser desmontado su signo, quedar su presencia.” El horror cristalizado. Josep Quetglas. Barcelona Actar, 1991.

136

L’INFORMATIU DEL CAATEEB Desembre 2016

Inf350  
Inf350