Page 135

CULTURA Arquitectura i ciutat

ïa la rèplica del pavelló de Mies, es començava a dubtar de la presència non grata del pavelló de l’INI (Institut Nacional d’Indústria): situat a pocs metres, i que després de que servís com a seu de formació per al voluntariat dels Jocs Olímpics de 1992, es va enderrocar. Es tractava d’una construcció de 1973 que va ser creada amb l’objectiu de presentar totes les realitzacions industrials del sector públic. Es va sentenciar la seva desaparició quan es va preveure la construcció del pavelló ja des de 1984. Es va enderrocar l’any 1993 un cop finalitzats els Jocs. Columnes originals de Puig i Cadafalch davant del pavelló el 1929 i proposta guanyadora del Concurs, Columnes cristal·litzades, Luís Martínez SantaMaría.

exercien un efecte cortina. Feien que el pavelló fos menys perceptible amb la distància, incrementant l’efecte sorpresa. Les columnes actuals i les campanyes de difusió actuals del pavelló podrien anar justament en direcció contrària a aquest efecte de filtre que l’arquitecte lloava. Què en pensaria Mies? Al mateix temps que es reconstru-

E  logi a les ombres i als reflexos A la nova versió de 1986 del pavelló es van haver d’introduir certs canvis, atès que l’edifici s’havia pensat per ser provisional i també per la dificultat de trobar els materials de l’època, com l’ònix o la qualitat dels grans vidres lleugerament fumats de tancament que ja no es fabricaven. Vidre, acer i quatre tipus diferents de marbre (travertí romà, marbre verd dels Alps i marbre verd antic de Grècia, i l’ònix daurat de l’Atles).

Finalment es van tornar a emprar els mateixos materials i amb les mateixes procedències. Materials que semblaven especialment triats per Mies per la seva capacitat reflectora. Per una banda, s’eludia qualsevol manifestació ornamental. Per altra, s’empraren materials de gran qualitat i que provocaven certs efectes que es podrien considerar ornament. Aquest és precisament un dels efectes més màgics del pavelló, diria que és el gran efecte que revoluciona els sentits. Parlant ara de la rèplica del pavelló, potser faríem un elogi a les ombres i als reflexos que hem viscut en aquesta arquitectura, però no faríem, d’entrada un elogi a la rèplica. Només hi ha un element que contrasta amb aquesta lluisor, abstracció, mínima expressió de l’arquitectura i els materials del pavelló: l’escultura de G. Kolbe, l’Alba. La descontextualització de l‘escultura, el seu monolitisme, el seu llenguatge figuratiu, textura rugosa, la seva orientació vertical... només col·labora com a objecte reflectit en la làmina d’aigua de l’estany posterior. En els actes de celebració dels 30è

Espectacle de dansa de Toni Mira, l’1 de juny al pavelló, creat per a l’acte d’inauguració del seu 30è l’Aviversari.

L’INFORMATIU DEL CAATEEB Desembre 2016

135

Inf350  
Inf350