Page 132

CULTURA Arquitectura i ciutat

 iversió col·lectiva i D massificada L’usuari del parc temàtic, una vegada ha pagat la seva entrada és plenament conscient que tot allò que veurà i farà serà un simulacre, una ficció. Per tant no és cap enganyifa i és més sincer i fidel a la realitat del que s’espera de la realitat mateixa. És un univers fet a mida per a tots aquells que es volen divertir i gaudir d’una estona entre amics o família. Aquesta concentració d’individus en plena comunió pel que fa als seus interessos i objectius, conforma una societat efímera en plena harmonia en la qual són possibles cues de més d’una hora i mitja sense cap incident, un fet insòlit en la cua de la fleca o la carnisseria del barri. L’oblit desitjat i voluntari de les preocupacions de l’individu quan s’endinsa en el vèrtex de diversió col·lectiva i massificada, és total. Es viu una concòrdia i un civisme que difícilment es repeteixen fora dels seus murs: es respecten les normes i no es llancen els papers al terra. El sentiment de pertinença i vinculació al parc és més poderós que el de formar part d’una escala de veïns, un barri o una ciutat. L’ésser humà es troba entre individus afins pel que fa a gustos i objectius i aquesta homogeneïtzació ens ofereix una Arcàdia feliç.

L’adrenalina, la serotonina, la dopamina s’alliberen en quantitats elevades brindant sensacions embriagadores a mig camí entre el perill i el plaer. Les atraccions ofereixen un risc controlat i l’usuari sap que està a recer i pot gaudir-ne sense recels. Per aquells que no són amants de les emocions fortes, també hi ha altres entreteniments: espectacles, espais enjardinats, gastronomia, jocs... La tematització impregna l’entorn d’una realitat postissa molt poderosa. És el mateix fenomen que succeeix en el teatre i en el cinema: els actors, les ambientacions i els arguments són ficció, però els sentiments i emocions que generen a l’usuari són reals i, en molts casos, s’assoleix la catarsi. Però, a diferència del cinema o del teatre, la vivència és en primera persona i pot perllongar-se dies, fins i tot setmanes gràcies als ressorts sencers tematitzats.

Els canvis en les noves tecnologies i dispositius electrònics han produït modificacions socials i en la manera com ens relacionem. L’estiu del 2016 s’obrirà a Utah el primer parc temàtic de realitat virtual, The Void. El més probable és que la fórmula ideada per Disney s’ampliï amb aquestes nous dispositius i en un mateix espai convisquin atraccions mecàniques i de realitat virtual. L’atractiu dels parcs sempre serà el de passejar plegats en un espai obert agradable, amigable, en contacte amb la natura i amb la possibilitat d’interactuar amb altres persones. Potser la societat d’un futur no gaire llunyà estarà tan tecnificada i submergida en el món virtual que l’experiència més real que podrà tenir al seu abast serà, tal com anunciava Baudrillard, el parc temàtic. L’autora: Elisabeth M. Serra és arquitecta

Cua de l’atracció Shambala de Port Aventura, Vila-Seca / Salou

132

L’INFORMATIU DEL CAATEEB Desembre 2016

The Void, Utah.

Inf350  
Inf350