Page 131

CULTURA Arquitectura i ciutat

A

l llarg de la història, els éssers humans han creat llocs on concentrar-se per participar en rituals, entreteniments, atraccions i espectacles; mentre consumeixen i intercanvien menjar, béns i serveis. Des del panem et circenses romà fins a les ulleres de realitat virtual, les persones han generat experiències de lleure: les fires i mercats medievals, els jardins europeus o pleasure gardens, les exposicions universals, els parcs zoològics… en són alguns exemples. Un dels precedents més antics dels parcs temàtics són els Jardins del Tívoli de Copenhage (Dinamarca). L’oficial de l’armada danesa Georg Carstensen, l’any 1843, va convèncer el rei absolutista Christian VIII per cedir el parc urbà del centre de la ciutat per instal·lar-hi atraccions, restauració i oci. A diferència d’altres jardins europeus, no només en gaudiria la burgesia sinó també les classes populars. En paraules del mateix fundador, “quan el poble es diverteix, no pensa en política”. La promoció reial d’aquests espais fa que el país de la Sireneta sigui un dels indrets amb més tradició. Deu anys més tard, als extramurs de Barcelona, s’inaugurava un complex similar: els

Camps Elisis. Durant dues dècades ocuparen tres illes de l’actual Eixample, des de la Diagonal fins al carrer Aragó. On avui s’alça La Pedrera d’Antoni Gaudí, hi havia una espectacular muntanya russa. Aquestes instal·lacions desaparegueren quan s’enderrocaren les muralles i es realitzà el pla Cerdà. L’any 1955 Walt Disney adaptà el concepte de llenguatge cinematogràfic als parcs d’atraccions. El famós cineasta va idear un espai d’entreteniment global, un univers alternatiu, amb un argument propi, intensament comercial i així oferir una experiència total tematitzada a l’usuari. Aquesta proposta no va comptar amb la confiança i el suport dels inversors i fou el mateix director el que la va finançar. Disneyland Califòrnia de seguida fou un èxit rotund i la fórmula es repetí, copià i reinventà fins a dia d’avui, sense mostrar cap signe de desgast tot i que ja ha complert setanta anys. El secret de seu èxit és controvertit. Els més entusiastes assenyalaran que els parcs temàtics converteixen en realitat els somnis i, en canvi, els detractors només hi veuran l’exaltació del consumisme en la

Camps Elisis, Barcelona, 1853.

Walt Disney amb el plànol promocional de Disneyland, Califòrnia.

seva màxima expressió. El primer parc temàtic s’obre el mateix any que l’afro-americana Rosa Parks es nega a aixecar-se per cedir el seu seient a un blanc, fita de la lluita per la igualtat de drets racials a Amèrica; també és l’any del naixement de Bill Gates, el de la mort de Fleming i Albert Einstein i de l’ingrés de l’Estat espanyol a l’Onu. Disneylandia es fruit d’un moment en el qual la industrialització del primer món està en el seu màxim apogeu, un context ple de desigualtats, conflictes i tensions. L’evasió és necessària i és possible a dins dels límits del parc temàtic. Una realitat paral·lela, un paradís artificial per tornar a ser infants per unes hores o uns quants dies, sense importar l’edat, sexe, religió o condició social. Un espai d’oci familiar, còmode, on no cal decidir ni pensar res ja se’ns ofereix de tot, ràpid i sense esforç.

L’INFORMATIU DEL CAATEEB Desembre 2016

131

Inf350  
Inf350