Page 125

CULTURA Arquitectura i ciutat

tentar la societat (3) foren el motiu principal del més insòlit parc temàtic mai creat, obert només durant un mes (del 21 d’agost al 21 de setembre de l’any passat) a Westonsuper-Mare, una ciutat costanera al sud-oest d’Anglaterra, en l’estuari de Bristol, concebut i pagat per l’artista i grafiter Bansky, d’identitat desconeguda però de vàlua artística reconeguda a tot el món (4).

El seu autor el descriu com un “parc temàtic inadequat per als nens”

L’interès d’alguns de voler tematitzar certs espais públics reals és un dels perills de la societat del turisme d’avui. L’altre, que em sembla tant o més perillós que aquest, és el de voler fer passar per reals coses que no ho són. En aquest grup, per suposat, s’inclouen els parcs temàtics però n’hi ha d’altres de menys evidents --i per tant més perillosos-com són els jocs virtuals, les festes al·lucinants (en l’estricte sentit de la paraula), certs espectacles en els que inclouria una part del món del futbol i alguns programes de TV --que precisament, s’anomenen realitys!, propostes de viatges a llocs “idíl·lics” que no ho són en absolut-i, sobretot, el món de la publicitat en tots els seus vessants, inclòs el polític.

El que personalment em molesta de tots aquests muntatges és que, en el fons, hi ha un missatge subliminar del que està bé i el que no, que és fals -o com a mínim molt discutiblei manipulador. En el cas dels parcs temàtics, sobretot els de caràcter “rosa” com són els de la marca Disney, a més, la fantasia que volen fer passar per realitat és absolutament banal, reaccionaria i kitch.

R  ealitats paral·leles Probablement la denúncia d’aquestes realitats paral·leles, complaents, fictícies i enganyoses en les que es vol fer creure o, com a mínim, acon-

El parc temàtic, anomenat Dismaland (“lloc depriment”, traduït literalment) consistia en un recinte amb un castell amb el perfils dels de Disney però decrèpit i en ruïnes, i diverses altres performances, instal·lacions i obres d’art de fins a 58 artistes, escollits per la seva actitud crítica i transgressora de les actuals convencions en art. A l’entrada del parc, els visitants --que foren més de 150.000-- eren registrats com en el més estricte dels aeroports dels EEUU; els edificis del parc eren tots llòbrecs i desastrats (en realitat el lloc i els edificis, menys el castell, era els d’un antic parc d’atraccions abandonat feia anys); els jardins estaven totalment descuidats i en el seu llac en comptes de peixos hi havia pasteres amb emigrants, alguns d’ofegats, i així, amb el mateix regust agre i crític, s’hi comptaven un bon nombre més

Els parcs temàtics, en sí mateixos, poc enganyen ja que qualsevol persona de més de 6 anys sap que tot el que “representen” és fals encara que a la publicitat diguin que allí “tots els somnis es fan realitat” (2). En tot cas, els seus visitants juguen a tematitzar les seves vides durant una estona o, simplement, gaudeixen d’unes atraccions amb un caràcter, diguem-ne que diferent, del que seria un parc d’atraccions no tematitzat. Hi van participar 58 artistes convidats personalment per l’autor

L’INFORMATIU DEL CAATEEB Desembre 2016

125

Inf350  
Inf350