Issuu on Google+

Autors: The

Caterpillars,

escola

Els

Dofins, escola

Emili

Font

Freda

Carles-Tolrà

de de

Montcada Castellar

i

Reixac

del

Vallès

Les Panderetes, escola Les Moreres de Santa Fe del Penedès

Il·lustradors Les Panderetes, escola Les Moreres de Santa Fe del Penedès


Hi havia una vegada un nen i una nena que es deien Joan i Lola. Un matí d’estiu, van anar a la platja amb els seus pares a jugar. Van jugar a fer castells, a enterrar-se, i s’ho van passar d’allò més bé, tot i que van acabar bastant plens de sorra. Així que van decidir anar fins a l’aigua a rentar-se. _ “Ai!” cridà en Joan. “M’he fet mal al peu amb alguna cosa…!” La Lola va mirar cap als peus d’en Joan. – “Joan! Mira això! Què deu ser? No és una pedra, té forma d’ou… és un ou!”.

Era un ou blanc i blau, gros com una pilota de futbol. Sense dir res als seus pares, van agafar l’ou entre els dos i el van guardar per portar-lo a casa seva i examinar-lo. A la Lola i el Joan els agradava molt tot allò relacionat amb el medi, i aquesta era una


oportunitat única! Potser era un ou de dinosaure! Havien vist moltes pel·lícules de dinosaures. Van pensar que en uns dies potser s’obriria i qui sap què sortiria d’aquell ou!

Quan van arribar a casa van guardar l’ou en un armari i el van tapar amb una manta.


Un dia la mare va obrir l’armari i al veure una manta fora del seu lloc la va agafar i va descobrir que tapava un ou; el va anar a agafar i li va caure a terra. Quan el va agafar de terra, el va mirar i li va semblar un ou molt estrany, llavors va cridar als seus fills.

Quan la Lola i el Joan van arribar amb la mare, l’ou es va començar a moure fins que es va trencar i va sortir una mena d’animal. - Què és això ? Van dir tots tres.


- Ho haurem de descobrir. Va dir la Lola. L’animal que tenien al davant era negre i blanc, tenia quatre potes i una pell molt suau; també tenia cua i, al cap,una mena de cresta amb pèl. Era com una bola.

Van decidir anar a un laboratori de científics on se’l van quedar uns dies per estudiar-lo. Van veure que era un animal molt estrany que semblava salvatge i que podia ser un dinosaure d’una espècie que no coneixien. Segurament l’ou l’havia post un dinosaure en un riu de la selva , des d’on es va anar movent i va arribar al mar; allà durant molts anys havia quedat atrapat en unes roques fins el dia que el van trobar el Joan i la Carla, aquell dia una onada l’havia fet arribar a la platja.


Els científics, després d’examinar-lo a fons, van dictaminar que era un animal prehistòric, però no perillós. Van trucar a casa d’en Joan i la Lola per a què el vinguessin a recollir.

Un cop a casa, es va reunir tota la família per decidir que feien amb ell. A casa no es podia quedar, no havia espai! Casa seva era a prop d’una muntanya on existia un bosc primitiu i per on


passava un riu. Van proposar portar-lo allà perquè l’animal visqués feliç i amb una mica de sort potser trobaven a la seva mare. Així doncs la Lola i en Joan, es van aixecar un matí, van fer les motxilles i van viatjar cap a la muntanya.

En arribar, es van adonar que l'animal semblava que conegués el lloc, doncs ràpidament va començar a menjar herba i a corre per allà. Era herbívor, que bé! així no haurien de patir pel menjar. Van caminar molta estona i, de sobte van sortir a una clariana on havia un forat molt gran, ple d’herbes i branquetes petites. L’animal el va olorar i de seguida es va instal·lar, va fer un bram molt fort que va espantar una mica els nens, es va arraulir i es va quedar allà.


Mira sembla que sigui el seu niu! - va dir la Lola.

Sí!, potser crida a la seva mare. - va contestar en Joan. I tots dos es van quedar ben quiets.

Al cap d'una estona van sentir un bran esgarrifós i van veure com l'herba es movia i lentament va sorgir un gran animal semblant al petit.


Era la seva mare!. En Joan i la Lola es van alegrar molt i van sense fer soroll, van enfilar el camí de casa seva, contents i feliços. I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s'ha acabat.


L'ou misteriós