Issuu on Google+

Sheila Varziela Espejo

3r ESO Ses Pla Marcell

Educaci贸 per la ciutadania

Dossier Educaci贸 per la ciutadania

Alumne: Sheila Varziela Espejo Professora: Anna Narciso Curs: 3r A

1


Sheila Varziela Espejo

3r ESO Ses Pla Marcell

Educació per la ciutadania

Índex

2


Sheila Varziela Espejo

3r ESO Ses Pla Marcell

Educació per la ciutadania

Bowling for Columbine (any 2002), pel·lícula documental de Michael Moore Quines hipòtesis es plantegen al documental com a possibles causes per entendre el problema de les armes als Estats Units i les més d’onze mil morts a l’any per armes de foc? Al documental diuen unes quantes hipòtesis: •

La facilitat d’accés d’un arma

La por que tenen

Els videojocs

A Canadà veu que la gent no tanca les portes d’entrada de casa. Un canadenc explica que quan tanquen les portes de casa no se senten segurs sinó privats de llibertat. Què en penses? Crec que a Canadà no tanquen la porta perquè no tenen la necessitat de fer-ho, no tenen por de cap persona o cosa, i no tenen la necessitat de robar algú o matar-lo. Què creus que denuncia principalment el director al llarg del documental respecte a l’actual política de possessió d’armes dels Estats Units i els mitjans de comunicació? El director denuncia principalment la facilitat de possessió d’armes i bales. El director ha estat sovint acusat de defendre la pau però no la llibertat. Al documental veiem com la Societat Nacional del Rifle defensa la llibertat de tenir armes a casa. Què en penses? Penso que el director defèn la pau més que la llibertat, si tinguéssim tots un arma a casa,la meitat del món no existiria. Penses que aquesta problemàtica amb les armes també existeix al nostre país? Aquí, a España no hi ha aquest problema perquè no hi ha tanta facilitat d’accés a un arma, i menys si ets menor, aquí per tenir una arma has d’haver passat una prova i tenir el permís. Sicko (any 2007), pel·lícula documental de Michael Moore Quins motius es donen al llarg del documental a favor i en contra de la sanitat pública?

Un dels pilars de la sanitat pública és ser solidaris amb els altres. Què opines sobre aquest3 punt?


Sheila Varziela Espejo

3r ESO Ses Pla Marcell

Educació per la ciutadania

Si Michael Moore hagués volgut mostrar el nostre sistema sanitari, què creus que hagués mostrat? Què creus que té de positiu i de negatiu el nostre sistema d’atenció sanitària?

EL PIANISTA (2002) de Roman Polanski.

La pel·lícula “El Pianista” es basa en la vida de Wladyslaw Szpilman (1911-2000) un pianista jueu que vivia a Polonia durant la Segona Guerra Mundial i explica la seva supervivència durant els anys que va durar el conflicte bèlic. Wladyslaw Szpilman va escriure l’any 1946 les seves memòries i vivències durant el temps que va viure en el gueto de Varsòvia. Tot i així, les autoritats comunistes de Polònia van prohibir la seva publicació i no va ser fins l’any 1999 que el seu fill va trobar el manuscrit i el va reeditar amb el títol ¨El pianista del gueto de Varsòvia¨. Aquesta publicació va provocar que el director polonès d’origen jueu, Roman Polanski decidís tractar en una pel·lícula el drama polonès i jueu, que ell mateix va patir en primera persona quan els seus pares i ell van ser deportats a camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial.

1) Si mirem les experiències que ha viscut el protagonista durant els

anys que dura la guerra, quins serien els aspectes més negatius i els més positius que viu? 4 Els aspectes més negatius és que els tenen en un ghetto, no tenen dret a metges, la gana que passen, etc. Els aspectes positius és que un generales va arriscar la vida per ajudar-lo, sobreviu i pot tornar a refer la seva vida.


Sheila Varziela Espejo

3r ESO Ses Pla Marcell

Educació per la ciutadania

2) Quina importància té la música en aquesta pel·lícula i quin paper

juga? L’importa’ns-la de la música en la pel·lícula té un paper de relaxació per a ell, i per ser tan bion pianista el salva la vida en dos ocasions .

3) De quines diferents maneres creus que els polonesos no jueus

encaren les injustícies que es cometen contra els seus veïns jueus? Què en penses? Crec que els Polonesos en caran les injustícies que es cometen contra els seus veïns Jueus,els Polonesos es posen en el costat dels nazis i d’altres es van posar a la resistència,ajudant als Jueus,amagant-los,etc.. 4) Com consideres que viuen els jueus la seva contínua pèrdua de

drets, a més dels abusos i la violència que pateixen? T’ha sorprès alguna cosa del seu comportament? Els Jueus vivien malament,hi ha un cert moment que no els deixen tenir mes duna certa quantitat de diners a casa, però hi ha un moment que no els importa els diners. No ho se com ho encararia al meu país 5) Què significa per a tu la trobada entre el militar alemany i el

protagonista? Significa una situació esperançadora al final,però al principi penses que ell el matarà. Es L’únic moment .en la pel·lícula en el que un alemany i un jueu mantenen una conversa y 6) En la teva opinió, com va ser possible que hi hagués tant d’odi cap

als jueus? Creus que avui en dia es viuen al món situacions similars? Si, però ara per situacions polítiques.

5


Sheila Varziela Espejo

3r ESO Ses Pla Marcell

Educació per la ciutadania

Sistema educatiu coreà. Sistema educatiu finlandès. El nostre sistema educatiu. La creativitat a les escoles. Com definiries el sistema educatiu del nostre país? Quins aspectes positius i negatius destacaries? El sistema Educatiu d’aquí no età malament, però hi han poques beques i molt fracàs escolar, i a més amb la LOMCE encara serà pitjor. (Reportatge “Corea: Prohibido fracasar”). Quins aspectes t’han cridat més l’atenció de tot el que s’explica en aquest reportatge sobre el sistema educatiu coreà? Quins aspectes consideres més interessants i quins trobes que són més negatius?

(Reportatge “El sistema educativo de Finlandia”). Quins aspectes del sistema educatiu finlandès t’agradaria que s’adoptessin al nostre país i per quin motiu? M’agradaria que s’adaptessin el horaris, són bastants bons, encara que els nostres no estan tan malament. (Speech “Do schools kill creativity?”). Ken Robinson opina que les escoles maten la creativitat. Estàs d’acord? Creus que s’hauria de potenciar més la creativitat a l’escola? Com? Sí, estic d’acord en que les escoles maten la creativitat, s’hauria de potenciar més amb classes d’expressió corporal, etc.

6


Sheila Varziela Espejo

3r ESO Ses Pla Marcell

Educació per la ciutadania

TIC 1) Les tic m’ajuden en la recerca d’informació i entreteniment ,les utilitzo amb

mòbil i l’ordinador. 2) Sí ,crec que les persones es relacionen diferent, o l’alemany a l’hora descriure,

perquè pensem el que anem a dir,i cara a cara no pensen , ho diuen i ja esta. 3) Les relacions virtuals es diferencien en que no pots saber si aquella persona es

qui diu ser. 4) Crec que dona mes possibilitats de relacionar-se,per que hi ha les xarxes socials

com el facebook ,el tentwy ,etc.. 5) Sí, hi ha joves que se acaben tancant a casa per que son edictes algun joc. 6) Els riscos principals de les relacions interpersonals a la xarxa són que el perfil

que es dona sigui mentida i es facin creure una cosa que no és. 7) Internet té de positiu ,que ets pots relacionar amb mes persones ,és més fàcil

la recerca d’informació i de negatiu que et tanques a casa i et despistes molt a l’hora de fer deures. 8) Sí,de moltes, tinc twitter,facebook,tumblr,ask,whatssap,instagram, per parlar

amb les amigues i conèixer altres persones .No,no m’aporta res

7


Ciutadania