Page 1

Preu 2 e - MARÇ 2011

SA REVISTA D’ACTUALITAT INFORMATIVA I CULTURAL

ÚRSULA MASCARÓ

”Encara m’emocion quan veig a algú amb les nostres sabates” Joana Barceló: “Puc assegurar que la propera temporada turística serà millor”

NOU PORT DE CIUTADELLA, QUI EN TREURÀ PROFIT? CIUTADELLA O MAÓ


Crear una revista mensual d'informació, opinió i cultura a nivell d'illa és l'objectiu de Mes Iris Menorca, una publicació que neix amb ganes d'obrir-se camí en el món de la premsa local a nivell insular com a referent per als menorquins, per a tots aquells que vivim a l'illa. Crear un nou producte periodístic en temps de crisi és una aposta arriscada, i més quan s'han d'obrir nous mercats publicitaris i també aconseguir el suport de les Administracions de Menorca i de les Illes. Mes Iris Menorca vol ser el referent de la informació vista des d'una perspectiva més ampla i a la vegada més propera i també oferir l'opinió d'algunes de les veus més autoritzades de l'illa i també de Balears en diferents aspectes, és per açò que una part important de Mes Iris Menorca estarà dedicada als columnistes especialitzats. Menorca necessitava d'una revista d'opinió i d'informació plural, oberta i pensada en clau menorquina, i eestam segurs que Mes Iris Menorca donarà compliment a aquesta demanda. Us convidam idò a pujar al nostre vaixell i donar amb nosaltres, cada mes, una volta per l'actualitat informativa de l'illa, per la seva actualitat cultural, per conèixer l'opinió dels experts i gaudir de moments de calma i també de temporals, de dies de sol i d'aigua, de tot allò que ens envolta tot fent periodisme real i proper. Benvinguts al naixement d'un nou mitjà de comunicació i esperem el vostre suport per a tirar endavant. També volem agraïr la resposta positiva del Govern de les Illes Balears que ens ha brindat el seu suport en poder crear Mes Iris Menorca, i les paraules de suport del president Francesc Antich, com també la disponibilitat de Joana Barceló, persona que som molts els que enyoram en seu tarannà al front del Consell de Menorca.

Benvolgudes amigues, benvolguts amics. La iniciativa de posar en marxa una revista mensual com Més Iris Menorca és emprenedora i és una bona idea. Ara que passam per un moment difícil econòmicament, el director Bep Al·lès i tot el seu equip tècnic demostren que a partir d’una capçalera coneguda i amb prestigi, com és l’Iris, hi ha molts més aspectes per explotar. Més Iris Menorca neix des d’un producte arrelat i històric amb voluntat ferma d’assolir prestigi a l’illa i de consolidar-se com a publicació de referència per als menorquins. Que Menorca compti amb una nova revista és positiu, perquè arriba a tota la població de l’illa i perquè s’estableix com el mitjà de comunicació que serveix de vehicle d’informació i opinió sobre l’actualitat menorquina. El que passa a l’àmbit polític, social, cultural o mediambiental es pot conèixer ara amb profunditat, a través de reportatges i d’entrevistes sobre Menorca i per als de Menorca. Per tot això, el meu desig és que sigui un mitjà de comunicació que serveixi per millorar la vertebració i la cohesió social. Sé que vivim una situació complexa i que en aquest context és necessari, més que mai, saber explicar bé què passa al nostre voltant: les repercussions de la crisi mundial, les iniciatives per millorar l’ocupació, per vendre Menorca com a destinació turística o els esforços per modernitzar-nos per ser més competitius. Des d’una informació ben treballada, contrastada i professional, es poden aportar les pautes per generar confiança, mantenir l’autoestima ben alta i l’orgull de formar part de Menorca. Els col·laboradors i columnistes que participen en aquesta revista són persones amb una gran capacitat d’anàlisi que saben contextualitzar l’actualitat amb el temps passat i intuir les perspectives de futur. Pens que hem de seguir avançant en aquesta línia, i informar la societat dels temes que veritablement interessen. Nosaltres volem una ciutadania informada, que pugui conèixer bé el que passa i que desenvolupi un criteri propi a partir del coneixement. Enhorabona per la iniciativa i per molts d’anys! Francesc Antich i Oliver President del Govern de les Illes Balears

Gracies pel vostre suport Bep Al·lès Salvà

(

EN PORTADA

)

Úrsula Mascaró ens espera a la fàbrica de Jaime Mascaró a Ferreries. Ens rep amb un somriure i ens fa passar a una sala on s’hi exposen els seus darrers models de sabates.

Dipòsit legal ME 53-2011. DIRECTOR: Bep Al·lès Salvà REDACTORS: Climent Llopis, Pep Santos. FOTOS: Bep Al·lès, Isabel Martín. ADREÇA: C/ Pintor Torrent, 7 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON: 971 38 55 58 FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es eliris-disseny@infotelecom.es EDITA: Setmanaris i Revistes S.L.

3


Tot en marxa per al funcionament del nou Dic de Son Blanc per Sant Joan PER BEP AL·LÈS FOTOS: PORTS ILLES BALEARS


REPORT Les obres del dic de Son Blanc estan en un nivell d'execució superior al 95% i avancen segons el calendari previst. Tal i com es va comprometre el conseller d’Habitatge i Obres Públiques i president de Ports de les Illes Balears, Jaume Carbonero, els esforços es dirigeixen a que tot estigui enllestit per Sant Joan. Va ser, recordem, precisament un Sant Joan de l’any 2006 quan una forta rissaga va tenir greus conseqüències en les embarcacions amarades al port. Des de llavors, els esforços invertits per desenvolupar aquest projecte estan donant com a resultat que el de 2011 sigui, pel que fa a efectes de les rissagues, el més segur de tots els Santjoans viscuts fins ara. Del projecte inicial s’han fet diversos canvis: la seguretat, el màxim respecte a l’entorn natural, així com dotar a Ciutadella d’una infraestructura que potenciï l’activitat econòmica de la illa, han estat algunes de les claus principals que han marcat aquestes modificacions. I totes aquestes mesures s’han pres sota un precepte bàsic: una gestió econòmica estricta, eliminant qualsevol element innecessari, però sense estalviar ni un euro en seguretat. Les millores incloses en el projecte han estat totes dirigides a respectar la seva integració mediambiental i una major projecció comercial del port. Així, s’ha eliminat un mur de contenció davant la zona dels penya-segats, el qual s’ha substituït per dos calaixos més en el dic exterior, canvi que a més de ser més respectuós ambientalment, també disminueix l’agitació interior de les aigües. Per altra banda, també s’instal·laran “ducs d’alba” per a l’amarrament de creuers de fins a 250 metres d’eslora, objecte d'altre projecte que s'està redactant actualment. Es tracta, sense dubtes, de la posada en marxa d’una de les obres d’infrastructura més importants dutes a terme a Menorca en concret i a les Illes Balears en general.


Accessos i estació marítima L'obra de l'accés al port que ja s'està duent a terme, consta de dos carrils de 3,5 metres d’amplària, dos arcens, dues aceres, a més d’un carril bici de 2 metres. Tot el tram s’il·luminarà amb faroles que tindran dues altures en la part del carril bici. El tipus de carretera serà urbà, amb una velocitat de 40 quilòmetres per hora. Pel que fa a l’edifici de la terminal, tot i que es planteja com a estació provisional (que en un futur se destinarà a zona d’emmagatzematge), compta amb tots els elements necessaris per al bon funcionament del port, una vegada es posi en marxa. L’edificació, que s’ubica sota l'explanada del pàrquing exterior i superior, se construeix en una zona ja excavada de l’obra del port que s’aprofita per ubicarhi l’edifici que tindrà en la part superior les zones d’aparcaments instal·lades. L’edifici mira cap el mar orientació sudoest, protegint-se dels agents meteorològics mitjançant un porxo. Es tracta d’una construcció rectangular amb una superfície de 2.828,05 m2 projectada de tal manera que es dona prioritat a l’economia de mitjans, a l’estalvi de recursos, al reciclatge i a la sostenibilitat. A més, aquest edifici està totalment adaptat a la legislació sobre

supressió de barreres arquitectòniques. Pel que fa als accessos, els vianants podran arribar al port des del pàrquing superior a través d’una escala descendent i un ascensor que porten al distribuïdor de la terminal i les oficines portuàries. L’accés a les dues dependències també es podrà fer a peu pla des de l'explanada del moll, la qual s’habilitarà per al pàrquing de vehicles. Acord unànime per al projecte de reordenació del Port Ciutadella Cal destacar l’ acord unànime que va aconseguir el passat 16 de febrer la proposta de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques per a la reordenació del Port de Ciutadella. En la reunió, convocada per Ports de les Illes Balears, el sector nàutic i els partits polítics varen donar el seu suport a la que es va considerar com a millor de les propostes per a la zona. El debat mantingut en l’encontre donà com a fruit que el projecte de reordenació del Port de Ciutadella desenvolupat per Ports IB, es pugui posar en marxa amb suggeriments aportats pels representants de les entitats nàutiques i dels diferents polítics presents. L’objectiu de tots és que per a les properes festes de Ciutadella aquesta reordenació estigui molt avançada i que estigui finalitzada durant la temporada

alta. Es preveu que aquesta reordenació tingui un cost aproximat de 2 milions d’euros i que es podrà comptar amb 106 nous amarraments permanents que gestionarà Ports IB, els quals se sumaran als 159 amarraments existents ja al Port. L’actuació s’estén fins a un total de 340 metres de línia de moll de la marge nord de la dàrsena interior distribuïts en diferents alineacions: l’atracament de la línia comercial de major port (110 metres), la zona de descàrrega (16 metres), el front utilitzat per a l’atracament del buc de menor port (Cape Balear, 60 metres) i la resta del moll de la marge Nord fins al pont de la Colàrsega. A partir del moll pesquer es disposa un pantalà fixo per a l’amarrament de “golondrines”, una embarcació de salvament i una embarcació d’arrossegament en la zona Oest, així com embarcacions en la zona Est i 6 pantalans flotants de longituds compreses entre 24 i 64 metres. En aquests pantalans s' habilitaran 106 llocs d’amarrament per a embarcacions esportives de fins a 12 metres d’eslora i 53 ml d’amarrament per a embarcacions de pesca menor.

6


Un Mystic Seaport para Mahón OPINIÓ

Es impresionante. Parecen dos ciudades distintas de países lejanos y están las dos separadas por 60 km en una isla pequeña. Si ustedes pasean los fines de semana por Ciudadela podrán contemplar con gran asombro y alegría el buen estado de su casco histórico, los comercios abiertos y gente con buena pinta paseando por sus calles. Por el contrario, si se les ocurre darse una vuelta por Mahón un sábado por la tarde el panorama no puede ser más desolador: el casco antiguo abandonado con persianas rotas colgando y casas que amenazan ruina, los comercios cerrados a cal y canto y una gentuza que aterroriza al más valiente. ¿Cómo es posible que pueda ocurrir una cosa así ? Muy sencillo, Mahón desde hace muchos años se ha ido consolidando en la gran ciudad de funcionarios de Menorca que han ido languideciendo mientras desaparecían numerosos destinos de la milicia y de la Administración del Estado mientras que en Ciudadela ha ido surgiendo una generación joven de emprendedores que han apostado por la recuperación de su ciudad con orgullo sano de volver a llevar a Ciudadela a lo más alto de Menorca. Un punto de inflexión se va a producir en las próximas semanas con la puesta en marcha del nuevo puerto comercial de Ciudadela, histórica aspiración de la capital del poniente menorquín y que sin ninguna duda va a suponer un cambio radical en la estructura económica de la isla. ¿Está Mahón preparado para perder gran parte de su tráfico marítimo de mercancías de la isla? Pues mucho me temo que no, más bien puede convertirse en la puntilla de una ciudad que no se merece pasar por el actual estado de abandono y pesimismo general. Para un foráneo como yo que lleva veinte años viniendo a esta espectacular isla siempre hemos visto en su increíble puerto de seis kilómetros de profundidad con su preciosa Base Naval , su Lazareto, su Isla del Rey, San Felipe un potencial económico de primera referencia en el Mediterráneo. De hecho al poder liberarse Mahón de la carga del tráfico de mercancías en favor de Ciudadela podría aprovecharse la situación actual para realizar un Concurso Internacional de Ideas para que los expertos más afamados fijen los nuevos usos y diseño del puerto como referencia única en el Mare Nostrum. En ese sentido me viene a mi memoria la maravilla de actuación portuaria y marítima realizada en Mystic River de Connecticut (USA) donde se han combinado no sólo los usos náuticos tradicionales sino que se han introducido elementos históricos y culturales de primer orden que lo han convertido en un símbolo nacional en la costa este norteamericana. Así junto a los tradicionales clubs náuticos se ha recreado en un espacio de 15 hectáreas las actividades propias de un puerto del SXIX con más de 60 edificios originales restaurados y barcos de época que pueden ser visitados como el mítico Charles W. Morgan con más de 400.000 vistas cada año

¡¡Cuánto más puede convertirse en referencia histórica y cultural del mediterráneo el gran puerto de Mahón con su Historia y sus espectaculares Castillos de San Felipe, La Mola su impresionante Base Naval, con la casa del Almirante Lord Collingwood…con barcos de época que puedan ser visitados recreando el XVIII y el XIX !!! Ramón Pita da Veiga

7


Nou port de Ciutadella, qui en treurà profit? PER CLIMENT LLOPIS FOTOS: MES IRIS MENORCA El proper mes de maig entrarà en servei, per fi, el dic de Son Blanc, una obra llargament esperada que convertirà el port de Ciutadella en la principal porta d’entrada per mar a Menorca. L’entrada en funcionament del braç i dels dos molls, de 116 i 146 metres de longitud, atreurà els vaixells de línia regular de mercaderies, una volta les navilieres han vist en aquesta infraestructura una bona oportunitat per abaratir costos i multiplicar ingressos. La pregunta que molts es fan és si la posada en servei del dic beneficiarà només a Ciutadella, en treure el tràfic comercial del port antic i duplicar, pràcticament, la capacitat d’amarraments i l’espai dins la badia, o serà un benefici per tota Menorca. Les postures disten d’estar clares. El delegat d’Iscomar, José Ignacio Seguí Chinchilla, està convençut que l’entrada en servei del nou port exterior de Ciutadella no perjudicarà econòmicament a Maó, ans al contrari, serà beneficiosa per a la ciutat. Chinchilla raona que el desviament de les línies regulars cap al dic de Son Blanc alliberarà els espais “hipotecats” actualment pel tràfic comercial al port de Maó, de manera que es podran dedicar a usos més lucratius.

Maó: noves portes a la marina esportiva Segons el delegat de la naviliera i president d’APEAM (Associació Provincial d’Empresaris d’Activitats Marítimes), el trasllat de les línies regulars cap a Ciutadella “alliberarà al voltant de 100.000 metres quadrats de mirall d’aigua en primera fila del port de Maó” que es podran dedicar, d’aquesta manera, a la marina esportiva. El fet que les navilieres facin l’opció, per raons econòmiques, pel port de Ciutadella front al de Maó permetrà que la indústria de manteniment d’embarcacions pugui ocupar les esplanades actuals i treure’n un major profit. Chinchilla creu, en aquest sentit, que s’obren noves portes al negoci de la marina esportiva en sec, que pot representar molts més beneficis per a Maó en llocs de feina de nova creació. “En l’actual situació –opina-, Maó no pot créixer més en tot allò que avui genera ocupació, que és la marina recreativa. Maó té hipotecada una part important del port pel tràfic comercial, una activitat que avui només deixa doblers a les administracions en forma de taxes portuàries”. Chinchilla assegura que “el concepte del port comercial com a motor econòmic d’una ciutat fa temps que ha passat a la història.

Aquest concepte sí que va existir als segles XVII, XVIII, XIX i a començament del XX, i és cert que aleshores els ports comercials donaven moltíssima mà d’obra. La gent muntava les agències de transport el més aprop possible del port, però això fa quaranta anys que ha canviat, quan aquesta economia es va traslladar als polígons industrials”. Chinchilla creu que res no canviarà, en aquest sentit: “El transportista que se n’anava al Polígon d’Alaior quan s’obria la porta del vaixell de la Trasmediterránea, continuarà fent el mateix, tot i que en lloc de sortir de Maó haurà d’agafar la Ronda Sud de Ciutadella i creuar la carretera general”. “La càrrega, ni es crea ni es destrueix”, afirma l’empresari. “A més”, afegeix, “si no hi ha estiba, no hi ha activitat econòmica”. Per al delegat d’Iscomar, el fet que el municipi de ponent esdevengui el principal port d’entrada de Menorca suposarà, d’entrada, un augment dels costos per a les empreses de transport, que hauran de fer, d’aquesta manera, més quilòmetres per dur la càrrega fins als magatzems.


Escèptic D’altra banda, Chinchilla es mostra molt escèptic en relació als anuncis que s’han fet sobre la possibilitat que la construcció de ducs d’alba al nou port de Son Blanc, en el sentit que permetran l’arribada de creuers i vaixells de fins a 250 metres. “Si Baleària i Acciona es plantegen venir a Ciutadella, hauran de dur vaixells adequats per al port de Son Blanc, ja que tant el ‘Martín Soler’ com el ‘Fortuny’ tenen devers 170 metres d’eslora”. El delegat d’Iscomar opina que “mentre els vaixells no ultrapassin els 140 metres de llarg no hi haurà cap problema per atracar a Ciutadella, però per damunt d’aquesta eslora serà inoperatiu”. Chinchilla va més enfora encara i creu que ni tan sols amb la instal·lació de ducs d’alba podran arribar a Ciutadella vaixells de més de 175 metres. L’empresari creu que des de les administracions i els mitjans de comunicació “s’ha enganat als ciutadellencs com a xinesos”. Amb tot, el president d’APEAM està convençut que la posada en marxa del dic de Son Blanc i la reordenació interior del port antic de Ciutadella serà profitosa per a Menorca en el seu conjunt. “La inauguració d’una nova infraestructura portuària és bona per a l’illa, perquè, d’entrada, Menorca tindrà dos molls més amb possibilitat d’amarrament del tràfic comercial. Passar dels sis molls actuals a vuit (els cinc actuals de Maó més els tres que hi haurà a Ciutadella) és positiu perquè pot augmentar el tràfic de vaixells un 20% i multiplicar, d’aquesta manera, el negoci”. Per a les navilieres, el

benefici d’operar amb Ciutadella és evident, “ja que podran establir comunicacions directes i facturar les dues illes a la vegada, estalviant-se un vaixell”. Però, i per als usuaris? Chinchilla creu que hi sortiran perdent, atès que “l’abaratiment de costos per part de les companyies també suposarà una reducció dràstica de serveis”.

REPORT

El port com a lloc de pas Segons Chinchilla, “a Maó tothom està encantat que el tràfic regular se’n vagi cap a Ciutadella”, ja que, assegura, “aquesta activitat no genera, pràcticament, cap lloc de feina nou”. Per al president d’APEAM, “el port és, avui, tan sols un lloc de pas, un peatge de l’autopista”. El veritable potencial econòmic rau, segons Chinchilla, en l’explotació de les esplanades i dels miralls d’aigua per part del sector nàutic. L’empresari maonès creu que, al contrari del que molta gent pensa a Ciutadella, “Maó creixerà exponencialment en llocs de treball”. Aquest és, tot just, el camí que, en la seva opinió, havia d’haver seguit Ciutadella si s’hagués executat l’ampliació de Cala en Busquets que havia previst dur a terme el 2007 el Govern de Jaume Matas, i que implicava la instal·lació de 103 amarratges i la creació, al seu voltant, d’una àrea de serveis nàutics que donava cabuda a una marina en sec per a 180 embarcacions. “El projecte original que el PP havia previst executar a Cala en Busquets era veritablement un projecte de futur. La previsió d’una esplanada per al manteniment d’embarcacions i la creació d’una marina en sec sí que hagués generat llocs de feina. Per a Ciutadella, hagués estat la millor manera d’entrar de ple al segle XXI”. Chinchilla creu que, per part de l’actual Govern de Francesc Antich, “no hi ha hagut cap tipus d’interès a executar l’ampliació prevista. Els pressupostos de la Comunitat per al 2008 contemplaven una partida de 8 milions d’euros i en els comptes del 2009 hi havia assignats també 7 milions, però les prioritats de Ports han estat unes altres”.

La suma, positiva Tot i això, Chinchilla opina que la sortida del tràfic comercial cap a Son Blanc serà un alleujament per a les altres activitats que havien de conviure fins ara amb una situació de manca d’espai cada cop que els vaixells de línia entraven o sortien del port. En canvi, per a les navilieres, atracar a Son Blanc pot ser més problemàtic que ara en dies de tramuntana molt dura. “La suma de tots aquests elements positius i negatius representarà, amb tot, una millora important per a Ciutadella”, afirma l’empresari. Ningú no dubte que treure el tràfic regular de dins el port antic millorarà la seguretat, en eliminar les maniobres dels vaixells, però, beneficiarà a tothom per igual? Chinchilla creu que no. Per al delegat d’Iscomar, el fet d’allunyar el tràfic comercial “de l’ànima de Ciutadella” pot perjudicar el teixit comercial d’aquesta ciutat. “S’ha de tenir en compte que els 270.000 passatgers que desembarcaven cada any a pocs metres de la


Chinchilla: “A Maó tothom està encantat que el tràfic regular se’n vagi cap a Ciutadella, ja que aquesta activitat no genera llocs de feina” Plaça des Born ara passaran a la Ronda Sud. Si deixes els passatgers a 2 quilòmetres de la ciutat no és gens probable que se’n vagin a fer compres al nucli antic. Malauradament –recorda-, a Maó tenim una amarga experiència amb els creuers que s’envien a la Base Naval. Us puc assegurar que els turistes que arriben en aquests creuers no surten per res del vaixell. Si des de l’Autoritat Portuària envien el ‘Nura Nova’ a descarregar a la Base, els clients no fan cap tipus de despesa. En canvi, si el vaixell atraca a l’actual terminal del port de Maó, no es queden a l’estació i aviat es reparteixen entre els diferents bars i negocis de la zona. Si aquesta situació l’extrapolem a Ciutadella, estic convençut que el comerç d’aquesta ciutat se’n ressentirà”. Ascome creu que no hi haurà diferències Al respecte d’aquesta possibilitat, el vicepresident de l’Associació de Comerciants de Menorca (ASCOME), Joan Moll, opina, amb tot, que “no hi haurà massa diferències” en relació a la situació actual, amb el trasllat dels vaixells al nou port de Ciutadella. “El desembarcament dels passatgers a l’actual moll comercial podia beneficiar, en un primer moment, als negocis situats als voltants, però pel demés, un cop arriben a Ciutadella els turistes o es queden o se’n van cap a Maó, el mateix que passarà quan desembarquin a Son Blanc”. Moll creu, d’altra banda, que si el port de Maó perd pes com a port comercial haurà de fer el possible per modificar l’oferta i fer una aposta més decidida pel turisme recreatiu. Carrasco: “Suposarà el desenvolupament del Polígon de Ciutadella” L’opinió del president del Club Nàutic Ciutadella, Bartolomé Carrasco, és diferent, en molts aspectes, a la que manté el delegat d’Iscomar, José Ignacio Seguí Chinchilla. Carrasco opina que el dic de Son Blanc “serà un element totalment dinamitzador de l’economia de Menorca”. Per a l’empresari ciutadellenc, “el fet que les línies de transport de càrrega rodada s’estableixin a Ciutadella suposarà el desenvolupament del polígon industrial d’aquesta ciutat i l’establiment d’empreses de distribució al municipi. El que no és lògic pensar és que les empreses se’n portaran el gènere cap a Maó, o Alaior, per a després tornar-lo a dur cap a Ciutadella”. Per tant, l’entrada en servei del dic de

La instal·lació de ducs d’alba perquè venguin creuers i vaixells de fins a 250 metres d’eslora és la guinda del pastís

Bartolomé Carrasco

Son Blanc “generarà llocs de feina concrets a Ciutadella”. Perquè això passi és important, però -adverteix el president del CNC-, que els vaixells que atraquin a Ciutadella “siguin d’una eslora mitja a partir de 170 metres. En cas contrari, poc millorarà la cosa”. Carrasco dóna per fet que “la instal·lació de ducs d’alba permetrà l’arribada de creuers i de vaixells amb una eslora de fins a 250 metres. És imprescindible que es facin les passes que s’han de fer perquè això sigui una realitat. Per descomptat, seria la guinda del país”. Juntament amb la creació del nou port exterior i la reordenació del port antic, el president del CNC creu que és fonamental executar, a mig termini, la marina seca a Cala en Busquets. “És important que aquest projecte es faci, ja sigui el que es va dissenyar el 2007 o un altre. Hem d’esperar que el propi port evolucioni per si mateix per a veure quines són les demandes que hi ha. Trob que ara mateix, en la situació de crisi econòmica per la qual passam, és inviable tirar endavant el projecte. Haurem d’esperar tres, cinc, vuit o deu anys a tirar-lo endavant, però s’ha de fer i és important que allò que es faci sigui totalment realista”. D’altra banda, Carrasco opina que el trasllat dels molls d’atracament dels vaixells a Son Blanc no farà minvar els ingressos dels comerciants, atès que el volum de passatgers que arribarà serà molt superior a l’actual. Contràriament al que assegura Chinchilla, el president del CNC no creu que la concentració de línies regulars a Ciutadella suposi una reducció de serveis per als usuaris. “Estic convençut que l’oferta s’acabarà adaptant a la demanda. Si bé és cert que poden arribar a reduir freqüències, no ho és

menys que també poden augmentar places. Crec que també se podran optimitzar costos i que, optimitzant costos, els preus seran més barats i podrà venir més gent”, assegura. Carrasco creu que el desviament del tràfic comercial cap a Ciutadella obligarà al port de Maó a reinventar-se. “El fet que les línies comercials surtin del port pot ser, fins i tot, un element dinamitzador per a l’economia de Maó. D’entrada, pot atreure un major trànsit de vaixells recreístes i fer que s’obrin més comerços. És ben possible que es creïn més àrees comercials i de passeig dins el port”. Vicenç Tur es fa el desentès Interrogat per “Més Iris”, el batle de Maó, Vicenç Tur, va optar per fer-se el desentès. A través del seu servei de premsa, Tur va declinar fer declaracions sobre aquest assumpte. L’alcalde no vol mullar-se en un

10


als estudis previs que s’han fet, que la instal·lació de ducs d’alba al dic de Son Blanc permetrà l’arribada de creuers i de vaixells de majors dimensions. Contràriament al que opina José Ignacio Seguí Chinchilla, la batlessa no creu que “els enginyers que han elaborat aquests estudis vulguin enganar

ningú”. “Per descomptat, no m’atrevesc a posar-ho en dubte”, afegí. Perfils complementaris Per part seva, el conseller d’Ordenació del Territori, Joan Marquès, ha expressat la seva convicció que l’entrada en servei del port exterior de Ciutadella beneficiarà el conjunt de l’illa. Marquès creu que la posada en valor d’aquesta nova infraestructura permetrà que Menorca compti amb “dues grans ofertes de comunicació marítima de perfils perfectament complementaris”. D’entrada, la construcció del dic afavo-

La posada en valor del dic permetrà que Menorca compti amb dues grans ofertes de comunicació de perfils complementaris

Joan Marquès

rirà l’arribada de un major nombre de persones que tenen la seva segona residència a l’illa o que aprofiten la reducció del trajecte per fer turisme de cap de setmana. El conseller opina que el fet que Son Blanc guanyi pes com a port comercial obligarà a Maó a especialitzar-se en l’activitat nàutica i a apostar per l’arribada de iots i vaixells de gran eslora que podran disposar de llocs d’estada i de manteniment durant tot l’any. “El port de Maó –afirmà- és un port amb un interès i un atractiu altíssim. Si les

tarifes dels amarraments de base són competitives en relació a altres llocs de la Mediterrània, aleshores el potencial és molt alt”. Marquès creu que els residents també tindran més oportunitats de tenir un espai on amarrar les seves embarcacions.

Encaix El conseller d’Ordenació del Territori creu, amb tot, que serà necessari un procés d’encaix fins que els ports de Maó i Ciutadella canviïn el seu perfil econòmic. “És clar que l’entrada en servei del dic de Son Blanc comportarà un procés d’implantació de noves activitats, però, des d’una visió de conjunt, el benefici serà per a tota l’illa”. Marquès recordà, en aquest sentit, que “el Pla Insular de Costa (PIC), tot i no tenir potestat sobre els ports, es pronunciarà sobre el tipus d’oferta que se pugui implantar en aquests dos grans espais, que haurà de ser respectuosa amb el medi ambient i amb el paisatge”. “Entenc –afegí- que es tracta de dues grans infraestructures (sense oblidar el port de Fornells) que generen oportunitats de benefici sumades i complementàries”. El titular del departament d’Ordenació del Territori no creu que el desenvolupament de Ciutadella com a port comercial provoqui una fugida massiva de les empreses distribuïdores instal·lades als polígons de llevant cap a l’altre extrem de l’illa. “És possible que les empreses de nova creació tenguin en compte aquest factor, però no crec que la diferència de cost entre transportar les mercaderies a Ciutadella o a Maó compensi a les distribuïdores que ja es troben implantades de desmuntar les seves estructures”. El trasllat de la zona de desembarcament de passatgers des de l’actual moll comercial

REPORT

tema tan espinós. Si fa no fa, aquesta va ser l’excusa “oficial”. Un poc pobre, tot s’ha de dir. No és aquest el cas de la batlessa de Ciutadella, Pilar Carbonero, que, a diferència del seu col·lega, no va esmunyir-se. Carbonero opina que el dic “serà una nova porta de Menorca oberta a l’exterior” que tindrà una indubtable repercurssió socioeconòmica sobre Ciutadella, en particular, i sobre l’illa, en general. Carbonero no creu, d’altra banda, que sigui fàcil respondre si la consolidació de Ciutadella com a primer port comercial de l’illa pot afavorir el desenvolupament del polígon de ponent. La batlessa pensa que “faria falta un anàlisi rigorós” per donar una opinió clara al voltant d’aquesta possibilitat, tot i que assegurà que “és clar que, per força, alguna influència tindrà”. “Des de l’Ajuntament hem impulsat el desenvolupament del sector B-9 precisament perquè Ciutadella tengui més sòl industrial a l’abast”, afirmà, a més de recordar que el nou port exterior quedarà molt ben connectat amb el polígon a través de la Ronda Sud. Segons Carbonero, cal tenir en comte també que a més de l’activitat lligada al tràfic de passatgers i de mercaderies, el nou port comportarà també una part de desenvolupament logístic important. Quant al port de Maó, la batlessa de Ciutadella recordà que “és un dels ports naturals més importants de la Mediterrània” i que “té un potencial increïble”. “Un port no és tan sols comunicacions, és també activitat recreativa. Això ho hem vist molt bé amb el projecte de reordenació del port antic de Ciutadella. La creació de 106 nous amarraments suposarà una reestructuració de l’activitat econòmica del propi port”. Carbonero no dubta, finalment, en base

fins a Son Blanc no farà minvar tampoc la facturació als comerciants i botiguers del nucli antic, segons Marquès. El conseller recorda que l’increment de l’oferta de les línies regulars comportarà un creixement del 11


REPORT

nombre d’usuaris i, alhora, aquest fet generarà una major activitat comercial. L’entrada en servei del dic de Son Blanc suposarà l’arribada a Ciutadella de vaixells més grans i còmodes i també l’escurçament de les travessies. “Si un visitant arriba amb el seu vehicle, sortirà de Son Blanc i es plantarà al mig de la Plaça des Born en cinc minuts. L’usuari que viatja sense vehicle haurà d’agafar l’autobús, però són serveis complementaris que en cap cas no seran elements dissuasoris per a l’arribada de turistes. El factor que compensa més i també que és més atractiu és la reducció de la travessia enmig de la mar”. Aquest increment de visitants es distribuirà, segons el conseller, per tota l’illa. “Si ve més gent per mar hi haurà també més estades al llarg de l’any; la gent que tengui casats per Ferreries, Es Mercadal, Maó, Sant Climent o Sant Lluís aprofitarà més per venir. L’opció de Menorca com a segona residència es veurà afavorida, i també la de Menorca com a visita de cap de setmana. L’atractiu turístic de Menorca es veu reforçat, d’aquesta manera, amb aquesta comunicació externa. A ningú no se li acut pensar, per exemple, que Ciutadella no treu profit de l’aeroport. L’aeroport és un punt d’entrada, però, a partir d’aquest punt d’entrada, la gent es distribueix cap a la destinació que vol. Amb el port exterior de Son Blanc passarà el mateix”. Ducs d’alba Pel que fa a la possibilitat que la instal·lació de ducs d’alba permeti l’arribada de creuers i de vaixells de fins a 250 metres d’eslora, Joan Marquès creu que no hi haurà problemes perquè puguin atracar a Son Blanc. “És cert que hi ha creuers més grans, d’un altre format que no és aquest. Aquest segment de mercat té uns altres interessos, i l’usuari d’aquests vaixells també demanda altres coses. Però hi ha al mercat creuers d’una altra tipologia que tenen més possibi-

litats d’atracar a Menorca, i que podran arribar a un o a l’altre port en funció de la meteorologia”. El conseller creu que s’ha de fer un esforç per defugir plantejaments simplistes i localistes al voltant de la rivalitat que han mantingut històricament Maó i Ciutadella. “Hem de ser capaços de veure que aquí, o hi guanyam tots o ens enfonsam”. ASTRAME El president de l’Associació de Transportistes de Menorca (ASTRAME), Joaquín Bisbal, opina també que el fet que hi hagi més infraestructures portuàries s’ha de valorar com a “molt positiu”. Sobre com afectarà l’entrada en servei del dic el panorama de les comunicacions marítimes, Bisbal creu que “caldrà veure primer quina serà la posició de les navilieres quan estigui finalitzat el nou port exterior, tot i que en principi sembla ser que tenen intenció d’operar a Ciudadella”. “Haurem de veure –afegeix Bisbal- en quina mesura afecta el canvi al port de Maó, però és gairebé segur que el tràfic regular de passatgers i mercaderies es veurà reduït”. D’altra banda, el president d’ASTRAME considera que, almenys a curt termini, la posada en servei de Son Blanc “no suposarà grans canvis” en l’actual bipolaritat MaóCiutadella. Tampoc no creu Bisbal que els canvis que es començaran a aplicar a partir del mes de maig afavoreixin la implantació de noves empreses al Polígon de Ciutadella. “No crec que es doni aquesta situació a mig termini – explicà-, atès que a Ciutadella hi ha poc sòl industrial, i molt car. Moltes empreses de la zona de llevant han fet inversions importants en infraestructures i encara no les han amortitzades, per la qual cosa es fa difícil pensar en noves inversions. En el sector del transport –enraona- els marges són molt petits i això dificulta que es puguin escometre canvis estratègics d’aquesta magnitud. Haurem

de ser àgils i optimitzar els nostres recursos operatius perquè no s’incrementin els nostres costos. Pens que les empreses hem de veure aquests canvis més com a oportunitats que com a amenaces i saber-nos adaptar a la nova situació”. Estalvi Quant a les navilieres, hi ha dos aspectes, segons Bisbal, a tenir en compte. “Per un costat”, opina, “la distància entre Barcelona i Ciutadella és considerablement inferior a la que existeix entre Barcelona i Maó, i això suposa un clar estalvi en temps i combustible. A més, Son Blanc permet comunicar els ports de Barcelona, Alcúdia i Ciutadella en un temps òptim, el que permet a les navilieres oferir diferents trajectes en un sol dia i amb un sol vaixell. D’altra banda –insisteix, els ports de Ciutadella i Maó depenen d’administracions diferents, el primer de Ports de les Illes Balears i el segon d’Autoritat Portuària. Serà important, per això, veure els diferencials de costos portuaris entre un i altre i, sobretot, el tipus de serveis que oferirà la nova infraestructura de Son Blanc pel que fa al tràfic de mercaderies. La millora d’infraestructures no hauria de suposar en cap cas un empitjorament dels serveis que reben els usuaris”, opina. Pel que fa al futur del port de Maó, Bisbal creu que “caldrà esperar a veure quin volum de tràfic comercial se desviarà cap a Ciutadella, però, en cas que sigui majoritari, qualsevol nova activitat en el port de Maó serà benvinguda, i és clar que el sector nàutic té moltes demandes a fer. En qualsevol cas, no tenc molt clar que la pròpia Autoritat Portuària sàpiga el que succeïrà amb els tràfics regulars, atès que té prevista una important inversió en el moll del Cós Nou amb la nova terminal de passatgers”. 12


Nirvis en el PSM

Problemes interns a UPCM L’arribada de la ex-socialista Anna Pons Capella a UPCM està creant certes tensions dins aquest partit. Anna Pons Capella reclama el número dos de la llista a Ciutadella, però el secretari general d’UPCM, Antoni Florit, diu que aquest lloc és seu. Un problema que encara no té solució.

Pilar Carbonero entre les cordes La qüestionada gestió de Pilar Carbonero al front de l’Ajuntament de Ciutadella està posant en dubte la seva continuïtat com a candidata socialista. Molts històrics del partit ja critiquen obertament a l’alcaldesa que, de cada vegada té menys recolzament intern. Alguns ja estan maniobrant perquè el conseller Joan Marqués sigui el substitut.

L’ESQUIT X

La desaparició del PSM en el Consell insular i el Parlament, segons les darreres enquestes publicades, ha fet saltar totes les alarmes a dins del Secretariat d’aquesta formació. El PSM necessita tenir representació perquè de lo contrari el seu futur seria molt negre. Maite Salord s’haurà de multiplicar en les seves aparicions, perquè a la zona de llevant encara és una perfecte desconeguda. Mentre, en Joan Lluis Torres es frega les mans.

Desmobilització en el PP La darrera convenció regional del PP celebrada a Maó va posar en evidència la escassa mobilització dels popular menorquins. Hi va haver poca presència menorquina. En Santi Tadeo no acaba d’aconseguir il·lusionar les seves bases. I ell sap que si no aconsegueix governar al Consell insular, el seu futur polític i el de na Toñi Gener, que té el seu destí vinculat a Tadeo, té data de caducitat.

El PP des Mercadal s’avança La presentació de la candidata del PP a Es Mercadal, Antònia Cantallops, i la seva llista quasi sencera ha estat tota una sorpresa. Una candidatura amb gent jove i preparada. El PP des Mercadal ha passat de no tenir candidat a tenir la llista aclarida. Curiosament, a altres pobles encara no saben ni per on hi van.

Damià Borràs a la llista del Parlament El vicepresident del Consell insular i conseller de Mobilitat, Damià Borràs, abandonarà la primera línia de foc per anar a les llistes del PSOE al Parlament. Ja està cansat de gestionar les carreteres menorquines i dels rifi-rafes amb el conseller del PP, Joan Domínguez. Ara només somnia amb una tranquil·la jubilació al Parlament balear. Poca feina i molts doblers.

13


PER CLIMENT LLOPIS FOTOS: MES IRIS MENORCA

N

ueva Rumasa torna a protagonitzar la vida econòmica espanyola, després que deu de les més empreses més importants del grup, inclosa Quesería Menorquina, hagin demanat acollir-se a un ‘preconcurs’ de creditors.

La notícia saltava als teletips el proppassat 17 de febrer: deu companyies de Nova Rumasa s’acollien a un procediment especial de la Llei Concursal que concedeix un termini de quatre mesos per negociar amb els creditors el pagament del deute, a fi d’evitar la suspensió de pagaments. El grup cerca, d’aquesta manera, comptar amb quatre mesos de temps per renegociar els 700 milions d’euros que deu als bancs. A més de la fàbrica de formatge de Maó, la mesura anunciada fa uns dies per la família Ruiz-Mateos afecta Clesa, Garvey, Hotasa, Dhul, Elgorriaga, Hibramer, Trapa, Carcesa (Apis i Fruco) i el club de futbol del Rayo Vallecano. Amb el ‘preconcurs’ de creditors per a deu de les seves empreses, s’obre, segons Nueva Rumasa, una “nova etapa de reestructuració” que ha de servir per “garantir la seva viabilitat futura i el compliment de la totalitat dels seus compromisos”. Els principals creditors són Banco de Santander i Banesto. Mentre la família Ruiz-Mateos negocia a tota pressa l’entrada d’un fons de capital de risc per aportar liquiditat al grup (sona, cada cop amb més força, el nom de Oaktree Capital, la marca nord-americana representada a Espanya i Portugal per Carlos Gila), la situació tant dels inversors, alguns dels quals ja han començat a cercar compradors disposats a fer-se amb les subscripcions, com dels treballadors de les diferents empreses, és en aquests moments d’incertesa.

p P p

C L sa se l’ l’ se ti g

C

Mobilitzacions Les federacions agroalimentàries d’UGT i CCOO han pres l’acord d’iniciar “accions conjuntes en els diferents centres de treball”, així com una manifestació unitària per al proper 12 de març a Madrid per reclamar els 3 milions d’euros que se’ls deuen en concepte de salaris i defensar els prop de 5.000 llocs de treball que integren la seva plantilla. Els dos sindicats han anunciat que els treballadors se mobilitzaran a cada empresa del grup i a cada comunitat autònoma. A banda d’aquesta convocatòria, els 180 treballadors de la planta de Quesería Menorquina a Maó tenien previst concentrar-se el proppassat dilluns, 28 de febrer, en favor de la continuïtat de la fàbrica i de l’entrada d’un operador solvent, amb capacitat per reflotar l’empresa. L’anunci de la situació econòmica del conglomerat d’empreses que lidera la família Ruiz-Mateos ha generat una important preocupació en els treballadors, comités d’empresa i sindicats. Tot i que les empreses no estan encara en situació de concurs de creditors (suspensió de pagaments), l’acumulació de deutes i la falta de treball estan arribant a cotes importants. Paràlisi Els problemes de liquiditat de Nueva Rumasa provoquen que cada cop que la fàbrica paralitza la producció per manca de matèria primera es perdin més de 20.000 euros al dia. A més, Quesería Menorquina ha començat a incomplir els acords als quals va arribar amb la multinacional nord-americana Kraft en el moment de traspassar la planta de Maó, en el sentit de subministrar a l’empresa productora d’Illinois 2.700 tones anuals de formatge rallat o en porcions per a la marca El Caserío fins al 2012. La manca de liquiditat de Nueva Rumasa afecta també als pagesos de Menorca. A dia d’avui, només 17 llocs de l’illa subministren quallada a l’empresa de la família Ruiz-Mateos. Els retards de Nueva Rumasa a l’hora de pagar als seus proveïdors (el deute es calcula, en aquests moments, entre 40.000 i 200.000 euros) agreuja la difícil situació que pateixen els ramaders de l’illa, que a través de les organitzacions agràries FAGME, AGRAME i AGRENA anunciaven fa només uns dies que set explotacions de Menorca tancarien en breu les seves portes, afegint-se així a les cinc que van tancar el 2010 (informació que, per cert, ha desmentit públicament la consellera d’Economia, Antònia Allès).

L’abella que va

Gestions Enmig de la complicada situació per la qual passa la planta de Maó, Govern balear i Consell de Menorca no han parat de fer gestions per cercar una solució que garanteixi la viabilitat de la fàbrica. La setmana passada, la portaveu del Govern balear, Joana Barceló, reafirmava la seva convicció que Quesería Menorquina “és una empresa de viabilitat provada”, tot i reconèixer que pot quedar “en perill” per culpa de la “gestió deficient” de Nueva Rumasa. Barceló subratllà que la principal preocupació, en aquests moments, és trobar, conjuntament amb els administradors i treballadors de l’empresa, “una fórmula molt rà-

p li c n

R C m d E m c p la


pida per posar en marxa la producció” de la factoria. Per part seva, la consellera menorquina d’Economia, Antònia Allès, explicava que el Consell està pressionant a l’empresa des de fa mesos perquè es mantengui al dia dels pagaments als treballadors i als ramaders.

Campanya Ruiz-Mateos ‘júnior’ va reconèixer que el grup ha patit tots els efectes de la crisi, però que la seva situació “es veu agreujada” per una “bestial campanya orquestrada” per interessos que va dir desconèixer, per la qual cosa s’ha vist “obligat a demanar aquesta mesura de protecció judicial”. No obstant, va deixar clar que no afecta a l’activitat diària de la companyia ni al seu patrimoni, que “frega els 6.000 milions d’euros”. “Estem segurs que la situació és reversible i que podrà ser modificada en poc temps”, assegurà l’empresari, qui va subratllar, a més, que tots els inversors estan al dia en el seus cobraments (el temps no ha tardat a desmentir l’empresari) i que els llocs de feina “no estan en perill”. El patriarca i fundador de l’imperi de l’abella manifestà, a més, la seva satisfacció per la creació de Nueva Rumasa, després del “robatori” de l’antic holding i recordà que s’han complert 28 anys de l’expropiació i continua pendent de resoldre el contenciós del just-i-preu pel qual la família reclama 18.000 milions d’euros. José María Ruiz-Mateos censurà el “comportament menyspreable, insòlit i sense raó” d’alguns bancs i, en particular, del que concentra el major percentatge de risc, que “de la nit al dia” talla el finançament.

Actuacions Les explicacions dels dirigents de Nueva Rumasa no van convèncer pas els sindicats, els quals van entendre des d’un començament que la millor estratègia era no quedar-se asseguts. La Federació Agroalimentària de CCOO va posar aviat tots els serveis jurídics i tècnics del sindicat a treballar en diferents línies d’actuació per la situació de Nueva Rumasa. Comissions Obreres va deixar ben clar que entre aquestes iniciatives es troba la personació en els procediments concursals anunciats per l’empresa. El sindicat assenyalà que cercarà les solucions més adequades per als interessos dels treballadors i puntuaitzà que la situació del grup no es deu a un problema financer “puntual”, sinó “estructural”, les dimensions del qual es desconeixen. “Però tenim les seves conseqüències des del punt de vista econòmic i laboral, atesa la falta de transparència i la nefasta gestió empresarial desenvolupada”, argumentà el sindicat.

caure de l’eixam

Reclamar les nòmines Com havia fet abans en el cas de Clesa, una altra de les empreses del grup en dificultats, Comissions Obreres no tardà a demanar als treballadors de Nueva Rumasa que sol·licitin al Jutjat Mercantil número 6 de Madrid la seva inscripció com a creditors del grup, a fi de reclamar les nòmines que se’ls deuen. En la mateixa línia es manifestava la Federació Agroalimentària d’UGT, que anuncià que cercarà “la via jurídica” que li permeti personar-se en els processos que ha obert el grup perquè els treballadors cobrin els salaris endarrerits. En un comunicat, UGT explicava que a les empreses de Nueva Rumasa “fa ja dos anys que es retarden els pagaments als empleats i proveïdors”, una situació que suposava “falta de matèria primera per a les fàbriques, la qual cosa implicava el bloqueig de a producció”. Passa a la pàgina 19

REPORT

Cronologia La notícia del preconcurs feta pública per la família Ruiz-Mateos va causar un veritable terratrèmol arreu del país. La poada en escena fou digna de l’home que el 1989 va donar un cop de puny al cap a Miguel Boyer, l’aleshores ministre d’Hienda en el moment de l’expropiació de Rumasa, el 1983, per part del govern socialista de Felipe González. El fundador de ’imperi de l’abella, José María Ruiz-Mateos, comparegué en roda de premsa acompanyat pels seus sis fills varons i part de ’equip directiu per dir que el seu objectiu se centra a protegir els interessos dels seus empleats i remarcar que complirà els eus compromisos amb els més de 5.000 inversors que han confiat en la companyia amb la subscripció de pagarés o de paricipacions. Fidel a si mateix fins al final, l’empresari andalús explicà que “si no pugués satisfer aquesta obligació i no tingués fe, em pegaria un tir”.


Úrsula Mascaró: “Encara m’emocion quan veig a algú amb les nostres sabates”

Ú

rsula Mascaró ens espera a la fàbrica de Jaime Mascaró a Ferreries. Ens rep amb un somriure i ens fa passar a una sala on s’hi exposen els seus darrers models de sabates. Mascaró va ser fundada a Ferreries a l’any 1918. Al principi va començar com un taller artesanal de sabatilles de ballet. Ja en els anys 50 en Jaume Mascaró va transformar aquell taller de producció artesana en una fàbrica de calçat de disseny i qualitat. Es va iniciar un procés d’expansió que va culminar amb l’obertura de tendes pròpies a partir dels anys 80. A finals dels 90 Lina y Úrsula Mascaró, la tercera generació, van prendre el relleu del seu pare i van anar consolidant el prestigi i la qualitat de les seves principals marques. Es van expandir per nous mercats internacionals ampliant el nombre de tendes pròpies arreu del món. En aquests moments Mascaró té més de 250 empleats, 47 tendes pròpies i presència en els principals mostradors dels cinc continents a través de les seves tres principals firmes: Jaime Mascaró, Úrsula Mascaró y Pretty Ballerinas.


PER BEP AL·LÈS FOTOS: MASCARÓ

ENTREVISTA

- Quin és el secret de l’èxit? - El secret de l’èxit és creure amb el que fas i gaudir de la feina. En aquests moments, la nostra empresa té un grup de treballadors excel·lents, que gaudeixen amb el que fan. Un grup jove i dinàmic amb ganes de fer coses noves. Els treballadors de la fàbrica són uns autèntics artesans, fan una feina magnífica. Jo, particularment, m’ho pas molt bé treballant. És cert que estaria millor a ca meva, amb els fills, però venc a treballar amb molta il·lusió. Aquesta és una part molt important de l’èxit de qualsevol empresa, posar-hi il·lusió. - Però, en aquests moments de crisi... - És cert que hi ha crisi. I és cert que això és nota a tot arreu. Però no podem quedar aturats, paralitzats davant aquesta situació adversa. Hem de continuar endavant, innovant amb disseny, millorant en qualitat. Intentant fer un producte que agradi. L’equip que ara esteim dirigint l’empresa és un grup molt equilibrat. No som craks cap dels tants, però som bons cadascun en el que fa. Jo me dedic més a qüestions de disseny, la meva germana, na Lina, es dedica més a temes d’exportació, en Quique Díaz fa una gran feina de promoció, és el que aconsegueix que les nostres sabates estiguin presents a festivals, desfiles, gales amb famosos, etc. I el meu marit és el que estableix l’estratègia d’expansió. Formam un gran equip, jove i amb moltes ganes de fer feina. - És cert però que el fet de produir a Menorca és un handicap... - Sí, sí, és ben cert. Produir a Menorca suposa un encariment del producte. Tot surt més car aquí. Però hem de suplir aquest increment del cost amb més qualitat i més disseny. Noltros feim un producte d’una certa qualitat. Hem de pensar que, avui per avui, només a Espanya i a Itàlia és fabriquen sabates de qualitat i amb un plus de disseny. Per altra banda, tenim la gran sort de que el nostre producte estrella, les “pretty ballarines”, estan tenint una molt bona acollida per tot arreu. - Què has après del teu pare? - Han tingut molta influència a la meva vida, el meu pare i la meva mare. Tots dos han estat molt importants i són peces fonamentals en el desenvolupament de l’empresa. La meva mare és un amor. I del meu pare he de destacar que és molt exigent, lleial i bona persona. - Quan va començar a dissenyar? Ara farà uns 20 anys que vaig presentar la meva primera col·lecció. Me’n record perfectament de cadascun d’aquells dissenys. - Quina evolució tecnològica s’ha viscut dins el món del calçat? Lògicament hi ha hagut una modernització amb la maquinària, però el procés de producció és pràcticament el mateix. La confecció d’una sabata té un component molt important d’artesania, de labor manual. El que sí que ha evolucionat molt és el procés de comercialització. En aquesta línia hem invertit molts d’esforços i hem treballat molt en promoció dels nostre treball.


- En aquests darrers dies hem vist com les vostres creacions han obtingut un gran èxit a la Gala dels Goya. Què sents quan veus alguns famosos duent les teves sabates? - La veritat és que m’emocion. És una sensació molt polida. Però també m’emocion igual quan caminant pel carrer veig a algú que també duu les nostres sabates, o vaig a dur els fillets a escola i una mare porta unes sabates de la nostra marca. Ara bé, el que sí me va fer molta il·lusió és veure a Iker Casillas calçant unes sabates nostres. N’Iker és la meva debilitat. Això sí que me va impactar. Tal vegada és perquè les sabates d’home que feim encara no són tan conegudes com les sabates de dona o les ballarines. - Canviant de tema, com veus Menorca? - Particularment ho veig molt malament. No veig massa futur per la nostra illa. Però, realment, que hi ha a Menorca? Quins atractius tenim? Quines botigues tenim? Quin servei donam? Quan un viatja una mica se’n dona compte de que Menorca està molt atrassada en determinades coses. Un problema enorme és el tema del transport aeri. Els preus dels bitllets d’avió són molt cars i això no facilita que els turistes puguin venir a Menorca. Per altra banda, me sembla que aquí estan passant coses que no tenen sentit comú. Quin mal fa, per posar un exemple, que a les platges verges hi hagi un xiringuito? A l’estiu passat van venir uns amics a Menorca i els vaig suggerir que anassin a una platja verge. Van tornar deshidratats, rebentats de caminar. Van dir que mai més hi anirien. - I per un empresari que vulgui invertir aquí... - Crec que a Menorca fa falta que els polítics se posin d’acord i que deixin a una banda determinats prejudicis i es centrin realment en el que necessita Menorca. Per posar un exemple, com és possible que a Menorca un bouer abandonat no es pugui rehabilitar si no és per posar-hi vaques? I si no tens vaques? I si no hi ha una explotació agrària? Prefereixen que s’esfondri a que pugui tenir una altra destinació. És això normal? Crec que hi hauria d’haver una major flexibilitat. Menorca m’encanta. És preciosa. No vull que es construeixi més. Però hi ha algunes cosetes que s’haurien de canviar. I és clar, quan un empresari ve aquí, per invertir, queda una mica esglaiat quan veu determinades actituds. - A nivell de turisme quines coses ens farien falta? - Cada estiu ens anem, amb el meu home i els fills, a Eivissa, de vacances. La veritat és que és una illa que m’encanta. Allà saben perfectament que viuen del turisme i mimen i cuiden al turista. Tot està enfocat a satisfer les necessitats del turista. El servei és impecable. I tenen una oferta complementària espectacular. Menorca encara no sap el que vol. Quin mal fa que Menorca pogués tenir un parell més de camps de golf, o uns ports esportius en condicions?

Úrsula Mascaró és una persona que manté aquella espontaneïtat de sempre, aquella frescor i aquella humilitat que caracteritzen les persones que han arribat molt amunt però que viuen amb els peus a terra. Ha estat una trobada molt agradable. Tot un plaer. 18


Ve de la pàgina 15 Intranquil·litat A l’endemà de la notícia, el secretari general de la Federació Agroalimentària de CCOO, Jesús Villar, compareixia davant la premsa per recordar la situació “d’absoluta intranquil·litat i incertesa” que s’ha instal·lat entre els treballadors del grup. Villar denunciava que les empreses de Ruiz-Mateos pateixen un “problema estructural, financer i de model de gestió, el qual requereix més implicació de les administracions”. El dirigent sindical es referí al fet que es tracti d’un “entramat” d’empreses que no consoliden com a holding i que tenen moltes matrius en paradisos fiscals. D’altra banda, demanà que s’aclareixi “quina és la situació amb Hisenda”. “Hi ha un problema gravíssim de credibilitat, no sols de la banca, sinó també de proveïdors que han decidit no servir més, i la desconfiança dels treballadors és absoluta”. Un altre membre de CCOO, Ramón Gó-

rriz, exigia, alhora, una investigació sobre el tipus de polítiques empresarials com les que duu a terme Nueva Rumasa. “L’exemple de Nueva Rumasa és una mostra del tipus d’economia que no volem per aquest país”. CNMV La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ha dit, tanmateix, que el Govern espanyol ha fet “tot el que estava al seu abast” per advertir dels riscos dels productes d’inversió que oferia Nueva Rumasa, que prometia interessos alts. Salgado recordà que es va canviar la legislació per obligar a que aquest tipus d’emissions es fessin obligatòriament a través d’un intermediari financer. A més, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) realitzà fins a set avisos perquè els possibles inversors s’informassin sobre les emissions oferides per Nueva Rumasa. “Poc més es pot fer”, assegurà. Precisament, la CNMV ha rebut consul-

tes de dos inversors particulars que van subscriure emissions de pagarés i participacions de societats de Nueva Rumasa. Riscos El Govern espanyol, però, no ha estat l’únic a advertir els inversors. Les organitzacions de consumidors també han avisat sobre els riscos que corren els estalviadors. Així, la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Mestresses de Casa (Ceaccu) ha posat “un cop més” en evidència “la desprotecció” i la “deficient” formació financera que tenen els petits estalviadors. Ha advertit, de fet, que el 90% dels estalviadors no contrasta la informació de les empreses amb la de la CNMV. “Solvència Després que esclatassin les primeres reaccions, l’empresari de Jerez José María Ruiz-Mateos demanà “pau, assossec i tranquil·litat” a tots els inversors que han confiat en el grup perquè la situació de

19


tresoreria és, va dir, “extremadament àmplia”, la solvència és “enorme” i hi ha capacitat “més que suficient” per atendre tots els compromisos. “Si no fos aquest el cas, no hauria tingut la caradura de posarme davant dels periodistes. No hi ha absolutament cap motiu de preocupació”, explicà l’empresari en declaracions a Onda Cero. Ruiz-Mateos va recordar que la primera Rumasa començà amb set obrers. “Després, la van liquidar de mala manera, per sorpresa, amb 65.000 llocs de treball. De nou començàrem del no-res, i ara tenim 10.000 llocs de treball”, va dir. Embargament D’altra banda, es coneixia també que la família Radó no es planteja renegociar el

concepte d’interessos de demora) i va ordenar “l’embargament preventiu immediat dels béns del deutor, per les quantitats expressades, per si no es fes cas del requeriment”. L’acte judicial decretà l’embargament de quatre finques propietat del Grup Dhul, dues de Clesa i una altra la meitat proindivisa de la qual és propietat d’Alfonso Ruiz-Mateos Rivero. Les finques es troben a San Roque (Cadis). Alcalá de Guadaira (Sevilla), Alacant, Valverde de la Virgen (León), Jaén i Picanya (València). Hotasa Els 1.100 treballadors d’Hotasa (Nueva Rumasa), 600 dels quals fan feina a les Illes, també estan preocupats per la situació de ‘preconcurs’ que afecta l’empresa,

hotelera. Els treballadors asseguren que els hotels d’Hotasa són “rendibles i productius” i que la divisió està funcionant bé, amb una ocupació que frega el 70% de mitjana, depenent de la temporada, el que “dóna tranquil·litat davant d’altres negocis del grup que tindran més problemes”. A les Illes, la sol·licitud de ‘preconcurs’ de Nueva Rumasa afecta a prop de 600 treballadors de l’hoteleria. La Federació de Comerç, Hoteleria i Turisme (Fecoht) de CCOO exigí, en un comunicat, que la situació “es resolgui sense perjudicar l’ocupació” i l’estabilitat dels llocs de feina. El sindicat es manifestà, a més, en contra de “l’enginyeria econòmica” del grup “a la qual ens ha tingut acostumats el senyor Ruiz-Mateos”.

Nueva Rumasa confia a tancar aviat un acord amb un grup de capital de risc per aportar liquiditat a les seves empreses

deute amb Nueva Rumasa i estudia l’adopció de noves accions judicials, inclosa la via penal, contra la família Ruiz-Mateos per impagaments en una operació de venda d’hotels. La família Radó va interposar una demanda per l’impagament de part de l’import derivat de la venda de dos hotels ‘Beverly’ en 2008 (per 69 milions d’euros), uns actius en els que comptava amb una participació minoritària, de prop del 18%. El Jutjat de Primera Instància número 57 va requerir a Nueva Rumasa que abonés al creditor 1,2 milions d’euros (910.573 euros en concepte de principal, 20.385 euros per despeses i 279.287 euros en

atès que “el 90% dels concursos de creditors en fase concursal acaben en liquidació”. Defensen la rendibilitat dels hotels –un dels quals, l’Hotasa Sea Club, es troba ubicat a Ciutadella- i demanen que es “mantinguin oberts” per evitar mals majors. El grup Hotasa posseeix 15 establiments, repartits entre Andalusia (2), Balears (7) i Canàries (6), als quals se suma un altre a Santo Domingo (República Dominicana). Els sindicats confien, mentrestant, que la direcció de Nueva Rumasa aconsegueixi signar acords puntuals amb els seus creditors o vendre actius per dotar-se de liquidesa i evitar d’aquesta manera un concurs, que podria arrossegar a la divisió

Pressió Per part seva, el Govern balear anunciava a través de la seva portaveu, Joana Barceló, que “s’ha de pressionar obligatòriament Nueva Rumasa perquè reactivi el funcionament de l’empresa”, atès que “si no funciona, amb prou feines podrà subministrar als seus clients els productes que demanden, cosa que generarà un perjudici encara més complicat per a la seva viabilitat”. Des del Govern balear, es té la convicció que la fàbrica de Quesería Menorquina és “viable” i que el “problema clau” rau en l’administració de la factoria per part de Nueva Rumasa pel fet que les seves “dificultats de finançament estan paralitzant el funcionament de l’empresa”. Des de llavors, tant des de les administracions com des dels treballadors i des del propi grup no s’han parat de fer gestions. Trobarà Nueva Rumasa el fons d’inversió que cerca amb tant ímpetu per tenir la liquidesa suficient per fer girar la roda?, quin és el futur de la planta de Maó?, què passarà amb els 180 llocs de feina de la fàbrica? Tot fa pensar que els problemes tot just acaben de començar. 20


El camp de Menorca. Reinventar-se o ...

OPINIÓ

Per fi és març. Temps de canvis, canvi de temps i com no, temps de fires. En aquest cas, sa Fira del Camp de Menorca a Alaior és a prop d’obrir ses seves portes. Una fira que aglutina el sector agrari i ramader menorquí, motor d’antany, i que aprofita la ocasió per mostrar tot allò que l’engloba: empreses del sector de pinsos, de tractors, etc i com no, el Concurs Morfològic de Bestià Boví Frisó de Menorca. Tot un esdeveniment que ha anat augmentant, tant en participants com en visitants, i que s’ha convertit en un referent a tota Balears. Però no tot és festa ni glòria. No hem de perdre de la nostra memòria que aquest sector està passant pels seus pitjors moments en molts d’anys d’història. Primer, perquè han passat de ser el sector de riquesa per excel·lència a passar desapercebuts, sent el 2% del PIB de l’illa aproximadament; segon, perquè ha passat de ser un sector autosuficient a dependre gairebé dels ajuts que els atorguen les Administracions Europees i Autonòmiques; i tercer, perquè els preus de les matèries primes pugen, les ventes baixen i tot junt, els ofega. Vist així, que és tal i com ho veuen els entesos, és totalment normal que el sector estigui perdent la il·lusió en el seu dia a dia i decantin la possibilitat d’innovar i millorar el que tenen, per deixar-ho córrer i pensar en un futur diferent i en un altre sector. Algun entenedor m’ha arribat a dir que el que està passant és degut a la poca voluntat política en afavorir i donar més llibertat a aquest sector –en deteniment del turístic- , a més del poc coneixement dels que toquen els fils a les Administracions competents. No sabem si és l’opinió majoritària o no, però el que si veiem és el profund estancament que pateix el camp amb gran risc de mort, i açò, ens hauria de fer reflexionar. No sé si seguir sent uns mantinguts sigui la solució, ja que els ajuts europeus arriben a la seva fi, o per la contra, hauríem de pensar en clau turística, aprofitant el que tenim per donar cabuda a nous reptes. Em referesc a la possibilitat de fomentar els agroturismes i/o el turisme rural. Possiblement els senyors dels llocs ho veurien amb bons ulls i estic segur que els l’amos també, perquè com sabem, l’agroturisme permet seguir amb l’activitat del camp, com fins ara, però amb hostalatges a les cases dels llocs. Ara bé, sense voluntat política, no hi ha idea que es pugui realitzar. Ells són els que fan i desfan les lleis, el que posen pegues o els que ho poden permetre. I ara que estem en temps d’eleccions, podria ser un bon moment per saber el que pensen els qui es presenten a president o presidenta del Consell, ja que en breu haurem de decidir a qui volem. Sóc de l’opinió que innovar no és destruir ni és menjar-nos terreny. I també pens que si no ens adaptam als nous temps, hi ha la possibilitat de quedar-nos sense oxigen pel camí, tal i com els ha passat a diferents explotacions agràries en els darrers temps. Reflexionem-hi. Pau Rotger Pons. Alaior. http://paurotger.blogspot.com/

21


PER BEP AL·LÈS FOTOS: ISABEL MARTÍN – Després d’uns resultats bastant optimistes a la darrera edició de Fitur, quines són les perspectives per a Menorca de cara a la imminent temporada turística? – Sí, la veritat és que hi ha una data objectiva i amb total claretat podem assegurar que la propera temporada turística serà millor. – Quins són els factor que d’una manera clara faran que la temporada sigui millor? – Serà millor gràcies a la recuperació de les economies dels mercats emissors, com també influirà la feina feta en tot allò que fa referència als acords de connectivitat tant amb els touroperadors com amb línies de transport. Per tant faciliten poder fer promoció conjunta i l’accessibilitat dels futurs visitants, açò és també molt important. – Creu vostè que també ens beneficiarà e clima de tensió que es viu a certs països competidors com és el cas d’Egipte o Tunisia? – Evindentment, les revoltes i la inestabilitat de tot el que és el nord d’Àfrica també influirà, per tant en aquest sentit la temporada serà millor. – Però encara hi queda molta feina per fer i potser es tracta d’un moment puntual... – Que la temporada sigui millor no vol dir que haguem acabat de fer els deures, ni fer-hi aprop... No podem confondre que una bona conjuntura turística per l’any 2011 signifiqui que ho tenim tot resolt, sinó tot el contrari. Crec que obligatòriament hem d’aprofitar aquesta bona conjuntura per a seguir treballant en recuperar els reptes que té l’activitat turística a les nostres illes i especialment a Menorca, que passen per millorar el nostre producte turístic tant a nivell públic com a nivell privat. Açò vol dir que és obligatòri donar més rendabilitat a les nostres empreses allargant la temporara, pel que és necessari construir pro-

ducte fora de temporada i aquest producte ha de ser la clau, ha de ser la prioritat en la promoció per tal de que ens arribi turisme fora de temporada i perquè les nostres empreses facin feina més estona. Açò és clau juntament amb la millora del que és la qualitat de la pròpia oferta, sigui pública amb la millora de les zones turístiques o sigui privada amb la millora dels establiments. Tenim els instruments per a millorar la nostra oferta turística. Hem de possibilitat que dóni nous i més serveis a fi de donar més ocupació laboral i guanyar en rendabilitat. Aquest és el gran repte, guanyar rendabilitat, sigui perquè es donin més serveis quan vénen amb millors instal·lacions, sigui per allargar temporada..., aquests dos paràmetres que hauriem d’ajuntar per a millorar aquesta rendabilitat, perquè una bona temporada i res més de conjuntura no ens basta per a dir que estam guanyant el futur. – És idò el turisme el nostre motor econòmic per a sortir de la crisi? – Sí, i sobre tot, en aquest sentit de cada vegada més cal valorar la importància de cada vegada més creixent de la indústria turística com a motor per a tirar endavant la nostra economia. Aquest sector dins el 2010 va generar ocupació davant les fortes xifres d’atur i que estam convençuts que té possibilitats si en som capaços de millorar l’estacionalitat i milloram la quantitat de serveis que oferim serà capaç de donar més ocupació i donar més rendabilitat a la nostra economia, per tant el sector turístic és molt important, la seva indústria i la sensibilització de tots a favor de la mateixa. – Vostè a més de portar la Conselleria de Turisme, també porta la de Treball i Formació, que és amb la que es va incorporar a l’Executiu de Francesc Antich. Quines seran les iniciatives en aquests aspecte cap al sector turístic? – Pel que fa referència a polítiques laborals en tenim definides dues de suport. Una, la formació, ja que per primera vegada mitjançant l’Escola d’Hoteleria i ASHOME donam formació a les persones en situació d’atur i sense prestacions, i per altra banda donam incentius a la contractació, tant al que fa referència a les persones que han esgotat les prestacions com a dues vertents, que són molt importants, són els joves amb contrac-

ENTREVISTA

Joana Barceló: “Puc assegurar que la propera temporada turística serà millor”

tes en pràctiques i de formació, que computen per a poder accedir a l’atur i persones que ja estan formades puguin fer pràctiques a l’empresa. Com facilitar al màxim la contractació i la formació dins el sector turístic, perquè valoram que és aquest sector el motor per a sortir d’aquesta crisi tan dura que vivim. – Com a consellera de Turisme com veu les iniciatives que es volen portar a terme des de l’Ajuntament de Ciutadella en crear nous productes com bé siguin obrir les coves de sa Cala Blanca o promoure les postes de sol, etc? – Tot producte turístic és bo i val la pena fomentar-lo i precisament amb aquests actius que cada poble té, i ser capaços de transformar-los en un actiu turístic, com les coves de Cala Blanca, què evidentent són un actiu molt important i hem de ser capaços de transformar-lo en un atractiu turístic. Crec que començam a treure aquests productes arrel de l’exemple del Camí de Cavalls, on es va passar d’una confrontació brutal a una valoració expectacular a nivell turístic, i açò vol dir que també hi va haver gent que vam tenir una perspectiva dels temps, i açò és el que hem de demanar, perspectiva per anar construint aquests productes turístics on tenim una molt bona base, perquè tenim també una ciutat expectacular i a més a més una oferta cultural incredible com poden ser els festivals de Jazz i de Música Clàssica, els concerts de grups d’aquí, les exposicions... Tenim molt bona cobertura i tot açò hauríem de ser capaços de transformar-ho en actius turístics, a l’igual que també la natura com bé poden ser les postes de sol a Ciutadella que són vertaderament expectaculars i hem de ser capaços d’explicar-ho.

23


"El turisme rural és una oferta de primera magnitud i amb una valoració extraordinària" – Però per a oferir aquests producte hi ha que tenir bones infraestructures hoteleres... – Sí, i el que també és un repte a Ciutadella és millorar l’oferta en materia d’apartaments, fonamentalment, reinvertir en el que és turisme. En aquests moments amb la Llei de Mesures Urgents es pot transformar tot açò, guanyar en volums legalitzant ocupacions i des d’aquest convenciment de que no hi haurà nous creixements, transformar el que tenim és una inversió molt segura i a més a més, i n’estic ben segura, que rendible en el temps. Encara que en aquests moments sigui molt complicat, que els resultats d’una inversió siguin molt lents, la inversió turística és una bona inversió i hauríem d’aconseguir aquest interés per reformar i incrementar el nivell i la qualitat de l’oferta en alguns indrets de l’illa. – El camp de Menorca torna a estar contra les cordes amb la problemàtica de Nueva Rumasa. Creu que convertir els llocs en agroturismes i hotels rurals en pot ser una solució? – Sí que ho és, perquè el turisme rural és una oferta de primera magnitud i a més a més perquè a les nostres illes, la valoració que s’en fa d’aquesta oferta és extraordinària. I és així..., i la gent que ho ha estat treballant pot estar orgullosa de tenir ofertes de primera qualitat i per tant dins l’estacionali-

La consellera de Turisme i treball del Govern de les Illes Balears, Joana Barceló, posant per mes Iris Menorca. Foto: Isabel Martín.

tat que encara patim són ofertes molt bones, i evidentment aquesta és una línia a tenir en compte per a resoldre la problemàtica del camp. L’altre línia que intentam lligar és que dins l’àmbit turístic es valori tot el que fa referència a producció pròpia del camp. El nou reglament de categories dels establiments turístics que en aquests moments s’està tramitant, suma i ajuda a aconseguir

increments de categoria precisament el lligam amb el camp. És a dir oferir productes propis de Menorca bé sigui amb presència als menús, facent cates de productes de l’illa... En definitiva tot el que suposa consumir productes d’aquí té una traslació en qualitat del propi establiment, i per tant anar sumant d’una manera important al que fa referència a producció pròpia i el que és el

24


“Hem d’aconseguir que el sector turístic sigui el primer client del camp de Menorca” món turístic, que hauria de ser el principal client del camp, i a més a més ho tindria que ser perquè ser el principal client del camp de Menorca li suposa una categoria superior. Miri estic convençuda que si el sector turístic ofereix productes de la nostra terra, obligatòriament el nivell de satisfacció és superior per part dels clients, i açò és el que hauríem d’aconseguir, aquest element d’idea de que el sector turístic sigui el primer client del camp de Menorca, açò ajudaria d’una manera increïble. – Vostè ens ha anoment per damunt la Llei de Mesures Urgents i el Reglament de Classificació Hotelera. Ens en pot fer quatre cèntims més? – Miri, tenim en marxa aquesta experiència del Reglament de Classificassió Hotelera, que ja està en la seva darrera fase abans dela seva aprovació definitiva que serà abans de les eleccions, però també dins aquesta reforma que vam fer de la llei per a incentivar la inversió. Açò vol dir que quan un establiment fa ús d’aquesta llei se li donen uns beneficis d’una manera clara, ja sigui perquè se l’hi permet ampliar per a oferir més serveis, pot enderrocar per a tornar a construir, regularitzant ocupacions..., és a dir que dóna un important benefici al sector. Un establiment que es suma a n’aquesta llei està obligat a signar un acord de responsabilitat social amb l’entorn, amb la propia Conselleria. – I açò que vol dir? – Vol dir una altra vegada s’obligatorietat, en aquest cas, d’arribar a compromisos amb l’entorn, amb el camp, amb els productes agraris, amb el medi ambient o amb la cultura per tal d’arribar a entendre que el turisme i la societat són obligatòriament grans aliats. Al turisme l’hi va bé que hi hagi mo-

Si el sector turístic ofereix productes de la nostra terra, obligatòriament el nivell de satisfacció és superior per part dels clients

viment i activitat culturals. Al turisme l’hi va bé que hi hagi productes pròpis. Al turisme l’hi va bé que hi hagi les platges impecables i un medi ambient expectacular, per tant aquest doble lligam és el que hem anant treballant al llarg d’aquest any que porto també la Conselleria de Turisme. Intentar posar aquestes cunyes de lligams obligatòris perquè la realitat és així, de crear ponts entre el turisme i el que és l’entorn, que és en si el que dóna un valor diferent al turista que ve aquí, i aquesta importància i connectivitat és on hi ha el futur del turisme de Menorca, i mitjançant ella, i del seu impacte cap a altres sectors.

LA GUIA DEFINITIVA DE MENORCA

RESERVA JA LA TEVA PUBLICITAT Per a més informació: Setmanaris i Revistes s.l. tel.: 971 38 55 58

25


– S’ha criticat des de certs sectors empresarials i polítics que Menorca és una illa sense infrestructures, on tot està massa protegit i el turisme sols gaudeix de sol i platja i poc més, i que acaba avorrint-se... – Miri, el que es valora de cada vegada més d’una destinació turística és la seva singularitat, i és així, i Menorca només sent singular podrà tenir una crida específica. En el sentit de la seva pregunta crec que hem millorat molt les nostres infraestructures. Des del nou port de Ciutadella que veurem acabat en pocs mesos i que permetrà desenvolupar l’actual port de Ciutadella a nivell esportiu i de turisme nàutic. El port de Ciutadella té un potencial increïble per a ser una de les referències del turisme nàutic i esportiu del Mediterrani perquè d’entrada és es-

pectacular i en segon lloc treure els vaixells de mercaderies suposa un potencial que comença en aquest gran acord a realitzar-se. Tenim també un aeroport que compleix perfectament amb un volum de capacitat, amb disseny i comoditat. En matèria de carreteres, i amb les dimensions que té l’illa, s’està fent una gran millora com és la variant de Ferreries. Crec que des d’un ample acord anam avançant en infraestructures, però el més important és que no s’aturi la inversió. Per altra banda apuntar que el nivell de satisfacció dels turistes que ens visiten és molt alt, i que tenim un bon número de residents de fora l’illa que aquí tenen la seva segona residència. Evidentment està clar que hem de millorar com pugui ser l’accés a internet, entre altres coses.


El Marketing en Medios Sociales para el “Adprosumer” I OPINIÓ

Internet ha provocado un cambio trascendental en la manera de comercializar los productos turísticos. Los viajeros tenemos cada vez más información, que no sólo buscamos a través de los cauces tradicionales como los catálogos, agentes de viajes, webs oficiales de destinos y empresas turísticas… sino que, además a la hora de decidirnos por el producto y la marca a comprar nos fiamos más de las opiniones y comentarios de otros viajeros que han probado anteriormente ese producto, aunque no nos conozcamos personalmente. Una gran parte de los turistas de ayer, se están convirtiendo en expertos viajeros, que cada vez más desean disfrutar los viajes de manera personalizada. Viajamos más a menudo pero menos días, por lo que utilizar el tiempo al máximo durante nuestra experiencia viajera se ha convertido en una imperiosa necesidad. Sólo con una estrategia de promoción y comercialización que cuente con el antes, durante y después del viaje, podemos convencer al viajero con algún argumento más sólido que el precio. El Travel 2.0 y el denominado “Adprosumer” han venido para quedarse. ¿Estamos preparados para satisfacer sus necesidades? Desde principios del 2.006 hace ahora más de 5 años, conjuntamente con mi amigo Tirso Maldonado empezamos a investigar cuales eran los cambios en el comportamiento de nuestros clientes y como Internet y las que denominábamos Tecnologías Sociales, estaban modificando los patrones de búsqueda de información y compra de los productos turísticos. En primer lugar, todos debemos estar de acuerdo en que ha habido un punto de inflexión en la comercialización turística, con el nacimiento y consolidación de Internet, que ha pasado de ser un canal más a convertirse (para quien ha sabido entender la tecnología y a los consumidores) en “El Canal”. Cuando afrontamos el reto de la venta por Internet, debemos también considerar y diferenciar un aspecto importante: para hablar de venta por Internet en el sector turístico y especialmente en el sector hotelero, debemos diferenciar entre la venta directa a través de la web propia del hotel por ejemplo y la venta que se realiza a través de los intermediarios online, como Expedia, Rumbo, Atrápalo, etc. que son al fin y al cabo quienes están ganando la batalla de la venta de viajes en Internet, la que por estadísticas es de los productos más vendidos a través de la red. Una vez seamos conscientes de esta situación, quizás podremos ser más realistas a la hora de afrontar la venta online. Desde mi punto de vista, todavía hoy, una asignatura pendiente de muchas empresas turísticas menorquinas, empresas que exceptuando algunas excepciones, sólo se dedican a promocionar a través de las herramientas tradicionales de marketing y no a facilitar la venta del producto turístico. Sin ánimo de profundizar, los cambios más significativos son: • Proliferación de nuevos destinos turísticos competidores directos de Menorca. • Creciente utilización de Internet en la obtención de información para la elección de hoteles, destinos turísticos, reservas y pagos de viajes. • Turista en general con más experiencia en viajar que hace unos años. • Mayor segmentación del mercado, llegando a la hipersegmentación. • Aumento de la organización individual, alejándose cada vez más del concepto “viajes de masas” con paquete cerrado e inflexible • El nuevo cliente cada vez viaja más pero con estancias más cortas • Contratación de viajes no planificados (Short breaks) • Proliferación del concepto low cost (Lineas aéreas, hoteles, etc) • Diseño de viajes a la carta (Dynamic Packaging) • Búsqueda de experiencias y emociones en los viajes • Utilización de las tecnologías sociales • Consolidación del travel 2.0 y del Marketing Medios Sociales Antes que nada sería bueno hablar del comportamiento del viajero de hoy y de cómo han cambiado sus hábitos y costumbres a la hora de viajar. El viajero de hoy tiene muchas más información, no solo de los cauces tradicionales (catálogos y folletos, guías, TV, ferias turísticas, agentes de viajes, etc.) sino que también puede obtener con una simple conexión a la red y un ordenador un montón de información de experiencias de otros viajeros que han vivido previamente ese hotel o destino, solo tenemos que mirar por ejemplo, cuantos comentarios encontramos en portales como tripadvisor, trivago, sobre los hoteles de Menorca. El hecho de que cada vez se viaje más veces durante el año, pero que los viajes sean más cortos, hace que el viajero necesite optimizar muy bien el tiempo durante su estancia y tenga la certeza de que la decisión que ha tomado reservando ese hotel ha sido la correcta, asegurándose así que cubrirá en lo posible sus expectativas, por lo que este viajero del Siglo XXI, agradece cada vez más tener herramientas que le ayuden a organizarse y personalizarse su viaje, basándose en sus preferencias. Por último y para cerrar el ciclo, debemos tener en cuenta la costumbre que tienen cada vez más los viajeros de comunicar sus experiencias en las comunidades sociales de comentarios. Igual pasaba antes de existir Internet, cuando la comunicación de esa experiencia se hacía a través del boca oreja, en tertulias de café o en comidas familiares o de amigos, donde comentábamos nuestras sensaciones buenas, malas o regulares sobre un hotel, destino o restaurante después de haber pasado nuestras vacaciones. De todo esto podemos deducir que cada vez más los viajes son disfrutados por nuestros clientes, antes, durante y después, ciclo que nunca deberíamos olvidar cuando planteamos una estrategia de marketing para nuestro hotel, destino o restaurante. El secreto está en averiguar como puedo, como empresa influir en este potencial cliente. Antes de decidirse, para que compre mi producto frente a la competencia. Durante su estancia, para que su experiencia sea optima. Después del viaje, como puedo motivarle si su experiencia ha sido óptima, para que se convierta en mi mejor prescriptor y vendedor de mi producto y hable bien de mi en la red. Jimmy Pons 27


L'IEC demana que defensem els nostres drets OPINIÓ

Si tu no defenses els teus drets, no esperis que ningú no els defensi per tu. Aquesta és gairebé una veritat axiomàtica, que no caldria haver d’argumentar. Però podria ser que en els temps que corren el nostre poble no tengui prou consciència del que ens hi jugam tots si continuam vivint a la inòpia. La judicialització de la política, amb una corrupció tan grossa com sempre -açò no és nou; però la democràcia malalta que tenim és incapaç d’erradicar-, i una justícia massa polititzada durant els darrers anys ha cuinat un brou indigerible. Ja sé que sempre hi ha gent amb un ventrell que pairia còdols, però. Després d’analitzar-ho tot plegat, l’Institut d’Estudis Catalans ha decidit, davant la “conjuntura excepcional” que estan vivint els Països Catalans, fer una crida per “reclamar els seus drets d’autodeterminació i autogovern amb tota l’energia i la constància que calgui”. L’IEC és una instància d’autoritat reconeguda i, per si qualcú en dubtava, legitimada per una trajectòria de més d’un segle, sinó també, i oficialment des dels inicis de la transició democràtica, pel Reial decret de 26 de novembre de 1976, el qual reconeix l’Institut “com a corporació acadèmica, científica i cultural [...], l’àmbit d’actuació de la qual s’estendrà a les terres de llengua i cultura catalanes”. El president de l’IEC, Salvador Giner, ha alertat d’un “procés d’homogeneïtzació lingüística i cultural contrària a la diversitat de la Península Ibèrica”, i ha fet referència a les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem que fan sospitar un cert perill d’involució dels nostres drets d’autogovern. La declaració de l’IEC afirma que la “la comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s’inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides”. En aquest sentit, el comunicat expressa que “cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l’Estat en què ara s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent”. “Cap acció democràtica legítima –afirmen- no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciutadans catalans. Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres”. La institució ha decidit fer aquesta crida en un moment de clara involució autonòmica, en què tots els ‘inputs’ apunten cap a un procés de recentralització. “Declaracions de governants i polítics amb molta responsabilitat fan sospitar un cert perill per a la nostra col·lectivitat d’involució dels drets d’autogovern”, ha declarat aquest dijous el president de la institució, que ha afegit que “aquesta situació posa en perill el nostre futur col·lectiu i l’esforç de cohesió de tota la nostra societat, i molt especialment del sistema educatiu”. Giner ha remarcat que es tracta d’una crida “no partidista”, tot i que cerca “certs efectes polítics”. A més d’adreçar-se al nostre poble, el comunicat també va dirigit als representants polítics “perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i maldin en la consecució d’un estatus igualitari, dins o fora del marc estatal actual i en el context de la comunitat internacional”. Finalment el comunicat demana a la Unió Europea i a les Nacions Unides que “es comprometin activament amb els principis que proclamen sobre el respecte igualitari de la diversitat lingüística, cultural i nacional”. Joan F. López Casasnovas

Membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC Ciutadella, 20 de febrer de 2011

28


A COBERT, QUE VÉNEN ELECCIONS ! S’apropa la cita electoral del 22 de maig, estem entrant, per tant, en plena precampanya. Bé, això darrer no és exactament d’aquesta manera, perquè la realitat és que els partits estan en campanya permanent. Un fet que distorsiona el funcionament democràtic de la societat, perquè el que s’executa des de les institucions no és tant el que cal fer, en definitiva el que interessa a la col·lectivitat, sinó el que els convé fer en vistes a treure’n uns rèdits electorals. El mitjà (guanyar les eleccions per aplicar uns determinades polítiques) s’ha convertit en un fi en si mateix. Ja no importa tant què farem sinó com ens ho muntam per allargar el màxim possible l’estada en el poder. És la prostitució de la democràcia. Però al que anàvem: les properes setmanes s’intensificarà aquest joc que ara dura tota la legislatura. Assistirem a una sobtada febre escriptora de candidats diversos, que coparan els mitjans escrits amb les seves epístoles prefabricades, de contingut previsible i prescindible. Escoltarem per les emissores les seves crides a confiar-hi una vegada més. Serem espectadors, a través dels televisors, de la seva innata simpatia. Assistirem, en definitiva, a un impúdic exhibicionisme i a la demostració de la gran capacitat humana per vendre fum. Es posa en marxa, amics, el gran basar. Una gran vessa és el que em produeix aquest escenari. La reflexió que em faig és que, si a algú com jo mateix, que estic enganxat irremeiablement a la política, li fa mandra aquesta perspectiva, què no han de sentir la gent que ja de per si no se’n preocupa no li interessa. No crec que els partits cerquin fomentar la participació de la gent. Les campanyes van més adreçades a mobilitzar els fidels i al mateix temps promoure l’abstenció dels votants dels partits rivals, que no a explicar, argumentar i convèncer amb raons. La funció pedagògica de l’activitat política definitivament s’ha perdut. Em pregunto si la gent del carrer podem fer alguna cosa per intentar canviar aquesta dinàmica. Com ho podem fer per obligar els partits i els seus candidats a comprometre’s, a rallar clar, a no tenir “agendes ocultes”. Potser les úniques eines que tenim al nostre abast sigui, per una banda, el teixit social, les entitats, que han d’exercir de grups de pressió i han d’emplaçar els aspirants a concretar quina serà la seva actuació, que els obligui a banyar-se; i per altra banda està el paper que poden jugar els mitjans de comunicació en el seguiment de l’aplicació dels programes electorals. En aquest sentit, m’ha semblat interessant la iniciativa que ha tingut el diari’”ARA”, que –a semblança del que fan altres mitjans de comunicació a diferents països europeus i nord-americans-- ha creat un Consell de Vigilància de l’activitat política. Aquest Consell, on hi participen periodistes i també especialistes en les diferents àrees (economia, benestar social, treball, cultura, justícia,...), farà el seguiment de l’acció de govern, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, contrastant- lo amb els compromisos electorals del partit guanyador, i de forma periòdica en farà un balanç públic, que tindrà l’aval de la participació de gent que coneix profundament els diferents camps d’actuació. En definitiva, del que es tracta és que, d’una o altra manera, no ens conformem passivament amb una democràcia empobrida, que reclamem responsabilitat i participació. La cosa pública és massa important com per deixar-la (només) en mans dels partits polítics. Mateu Martínez Martínez

OPINIÓ Ara resulta que tenir fills és d’ultradreta Davant els greus efectes d’envelliment de la nostra societat, la Xunta de Galicia ha anunciat una paquet de mesures per afavorir la natalitat. Aquesta iniciativa ha fet saltar totes les alarmes, especialment entre el gremi d’empresaris dedicats al negoci de l’avortament. I el PSOE, sempre interessat en que aquesta activitat econòmica segueixi vent en popa (ja hem pogut veure com la resta d’activitats i sectors econòmics no obtenen el mateix interès per part dels socialistes), ha sortit públicament declarant que la Xunta vol exportar a Galicia el model familiar de l’ultradreta. Això és, al menys, el que ha dit la socialista Beatriz Sestayo, responsable de l’Àrea de Drets Cívics i Llibertats del PSdeG-PSOE. Segons aquesta representant socialista, entre els drets i llibertats d’una dona no existeix el de tenir fills. I si tenir fills és d’ultradreta, serà que ella, que diu tenir dos fills, també és d’ultradreta o, fins i tot, el nostre president del Consell insular, que té família nombrosa, déu ser també d’extrema dreta. Però el summum del frikisme és quan el Consell Econòmic i Social de Galícia també ha acusat a la Xunta de “fomentar la natalitat i el dret a la vida en formació”, com si això fos un crim de la humanitat. El CES gallec, en un delirant dictamen ple de doctrina ultraesquerrana i de feminisme radical ha acusat a la Xunta de voler tornar al patriarcat i recuperar la “retòrica de la família heterosexual i la maternitat com a rol social vital”. És realment increïble que, encara avui, alguns sectors de l’esquerra més rància puguin fer declaracions d’aquest estil, que són una befa al sentit comú i que deixen en evidència a una ideologia anomenada de gènere que ha perdut totalment el nord. La natalitat no és ni de dretes ni d’esquerres. Néixer en una família, amb un pare i una mare, no és de dretes ni d’esquerres. Són qüestions que transcendeixen les ideologies i que són pròpies de la naturalesa humana. El que no és propi de la naturalesa humana són els experiments que han aprovat els governs socialistes en aquests darrers anys de frenesí ideològic i sectarisme radical. Antoni Camps Casasnovas

29


“M’agrada molt es caragol des Born i els jocs des Pla. La festa és màgica, especial i enganxa..., la vius per primer vegada i ja penses que hi has de tornar i així es va convertint en una cita ineludible al teu calendari. A més aprofitam els dies següents a la festa per descansar a les platges de l’illa, especialment les de Ciutadella, des de la Platja Gran, que tenim aprop de l’hostal Madrid, on estam allotjades i com no ens encanta Macarelleta, Algaiarens o Son Saura. Les platges de Menorca són una passada, úniques”. Na Sílvia es considera una persona súper alegre i simpàtica, treballadora i potser un poc “alocada”, molt impulsiva, però bona gent. Des de sempre l’hi ha encantat el món

Sílvia Llull: "Menorca és una illa màgica i com les festes de Sant Joan no n'hi ha altres arreu del món"


· Nom: Sílvia Llull Sánchez · Neix: A Palma el 08-02-1979 · Alçada: 1,67 cm · Mides: 90-63-89 · Quan vas posar per primera vegada: La primera vegada fou fa 6 anys, amb José Luis Martret, en cara que sempre m’ha agradat que em facin fotos, de petita ja m’agradava fer “moneries” davant la càmara. · Una ciutat per viure: Per motius defeina no me moc de Mallorca, encara que Ciutadlela m’encanta, jaja... Si és per treballar i puc elegir... Madrid! · Una persona: El meu fill · Un menjar: Llomillo de vedella amb patates fregides. · Una cançó: “El amor de mi vida” de Camilo Sesto... No us enrigueu, però m’encanta des de sempre. · Una pel·lícula: La Vida es Bella. · Un@ fotógraf@: Isabel Martin, com no! · Un Diseñador@: D&G m’encanta tot! · Un perfum: D&G The One, és el que porto sempre. · Un somni: El meu somni ha estat sempe ser model o actriu i poder viure d’açò. · Tenc ganes de fer una visita cultural per Mallorca, on em recomanes anar: El monesterir de Lluch per exemple..., el van construir els templaris per adorar a la Verge després de la conquesta de l’illa per Jaime I. · I si vulla anar de copes: Idò, el bar Amarre, que està al final del passeig marítim. · Un Restaurant: Las sirenas, a l’Arenal. · Una platja: Cala agulla a cala Ratjada. · Una platja de Menorca: Macarelleta. · Una festa: Sant Joan, sense cap dubte. de la moda i la fotografia, però a les Illes és difícil el poder dedicar-se a aquest univers, però “sempre he lluitat per a poder aconseguir-ho. Tenc un fil de 8 anys que és la meva vida i actualment sols treball com a model”. Sílvia Llull ha posat a diverses revistes de tirada nacional com el suplement de les 100 finalistes de “Vecinitas” de FHM i durant dos anys va ser canditada a “Chica Interviu” on l’any passat va quedar finalista. També ha estat Miss Simpatia i finalista del certàmen Miss Reef. En el món de la moda ha desfilat per Kalvin Klein, i també ha posat per Heiniken o Cruzcampo, Special K a més d’altres marques conegudes fora d’Espanya. També ha actuat com a extra i ha fet papers secundaris amb productores mallorquines. Ha traballat amb fotograf@s com Isabel Martin (autora de les fotos que il·lustren aquest reportatge i col·laboradora de Mes Iris Menorca), Pablo Almansa, Biel Grimalt, José Luis Martret, Marcelo Aquilio, Pau Torrens i Rafa Cañellas. El seu somni és poder dedicar-se al món de la interpretació com actriu o bé ser model i com no, tenir una casa a Menorca per a fer-hi algunes temporades.

AMICS DE FORA L’ILLA

Menorca diuen que és una illa que enganxa, que encisa als que la visiten per primera vegada i tornen a repetir. Aquest és el cas de la jove model mallorquin Sílvia Llull, que tot d’una que pot, especialment a l’estiu viatja cap a l’illa per a descansar i gaudir de la tranquil·litat de les platges i de la seva gent. Enamorada des de fa anys de les festes de Sant Joan de Ciutadella -de fet ja té els passatges i la reserva d’allotjament feta- no hi ha any que se les perdi.


mes iris marzo  

revista de informacion y cultura

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you