Issuu on Google+

Ciutadella de Menorca, 4 de maig de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.521

La Confraria de Pescadors preocupada per la poca venda de peix i marisc

El sector nàutic surt al carrer per plantar cara a la crisi

Neus Melis Amorós EN CLARA VOX

Els Pink Floyd menorquins


Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tel. 971 48 22 22

RESERVES CIUTADELLA AL

971 484 216

FARMÀCIES DE TORN Divendres dia 4 Dissabte dia 5 Diumenge dia 6 Dilluns dia 7 Dimarts dia 8 Dimecres dia 9 Dijous dia 10 Divendres dia 11

CAVALLER MARTÍ-SUREDA PLAÇA NOVA OLEO MOLL LÓPEZ-FONT PLAÇA NOVA MARCH

Plaça de la Catedral Plaça Colón Plaça Nova Federico Pareja, 54 Eivissa, 50 Jerònia Alzina, 5 Plaça Nova Plaça Jaume II, 5

Horario NURA NOVA A PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

AUTOBUSOS CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca) Dissabtes CIUTADELLA

6:40

13:15

7:15

14:15

7:45

15:15

8:15

16:30

8:45

17:00

9:30

18:15

10:45

19:30

11:30

21:00

12:30

22:15

MAÓ

CIUTADELLA

De dilluns a divendres

9:00

13:00

9:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:00

12:00

20:00

12:00

20:00

MAÓ

6:45 7:15 7:45 8:15 8:45 9:30 10:15 11:15 12:00

13:15 14:15 15:15 16:15 17:00 18:15 19:30 21:00 22:15

Diumenges i Festius MAÓ

CIUTADELLA

8:00

13:00

8:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:30

12:00

20:00

12:00

20:00

DIAS

ALCUD. - CIUT.

CIUT.- ALCUD.

Lunes

08'00-16’00

11’30-19’30

Martes

08'00-16’00

11’30-19’30

Miércoles

08'00-16’00

11’30-19’30

Jueves

08'00-16’00

11’30-19’30

Viernes

08'00-17’00

11’30-20’00

Sábado

08'00

19’30

Domingo

16'00

19’30

PLATGES (Torres Allés Autocares) • Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins • HORARI A PARTIR DEL 27 DE FEBRER SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: 61 64 65 CALAN BLANES CALA BLANCA CALETA DELFINES SANTANDRIA CALAN BOSCH CALAN FORCAT SON XORIGUER

07:15 08:00 09:05 09:50 11:30 12:00 12:30 13:15

61

65

64

07:003

07:00

08:003

08:00

09:453

09:45

13:00

12:00

11:30 17:003 13:00

14:002

13:00

12:00 20:15 17:00

15:00

14:002

12:30

1

14:002

16:003

15:001 16:00 18:30

17:003 19:00 20:15

19:30 20:00

DISSABTES DIUMENGES I FESTIUS 09:05 09:453 09:45 09:50 13:00 12:00

15:001 16:00

20:15

13:15

17:00

16:00

19:00

18:30

20:15

19:30

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA 1

DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 3

2

DIMARTS I DIJOUS

PER CALA’N BOSCH

PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI CAMÍ DE SA FAROLA

07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00

14:00 15:00* 17:00* 18:00* 19:00* 20:00*

CAMÍ DE SA FAROLA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30

14:30 15:30* 17:30* 18:30* 19:30* 20:30*

* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

S E T M A N A R I

Núm. 3.521. Any LXX. Dipòsit legal ME 54-1958. DIRECTOR: José Manuel Al·lès Salvà REDACTORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports). ADREÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.es PÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris EDITA:

2


Clínica Juaneda llança el primer servei privat de l’oncologia i tractaments de quimioteràpia a Menorca

Palma vol degustar “Cincogema”

XXIV Trofeu Bar Tritón de ciclisme

editorial

Cap on vas, Menorca?

Menorca està, de nou, en un encreuament de camins. La crisi ens ha deixondit del somni absurd d’una economia basada en la construcció i el turisme de masses. Venim d’uns anys d’esquizofrènia col.lectiva durant els quals, per una banda construíem a escarada i, per l’altre, protegíem. I hem acabat marejats, col.locats de nou enmig d’un present incert, sense horitzó definit i envoltat d’amenaces. Com en els anys 80, quan vam tancar la indústria i ens vam començar a dedicar al turisme. Clar que llavors teníem l’alternativa del turisme. En tenim ara d’alternativa? En un encreuament de camins i sense brúixola. Així ens trobam. Sabem d’on venim, però no en tenim ni idea de cap on anam. Tanmateix però, pensam que hi ha signes, senyes, que ens poden ajudar a decidir: Menorca pot tornar a créixer fomentant la construcció? De cap manera. La construcció no pot ser mai motor econòmic. Seria un bon complement si el motor generés llocs de feina i, per tant, creixement demogràfic. Menorca pot seguir dedicada al turisme? Pensam que sí, que continua sent una bona alternativa, sempre que sigui capaç de generar riquesa i, sobre tot, de repartir-la entre la resta de sectors econòmics de l’illa. Per fer això possible, diuen els experts que hem de diversificar l’oferta i facilitar-hi l’accés. La primera condició està en la nostra mà, en les mans dels menorquins. No així la segona. Noltros podem crear un producte d’experiència per a parelles, però no els podem garantir un transport digne i econòmic fins aquí. És urgent, de vida o mort, fins i tot, assegurar l’accés dels visitants a la nostra illa. Aquesta ha de ser la prioritat nombre ú de la societat menorquina, des del primer polític fins el darrer ciutadà. Si no resolem el problema del transport, aeri i marítim, Menorca no se’n sortirà i els menorquins haurem de tornar a mirar més enllà de la mar per a trobar el nostre camí de supervivència. S E T M A N A R I

3


Els sindicats es mobilitzen per a evitar que Menorca superi aquest hivern la barrera dels 8.000 aturats UGT i CCOO avisen que les retallades de les polítiques locals, autonòmiques i estatals que practica el PP “duen a l’illa de Menorca al suïcidi econòmic” TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

E

ls sindicats UGT i Comissions Obreres han fet una crida als menorquins en la manifestació del primer de maig, celebrada sota el lema ‘Treball, dignitat i drets”, en protesta contra les retallades de les polítiques locals, autonòmiques i estatals que practica el PP i que, insisteixen, “porten a l’Illa a un atzucac i al suïcidi econòmic”. Els responsables de les dues organitzacions sindicals a Menorca, Servando Pereira (UGT) i Ramón Carreras (CCOO), asseguren que les mesures que aplica el Govern de Mariano Rajoy no són equilibrades i justes i que castiguen als més febles, com a pensionistes i aturats. “Les retallades donen més que per a dos cafès com diuen; donen, per exemple, per comprar una bombona de butà i alguns paquets d'arròs i llenties a els qui més ho necessiten”, assenyalen. Per a UGT i CCOO, la pujada de la llum i el gas, causen un “greu dany” a l'economia familiar, com també el pagament

de les receptes, el transport sanitari no urgent i el cèntim sanitari. Aquests recàrrecs –avisen els sindicats-, units a la senda de retallades que s’ha engegat, derivaran en més confrontació social. Tant Pereira com Carreras consideren que l’Executiu Central és el màxim responsable de tot plegat per defensar “els privilegis d'una minoria privilegiada” i enganyar als espanyols en incomplir el seu programa electoral. “Tadeo i Bauzà haurien de dimitir” Els sindicats han denunciat també el seguidisme de les polítiques de Rajoy “de retallades i nul creixement” que fan Santiago Tadeo en el Consell i José Ramón Bauzá en el Govern balear. “Tenen la majoria en el Parlament, però no al carrer. Els seus propis votants s'estan adonant –diuenque tot ha estat una estafa”. En el tema de possibles dimissions tots dos líders sindicals també es van posicionar a favor de la dimissió del conseller d’Ordenació Territorial, Cristóbal Huguet, pel seu intent de

modificar el PTI «per especular amb certs terrenys» i per la seva actitud davant els qui li van mostrar una pancarta en el Consell. Els líders sindicals critiquen, a més, que a les urbanitzacions amb prou feines hi ha activitat, denuncien que a alguns hotels s'estan acomiadant a treballadors per telèfon i que molts col·lectius amb prou feines poden arribar a fi de mes. “A Menorca tenim moltíssima penúria i mentre la resta d'illes se n’estan sortint, nosaltres ens enfonsem cada vegada més. No es fa res. Si Tadeo i Bauzá segueixen sense reclamar a Madrid i continuen sent unes joguines del Govern Central, el millor és que dimiteixin”, va dir Servando Pereira. Sobre aquest tema, els sindicats recorden que l'Illa va registrar al març 753 aturats més que l'any passat per aquestes mateixes dates. La xifra arriba ja les 7.477 persones i afirmen que Menorca superarà aquest hivern la barrera dels 8.000 aturats.

Les retallades donen més que per a dos cafès. Donen, per exemple, per comprar una bombona de butà i alguns paquets d'arròs i llenties als qui més ho necessiten

” 4


Aturats La situació de crisi social i de manca de treball a la qual fan referència els sindicats té el seu millor exponent en les darreres dades de l’atur a la Comunitat, fetes públiques la setmana passada per l’Institut Nacional d’Estadística. D’acord amb aquestes dades, el nombre d'aturats va augmentar a les Illes en 17.300 persones en el primer trimestre de

La pujada de la llum i el gas, causen un ‘greu dany’ a l'economia familiar, com també el pagament de les receptes, el transport sanitari no urgent i el cèntim sanitari

l'any en relació amb el trimestre anterior, amb el que la taxa de desocupació va augmentar fins al 28%, i el volum total d'aturats va marcar un nou rècord en situar-se en 163.900 persones. Així, al tancament del primer trimestre de l'any, Balears comptava amb 19.800 aturats més que fa un any. D'aquesta manera, la taxa d'atur de les Illes se situa 3,2 punts per sobre de la taxa del trimestre anterior i gairebé 4 punts per sobre de la taxa mitjana del conjunt del país (24,22%). Segons aquestes dades, l'atur es va incrementar un 11,82% en el primer trimestre de 2012, la qual cosa suposa la cinquena major pujada del país. Per la seva banda, el nombre d'ocupacions destruïdes en el primer trimestre de l'any passat es va elevar a 17.300 llocs de

treball en relació amb el trimestre anterior (3,16%), amb el que el nombre d'ocupats va aconseguir la xifra de 421.100 persones.

actualitat

Un estiu “calent” Avisen, a més, que la temporada turística no serà suficient per salvar l'any, perquè els problemes del transport aeri no se solucionen. Denuncien que “el PP menteix” en aquesta matèria i argumenten que la reserva de seients en els vols amb Madrid ha baixat un 30 per cent respecte a l'any passat. També recorden que les negociacions del conveni col·lectiu en hostaleria no van per bon camí per la qual cosa auguren un estiu calent. Els secretaris generals de les dues principals formacions sindicals de l’Illa aprofiten per criticar que a Menorca no existeix diàleg social, per la qual cosa reclamen la convocatòria del Consell Econòmic i Social com a òrgan de debat. Després de la diada reivindicativa de dimarts, els sindicats han deixar clar que al llarg de l'any hi haurà més protestes a causa de la crisi que es viu i de la política neoliberal que s'està aplicant sense que res no millori la situació.

Activitat La població activa va quedar constituïda a les Illes al final de l'any per 585.100 persones i la taxa d'activitat es va situar en el 64,77%, la més elevades del país. Del total de 163.900 aturats a l’arxipèlag, 85.100 eren homes i 78.700 dones. Així, la taxa d'atur masculina es va situar en el 26,78 per cent i la femenina en el 29,47 per cent, la qual cosa indica que l'atur s'acarnissa més amb les dones a les illes. 52.000 llars a les Illes sense cap membre fent feina Un total de 52.500 llars de Balears compta amb tots els seus membres en situació de desocupació durant el primer trimestre de 2012, la qual cosa suposa el 15,55% del total, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada divendres passat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, aquest percentatge de llars amb tots els seus integrants en l'atur suposa un increment del 2,35%, pel que fa al quart trimestre de 2012 (quan la taxa era del 13,2%). D'aquesta manera, Balears presenta un percentatge de llars amb tots els seus membres en situació de desocupació un 2,25% superior a la mitjana nacional (13,30%), on la xifra assoleix els 1,7 milions. Concretament, les Illes compten amb 421.300 llars, de les quals 337.400 compten amb membres actius i, d'ells, 208.100 tenen a tots els seus integrants ocupats, la qual cosa suposa el 61,66 per cent, mentre que, per contra, 52.500 compta amb tots els seus membres en situació de desocupació.

5


El sector nàutic surt al carrer per plantar cara a la crisi TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

E

l sector nàutic ha reivindicat aquest cap de setmana el seu paper clau dins l'economia insular, amb la celebració de la IX Mostra Nàutica al moll nord del port antic de Ciutadella. Malgrat la crisi, hi ha coincidència a destacar el potencial de creixement de l’activitat nàutica a l’Illa i el seu atractiu per al turisme. La Mostra ha rebut, a més, la bona notícia que el Servei de Ports ha començat a adjudicar els primers amarraments en el port de Ciutadella, la qual cosa permetrà reduir la històrica llista d'espera (400 sol·licituds) que perjudicava a les empreses dedicades a la venda, reparació i prestació de serveis. La Festa del Mar, que se celebra a partir d’aquest dimarts, que es perllongarà durant tot el mes, se suma a aquesta notícia positiva, alhora que suposa una excel·lent oportunitat per canviar el rumb negatiu de l’economia menorquina i iniciar el camí de la recuperació.

L'arribada del bon temps va contribuir diumenge a multiplicar les visites a la Mostra, on dissabte l’afluència de públic no va ser l’esperada. Tot i que durant els dos dies de l'esdeveniment no s'han tancat moltes operacions, la Mostra Nàutica ha demostrat ser un bon escenari per realitzar contactes comercials, com demostra el fet que fins i tot alguns clients es van endur de la fira pressupostos de compra. Des del sector, es valora que les empreses que participen en l’aparador nàutic de referència de l’illa s’animin i surtin perquè la gent conegui millor el que ofereix el sector. En aquest sentit, la regidora de Fires i Mercats, Esperança Juaneda, ha reiterat la intenció de l'Ajuntament de Ciutadella de seguir organitzant la Mostra Nàutica, tot i que les condicions econòmiques no son, ni de bon tros, favorables. En aquest cas, el proper certamen tindrà lloc el 2014, atès que la periodicitat és biannual. La regidora ha defensat, en aquest sentit, que el millor

escenari és l'esplanada del moll comercial. Estacions Nàutiques de Menorca també va estar present en la fira, amb un stand on oferia informació de la Festa del mar, una campanya promocional perquè el públic es pugui beneficiar de descomptes en serveis nàutics durant aquest mes. Van participar altres entitats com ASMEN i Amics de la Mar. Malgrat l'estancament del mercat i la incertesa que ofereix l’evolució de la imminent temporada turística, quinze empre-

• La Mostra Nàutica ha demostrat ser un bon escenari per realitzar contactes comercials.

6


actualitat

ses de serveis nàutics i entitats del sector s’han animat a prendre part a la fira. Des que esclatà la crisi, el 2008, les empreses del sector han hagut d’aprendre a fer de tot per poder sobreviure i per poder mantenir un mínim d’activitat econòmica. La petició, entre els empresaris, és unànime per tal que el Servei de Ports agiliti l'adjudicació dels nous amarradors en el port vell de Ciutadella. Homenatge D’altra banda, Antoni i Josep Pons Faner, Antoni Cavaller i Francisco Gil, membres de la tripulació de el Fràgil V, primer classificat en temps compensat en la regata Grand Prix del Atlántico, van rebre l’homenatge dels assistents a la fira. Van realitzar la travessia, el gener passat, en 15 dies i 16 hores. El Club Nàutic va ser el primer a homenatjar-los. Adjudicació d’amarradors Coincidint amb la Mostra Nàutica, el Servei de Ports de Balears ha començat a enviar aquests dies cartes als particulars on se'ls adjudiquen els primers nous amarraments, que es lliuraran en concessió als titulars d'embarcacions que fa anys que esperen per a obtenir un punt d'atracament. Amb l'entrada en funcionament dels nous pantalans, als 118 amarradors de base

El Servei de Ports de les Illes Balears ha començat a adjudicar els primers amarraments en el port de Ciutadella

que existien en el port se n’afegeixen 54 de nous, que seran adjudicats a propietaris de barques, per ordre d'espera en la llista. És a dir, els sol·licitants més antics seran els primers. Pel camí, alguns podran rebutjar l'adjudicació, pel motiu que sigui, per la qual cosa la llista anirà corrent, encara que serà difícil poder atendre les més de 400 sol·licituds en llista d'espera. Segons Antoni Deudero, director de Ports de les Illes Balears, a més dels 172 amarraments de base, hi ha altres 68 que s'han adjudicat per a serveis, a empreses i a pescadors. Així s'ha reservat un amarrament per a Salvament Marítim, tres per a les ‘golondrines’, 23 per a les barques d'arts menors i quatre per a les embarcacions pesqueres d'arrossegament. Tanmateix, s'han concedit 23 amarra-

dors a les embarcacions xàrter, la qual cosa significa que s'han atès el 100% de les sol·licituds en considerar, des de Ports, que es tracta d'un sector clau per al creixement econòmic i per crear llocs de treball. Queden, d’aquesta manera, 14 amarraments disponibles que seran destinats a punts d'atracament per a les embarcacions en trànsit. Deudero ha afirmat, en aquest sentit, que Ports tramita l'autorització perquè aquests amarraments siguin gestionats en concessió pel Club Nàutic Ciutadella. De moment, Ports continuarà gestionant els amarradors del port de Ciutadella fins que no es decideixi un model de gestió definitiu. Del total dels 425 amarradors existents en el port de Ciutadella i Cala en Busquets, Ports té la gestió directa de 240 amarradors, mentre que el Club Nàutic Ciutadella manté la concessió de 185, és a dir, la suma dels 65 amarradors de la passarel·la de fusta, els 93 de Cala en Busquets, més els 27 del Moll de la Trona. Entre aquests amarradors que gestiona el club, alguns són de base i uns altres de trànsit, als quals s'afegiran els catorze nous amarraments per a vaixells de pas que atorgarà Ports al club perquè els gestioni. 7


L’Ajuntament ha ofert la seva col·laboració i ha manifestat la seva disponibilitat per a albergar aquests serveis en dependències municipals.

actualitat

Juaneda demana a José Mª Rodríguez que els tràmits amb Tràfic i la Seguretat Social es puguin fer des de Ciutadella TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

E

l director insular de l'Estat a Menorca, Antoni Juaneda, ha plantejat al delegat del Govern a les Illes, José María Rodríguez, la descentralització a Ciutadella d’alguns serveis estatals que s’ofereixen actualment a través de les oficines de l’Administració Central situades a Maó. Juaneda ha sol·licitat, en concret, que els tràmits administratius amb la Prefectura de Tràfic i amb la Seguretat Social es puguin realitzar a Ciutadella, sense necessitat d’haver de desplaçar-se a Maó. Ha destacat que l'Ajuntament de Ciutadella ha ofert la seva col·laboració i dispo-

nibilitat per albergar aquests serveis en dependències municipals. En el transcurs de la reunió que Rodríguez i Juaneda van celebrar la setmana passada a Palma, van analitzar les dues obres de l'Estat a Menorca -la variant de Ferreries i el nou edifici judicial de Maó- que es troben en fase de finalització i imminent posada en marxa. El director de l'Estat a Menorca va informar, a més, sobre les gestions que està realitzant -amb el districte marítim de Maó, Autoritat Portuària i el jutjat d’Ortigueiraper aclarir la situació del vaixell El Mouldi, que duu més de vuit anys amarrat al port de

Maó en estat d’abandó esperant una solució que no arriba. El pesquer va ser traslladat a Menorca a finals del mes de juny del 2003, després d'haver estat capturat per les autoritats espanyoles per utilitzar arts de pesca il·legals i no comptar amb les autoritzacions per pescar en aigües espanyoles. Juaneda va traslladar, tanmateix, a Rodríguez la petició formulada pel Consell de Menorca per convertir en derelicte aquest vaixell, que avui presenta un estat de deterioració evident, com a atractiu turístic per practicar el buceig en aigües menorquines. 8


Ciutadella es pot quedar sense jutjats

Pilar Carbonero, reelegida secretaria general del PSOE a Ciutadella Els 26 militants que han participat en l’assemblea general del PSOE de Ciutadella han decidit per unanimitat aparcar diferències i fer pinya entorn a la candidatura que encapçalen Pilar Carbonero i Joana Barceló, fruit del pacte entre crítics i oficialistes signat dies abans. En canvi, l’informe de gestió de Pilar Carbonero, referit als quatre darrers anys, va ser aprovat només per majoria, 19 vots a favor i 7 abstencions. Pilar Carbonero serà de nou la secretaria general del partit a Ciutadella i Joana Barceló assumirà la tasca de portaveu. La nova executiva local incorpora dos membres del corrent crític.

breus local

Segons informacions recollides pel diari Menorca, el Consejo General del Poder Judicial ha proposat que la nostra illa passi a tenir un únic partit judicial en lloc dels dos que té actualment, el de Maó i el de Ciutadella. La decisió s’ha de prendre aquests dies. Respon a la reorganització que el CGPJ es planteja a nivell estatal per a reduir despeses, i planteja eliminar la meitat dels partits judicials existents. Si finalment s’opta per a eliminar un dels dos partits judicials de Menorca,és probable que l’afectat sigui el de Ciutadella. I és possible, fins i tot, que es decideixi a més la concentració dels jutjats en una única ciutat, en aquest cas, Maó.

Joan Triay reclama que es prioritzin els ajuts a ASPANOB El regidor portaveu d’UPCM a l’Ajuntament de Ciutadella, Joan Triay, ha presentat al plenari de la corporació una moció on reclama “que Ciutadella s’afegeixi al clam social en recolzament d’ASPANOB, instant al Consell Insular de Menorca i al Govern Balear a prioritzar i mantenir tots els ajuts a l’esmentada associació que realitza una tasca assistencial i altruista imprescindible, amb el seu suport als fillets malalts de càncer i a les seves famílies”. Triay recorda que els voluntaris d’ASPANOB acompanyen, proporcionen allotjament quan s’han de desplaçar, ofereixen assistència psicològica i assessorament quan els fillets o els seus familiars ho necessiten. Davant el fet que, a partir d’ara, ASPANOB haurà d’afrontar despeses financeres derivades d’operacions de “confirming” amb les entitats bancàries per mor dels retards en la recepció dels ajuts econòmics, UPCM acaba demanant que s’insti al Consell i al Govern a fer efectius els ajuts de manera que no representin despeses financeres per a l’associació.

La filòloga Pilar Perea Sabater parla divendres sobre Alcover en el Cercle Artístic de Ciutadella La professora de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, Pilar Perea, especialista en l’obra del lingüista manacorí Mn. Antoni Mª Alcover, dissertarà aquest divendres al Cercle Artístic sobre “els menorquins i Antoni M. Alcover”. Perea és autora de diversos estudis filològics sobre la llengua catalana i les seves variants dialectals i ha publicat llibres i articles sobre Mn. Alcover, autor, juntament amb el ciutadellenc Francesc de B. Moll, del diccionari català-valencià-balear. La conferència serà a partir de les vuit del fosquet. Dissabte, el Cercle celebra la tercera edició del concurs de Pintura Ràpida que organitza CerclArt.

Serveis Socials i Educació faran una recollida d'aliments bàsics a les escoles de Ciutadella Les regidories de Serveis Socials i l'Educació de l’Ajuntament de Ciutadella, dirigides per Francisca marquès i Maite Torrent, han signat avui un document mitjançant el qual es portarà a terme una nova recollida d’aliments bàsics a tots els centres educatius del municipi. L’actual situació econòmica ha fet que augmenti de manera considerable el nombre de famílies amb problemes de solvència arreu dels municipis de l'illa. Algunes han arribat a un estat de precarietat que provoca que moltes vegades ja no arriben a poder cobrir les necessitats bàsiques: alimentació, habitatge, etc. Per aquest motiu, i en col·laboració amb Creu Roja, l’Ajuntament fa una crida solidària a tots els centres educatius per tal de poder proporcionar els aliments més bàsics a les persones i a les famílies que estiguin en aquesta situació. Per aliments bàsics entenem: pasta, arròs, oli, llet, galetes, llaunes, llegums, farina, sucre, patates, ous, cereals i bolquers. Per tal de no col·lapsar les organitzacions i intentar cobrir la demanda d’aquests aliments bàsics durant el major temps possible, enguany es proposa una organització de la recollida per productes, de manera que en cada centre es faci la captació, durant tota la campanya, del mateix producte o de la família de productes proposats, segons el full que s'adjunta en aquesta nota de premsa.

EDUCADORA INFANTIL DE 39 ANYS, S'OFEREIX PER CUIDAR FIETS/ES ES CAPVESPRES DE DILLUNS A DIVENDRES. MÓNICA TELÈFON 636840443 971482917

9


JOAN HUGUET: “El PP ha de sortir del segrest ideològic que està patint” TEXT: Bep Al·lès FOTOS: El Iris

ha marcat les línies mestres del partit a les Balears des del seu naixement.

E

l que va ser el primer vicepresident del Govern de les Illes Balears (1983-1991), Joan Huguet Rotger (Ferreries 1954), que també ha ocupat càrrecs com el de president del Consell de Menorca (19911995), president del Parlament de les Illes Balears (1995-1999), Senador autonòmic (2008-2011), portaveu dels populars al Parlament de les Illes Balerars en diferents legislatures i president del PP a

les Balears (1995-1996), ha denunciat que en el PP s’està imposant l’exclussió en detriment de la unió, i que s’està minusvalorant, en alguns casos, la capacitat, mèrit, experiencia, lleialtat i treball, que són subtituits per adulació, pleitesia, mediocritat i oportunisme, segons assenyala en el document polític que ha elaborat per al proper congrés regional del mes de juny, on Joan Huguet reivindica el regionalisme integrador, que en la seva opinió

Segrest ideològic En aquest text, Huguet manifesta que el PP “necessita sortir del segrest ideològic que està patint, per part d’una corrent minoritària què, emparada en el silenci de complicitat dels que legítimament guanyarem el darrer congrés, va imposant els seus criteris”. El polític ferrerienc resident a Mallorca des de 1995, assenyala que “l’acció política portada a terme tan en el partit com el en Govern, indica que s’ha abraçat un nou cos doctrinal que res té a veure amb el ha estat el PP al llarg de la seva història”. Joan Huguet recorda en el seu document polític que el mateix president nacional, Mariano Rajoy, va posar de relleu la importància que té el partit i la necessitat de que aquest segueixi treballant de manera propera a la gent. Tanmateix, apunta Huguet, l’objectiu ha de ser que el partit sigui el PP de Balears, i no una sucursal del PP estatal. El polític menorquí reclama la recuperació de la línia regionalista e integradora que ha marcat l’ac-

10


tuació d’aquesta formació des de la presidència de Gabriel Cañellas. Regionalisme integrador Joan Huguet va publicar dilluns a la secció d’opinió del “Diario de Mallorca” l’article “Apuesta por el regionalismo integrador” on defineix el regionalisme integrador com “el pensament polític

segons el qual es pretén la defensa de les peculiaritats pròpies, tan històriques, lingüístiques, geogràfiques com culturals”. Per al regionalisme integrador, el propòsit ha de ser, segons Huguet “influir en la política estatal per a que prengui consciència de les necessitats de la nostra nacionalitat històrica. Es tracta de provocar un major apropament de les nostres necessitats a les decisions de l’Estat, tendents a garantir la supervivència, consolidació i promoció dels nostres costums, llengua i cultura pròpies i la consecució d’una justa redistribució de la renda nacional que millori les nostres condicions econòmiques i socials, sota els principis de subsidiarietat i solidaritat”. Huguet assegura que no qüestiona la unitat de la nació espanyola, però sí que

propugna “una descentralització efectiva, de manera que s’adapti l’activitat dels poders públics a les condicions concretes de la nostra comunitat pluriinsular, defensant tot allò que ens diferencia i el que ens uneix”. El polític ferrerienc manifesta que “la realitat quotidiana ens exigeix escoltar la seva veu i acollir les seves iniciatives amb major atenció. Hem de tenir molt clar que la defensa del que ens és propi no és una defensa excloent del que és comú, sinó que constitueix la superació del centralisme polític”. El regionalisme integrador que proposa Joan Huguet s’ha de definir amb força i tenir com a finalitat essencial la defensa, el progrés i l’aplicació plena de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en el mar de la solidaritat amb totes les regions que conformen l’Estat espanyol.

politica

L’objectiu ha de ser que el partit sigui el PP de Balears i no una sucursal del PP estatal

• Huguet no qüestiona la unitat de Espanya, però sí propugna una descentralització efectiva.

11


Santiago Saura assessora l’Ajuntament de Ciutadella i el Consell Insular de Menorca

El litre de benzina ens costa quasi un euro i mig des del dia 1 de maig Amb l’entrada en vigor del cèntim sanitari que ha decidit aplicar sobre el preu del combustible el Govern de les Illes Balears, els illencs pagam 1,49 euros per cada litre de benzina que consumim i 1,40 per litre de gasoil des del primer minut d’aquest mes de maig que acabam d’estrenar. El consum de combustibles ha baixat a Menorca un 21 per cent durant el darrer any.

breus insular

Una resposta del conseller insular d’Ordenació Territorial a una pregunta del PSM més per Menorca, ha desvetllat que l’assessor jurídic municipal, Santiago Saura, ha estat contractat també com assessor pel departament territorial del Consell i que exerceix com a tal des del passat mes de febrer. El batlle de Ciutadella, José Mª de Sintas, que desconeixia la doble condició de l’assessor, ha decidit encomanar un informe sobre la presumpte incompatibilitat de Saura per a treballar a la vegada per a les dues institucions. Mentre, Santiago Saura nega la major i diu que el Consell encara no l’ha contractat, contradient així les afirmacions del conseller Huguet. Santiago Saura és un dels imputats en el cas CITUR com a presumpte autor de delictes de falsedat documental i tràfic d’influències.

PSM + per Menorca presenta esmenes als pressuposts generals de l’Estat per a revitalitzar l’economia insular El PSM més per Menorca presenta esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, que avui inicien el seu procés d’aprovació parlamentària, per tal d’introduir mesures que tenen com objectiu revitalitzar l’economia de l’illa. A través del diputat de Compromís del País Valencià, Joan Baldoví, els menorquinistes defensaran un total de dotze propostes que, per al diputat Nel Martí, esdevenen necessàries per fer de Menorca un destí turístic competitiu i diferenciat i amb una economia diversificada, ambdós basats en la posada en valor del conjunt del patrimoni cultural i paisatgístic. Segons explica la consellera Maite Salord, les esmenes fan referència a tres grans blocs: la millora de la connectivitat i del transport aeri; les inversions estatutàries; i un seguit de propostes relacionades en agricultura, patrimoni, sanejament i camins rurals. En conjunt, l’aprovació d’aquestes esmenes suposaria una aportació per a Menorca de 255 milions d’euros que s’afegirien a les inversions que l’Estat ja té compromeses. Aquesta quantitat –diu Salord– és molt inferior al dèficit fiscal de l’illa, és a dir, als 390 milions d’euros que hi ha de diferència entre allò que els menorquins aporten a l’Estat i el que reb en forma d’inversions, algunes d’elles de caràcter plurianual.

Iniciada la campanya de prohibició de focs Des del passat dimarts s'ha iniciat la temporada de risc d'incendis, pel que estarà prohibit fins els 15 d'octubre encendre focs a l'aire lliure, açò implica fer festers per quema de rostoll, encendre focs al camp per a fer torrades o arrossos, etc. Degut a les retallades de despeses del Govern, l'helicòpter de vigilància i extinció d'incendis amb seu al Parc de Bombers de Ciutadella, retardarà un mes la seva arribada a l’illa, prevista pel proper 1 de juny.

11 ramaderies de Menorca participen al XXXIV Concurs Nacional Morfològic de vaca frisona de Campos Aquest cap de setmana es celebrarà a la localitat mallorquina de Camps la seva Fira de Maig, protagonitzada pel tradicional concurs de vaques, que recupera la participació de ramaderies menorquines que feia anys que no hi participaven. El fet de que Caixa Rural patrocini el concurs per primer cop i es donin 3.500 euros de premis en metalic de 1.100 euros a la millor vaca o 900 al millor ramat, entre altres, ha fet que la participació hagi passat dels 12 inscrits de l'any passat als 23 de la present. Bar de tapes, cafeteria, Els llocs menorquins que hi participaran, on destapizzeria Es Truc quen els dos ciutadellencs que van guanyar el darrer concurs morfològic d'Alaior: Ses Arenetes i Son Quart, Horari de 6.30 a 24.30 que podrien conquerir el concurs de Mallorca són: Alde Dilluns a Diumenge caidús den Fàbregas i Algendar den Gomila (Maó), Biniatrum i Son Mercer de Dalt (Ferreries), Binillobet i Biniseguí Vell (Es Mercadal), Ses Arenetes, Son Quart, Reservas Torrellafuda, Marjal Vella i Torretrencadeta (CiutadeTelf: 971 48 79 25 lla).

C/ Pere cortes nº70 (Plaça L'Emporda)

12


TEXT: Silve Pons FOTO: Silve Pons

N

a Neus em rep a l’hostatgeria del monestir de Santa Clara amb una rialla una mica tancada que s’anirà obrint a mesura que avançam en la conversa i acabarà oberta de bat a bat al final. És una monja riallera...Uep! Açò de monja no li fa massa gràcia, ella s’estima més que em refereixi a les clarisses com a Germanes de la vida contemplativa; i precisament per açò he vingut, per saber quins aspectes de la vida es contemplen des de l’hàbit marronenc d’una jove de 29 anys que als 17 va decidir iniciar el noviciat. D’entrada li dic que no m’interessen les raons per les quals va decidir ferse religiosa, no m’in-

teressa com és la seva cel·la ni a què ha renunciat per seguir aquest camí; aquestes qüestions pertanyen a la seva intimitat més profunda i no és el que hem vingut a conèixer. Aquesta declaració l’alleugera i tranquil·litza, la rialla ja es comença a obrir. - Què faries ara mateix un dia qualsevol si jo no fos aquí? - Segurament estudiar. Estic cursant Ciències Religioses a distància a l'Institut de Ciències Religioses. Vaig a poc a poc i només faig un parell d’assignatures cada any. Estic diplomada i vaig cap a la llicenciatura. La veritat és que gràcies a Internet puc seguir els estudis i fer recerca, a mi Internet m’ha ajudat a créixer. - I què és el que més t'atreu del que estudies? - L'estudi detallat de la Bíblia. -Respon categòrica – Analitzar tot el que diu, cada passatge, intentant entendre el moment històric en què va passar i fent un esforç per traslladar el que es conta al món actual. Si no féssim aquest exercici de interpretació la Bíblia no deixaria de ser més que una novel·la qualsevol. - Vius en una comunitat de dones religioses cristianes, creus que les dones haurien de poder dir missa? - Ni ho crec ni ho deix de creure, senzillament ningú m’ha donat encara una explicació teològica raonable perquè les dones no diguin missa. Si llegim la Bíblia podem veure clarament com les dones han estat presents dins el grup de seguidors de Jesús, per exemple Maria Magdalena és qui escampa pel món

gent nostra

Neus Melis Amorós EN CLARA VOX

que Jesús ha ressuscitat. Maria Magdalena fou la primera apòstola! - Ara m’has de contestar a un dubte històric: Santa Clara i Sant Francesc d'Asís van tenir una relació sentimental? - Aquí esclata de riure tot dient: No ho sé perquè jo no hi era! El que és cert és que els dos van fundar les primeres ordres, Franciscans i Clarisses, amb els mateixos objectius. Clar que a l'Edat Mitjana els convencionalismes i l’estructura social era molt diferent d’ara. M’agradaria veure avui com seria la fundació d'aquestes ordres, possiblement seria una mateixa. - I de llavors a ara, creus que encara té sentit la clausura? - La clausura és un mitjà per a la contemplació; per dur una vida de pregària s’ha de propiciar un espai de silenci, i una vida pública amb gent que entra i surt i renous, no facilita la concentració i la contemplació. Avui no és tan radical com als inicis, la idea de clausura s’ha de re interpretar. - Pel fet de ser religioses cristianes deveu tenir certa sensibilitat vers les coses que passen dolentes al món com la fam, les guerres, les situacions crítiques que ens envolten, etc. I jo em deman, i en teniu prou en ser “contemplatives”, no creieu que cal ser “actius” en els moments actuals? - Si només fóssim “contemplatives” malament! has de davallar a la vida real i ser conseqüent amb el que t’envolta. Nosaltres sí què passem a l’acció, dins les nostres possibilitats. Particularment ho feim en l’aspecte social, en l’ajuda als més necessitats. Una cosa tan festiva com les palmes que feim per Pasqua o el betlem que feim per Nadal, tenen un fons solidari i els pocs diners que recaptam són destinats a ajudar als desvalguts. Tanmateix feim el que poden fer vuit germanes d’entre 29 i 81 anys. -Torna a 13


riure – açò sí, diuen que els pastissets ens surten ben bons! Ara na Neus s’aixeca i em convida a tastar un pastisset fet aquest matí per ella i les germanes. M’explica que fa 200 anys que les clarisses fan pastissets i que enguany per primera vegada tenen tots els papers en ordre (permisos sanitaris i demés) per poder-los vendre al públic. Em presenta una safata casolana amb dos pastissets ben hermosos, dos gots de vidre i un cadaf d’aigua fresca que em confirma que és de la cisterna del monestir. Feim el tast asseguts a la porxada contemplant l’hort, des d’on m’arriben flaires de

llimoner acaronats per rajos de sol de capvespre que m’extasien...la campana em recorda, però, que són les cinc i hem de continuar. - El Papa fa una encíclica i pontifica, després els bisbes diuen la seva, després toca a cada rector al sermó del diumenge dir el que creu què ha de dir...i a una germana clarissa com tu, què li arriba d’aquest missatge? - D’entrada no m’he llegit totes les encícliques que publiquen els papes i som del parer que ningú té un “enchufe” de més alta connexió amb Déu que un altre. El missatge

de Déu ens arriba a cada un i, per sort, avui en dia tothom hi té accés, no com altres temps. El cristià de base sap perfectament el que Déu li vol dir. El creient parla amb Déu quan vol, l’escolta i segueix el seu missatge sense necessitar intèrprets. - I la manca de vocacions? - Precisament crec que la manca de vocacions que hi ha avui és perquè es dona un missatge catastrofista. Sembla que l’Església com a institució ho condemna tot i la realitat no és aquesta. L’evangeli és per ser feliços i no per rebre constantment missatges negatius, i açò és el que allunya als joves de l’Església. Possiblement no hem sabut

PETIT RECEPTARI DE LA CUINA DEL PEIX A MENORCA EL PODRÀS TROBAR A LES LLIBRERIES DE L’ILLA 14


transmetre prou bé el missatge. - Per acabar, fes-me una comparativa d’aquella Neus que va arribar fa 12 anys i d’aquesta amb qui estic parlant. - Llavors em vaig trobar amb un bot ge-

neracional molt gran, vaig entrar just acabar la selectivitat sense una vida laboral prèvia, sense saber menar una casa i amb poca vida cristiana, de fet quasi ni vaig anar a catequesi. Aquí vaig haver de madurar com a

gent nostra

persona i com a cristiana. La mare abadessa em recorda encara que al principi jo li deia que no les entenia i que semblava que xerraven “en xino” i ara dic que ja les entenc i ella em diu que és que ja he après “xino”.

Encara parlam de la seva relació amb l’exterior, de la família i els amics que la visiten, de la feina que fan en el taller d’enquadernació, dels pastissets o de com tenen cura de l’hort i el jardí. M’explica com menen l’hostatgeria, la casa amb 4 habitacions que abans era la casa de la donada (la dona que els feia els encàrrecs) i ara ofereixen a qui la vulgui per fer-hi recés, contemplació o repòs. Em diu que enguany es celebren els 800 anys de la fundació de l’ordre; recordem a sor Àgueda Ametler l’abadessa del monestir que fou martiritzada pels turcs en l’atac de 1558 i na Neus em mostra un retaule com a únic vestigi de sor Àgueda. M’explica les oracions que solen fer diàriament i que jo desconeixia i al final em diu: “ Molta gent es pensa que esteim tot el dia resant parenostres, i ni jo ho aguantaria! Crec que som grans desconegudes dins el poble i m’agradaria que la gent sabés exactament qui som i què feim”. Aquest és, precisament un dels objectius d’aquesta entrevista i gràcies a na Neus, a la seva rialla fresca i sincera i a la seva il·lusió, ben segur que l’objectiu és complert

15


La Confraria de Pescadors preocupada per la poca venda de peix i marisc La Confraria de Pescadors de Ciutadella no preveu que aquest 2012 sigui un bon any per els seus pescadors, l’aplicació de la normativa de la mida de la llagosta, el preu del petroli i les dificultats per poder vendre tot el peix i marisc capturat fa que aquest any les prediccions siguin encara més negatives. TEXT: Joan Canals FOTOS: Joan Canals

D

esprés d’un mes del començament de la llagosta, a Ciutadella no pinten gens bé les coses per als pescadors, la mala setmana santa turística que ha fet que els restaurants pràcticament no hagin servit racions d’aquest crustaci tant apreciat per els visitants a l’illa, i que sens dubte és el que fa que encara hi hagi pescadors a Ciutadella que lluitin diàriament per poder guanyar-se la vida amb aquesta professió.

El patró major de la confraria ciutadellenca, en Bep Caules, ens comenta una mica l’estat de la pesca a Ciutadella a aquests moments tant complicats per tots, “la veritat és que aquest mes d’abril no ha estat bo per les barques d’art menor, ja que en comparació al 2011 s’han capturat menys de dos-cents quilos menys, passant de 738 l’any passat a tan sols 500 enguany”, aquest fet fa preveure lo complicat que està actualment la professió que

SE OFRECE CHICA PARA CUIDAR NIÑOS, CAMARERA, LIMPIEZAS DE CASAS... BUENAS REFERENCIAS. INTERESADOS LLAMAR AL 655 397 677 16


report

aparcament per els vehicles, pots comprar també la carn i un jugueta per el fillet, son moltes avantatges, i la gent ha deixat d’anar a la plaça, que és una tradició que dia a dia es perd. Jo penso que hi ha hagut un canvi d’hàbits de la gent, que ha passat de comprar a la plaça a fer-ho als supermercats, i també compra allà peix congelat. - Parlant ara del peix congelat, veus que un lloc com Menorca té prou potencial com per poder tenir una empresa pròpia de congelat i no haver de dur-ho de fora? Així a més de donar sortida a tot el material la gent consumiria producte local. - La veritat es que seria un encert poder-ho fer, però el tipus de peix que s’agafa aquí no sé si seria bo per poder fer tot això, de fora es duu llenguado, pop, sípia... i aquí no tenim molta quantitat d’aquestes coses. Jo no sé si de cara a un futur es podria fer, però tindria un cost molt gros inicial i s’hauria de veure el consum que pogués tenir, ja que no tot el peix no es pot congelar. Jo, personalment, m’estimo més un bon congelat que un peix fresc que ha anat d’un lloc a altre i no s’ha cuidat bé, també crec que seria positiu per la llagosta, ja que la podríem conservar de cara als mesos forts de l’estiu, però la gent hauria de valorar la qualitat del peix, s’haurien d’estimar més un producte local que un internacional.

basa els seus guanys en la captura de la llagosta. - Bep, actualment com està la Confraria de Pescadors de Ciutadella en quan a barques? - Actualment tenim a Ciutadella 23 barques d’arts menors, que gairebé es dediquen a la captura de llagosta, encara que unes poques durant l’hivern també pesquen palangre quan per la veda no es pot pescar la llagosta, però quan no es pesca la llagosta la veritat és que hi ha poques barques donades d’alta, ja que hi ha molt mal temps durant els mesos d’hivern i és molt mal de fer poder vendre tot el que es captura, però així i tot hi ha empreses familiars que si que pesquen tot l’any. També a Ciutadella tenim 4 barques d’arrossegament, que si que pesquen tot l’any, ja que les característiques físiques que

tenen els permet tolerar més el mal temps, tenen molta més capacitat de feina els dies dolents. Aquest tipus de pesca es més variat i encara que el que més es pesqui sigui la gamba, hi ha dies que es va a l’escamarlà o al peix i això fa que hi hagi mes varietat de cara als consumidors. - Les barques d’arrossegament juguen a més amb l’avantatge de que han entrat a les grans superfícies de supermercats per la seva venda de peix i marisc, creus que es molt positiu per ells? - Jo penso que si, per ells ha estat una gran avantatge, el consum del peix actualment és el mateix que fa uns anys, i això vol dir que el consumidor segueix comprant peix d’aquí, això permet que el peix que abans no es venia tant, ara a aquestes grans superfícies hagi pujat la venda. Molta gent, per comoditat no va ja a la plaça, a les grans superfícies es troba

17


- En quan a la innovació, molt de moda darrerament, tenim que una barca d’arrossegament de la banda de Maó està ficada dins un estudi per a millorar el consum de la barca intentant canviar el sistema de portes, ens pots explicar una mica aquest tema? - Que s’ha d’innovar és evident, no hi ha dubte que la mar s’ha de posar les piles si volem que la pesca sigui sostenible, ja no només econòmicament sinó també mediambientalment, ja que si la mar diu que no vol continuar donant fruits, per molts de mitjans que tinguis de maquinària, no els aconseguiràs. Hem de mantenir aquest equilibri entra la natura i nosaltres perquè ens pugui seguir donant aquests fruits que generosament ens dona. Actualment i així com està el preu del petroli, les captures que sembla que no augmenten, que està més complicat que mai vendre tot el material capturat, s’ha de mirar de reduir despeses com sigui, mirar de només pescar quan realment el producte tingui sortida, ja que si surts i gastes petroli i no vens el peix és anar per enrere. S’ha mirat

de reduir potencia de motor, que ara ja s’està fent, si has de canviar el motor ho has de fer amb un que tingui un 10% menys de potència, per primera perquè hi hagi menys contaminació i perquè les pesqueres no es vegin tant perjudicades. L’estudi que fa la barca Nova Josefina amb el ministeri és per mirar de que les portes puguin anar elevades del fons marí, aquestes portes fan un dany irreparable al fons quan el bou fa feina ja que llauren el fons emportant-se tot el que té al davant, amb aquest estudi, a més d’evitar això el que es fa es millorar el combustible consumit, ja que al no anar per el terra necessita menys força i per tant el motor consumeix menys petroli. - De cara a les novetats d’aquest 2012 la més rellevant és l’aplicació de la llei de mida de llagosta, com vos afecta? - Aquesta llei va sortir l’any 2006, que deia que està permès capturar llagosta des de dia un d’abril al trenta-un d’agost, augmentant les mides mínimes de la llagosta. Aquesta mesura va entrar molt ràpid i sense ser consensuada amb el sector, i es

va demanar a veure si es podia aplaçar aquesta decisió o donar una certa passivitat per adaptar-nos al canvi, fins l’any passat ens van deixar adaptar però enguany aquesta mesura ja s’aplica de forma estricte. Hem d’estar força agraïts a aquesta tolerància que han tingut durant aquests anys, però sembla ser que per estudis que s’han fet que podria estar en perill la supervivència de la llagosta en un futur, volen aplicar ja seriosament el que diu la llei per intentar evitar-ho. Si que és cert que enguany es tornaran al mar moltes llagostes, però pensant en un futur és una llei molt important ja que podria haver una població molt més grossa més endavant, evidentment ara es perdran molts de diners però amb l’esperança de recuperar-los a un futur pròxim, hauríem d’estar contents de cara a un futur si la gent és seria i compleix amb la llei, que és el que hauria de ser. - Creus que aquesta llei és important per els pescadors i per lo tant 18


report

l’haurien de complir per el seu propi peu? - Les lleis sempre i són per complirles, hi estaràs més o menys d’acord però si ho ha triat una majoria ho has de fer. Aquesta mesura des del punt de vista econòmic perjudica i molt amb aquesta mesura, però ara tots ho haurien de fer, i els pescadors haurien de ser conscients si volen seguir pescant que han de complir la llei. Si un pagès vol peres ha de podar l’arbre, fumigar, regar-lo, i si no és així o no hi ha fruit o l’arbre es mor. Hauríem de pensar que la mar es com un hortal, que si no el cuides, si no anem mimant, a la llarga podria ser que tot fossin figueres de moro, per lo tant no traurem els fruits que volem. Jo penso que de cada dia la gent està més conscienciada i que compleixen més amb la normativa, però sempre n’hi ha que no ho fan, són gent sense escrúpols, que no pensen en un futur, i això no

està bé. - Enguany els pescadors estrenen nova ubicació al port, com han vingut de cara a ells aquestes novetats? - La veritat és que els pescadors me costa que han quedat pràcticament igual, perquè ja havien fet unes al·legacions de-

Obert cada dia Més informació i reserva de taules al 971 387 895

manant uns metres i unes característiques d’amarrament concretes que s’han respectat. - Com espereu que siguin les captures de llagosta enguany? - Jo crec que seran una mica inferiors a les de l’any passat, en part per la llei de les mides que abans hem detallat, si es tiren llagostes que enguany s’han de tirar, han de baixar les captures. Si que es de ver que l’any passat van pujar les captures un 11,4% en comparació al 2010 i per lo tant enguany haurien de baixar. El que si crec que baixarà és el consum, no hi ha tanta demanda de llagosta, ja que el poder adquisitiu de la gent que ve a Menorca a baixat, i això es nota, això si em preocupa ja que tota la llagosta que es capturi s’hauria de poder vendre.

Subscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLA TEL: 971 38 29 20 eliris-digital@infotelecom.es

19


20


Clínica Juaneda Menorca ofereix als pacients amb càncer de Menorca el nou servei d'Oncologia, encapçalat per la Dra. Pilar Díaz Verd. TEXT: Bep Al·lès FOTO: Clínica Juaneda

L

a Dra. Diaz, especialista en Oncologia mèdica, serà responsable del diagnòstic i el tractament de malalties canceroses, seguiment dels pacients, suport als tractaments, els estudis genètics,..., no només als pacients, sinó també, en alguns casos, als seus familiars, en presència d’algun tipus de tumor en el qual es coneixen les

bases hereditaris. Seguint els alts estàndards de qualitat que distingeixen l'atenció de tots els centres de la Xarxa Assistencial Juaneda i essent conscients de les necessitats especials que requereix la patologia oncològica, Clínica Juaneda Menorca millora la coordinació del servei d'Oncologia de Diagnosis amb els pro-

cultura

Clínica Juaneda llança el primer servei privat de l'oncologia i tractaments de quimioteràpia a Menorca

fessionals amb la seva caixa mèdica completa, per aconseguir l'objectiu d'un diagnòstic precoç i el ràpid establiment del tractament adequat, pilars bàsics de qualsevol estratègia contra el càncer. En breu s’espera la incorporació d'oncòlegs a Menorca per a l'avaluació específica de certs tumors, així com l'ampliació de serveis per a re tractaments de quimioteràpia a la Policlínica Virgen de Gràcia. Tota aquells pacients que han optat per confiar el seu tractament a oncòlegs de fora de l’illa i que requereixin de quimioteràpia, podran rebre el tractament a les instal.lacions de la Clínica Juaneda Menorca , a partir de la coordinació dels dos equips mèdics, el que porta el pacient fora de l’illa i el que, seguint les seves directrius, administra aquí el tractament. Així es poden evitar viatges i s’alleugereix la càrrega sobre el pacient i la seva família

21


Els Pink Floyd menorquins Catorze músics –tots menorquins- units per un grup. El 40 aniversari del llançament del disc Dark Side of the Moon i l’efemèride de la gravació del concert a Pompeia, es reviuran aquest mes de juny a Ciutadella, amb tot tipus de detalls. Fa mesos que assagen els sons impossibles de Pink Floyd i un disc, asseguren, que duen dins la sang. TEXT: P. Bagur FOTOS: P.B.

Tot va començar l’any 1994 Llavors, en Shanti Gordi, reconegut músic ciutadellenc, tenia 14 anys. Ja era un al·lot al que li interessava la música i, per l’època, els Pink Floyd, el tocaven ben de prop. Tant, que el 94 va tenir l’oportunitat de veure’ls en directe a Barcelona “i allà va començar l’idil·li”, recorda. El bot fins a aquest concert homenatge el fa fins a l’octubre de l’any passat. “ Vaig anunciar per Facebook un concert per commemorar sa gravació de Pompeia i sa gent es va anar animant. Molts s’hi van apuntar i vaig pensar que, ja que en part em dedico a la música per ells (Pink Floyd), no estaria malament fer-lis un homenatge”. Dit i fet. Reunir als músics que composen la banda

principal – Toni Genestar, Simó Bosch, Lluís Gener, David Marqués- no va ser complicat. “Tenim més o manco tots la mateixa edat, i de jovenets els escoltàvem la majoria. Persones com en Simó Bosch o en Toni Genestar els escoltaven tot el dia. Tenim la sort, a més, que ens hem criat junts. No som una banda de músics, sinó més be d’amics.” La part logística i d’espectacle també és cosa d’amics. “El projecte el vam iniciar amb n’Ivan Khanet, que apart de ser amic meu, és també un gran fan de Pink Floyd. Jo no em podia encarregar de tot, perquè serà un muntatge que mai s’ha vist a Ciutadella. I en aquest aspecte n’Ivan ens ajuda molt”.

L’espectacle Fa mesos que la banda principal i tots els artistes convidats assagen a un petit local de polígon de Ciutadella sempre que poden. “Ara, amb l’inici de temporada, molts farem feina i ens és més complicat

No som una banda de músics, sinó més be un grup d’amics

22


De Ciutadella a Pompeia Els queden poc menys de dos mesos per la gran estrena, i n’Ivan apunta a un fet curiós. “L’escenari de Pompeia no és molt diferent del de Menorca, i en part, el que també volem amb aquest concert és promocionar l’illa amb un esdeveniment que, com la gravació d’aquell concert, serà únic.” D’aquesta promoció s’encarrega ell. “Farem molta renou per ses xarxes socials durant aquestes setmanes perquè la gent que vengui per Sant Joan s’animi a quedar uns dies més de gaudir de Menorca i vengui a veure el concert”. Tots ajuden

cultura

quedar. Ens estem plantejant quedar els diumenges a matí!”, apunta en Shanti, que diu que “tenir s’idea i dur-la a la pràctica son dues coses molt diferents”. Prometen, sobretot, espectacle. I d’això s’encarrega n’Ivan, amb un muntatge visual que vindrà amb sorpreses. “És molta feina darrera i, ara per ara, tothom que s’hi ha implicat ho ha fet de manera altruista, amb els seus propis mitjans”, diu. En Shanti no hi pot estar més d’acord “És un concert que necessita de molta logística, i hem aconseguit per exemple que l’equip de so ens surti més barat (no es pot fer amb qualsevol equip, apunta). Tirar-ho endavant és complicat, però as final ho fem molt en part per passar-ho bé nosaltres”. N’Ivan, igual que els músics, s’apunta a l’aventura principalment per la música. “Tots els que hi fem feina a aquest projecte, vam créixer amb Pink Floyd. El primer vinil que vaig tenir és d’ells. Aquest concert no l’hauríem pogut fer amb Lady Gaga, per exemple”. I es que sembla que, rememorar el concert gravat més important d’aquesta banda, no és una tasca fàcil. Per això s’inclourà un muntatge visual que promet ser espectacular “amb un mapping (imatges en 3D) que ens durà molta feina!”, diu n’Ivan, i altres sorpreses que s’estimen més reservar per la data clau, el 29 de juny.

L’escenari de Pompeia no és molt diferent del de Menorca, i en part, el que també volem amb aquest concert és promocionar l’illa amb un esdeveniment que, com la gravació d’aquell concert, serà únic

en la feina de promocionar, perquè com diu n’Ivan “seria una llàstima que la gent que ve a Menorca no sabés d’aquest concert per manca de recursos”. Queda clar que les 19 persones que participen de manera activa en aquest esdeve-

niment hi posen totes les seves ganes i il·lusió per omplir la sala multifuncional del Canal Salat de Ciutadella. http://www.thepinkfloydtribute.com/

23


Palma vol degustar "Cincogema" Divendres,a la llibreria Born de Llibres de Palma, més de mig centenar de persones, entre elles el Director Insular de l’Estat a Menorca, Antoni Juaneda, i un bon grup de menorquins residents a la capital balear van assistir a la presentació de la col·lecció de receptaris "Sa cuina de cincogema i d'anar a vega" escrits pel director d'aquest setmanari, Josep Al·lès Salvà, en Bep de l'Iris que va dissertar sobre la gastronomia menorquina i sobre la festa de cincogema i les seves tradicions TEXT: P. Bagur FOTOS: El Iris

A

bans de l'intervenció de Bep Al·lès, l'erudit bibliòfil Jaume Bover va parlar sobre la figura del col·leccionista de llibres de cuina i gastronomia, fent recomanacions dels que han de ser imprescindibles a l'hora de fer una petita biblioteca temàtica. La intervenció de Bover va ser seguida amb molta atenció pels assistents, que van iniciar també un petit diàleg obert amb aquesta celebritat. Tot seguit Bover i Glòria Fortesa van presentar a Bep Al·lès, com a principal referent dels escriptor de cuina gastronòmica de Menorca, tot seguint les passes de Ballester o Ramon Cavaller, perquè els receptaris de "Sa cuina de cincogema són, segons ells “una joia bibliogràfica" tot recomanant la seva publicació conjunta en un sol llibre.

Bep Al·lès va iniciar la seva intervenció tot rallant del que és la festa de "cincogema" a Ciutadella i la seva evolució, a més d'explicar el que és "anar a vega". Al·lès assegurava que Cincogema com a tota gran celebració té la seva gastronomia pròpia, però que a diferencia de la resta de celebracions la seva cuina està elaborada per homes que cuinaven des de menjars de subsistència a menjars propis de grans diades, tot depenia de la sort en la pesca, en la caça o bé de l'economia dels grups que hi anaven. Les calderetes, panaderes, canons amb conill, els serrans fregits, el món de la rebosteria, les similituds i diferències entre la cuina menorquina i mallorquina van ser protagonistes de la xerrada. Les explicacions den Bep Al.lès sobre paraules gens conegudes a Mallorca com el tià de terra,

24


nostres majors perdrem també la nostra identitat, la nostra manera de ser, el més preuat tresor que tenim els illencs". Llibre de cuina complert. La passada setmana, Bep Al·lès, mit-

jançant la responsable de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella, Sili Pons, es va reunir amb el director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Cristòfol Vidal, que ha vist bé participar en l'edició d'un llibre de cuina menorquina on hi hagi recompil·lats els sis primers receptaris

DEL DIVENDRES 4 AL DIVENDRES 11 DE MAIG

de "Sa cuina de Cincogema i d'anar a vega". L'institut participaria en l'edició del llibre mitjançant la compra d'un important nombre d'exemplars i també en faria la seva presentació a Mallorca. En les properes setmanes Al·lès i Vidal tancaran l'acord que permetrà en uns mesos que l'IEB coediti el seu primer llibre de cuina de Menorca, ja que fins el moment sols n'ha editat de Mallorca i les Pitiüses.

gastronomia

el cuixot, les panaderes que duen patates i no pa, l'oliaigua, etc..., van entusiasmar als mallorquins, així com el que va dir sobre el formatge de Menorca i el perquè es diu de Maó, quan el terme municipal maonès és el de menys producció, o la salsa maonesa que possiblement s'elaborava als palaus ciutadellencs, pel fet que eren els que tenien oli, quan la resta de cases cuinaven amb sèu o mantega i que calia un bon cuiner o cuinera per crear una emulsió. La cuina, la història, els ingredients i la festa van ser presents a Palma per a començar a obrir boca i divulgar, promoure i difondre la cuina menorquina, una cuina que ha de perviure i s'ha de saber cuidar, com la nostra llengua, perquè "si perdem la nostra cuina de sempre i la llengua dels

MAIG 2012

Divendres 4 de maig 20.00 h: Acte commemoratiu del 150è aniversari del naixement d'Antoni M. Alcover: conferència Mn. Alcover i els filòlegs menorquins Francesc Camps i Francesc de B. Moll, a càrrec de Maria Pilar Perea Sabater, professora de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Sala d'actes del Cercle Artístic. Gratuït. 20.00 h: Projecció de pel·lícules Cine Documental Don Bosco i signatura d'un conveni entre la Unió d'Antics Alumnes de Don Bosco (UAADB) de Ciutadella i l'Arxiu d'Imatge i So del Consell Insular de Menorca. Sala polivalent del col·legi salesià. Gratuït. 20.00 h: Inauguració de l'exposició Drac, obres dels alumnes del taller d'escultura del Centre Municipal d'Art. Espai d'Art Xec Coll. Fins al 20 de maig. Gratuït. 20.30 h: Inauguració de l'exposició Sinergies, col·lectiva d'artistes aportats per la galeria Aguilart de Castellar del Vallès. Galeria VidrART. Fins a l'1 de juny. Gratuït. Dissabte 5 de maig 08.30 h: 3r Certamen de Pintura Ràpida CerclART: inici de les inscripcions, fins a les 10.30 h. Les obres s'han de lliurar entre les 17 i les 18.30 h. Exposició entre les 19.30 i les 22 h i lliurament dels premis a les 20.30 h. Sala d'actes del Cercle Artístic. Gratuït. 18.00 h: Cafè concert a càrrec dels alumnes i professors de l'Escola Municipal de Música i Dansa, fins a les 21 h. Casino 17 de Gener. Gratuït. 21.00 h: Concerts al santuari de M. Auxiliadora: Coral s'Estel. Gratuït. 22.00 h: Gala de moda en benefici de l'Associació Espanyola Contra el Càncer de Ciutadella. Inclou l'actuació del grup de música popular Llambre. Sala Polivalent del Canal Salat. 22.30 h: Wellcome to the Jungle: música electrònica amb Fullnine i Dj Zoak. Teatre del Casino 17 de Gener. Diumenge 6 de maig 12.00 h: Concert vermut amb Bep Marquès i el seu disc Sal. Bar de Calós. Gratuït. Dimarts 8 de maig 20.00 h: Concert de música anglesa i francesa dels segles XVII i XVIII, a càrrec de professors del Conservatori Professional de Música de Menorca, amb Víctor Monte (oboè), Imma Escrivà (violí), Eva Febrer (violí), Jaume Fabregat (viola), Anna Zofia Endzelm (contrabaix), Sofia Domènech (veu) i Míriam Pascual (veu). Sala d'Actes de l'IES Josep M. Quadrado. Gratuït. Dijous 10 de maig 20.00 h: Òpera al cinema: retransmissió en directe de l'òpera Cyrano de Bergerac de Franco Alfano, des del Teatro Real de Madrid. Cinemes Canal Salat. Divendres 11 de maig 20.00 h: Final de curs de l'Escola Municipal de Música i Dansa, amb la cantata El nen Trapella. Sala polivalent del Canal Salat. Les entrades, gratuïtes, es poden aconseguir a l'Escola Municipal de Música i Dansa els dies 9 i 10 de maig de 16 a 19 h. 20.00 h: Presentació del llibre Gebre als vidres d'Antoni Vidal Ferrando. Sala d'actes del Cercle Artístic. Gratuït. 20.00 h: Xerrada i taller d'introducció a la teràpia Gestalt, i presentació de la formació en teràpia Gestalt a Menorca, a càrrec de Teresa Barbena. Sala d'actes Casa de Cultura. Gratuït. 20.00 h: Presentació del projecte Grup Jove, a càrrec de la UAADB de Ciutadella. Sala polivalent del col·legi salesià. Gratuït. 20.30 h: Música Oberta: concert a càrrec d'Hada Colmenero Rodríguez (flauta), Ana Pons Gascón (piano) i Íria Florit Vidal (oboè), alumnes del Conservatori Professional de Música de Menorca. Sala de conferències del Seminari. Gratuït. 21.00 h: Nit de jazz i copes, amb un grup per determinar. Teatre del Casino 17 de Gener.

25


MOTOS I BICICLETES – Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado. 350 euros negociables. Tel.: 606 862 112. – Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14. – Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals. 971 48 02 55 - 626 761 447. – Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio a convenir. Tel.: 971 38 58 12 – Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada. 1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379 – Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100 euros negociables. Joan 971 38 85 67 NÀUTICA – Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP como nuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecos nuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644 – Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin de semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000 euros negociables. Tel.: 676 405 400. – Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros. Tel.: 669 455 757. ALTRES – Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km. ITV pasada. % puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970. – Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita y en muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150. – Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantas aleación. Móvil: 657 415039. – C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño y cocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Antigüedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311 – Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera o sala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com FEINA - Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo en una

empresa de limpieza o bien en hoteles de camarera de pisos, friegaplatos o ayudante de cocina. Tel. 639 88 10 24. - CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar. también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegaplatos. Muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27 - Se ofrece chico para jardineria con mucha experiencia y manejo de todas las herramientas. Carnet de conducir y vehiculo propio. 676 66 95 97 - CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar. también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegaplatos. muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27 – AYUDANTE DE COCINA , pinche o friegaplatos, se ofrece para trabajar en la zona de ciutadella. formación en cocina y experiencia. muy trabajador. Tel: 660 93 89 98 – Hola, soy Miguel Ángel y estoy buscando trabajo como ayudante de cocina en la zona de Ciutadella. Tengo formación y experiencia en este puesto. Tel. 605 49 19 79. – AYUDANTE DE COCINA CON MUCHA EXPERIENCIA, se ofrece para trabajar. Total disponibilidad. Tel. 650 22 09 53 - Félix – Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo en una empresa de limpieza o en hoteles o apartamentos (camarera de pisos, friegaplatos o ayudante de cocina). Tel. 639 88 10 24. – Menorquina, seria, responsable, con idiomas y experiencia, se ofrece como: dependienta, dependienta/cajera/reponedora supermercados, limpieza ( domicilios, oficinas, baqncos, escaleras, apartamentos....), fregaplatos, camarera de pisos o lo que surja. Tambien me ofrezco para el cuidado de personas mayores (acompañamientos, paseos, y tareas de hogar), canguros noches incluidas. CON EXPERIENCIA, SERIEDAD Y RESPONSABILIDAD. Telf: 644 338 602 Anabel – Tengo formación y experiencia como ayudante de cocina y estoy buscando trabajo en restaurantes o en hoteles. Soy una persona honesta, trabajadora y puntual. Tel. 605 49 19 79. Miguel Ángel. – EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43. MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS – Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament sense estrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, per només 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telèfon: 630213651. – Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

26


TEXT i FOTOS: Grup Esportiu Es Port

E

l passat diumenge dia 29 d'abril es va celebrar la tradicional cursa ciclista en carretera el "XXIV Trofeu bar Tritó" que organitza el GEEP del qual és el principal patrocinador. Com a novetat podem destacar la celebració de la prova en un nou circuit situat a la urbanització de Son Xoriguer que va fer les delícies dels 70 corredors inscrits i dels assistents en general. Durarte les primeres voltes, de les vint que constava la prova, es va rodar a gran grup encara que va haver diversos intents de formar un grup d'escapats va ser en la sisena volta, arran d'una espectacular caiguda a 50 km per hora, que va disgregar el pilot, que es van formar diferents grups segons les forces i sort de cadascú. Els més afectats en la caiguda Boni Redondo del Club Centre de l'Illa i Xavi Torres del Grup Esportiu Es Port van haver de retirar. La cursa es va decidir a l'esprint i va ser guanyador absolut Xavi Mercadal de la Penya Ciclista Maonesa seguit de Pere Timoner del club Centre de cadira i Bosco

diumenge del Grup Esportiu Es Port. En les categories d'esport en edat escolar es puntuen a més del guanyador en la prova en línia unes proves d'habilitats sobre la bicicleta i, de la combinació de les dues, surt el guanyador.

esports

XXIV Trofeu Bar Tritón de ciclisme

Guanyadors en les diferents categories: Alevin Andreu Moñino (PCC) Infantil Gerard Fernandez (GEEP) Infantil fem Julia Bosch (GEEP) Cadet Xavi Florit (GEEP) Open Xavi Mercadal (PCM) Open fem Julia Torres (GEEP) Master Fredo Portella (ACM) Master fem Ana Montoya (GEEP)

27


28


Els drets de la persona

La Televisión es un gran vehiculo de enseñanza y sobre todo para la gente joven. El problema es que se aprende a ser vulgar, y todo eso por culpa de esos bodrios de las series españolas, yo no he visto ningún capitulo en que los protagonistas hablen normal, ya que casi siempre las frases van acompañadas de tacos y autenticas barbaridades. A lo mejor es que esto es muy educativo, a lo mejor es que la ordinariez esta de moda, y lo peor de todo es que muchas de estas series van acompañadas de escenas embarazosas de gente desnuda y semidesnuda con morreo incluido y algunas cosas mas, y claro esto da mucha risa ya que soltar un taco es motivo de alegría y de aplausos. Años atrás soltar un taco, recuerdo que las señoras se santiguaban o se ruborizaban, en cambio ahora todo vale, solo hay que ver como esta titulada una de estas series “Con el Culo al Aire” un titulo muy llamativo, gracioso y muy edificante. También hay programas que se las traen como el de Wyoming en la sexta, en este programa no se salva nadie ni siquiera el gato. Ese señor por llamarlo algo, se ríe de todo el mundo con sus burlas, tacos y mentiras a gogo; a mi, me tendrían que atar para ver un programa entero de ese ilustre de las letras, solo hay que verle la cara para huir echando chispas. Y que me dicen de ese gran programa llamado Sálvame, no se ni como describirlo, pero yo me atrevo a llamarlo la antesala de lo absurdo; en este programa lo mas fino son los tacos, aquí hay de todo, calumnias, injurias, peleas verbales, y menos mal que no llegan a las manos, porque son intervenidos al momento, porque si no, esto se podría convertir en una autentica masacre. Y luego están esos programas muy educativos como Mujeres y hombres, Gran Hermano, etc. Yo lo que no acabo de entender, es como una periodista y aristocrática conduzca ese programa demoledor como es Gran Hermano, no es raro que diga cosas como orinarse en la bañera, y es que el ser vulgar se aprende rápido. Así que no es raro que la televisión influya en la juventud y a los niños que van creciendo; estos últimos suelen aprender rápidamente eso del todo vale, hasta incluso ya hay algunos que ya no usan nombres para comunicarse si no que echan mano del tío y tía ¡Eh tío! ¡Que tía¡ y de los diálogos que emplean algunos te dejan cortado en el acto, con unas contestaciones tan disparatadas que a veces dan ganas de darles una colleja, pero no vale la pena, si este sector de la juventud sigue así y no cambia, creo que no llegara a ninguna parte, y es que es mas fácil ir de mal educado que ser educado, además nos lo enseñan en la tele cada día, y lo peor de todo es que muchas familias no tiene ninguna culpa, porque aunque se les apague la televisión, para ellos no es ningún problema ya que luego la ven en casa de un amigo o en el ordenador, y porque no, en el móvil. Yo con todo eso que explico aquí, y que por cierto no es nada nuevo, pero pienso que deberíamos tener mas cuidado al elegir un programa de la televisión, y la basura al cubo de la basura.

opinió

Amb aquest sentit humà de la justícia davant els ulls hem de considerar-la al mateix temps dimensió fonamental de la vida a la terra: la vida de l'home, de la societat, de la humanitat. Aquesta és la dimensió ètica. La justícia és principi fonamental de l'existència i coexistència dels homes, com així mateix de les comunitats humanes, de les societats i els pobles. A més, la justícia és principi de l'existència de la persona , i principi de coexistència dels habitants i les vàries estructures socials és, en particular l'Estat i també les Organitzacions Internacionals. En aquest terreny extens i diferenciat, l'home i la humanitat busquen contínuament justícia: és aquest un procés perenne i una tasca d'importància summa. Per tant tot govern i en aquest cas l’Estat Espanyol n’és el principal responsable de mirar per tots els medis per el benestar dels seus ciutadans i impartir la justícia, començant pe ser justos tots els seus polítics. Al llarg dels segles, la justícia ha anat tenint definició és més apropiades segons les diferents relacions i aspectes. D'aquí el concepte de justícia commutativa, distributiva, legal i social. Tot això és testimoniatge de com la justícia té una significació fonamental en l'ordre moral entre els homes, en les relacions socials i internacionals. Pot dir-se que el sentit mateix de l'existència de l'home sobre la terra està vinculat a la justícia. Definir correctament "quant es deu" a cadascun per part de tots i, al mateix temps, a tots per part de cadascun, "la qual cosa s'ha de" (debito) a l'home de part de l'home en els diferents sistemes i relacions, definir-ho i, sobretot, portar-ho a efecte!, és cosa gran per la qual viu cadascun dels homes i gràcies a la qual la seva vida té sentit. A través dels segles d'existència humana sobre la terra és permanent, per això, l'esforç continu i la lluita constant per organitzar amb justícia el conjunt de la vida social en els seus aspectes varis. És necessari mirar amb respecte els múltiples programes i l'activitat, reformadora de vegades, de les diferents tendències i sistemes. Alhora és necessari ser conscients que no es tracta aquí sobretot dels sistemes, sinó de la justícia i de l'home. No pot ser l'home per al sistema, sinó que ha de ser el sistema per a l'home. Per això cal defensar-se del anquilosament del sistema Estic pensant en els sistemes socials, econòmics, polítics i culturals, que han de ser sensibles a l'home i al seu ben integral; han de ser capaços de reformar-se a si mateixos i reformar les pròpies estructures segons les exigències de la veritat total sobre l'home. Des d'aquest punt de vista tots els polítics ,banca,industrials , tot poder, estan obligats a fer un gran esforç sobre tot en aquests temps a tendir, definir i consolidar "els drets de l'home" en la vida de la humanitat d'avui, dels pobles i Estats. Sincerament , encara que sembli una beneiteria que sobre tot els parlamentaris tindrien que coneixia la part social del Concili Vaticà II, el seu motiu és que m’està donant l’impressió que molts d’elles no tenen ni la més mínima idea de com solucionar els greus problemes actuals ,i en part és perquè la majoria d’ells no tenen una base per poderho solucionar ni el camí a emprendre. Crec que fins i tot, el Papa Benet haurà de tornar sobre aquests temes més d'una vegada, ja que està donant l’ impressió que també a deixat aquest esdeveniment passat que tant va ajudar a la plenitud com obra mestre de la persona humana. Crec que és un dels principals valors que estant a l’abast dels estats, per recuperar els valors que s’estan perdent o ja s’han perdut.

Lo que nos enseña la televisión

José Mª Cleofe Estévez Andreu Genestar Sabater 29


Ses pàgines d'en Bep d' Cuina nostra

Canons amb gerret Ingredients: 1 kg de gerret, 1 paquet de fideus del número 4 (500 g), 2 tomàtigues de penjar, 1 pebre verd, 4 grans d’all, all i julivert picats, safrà, 1 litre d’aigua, oli d’oliva, farina i sal. Elaboració: Dins una paella fregim el gerret enfarinat (a la plaça o peixateria ens l’hauran espanxat i escatat), i un cop fregit el reservam. Feim el sofregit dins un tià de terra i mentres es confita llevam totes les espines dels gerrets i els afegim al sofregit. Hi posam l’aigua i el safrà i, quan arranqui el bull, hi incorporam els fideus i el feim coure el que indiqui el fabricant al sobre, remenant perquè no s’aferrin. Quan hi quedin un parell de minuts hi posam la picada d’all i julivert, continuam remenant fins que es beguin tota l’aigua i els servim.

El Iris 4 de maig de 1962 “Menorca oblidada i sorprenent” era l’article publicat per Alfredo Marquerie al diari ABC i que es reproduïa al Setmanari El Iris. Marquerie assegurava que Menorca era una illa sorprenent i que per força ha de captivar al viatger. A l’article es parlava de ramaderia, de les indústries del calçat i la bijuteria, de la cultura, del paisatge i dels inicis del turisme. Impresa anunciava la fabricació de vigues pretensades, tubs, blocs i bovedilles juntament amb Industria Vidriera Menorquina ofertava miralls, llunes i tot tipus de vidres. Un Ban de l’Ajuntament anunciava quins serien els horaris de tancament dels establiments comercials a partir del primer de maig: El comerç general a les 20 h i Alimentació a les 20,30 h. Moria als 82 anys d’edat Pere Carretero Anglada, espòs de Maria Comella i pare d’Esperança, Rafel, Joaquim i Pere Carretero Comella, persona molt coneguda i estimada a Ciutadella.

Coses de ca nostra COSES DE MAIG Acabam d’entrar al mes de maig. El seu nom ve del “maius” del calendari romà, per celebrar els jocs florals. És el mes de la transició entre la primavera i l’estiu i la natura està en plena ebullició. El signe zodiacal de maig és Bessons. La terra comença a encalentir-se dia 8 a les 17 hores. Mes calent, encara que a partir de dia 21 pot refredar i ploure. Pel que fa a l’obserevació del cel durant aquest mes, s’ha de dir que els ramaders i pagesos ja sabien que ni la constel·lació d’Orió ni els seus voltants es poden veure i, referint-se a les Cabrelles es deia: No ha nascut ni neixerà, Qui pel maig les cabrelles veurà. Efectivament, tot i que durant els primers dies de maig encara es poden veure poc després de la posta de sol, al llarg de la resta del mes, les Cabrelles no es poden veure perquè el sol hi es ben aprop. Només al voltant del 31, les podrem veure mirant cap al llevant poc abans de sortir el sol i només si tenim les millors condicions d’observació. El dia 1 de maig, que hem celebrat dijous, va ser institucionalitzat com a dia internacional del Treball a l’any 1889 en el Congrés Socialista Internacional de París. El 6 de maig serà un bon dia per a sembrar til·leres, oms, pruneres, xiprers de ventall i ginebró. Els dies propicies per a tallar-se els cabells seran el dia 6 des de les 23h fins dia 7 a les 8h i des de les 13 h fins dia a les 4 h. Dia 25 des de les 19 h fins dia 27 a kes 10 h. Per a depilar-se dia 6 entre les 18 i 22 h; dia 23 des de les 12 a les 15 h i dia 25 des de les 3 a les 18 h. 30


QUE LLEIG! • Que 52.000 famílies de Balears han passat l'hivern amb tots els seus membres a l'atur. • Que l'atur a les nostres illes segueixi sense tocar sostre i afecti al 28% dels treballadors i des del Govern encara no hi hagi cap pla de xoc. • Que la crisi hagi provocat també un preocupant descens en la venda de llibres, música i dvd. • Que el consum ha caigut en picat i que la política de retallades ens està portant a un desastre sense predecents. • Que Balears hagi viscut enguany el seu pitjor hivern turístic amb una davallada de més de mig milió de viatgers, i que l'any que ve podria ser pitjor a Menorca per mor de la manca de vols i les retallades al Turisme Sènior. • Les noves retallades del Govern Balear en matèria de Sanitat. • La supressió per part del Govern del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

Dites i refranys... - cada cosa al seu temps, i al maig cireres.

PARENÒSTIC DEL MES DE MAIG DE 2012 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 06,44 i es va pondre a les 20,39 h. Dia 31 el sol sortirà a les 06,18 i es pondrà a les 21,06 h. LES LLUNES D’ABRIL Dia 6 lluna plena en Escorpí. Dia 12 lluna minvant en Aquari. Dia 20 lluna nova en Bessons. Dia 28 lluna creixent en Verge. FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS És un bon temps per sembrar blat d’indi, col, coliflor, escarola, endívia, bledes i mongetes tendres. En general, es poden sembrar tota mena d’hortalisses, especialment albergínies, pebres i tomàtigues, entre la segona quinzena d’abril i finals de maig.

Els sants de cada dia Divendres dia 4, Porfiri, Florià, Paulí. Dissabte dia 5, Àngel, Teodor. Diumenge dia 6, Lluci, Beneta. Dilluns dia 7, August, Agustí. Dimarts dia 8, Mare de Déu del Toro. Dimecres dia 9, Hermàs, Gregori. Dijous dia 10, Joan d’Àvila, Fèlix.

QUE POLIT! • Que els preus de la carn de vedella siguin més barats a Menorca que a Mallorca. • Que Ajuntaments com el de Palma comencin a tenir normatives per l'ús de la bici on es multarà a aquells que vagin per damunt les voravies i a velocitats ràpides per les zones peatonals. • Que la majoria dels empresaris creu que enguany no caurà la facturació i que la crisi acabarà l'any que ve. • L'iniciativa "What to do in Menorca" d'Ivan Khanet i Pepe Torrent Vivó.

Ens han dit... • Que el vicepresident del PP a Balears, batlle de Manacor i diputat autonòmic, Antoni Pastor ha enviat una extensa carta al president Bauzà on l'hi demana que doni llibertat de vot al PP en la Llei de la Funció Pública. • Que José Ramón Bauzá ha trencat amb el que van consensuar els consellers i diputats autonòmics populars a la primera legislatura, la de 1983-87, quan al 1986 aprovaren la Llei de Normalització Llinguística amb Gabriel Cañellas com a president i amb els menorquins Joan Huguet i Josep Al·lès Serra al seu govern. • Que la defensa de Joan Huguet del “regionalisme integrador” és compartida per molts militants populars que no entenen la deriva programàtica del Govern Bauzá. • Que la naviliera Balearia està creant problemes als mallorquins que van comprar amb antelació els seus bitllets per Sant Joan per mor dels canvis d’horaris i de barcos decidits aquests dies. • Que la notícia de la possible desaparició del partit judicial de Ciutadella no ha caigut gens bé dalt la Sala. El batlle ha qualificat la decisió de “impresentable”. • Que un nombrós grup de cavallers ha retut homenatge pòstum a en Biel Sivineta, desaparegut fa quatre anys en accident de circulació. Els cavallers han celebrat una trobada a Santa Ana, dinant posteriorment al xiringuito de Macarella.

Ens demanam... • Escoltaran el Consell i el Govern Balear les reivindicacions d’ASPANOB i mantindran els ajuts necessaris per a poder seguir ajudant els fillets malalts de càncer i els seus familiars? • Tindrà èxit en Joan Triay amb la seva moció reclamant que es mantenguin els ajuts a ASPANOB? • Es mobilitzaran les autoritats locals i insulars per a evitar que Ciutadella es quedi sense jutjats? • Intervindrà el director insular de l’estat per a intentar evitar que desapareguin els jutjats de Ciutadella? • Aconseguirà la crisi aprimar l’estructura político-institucional que tenim a les Balears?

31



iris 4-5-2012