Page 1

Ciutadella de Menorca, 24 d’agost de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.536

Desvetllam els secrets de l’antic Teatre des Born Reportatge sobre l’estat de la zona: Cala Blanca espera amb esperança l’obertura de les coves al públic

L’atur creix un 18,5% a Ciutadella durant el darrer any

Luís de Olivar O’Neill: “L’objectiu era poder celebrar tots els actes de les festes, i ho hem aconseguit”

Amb aquest nombre: ESPECIAL MODA TARDOR-HIVERN 2012-2013


Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 · Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 · Taxis: Tel. 971 48 22 22

FARMÀCIES DE TORN

Divendres dia 24 Dissabte dia 25 Diumenge dia 26 Dilluns dia 27 Dimarts dia 28 Dimecres dia 29 Dijous dia 30 Divendres dia 31

CAVALLER MARTÍ-SUREDA PLAÇA NOVA OLEO MOLL LÓPEZ-FONT CASTANY OLEO

Plaça de la Catedral Plaça Colón Plaça Nova Federico Pareja, 54 Eivissa, 50 Jerònia Alzina, 5 Tres Alqueries, 3 Federico Pareja, 54

CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca) Dissabtes CIUTADELLA

6:40

13:15

7:15

14:15

7:45

15:15

8:15

16:30

8:45

17:00

9:30

18:15

10:45

19:30

11:30

21:00

12:30

22:15

MAÓ

CIUTADELLA

9:00

13:00

9:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:00

12:00

20:00

12:00

20:00

MAÓ

6:45 7:15 7:45 8:15 8:45 9:30 10:15 11:15 12:00

13:15 14:15 15:15 16:15 17:00 18:15 19:30 21:00 22:15

Diumenges i Festius MAÓ

CIUTADELLA

971 484 216

Horario NURA NOVA A PARTIR DE DIA 1 DE JULIO

AUTOBUSOS

De dilluns a divendres

RESERVES CIUTADELLA AL

8:00

13:00

8:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:30

12:00

20:00

12:00

20:00

DIAS

ALCUD. - CIUT.

CIUT.- ALCUD.

Lunes

08'00-16’00

11’30-19’30

Martes

08'00-16’00

11’30-19’30

Miércoles

08'00-16’00

11’30-19’30

Jueves

08'00-16’00

11’30-19’30

Viernes

08'00-17’00

11’30-20’00

Sábado

08'00

19’30

Domingo

16'00

19’30

PLATGES (Torres Allés Autocares) · Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins · HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNY SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: CALAN BLANES DELFINES CALAN FORCAT

07:15* 15:00 08:00* 15:30 08:40 16:00* 09:05 16:30 09:35* 17:00* 09:50 17:30 10:05* 18:00 10:30 18:30* 10:50 19:00 11:05 19:30 11:30* 20:00 12:00 20:30* 12:30* 21:00 13:00 21:30* 13:30* 22:00

14:00 14:30*

22:30* 23:30

CALETA CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001 08:001 08:50 09:35*

10:10 10:45* 11:40 12:30 13:15* 13:45 14:15* 14:45

15:15* 16:00 17:00* 18:00 19:00 20:00* 21:30 22:30 22:30 23:001 24:301*

CALETA CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:00 08:00 08:45* 09:00 09:30 09:45* 10:00* 10:15 10:30* 10:45 11:00* 11:30 12:00 12:30 12:45* 13:00 13:15* 13:30 13:45* 14:00 14:15* 14:30

15:00 15:30* 16:00 16:30 17:00 17:30 17:45* 18:00 18:15* 18:30 19:00 19:30* 20:00 20:30* 21:00 21:30* 22:00 22:30 23:00 23:30* 24:30*

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA *

EXCEPTE DIUMENGES 1

PER CALA’N BOSCH

PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI CAMÍ DE SA FAROLA

07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00

14:00 15:00* 17:00* 18:00* 19:00* 20:00*

CAMÍ DE SA FAROLA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30

14:30 15:30* 17:30* 18:30* 19:30* 20:30*

* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

S E T M A N A R I

Núm. 3.536. Any LXX. Dipòsit legal ME 54-1958. DIRECTOR: José Manuel Al·lès Salvà REDACTORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports). ADREÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.es PÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris EDITA:

2


Blancandria, de com la unió fa la força

El PP expulsa definitivamet del partit al batle de Manacor Antoni Pastor

UPCM no vol que expulsin els banyistes de la platja de Santandria

editorial

El Periódico de Catalunya dedica un article a “s’Any de sa Desgràcia”

L’unió fa la força i la força ens permet avançar. Els comerciants de la zona de Santandria i cala Blanca han ajuntat pasterada i han pres l’iniciativa per a millorar les condicions de les urbanitzacions on desenvolupen la seva tasca comercial. Conscients de que l’administració sempre te alguna altra prioritat de la que ocupar-se, han analitzat la situació, han fet una llista de coses a millorar i s’han posat a fer feina. Són els primers interessats en que la situació millori i, per tant, no volen esperar a que algú, des d’un despatx municipal, insular o autonòmic es decideixi a envestir les actuacions necessàries. Ells empenyen , contribueixen al finançament del projecte que sigui i cerquen ajuda pública. Així és com ha de ser: ciutadans i administració junts, de la mà, invertint recursos en millorar el que tenim. És aquesta una nova manera d’entendre el joc entre administrats i administradors. Fins ara, els primers esperaven que els segons decidissin i paguessin. I després, en tot cas, criticaven el resultat. Avui, l’associació Blancandria està demostrant que, implicant-se, prenent l’iniciativa, aconsegueix resultats al seu gust i deixa de malgastar energies en crítiques poc eficaces. Un dels mals històrics de la societat ciutadellenca ha estat el de la poca cultura unitària que ha demostrat sempre a l’hora d’empènyer projectes col·lectius. A lo millor la crisi ens desperta definitivament del somni, individualista un punt envejós, i ens fa veure la realitat d’una altra manera. Ens agrada la filosofia d’aquesta associació que s’ha creat entre Santandria i Cala Blanca. No esperen que ningú els resolgui els problemes. Inverteixen ells en la solució i, amb la raó del qui aporta, reclama a l’administració la seva implicació. De baix a dalt, dels ciutadans als seus representants, dels administrats als administradors. Tant de bo que se’n prengui exemple i altres zones del terme, altres barris de la ciutat, comencin a treballar seriosament d’aquesta manera. S E T M A N A R I

3


TEXT: Carles Marquès FOTO: Setmanaris i Revistes S.L.

E

l Periódico de Catalunya ha dedicat un article a s’Any de sa Desgràcia, expressió que va referència, com recorda Xavier Moret, al 9 de juliol de 1558, quan una flota turca, composta per 15.000 homes i comandada per Mustafá Piali, va assetjar i va destruir Ciutadella. “Expliquen les cròniques que era tanta la ferotgia amb la qual els invasors es van posar a degollar als habitants de la ciutat que el riu de sang va arribar fins al port; i afegeixen que més de 3.000 menorquins van ser capturats i enviats a Istanbul com a esclaus”, resa l’article, que conta que “cada 9 de juliol, des de 1852, es commemora aquesta tragèdia a la Catedral de Ciutadella, i a l'elegant plaça des Born, envoltada de palaus i amb un mirador enfocat al port, s'aixeca des de 1857 un monument, conegut com Sa piràmide, que recorda a les víctimes de s’Any de sa Desgràcia. En els seus costats, en quatre làpides de marbre, hi ha una inscripció en llatí que diu: “Pro aris et focis hic sustinuimus usque ad mortem” (“Per les llars i per la pàtria, aquí resistim fins a la mort l'any de 1558”).

Record de Barbarrossa Per recordar aquell terrible setge, que ressuscitava els temors sorgits en 1535, quan el pirata turc Barbarrossa va saquejar Maó, comptem amb un document únic, l'Acta de Constantinoble, datat el 7 d'octubre de 1558 i escrit pel notari Pere Quintana en un calabós d'Istanbul a petició del governador Bartomeu Arguimbau. “Tots dos –diu Moret en el seu article- formaven part del grup de presoners de Ciutadella portats contra la seva voluntat fins a l'altre extrem del Mediterrani”. En aquest Acta, que des de 1852 es llegeix cada 9 de juliol en sessió extraordinària del ple de l'Ajuntament de Ciutadella, es descriu l'arribada a les costes de Menorca, el 30 de juny de 1558, d'una flota turca formada per 140 vaixells, en la seva major parteix galeres. El governador Arguimbau va ordenar fortificar Ciutadella i preparar-se per al setge, però els turcs, que portaven 24 canons, van aconseguir obrir un forat a les murades i van entrar als seus carrers el dia 9 de juliol. “Al llarg de tres dies –continua el resum d’El Periódico- els invasors turcs

actualitat

El Periódico de Catalunya dedica un article a “s’Any de sa Desgràcia”

van matar a més d’1.000 ciutadans, es van lliurar al saqueig, van cremar els arxius, van profanar les esglésies, van destruir cases, van robar tots els objectes de valor i van segrestar a 3.452 persones, que es van emportar com a esclaus a Istanbul. A l'abadessa de Santa Clara, Àgueda Ametller, la van penjar i la població va quedar tan arruïnada que quan uns dies després va arribar des de Mallorca el governador interí, mossèn Frederic de Cors, va haver de dormir en una cova, ja que no quedava a Ciutadella cap casa habitable”. Conta Moret que “avui dia, quan la plaça des Born és una esplanada plena de turistes, i quan el port llarg i estret de Ciutadella s'omple de barques i de visitants que poblen les terrasses de bars i restaurants, el ressò d'aquella llunyana i cruenta invasió sembla quedar molt lluny, però s’Any de sa Desgràcia continua vigent en les ments dels habitants de Ciutadella”.

Presoners a Istanbul Dels menorquins que van ser enviats a Istanbul com a esclaus se sap –conta l’article- que el 1564 un clergue d'Alaior, Marc Martí, va romandre durant gairebé un any a la capital de l'imperi otomà per negociar els rescats dels segrestats. Gràcies a la seva gestió, molts d'ells van poder tornar a Ciutadella, però la ferida oberta per la invasió turca va trigar molts anys a tancar-se”.

4


C

TEXT: Carles Marquès FOTO: Bep Al·lès

iutadella, tot i el seu major tamany com a municipi, compta amb 800 aturats manco que Maó, d’acord amb les xifres de l’evolució de l'atur a l’Illa corresponents al mes de juliol. En nombres absoluts, Maó compta amb diferència amb el major nombre d'aturats, tot i que Ciutadella presenta una major variació interanual, amb un augment del 18,5 per cent en els últims dotze mesos. El municipi amb un pitjor comportament en aquest sentit ha estat Sant Lluís, amb un augment del 35,2 per cent. Es Migjorn ha vist créixer un 27,7 per cent el nombre d'aturats, però amb xifres tan baixes que deixen de ser significatives (deu aturats més). A l’extrem oposat, es troben Es Castell (el tercer municipi de l’Illa quant al nombre d'aturats), on la desocupació ha crescut un 2,9 per cent en els últims dotze mesos, i Ferreries, amb un 4,1 per cent. El nombre d'aturats no baixa a cap municipi de Menorca, segons les dades que maneja el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).

Contractes Aquests comportaments no coincideixen amb la tendència dels contractes formalitzats al juliol, mes en el qual l'activitat turística comença a estar ja al cent per cent. Així, a Ciutadella el mes passat es van signar pràcticament les mateixes altes laborals que en el mateix període de 2011. A Maó el decreixement va ser del

actualitat

El nombre d’aturats ha crescut a Ciutadella un 18,5% en els últims dotze mesos, tot i que té 800 persones manco a l’atur que Maó

22 per cent, encara que lluny del 41 per cent menys de contractes que es van signar per part de treballadors de Sant Lluís. En aquest cas sí hi ha increments. D’aquesta manera, aquest juliol s'han formalitzat més contractes que al juliol de 2011 en tres municipis, concretament as Castell, as Migjorn Gran i a Ferreries

5


6


local

UPCM demana al PP que doni un toc d’atenció al concessionari de Santandria perquè no expulsi a més banyistes de la zona

Recorda que l'adjudicatari ho és d'un “simple contracte de concessió”, que en cap cas no és un “lloguer”, com aquest pretén/L'actuació del concessionari ha motivat nombroses queixes verbals i una instància escrita”/UPCM afirma que “no es pot desnaturalitzar el principi de l'ús públic de les platges”.

U

TEXT: Carles Marquès FOTO: Setmanaris i Revistes S.L.

nió des Poble de Ciutadella ha instat a l'equip de govern del PP a advertir “el més aviat possible” a l'adjudicatari de la concessió d'explotacions temporals a la platja de Santandria que “s'abstengui en endavant d'expulsar als banyistes de la zona de 361 metres quadrats de superfície en la qual té el dret de col·locar les seves ombrel·les i hamaques, informant-lo que no té subscrit cap contracte de ‘lloguer’ d'aquesta zona”. El detonant de l'actuació d’UPCM ha estat la instància registrada a l'Ajuntament de Ciutadella per Caridad Bagur, mare de la jove Cristina León, queixant-se d'haver estat literalment expulsada pel concessionari de Santandria de la zona que es va proposar ocupar, després d'haver plantat la seva ombrel·la en l’arena, al costat del bar de l'Hotel Ses Voltes. Els fets denunciats es remunten al proppassat diumenge, 12 d'agost, quan Cristina es trobava a la platja en companyia de la seva mare. Segons explica UPCM en el prec que dirigirà en el proper ple al govern del PP, ja s'havien rebut nombroses queixes verbals a la seu del partit, lamentant l'actuació seguida pel personal del concessionari de les hamaques i ombrel·les de la platja. Segons sembla, en diverses ocasions s'havien dirigit amb anterioritat a altres banyistes convidant-los a retirar-se amb l'argument que la zona de la platja que ocupaven estava “llogada”. En contra de les afirmacions del con-

cessionari, el portaveu del Grup Municipal d’UPCM, Joan Triay, recorda que del contracte de concessió administrativa i del plec de clàusules tècniques, es desprèn que el concessionari “no té ‘llogat’ res, sinó que al que té dret és a ‘ocupar el domini públic marítim-terrestre amb instal·lacions desmuntables”; és a dir, en el cas concret de Santandria, “a col·locar fins a 46 hamaques i 23 ombrel·les dins d'un perímetre que delimita una superfície de 361 metres quadrats de la platja”. “Òbviament –apunta Triay-, el concessionari no té cap contracte de ‘lloguer’ de 361 metres quadrats, ni té el dret d'expulsar a cap ciutadà de cap zona de la platja, sinó un contracte que li dóna dret a situar dins de la superfície grafiada en plànol adjunt al contracte fins a 46 ha-

maques i 23 ombrel·les, zona molt major de la susceptible d'ocupar-se amb totes les seves hamaques i ombrel·les”. A més, segons UPCM, d'acord amb els articles 53 de la Llei de Costas i 111 del seu Reglament, queda clar que “en cap cas l'atorgament d'aquestes autoritzacions podrà desnaturalitzar el principi de l'ús públic de les platges”. Recorda que l'adjudicatari ho és de “un simple contracte de concessió”, que “no li confereix de cap manera el dret d'expulsar als ciutadans dels espais no ocupats per les seves instal·lacions desmuntables, ni a desnaturalitzar el principi de l'ús públic de les platges”. 7


TEXT: Carles Marquès FOTO: Setmanaris i Revistes S.L.

E

l Comitè de Drets i Garanties del PP de Balears ha acordat per unanimitat, després del compliment dels terminis reglamentaris, l'expulsió de l'alcalde de Manacor, Antoni Pastor, d'aquest partit després de trencar la disciplina de vot a la Cambra balear, per la qual cosa amb aquesta decisió, Pastor queda totalment desvinculat d'aquesta formació política. El PP ha informat que aquesta resolució ve motivada per la finalització del segon expedient obert un cop Pastor va

insular

El PP expulsa definitivament del partit a l’alcalde de Manacor, Antoni Pastor

Així, el PP ha detallat que el Comitè ha pres en consideració, una vegada instruït l'expedient, l’ “agreujant de reincidència recollida en els estatuts del partit, en haver estat sancionat amb anterioritat per la ruptura de disciplina de vot en un altre expedient esdevingut ferm". Finalment, els populars han recordat que la ruptura de la disciplina de vot per part de Pastor s'ha produït en un total de quatre ocasions en el si del Parlament, a més de que el propi Pastor ha manifestat públicament i reiteradament la seva disposició a trencar aquesta disciplina. rompre la disciplina de vot del partit en la sessió extraordinària de 19 de juny del Parlament en dues ocasions consecutives. D'altra banda, ha assenyalat que aquesta decisió ja ha estat comunicada pel Comitè a Antoni Pastor – cosa que ell nega-, tenint el termini de 15 dies per interposar recurs davant el Comitè Nacional.

8


Comencen les inscripcions a les Escoles Esportives Municipals de Ciutadella

breus

L’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Ciutadella comunica que les inscripcions per al curs 2012-2013 a les Escoles Esportives Municipals s’obriran el proper 3 de setembre i es faran en el Pavelló Municipal d’Esports de 9,30 a 12,30 el matí i de 16,30 a 19,30 el capvespre. Del 3 al 12 de setembre es podrán inscriure tots els alumnes del curs passat que vulguin continuar. El 17 de setembre s’obra l’inscripció general per a totes les activitats excepte el padel, inscripció que romandrà oberta fins que hi quedin places. El dijous, 20 de setembre s’inscriurà als alumnes de padel. Aquesta inscripció, segons comunica la responsable de l’àrea esportiva municipal, es realitzarà per sorteig. Els diez 17 i 18 de setembre, tots els interessats hauran de recollir la seva papereta numerada al pavelló municipal i a la piscina per a les activitats aquàtiques. Dimecres dia 19 de setembre a les 10h a la sala de reunions del Pavelló Municipal es treurà el nombre per determinar l’ordre de la cua per a les inscripcions. Aquests nombre es publicaran tan al pavelló com a la piscina municipal el mateix capvespre. Les inscripcions es faran dia 20 de setembre. Segons informa la regidora Inmaculada González, per aquest curs 2012-2013 tots els alumnes que s’hagin d’inscriure a les activitats de les escoles esportives municipals de l’àrea d’Esports al pavelló municipal, de tennis i padel, hauran de pagar una matrícula de 27€/curs /alumne/àrea . Aquest pagament es cobrarà a part de les quotes.

UPCM vol que els consellers del Govern Balear paguin les costes del recurs contra la decisió judicial d’anular l’augment dels sous dels càrrecs de confiança. Joan Triay defensarà una moció en el plenari municipal de Ciutadella, a través de la qual el seu grup, UPCM, insta a l’ajuntament a comunicar al Govern el seu rebuig per l’ús de recursos públics per a intentar mantenir en via judicial els privilegis dels seus càrrecs de confiança. Per això reclama que siguin els membres del Govern Balear, el seu president i consellers, que van prendre la decisió de recórrer la mesura cautelar dictada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que anul·lava l’increment del 25% dels sous del personal de confiança del Govern, que siguin els membres del Govern Balear els que paguin les costes processals del recurs i de qualsevol altra despesa relacionada amb aquesta qüestió. Com es recordarà, el Govern de José Ramón Bauzà va decidir augmentar en un 25% les nòmines dels seus càrrecs de confiança amb l’argument, no acceptat per la justícia, de que feien més feina i tenien més responsabilitat degut a que eren menys per a fer la mateixa feina.

PSOE i PSM + per Menorca exigeixen a Bauzà que rectifiqui les seves declaracions sobre els aturats. Joana Barceló pels socialistes del PSIB-PSOE i Nel Martí per part dels nacionalistes del PSM + per Menorca, han exigit al president Bauzà que es retracti de les seves declaracions en las que acusa a les persones aturades d’apuntar-se al SOIB esperant que no els cridin per a treballar. Joana Barceló ha qualificat de “lamentables i vergonyoses” les afirmacions de Bauzà en una entrevista en una emissora de Mallorca, ja que demostren, diu la socialista, “una absoluta manca de coneixement i de sensibilitat davant el drama que pateixen milers de persones que no ténen feina”. Nel Martí, per la seva banda, considera que és “impropi d’un president interpretar el problema de l’atur a partir de comportaments individuals aïllats”.Per a Martí, “amb les afirmacions de Bauzà, seria com dir que com què al PP hi hagut casos de corrupció cal concloure que el PP és un partit corrupte, i açò no és així”. De momento, José Ramón Bauzá no ha fet cas d’aquestes peticions i, per tant, no ha rectificat les seves manifestacions.

9


Luís de Olivar O’Neill: “L’objectiu era poder celebrar tots els actes de les festes, i ho hem aconseguit” TEXT: Pere Bagur FOTOS: Bep Al·lès

E

ls ressons de festa s’han aturat ja i, en canvi, les imatges del passat Sant Joan se’m vénen de nou al cap en trepitjar l’entrada en penombra, fresca, de la casa Olivar. Centenars de persones, braços enlaire, cridant visques a la Festa, mentre el Caixer Senyor, guindola en mà, cavaller d’un negre i nerviós cavall, entra a ca seva després d’acomiadar-se dels seus companys de colcada. Ha estat un bon Sant Joan el d’enguany, pens, pujant l’escala on fa dos mesos tot tornà a començar. Un distès i simpàtic Luís de Olivar, de vacances aquest mes a Ciutadella, me surt a camí i m’acompanya a una lluminosa sala d’estar on ens asseiem i iniciem conversa. - Bon dia, Luís. N’està satisfet de com han anat les festes de Sant Joan que ha presidit aquest any? - Jo, realment, sí que n’estic molt satisfet. Sé que hem inclòs algunes mesures que han estat molt importants per a redirigir les festes . Hem recuperat el recorregut oficial de la Colcada, hem reduït el número de cavallers, li hem donat més agilitat. La gran majoria de ciutadellencs i de la gent que realment aprecia i estima Sant Joan ha quedat molt satisfeta perquè ha pogut gaudir de tots i cadascún dels

moments de les festes. - Sí, però no tothom ha acollit els canvis amb la mateixa satisfacció. Trob que fins i tot vostè va ser insultat en algún moment de la festa per haver restringit la visita a cotxeries a les ubicades només en els carrers del recorregut tradicional en tornar de Sant Joan de Missa... - Efectivament, unes poques persones me van insultar i recriminar que els cavalls no anessin a cotxeries de fora del recorregut tradicional. Evidentment, això em va doldre, perquè la decisió la vam prendre convençuts de que ajustant els recorreguts per a poder mantenir els horaris, podríem celebrar tots els actes de la festa, com així finalment ha estat. La nostra intenció era i és la de donar més agilitat a la Colcada. No s’ha anat més ràpid, sinó que hem limitat el pas dels cavalls al recorregut oficial. Esper que aquesta gent ho entengui, finalment. Aquestes actuacions han estat molt positives per al bon funcionament de les festes i molt ben acollides per a la majoria de ciutadellencs. Hem de pensar que enguany no ha estat necessari retallar voltes als caragols de Santa Clara o passades a les Voltes. Ja

sé que mai ho pots fer bé per a tothom, però en aquest cas, lamentant-ho pels perjudicats, ho he de celebrar per la gent que ha recuperat el seu caragol complet, pels cavallers que han pogut munyir i descansar abans de tornar a colcar una nova tanda, pels santjoaners en general, que han pogut viure tots els actes sense haver de renunciar als darrers del dissabte o als primers del dia de Sant Joan per mor de l’horari. - Què era el que més el preocupava en els dies previs a les festes? - La gran afluència de públic i la coordinació amb tots els organismes i estaments implicats en l’organització de la festa. Jo sempre he cregut que l’afluència de públic no era realment el principal problema, sinó la manca de coordinació i, segurament, no tenir un recorregut oficial marcat que fa que la cosa es descontroli una mica. Jo, que venc a Sant Joan no només quan em toca presidir la Colcada, sinó que ho faig a peu quasi cada any, veia que en alguns indrets, compareixia un cavaller i al cap de cinc minuts n’arribava un altre... Això ha estat el motiu de reduir el pas al recorregut tradicional. Comprenc que per la gent que te cotxeries obertes als carrers pròxims hagi estat una mala decisió, però hem de pensar que ha estat un benefici per al conjunt de la festa. - I s’ha trobat solució a totes aquelles coses que el preocupaven abans de les festes?

Hem donat més agilitat a la festa recuperant el recorregut tradicional de la colcada

10


gent nostra

- Bono, la perfecció és molt complicada, no? A lo millor hem estat un poc dràstics amb les mesures preses, però jo consider que era necessari. I no només jo. Jo m’he deixat assessorar per gent entesa en la festa. De fet, el noranta per cent dels cavallers van signar un escrit on reclamaven mesures contundents per a recuperar l’ordre de la festa. L’objectiu general s’ha vist complert. Hem comptat amb una gran col.laboració de la gent. Hem tingut voluntaris que ens han ajudat a fer pas al Pla, ciutadellencs, gent d’altres pobles de l’illa, mallorquins, catalans... i això és molt important. Es veu que els menorquins i la gent que ve de fora, s’estimen Sant Joan i estan realment preocupats i han ajudat moltíssim. Jo els agraesc molt, no només als voluntaris que es van apuntar a l’Ajuntament per a col.laborar, sinó també a tots els que s’hi van afegir després. - Cóm creu que serà la festa de Sant Joan en el futur? - Jo crec que les festes d’enguany marcaran el futur. Les mesures que s’han pres enguany, tant a la Colcada com des de l’Ajuntament, són molt positives per a ordenar el que la gran afluència de visitants desordena. Jo estic encantat amb la gent que ens visita perquè és la prova de

l’interès que desperta la festa de Ciutadella. Però les mesures d’avui no són suficients, segurament. Ens hem d’anar adaptant a la realitat que tenim. - Perquè l’objectiu ha de ser mantenir l’essència de la festa, no? - Jo crec que és un objectiu molt important i és el que la gent vol: mantenir els protocols, mantenir l’essència de la festa i poder-la disfrutar com l’hem disfrutada en el passat. - Què n’opina de l’iniciativa d’alguns cavallers de confeccionar unes normes de “comportament” per a tots els components de la colcada? - Si te dic la veritat, al principi a mi

No tenc paraules per a agrair als voluntaris de Ciutadella, de la resta de pobles de Menorca i de fora de la nostra illa, la feina feta al Pla

em va sorprendre, perquè havíem fet diverses reunions, fins i tot amb l’Ajuntament, però a mi no se m’havia dit res. Me va sorprendre perquè inclús alguns d’aquests cavallers havien participat amb jo en altres Santjoans... La valoració “a posteriori” l’he de fer molt positiva perquè sí he vist en ella la preocupació que tenien els cavallers pel deteriorament de les festes, la manca d’il·lusió que patien alguns per mor d’aquest deteriorament que, per exemple, els impedia colcar les tres tandes... Realment, tant la Junta de Caixers com jo mateix les hem vistes com una cosa molt positiva. Les hem analitzades, les hem revisades i hem mantingut tot allò que hem considerat fonamental per a l’ordre de la colcada i pel be de la festa. - Aquestes normes no estan escrites ja en els protocols? - No. No estan escrites. Ja saps que aquestes normes de comportament s’han transmès de pares a fills, de boca a orella, de paraula, i no estaven escrites. Per això consider que ha estat molt assenyat posarles per escrit, perquè fins i tot en el món de la pagesia hi havia un cert desconeixement, especialment, entre els cavallers 11


més joves. Jo crec que els caixers i els cavallers hem de ser els primers en respectar les normes, els protocols, si volem que la gent els conegui i els respecti. - L’Ajuntament va encarregar l’estudi dels protocols de les festes de Sant Joan a un grup d’experts que ja ha acabat fa temps la seva feina. El resultat dorm un llarg somni reparador en un calaix municipal. Perquè no s’utilitzen? Hi ha hagut algún tipus de contacte entre l’Ajuntament i la Junta de Caixers Senyors per tal d’enllestir d’una vegada aquest tema? - Mira, si te som sincer, desconec totalment aquest tema. Com saps, el batlle actual pertany a la Junta de Caixers Senyors i no ens ha plantejat mai aquesta qüestió, al manco que jo conegui. Trob que no s’ha plantejat, però no descart que ho pugui fer en el futur.

- Gaudeix d’una bona salut la Junta de Caixers Senyors? Està garantit el futur de la presidència de les festes de Sant Joan? - La Junta de Caixers Senyors és una junta viva, que es reuneix periòdicament i treballa per a les festes de Sant Joan. Tots els seus membres estan totalment compromesos amb la festa. Crec que sí, que està totalment garantida, si així es vol, la presència d’un Caixer Senyor a les festes de Sant Joan del futur. Per part de la meva família, la família Olivar, farem tot el que es pugui per a seguir mantenint viva aquesta tradició. Per a mi ha estat enguany la cinquena vegada que he presidit la colcada i ho he fet, sobre tot, per a agrair al poble de Ciutadella que, particularment amb mi, sempre s’ha portat esplèndidament, no només quan he sortit a la Colcada, sinó sempre, des que hem va

conèixer fa més de vint anys. I segur que la resta de famílies nobles de Ciutadella també faran el que calgui per a servar les festes de Sant Joan. - En temps de crisi econòmica com els que vivim deu ser més complicat trobar una família disposta a invertir una bona quantitat d’euros en presidir unes festes com les de Ciutadella, no? - Indubtablement, la crisi ens ha afectat moltíssim a tots. La gent de Ciutadella ha de valorar l’esforç econòmic, logístic i personal que suposa presidir les festes de Sant Joan. De moment, el sistema de finançament es mantindrà igual que fins ara, és a dir, una part la pagarà directament la família del Caixer Senyor i l’altra, que es pagarà entre tots els qui composen la Junta de Caixers Senyors. En els darrers anys s’han reduït algunes partides totalment prescindibles i que en res beneficien o perjudiquen la festa. - S’ha aparcat, per tant, el projecte de crear una fundació a partir de la Junta de Caixers Senyors, per a vetllar pel manteniment i pel finançament de les festes? - Sí, es va estudiar aquesta possibilitat, però la hem refusada perquè no se li ha vist viabilitat. La composició de la Junta i el tipus de festa la fan inviable. - Tornant al tema de les normes de comportament repartides enguany als caixers i cavallers. Tindrà continuïtat la iniciativa? Han estat acceptades per

12


la Junta de Caixers Senyors? - No puc dir que les hagin assumides, però m’imagin que si són normes que han estat positives pel desenvolupament de la festa, es seguiran mantenint. A lo millor, fins i tot, el pròxim Caixer Senyor incorpori alguna norma que millori inclús les d’avui, perquè ja te dic que tots els membres de la Junta de Caixers Senyors estan totalment compromesos a la salvaguarda dels protocols de les festes de Sant Joan.

gent nostra

Crec que sí, que està totalment garantida, si així es vol, la presència d’un Caixer Senyor a les festes de Sant Joan del futur

Ha estat una conversa distesa, divertida en alguns moments. En Luís de Olivar parla des del cor quan es tracta de fer-ho sobre Sant Joan. Quan diu que agraeix la col·laboració rebuda enguany per part de la gent, els ulls li brillen d’una manera especial. I transmeten sentiment d’incomprensió quan recorda els insults rebuts per haver decidit recuperar l’antic recorregut d’entrada a Ciutadella des de l’ermita de Sant Joan de Missa. Cara i creu de la mateixa moneda, d’unes festes de Sant Joan, les de 2012, que ha presidit des de la responsabilitat i que passaran a la història festiva de Ciutadella com aquelles en les que es va recuperar el seny i l’ordre col·lectius.

13


De clots i coves! TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

piscina dins el mar. Una temporada sense borns com és aquesta ha propiciat que aquest racó tan sentimental per nosaltres hagi estat enguany ple a vessar de joves i no tan joves, la majoria de Ciutadella, amb ganes de gaudir de les seves aigües cristal·lines i netes. I pensar que en tenim tants de racons com aquest a la costa ciutadellenca; racons particularment particulars.

L

a llegenda diu que un presoner cristià captiu dels moros va batejar a la filla d’un capità i va posar el nom de Sancte Andrea a n’aquest racó costaner on hi succeïren els fets. Sigui certa o no la història, Santandria és, avui per avui, un bell racó estimat per locals i forasters. Una platja on hi són benvinguts els que tenen problemes de mobilitat – platja adaptada- i per tant una platja que acull, jo diria embolcalla de pau i tranquilitat al qui la visita. No passa dels 100 metres de longitud i dels 20 d’amplada, i per ser a menys de 2 quilòmetres de Ciutadella és una de les més visitades i estimades pels de ponent. La maleïda rissaga del 1984 hi feu estralls i vam ser molts els ciutadellencs que ens hi vam atracar per donar-li l’estima que se li dona a una germana malalta o a una mare que pateix. Açò és Santandria: aquell familiar que estimes i que, encara que no el visitis cada setmana, saps que hi és i hi pots acudir en voler. Es fa estimar.

L’altre familiar d’aprop és Cala Blanca; més extensa, més clara, més senyorívola...quan entres a les seves aigües sembla que emprens camí directe cap a Cala Ratjada, a Alcúdia o a Capdepera. Mallorca, des de Cala Blanca sembla més aprop. I en girar al coll des de l’aigua veus els pinars que l’envolten com aquella cabellera d’aquella núvia que menjava a la vora de la mar. I Cala Blanca et convida a fer-hi estada, no sé si a menjar-hi capons i

gallines, o potser sardines- però sí a romandre-hi. Mon pare m’explicava de petit com corrien ell i els seus germans entre les mates i els pins de Cala Blanca, quan encara no hi havia xalets, quan hi feien sípies amb la fitora o cercaven crancs peluts per les roques de la vorera. Avui encara hi trobam colque pi, colque mata i qui sap, possiblement encara hi trobaríem colque record d’infantesa dels nostres pares i avis. Aquest any es pot dir que s’ha “recuperat” un espai emblemàtic pels ciutadellencs: es Clot de sa Cera. Ara amb el replans arreglats i amb l’estació de bombeig aclarida, la zona és el que sempre hem volgut tenir a prop els ciutadellencs, una

És fàcil trobar la part bucòlica de les platges però aquestes conviuen amb grans edificacions de ciment, carrers i places, gent i botigues, cotxes i chiringuitos...la urbanització. Avui ja compten amb supermercat i farmàcia què obren quasi tot l’any i moltes famílies ciutadellenques hi tenen primera o segona residència. Els caps de setmana d’hivern s’hi troba quasi tanta gent com a la plaça des Born. Hi ha diaris, hi ha bars amb vistes a l’horitzó, on pots fer-hi el cafetó, fins i tot un boti boti per tenir els menuts entretinguts. Ah! I no ens oblidem dels balls i de les porquetjades. Un petit poble a l’hivern i una gran urbanització a l’estiu. Cala Blanca, Son Carrió i Santandria és una zona on els darrers anys s’hi ha millorat la imatge i els serveis, en part gràcies a les iniciatives de l’associació de comerciants i hostalers Blancandria, tot un exemple de treball en equip i de fer feina pel que estimes. La cinquantena de membres de l’associació proposen millores i les duen a terme – amb l’estreta col·laboració de l’ajuntament quan cal- i organitzen vetllades, passacarrers , competicions a la platja i fins a un concurs de fotografia. I tot per dinamitzar una zona turística que, com

14


report

moltes altres, ha passat anys a les fosques, sense inversions en infraestructures i sense l’alegria que es suposa que ha de desprendre una urbanització destinada a acollir visitants.

Una gran idea és la que es promou d’aconseguir que el visitant de Santandria senti què també es troba a sa Cala Blanca i al contrari, és a dir aconseguir que sigui una urbanització amb dues platges. Dues zones complementàries lligades per comerços, hotels, zones d’oci, restaurants i bars, tot en una mateixa ruta. Açò implica que l’oferta del visitant es multiplica, que el client roda i no queda només en una zona i que la urbanització s’omple de vida. Tant l’Ajuntament com els comerciants

i hostalers de la zona veuen dos gran reptes aprop: el més immediat és aconseguir que les postes de sol siguin un producte en sí mateix, com ja passa a Eivissa i Formentera. Un producte barat, que necessita de la mínima inversió i què serveix per vendre el que qualsevol destí turístic desitja: sentiments i emocions. El moment màgic del crepuscle, quan el sol s’adorm sobre l’horitzó marí és un atractiu emocional que s’ha de promocionar i donar-li la categoria de producte perquè atregui no només al visitant de fora, sinó als vesins menorquins que del Llevant de l’illa ja comencen a venir a Ciutadella per veure com es pon el sol. Se’n diu client intern i a n’aquest el tenim tot l’any. Aprofitem-ho. L’altre gran desig comú és veure obertes les impressionants coves subterrànies de

Cala Blanca. Sembla que el full de ruta marcat s’està complint, ara només cal esperar si els diners compromesos arriben i el projecte es converteix en producte; ben segur què hi sortirem guanyant tots els ciutadellencs en particular i Menorca en general.

Des d’El Iris us convidam a conèixer aquesta urbanització que representa allò més estimat i sentimental, allò tan particular que forma part de la nostra història com és el Clot de sa Cera tot un símbol; però que també és l’exemple d’un turisme ben entès, que aposta per la cultura i el patrimoni arqueològic, que aposta per la desestacionalització que simbolitzen les Coves i el llac subterrani de Cala Blanca. Una urbanització que ho té tot: clots i coves!

15


TEXT: Silve Pons FOTO: Silve Pons

E

n Manuel fa un quart de segle que treballa a Cala Blanca, els 14 darrers anys a peu de platja, on regenta un bar restaurant. Ell prefereix no sortir a la foto del reportatge perquè considera que “la verdadera protagonista és la platja”. El seu negoci està situat a un marge de la platja, la meitat banyat per l’aigua i l’altre meitat per l’arena. - Quan comença i quan acaba la temporada per vosaltres? - Solem obrir l’abril i tancam a finals d’octubre però enguany l’abril va ser un mes totalment perdut, i els altres mesos no són el que s’esperava. Nosaltres calculem en un 50% la baixada del consum aquí. Els turistes gasten la meitat del que es gastaven anys enrere. - I quines són les nacionalitats predominants avui? - Des de fa un parell d’anys predominen els italians i també turisme nacional, catalans sobretot. Abans hi havia més alemanys, holandesos i turisme centre i nord europeu. Els clients locals van deixant de venir, els esteim perdent i part de la culpa

és de la crisi. - La veritat és que la platja avui per avui està molt bé. - Està molt millor, fa un parell d’anys que s’hi dediquen esforços importants. Està neta, l’aigua es ben clara, es nota que està cuidada, hi ha socorrista (abans eren dos, ara un amb un horari més extens)...però sempre hi ha coses millorables. - Per exemple? - La rampa que es va fer al marge esquerra de la platja per poder arribar amb cotxets de fillets està molt bé però al final hi ha un bot de més d’un metre d’alçada sobre la platja, què costava acabar-la com toca?. El tema de la il·luminació i la voravia que va des de la rotonda d’entrada fins a la platja és necessari. També fa falta que els autobusos que entren fins la urbanització ho facin amb més freqüència, per exemple els que van fins a Cala’n Bosch s’haurien de reforçar. - I les coves? - Es el gran incentiu que esperam els comerciants de la zona. Cal que els do-

report

Manuel Vilanova 25 anys treballant a Cala Blanca

blers es moguin i poder oferir la visita a les coves com una oferta més pot ser molt important. Ara el mes de juny han arreglat els replans de formigó de la platja i dona gust poder venir a nedar, si hi afegim l’atractiu de les postes de sol, una bona il·luminació des de la rotonda d’entrada i el poder visitar les coves ja ho tindríem tot. - I els serveis estan bé? - La recollida de fems és efectiva, jo demanaria més responsabilitat per part de residents i comerciants a l’hora de deixar els fems perquè nosaltres hem de ser els primers interessats en mantenir la zona neta. També es positiva la presència policial, l’únic és que haurien de baixar més a la platja i passejar a peu, tenir més contacte directe amb el turista i amb el comerciant i fer d’informadors. Si només fan la ronda amb el cotxe, no poden escoltar el sentir dels turistes.

16


TEXT: Silve Pons FOTO: Silve Pons

V

iuen a Son Carrió i treballen a Cala Blanca on fa 12 anys que regenten un negoci. Viatgen cada hivern a Itàlia per visitar la família i no veuen el moment de tornar perquè aquí es troben molt a gust. –“Menorca és fantàstica” és el primer que em diuen i que com que s’estimen la zona on viuen i treballen estan preocupats per certs aspectes. Comencem idò: - Què és el que més us preocupa de la situació actual de la urbanització? - Es tracta principalment d’un tema concret de seguretat: des de la corba d’entrada a Santandria fins es Pinaret a partir de les 11 de la nit no hi ha il·luminació i és un punt d’extrema perillositat. Si pretenen estalviar apagant faroles, que les apaguin a una rotonda per exemple, però no a un lloc tan perillós com aquest. Nosaltres tenim fillets petits i un parell de vegades hem estat a punt de tenir una desgràcia a n’aquell punt quan tornem a casa i pensem que es pot solucionar deixant la il·luminació que pertoca. - Quins altres punts crítics trobeu què hi ha? - Els pinars estan abandonats, tant el del marge esquerra de Cala Blanca com el de Son Carrió es podrien netejar un parell de vegades cada temporada; no hi ha

un banc per si vols llegir un llibre tranquil, no hi ha una farola...és una llàstima perquè són espais fantàstics però desaprofitats. Un altre tema és el de la gent: no som conscients del que embrutam i aquí ens incloem nosaltres com a residents; a principi d’abril quan prepares per començar la temporada el pinar de son Carrió sembla un basar on hi trobes de tot, des de rentadores, fins a mobles vells, ferros rovellats, restes d’obra, etc. hem de ser més responsables amb el nostre medi natural, que també és el nostre medi de vida. El servei municipal de recollida de fems fa molt bé la seva feina. - I la lluminària? - A Santandria i Son Carrió no ens podem queixar, per mor d’una iniciativa conjunta entre hostalers de la zona i Ajuntament s’ha aconseguit il·luminar la costa de pujada de la platja de Santandria i és una meravella. En general la única queixa que hi ha a n’aquest sentit és el tram de la rotonda d’entrada fins la platja: sense voravia i sense llum. És perillós per la gent que va a peu, en bicicleta o a cavall; fins i tot hem vist turistes que baixen del bus de Cala’n Bosch a la rotonda hi han de fer tot aquell tram a peu amb cotxets de fillets petits, sense cap tipus de protecció ni il·luminació.

report

Federica Goretti i Massimiliano Panzarasa

- Aquí hi viu molta gent a l’hivern, hi ha força residents però tot i així hem pogut veure xalets amb un aspecte d’abandó important, a què és degut? - A que molts dels propietaris viuen a fora i tenen els xalets i cases per llogar. Ells no hi fan cap despesa que no sigui la mínima per poder llogar, però no es preocupen ni de pintar façanes, ni d’arreglar parets caigudes, ni de xermar les herbes de les seves finques, ni de regar...i si no les poden llogar queden un altre any abandonades. Tot açò dona una mala sensació i perjudica la imatge de la urbanització. - I què ens podeu dir del ritme de la temporada? - Que s’ha reduït a tres mesos, que el “tot inclòs” dels establiments hotelers fa mal a la resta de negocis, que la Eurocopa va ser bona per fer una mica de caixa i començar la temporada amb més ganes però després ens vam desinflar. - I els Jocs Olímpics? - No interessaven a ningú, almenys la gent no ho comentava, si tenies la tele posada i passaven potser s’ho miraven però ningú ha vingut expressament per veure una prova, ni per celebrar un triomf. Les Olimpíades no fan caixa! - Què li falta a la urbanització de Cala Blanca per millorar? - Connexió entre els dos marges de la platja. Els turistes de cada costat no solen travessar a l’altre. Entre el “tot inclòs” què els manté a l’hotel i la poca informació, hi ha casos de clients que fins el dia de tornar al seu país no saben que hi ha una farmàcia més enllà o un camp de futbol, o un mirador per gaudir de les postes de sol precioses. També hi falta que arribi informació cultural del que es fa a Ciutadella. Mira, per exemple, al nostre bar només hi ha un cartell de propaganda d’una discoteca de Ciutadella, però ningú més ens ha dut informació, ni de concerts, ni d’exposicions, ni de fires o mercats...és una llàstima. 17


Ses coves de sa Cala Blanca TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

E

l gran projecte de futur – esperem que immediat- per als residents, comerciants i hostalers de Cala Blanca, Son Carrió i Santandria és l’acondicionament i obertura al públic de “ ses coves de sa Cala Blanca” que és com les coneixem a Ciutadella. Es tracta d’un total de 7 coves de les que en destaquen 3: Na Megaré que entre les diverses sales arriba a tenir uns 480 metres, la cova de s’Aigua amb uns 420 metres i la coneguda com a cova des Marmol. Al seu interior s’hi han descobert restes ceràmiques i restes humanes. També hi trobem un espectacular llac subterrani que es troba a una profunditat de 14 metres i que situa les coves com a un dels indrets més importants d’Europa pel conjunt dels seus espais i fins i tot se l’ha anomenat com “el segon llac subterrani més important del món”. El seu estat de conservació és molt òptim i els estudis tècnics què en el seu moment presentà l’Ajuntament de Ciutadella destaquen la viabilitat d’un gran projecte. Ja, en el seu dia, el con-

sistori ciutadellenc va adaptar el PGOU per tal que les zones on es troben les coves fossin declarades com a equipament públic, i així facilitar la seva futura obertura i aconseguir certa tranquil·litat en el seu grau de protecció. Es tractaria de construir un accés comú a les coves de s’Aigua i Na Megaré, que són les més propicies per ser

visitades, des de on els visitants podrien accedir a l’interior i descendir fins el gran llac. El recorregut tindria entre 87 i 115 metres. A l’exterior s’hi preveu fer un pavelló que faria les feines de recepció dels visitants i d’espai multifuncional, on, per exemple, hi podria haver la informació per a la interpretació de l’espai de les coves i el llac. Segons l’estudi de viabilitat encar-

18


report

regat per l’Ajuntament, el cost de la posada a punt i posterior explotació de les coves representaria una inversió total de 950.000€, incloent la redacció del projecte, l’execució de l’obra, la promoció i el cost de les expropiacions dels terrenys sota els que es troben les coves. Aquest darrer punt ha de ser negociat entre La Sala i els propietaris. Si es complissin les previsions i l’accés costés entre 6 i 12€, es calcula l’entrada d’entre 15 i 30.000 visites anuals, pel

que en un termini de 15 anys l’obra estaria amortitzada. Efectivament és un projecte ambiciós que compta, però, amb el compromís de les administracions i amb el vist i plau de la societat ciutadellenca que veu amb bons ulls, el poder obrir aquest patrimoni natural que ara rau tancat i convertir-lo en una oportunitat de promoció cultural, arqueològica i turística; un element més d’oferta per desestacionalitzar i un valor important

pel reconeixement de la urbanització. Si afegim a les coves les restes arqueològiques de la naveta que es troba a Cala Blanca, datada en el període pre talaiòtic entre el 2000 i el 1200 a.C. i una visita a les coves de Santandria, tenim una ruta perfecte per donar a conèixer el nostre patrimoni que és, alhora, una bona forma de promoció, tant a l’estiu com a l’hivern.

Subscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLA TEL: 971 38 29 20 eliris-digital@infotelecom.es 19


TEXT I FOTOS: Silve Pons/Blancandria

E

n Pedro fa 26 anys que regenta locals de restauració a Cala Blanca i ara presideix una associació que va néixer encara no fa 3 anys i que compte amb 50 associats. Es tracta de l’eix vertebrador de les millores del nucli Cala Blanca, Son Carrió i Santandria en quant a serveis i infraestructures. La feina i els èxits de Blancandria són esmentats per residents, comerciants i turistes. Durant l’entrevista ens acompanya en Joan Pons, un dels socis que regenta uns apartaments al Clot de sa Cera. - Com neix l’associació? - Arrel de les obres de la dessaladora que es van fer, on tot eren problemes, la constructora no complia el que havia promès, ni els terminis; la platja en aquells moments estava fatal, molt deixada i amb moltes mancances. Tota la urbanització havia quedat obsoleta, amb zones verdes descuidades, cotxes abandonats. Les conseqüències eren demolidores: fa 3 anys a les 13.30h fent una volta per tota la urbanització vam comptar només 14 persones! Era insostenible i vam decidir ajuntar-nos per posar-hi remei. Amb l’Ajuntament com interlocutor (primer en Sente Fontestad i ara en Pedro Gener) hem anat aconseguint moltes coses, la més evident és la regeneració de la platja de Cala Blanca, traient algues, recuperant aigua i augmentant el volum d’arena. - Certament ara la platja dona molt de joc.

- I tant, ara preparem el 2n torneig de Vòlei Platja on l’any passat hi van participar fins a 60 persones. Molt encaminat a la gent jove, comptarem amb un DJ i si podem repetir l’èxit de la primera edició omplirem la platja de gent que vulgui gaudir de l’espectacle i ajudar a dinamitzar la zona. - Quin és l’objectiu a curt termini de l’associació? - Ara esteim ficats en fer veure als visitants que som una urbanització amb dues platges, que es poden moure entre Santandria i Cala Blanca sense sortir de la mateixa urbanització. Que la primera és una platja adaptada, que hi ha oferta diversificada, que es poden trobar ambients diferents i perfectament complementaris. - I l’objectiu a mig termini? - Evidentment la posada en funcionament de les visites a les coves subterrànies. Pensem que és un tema d’interès general pel sector turístic no només de Ciutadella sinó de Menorca. El poder construir un accés comú a les dues coves que es poden visitar i fer-hi un recorregut interior pot ser un atractiu importantissim. Pensa que són unes coves úniques a nivell europeu. Ara es van donant passes, ja s’han fet les cates al sòl i es va avançant. I el més important: els diners compromesos sembla que no es tocaran i es podrà disposar d’ells. - La platja, el projecte de les coves... i quin seria el tercer valor que ressaltaries de la urbanització?

report

Pedro Capó, President de Blancandria, l’associació de Comerciants i hotelers de Cala Blanca, Son Carrió i Santandria

- No només d’aquesta sinó de totes les de Ponent: les postes de sol. És un potencial sense explotar (ara es comença) i molt barat! Nosaltres les veim cada dia des de sempre, però per els turistes és sorprenent i fins i tot pels menorquins de Llevant. Aquí amb el passeig i el mirador que ara estan ben arreglats, amb colque concert a l’estiu i activitats complementàries podem crear un producte alternatiu molt interessant. Només et diré que tenim clients que venen expressament de Maó o de Cala Galdana a veure la posta de sol. - Dels serveis i infraestructures en parlem? - En aquests dos darrers anys s’hi ha treballat molt, en temes de lluminària, de recollida de fems, de presència policial, de manteniment...és clar que parlam d’urbanitzacions que durant molt de temps no van tenir cap tipus d’inversió, ningú se’n recordava de nosaltres, i ara és més difícil enllestir-ho tot. Sempre voldries millores, que les voravies estiguessin en perfecte estat per exemple. El que sí cal és la il·luminació i construcció de voravies al tram de la rotonda d’entrada. - Tothom amb qui he parlat està d’acord en que des de l’associació es fa molt bona feina. - És el resultat d’anar tots junts, d’unir esforços i cercar sempre el millor per a tots que no vol dir que sigui el millor per a cada un. Per exemple enguany hem instal·lat cartells informatius arreu detallant la ubicació i serveis de les platges i els punts d’interès per si els visitants volen fer una ruta dins la urbanització. També feim un concurs de fotografia, tenim un web amb la informació necessària pel visitant, cada divendres tenim passacarrers...si els comerciants i hotelers invertim en la zona, millora l’aspecte i fa més ganes venir, a veure si podem recuperar clients locals perquè la temporada bona es limita des de Sant Joan a final de setembre. Però si tens una urbanització en condicions pots aconseguir que el maig i l’octubre la gent vengui. 20


Pedro Gener Pons Regidor delegat d’urbanitzacions

- Quina és la vostra relació amb la urbanització que comprèn l’eix Cala Blanca, Son Carrió i Santandria? - Hem de dir que a n’aquesta zona hi ha diverses associacions: la de comerciants, la de vesins, la de l’ECU que és la zona més antiga de l’urbanització i amb totes elles mantenim un contacte estret. També hi ha els vesins afectats per l’expropiació dels subsòls de la zona on hi ha les coves subterrànies amb qui també tenim contacte més o menys habitual. - Precisament voldríem saber com es troba actualment el tema de les coves i si finalment es durà endavant el projecte tan esperat. - Com sabeu es tracta d’un projecte del Consell de Menorca que entra dins el seu PDPT (Pla de dinamització del producte turístic) i del que des de CITUR en feim un exhaustiu seguiment per tal de poder estar-hi damunt i seguir el full de ruta que està marcat. En aquests moments esteim a l’espera del resultat de les cates i en tenir-ho començarem a fer els contactes amb els vesins afectats per l’expropiació del seu subsòl. A fi d’arribar a acords; la nostra intenció és no fer cap expropiació forçada. El projecte inicial és molt ambiciós i difícilment es pugui dur a terme en les actuals condicions econòmiques, però sí que tenim clar que dins aquesta legislatura volem obrir les coves i si en aquests anys no es pot completar tot, seguir fent feina

per enllestir-ho més endavant però mai, per res, aturar aquest projecte. - Durant les visites que hem fet per la urbanització ens han plantejat un tema de seguretat vial molt important del que segurament en tindreu constància: el tram d’entrada a la

urbanització. - Efectivament es tracta del tram comprès entre la rotonda de la carretera d’es Cap d’Artruix fins l’entrada a la urbanització. Som conscients que l’entrada a una zona turística tan important no pot tenir aquesta imatge i no pot presentar el perill que suposa per als vianants que fan el trajecte a peu. Per això mateix esteim a l’espera de veure com es repartiran els 2.000.000 d’euros que el Consell destinarà a la millora de les zones turístiques perquè nosaltres hi hem presentat, entre d’altres, aquest projecte. L’actuació constarà de la construcció d’una voravia, d’un carril velo i de la lluminària pertinent. Si tenim els diners el projecte serà fàcilment executable perquè la carretera és prou ampla que no necessitarem expropiar terrenys. És una de les nostres prioritats. - Un altre punt negre es troba a la corba de la costa per accedir a Santandria i les queixes són perquè les faroles s’apaguen a les 11 de la nit deixant a les fosques un punt tant perillós i sense visibilitat. - Aquest és un tema que jo directament, com a regidor, he fet saber en diverses ocasions al Consell de Menorca que n’és l’administració competent. A l’hivern creiem que és una hora més que raonable, però ningú pot concebre que en plena temporada turística i amb el fluix de cotxes que du aquesta carretera, a les 11 quedi totalment a les fosques l’accés a Santandria, augmen-

report

TEXT: Silve Pons FOTO: Silve Pons

tant la perillositat que per sí mateixa ja té la corba tan pronunciada. És un tema de seguretat i per això no deixarem d’instar al Consell què hi posi remei. - Quines són les actuacions concretes que heu destinat per a la millora de la urbanització? - Si tenim en compte que durant molts d’anys, quan hi havia bonança econòmica no s’hi va invertir gens, ara feim el que podem sense recursos. Com a actuacions puntuals hem arreglat el parc i la zona d’oci de Cala Blanca, s’han fet tasques de manteniment per tenir el dia a dia amb condicions, s’han arreglat els replans incloent-hi els del Clot de sa Cera i un altre tipus de feina que no es veu però es fa a consciència com és arreglar les estacions de bombeig per evitar males olors i vessament de residus damunt les roques i cap al mar. Una altra actuació destacable és l’enllumenat de la costa de pujada de Santandria que per mor d’un conveni amb l’associació de comerciants Blancandria, que són els que han pagat l’obra civil, s’ha aconseguit donar resposta a una petició històrica dels residents i visitants. - Aquesta fórmula del conveni sembla ser efectiva. - És que l’Ajuntament tot sol no ho pot assumir, els comerciants pel seu compte tampoc però si hi posem una part cada un al final el resultat és complet i satisfactori. Des de les pàgines de El Iris m’agradaria convidar a totes les associacions que necessitin dur a terme actuacions de millora que ens ho diguin, que l’Ajuntament està obert a la col·laboració mútua i que entre les dues parts podem fer realitat projectes necessaris per l’embelliment i per la seguretat dels carrers, barris i urbanitzacions.

21


Els secrets del l’antic teatre des Born

En ple procés de renovació, el teatre des Born esdevé un misteri de més 100 anys. En l'afany de reconstruir l'edifici original, aquell que es va alçar per primera vegada l'any 1884, uns pocs privilegiats han pogut saber què era i com funcionava aquell primitiu teatre on, amb el temps, s'hi van afegir les projeccions de cinema mut, les festes de carnaval de Ciutadella i, entre les històries que conformen els seus ciments, els centenars de representacions que s'hi han dut a terme. Avui xerrem amb en Joan Gomila, darrer tramoista d'aquest espai emblemàtic que, en uns mesos, podria tornar a obrir les seves portes, per conèixer la història entre bambolines del teatre des Born.

E

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

n Joan és un enamorat del teatre. Però no tant dels textos clàssics o les representacions excel·lents, com de l'edifici. De l'estructura, d'aquell ambient sorneguer que sembla sortir com fum d'entre les fileres de butaques o de les llums somortes de l'escenari. Ell és un enamorat del teatre des Born. Hi ha fet feina molts d'anys, representació rere representació. I ara vol col·laborar a la seva reobertura. Encara que sigui de manera indirecta. "Una de les intencions del projecte de renovació del teatre és aproximar-lo a l'aspecte original de quan va obrir", diu. "I jo intento recopilar tota la informació que puc". Que no és poca. En la seva recerca ha estat clau un home que també ha lligat la seva vida a aquest espai. En José Pons Florit, molts anys membre de les juntes del Cercle Artístic, entitat mare d'aquest teatre, ha passat moltes hores conversant amb en Joan, cercant documents, testimonis i vivències que expliquin la història del teatre. "Sense ell, no hauríem fet res. Tot el que sabem, o la major part, ho devem a en José". Pons Florit va morir aquest any...I amb ell molta de la informació. La poca que queda la intentarem resumir en aquestes pàgines. Faci, estimat lector, un exercici de viatge en el temps, fins a la Ciutadella de finals del segle XIX.

Construcció El teatre des Born es va construir per iniciativa de l'entitat cultural prèvia a l’actual Cercle Artístic, ens molt lligat a les arts de tot tipus de la vida a Ciutadella, l’any 1874. Durant any i mig, es va edificar aquest petit teatre, amb projecte de Ramón Cavaller Gelabert, al costat del port, amb un sistema d'alçament de bigues que va permetre donar-hi l'altura suficient amb uns ciments estables per molts d'anys. "Les bigues, enormes fustes -n'hi ha una que podria ser un pal major de vaixell - es van col·locar al terra i les van afermar de manera que pujaven a mesura que s’alçava l'es-

tructura", diu en Joan. "Això explica com, en aquell temps que no existien les grues com la que està fent ara la reforma, podien pujar aquestes fustes enormes i feixugues, a una altura tan elevada". Com ja hem dit, va ser el Cercle Artístic que va iniciar aquest projecte. Però la gran inversió no va ser suficient per construir el somni de l'entitat i

van cercar inversos als que van oferir un "palco" (llotja) a canvi de que s’invertís. "Ho van fer amb fotos. Es van dedicar a repartir-les als senyors i nobles de Ciutadella, per si s'interessaven en el projecte". D'aquestes fotos, amb un teatre a mig construir, 22


cultura

ni queda tant sols una, que es conegui. “Hi podem veure com encara hi manquen llotges per acabar, però si que s’hi veu l’estructura amb forma de ferradura, les fileres de butaques originals – que des de fa molts anys reposen al convent de Santa Clara – i part de la decoració ornamental. Amb aquesta fotografia es pot dir que van poder acabar les obres del teatre. A canvi d’una suma important per aquella època, els senyors i nobles que ajudaven a la seva construcció, es convertien en propietaris d’aquestes llotges.” El teatre en marxa Un any i mig després de començar les obres, el Teatre des Born s’inaugura amb l’obra “La vida de un jugador”. Les representacions d’aquella època no s’assemblen massa en les que podem veure avui dia. És ben conegut com abans tant sols els homes podien actuar a una obra de teatre, i els tocava als més joves o amb una veu més aguda representar el paper de les dones. El funcionament intern del teatre també era diferent. “Hem trobat peces de la gran làmpada que penjava del sostre ben al mig de la platea. Es tractava d’una creació de vidre de la Real Fábrica de Cristales de Segovia (la majoria de làmpades dels palaus de Ciutadella les van fer a aquesta fàbrica), amb dos metres de diàmetre i poc més de dos metres d’alçada. Amb les restes de vidres que hem trobat, podem saber com era, atès al model de làmpada que es va dur de Segovia. Devia pesar desenes de quilos i l’acabaven 24 braços al diàmetre més ample. Tots s’encenien manualment”, explica en Joan, que és molt aficionat a crear,

reconstruir i recuperar làmpades. “Era una estructura que funcionava amb gas, i a cada funció havien de pujar dalt el sostre i entre uns quants homes elevar tota la làmpada per encendre una a una totes les bombetes, que funcionaven amb un gas que s’introduïa per un tub central telescòpic de llautó, de manera que també els era més fàcil elevar tot l’enllumenat. El gas l’acumulaven a un depòsit al teatre mateix. Un dels elements més curiosos d’aquesta làmpada era la pinya que l’acabava en la part de baix. Es tracta d’un recipient que recollia l’aigua que es condensava en les canonades en passar el gas.” Un altre element important de la làmpada, que es va llevar abans de l’any 1929, quan es van començar les primeres projeccions de cinema mut (la làmpada es trobava al mig de la sala i tapava la projecció), era el sistema d’evacuació. “Era molt important en aquella època poder tenir un bon sistema d’extracció de fum i gasos. Per açò, al voltant del forat de la làmpada, s’hi han trobat

A canvi d’una suma

important

per

aquella

època, els senyors i nobles que ajudaven a la seva construcció, es convertien en propietaris d’aquestes llotges

fins a cinc cercles o rosetons, que era per on sortia el gas, a través de les xemeneies.” Un dels darrers elements originals en ser identificats, han estat les butaques o cadires de fusta de quan es va inaugurar el teatre. “Les tenen al convent de Santa Clara!”, diu en Joan. L’abadessa, na Carme Mesquida, diu que “probablement van arribar al convent que es va reconstruir l’edifici després de la Guerra Civil, quan es va desmantellar. Sabem que les germanes que hi vivien van anar recopilant coses que s’havien desestimat per tornar a fer el convent habitable, i des de llavors, aquestes cadires son aquí”. “Aquestes butaques”, hi torna en Joan, “les van fer de manera especial. La platea la van fer totalment recte i plana, per tal de poder fer-hi també balls de societat. Però era incòmoda per les representacions, perquè el públic es tapava amb els caps del davant. És per açò que es pot veure com les fileres de butaques del davant tenen les cames més curtes, i les del darrera, més llargues. Fins i tot, a les fileres de més enfora de l’escenari, s’hi posava un petit escaló per elevar encara més la visió del públic.” Durant aquests primers anys, en Joan han pogut saber de dues anècdotes que van marcar la vida social del teatre. “La primera va ser una batalla campal, literal, que es va donar durant una representació. Era habitual que anessin a les funcions els alts estaments de la societat de l’època, entre els que s’hi comptaven els militars. A una d’aquestes representacions, a una de les 23


Reformes L’any 1929 es va dur a terme la primera gran reforma del teatre. Tot i haver patit petites modificacions, com l’eliminació de la làmpada central a causa de les projeccions de cinema, no va ser fins aquest any que es va fer un canvi substancial. “La reforma la va fer l’únic arquitecte que hi havia en aquell moment a Menorca, n’Alejandro de los Ríos, i es va fer per adequar el teatre a les noves normatives de seguretat”, conta en Joan, que sap molt be quins eren els perills que comportava, per exemple, una estructura de fusta. “De fet, va ser arrel de l’incendi del teatre Novedades, a Barcelona, que es van establir aquestes normatives,

entre les que s’hi van incloure un tallafocs. Al teatre des Born, a més, es van llevar les llotges de platea per poder fer més sortides d’emergència i tenir més espai per evacuar el teatre en cas d’incendi. També els va obligar a pujar els dos pisos de llotges, que van quedar més elevats. L’accés a aquestes llotges també és va canviar. Van construir una escala, ben al costat de la paret frontal, més ampla. És per açò que hi ha dues finestres de l’enfront que sempre romanen tancades, perquè darrera hi van haver de construir aquesta escala. També l’ornamentació va sofrir canvis. Es van llevar tots els detalls de fusta i es van reconstruir amb guix, menys inflamable.” La segona gran reforma es va dur a terme l’any 1985, sobre un projecte dels arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay. “Va ser quan, per exemple, va canviar el color vermell pel blau cel que hem conegut molts els darrers anys. No va ser una reforma tan integral com la del 29 però es van fer canvis d’estil importants, tot i mantenir alguns dels ornaments originals.” El teatre lligat al teatre Alguns dels ornaments que es poden trobar al teatre des Born tenen molt a veure amb els elements simbòlics de l’art escènic. “Hi

ha dos elements que es repeteixen en molts llocs del teatre: les màscares i les flautes o cítares,” diu en Joan, que ha tingut l’oportunitat de veure i estudiar aquests dos elements a moltes altres construccions de renom, com el teatre de l’Òpera de París. “Les màscares simbolitzen la tragèdia que es representava antigament i de la que va sorgir, a l’antiga Grècia, el teatre que coneixem avui dia”. També als telons originals del teatre, un teló vermell fet amb tela de Damasc, i un teló pintat, s’hi poden trobar alguns detalls representatius. “És el cas del centre del teló pintat, on no sabem si hi havia figures o una escena teatral, però si sabem que hi havia tres inicials: T C A. O el que és el mateix, Teatro Círculo Artístico”. Segurament, el teatre original deu tenir molts secrets amagats que mai descobrirem, però que quedaran enterrats en els fonaments de la memòria històrica del Cercle i de Ciutadella.

DEL 22 AL 30 D’AGOST DE 2012 Dimecres 22 d'agost 20.00 h: Capvespres d'estiu a la pedrera dels Tarongers: Flors del paradís. Pedreres de s'Hostal. 22.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec de Shanti Gordi i Martí Genestar, a la plaça d'Artrutx. Gratuït.

cultura

actrius se li van aixecar una mica més del compte les faldes i es van poder veure les enagües, el que va provocar una vertadera revolució dins el teatre.” “La segona que es recorda és la de quan va entrar el circ. Va ser un vespre realment memorable, amb acròbates enfilats pels sostre i animals a la platea, d’on es van llevar les butaques per tenir més espai. Però un edifici on s’hi fa teatre no estava preparat per encabir animals i diuen que es va sentir la mala olor dels més salvatges durant setmanes a dins de l’edifici.”

AGOST 2012

Dijous 23 d'agost 22.00 h: Concert de Soulmates Umplugged, amb Sílvia Gornès, José Montes i Pepe King. Plaça des Pins (davant bar Delaneys). Gratuït. 22.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec de Take4U, a la plaça des Mercat. Gratuït.

Divendres 24 d'agost 21.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec de Llambre (havaneres), a la placeta de l'OAR. Gratuït.

Dissabte 25 d'agost 20.00 h: Inauguració d'una exposició de fotografies antigues del port de Ciutadella, a càrrec del Fotoclub 17 de Gener. Espai d'Art Xec Coll. Fins al 8 de setembre. Gratuït. 21.00 h: Espectacle de dansa amb Present Continuous (coreografia de Joan Taltavull) i Algún nombre de mujer (coreografia de Doryan Suárez), a càrrec de la companyia Art en Moviment, dirigida per Aurore Gracient. Sala polivalent del Canal Salat. Diumenge 26 d'agost 22.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec d'Annabeth MacNamara (USA), a la plaça des Mercat. Gratuït.

Dijous 30 d'agost 22.00 h: Concert de Clara Gorrias Trio, amb Clara Gorrias, Pere Arguimbau i Lluís Gener. Plaça des Pins (davant bar Delaneys). Gratuït.

24


MOTOS I BICICLETES - Se vende Suzuki GSR 600, año 2009. Nacked. 9.000 Km. Precio a convenir. Tel.: 971 48 14 68 - 676 853 230 – Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado. 350 euros negociables. Tel.: 606 862 112. – Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio a convenir. Tel.: 971 38 58 12 – Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada. 1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379 – Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100 euros negociables. Joan 971 38 85 67 NÀUTICA – Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin de semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000 euros negociables. Tel.: 676 405 400. – Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros. Tel.: 669 455 757. ALTRES - Per impediment de anar a caçar venc Pointer mascle de 3 anys, ensenyat per perdiu i cegues. 100 euros. 609 336 863 - Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000 254 - Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254 - Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel. 626 000 254 – Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km. ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970. – Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita y en muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150. FEINA - Hola, soy Carmen y busco trabajo de limpieza (apartamentos, chalets, oficinas, escaleras, locales). Tengo mucha experiencia en este sector y soy eficaz y muy trabajadora. Tel. 677 04 93 09. - Cuido personas mayores en el domicilio. También hago tareas de limpieza. Seriedad y con experiencia. Tel: 632 43 60 60

- Marcela.- Busco trabajo como ayudante de cocina, pinche o friegaplatos en la zona de Ciutadella. Con mucha experiencia. También como mozo de almacén, reponedor, peón de limpieza o similar. Responsable y muy trabajador. Tel. 655 27 25 11. Lluís. - Mujer brasileña, con mucha experiencia en la atención a personas mayores y cuidado del hogar, busca trabajo. Disponibilidad mañanas y tardes. Tel. 629 81 50 24 - Marcia. - TRABAJADOR AGRÍCOLA , con muchos años de experiencia, busca trabajo en finca o predio. También de jardinero, peón de limpieza o mozo de almacén. Tel: 658 08 78 33 - José. - AYUDANTE DE COCINA con mucha experiencia se ofrece para trabajar. Total disponibilidad. Tel. 696 59 33 52. - AYUDANTE DE COCINA con experiencia se ofrece para trabajar. También para pinche o friegaplatos. Con vehículo propio. Tel. 698 73 03 84. - Joven de 28 años se ofrece para trabajar de ayudante o pinche de cocina, friegaplatos, reponedor de supermercado, ayudante de camarero o repartidor. Responsable y muy trabajador. Con carnet de conducir. Tel. 654 06 67 88 - Miguel. - Bosco Domingo Servera, Servei de Fisioteràpia a domicili, lesions treumàtique, esportives, patologies reumatològiques i de columna vertebral, Reabilitació, contractures musculars, massatge, tractament de dolors..etc Horaris a convenir. Telèfon 628452037, e-mail: boscodomingo@hotmail.com. - Busco trabajo de mantenimiento: pintura, jardinería y pequeñas reformas. También como repartidor, friegaplatos, peón de limpieza u otro empleo similar. Tel. 663 72 58 12 - José Antonio. - ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza. También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén. Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43. MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS - Venc segadora de gespa eléctrica amb recollida de cable automàtic. Preu a convenir. 609 336 863 - Vendo vitrocerámica compacta, con horno eléctrico, casi nueva. 300 euros. Antes del 7 de agosto. Tel. 667 663 604 – Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

25


Converses d’antany TEXT: TÒFOL CAPÓ PARES I FILLS

Rallaré de ses relacions entre pares i fills de principis del segle XX. Quan vaig llegir es llibre “Rondalles de s’ àvia Guideta”, escrit per na Margarita Caules, vaig pensar que hi podia afegir uns casos ben interessants, tot i que ella amb poques paraules relata uns fets que serveixen per uns exemples ben concrets: Conta que a Maó quatre o cinc al·lots de set o vuit anys un capvespre, quan van sortir d’escola, van anar a una sucreria i van demanar una bossa de miques de congret, que tan sols valia cinc cèntims (noltros en dèiem retalls o regastalles, però açò ara és igual). S’ assumpte és que mentre sa mestressa era a preparar sa bossa, ells van obrir una vitrina i es van endur sa coca de congret més grossa que hi havia, van arrencar de córrer i no els van veure més. Aquella dona va tenir un disgust molt gros perquè apart del preu que tenia, l’havia encomanada un client molt bo i no volia quedar malament. Un des al·lots des grupet era fill d’un sabater i quan va entrar a ca seva son pare l’esperava darrera sa porta amb s’estira peu en mà i li va demanar: “D’ on vens en aquestes hores?”. Ells s’havien entretingut fent una bona bereneta i van arribar a casa tard. S’ al·lot va dir: “D’ escola vénc”. Quan son pare ho va sentir, amb s’estira peu li va començar a fotre fiblades i s’ al·lot feia un estrago de plors. Quan va estar prou madur, va confessar sa veritat, i després sí que n’hi va fotre de bastonades! Sa mare, de dins sa cuina i amb es cor que li feia, mal deia: “Deixa’l anar, que no ho farà més!” Però es sabater estava tan exaltat que no es podia aturar. Al cap d’una estona l’agafà pes braç i el va manar a sa sucreria. En aquella casa només hi vivien dues dones fadrines, i es van regirar molt en aquelles hores de sen-

tir aquell esvalot. Van demanar: “Què hi ha de nou?” I es sabater va dir: ”Vénc a demanar perdó per jo i per aquest animalot que vos ha robat una coca de congret”. Aquelles dones li van contestar: “Esteis perdonats tots dos, però que no ho torni a fer més”. Però açò no acabà aquí, com a càstig el va posar a fer feina a una fabrica de sabates des matí fins as vespre i només tenia es diumenges per anar una estona a escola. Tota sa vida va ser un pobre desgraciat. Un altre des al·lots des grupet era fill d’una dona viuda que estava de criada a ca un matrimoni molt ric i ja bastant gran. I quan va arribar a cas senyors, sa mare i es mateix senyor li van demanar d’ on venia. Aquell al·lot va trobar que millor era dir sa veritat, i quan ho va haver explicat, li van demanar si ho faria més i si n’estava penedit. Ell va contestar afirmativament, i es senyor se’l va emmenar a sa sucreria perquè demanàs perdó. Per donar-li un escarment, aquell home va demanar a ses dues mestresses si el volien mig dia per fer enviats i per aprendre s’ ofici; i s' altre mig dia aniria a escola. Aquelles dones van acabar dient que sí. S’ al·lot sempre es va comportar molt bé i va arribar a ser l’amo d’aquella sucreria. Tant si és veritat com mentida, són uns exemples molt ben posats. Ara rallaré un poc des meus afegitons. Un dia un pare va donar una bufetada

a un fill seu, que tan sols devia tenir set o vuit anys. No en sé es motiu, però supòs que alguna cosa devia haver fet malament. Jo devia tenir dotze o tretze anys i me l’estimava molt, i em feia mal en es cor que pigassin a un al·lot tant petit. Va plorar molt, però no pes mal que li hagués pogut fer, sinó pes disgust que tenia. Al cap d’una estona son pare li va dir: “Hala, no ploris més. Si ets bon al·lot, no te pigaré mai més”. Sa pobre criatura li deia: “Papà, papà, per què m'has pigat?”, i sa resposta de son pare va ser: “Perquè t’ estim i vull que siguis una bona persona. Que no ho saps que quan fas coses bones te don besades? Vull que sàpigues distingir bo i dolent”. Per acabar només voldria dir que no m’agrada que peguin a cap al·lot, però també pens que molts pares, quan un mestre vol corregir un alumne, si son pare en tost de defensar-lo tant, li donàs una bufetada, tal volta no hi hauria tantes gamberrades com hi ha. Estimar una criatura no vol dir que quan fa coses malament no se l’hagi de corregir; però pigar crec que sempre ha ser es darrer recurs. 26


Inmobiliaria

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 CIUTADELLA DE MENORCA Tel. 971 38 34 76 Móvil 610937827 E-mail: inmob.anglada@terra.es

ESPECIAL GRANDES OFERTAS

CHALET INDIVICUAL EN CALA BLANCA RECIÉN REFORMADO. Parcela de 322 m2. Edificados: 86 m2. Compuesto de 2 dormitorios con armarios empotrados, comedor-estar, cocina, baño, calefacción, garaje, terraza cubierta cerrada, jardín, barbacoa y derecho a vuelo. Semiamueblado. Precio Ocasión: 159.000 €. CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BOSCH. Parcela de 400 m2 y vivienda de 96 m2 más piscina. Consta de 3 dormitorios dobles, 2 baños, comedor-estar, cocina, terraza cubierta, aire acondicionado, piscina y jardín. Amueblado y equipado. Precio gran oferta: 218.000 €. CHALET INDIVIDUAL A ESTRENAR EN C. MORELL. Con vistas al mar. Tiene una parcela de 1.240 m2 y una edificación de 340 m2. Dispone de piscina de 70 m2, 4 dormitorios dobles, vestidor, comedorestar de 50 m2 con chimenea, cocina de 40 m2, , 2 baños, aseo e hidromasaje. Excelentes acabados (entre otros: Carpintería interior de teca y calefacción en el suelo). Antes: 1.200.000 €. Precio Gran oferta: 650.000 €. HORTAL EN SANT AGUSTÍ (EN CIUTADELLA) con un terreno de 464 m2 y una caseta de 39 m2 edificados (3 departamentos juntos). Dispone de aljibe, barbacoa, árboles frutales y paredes bien valladas. Dispone de agua con contador. Dispone de Ibi urbana. Antes: 145.000 €. Precio gran ocasión: 93.000 €. HORTAL CON EDIFICACIÓN EN SON AIET. 1.500 m2 aprox. de terreno y edificación de 90 m2 aprox. Dispone de 2 dormitorios dobles (posibilidad de un 3º), lujoso comedor-estar, amplia y reformada cocina independiente, cuarto de baño, barbacoa, 2 trasteros, cobertizo, gallinero, establo y paredes bien valladas. Precio Oferta: 211.150 €. GARAJE-LOCAL CON DERECHO A VUELO. 70 m2 edificados. 4’10 m. x 14’40 m. + patio y aseo. Todo edificable. Dispone de luz eléctrica, agua y clavagueram. Se pueden edificar 2 plantas y altillo. Antes: 130.000 €. Precio Ofeta: 100.000 €. Negociables. LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años. Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalación de aire acondicionado. Precio Oferta: 214.000 €. PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da a plaza peatonal. Antes: 157.500 €. Precio Gran Ocasión: 132.000 €. PISO INDIVIDUAL CON GARAJE. La vivienda consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente, baño, terraza y vuelo edificable. Total construido en 1ª planta: 90 m2 aprox. Garaje de 90 m2 aprox. más. Antes: 186.000 €. Precio Ocasión: 154.500 €. PISO A ESTRENAR EN 1ª PLANTA A ESTRENAR. Con ascensor. Consta de 2 dormitorios, comedorestar con boinder, cocina, cuarto de baño y terraza lavadero. Antes: 155.000 €. Gran Oferta: 99.800 €.

27


Set de teatre opinió

la respiració, necessita de molta concentració i assaig. Perquè amb una simple mirada cap al públic en el moment equivocat es pot rompre tot el construit des de l'inici i la ficció creada desapareix amb el descuit. Per la seva aguda interpretació i per saber de la qualitat de la resta d'obres, actors i actrius em vaig penedir de no haver comprat les entrades abans. M'hauria agradat tornar per una estona a la ciutat comtal amb “Viatge en bus a Barcelona”, anar a “La Modista” o intentar convèncer-me que no apareixia cap rosegador a “Les Rates”. I comentant-ho tant amb la resta d'assistents com amb amistats que no van poder acudir-hi no vaig ser ni d'aprop la única. “És una llàstima que no ho hagin fet més dies”, “ho haurien pogut allargar un parell de setmanetes i hauria anat a totes”. I encara que sempre hi hagi el despistat que no se n'entem fins al darrer moment, després de l'intens cap de setmana teatral – en el Teatre de Butxaca es van representar set obres, tres divendres i quatre dissabte – les ganes han fins i tot augmentat. L'èxit fa pensar que d'haver seguit amb la iniciativa durant més dies, o racionalitzant les obres al llarg d'una setmana, o fins i tot més temps, podrien haver estat més els que en gaudissin. I amb això no vull criticar els organitzadors, que ho feren pràcticament de forma altruista. Al contrari. És una felicitació per la iniciativa i una crida a la repetició d'aconteixements semblants que, com diuen, “a més, fan ambient” i animen les nits d'estiu en formats novedosos. Maria Dabén Florit

E

l resultat del Teatre de Butxaca del cap de setmana només es pot qualificar com èxit. La gran acollida del microteatre organitzat per l'Associació de Veïns de Ciutadella Vella va transformar diversos racons de la ciutat en escenaris improvitzats on els actors i actrius compartien l'espai amb el públic. Això sí, el públic més precabut, el que va pensar en comprar una entrada dies abans o divendres de bona hora, perquè devers les vuit i mitja del vespre les úniques entrades que hi quedaven eren algunes que havien pogut refegir, quasi amb calçador, a segons quina sessió i a segons quina obra. I sort en vaig tenir. A la taula de Les Voltes on les venien ja m'ho van dir els voluntaris de l'Associació de Veïns, “que eren les últimes”. Potser la curta durada de les obres (20 minuts aproximadament) i el seu preu econòmic (de 2 o 3 euros) va motivar als afamats de teatre a donar-se un bon banquet i sortint d'una obra entrar a una altra, i de passada visitar espais curiosos de Ciutadella, ja fos el forn de davant Ca el Bisbe, l'antic calabós de l'Ajuntament o l'òptica

del carrer de Maó. Per la que es representava en aquesta última va ser per l'única que vaig poder trobar entrada i per les onze. Jo que creia que podria escollir i que quan en vaig sortir, d'aquell tastet de teatre tant proper i aparentment tant improvitzat, perquè els que assistíem a l'òptica vam seure on vam poder, envoltant l'espai dels actors, em vaig quedar amb ganes de més. I és que Astigmatisme, que així és com es deia l'obra, interpretada per Rodo Gener i Joan Mercadal, va ser senzilla i sublim. El primer en el paper protagonista, el d'un òptic insegur que vol deixar anar la seva gran passió, el teatre, per centrar-se en les dioptries, i el segon, com el seu estimat amic, que l'embolica per seguir amb la interpretació, jugaren amb les paraules i els gestos per crear una comèdia on la borrositat causada per l'astigmatisme passava de la vista a la vida del personatge protagonista. I tenen el seu mèrit, perquè, tot i que el format de teatre de Butxaca ja l'havien dut a terme a Palma, allí amb el nom de Microteatre, actuar envoltat de persones a un pam de nas, dels que es sent fins i tot

28


Una curiositat

Andreu Genestar Sabater

Apreciado Juan: después de haber anunciado tu retirada del mundo de la Ópera, debo decirte que por lo que a mi respeta lo he sentido mucho, aunque no sea amante de este genero -la verdad es que prefiero la Zarzuela, el mal llamado el genero chico que tu también dominas a la perfección-, pero en fin así son las cosas, y llega un momento que toda persona del mundo del arte quiere hacer vida familiar con lo hijos y nietos y disfrutar de ello. Para mi has pensado bien, así que tengas mucha suerte con tu nuevo estado de relax familiar: y además por otra parte tendremos el privilegio de verte por nuestras calles de Ciutadella y nos podremos acercar a saludarte e intercambiar algunos pareceres, y además de respetar esta decisión también pensada. Creo que uno nuca se puede retirar del todo, porque pienso que aunque uno deje los escenarios siempre queda una puerta abierta para volver a la escena, aunque sea para algún homenaje o un reencuentro de voces con los amigos del bello canto. De todos modos que puedo yo decir que no te haya dicho casi todo el mundo amante de la Ópera, y sobre todo la familia y los amigos. Yo lo que puedo decir es que estoy muy orgulloso de haberte conocido y mas que hayas llegado tan alto; ya ves quien iba ha pensar que un compañero de colegio diera ese gran salto y se convirtiera en uno de los mejores barítonos del mundo de la opera, no es raro que tanto Ciutadella como el resto de las Baleares estemos súper orgullosos y te hayan homenajeado por todo lo alto, yo como amigo te doy mi más sincera enhorabuena. También quiero que sepas, que lo que más me gusta de ti es tu sencillez y tu carácter afable, muchos en tu lugar se hubieran permitido el ser algo vanidosos, cosa que no ha sucedido en tí, ésto te engrandece aun más y te convierte en una gran persona de mucha valía Yo no es que sea muy amante de la Ópera, ya que no me educaron para ello, pero me gustan muchos fragmentos de la opera, sobre todo las arias y mas si son cantadas por ti. Una de las cosas que me gusta de las operas son las oberturas, pero ya ves enteras me es difícil, de todos modos no sé porqué, pero la la Ópera Carmen esta si que la he visto entera y además la tengo en mi discoteca, lastima que no cantes tu, pero me es igual, ya que tengo una grabación tuya de Foc i Fum que la guardo como oro en barras, y me duele no tener nada mas, ahora bien cuando quiero escuchar algo tuyo me introduzco en la tecnología de Internet, y allí escojo lo que lo que quiero ver y oír. Y en cuanto a nuestros tiempos de colegio no es que recuerde mucho, una de las cosas que recuerdo es que se te llamaba por el segundo apellido, seguramente sería por la gran cantidad de Pons que habría en la clase. Recuerdo mucho los juegos de recreo, y sobre todo la tarde jueves ya que solíamos ir de paseo con el profesor. Solíamos ir al Canal, Sa Caleta, Calan Blanes etc. y como no, recordar a nuestros profesores, D. Cirilo, D. José, D. Rafael, D. Francisco y D. Jesús uno de tus primeros profesores de música ya que solías ya cantar en el coro si mal no recuerdo, y es que han pasado tantos años y éramos tantos en la clase y en el colegio, que acordarme de todo me es muy difícil. Bueno Juan: que tengas mucha suerte, y mucha salud rodeado de los tuyos. Atentamente uno de tus amigos.

opinió

Són moltíssimes les persones que ignoren que els rebuts dels caixers contenen informació valuosa sobre l'usuari, Tirar a la paperera els comprovants bancaris és perillós. El adverteix Kaspersky Lab, l'empresa russa de seguretat informàtica. El tiquet que lliuren els caixers automàtics contenen dades de les transaccions realitzades i de la persona que les va fer. Dades que poden ser utilitzats amb fins fraudulents pels ciberdelinqüents. Segons indica l'analista de “ malware de Kaspersky Lab “, Jorge Mieres, per cada transacció bancària que realitzem en un caixer es genera i imprimeix un comprovant que garanteix la correcta realització de la transacció, un document que pot ser emprat amb fins fraudulents. Encara que de forma habitual els usuaris no presten massa atenció a les dades incloses en el rebut, que en moltes ocasions acaba a la paperera del mateix recinte on es troba el caixer, aquesta pràctica pot constituir una vulnerabilitat per a la seguretat bancària. Ferse passar per l'entitat Kaspersky adverteix que si aquestes dades es conjuguen amb altres estratègies, com la de barrejar la informació que l'entitat imprimeix en el comprovant amb una altra obtinguda per altres vies, el resultat pot ser un missatge fals que convidi a l'usuari a proporcionar les dades del seu targeta. D'aquesta manera, utilitzant dades reals, l'atacant aconsegueix obtenir un nivell de credibilitat alt davant l'usuari. Podria, per tant, ferse passar per l'entitat bancària en qüestió per robar dades o diners. Conservar el comprovant que emet el caixer no només permet assegurar que hem realitzat una operació bancària, sinó que també minimitza els riscos que persones malintencionades utilitzin la nostra informació amb ànims de frau. Vulguem o no de cada dia hi ha més coses que sorprenen a les persones de bona voluntat, que no és ni molt menys manca d’ignorància, sinó que malauradament n’han que exprimeixen el seu cervell per mirar de fer la vida més difícil a les persones confiades, molts de nosaltres estem convençuts de que ningú ens defraudarà i menys se n’aprofitarà de la nostra bona voluntat.

Carta a Joan Pons Álvarez

José Cleofé Estévez 29


Ses pàgines d'en Bep d'

Cuina nostra

Ensalada d’endívia i magrana Ingredients: 1 endívia ben tendra, 1 ceba blanca, 1 branqueta d’api, 1 llauna d’anxoves en oli d’oliva, 1 magrana desgranada, 1 taronja de Mallorca, oli d’oliva, 150 g de formatge de Menorca tallat a daus, vinagre i sal. Elaboració: Netejam l’endívia o escarola i després l’eixugam i la tallam. Un cop tallada la repartim damunt la safata i a sobre hi posam la ceba talladeta a rodelles ben fines, l’api pelat i tallat a bocinets d’un dit i la taronja -sense pell- talladeta també a quadrats. Ho guarnim amb els gran de magrana, les anxoves i els daus de formatge de Menorca i, finalment, ho ben amanim d’oli d’oliva, vinagre de qualitat i sal al gust. Nota: N’hi ha que en tost d’anxoves sofregeixen bacó talladet a tires molt primetes amb un rajolinet d’oli d’oliva i el posen per damunt de l’ensalada just abans de servir-la.També podeu fer una vinagreta amb oli d’oliva, vinagre, mel, sal i una culleradeta de mostassa de Dijon.

El Iris 24 d’agost de 1962 Fa 50 anys, Ramón Cavaller signava un interessant article sobre la necessitat de donar a coneixer l’illa de Menorca als agents turístics nacionals si realment es volia apostar pel turisme als inicis dels anys 60. En ell constatava la poca informació que tenien de la nostra illa els agents de viatges catalans, convençuts de que la tramontana, la presència de l’exèrcit i la imatge de “roca pelada” que tenia Menorca a l’exterior, impediria el desenvolupament de la indústria turística a la nostra illa. Les pàgines de El Iris recollien també un article de Càrites Docesana de Menorca on es defensa la necessitat de fer caritat a través d’aquesta associació. D’esports, es continua parlant del VI Trofeu Almirante Farragut de vela i de la travessia nedant de la platja de Santandria que va guanyar el ciutadellenc Bartomeu Català, un dels millors nedadors del moment a Menorca.

30


QUE LLEIG! · Que la companyia naviliera Baleària hagi realitzat el trajecte Ciutadella – Barcelona amb un vaixell ràpid amb l’aire condicionat espenyat durant els dies de més calor de l’any. · Que el PP hagi decidit expulsar en Toni pastor del partit per haver romput la “disciplina” de vot exitent en el seu grup en el Parlament Balear. · La dolorosa i inoportuna pujada de l’IVA prevista per dissabte de la setmana que ve. Els empresaris de Menorca creuen que la mesura frenarà el consum i generarà més atur encara. · El comportament de l’empresa FCC encarregada de la neteja de Ciutadella que, veient lo bruta que està la ciutat, ha esperat que l’Ajuntament li exigeixi solucions per a actuar.

Dites i refranys... - Santa Clara, bona bugada

PARENÒSTIC DEL MES D’AGOST DE 2012 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 06,43 i es va pondre a les 20,58 h. Dia 31 el sol sortirà a les 07,11 i es pondrà a les 20,17 h. LES LLUNES DE MAIG Dia 2 lluna plena en Aquari. Dia 9 lluna minvant en Taure. Dia 17 lluna nova en Lleó. Dia 24 lluna creixent en Sagitari. Dia 31 lluna plena en Peixos. FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

És temps de xermar, i de fer provisió de llenya i branca per cremar a la xemeneia al llarg de l’hivern. La tradició diu que si es talla llenya per Sant Llorenç, crema més a poc a poc.

Els sants de cada dia Divendres dia 24, Bartomeu. Dissabte dia 25, Lluís, rei de França. Diumenge dia 26, Victorià. Dilluns dia 27, Mònica, Marcel·lí. Dimarts dia 28, Agustí, Moisès. Dimecres dia 29, Degollació del Baptista. Dijous dia 30, Fèlix, Tecla.

QUE POLIT! · Polit no, extraordinari, el concert que va oferir dissabte passat en Guillem Soldevila en els jardins de s’Hort de Sant Patrici de Ferreries. El músic compositor va interpretar quasi tots els temes del seu darrer treball “Nura”. · L’estat d’aquest magnífic paratge de Menorca. Sant Patrici és un exemple de com es pot compaginar l’activitat agrícola amb el turisme. Hotel rural, bodega, formatgeria i museu, conviuen perfectament en un entorn natural cuidat fins el darrer detall pels propietaris. Enhorabona! · La més que notable participació menorquina en els jocs olímpics de Londres. El ciclista ciutadellenc Albert Torres va aconseguir diploma olímpic i el jugador de bàsquet maonès Sergi Llull, una medalla d’argent. · El premi Canigó, que premia la tasca en benefici de la cultura, atorgat enguany a Josep Miquel Vidal Hernández, gerent de l’Institut Menorquí d’Estudis.

Ens han dit... • Que el complexe “Esmeralda”, amb unes 150 vivendes, continuarà essent un bloc de pisos i no un aparthotel com s’ha publicat recentment a la premsa. • Que els propietaris del lloc de Trepucó es van assabentar pels mitjans de comunicació de la intenció de la consellera insular de Cultura; Maruja Baíllo, d’il·luminar alguns monuments del jaciment arqueològic allà existent. • Que la conselleria de Maruja Baíllo te intenció també d’il·luminar el poblat prehistòric de Montefí, just a l’entrada a Ciutadella. • Que els fiscals anticorrupció de Balears estan preparant les maletes per a tornar a Ciutadella a investigar el nomenat cas “Nerer”. • Que Ports de les Illes Balears no ha volgut cobrar l’amarrament d’una cinquantena d’usuaris del port de Ciutadella durant els darrers anys i ara els hi vol cobrar a preu de visitant.

Ens demanam... • Prosperarà la idea del PP de realitzar reunions i audiències dels consellers balears per videoconferència per a evitar viatges entre illes dels membres del Govern? • Aplicaran aquesta magnífica solució en el Parlament Balear i evitaran així 26 desplaçaments setmanals a Palma des de Eivissa, Formentera i Menorca? • Hauran de tancar abans alguns hotels per mor de la pujada de l’IVA? • Aconseguirà el Volei Ciutadella formar un equip de garantia per a jugar la superlliga femenina aquesta pròxima temporada?

31


SALA 1 DURADA 135 m. DIRECTOR TONY GILROY 12 ANYS

EL LEGADO DE BOURNE

Tony Gilroy, l'arquitecte que està darrere de les històries dels lliuraments de Bourne, és el timoner de la pròxima pel · lícula de la molt popular franquícia d'espies que ha recaptat gairebé mil milions de dòlars a la taquilla mundial. En THE BOURNE LEGACY, el director i guionista expandeix l'univers de Bourne, creat per Robert Ludlum, amb una història original on coneixerem un nou heroi (Jeremy Renner), a qui no li queda més remei que jugar-se la vida com a resultat de les tres pel · lícules anteriors.

SALA 2 DURADA 100 m. DIRECTOR MARK ANDREWS, BRENDA CHAPMAN APTA

DURADA 94 m. DIRECTOR WES ANDERSON 7 ANYS

CADA DIA A LES 19’15 H I A LES 22’00 H

BRAVE

"Brave (Indomable)" explica la història de Merida, una impulsiva i hàbil arquera filla del Rei Fergus i de la Reina Elinor. Disposada a traçar el seu propi destí en la vida, Merida decideix trencar amb un antic costum sagrada pels senyors de la terra: El gegantí Lord MacGuffin, el malhumorat Lord Macintosh i el rondinaire Lord Dingwall. L'actuació de Merida desencadena, sense voler-ho, el caos i la fúria en el regne. A més, decideix sol · licitar l'ajuda d'una dona gran sàvia que li concedeix un desig molt poc afortunat. Els perills posteriors obliguen a Merida a descobrir el significat de l'autèntica valentí a, en el seu esforç per acabar amb una terrible i bestial maledicció abans que sigui massa tard.

SALA 2

DEL DIVENDRES 24 AL DIJOUS 30 D’AGOST

DEL DIVENDRES 24 AL DIJOUS 30 D’AGOST CADA DIA A LES 19’00 H

MONRISE KINGDOM

Ambientada en una illa de la costa de Nova Anglaterra l'estiu de 1965, MOONRISE KINGDOM explica la història d'una noia i un noi de dotze anys que s'enamoren, fan un pacte secret i s'escapen a terrenys selvàtics i inexplorats. Quan diverses autoritats intenten perseguir-los, es forma una violenta tempesta a la costa ... i la comunitat de la pacífica illa es veurà trasbalsada irremeiablement.

DEL DIVENDRES 24 AL DIJOUS 30 D’AGOST CADA DIA A LES 21’15 H

iris 24-8-2012  

informacio i cultura

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you