Page 1

Ciutadella de Menorca, 10 de febrer de 2012. Preu 2,10 e Nº 3.509

SILI PONS: CAN SAURA HAURIA DE SER EL MUSEU DE REFERÈNCIA DE CIUTADELLA

DE LA MAR A LA TAULA LA CUINA DEL PEIX A MENORCA

EL DRAMA DE LA DESOCUPACIÓ AFECTA A UN DE CADA QUATRE TREBALLADORS


Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tel. 971 48 22 22

RESERVES CIUTADELLA AL

971 484 216

FARMÀCIES DE TORN Divendres dia 10 Dissabte dia 11 Diumenge dia 12 Dilluns dia 13 Dimarts dia 14 Dimecres dia 15 Dijous dia 16 Divendres dia 17

MOLL LÓPEZ-FONT CASTANY MARCH CAVALLER MARTÍ-SUREDA PLAÇA NOVA OLEO

Eivissa, 50 Jerònia Alzina, 5 Tres Alqueries, 3 Plaça Jaume II, 5 Plaça de la Catedral Plaça Colón Plaça Nova Federico Pareja, 54

Horario NURA NOVA A PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

AUTOBUSOS CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca) Dissabtes CIUTADELLA

6:40

13:15

7:15

14:15

7:45

15:15

8:15

16:30

8:45

17:00

9:30

18:15

10:45

19:30

11:30

21:00

12:30

22:15

MAÓ

CIUTADELLA

De dilluns a divendres

9:00

13:00

9:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:00

12:00

20:00

12:00

20:00

MAÓ

6:45 7:15 7:45 8:15 8:45 9:30 10:15 11:15 12:00

13:15 14:15 15:15 16:15 17:00 18:15 19:30 21:00 22:15

Diumenges i Festius MAÓ

CIUTADELLA

8:00

13:00

8:00

13:00

10:30

17:30

10:30

17:30

12:00

20:00

12:00

20:00

DIAS

ALCUD. - CIUT.

CIUT.- ALCUD.

Lunes

08'00

16’00

Martes

08'00

16’00

Miércoles

08'00-16’00

11’30-19’30

Jueves

08'00-16’00

11’30-19’30

Viernes

08'00-16’00

11’30-19’30

Sábado

08'00

19’30

Domingo

16'00

19’30

PLATGES (Torres Allés Autocares) • Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins • HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRE SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: 64 61 DISSABTES CALETA CALAN BLANES DIUMENGES CALA BLANCA DELFINES I FESTIUS CALAN BOSCH CALAN FORCAT

07:15

14:002

07:003

15:001

08:00

15:001

08:003

16:003

10:00

17:00

09:003

18:00

61

64

08:00

09:003

11:00

19:45

13:00

17:00

19:00

16:00 18:00

14:002

12:00

19:00

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA 1

DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 3

2

07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00

14:00 15:00* 17:00* 18:00* 19:00* 20:00*

10:003 12:30

11:00

PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI CAMÍ DE SA FAROLA

DIMARTS I DIJOUS

PER CALA’N BOSCH

CAMÍ DE SA FAROLA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30

14:30 15:30* 17:30* 18:30* 19:30* 20:30*

* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

S E T M A N A R I

Núm. 3.509. Any LXX. Dipòsit legal ME 54-1958. DIRECTOR: José Manuel Al·lès Salvà REDACTORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports). ADREÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.es PÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris EDITA:

2


7.627 aturats a Menorca EL GOVERN ORGANITZA UN CONCERT HOMENATGE AL BARÍTON MENORQUÍ JOAN PONS ÁLVAREZ

EL CLUB DE JOVES DE SANT ESTEVE

DETECTAT UN PLANETA CAPAÇ D’ALBERGAR VIDA A 22 ANYS-LLUM DE LA TERRA

La xifra de l’atur augmenta d’una manera preocupant i podríem dir que sagnant a la nostra illa que ha batut la trista xifra rècord de persones en situació d’atur. Un total de 7.627 menorquins estan sense feina, i a n’aquesta xifra no hi ha inclosos els fixos discontinus i els que fan cursets -ara massa pocs- de formació. L’atur ha pujat a la nostra illa un 11% més i desgraciadament som l’única illa de les Balears on creix el drama de la desocupació respecte al mes desembre és un 0.7% més i no creix la contractació. De res ha servit que la passada temporada turística fos millor, el sector de serveis té 721 persones desocupades més. La necessitat de reformes en el mercat laboral són ara més que mai necessàries, i el que no s’ha de fer és abaratir els acomiadaments, sinó incentivar als empresaris per a crear més contractacions. Hi ha que davallar les càrregues a les empreses per a generar llocs de feina, incentivar la contractació davallant impostos, i també el que es paga a la Seguretat Social, perquè per cada 1.000 euros que es paguen a un treballador com a salari, l’empresari n’ha de pagar uns 460 de Seguretat Social, i òbviament açò dificulta la creació de nous llocs de feina. Hi ha que donar facilitats a les empreses si és que es vol que se generi ocupació, sinó serà molt difícil sortir d’aquesta crisi tràgica, sagnant i dura com cap altra. Si es recupera la confiança empresarial, es crearà feina. S E T M A N A R I

3


DE LA MAR, A LA TAULA: LA CUINA DEL PEIX A MENORCA TEXT : EL IRIS FOTOS: BEP AL·LÈS

B

ep Al·lès edita un nou receptari de cuina.

El peix és i ha estat des de sempre un ingredient important a la gastronomia dels menorquins que des de temps immemorials han anat elaborant receptes per a gaudir d'ell a les taules, des de les cases de senyor a les més humils llars de pescadors. Fins i tot la pagesia solia sortir a pescar més d'un dia als mesos d'estiu per tal de gaudir del peix, com eren molts els pescadors que s'atracaven a terra i solien canviar peix per patates, tomàtigues, pebres, blat, fruites, sobrassades, formatges i també ous o colque animal per a tenir carn a bord o a casa. D'aquesta manera el pescador gaudia dels productes de la terra i el pagès dels fruits de la mar. És per aquest motiu, -ens explica Bep Al·lès, autor del "Petit receptari de la cuina del peix a Menorca"- que aquests tipus de cuina a la nostra illa no sols té arrels marineres, sinó que també té arrels pageses, perquè en temps d'emprimer eren pocs els plats de peix que es feien torrats a la brasa o al caliu i sols quan es pescava en abundància, i per mor de la manca de geleres per a la seva conservació es recurria gairebé sempre a l'art de l'escabetx o es cuinaven aquells plats que permetien ser menjats després de dos o tres dies després de ser elaborats. Com tota cuina tradicional, la cuina del peix, la cuina marinera té els seus orígens principals en els plats que s'elaboraven a bord o a les cases dels pescadors, i poc a poc aquestes receptes anàven passant també a la menestralia i a la pagesia, on cada cuinera o cuiner hi afegia també la seva mà, el seu estil per a millorar-la. A aquest petit receptari de la cuina del peix a Menorca -que ja és troba a la venda a les principals llibreries de l'illa i també a Mallorca- hi podeu trobar les diferents maneres de cuinar i menjar el peix a la nostra illa, des dels plats que tenen com a base un bon sofregit com són les calderes,

calderetes, panaderes, brous, sopes i arròssos a aquelles on la patata n'és un ingredient important com és el cas dels peixos al forn a la menorquina, on a més de rodelles de patata hi juguen un paper important les rodelles de ceba i les tomàtigues partides per la meitat, a més de l'all i julivert picat, barrejat amb pa ratllat i pebrebord dolç. També hi trobarem aquelles, on la base és l'oli d'oliva, com és el cas dels plats de peix fregit, les raoles, croquetes, i

també aquelles que just necessiten un bon raig d'oli d'oliva per amanir-les com és el cas dels peixos torrats, a caliu i al forn sense guarnició. "El petit receptari de la cuina del peix a Menorca" de segur que us impregnarà del tast de la nostra mar, del Mare Nostrum i potser us evoqui també records de joventut i d'infantessa, de serrans fregits, de 4


REPORT

calderes, de peixos al forn amb patates i tomàtigues, de raoles, d'arròssos mariners, en definitiva d'aquella cuina ben nostra i que no hem de deixar perdre, i que l'autor, en Bep Al·lès en la seva tasca de recerca, i també d'elaborar-la davant els fogons, ens en deixa constància escrita per tal que la poguem fer a casa i també com a llibre de consulta sobre l'art de la cuina del peix a ca nostra. Amb l'edició d'aques receptari, en Bep Al·lès aposta pel consum de peix fresc de Menorca i us convida a que aneu a la plaça del Mercat, que aposteu pel peix d'aquí, i descobriu-ne els sabors de peixos ben sans i també bons per a les butxaques com és el cas del gerret, el gató, la ratjada, la càntera o la morruda... Si compreu peixos com el rap, el dèntol, l'anfós que us separin el cap del cos. Amb el cap i els alons podeu fer de primer una caldera, panadera o una sopa de peix, i amb el cos faceu el segon plat bé al forn acompanyat de patates i tomàtigues, o fregit tallat a rodelles, i veure com guanyau en

salut i també hi surten guanyant les vostres butxaques, a més de donar suport a un col·lectiu ben nostre, el dels pescadors, aquests heròis de la mar que cada dia, faci fred, plogui, piqui el sol, faci calor o bufi un vent i a vegades amb un bon temporal surten a la mar per a proveir-nos d'aquests

ingredients tan importants en la dieta mediterrània i que de segur, no trobareu a molts dels restaurants de l'illa, perquè són plats que necessiten d'una elaboració lenta -que no vol dir difícil-, o perquè no es dóna valor a aquest tipus de peix ben nostro i present a plaça o a la peixateria.

5


6


Menorca acollirà un congrès sobre reservesde biosfera com a pas previ al seu nomenament com a seu mundial

Tadeo i Pons Vila segueixen la modificació de la llei de costas per les seves repercussions per a Menorca

El president del Consell Insular, Santiago Tadeo, i la senadora per Menorca, Juana Francis Pons Vila, seguiran de prop l'anunci fet públic dimarts de modificació de la Llei de Costes per les seves repercussions per a l'lla. Durant aquesta visita de la senadora a la seu del Consell Insular, la primera després de les darreres elecciones generals, també s'ha analitzat amb preocupació l'actual situació del transport aeri a Menorca pel que fa a les seves connexions amb la Península especialment. Pons Vila també ha manifestat la seva satisfacció pel fet que el primer congrés de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones costaneres es celebri a Menorca.

Cessió de retrats de Joan Benejam a l'escola homònima

La regidora municipal de Cultura, Auxiliadora Pons Sabater, va fer lliurament divendres d'una col·lecció de quatre retrats del pedagog Joan Benejam i Vives, Fill Il·lustre de Ciutadella, a la directora del centre educatiu homònim de la nostra ciutat, África Iriondo. Es tracta de quatre reproduccions d'altres tants retrats antics del pedagog ciutadellenc, al lliurament dels quals s'havia compromès l'Ajuntament el desembre de 2010, amb ocasió de l'acte institucional del passat dia 1 de desembre de 2010, en què es va commemorar el 75è aniversari de la fundacíó del CEIP Joan Benejam. Legalment, la cessió té caràcter de "precari", de manera que una simple reclamació de la institució que n'és legítima propietària valdria per tal de recuperar-ne la possessió immediata. Entretant, i mentre no hi hagi causes per al retorn, l'escola pública en serà la custòdia permanent dels retrats, per tal que quedin dignament exposats a les dependències que la direcció del centre estimi adients. I així, vetllaran per tenir-ne cura en el seu bon manteniment. Les reproduccions fotogràfiques són en blanc i negre, i mostren diversos aspectes de la imatge personal de l'eminent pedagog ciutadellenc, amb vases, vidres i pas-pertu, de 32 x 56 cms. cada un.

TAULA DE REDACCIÓ

Menorca acollirà entre el 13 i el 15 de febrer el primer congrés de la Xarxa Mundial de reserves de biosfera illes i zones costaneres com a pas previ a la seva designació com a seu internacional en desenvolupament sostenible. Així ho han explicat avui el president del Consell Insular de Menorca, Santiago Tadeo i el conseller d'Economia, Medi Ambient i Caça, Fernando Villalonga. L'organització d'aquest congrés correrà a càrrec de l'Orga-nisme Autònom de Parcs Nacionals del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Consell de Menorca i el govern autònom de Jeju (República de Corea) i estarà sota la coordinació general de la UNESCO. La pròxima setmana arribaran a Menorca mig centenar de persones en representació de 19 reserves de la biosfera procedents de d'Àsia, Oceania, Amèrica Llatina i Europa amb l'objectiu de generar un intercanvi d'expe-riències i elaborar un pla de treball i de coordinació dins la Xarxa. Però el més important per a Menorca d'aquest congrés, que tindrà lloc a la seu del Consell Insular de la plaça Biosfera, serà la formalització del cormpromís entre tots els participants per impulsar el nomenament de Menorca com a seu mundial de reserves de biosfera en desenvolupament sostenible i de Jejú en temes de canvi climàtic. Posteriorment està previst que aquests nomenaments es ratifiquin de forma definitiva en la propera assemblea de la UNESCO que tindrà lloc a finals de maig o princips de juny. La divulgació del congrés es durà a terme a través de la web de la UNESCO, pel programa MAB del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i també s'enviarà la notícia a més de 50 revistes i grups de notícies especialitzats en medi ambient i canvi climàtic. El president Tadeo ha destacat la importància d'aquest fet pel que fa al medi ambient i per la repercussió mediàtica que pot tenir per a Menorca pel turisme ecològic.

Tu tienda especializada en pesca de superficie y pesca submarina. Ven a disfrutar de las últimas novedades del mercado. Plaça Sa Font, 3 971 48 21 02

EDUCADORA INFANTIL DE 39 ANYS, S'OFEREIX PER CUIDAR FIETS/ES ES CAPVESPRES DE DILLUNS A DIVENDRES. MÓNICA TELÈFON 636840443 971482917 7


Menorca consideren que la institució insular ha de “manifestar el compromís amb el manteniment i millora del servei públic de salut, preservant el seu caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida”, així com “amb la defensa dels recursos de la sanitat pública local”. PERSONAL DEL CONSELL I DELS AJUNTAMENTS MILLOREN ELS SEUS CONEIXEMENTS PER TRACTAR AMB ADOLESCENTS I LES SEVES FAMÍLIES El curs ha estat impartit per la doctora Liliana Zanuso, Metge psiquiatra de l’APSA, especialista en teràpia i mediació familiar pel The Mediation Center de Portland (Oregon). Treballa a més com a assessora del Jutjat de Família número 25 de Buenos Aires. Zanuso també és docent de l’associació de Psiquiatres Argentins del Poder Judicial bonarense. Aquest seminari va tenir lloc el passat dijous i va comptar amb la participació del personal que treballa al Servei Insular de Família i al Centre d’Acollida d’infància i Família del Consell Insular, així com dels

equips d’Intervenció familiar dels vuit ajuntaments. La societat actual té, com un dels problemes més difícils d’abordar el treball amb adolescents problemàtics, entre d’altres coses, perquè la intervenció i la consulta sobre la seva conducta i el seu tractament, solen fer-se de forma tardana.Per altra banda, els abordatges tradicionals solen ser complicats de dur a terme i la dificultat de que es desenvolupin amb resultats exitosos és important. En aquest sentit, el seminari proposa una nova perspectiva per al treball en aquests contextos i inclou tècniques, rituals i metàfores que permeten al professional apropar-se més operativament a aquests adolescents i a les seves famílies. La proposta de la Dra. Zanuso ens acosta a la intervenció sistèmica, amb una mirada diferent i molt interessant en quant que es recolza en la pràctica i la reflexió sorgida de la mateixa. Els transtorns adaptatius i el control d’impulsos, el comportament antisocial, la personalitat límit, els transtorns alimentaris, la violència o les famílies resistents, han estat alguns dels temes que s’han tractat en aquest seminari.

BREUS

EL PSM MÉS PER MENORCA VOL QUE EL CONSELL ES PRONUNCIÏ CONTRA LES RETALLADES EN LA SANITAT PÚBLICA. La consellera menorquinista presentarà una proposta d’acord al plenari perquè la institució insular reclami al Govern “la paralització de qualsevol retallada” i que reconsideri les ja realitzades La portaveu del PSM més per Menorca al Consell de Menorca, Maite Salord, presentarà una proposta d’acord per debatre en la propera sessió plenària, amb la qual espera que la institució presidida per Santiago Tadeo (PP) reclami al Govern la “paralització de qualsevol altra retallada que afecti al sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins aleshores”. La consellera menorquinista considera que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP: “ja s’han començat a practicar retallades al sistema sanitari: pagament de la targeta sanitària, reducció d'hores d’intervenció quirúrgica, pagaments dels bolquers per part dels menors amb discapacitat física, pagament del dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI, no cobertura de determinades baixes laborals, traves als immigrants per poder ser atesos a la sanitat pública, etc. Salord afirma: “ningú no pot creure que aquestes actuacions no afectaran a l’assistència sanitària, i més si es continua amb aquesta política. La conseqüència més immediata ha estat l’augment de les llista d’espera per intervencions quirúrgiques i per l'atenció d'especialistes”. Per tot això, des del PSM més per

8


TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS

E

l Govern balear organitza un concert homenatge al baríton menorquí Joan Pons (Ciutadella, 1946) que se celebrarà l'1 de març al Teatre Principal de Maó, en el marc dels actes institucionals del Dia de les Illes Balears. El programa del concert encara no ha estat tancat, però estarà dedicat íntegrament a la figura i la trajectòria lírica de

Joan Pons. Al desembre passat, Pons va cancel·lar les seves actuacions després d'haver sofert una arítmia cardíaca a Nova York. El cantant es va sentir indisposat quan es trobava en l'aeroport JFK dels Estats Units, mentre esperava amb la seva dona, Catalina Moll, la sortida del vol que havia de traslladarlos a Espanya. Va ser ingressat a la Unitat de Vigilàn-

REPORT

EL GOVERN ORGANITZA UN CONCERT HOMENATGE AL BARÍTON MENORQUÍ JOAN PONS ÁLVAREZ

cia Intensiva (UVI) de l'Hospital Long Island, on va romandre durant quatre dies, fins que va rebre l'alta mèdica. Després d'uns dies de descans al seu domicili familiar de Ciutadella, on va passar el Nadal i el Cap d'Any, va reaparèixer el 3 de gener a Barcelona, en el concert titulat “Una altra nit de Montserrat Caballé” amb el qual la soprano Montserrat Caballé va celebrar el seu debut en el Gran Teatre del Liceu fa 50 anys. Pons va actuar al costat del tenor Josep Carreras, el també baríton Carlos Álvarez, i la soprano Montserrat Martí, filla de l'homenatjada. Montserrat Caballé ha estat una de les persones que més ha recolzat la carrera de Joan Pons com a cantant líric, al que va animar des del primer moment, quan es va desplaçar de Ciutadella a Barcelona per formar-se com a tenor i la soprano li va indicar que la seva veu i característiques eren les de baríton. 9


EL CLUB DE JOVES DE ST. ESTEVE TEXT: LLORENÇ OLIVES GALMÉS FOTOS: JOAN CAPÓ

St. Esteve va néixer en l’eufòria conciliar dels anys seixanta sobre unes terres plenes de deixalles dels manobres diumengers i d’altra gent abandonada. D. Joan Gelabert havia deixat a l’església un terreny de la finca de Son Vives i això permeté les edificacions de la parròquia amb un esperit de servei al barri, tan just incipient. L’església ja disposava d’una petita capella a l’antic ambulatori per atendre els serveis religiosos. La nova tenia, en aquell moment, una vocació polivalent, d’església d’una banda i d’equipament d’un barri, que

era un desert i no havia cap lloc de reunió. A les noves dependències s’hi acolliren nombrosos serveis. El parroquial i també una escola, depenent del col·legi del Born, regentat exemplarment per Dª Margarita Mercadal, els boys escuts de la parròquia, una guarderia pels diumenges i UN CLUB DE JOVES. Eventualment hi actuava un grup de teatre o es donava també un concert organitzat pels estudiants. Grups d’escolars, vinguts de fora i joves amb motxilla també hi trobaven acollida als es-

tius. Els pares joves que necessitaven espai per una guarderia, van haver de cercar una cotxera dels veïns, tant grossa era la demanda. EL CLUB DE JOVES. En aquell entorn nou i en construcció, hi havia una gran porció de joves que provenien de les cases barates a més dels nombrosos fills de famílies noves, que s’establien en aquella zona. 10


REPORT

A St. Esteve també hi va haver un local per a ells que anomenaren Es Cau i això els permeté d’organitzar-se. La relació amb els companyons batissers, estudiants estrangers que venien a construir el complex durant l’estiu, els ajudà a obrir-se a noves perspectives i a compartir els foc de camp

i els balls de les vetllades. Antoni Casesnoves, un compromès militant, va ser el que més va cuidar-se d’ells i d’aglutinar-los en un grup sòlid i compromès. Joan Capó guarda el millor record fotogràfic del grup, en Bep Ferro, animador

musical( que encara dura) en va ser membre molt actiu. Nomenar-los a tots seria molt llarg, però el grup persisteix i els amics encara es troben de tan en tan, després de més de quaranta anys.

Y TAMBIEN..... · KEBAPS RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 € RECORTANDO ESTE ANUNCIO CHOCOLATE A LA TAZA GRATIS ENCARGOS PARA FIESTAS!!!

· PIZZA TURCA · HAMBURGUESAS · FALAFEL...

11


SILI PONS: CAN SAURA HAURIA DE SER EL MUSEU DE REFERÈNCIA DE CIUTADELLA TEXT: BEP AL·LÈS FOTO: BEP AL·LÈS

- Aquesta setmana ha fet un any del finalitzament de les obres de Can Saura, i el conflicte per a recepcionar les obres encara segueix? - Sí, i ens preocupa sèriament per diferents motius. Per una banda tenim el conflicte entre les empreses que va fer les

obres que demanen un sobre cost del 20% de les mateixes i per altra la Direcció General d’Arquitectura sols reconeix un sobrecost del 9,6% i no es posen d’acord, cosa que ens impedeix ara per ara recepcionar les obres. - Quins creuen que són vostès els

Se vende traje de neopreno en muy buen estado. Poco uso. Talla 54 de 5 milímetros de grosor y doble forro. Precio ocasión: 80 euros. Interesados llamar al 686 703 178

motius que han provocat els increments que demanen les empreses afectades? - El nostre pare és que l’increment ve fruit de les modificacions fetes al llarg de les obres per part de la direcció facultativa de les obres, i vull deixar ben clar que l’Ajuntament no hi ha tingut cap poder de decisió, estant totalment al marge i sense haver decidit res. - Qui ho va decidir llavors? - La direcció facultativa de les obres que cada vegada que venia a Can Saura anaven introduïnt coses noves, fent canvis -a modus d’exemple- en el tipus de llums, en els acabats de les pareds, portalades a una altra ubicació... Clar i aquest canvis han fet incrementar les obres i no volen reconèixer. - Vostès com a promotors quines passes faran? - Des del principi hem demanat un peritatge extern, cosa a que es vn negar, però al darrer plenari per unanimitat es va aceptar una esmena a la moció del PSM on es demanava que l’Ajuntament recepcionés les obres i a la vista de la situació es va acordar demanar el peritatge extern i exhaustiu de les despeses que s’hi han fet i

BARCELONA, PIS PER LLOGAR: 3 HAB, PROP PLÇA. ESPANYA 670 EUROS/MES TELF. 616 747 260 12


ENTREVISTA

sigui després acceptada tan per part de l’UTE com per part de la Direcció General d’Arquitectura, a la que s’ l’hi ha remés l’acord del ple. - En el cas que s’arribés a un acord i es recepcionesin les obres... Quin serà el futur de Can Saura? Museu, hotel, parador...? - A veure, el quan vam entrar al govern ens vam trobar que des de l’Ajuntament s’havia convocat un concurs d’idees per a la redacció del projecte museogràfic de Can Saura on s’hi van presentar 3 empreses. Dues d’elles es van descartar i una tercera que va acomplir amb tots els requisits del plec de condicions i presentant un projecte ambiciós per convertir Can Saura en museu de referència de Ciutadella. El que passa ara és que s’hauran de pagar 60.000 euros a aquesta empresa per la redacció del projecte guanyador i no tenim finançament per a poder executar el projecte. - I el conveni que es va signar a la passada legislatura entre l’Ajuntament i la Conselleria d’Indústria i Comerç del Govern de les Illes Balears? - No va ser un conveni, sinó un esborrany de conveni on el Govern es comprometia a cercar mitjançant els fons europeus del FEDER, 400.000 euros per a

poder executar el projecte, a la vegada que el Govern n’havia d’aportar 200.000 i l’Ajuntament 200.000 més, per a fer realitat el museu que estava valorat en 800.000 euros. - I que se n’ha fet idò d’aquesta proposta? - Miri, ens vam posar en contacte amb el Govern de les Illes Balears i la resposta ha estat que mai va existir cap reserva de crèdit ferma per a fer front al finançament d’aquest projecte. També el FEDER demana que totes les peticions de fons europeus es facin per concurrència pública, que no s’aprovin sol pel Consell de Govern sinó que es faci una adjudicació oberta i per tant les negociacions s’hauran d’iniciar de bell nou i tot, desgraciadament, ha quedat en paper banyat. - Hi veu vostè solució? - Ara per ara estam amb les mans fermades. No sabem si declarar el concurs convocat per l’anterior equip de govern dessert i pagar l’indemnització a l’empresa que acompleix amb els requisits, amb el risc de que l’indemnització sigui més cara que els 60.000 euros del concurs. I en en cas d’adjudicar-se no hi ha finançament per a poder executar el projecte i el projecte no es pot executar fins que les obres siguin recepcionades per part de l’Ajuntament, i

l’Ajuntament no les pot recepcionar fins que es resolgui el conflicte entre les empreses i la Direcció General d’Arquitectura, i com és normal, els petits empresaris que van participar a les obres i s’els hi deu doblers es neguen a entregar els certificats d’instal·lació fins que no cobrin els 300.000 euros que s’els hi deu entre tots. Com poden veure la cosa està ben embullada però en cap moment deixarem de lluitar per tal que es pugui obrir un edifici al que fa un any un any es van finalitzar les obres i s’està deteriorant a marxes forçades cada dia que passa. - Com hem apuntat a una pregunta anterior hi ha altres opcions com la del Parador Nacional o bé vendrer-lo a una empresa privada per tal de fer-hi un hotel... - La situació d’aquest immoble és complicada i per tant s’han cercat possibles alternatives com bé són les proposades pel batle d’ubicar-hi un hotel, d’ofertar-lo a la xarxa de paradors nacionals, ubicar-hi l’Escola de Música... Però l’idea és que sigui el futur museu de referència de Ciutadella.

13


JOSÉ MARÍA ÁLVAREZ: CIUTADELLA GAUDIRÀ DE LES MILLORS ÒPERES I ESPEREM QUE BEN PREST D'UN DIRECTE AMB JOAN PONS TEXT: BEP AL·LÈS FOTO: BEP AL·LÈS

- Ens fa quatre retxes del que és la seva empresa de distribució de cinema i esdeveniments visuals mitjançant la xarxa? - Versión Digital és una empresa instal·lada a València que ens dediquem a la projecció de continguts alternatius i en el cas de Canal Salat hem iniciat aquesta setmana la programació d'òpera i ballet, tant en directe com en diferit, de la mateixa manera que oferim una progra-

mació on line dels cinemes que estan adscrits a la nostra empresa i disposen d’aquesta manera d'un a programació i un material a Internet per reproduir a les seves sales i sortint directament en pantalla, donant així molta mobilitat i servei a les empreses adscrites, a les que també els hi oferim cicles de cinema clàssic i també dotam de documentals en 3D als Imax de Madrid i València, i que possiblement també s’oferiran al Canal Salat.

- Encara que la programació d’òpera i ballet sigui la novetat a Ciutadella, és una iniciativa que es fa a nivell internacional i sembla que amb molts bons resultats? - Sí, és cert, i pel fet que treballem amb distribuïdores internacionals d’Estats Units, Londres, Itàlia... ens permet posar a l’abast del públic una gran tem14


nova programació? - És dificil decantar-se per una òpera o ballet, ja que tots són molts bon i variats. Però si que valdrà la pena veure el 28 de febrer la representació del “Llac dels cignes” amb dues de les més gran figures de la dansa com van ser Rudolph Nureyev i Margot Fontaine gravada als anys 60 i que ha estat recentment digitalitzada. També destacar la representació en directe de “La Boheme” de Puccini des d’El Liceu de Barcelona o també el “Rigoleto” de Verdi des de la Royal Opera House de Londres. Com a novetat la representació des de Zalsburg de “Romeu i Julietta”, una òpera poc coneguda, poc programada i molt hermosa. Pel que fa a l’òpera moderna “Cyrano de Bergerac” des del Real de Madrid. - La programació serà fins maig o també gaudiren de les òperes de l’estiu? - Sí, hi haurà òpera al llarg de l’any, en el segon trimestre hi haurà produccions de “L’Scalla de Milano”, el teatre “Regio” de Parma, “La Fenice” de

Venezia, així com ballets des del Bolshoi de Moscou. De fet et puc confirmar que el 10 de juliol es podrà veure “Norma” de Bellini des de Teatre Taormina de Sicília en directe. - I com a darrera pregunta. Arribarem a veure alguna òpera amb Joan Pons, el fill il·lustre de Ciutadella i una de les grans figures del Bel Canto? - Esperem que sí, i hem buscat òperes on hi ha participat, però de moment no ha estat possible, però tenim previst que alguna de les productores en passi material seu i farem tot el possible per a gaudir d’un directe amb ell.

ENTREVISTA

porada d’òpera. Es tracta d’una iniciativa recent, que no porta molts d’anys i de fet les grans cadenes de cinema sols fa un parell d’anys que ho han posat en marxa, com també des de fa un parell d’anys si han sumat molts de cinemes independents. - Per a una persona neòfita en el tema d’aquests tipus de projeccions que també seran en directe, ens pot explicar com es faran? - Hi ha diferents formats. Per exemple la “Tosca” que s’ha vist aquesta setman vé com si sigui una pel·lícula digital en DCP, un disc dur que carrega el servidor i té com a possibilitat de veurer-se a la vegada a les dues sales, mentre que els directes es veuran via satèl·lit pel que el Canal Salat té una antena mòbil i segons des d’on s’emiteixi es rediccionarà cap al saltel·lit emissor, generalmet europeu, ja que per tema d’horaris els directes seran amb els temples de l’òpera d’Europa. - Aquesta setmana heu inaugurat la temporada amb la “Tosca” de Puccini en diferit des de la Royal Opera House de Londres. Quines destacaries de la

PETIT RECEPTARI DE LA CUINA DEL PEIX A MENORCA

EL PODRÀS TROBAR A LES LLIBRERIES DE L’ILLA 15


TEXT I FOTOS: BEP AL·LÈS

L

a desocupació afecta un de cada quatre treballadors de les Illes. Aquesta és una de les dades més dramàtiques de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), en la qual s'afirma que Balears va arribar als 146.500 aturats durant l'últim trimestre del 2011, la xifra més alta de la seva història i a la qual s'ha arribat en el què s'havia anunciat com l'exercici de la recuperació gràcies a una magnífica temporada turística. Un aspecte a destacar és que al tancament de passat exercici havia a les Illes Balears 44.700 famílies amb la totalitat dels seus membres desocupats, 2.200 més que a finals de 2010. La xifra de desocupats s'ha incrementat en els darrers 12 mesos en un preocupant 13,9%, per damunt de la mitjana espanyola que és del 12,2%. Respecte al tercer trimestre de 2011, aquest augment ha estat del 33,6%, la taxa més alta del país, on la mitjana ha estat del 5,9%, deixant a l'arxipèlag amb una taxa d'atur del 25,2%, també per damunt de la mitjana estatal que és del 22,8%. Una altra dada negativa es que s'han destruït 15.000 llocs de treball en 12 mesos, amb un descens de 3,3%. Si agafem les dades del darrer trimestre de 2011, la caiguda ha estat del 14% mentres que a la resta de l'Estat sols ha sigut de l'1,9%, si bé hi ha que tenir en compte que el darrer trimestre coincideix amb l'acabament de la temporada turística. La directora general de Treball del Govern de les Illes Balears, Joana Camps, és conscient que la tendència que marquen les dades de l'EPA són notablement negatives, i que "es necessiten moltes reformes estructurals per a poder canviar-la. Segons Camps, el fort increment de la desocupació es degut a les polítiques econòmiques dels anteriors Executius autonòmic i estatal, que van ser errònies, tot insistint que ara mateix l'actual Govern està

treballant per afavorir-ne un canvi. Tot i això, va comparar aquesta situació a la d'un vaixell, "que no es pot parar de cop". D'aquesta manera, no va ocultar que les previsions amb què treballa el seu departament contemplen que la situació seguirà empitjorant durant aquest primer trimestre de 2012. No obstant això, va apostar a que a finals d'aquest exercici la millora ja serà més apreciable, amb dades que seran més positives que les presentades en les últimes setmanes. La directora de Treball va volcar les seves esperances en els canvis que generaran les anunciades reformes laboral i del sistema financer. "No podem deixar-nos caure en el desànim, i estic totalment convençuda de que a força de treball aconseguirem resoldre aquest problema". VALORACIÓ DE LES XIFRES DE L’ATURA PER PART DE LA CONSELLERA PILAR PONS La consellera de Serveis Generals, Tre-

REPORT

EL DRAMA DE LA DESOCUPACIÓ AFECTA A UN DE CADA QUATRE TREBALLADORS

ball i Innovació, Pilar Pons, qualifica de “preocupants” les dades d’atur de Menorca del mes de gener fetes públiques aquesta setmana. “Aquestes xifres posen de manifest la necessitat de portar a terme una sèrie de actuacions per part de l'Administració per tal de reactivar l'economia, incentivar la contractació i desenvolupar les reformes necessàries per aconseguir fer front al principal problema nacional que és l'atur”. En qualsevol cas, la consellera Pilar Pons té clar que “els efectes d’aquesta feina no es veuran a curt termini. A més, també el fet de que a Menorca tinguem una alta dependència de la temporada turística determina en gran part que l'hivern sigui negatiu pel que fa a les xifres d'atur, i amb la cojuntura socio-econòmica actual aquest efecte s'agreuja encara més”

16


17


DETECTAT UN PLANETA CAPAÇ D’ALBERGAR VIDA A 22 ANYS-LLUM DE LA TERRA TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS

E

l ciutadellenc Guillem Anglada Escudé, actualment a la Universitat de Gotinga a Alemanya, forma part de l’equip d’investigació que ha fet la troballa. El científic menorquí assegura que el planeta GJ 667Cc és en aquests moments el nou millor candidat a posseir aigua líquida en la seva superfície, i potser, fins i tot, a albergar vida tal com l'entenem.

Il·lustració artística de GJ 667Cc. Crèdit: Guillem Anglada-Escudé, Institución Carnegie. Un equip internacional de científics ha descobert un planeta de tipus rocós com la Terra que podria albergar vida, ja que es troba a la zona habitable entorn del seu estel, la franja orbital en què la distància a l'estel és la idònia per permetre un rang de temperatures ni molt fredes ni molt calentes, l'adequat per a l'existència d'aigua en estat líquid en la superfície de qualsevol planeta amb les característiques apropiades que estigui allí. L'estel entorn de la qual gira aquest planeta es diu GJ 667C, i és una nana vermella de classe M, situada a 22 anys-llum de la Terra. L'estel forma part d'un sistema triple d'estels, i posseeix una composició química que difereix de la del nostre Sol en l'abundància d'elements més pesats que

l'heli, com per exemple ferro, carboni i silici. GJ 667C és més pobra que el Sol en tals elements pesats. Els altres dos estels d'aquest sistema triple són nanes de color ataronjat, de classe K, amb una concentració d'elements pesats que és només d'un 25 per cent de la del nostre Sol. Aquests elements pesats són materials comuns en la composició dels planetes de tipus rocós com la Terra, Mart i Venus, per la qual cosa es creia poc probable que entorn dels estels pobres en elements pesats fos possible la formació de planetes de massa més baixa que la dels típics gegants gasosos, composts en bona part d'hidrogen i heli. La inesperada troballa indica que pot

haver-hi planetes capaços d'albergar vida, tal com l'entenem, en molts més llocs del cosmos que l'assumit fins ara. Aigua líquida El nou planeta compta amb temperatures aptes per a l'existència d'aigua líquida en la seva superfície gràcies a que orbita entorn del seu estel a una distància molt inferior a la que separa la Terra del Sol. Les nanes vermelles de classe M són estels bastant menys brillants que el Sol, per la qual cosa perquè els planetes obtinguin d'aquestes un nivell de calor semblant al que gaudeix la Terra han d'estar molt més a prop. Això fa que el temps que triguen a fer una 18


REPORT

parable a la que la Terra absorbeix del Sol. La massa del planeta és d'almenys 4,5 vegades la de la Terra, però mantenintse dins del rang de masses dels planetes rocosos, en contraposició a les masses bastant majors dels gegants gasosos, planetes que manquen de superfície pròpiament aquesta. Guillem Anglada: “El nou millor candidat a albergar vida” GJ 667Cc és en aquests moments el nou millor candidat a posseir aigua líquida en la seva superfície, i potser fins i tot a albergar vida tal com l'entenem. Així ho creu l'astrònom ciutadellenc Guillem Anglada Escudé (ara a la Universitat de Gotinga a Alemanya), membre de l'equip d'investigació. Les observacions en aquest sistema solar suggereixen que pot haver-hi un planeta gegant gasós, així com un planeta rocós amb massa major que la de la Terra i un període orbital de 75 dies. No obstant això, es necessiten fer més comprovacions abans de poder confirmar degudament l'existència d'aquests dos mons. Els avanços tecnològics en instrumental d'observació astronòmica van a permetre als científics escrutar molts estels nanos vermells de classe M, a fi de buscar indicis de la presència de planetes rocosos al seu al voltant i, si fos el cas, detectar “petjades” espectroscòpiques indicadores de l'existència de vida en algun d'ells, tal com assenyala Guillem Anglada. En l'equip d'investigació han treballat també, entre uns altres, Eugenio Rivera de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, Paul Butler de l'Institut Carnegie de Ciència als Estats Units d’Amèrica, James Jenkins de la Universitat de Xile, Pamela Arriagada i Dante Minniti, de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, així com diversos especialistes de l'Observatori Astronòmic Australià, la Universitat del Sud de Queensland, la de Nova Gal·les del Sud, ambdues a Austràlia, la de Hawái a Manoa, i la de Hertfordshire al Regne Unit.

Diagrama dels planetes que orbiten l’estrella GJ 667Cc. Crèdit: UC Santa Cruz. volt sencera al voltant del seu estel (un “any” astronòmic) sigui també inferior. En el cas del nou planeta, denominat GJ 667C, triga només 28 dies a completar una òrbita entorn del seu estel. L'equip d'investigació, integrat per experts de Xile, Estats Units, Austràlia i Regne Unit, va usar dades de l'Observatori Europeu Austral i els va processar mitjançant un nou mètode d'anàlisi. També es va recórrer a nous mesuraments efectuats per l'Observatori W. M. Keck i el Telescopi Magallanes II. La tècnica per detectar la presència de planetes es basa a mesurar el petitíssim "tentineig" que en moure's experimenta l'estel per acció de la força de gravetat exercida sobre ell pels planetes del seu entorn. Probabilitat Fins ara, es considerava poc probable que els estels nanos vermells de classe M, que figuren entre els més comuns en la nostra galàxia, comptassin al seu voltant amb planetes com el descobert. Arran d'aquesta troballa, la manera de veure aquests sistemes solars ha canviat. Tal com assenyala l'astrònom Steven Vogt de la Universitat de Califòrnia a Santa Creu, la detecció d'aquest planeta, tan prop del nostre sistema solar i

després d'un temps tan breu de cerca a la zona, implica que ha d'haver-hi en la nostra galàxia milers de milions de planetes de tipus rocós com la Terra, potencialment capaços d'albergar vida. El planeta recentment descobert no és l'únic en òrbita a GJ 667C. Temps enrere, es va descobrir un altre planeta rocós (GJ 667Cb), amb massa major que la de la Terra, en una òrbita molt més propera al seu estel que la del nou planeta. GJ 667Cb triga només 7,2 dies a fer una volta al voltant del seu estel, i la seva distància a ell és massa petita per poder tenir la temperatura correcta que permeti l'existència d'aigua líquida. A GJ 667Cb, les temperatures són massa elevades perquè sigui possible la vida. Calor La posició privilegiada de GJ 667Cc li fa rebre la quantitat idònia de calor del seu estel. En realitat, rep només el 90 per cent de la llum que arriba a la Terra procedent del Sol, però per mor que molta de la radiació que arriba a GJ 667Cc correspon a la banda de l'infraroig, un percentatge major de l'energia que arriba a aquest món és absorbida per ell. Tenint en compte això últim, els càlculs indiquen que el planeta absorbeix del seu estel una quantitat total d'energia com-

19


ALCOVER, MOLL I EL DICCIONARI DEFENSORS DE LA LLENGUA DE CA NOSTRA TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: EL IRIS

A

quest mes de febrer té un significat especial per tal de recordar a tres pil·lars de la llengua catalana a les nostres illes: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i el Diccionari Català-Valencià-Balear. El 2 mes febrer es van acomplir 150 anys del naixement d’Alcover, 50 de la finalització del Diccionari Alcover-Moll i el 7 de febrer 50 anys de la concesió de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Ciutadella a Francesc de Borja Moll i Casasnovas.

L’Apòstol de la llengua Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932) fou un escriptor mallorquí modernista, eclesiàstic, lingüista, folklorista, dissenyador de diverses esglésies i capelles i publicista. Molt popular arreu dels Països Catalans per la seva tasca a favor de la llengua catalana, fou anomenat apòstol de la llengua. Les principals obres d'Antoni M. Alcover foren el Diccionari català-valencià-balear, el recull Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, La flexió verbal en els dialectes catalans i la direcció i finançament de l'Edició de les Obres de Ramon Llull. Com hen dit Alcover va néixer el dia de la Candelera ( dos de febrer) de 1862 a

Santacirga, possessió situada entre Manacor i Portocristo, fill d'Antoni Alcover i Catalina Sureda, pagesos benestants. Després d'estudiar llatinitat es traslladà, als 15 anys a Palma per estudiar al seminari. Molt prest es donà a conèixer com a polemista intransigent, ja que el seu caràcter fort el féu intervenir en furioses polèmiques. La seva vocació literària es despertà primer en castellà, publicant en aquesta llengua quadres de costums mallorquins, i a partir del 1879 en català, per influència de Josep Miralles i Sbert. A partir d'aquest any inicià la tasca de recollir en el català col·loquial de Mallorca les rondalles, que començà a publicar el 1880 amb el pseudònim de Jordi des Racó. La primera rondalla aparegué a la revista La ignorància. El 1885 publicà Contarelles d'en Jordi des Recó, un aplec de narracions de tema popular. El 1886 fou ordenat prevere. Fou vicari de la parròquia de Manacor, i el 1888 obtingué la càtedra d'Història Eclesiàstica al Seminari i hi aconseguí la creació d'una assignatura d'història i llengua de Mallorca. Més endavant arribà a ser vicari general i canonge de la Seu de Mallorca. El 1896 fundà la comissió editora de les Obres de Ramon Llull, que presidí. El 1904 predicà per primera vegada en català des de la capitulació a la Guerra de Successió el sermó de la Festa de l'Estendard a la Seu de Mallorca. El 1906, per iniciativa seva i sota la seva presidència, es celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Quan es constituí la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans en fou nomenat president (1911). A causa de la ferotge disputa que mantingué amb els membres de l'Institut, aquesta relació es va acabar prest i quedà sense el seu suport. La seva obra magna fou el Diccionari català-valencià-balear, del qual només va veure publicat un volum i que acabà el seu col·laborador Francesc de B. Moll, que no l'havia abandonat en el moment de l'enfrontament amb el món cultural oficial.

Entre d'altres, va tenir el càrrecs de corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Morí a la ciutat de Mallorca el 8 de gener de l'any 1932. Mossèn Alcover, fortament enfrontat amb Pompeu Fabra per la seva gramàtica, fonamentada en el català central,[1] fou l'impulsor del Diccionari català-valencià-balear, obra lexicogràfica i de cultura popular que recull el conjunt del lèxic català en tots els dialectes, registres i èpoques, i que troba obres comparables en molt poques llengües del món. També fou l'impulsor, organitzador i director del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb l'assessorament del filòleg alemany Bernhard Schädel. Es considera el fundador dels estudis de dialectologia i de toponímia catalanes. També fundà, l'any 1901, la primera publicació filològica catalana, el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. L'any 1915 publicà una bibliografia filològica catalana fins a l'any 1914. Publicà també la Gramática de la lengua catalana de Tomàs Forteza i Cortès (1915), a qui havia dedicat un breu biografia (A la bona memoria d'En Tomàs Forteza, Mestre en Gay Saber, eminent filòleg y benemèrit de la llengua catalana, mort die XXI de maig de l'any del Senyor M.DCCC.XCVIII, 1896). Dins la morfologia dialectal, publicà La flexió verbal en els dialectes catalans (1929 i següents), obra preparada entre 1906 i 1928, amb 470.255 registres de 117 verbs recollits a 170 localitats, un material a hores d'ara acabat de publicar, digitalitzat i cartografiat per Maria Pilar Perea. Diccionari català-valencià-balear El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Al-

20


Francesc de Borja Moll Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista i filòleg menorquí. Autor de moltes obres sobre la llengua catalana i les variants parlades a les Illes, fou el principal col·laborador de Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari català-valencià-balear. Estudià al seminari diocesà de Menorca,

a la seva Ciutadella natal. Malgrat que no féu estudis universitaris, la col·laboració amb Antoni M. Alcover li va permetre el contacte amb Meyer-Lübke, Leo Spitzer o Bernhard Schädel. El 1921 s'instal·là a Mallorca i treballà al costat d'Antoni M. Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear. Antoni M. Alcover el va formar perquè fos el seu continuador: el va fer anar a Alemanya a estudiar lingüística. El 1932, després de la mort de mossèn Alcover, continuà el Diccionari i el Bolletí amb un criteri més rigorós: va aplicar les normes ortogràfiques de Fabra que Alcover no havia utilitzat en vida perquè estava barallat amb l'Institut d'Estudis Catalans. Morí el 1991. El 7 de febrer de 1962, i amb motiu de la finalització del “Diccionari” l’Ajuntament de Ciutadella acordava fer entrega al filòleg Francesc de Borja Moll de la Medalla d’Or de la ciutat que el va veure néixer en reconèixement de l’obra magna de les lletres catalanes. Aquest seria un més dels molts i merescuts reconeixements d’aquest ciutadellenc “Laboris causa”, com es va definir, i estandart de la parla catalana a les nostres illes. Borja Moll va ser nomenat Fill Il·lustre de Ciutadella al 1983, on també va rebre la Medall d’Or del Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya.

REPORT

cover-Moll en honor als seus creadors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes. Realitzat amb la col·laboració de moltíssimes persones que aportaren fitxes lexicogràfiques, la direcció i les tasques principals correspongueren a mossèn Antoni Maria Alcover i al seu col·laborador principal, Francesc de Borja Moll, gràcies al qual el Diccionari va ser culminat a l'any 1962. Hi col·laboraren també, de manera notable, Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Marquès. Segons el llarg subtítol que duu aquest Diccionari, és un "inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana", una obra comprensiva de la llengua que es parla, segons el mateix títol, "al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya". El diccionari és format per deu volums, un total de 9.850 pàgines que inclouen més de 160.000 articles. En aquests moments es pot consultar en línia en una versió amb 20.000 columnes de text, 70 megues d'informació textual i 1.500 il·lustracions en blanc i negre. El projecte es va iniciar l'any 1900 quan Antoni M. Alcover va publicar, des de Mallorca, la Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana, convidant tothom a col·laborar a la replega de vocabulari. Alcover bastí una xarxa de col·laboradors mitjançant les seves excursions filològiques arreu del domini lingüístic, sol o amb Bern-

hard Schädel i Francesc de Borja Moll, aprofitant les seves relacions amb els eclesiàstics, pel seu càrrec de vicari general de Mallorca i pel suport del bisbe Pere Joan Campins . L'any 1901 va començar a publicar la primera revista de filologia de l'Estat espanyol, de periodicitat mensual, el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, per a la coordinació amb els col·laboradors i pel seu títol el complet del Diccionari es pot veure que des del primer moment Alcover va titular la seva obra Diccionari de la llengua Catalana. El primer fascicle s'havia publicat el 1926, el primer volum s'havia acabat d'imprimir el 1930 i el darrer, el 1962, per mor del parèntesi de la dictadura franquista. L'any 1911 es va crear la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i Mn. Alcover en va ser nomenat president. Mantingué fortes discrepàncies sobre l'organització de l'Institut, el diccionari normatiu i amb els dirigents del catalanisme. Això provocà que se'n tornés a Mallorca per dedicar-se al seu diccionari que va canviar de nom pel de Diccionari català-valenciàbalear, i va deslligar-se així de l'IEC. El 1920 Francesc de Borja Moll es va traslladar a Mallorca per incorporar-se com a secretari i redactor. En morir Mn. Alcover, el 1932, Moll prengué la responsabilitat de continuar l'obra. Entre el 1943 i el 1959 hi col·laborà Manuel Sanchis i Guarner. El primer volum s'havia publicat el 1930 i el darrer, el volum X, es publicà el 1962.

21


TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO que aquest any es celebrarà a Tenerife en el mes de maig. Per altre banda l’altre karateka internacional del Físics Shotokan, Jesús Triay (Shutín) partirà aquest divendres cap a Madrid a on estarà concentrat durant cinc dies amb la selecció espanyola abans d’agafar l’avió que el durà a terres caucàsiques, concretament fins a Bakú (Azerbaijàn) a on disputarà el campionat d’Europa en la categoria cadet (14 i 15 anys) en la modalitat de kúmite (combat) i en el pes de -63kg. Segons comenta el jove ciutadellenc Shutín “ja sé que fer una medalla en el europeu és un somni però

ESPORTS

DANI PÉREZ INTENTARÀ REVALIDAR EL TITOL EN EL ABSOLUT BALEAR I JESÚS TRIAY (SHUTÍN) INTENTARÀ DONAR LA CAMPANADA AL EUROPEU A BAKÚ

tots els que serem allà tenim el mateix objectiu i pocs són els que poden fer-lo realitat” Els entrenadors del Físics Shotokan Pere Calafat i Jesús Triay (Shuto) creuen que tant Dani com Shutín estan en un immillorable estat de forma i amb la motivació suficient per donar una sorpresa a tots els seus seguidors, així que “ a pesar de lo difícil que és una medalla d’or en un campionat d’Espanya absolut com una medalla a un europeu cadet, creiem que estan preparats per donar aquest èxit al karate menorquí ”

D

ani Pérez, del Físics Shotokan, aquest cap de setmana viatjarà a Palma de Mallorca per disputar el campionat de Balears sènior en la modalitat de kúmite (combat) en el pes de -67kg. Pérez intentarà, un any més, revalidar el títol de campió de Balears absolut. El màxim representant i competidor internacional menorquí en la categoria sènior, està entrenant i preparant-se per afrontar el Balear però sempre amb l’objectiu fixat en fer un bon paper en el nacional que es celebrarà els 10 i 11 de març a Bilbao. Pérez i el seu entrenador a Barcelona José Puertas, confien en que el campionat autonòmic sigui pur tràmit, ja que demostrat de sobre a quedat amb la seva trajectòria i que és el que té, en el seu pes dels balears, més opcions de fer podi en el nacional, sempre respectant als seus rivals. La màxima il·lusió i gran repte per Dani és el de fer un bon paper en el nacional per així optà a entrar en la llista dels preseleccionats del campionat d’Europa

22


Converses d’antany TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS SEBASTIÀ “BAANET” (III) Vet aquí un altre cas que també mos va contar, però aquest encara de temps molt més endarrere, i que ell coneixia perquè entre es homes que el van presenciar hi havia uns avantpassats seus. Un dia de molt de sol de finals de juny, de cop i sense veure cap núvol, es va començar a enfosquir. Sa gent es va mirar es sol i van veure que s’anava apagant, era una cosa tan rara que ningú no havia vist mai abans. No sabien ni havien sentit rallar mai d’un eclipsi (que, en definitiva, és el que era). Es mals de caps eren grossos: “Com ho farem sense es sol? Ara el món s'acabarà!” A alguns ses llàgrimes els queien, ses bromes les tenien enfora, i fins i tot van veure ses estrelles, sentien qualque mussol i es galls de ses cases que cantaven igual que fossin les tres o les quatre de sa matinada. Al cap d’una bona estona van observar que s’ astre rei tornava a reviscolar i, a poc a poc , va tornar a l’estat natural. Va ser un tràngol molt mal de passar. Ara, quan fa molt de sol o bé el tenim de cara mentre conduïm, molts el renegam i no mos donam compte que és un

bé de Déu. Aquella gent tenien motiu d’estar preocupats, perquè, què seria del món sense es sol? En Sebastià, un dia que estava un poc de broma contava que ell només una vegada en sa vida havia cregut en bruixes. Un dia sa seva dona li va dir: “Sebastià, aquella conilla que està dins sa gàbia de davall sa figuera catalana, que te n’has adonat que està a punt de tenir conillets?” “No hi ha cap por”, li va contestar ell. “Sí, sí, va dir ella, ho sé ben cert, ja replega jas” “Com pot fer conills si no ha estat amb cap mascle? Ho deus haver somiat”, li va dir l’amo en Sebastià. “Si no ho creus, vés mira-te-la i te’n convenceràs”, va dir madona. Però ell no en va fer cas. L’endemà, quan l’amo va anar a donar-li menjar, va veure per dins sa gàbia un poc de pèl de sa conilla. Va destapar es caixó i va trobar tres conillets ben tapats de pèl que s’havia arrabassat ella mateixa. Ell sabia ben cert que no l’havia posada amb cap conill i com punyetes podia ser que hagués criat? Estava tan desorientat que no sabia si era cosa de bruixes (de ses quals sempre se

n’ havia rigut), o bé que estava somiant . Al cap d’una estona de donar-hi voltes, li va venir a sa memòria que un dematí havia trobat sa conilla defora de sa gàbia (havia sortit per un forat que s’havia fet en es fils de ferro), i podia ser que un conill del camp l’hagués coberta. El que va confirmar sa seua teoria va ser que, quan es tres conillets just van haver obert els ulls, van començar a fer coses rares, coses que no eren naturals des conills de gàbia; i aquí s’ assumpte va quedar resolt. Per acabar aquests records d’en Sebastià contaré una anècdota molt curteta que me va explicar d’ un home que tenia un hortal as costat de ca seua. Un dia el va veure que venia de bon pas i, sense saludar-lo ni res, li va dir: “Vaig a s’ hortal a veure si avui dematí hi he deixat ses ulleres. No sé on punyetes les he posades, estic cansat de cercar-les i no les trob per aumon, amb sa falta que me fan!” “O aquestes que duus no fan bo?”, li va dir en Sebastià. Se les va treure, se les va mirar i va dir: “Remil refotres, tan a prop com les tenia i m’he batut es cap de tant cercar-les!”

23


LA MENTIDA DELS POLÍTICS

Andreu Genestar Sabater

La temporada turística se presenta llena de esperanza, o eso es lo que yo he leído en la prensa, ya que las ventas en el mercado alemán y británico auguran una gran temporada. Pero como ya estamos acostumbrados a que nos vendan gato por liebre, yo como soy bastante escéptico lo pongo en duda Dios quiera que me equivoque, pero teniendo en cuenta que las plazas turísticas se comercializan al 16 % en régimen del todo incluido me parece que así no se va a ninguna parte, y además el precio de los hoteles sube ligeramente y la habitación alcanza una madia de de 70 €, pero tranquilos que ahora llega el turismo millonario que ha decidido venir a Menorca a pasar las vacaciones, lo que hay una pega, y es que quieren encontrar la isla lo mas verde posible, y las menos edificaciones posibles, pienso que si se pudieran eliminar unas cuantas urbanizaciones seria lo ideal, y es que el turismo millonario es súper ecológico, el problema es que en verano el campo en la isla suele estar seco, pero yo creo que yendo a la droguería a por un par de bidones de pintura verde, y con unas cuantas manos esto se soluciona rápido, además la isla no es tan grande, y con algunas horas extras asunto concluido. El problema es que hacen esos millonarios se quedaran en el hotel junto a la piscina, o en la barra del bar tomándose unas copas de cava, a de ser que vengan con su lujoso yate como el LADY MOURA con letras de oro o quizás con su jet privado o algún helicóptero de esos de lujo con bar y todo, y se den unos garbeos admirando nuestras hermosas playas que es lo único que nos queda. En fin ya lo decía aquel el cantante que la vida solo era cine, me parece que era Aute un cantautor de fama en los años 60-70. Luego esta la otra cara de la moneda, y es que el gasto turístico en el 2011 cayo 14 %, pero el aumento de visitas en el citado año eleva un 9 % los ingresos empresariales, ¿en que quedamos? No sabemos ni por donde vamos, luego dice la prensa que Elxecltur sitúa Menorca como el séptimo destino español donde mas crece, ¡ah eso si! Por debajo de las más islas en fin sabia que los jeroglíficos eran malos de descifrar, pero pienso que para descifrar estos serian necesario mas de cien piedras roseta y no creo que sacáramos nada en claro. En fin yo espero que esta próxima temporada todo vaya a pedir de boca, y si no es así, a la hora de bailar ya bailaremos. José Mª Cleofe Estévez

OPINIÓ

Un polític sap perfectament fins a on pot arribar amb la mentida, corrupció, totalitarisme i abús sobre la base de les limitacions i exigències que li imposin els ciutadans. Mentir ja no importa, com no importen moltes coses que abans no es toleraven amb tanta facilitat. Pitjor encara és la mentida que es comet per negar la realitat, per no veure-la. Literalment, viure en la mentida, no com a mitjà "lícit" per aconseguir una fi, sinó com a forma de vida, per ocultar un sofriment,un fracàs que ens resulta intolerable suportar. Aquest tipus de mentida està més estesa encara que la primera i adopta formes gairebé infinites... Ens hem deixat fer passivament, volent viure en la mentida que ens anaven proposant aquests mentiders professionals que són els polítics . Hi ha hagut un procés de degradació política i moral. La sobirania popular dirigida per mentiders professionals ens ha enfonsat en la decadència més aclaparadora. És molt fàcil la resposta del perquè els polítics menteixen. Depenent del grau de decència ciutadana, així abusaran . Els polítics ,són ciutadans igual que els altres; surten del mateix poble, ciutats i ambient . Per mentir en altres països els polítics dimiteixen ; no traspassen els límits de la llei i, si ho fessin, estan fora del seu càrrec en un tres i no res. Això succeeix perquè la ciutadania en aquests països no tolera el robatori, corrupció, mentida o abús de les seves llibertats. El ciutadà mitjà a Espanya sovint encara bravateja de corrupte i defrauda a hisenda, diners en factures sense IVA, xecs en descobert, és un pillet i estar endollat en el treball és motiu de satisfacció, manca de sentiment patriòtic , “ amb el camini jo calent, rigui's la gent"; és envejós per naturalesa; no suporta l'èxit del veí, cerca culpables per amagar les seves misèries en comptes de posar remei i totes aquestes qualitats s'enalteixen a Espanya en comptes d'avergonyir-se com en altres països. El comunisme creu que la mentida és una virtut si serveix a les seves finalitats o afebleix als contraris. Ho pensen així, amb cinisme : atribuint-se unes intencions, idees i coneixements en què tot val per a l'assoliment de l'objectiu. . Els intel·lectuals responen amb la prepotència de qui està ben situat i perquè estan en joc els seus interessos particulars, les seves prebendes, els seus prestigis, els seus càrrecs...i enfront d'ells l’Honestedat intel·lectual cau per terra.... La mentida tant pertany a la dreta com a l’esquerra . També la tergiversació, la manipulació i l'acusació fàcil accentuada per la falta de resposta . Un dels factors que incrementen la rendibilitat de la mentida és que hi ha gent predisposada a creu-se-la i a acceptar-la. Aquest tema radica en el control del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació elements clau per a la difusió d'aquestes mentides. No els importa perquè en la seva estructura moral, la mentida és un instrument vàlid per aconseguir les finalitats proposades. Així de simple i de desolador. Els polítics haurien de caracteritzar-se, en virtut de la funció social que exerceixen, per ser els que mai menteixen.

BUENOS AUGURIOS PARA 2012

24


MOTOS I BICICLETES – Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14. – Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals. 971 48 02 55 - 626 761 447. – Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio a convenir. Tel.: 971 38 58 12 – Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada. 1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379 – Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100 euros negociables. Joan 971 38 85 67 – Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914 NÀUTICA – Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP como nuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecos nuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644 – Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin de semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000 euros negociables. Tel.: 676 405 400. – Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros. Tel.: 669 455 757. ALTRES – Vendo furgoneta Opel Combo, turbo diesel, color burdeos, cristales oscurecidos, 5 puertas (2 laterales correderas, trasera dividida en 2). 5.900 euros negociables. 663 706 150. – El 15 de diciembre , en un supermercado, una señora se llevó sin querer una carpeta, Es roja y contiene papeles importantes. Agradeceria su devolución. Puede dejarla en el apartado de correos 628 de Ciutadella. tel.: 663 706 150. – Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantas aleación. Móvil: 657 415039. – C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño y cocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Antigüedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311 – Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera o sala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com

– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera de dalt. Tel.: 690 319 555 – Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, con cochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150 – PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisico con experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policia nacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el deporte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciutadella Tel: 647 40 92 35 FEINA – Educadora infantil de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 636 84 04 43. – Busco socio que sea mecánico para montar taller de reparación de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652. – Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad. tel.: 691 747 914 / 971 480 652. – Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personas mayores (por horas). También para trabajos de limpieza por horas (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en general. Interesados llamar al 632406155 – Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y experiencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas del hogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.: 660579006. – Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayores y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63 – Busco socio que sea mecánico para montar taller de reparación de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52 – Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas, murales, habitaciones. Una imagen vale más... www.fullet.blogspot.com - 652 838 118 – Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y eficiente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, fregaplatos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores. gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS – Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament sense estrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, per només 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telèfon: 630213651. – Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

25


Ses pàgines d'en Bep d' Cuina nostra

Ensalada d’en Bep d’El Iris Ingredients: 4 endívies belgues, 2 taronges de Mallorca, 2 pomes verdes, 1 llimona, 1 pit de pollastre al forn, un punyat de panses, un punyat de nous, 150 g de formatge de Menorca tallat a daus, oli d’oliva, mel de Menorca, vinagre i sal. Elaboració: Netejam les endívies, n’eliminam les primeres fulles i les tallam a rodelles que reservaren dins un bol o una safata. Pelarem les taronges, les tallam a trossos damunt una post de llenya i les posam al bol juntament amb el suc que hagin amollat. Pelam les pomes i les tallam a daus, i abans de posar-les al recipient les ben amanim de suc de llimona natural pel tal que no tornin negres. Remenam els ingredients dins el bol i seguidament hi posam el pit de pollastre -que ja tenim cuit i fred- tallat a rodelles, les nous i les panses i els daus de formatge de Menorca. A part, dins un recipient, farem una vinagreta amb l’oli d’oliva, el vinagre, la mel i la sal. Ho deixem emulsionar un poc, amanim l’ensalada i servim al moment.

Subscriu-te a

C/ CABRERA, 3 TEL: 971 38 29 20

El Iris 10 de febrer de 1962 L’acord d’entrega de la Medalla d’Or de Ciutadella al filòleg Francesc de Borja Moll i Casasnovas, obre la portada de l’edició del 10 de febrer. A Calós es va celebrar la festivitat de Sant Joan Bosco, patró dels aprenents, amb l’inaguració dels nous tallers de mecànica i d’electricitat, a més de millores en el de calçat. S’estava a l’espera d’inaugurar els tallers d’ebanisteria, galvanoplàstica i banys. Es representava l’obra teatral de Martí Mayol, “Can Miraprim” al teatre del Cercle Artístic a càrrec de la “Compañía de Educación y Descanso” que dirigia José Delfín Serra. Viatges Iberia a Ciutadella oferia un creuer transatlàntic per anar a Atenes amb motiu de les noces reials entre els prínceps Joan Carles d’Espanya i Sofia de Grècia amb escales a Cannes, Gènova i Nàpols del 8 al 18 de maig. El cost era de 18.000 ptes en primera classe, 8.000 en classe especial i 6.000 ptes en classe turística.

Coses de ca nostra Sabem que... ? (163) per Antoni Picó Vivó(e.p.d) · 20 octubre 1776 – El procurador del Convent del Socors de Ciutadella comunicà als Jurats que el Sr. Alimundo no tè el rellotge acabat. Resolgueren que pasi dit procurador a Maó per presentar-se davant de su Exa. acompanyat de D. Joseph Vigo, perque ordeni que dit Alimundo entregui el rellotge de la manera que es troba. · 10 octubre 1776 – Va arribar al port de Ciutadella la tartana “PAULINA” del capità Llopis, procedent d’Alger en llast, i demanà fer la quarentena en aquest port. El consell resolgué que fes la quarentena en Calan Busquets, ja que su Exa., en el mes de maig envià a 3 metges per veure si era a propòsit, i resolgueren que sí, segons certificat firmat el dia 26 de maig. · 8 desembre 1776 – Dels llocs de Binigafull, Son Planes, Ses Arenes, Torralba, Santa Ana i El Perico, és va tallar la rama i llenya per fer 12.500 faixines i 37.500 estaques com les que es van fer el juny de 1775 i devien ser embarcades a ses Fontanelles pel castell de Sant Felip. · 9 març 1777 – El Jurat Militar comunicà que Su Santetat ha extingit l’ordre religiosa de Sant Antoni Abat i agregat dita religió als hospitalaris de Sant Joan de Déu, i com aquí no hi ha religiosos als que se pugan aplicar els bens dels antonians se propasa perque aquesta Universitat els puga obtenir i aplicar-los a un lloc pïatós. · 5 juny 1777 – El Comandant de Ciutadella demana als Jurats que vol 7 bísties per transportar una partida de palla d’ordi que ha collit de dins l’hort de Palau, pels llits dels malalts del castell de Sant Felip. El Batlle Consol li digué que les bísties que es dónen són únicament per transportar els bagatges de les tropes i que la palla se transporta per mar a Sant Felip. 26


QUE POLIT! Que el Govern de l’Estat sancionarà a les aerolínies que pugin els preus amb Menorca des del tancament d’Spanair, cosa que van fer i de manera escandalosa. Que el turisme sigui qui ara per ara mogui la recuperació econòmica a Menorca, on s’ha de tornar a recuperar l'indústria de la sabata i la bijuteria que es van deixar perdre als anys 80 i 90. Els 100 anys de l’UAASS a Ciutadella. Que els batles de l’illa hagin acordat demanar fons estatals per al subministrament d’aigua des de la dessaladora de Ciutadella a la resta de municipis. Que el Parlament de les Illes Balears hagi demanat que les rutes aèries amb la península siguin declarades de servei públic. L’exposició de Heiko Speisekorn a l’Espai Xec Coll. Que la “Candelera” hagi plorat, senyal de bons temps i d’un bon estiu.

Dites i refranys... - Tords que queden pes febrer, queden pes xoriguer.

PARENÒSTIC DEL MES DE FEBRER DE 2012 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 07,53 i es va pondre a les 18,02 h. Dia 29 el sol sortirà a les 07,19 i es pondrà a les 18,35 h. LES LLUNES DE FEBRER Dia 7 lluna plena en Lleó. Dia 14 lluna minvant en Escorpí. Dia 21 lluna nova en Peixos. FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS Amb la lluna plena, es poden fer els planters de tomàtiga grossa i de ramellet. També els de monyaco. És un mes idoni per transplantar els tarongers i llimoners, podar les oliveres i iniciar els empelts a la vinya. Devers dia 20 se sembren les patates primerenques a l’aire lliure, i es comença a preparar la terra per sembra-hi melons i síndries.

QUE LLEIG! Que les obres a la via pública, com les de la plaça des Born, són un perill per als invidents segons ha denuncia la ONCE per a la seva manca de senyalització correcta. Que una altra vegada ens vam quedar sense neu. L’impasivitat del Govern davant l’augment de l’atur i la manca d’iniciatives contra la desocupació. Que turistes de l’IMSERSO hagin començat a cancelar les seves vacances a Menorca per manca de vols directes amb Madrid. La caiguda del 36% en la venda de cotxes. Que la reforma de secundària massificarà els instituts i provocarà acomiadaments de personal educatiu a la concertada. Que Vueling hagi descartat ampliar la seva oferta de vols amb Menorca fins el 25 de març. El retard de les obres de Cala en Brut. El caos del PTI i les seves fatals conseqüències.

Els sants de cada dia Divendres dia 10, Sotera, Escolàstica. Dissabte dia 11, Lourdes, Llàtzer. Diumenge dia 12, Eulàlia, Damià. Dilluns dia 13, Benigne, Julià. Dimarts dia 14, Ciril, Valentí. Dimecres dia 15, Faustí, Sever. Dijous dia 16, Elies, Isaïes.

CERCLE D’ECONOMIA Dimarts es va presentar a Ciutadella el primer Cercle d’Economia de Menorca, una associació apolítica, plural i independent formada per persones de l’estament empresarial, acadèmic i social que disertaran i crearan un fòrum d’opinió amb els temes importants de l’economia menorquina, de la mateixa manera que es faran trobades períodiques amb personalitats destacades de l’àmbit econòmic. La creació del Cercle d’Economia de Menorca sorgeix fruit de la conferència d’Alexandre Forcades al Club Nàutic de Ciutadella, president del Cercle d’Economia de Mallorca, on veus autoritzades com la de Guillem López Casasnovas en recomanaren la seva creació a la nostra illa.

27


Inmobiliaria

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 CIUTADELLA DE MENORCA Tel. 971 38 34 76 Móvil 610937827 E-mail: inmob.anglada@terra.es www.inmobiliariaanglada.com

PISO RECIÉN ESTRENADO de 70 m2 aprox. en primera planta, con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y patio interior. Amueblado y equipado. Precio gran ocasión: 106.000 €. APARTAMENTO EN CALA BLANCA. TIPO DÚPLEX. A 50 metros de la playa. Con 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, patio propio y patio comunitario. Amueblado y equipado. Precio Gran Ocasión: 73.500 €. CASA EN PASSEIG SANT NICOLAU DE PLANTA BAJA CON VUELO PARA 2 PLANTAS. Consta de 147 m2 edificados y una superficie de solar de 432 m2. Enorme patio y grandes posibilidades. Precio: 494.000 €. CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BLANES en una parcela de 750 m2. aprox. Consta de 150 m2 edificados aprox. En perfecto estado. Dispone de 4 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente, 2 baños (1 en suite), trastero, terraza cubierta, jardín, piscina, barbacoa y solarium edificable. Aire acondicionado y amueblado. Precio Gran Oferta: 340.473 €. LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años. Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalación de aire acondicionado. Precio Oferta: 214.000 €. HORTAL EN CAMI DE LA TRINITAT de 1.500 m2 aproximados de terreno y una edificación de 100 m2 aproximados. Consta de 3 dormitorios, cuarto de baño, comedor-estar, cocina, terraza, jardín, aljibe, pozo de agua, barbacoa y caseta de aperos. Precio: 190.000 €. PARCELA EN CALA’N BOSCH de 575 m2 aproximados. Dispone de proyecto para edificar un chalet unifamiliar aislado de 2 plantas. Zona tranquila. Cerca del puerto deportivo. Precio Ocasión: 105.000 €. PISO EN PRIMERA PLANTA RECIÉN ESTRENADO. 1 dormitorio, comedor-estar, cocina independiente, baño y preinstalación de a/a. Semi equipado. Precio Oferta: 84.000 €. PISO EN BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS. 85 m2 edificados. Con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente, baño completo, terraza/balcón, trastero y calefacción. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 130.000 €. DÚPLEX con 3 dormitorios, baño, aseo, terraza semicubierta, lavadero, comedor-estar con chimena, cocina independiente, a/a y galería. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 134.000 €. PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da a plaza peatonal. Precio Gran Ocasión: 141.237 €. CASA TOTAL Y RECIENTEMENTE REFORMADA. Zona Playa Grande. Consta de 230 m2 edificados en total repartidos entre garaje, sala loft tipo local, barbacoa, comedor-estar, cocina, baño, aseo y 2 dormitorios y 2 terrazas. Precio: 320.000 € Negociable. CASA EN LA CONTRAMURADA DELANTE PLAZA DE ARTRUIX. DE 3 PLANTAS. Posibilidad de convertir la planta baja en local comercial. Superficie del terreno: 140 m2. Superficie total construida: 293 m2. Precio: 412.000 €. BUNGALOW INDEPENDIENTE EN C. BLANES 2 dormitorios dobles, sala de estar, cocina independiente, amplia barbacoa, trastero, lavadero, baño completo, ducha exterior, terraza cubierta, patio y parking. Semiamueblado. Precio oferta: 176.697 €. BUNGALOW EN CAP D’ARTRUIX, todo planta baja, con entrada independiente. Compuesto de 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, jardín privado con césped y piscina comunitaria. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 115.000 €. PARCELA EN 1ª LINEA DE MAR EN CAP D’ARTRUIX. De 900 m2. Edificable 2 alturas. Vallada y vistas excelentes al mar. Infórmese en nuestra oficina. GARAJE en la calle Torres Quevedo. Es un garaje individual en un parking comunitario. Cerrado con puerta de pvc Tiene 26,13 m2. Precio Oferta: 19.500 €. HORTAL A 100 METROS DE CIUTADELLA. Dispone de un terreno de 1.400 m2 aproximados. Edificados tiene en total 150 m2 aproximados distribuidos en amplio garaje, cuarto almacénlavadero, casa amueblada que consta de 2 dormitorios dobles, comedor-estar con chimenea, cocina independiente y cuarto de baño. Además la finca también dispone de aljibe, gran variedad de árboles frutales, barbacoa, solarium y paredes muy bien valladas. Precio: 211.000 €. PISO TOTALMENTE REFORMADO. BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS en calle céntrica. Con 3 dormitorios dobles con armarios empotrados, baño completo, aseo-lavadero, comedor-estar con chimenea, terraza cubierta, despensa, trastero y derecho a vuelo. Construidos: 120 m2 + trastero y vuelo de 56’50 m2. Precio: 155.000 €. PISO DÚPLEX DE PLANTA BAJA RECIÉN ESTRENADO. Bonitos acabados (parket, etc.) Consta de 2 dormitorios dobles (1 por cerrar), baño, aseo, aire acondicionado, comedor-estar y cocina. Total 75’26 m2 edificados. En perfecto estado. Posibilidad de trastero a parte. Precio: 149.350 €.

Busca personas arraigadas en MENORCA. Con un claro perfil comercial y de servicio. Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros. Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial. OFRECEMOS: • SEGURIDAD ECONÓMICA. • PRESTIGIO PROFESIONAL. Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia. Interesados enviar C.V. a: antonio.rossello@catalanaoccidente.com (Antonio Rosselló) jose.peon@catalanaoccidente.com Fax: 971719416. (J. Vicente Peón)


iris 10-2-2012  

informacio i cultura

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you