Issuu on Google+

Ciutadella de Menorca, 21 de gener de 2011. Preu 2’10 e · Nº 3.458

DIADA DEL POBLE DE MENORCA TOTAL ABANDONAMENT DE LES MARQUES I SENYALS VIALS DE TRÀNSIT A DALT ES PENYALS

LA COL·LECCIÓ ARQUEOLÒGICA D’HUMBERT FERRER EN MANS DEL CONSELL

J. CURIEL GUANYA EL TERCER TORNEIG IGA DE TENNIS

Ciutadella va reviure la reconquesta


2

• 21/1/2011

AG E N D A Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tels. 902 07 90 79 - 971 48 01 12 Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26 Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112 Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50 Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87 Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95 Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tels. 971 48 22 22

RESERVES CIUTADELLA AL

971 484 216

FARMÀCIES DE TORN Divendres dia 21 Dissabte dia 22 Diumenge dia 23 Dilluns dia 24 Dimarts dia 25 Dimecres dia 26 Dijous dia 27 Divendres dia 28

OLEO MOLL LÓPEZ-FONT CASTANY MARCH CAVALLER MARTÍ-SUREDA PLAÇA NOVA

Federico Pareja, 54 Eivissa, 50 Jerònia Alzina, 5 Tres Alqueries, 3 Plaça Jaume II, 5 Plaça de la Catedral Plaça Colón Plaça Nova

Horario NURA NOVA PER VARADA TÉCNICA

AUTOBUSOS CIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca) Dissabtes

De dilluns a divendres CIUTADELLA

MAÓ

15:40 6:45 16:40 8:15 17:40 9:15 18:40 10:15 19:40 11:15 20:40 12:15 21:40 13:15 22:40* 14:15 23:40 15:15 * Només divendres

6:40 7:40 8:40 9:40 10:40 11:40 12:40 13:40 14:40

CIUTADELLA

16:15 17:15 18:15 19:15 20:15 21:15 22:15 23:15 00:15*

8:00 10:00 11:30 14:30

16:00 18:00 20:00 21:30

MAÓ

Maó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

8:00 10:00 11:30

14:30 16:30 19:00

MAÓ

7:00 8:00 9:10 11:15 12:10 14:15

15:15 16:15 18:10 19:10 21:15

13:00 16:30 19:00

8:00 10:00 11:30

MAÓ

7:00 8:00 9:45 10:45 12:45 14:15

15:15 16:45 17:45 19:45 22:15

PLATGES (Torres Allés Autocares) • Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins • HORARI A PARTIR DEL 3 DE DESEMBRE SORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A: 61 CALAN BLANES DELFINES CALAN FORCAT

64- 65 CALETA CALA BLANCA CALA’N BOSCH

07:15

07:15

08:00

08:00

09:05

10:00

11:00

13:00

12:00

14:002

14:002

15:001

15:00

DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS 61 64- 65 CALAN BLANES CALETA DELFINES CALA BLANCA CALAN FORCAT CALA’N BOSCH

09:05

08:00

11:15

10:15

16:00

12:00

17:00

18:00

1

16:00

17:00

18:00

19:45

19:00

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA 1

DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES - 2 DIMARTS I DIJOUS * EXCEPTE DIUMENGES

PLAÇA PINS-CANAL SALAT POICI ESTACIÓ MARÍTIMA

07:00* 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00

14:00 15:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00

ESTACIÓ MARÍTIMA POICI CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:30* 08:30 09:30 10:30 11:30 12:30 13:30

14:30 15:30 17:30 18:30 19:30 20:30 21:30

* EXCEPTE DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS

S E T M A N A R I

Núm. 3.458. Any LXVIII. Dipòsit legal ME 54-1958. DIRECTOR: José Manuel Al·lès Salvà REDACTORS: Carlos Marqués. ADREÇA: C/ Pintor Torrent, 7 - 07760 Ciutadella de Menorca TELÈFON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20 A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.es PÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris EDITA:

SERVEI INTERROMPUT

Diumenges i Festius CIUTADELLA

CIUTADELLA

BUS EXPRESS

16:00 18:00 20:00 21:30

8:00 10:00 11:30 13:00

DEL 10 AL 31 DE GENER


3

• 21/1/2011

EDITORIAL

Fitur 2011 i els reptes d’una nova temporada turística

Campionat de Balears de veterans de Camp a Través.

Còmoda victòria del Carussa a Mallorca.

Un gran V. Allès passa a quarts de la CEV Cup.

Avui acaba a Madrid una nova edició de Fitur, i tot apunta cap a una recuperació del mercat britànic, el que fins fa uns anys era el primer mercat emissor a Menorca, com també es parla d’un increment dels mercats alemany i italià, a més del mercat nacional. Tot apunta que tindrem una millor temporada turística, i potser amb un parell de mesos més de turisme a l’illa, però ens hem de preparar i molt. És totalment essèncial que els menorquins creguem amb el turisme, que ens adonem que depenem d’ell, i per tant tenir turisme no dependrà de les promocions que en facin els hotelers, ni del servei que els hi donin els restauradors, sinó de tot el conjunt de l’oferta complementària, de l’oferta cultural, de l’oferta d’oci i de lleure, i també del tracte que els hi hem de donar la ciutadania. El producte turístic no és un hotel o una platja, un nucli antic o una excursió pel Camí de Cavalls, el producte turístic el forma tota la comunitat illenca: els que habiten, treballen i conviuen amb els turistes. Des dels hotelers als petits botiguers, des dels restaurants a les empreses de lloguer de cotxes, des dels tècnics en turisme a la ciutadania. Per tant si volem ser una destinació turística competitiva ens hi hem d’involucrar tots i totes, i el més essèncial: “Hem de creure en el turisme” i si som capaços de fer-ho ens recuperarem. Hem de saber creure en noltros mateixos. S E T M A N A R I


4

• 21/1/2011

SANT ANTONI 2011

Sebastià Taltavull: “Els joves són les primeres víctimes de l’apostasia silenciosa Carles Marquès

El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, va alertar sobre l’espècie de “persecució encoberta” que amenaça, en la nostra societat d’avui, “aspectes fonamentals” d’aquelles tradicions, com la celebració de la Diada, “que ens indentifiquen”, va dir, “amb el fet religiós”. En la xerrada que pronuncià aquest passat diumenge amb motiu del pregó institucional de Sant Antoni, que portà per títol “Identitat i transformació social”, Taltavull parlà de la mena d’“apostasia silenciosa” que s’ha estès avui, especialment entre el jovent, “des de la qual es va apartant i silenciant la importància de l’experiència religiosa”. “Els joves, ho sabem bé, en són actualment les primeres víctimes i hi cauen sense adonar-se, sense fer-ne fins i tot gens de problema. Per això –avisà-, quan es perd la vivència espiritual que constitueix un dels eixos claus de les nostres tradicions, aquestes queden reduïdes a una pura escenificació o a quatre formes de compliment protocol·lari sense sentit o que toquen, fins algunes, el ridícul”. CRISTIANISME I PERSECUCIÓ El capellà ciutadellenc cridà l’atenció sobre el fet que, avui, “quasi 300 milions de cristians són perseguits arreu del món pel sol fet de ser-ho. A la Xina –explicà, a tall d’exemple- hi ha 30 bisbes a la presó i més de 60 capellans en arrest docmiliari. Coneixem els fets recents de l’Irak amb l’assassinat d’un bisbe; la repressió que hi ha a la Índia, a l’Afganistan, a nombrosos pobles de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina, i

El bisbe auxiliar de Barcelona, el ciutadellenc, Sebastià Taltavull

recentment a Egipte amb l’assassinat d’un grup de cristians coptes”. En aquest sentit, recordà que el Papa Benet XVI ha dit no fa molts dies que “els cristians són actualment el grup religiós que pateix el nombre més gran de persecucions a causa de la seva fe”. Les causes principals de la persecució que en aquests moments pateixen els cristians són, per a Sebastià Taltavull, “la radicalització del món islàmic, la cristianofòbia o la frivolitat amb què es ridiculitza l’Església en alguns països del nostre món desenvolupat”. “La religió cristiana -explicà l’exvicari general de Menorca- està en l’arrel de la nostra identitat humana i cultural i la festa de Sant Antoni, pel que es celebra un esdeveniment històric que va suposar un enfron-

tament amb l’Islam. Avui demana un nou esforç de diàleg intereligiós i un replantejament d’actituds”. “La nostra identitat –va dir- no pot construir-se sobre la lluita de religions ni sobre el domini d’una cultura sobre una altra”. BUIT EXISTENCIAL Per a Taltavull, “l’afirmació de la nostra identitat històrica en els termes que l’estem analitzant passa, però, per uns moments delicats. En aquests darrers deu anys sobretot s’està patint un buit que és existencial, cultural, espiritual. Com si les arrels o algunes arrels s’assequessin”. El sacerdot menorquí afirmà, tanmateix, que “el que ha aparegut” en aquest temps “es una nova forma d’existir basada sobretot en l’indivi-

S’OFEREIX HOMO DE CIUTADELLA PER A FER FEINES: AIXECAR ENDERROSALLS I CANTONADES, FEINES DE MANTENIMENT I JARDINERIA EN GENERAL PER HORES O JORNADES. PREUS ECONÒMICS DEMANI PRESSUPOST AL 615 994 894


5

• 21/1/2011

SANT ANTONI 2011

El bisbe auxiliar de Barcelona anima a posar en pràctica la “caritat social i política” com a eina d’educació de la consciència social i de transformació de la comunitat dualisme”, una forma d’existir que –avisà“està afectant a la nostra identitat: una nova moral adaptada als nous valors d’autonomia individualista, que està minant la lògica dels ideals de sacrifici interpersonals i col·lectius i que, a més, diuen que funciona”. Per a Taltavull, “hi ha qualque cosa que no acaba de funcionar en aquest model nostre de societat inaugurat pel postmaterialisme i la postmoralitat. Estem davant una prova irrebatible de que un individualisme perfectament irresponsable segueix instal·lat en allò més profund del nostre sistema de viure”. L’APORTACIÓ DE L’ESGLÉSIA A LA IDENTITAT HISTÒRICA Front aquesta situació, la “humil aportació” que pot fer l’Església a la identitat històrica de Menorca com a poble és, tot just, aquella que Sant Antoni Abat, el pare del monaquisme i patró de l’illa, va convertir en virtut: la proposta d’austeritat personal i el reclam per uns esquemes de vida més senzills. Aquestes actituds, va explicar el capellà, “són un crit que posa en qüestió molts dels nostres plantejaments i fa que ens decidim a donar respostes de generositat en aquests moments tan dolorosos de crisi econòmica”. “Treballar junts la nostra identitat –digué- demana fer un esforç per superar prejudicis, visions parcials, potser experiències negatives viscudes, o aquells enquistaments que ens han paralitzat en un moment determinat de la història o de la pròpia vida, i a vegades ha estat motiu de malentesos, d’enfrontaments, d’indiferències o absentismes”. Conseqüentment, el servei que l’Església vol fer, segons Taltavull, “és l’anunci de la veritat que és i porta la persona de Jesús i l’Evangeli. No té altra finalitat a l’hora de treballar per la pròpia identitat i oferir-la”. EDUCAR LA CONSCIÈNCIA SOCIAL PER TRANSFORMAR LA SOCIETAT L’exvicari general de la diòcesi de Menorca i exmoderador de la Cúria es referí, d’altra banda, a l’educació de la consciència social com a eina imprescindible per a la transformació social. “Començar per educar la consciència social és posar

Les autoritats i representants de la cultura van omplir el Saló Gòtic

una raó de ser i de viure a la nostra identitat ciutadana; és mirar la societat –afegí- en la seva globalitat i no des de la visió esquifida dels interessos econòmics d’un grup o de l’estreta visió que dóna el culte al poder, sigui pensat des de la persona individual, des d’una associació cultural, des d’un grup religiós o des d’un partit polític”. “CARITAT SOCIAL” I “CARITAT POLÍTICA” Perquè la persona humana visqui i participi d’un desenvolupament humà integral, el bisbe auxiliar de Barcelona proposà posar en pràctica la “caritat social” i la “caritat política”. Quan a la primera, manifestà, tot recordant el que diu al respecte la doctrina social de l’Església, que “la caritat social ens fa estimar el bé comú i fa cercar efectivament el bé de totes les persones considerades no tan sols individualment, sinó també en la dimensió social que les uneix”. Pel que fa a la caritat política, afirmà que és “la sensibilitat i disposició de servei a la comunitat política”. “És l’actitud pròpia d’un bon governant que no mira els seus propis interessos, sinó els del poble a qui servei”, va aclarir. Per a Taltavull, a més, “la caritat social i política no s’exhaureix en les relacions entre les persones, sinó que es desplega en la xarxa en què s’insereixen aquestes relacions, que és justament la comunitat social i política, i hi intervé, esguardant el bé pos-

sible per a la comunitat en el seu conjunt”. “És indubtablement un acte de caritat l’obra de misericòrdia amb què es respon aquí i ara a una necessitat real i urgent del proïsme –afegí-, però és un acte de caritat igualment indispensable el compromís adreçat a organitzar i estructurar la societat de manera que el proïsme no arribi a trobar-se en la misèria”. EL VALOR DE L’ACOLLIMENT El bisbe auxiliar de Barcelona va concloure que “la nostra identitat avui passa per ser extremadament acollidors, per ser gent de bon tracte, per ser persones senzilles que escolten i per això saben dialogar, per ser persones profundes però molt assequibles, per ser persones que saben entrar en raó i fins i tot canviar d’opinió, per ser persones que saben apostar el bé comú als propis béns individuals o sectaris. La nostra identitat mira el bé de la persona i del poble per damunt de tot”. Per al capellà, “una identitat que centra tota l’atenció en ella mateixa i no s’obre a noves perspectives, fàcilment cau en un fixisme d’idees que acaben en postures fonamentalistes. I els fonamentalistes –recordà- generen les dictadures, l’exclusió social, l’agressivitat i la violència. En canvi, una identitat humil, oberta, acollidora de tothom i receptiva de vells i nous valors autèntics és font de renovació personal i de transformació social”.


6

• 21/1/2011


7

• 21/1/2011

TAU L A D E R E D A C C I Ó

Interessant mostra de fotografies per part dels membres del Foto Club del Casino 17 de Gener

H O R A R I H I VE R N DILLUNS A DIJOUS DE 9 A 13’30 H I DE 16 A 17’00 H Des de divendres passat es pot veure a Saló d’Actes del Casino 17 de Gener de Ciutadella la primera exposició col·lectiva dels membres del Foto Club on hi participen: Juan Capó Florit, Cristóbal Hernandez. Sergio Llufriu, Bep Moll, José María Bauzá, Bep Al·lès Salvà, Antonio Juan Ramón, Lucas Juan, Esperanza Vinent Galmés, Caterina Frau Anglada i Bartolomé Frau Pons. A l’acte d’inauguració hi van assistir un centenar llarg de persones, entre elles el president del Consell de Menorca, la consellera de Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears, Joana Barceló; la tinent de batle de Cultura de l’Ajuntament de Ciutadella, Maite Salord i el president del Casino 17 de Gener, Antoni Pons Torres, a més del president del Foto Club Casino 17 de Gener, Tolo Frau, que va ser l’encarregat de presentar l’exposició als presents. La mostra romandrà oberta fins a diumenge que ve dia 30, i pot ser visitada tots els dies de 19 a 21 h, on es poden contemplar mig centenar de fotografies de temàtica diversa.

DIVENDRES DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7 TEL: 971 38 55 58 CIUTADELLA

Caminant fins Lithica Un matí esplèndid, més propi de la primavera que de la vigília de Sant Antoni, va acollir els 150 caminants que van prendre part de la darrera excursió organitzada pel GOB. Concentrats a la Platja Gran, a les 10 h. s'iniciava el camí, que va anar remuntant l'antic barrancó del Canal Salat, avui ja engolit pel creixement urbanístic de la ciutat i transformat en una atractiva zona verda que fa de molt bon passejar. Creuant la ronda sud pel pas subterrani habilitat, s'arribà al Camí de la Trinitat, que va anar endinsant la serp humana cap a la perifèria i el rústic proper. Tanques amb cavalls, vestigis de patrimoni etnològic o fites històriques, com la creu de terme, adornaven un itinerari que ja es mostrava tenyit de les flors grogues de la vinagrella, una planta invasora que va conquerint les voreres de molts camins i l'interior de moltes tanques. La drecera -prèviament gestionada per l'organització- a través d'un dels llocs situats a la vorera nord, va permetre l'enllaç amb el Camí Vell, per apropar-se així al destí principal de la caminada: les pedreres de s'Hostal. El Conseller de Cultura, la presidenta de Lithica i els monitors d'aquesta entitat, van rebre els visitants arribats a peu i també la vintena llarga de persones vingudes en cotxe. Distribuïts en grups reduïts, es va poder fer una visita comentada del magnífic recinte. Un espai que fa uns anys era una zona abandonada i usada com abocador, que s'ha sabut transformar, gràcies a la visió i bon fer de la gent liderada per Laetitia Lara, en un dels indrets més originals de l'illa. Les formes sinuoses de les pedreres tallades a mà, es combinen avui amb el tractament de jardineria amb planta autòctona, les intervencions per a facilitar l'hàbitat de diferents espècies de rèptils i amfibis, o amb la creació d'ambients adequats per acollir manifestacions artístiques i activitats de diferents tipus. Menció especial mereix el jardí medieval, amb les fonts i la meditada combinació de plantes que simbolitzen la connexió de l'espècie humana amb el planeta. També la part de les pedreres modernes, de tall rectilini i major profunditat, presenta així mateix uns atractius que fan imprescindible la visita. El laberint, el tòtem o l'especial sonoritat de la gran pedrera que sol acollir els concerts de la lluna plena, són elements que sorprenen molt agradablement. Acabada la passejada i assabentats de les possibilitats de prestar ajuda participant en les activitats de voluntariat de Lithica, un servei de bus de retorn aportat pel Consell Insular en el marc del programa d'actes de Sant Antoni, va retornar la gent al punt de partida.

Tu tienda especializada en pesca de superficie y pesca submarina. Ven a disfrutar de las últimas novedades del mercado. Plaça Sa Font, 3 971 48 21 02


8

• 21/1/2011

SANT ANTONI 2011

Montserrat Casas: “El binomi Ciència-Universitat explica la pervivència de la institució universitària” Carles Marquès

La rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Montserrat Casas, va fer aquest dilluns una crida a la societat menorquina i balear a “fomentar la necessitat del coneixement, la creativitat, i impulsar l’educació com a via de transmissió dels valors i actituds que afavoreixin una cultura de la pau basada en el respecte i la solidaritat”. Casas, doctorada en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i catedràtica de la UIB des de 1994, féu aquestes afirmacions durant la conferència institucional celebrada en el Consell insular amb motiu del ple extraordinari de la Diada del Poble de Menorca, en la qual dissertà sobre “Ciència i Universitat”. Casas realitzà un viatge per la història de la institució universitària. “Ciència i Universitat -va dir- són dos conceptes que han anat de la mà a través del temps, un binomi que probablement explica la importància i la pervivència de la institució universitària”. Explicà que “històricament, la institució universitària, no sols ha transmès el coneixement, sinó que ha actuat com a motor de progrés social, cultural i econòmic i com a referent indiscutible del pensament crític. Avui –va recalcar-, al segle XXI, la Universitat té un paper essencial per vertebrar la societat moderna i per facilitar la interacció entre ciència i tècnica”. SABER I PODER La rectora de la UIB es va aturar a analitzar les relacions de la Universitat amb el poder al llarg de la història, per a concloure que “massa vegades els que han comandat han tingut molt clar que saber és poder i o bé no han mostrat cap tipus d’interès per formar els ciutadans o bé han volgut tenir un control total de qui es formava”.

Montserrat Casas pronunciant la seva conferència

Els elements essencials de la formació de les primeres universitats van ser, per a Casas, la formació de les ciutats, l’abandó dels espais rurals, la consolidació de la classe burgesa i el pas de l’ensenyament a les escoles catedralícies. La catedràtica de la Universitat de les Illes Balears es va aturar breument en el paper que va jugar la Universitat a Menorca i a les Illes. En el cas de la UIB, va ressaltar que “la nostra universitat és hereva d’una llarga tradició que es remunta a Mallorca a l’any 1483, data en què fou creat l’Estudi General Lul·lià com a centre d’ensenyament superior, mitjançant un privilegi reial atorgat pel rei Ferran el Catòlic. El 1691, com a resultat de la reconversió de l’Estudi General Lul·lià, es crea la Universitat Lul·liana a Mallorca, els estatuts de la qual varen ser

aprovats el 1697. El 1772 passarà a denominar-se Universitat Literària de Mallorca, i el 1829 queda adscrita a la Universitat catalana de Cervera”. MENORCA I LA UNIVERSITAT GENERAL Pel que fa a Menorca, Casas explicà que, durant el segle XVIII, l’anomenada Universitat General “va ser en realitat una estructura administrativa que va regir la vida administrativa de l’illa. Hi havia també tres universitats més, la de Maó, la d’Alaior i la des Mercadal”. Relatà la rectora de la UIB que Menorca, “a diferència de la resta de les nostres illes, entrà a la Il·lustració de la mà de l’Imperi Britànic i almenys s’estalvià l’aplicació del Decret de Nova Planta, que sí que afectà la Universitat Literària de


9

• 21/1/2011

SANT ANTONI 2011

La rectora de la Universitat de les Illes Balears parlà de les relacions entre saber i poder al llarg de la història Mallorca i propicià la seva desaparició a mitjan segle XIX”. D’altra banda, la investigadora gironina constatà que “la història de la Universitat és un camí en què la intolerància i la intransigència han impedit massa vegades la llibertat de pensament i l’avenç científic. Malgrat tot –destacà-, l’impuls de les universitats als segles XIX i XX fou important, i la investigació europea arribà a un alt nivell: es desenvolupen les matemàtiques, es construeix la primera màquina de vapor, es descobreix l’electricitat, i finalment es féu la llum i James Clerk Maxwell a Cambridge estableix la teoria unificada dels camps elèctrics i magnètics”. LA CONTRIBUCIÓ DE MENORCA A LA CIÈNCIA MODERNA Destacà, en aquest sentit, la contribució de Menorca a la ciència moderna, reflectida en figures com Mateu Orfila, considerat el pare de la toxicologia, que va contribuir a fer avançar la medicina legal i fou degà de la Facultat de Medicina de París; Rodríguez Femenias i Maria Àngels Cardona, que destacaren com a botànics; Josep M. Jansà, com a meteoròleg; Maurici Hernández Ponsetí, fundador de l’Ateneu de Maó, com a farmacèutic; Antoni Roca i Flaquer, com a metge que va combatre l’epidèmia de còlera asiàtic; Margalida Comas, biòloga i pedagoga, catedràtica de la UB; Santiago Rubió i Tudurí, enginyer del transport, que va fer el funicular a Montserrat; Maria Lluïsa Canut, professora de l’Escola d’Enginyeria a Illinois; Ignasi Ponsetí, professor de cirurgia ortopèdica a la Universitat d’Iowa; i Manuel Elices Calafat, enginyer de materials i fundador del grup espanyol de mecànica de fractura. Al costat d’aquests noms, hi ha el de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), el qual, 25 anys després de la seva fundació, “aglutina el coneixement científic i artístic de Menorca”, assenyalà.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA Casas subratllà, tanmateix, que “el segle XX no es pot entendre sense tenir en compte el que la ciència i la tecnologia han posat a la seva disposició”. “A més de l’accés d’una gran part de la població als mitjans electrònics, també cal destacar l’accés al transport, que evidentment deu molt a la tecnologia i a la ciència. La lluita contra l’analfabetisme, les politiques culturals, el control de la salut pública o la millora en les condicions de l’habitatge que varen permetre iniciar el segle XX amb 1.500 milions de persones i finalitzar-lo amb més de 6.000 milions. A tot això cal afegir –va prosseguir- l’avenç de la medicina, el descobriment dels antibiòtics, la introducció dels adobs artificials, els avenços en la conservació dels aliments. Vivim millor, malgrat el deteriorament del medi ambient, el problema de l’energia, el paper de la ciència a les guerres. Per primera vegada, molta més gent té accés a la justícia i a la democràcia, reivindicacions constants en la història de la Humanitat, valors que defineixen Europa i que cal preservar”. Tot seguit, exposà diferents exemples en els camps de la física, la química, la biologia molecular, la biotecnologia, l’enginyeria genètica, la nanociència o la nanotecnologia, per demostrar que “sense el coneixement científic, el segle XX hauria estat molt diferent, però no és menys cert que les relacions entre ciència, tecnologia i societat són molt complexes i que els deutes són mutus: la ciència també deu molt a la tecnologia i a la societat, ja que sense el seu impuls, el seu avenç durant el segle passat hauria estat molt més lent”. EL PAPER DE LA UIB Casas no va voler deixar a un costat el paper de la Universitat de les Illes Balears. En aquest sentit, destacà que l’impacte de la

recerca feta pels investigadors de la UIB en el període 2003-2008 està un 30% per damunt de la mitjana ponderada d’un rànquing mundial en el qual estan representats un total de 15.043 universitats i centres de recerca. “Això –destacà- situa la nostra universitat en el sisè lloc entre les universitats espanyoles, i podem dir que ocupa també la segona posició quant a les publicacions fetes en col·laboració amb altres centres internacionals”.“Malgrat que el percentatge de dedicació del PIB de la Comunitat autònoma de les Illes Balears a R+D+I és el més baix de tot l’Estat –observà-, la UIB ha aconseguit ser una Universitat de reconegut prestigi en la recerca i amb un fort impacte internacional”. FOMENTAR LA CIÈNCIA Tot i reconèixer que a Espanya “hem de ser més eficients”, Montserrat Casas va cridar també l’atenció sobre el fet que “la ciència i la tècnica no avancen automàticament, malgrat les politiques culturals, sinó que són molt sensibles a aquestes”. Per això, va dir, “és desitjable fomentar la ciència, no sols per enriquir la cultura, sinó també per aconseguir l’alimentació biunívoca entre ciència i tècnica i amb això enriquir l’economia del país”. Finalment, tot i admetre que “cal cuidar i valorar l’ensenyament en tots els àmbits”, la rectora de la UIB insistí en el fet que, en l’àmbit científic, “cal fugir del pragmatisme que demana resultats immediats, pensant que podem obtenir ous sense criar i alimentar la gallina, i sobretot de l’obscurantisme i el totalitarisme d’aquells que en moments de crisi tenen solucions que no admeten rèplica. No oblidem –va dir- que, finalitzada la Inquisició, en menys de 100 anys Europa fou capaç de tornar a portar llibres i homes a la foguera”.

· CALENDARIS DE BUTXACA I PARET PERSONALITZATS DES DE 15 UNITATS

· AMPLIA COL LECCIÓ D’IMATGES DE MENORCA I DE LES FESTES DE S. JOAN ENTREGA EN 48 H.*

*de dilluns a dimecres per a calendaris de butxaca i menys de 1.000 unitats


10

• 21/1/2011

SANT ANTONI 2011

Marc Pons fa una crida als menorquins a recuperar la “cultura de l’esforç” per plantar cara a la crisi Carles Marquès

El president del Consell de Menorca, Marc Pons, va fer aquest passat dilluns una crida a tots els menorquins a recuperar “el valor de la constància, el de la feina ben feta, aquella que no cerca el rèdit immediat sinó el benefici a llarg termini”, així com “el valor de l’enginy i del coratge” per plantar cara a la crisi. Durant el seu discurs institucional amb motiu de la Diada del Poble de Menorca, el màxim mandatari insular va fer una defensa tancada d’aquests valors, els quals –recordà- han servit al llarg de la història als avantpassats menorquins per afrontar reptes igualment difícils. “El nostre passat, la nostra pròpia història ens dóna una llicó magistral que no podem obviar si el que realment volem és sortir enfortits dels moments difícils que estem vivint”, va dir. Pons va advocar, en aquest sentit, per rescatar, en aquests moments de desassossec i de crisi econòmica, “els valors més essencials dels quals com a societat sempre havíem fet gala”. “La nostra història –va dir- ens demostra que tots els moments crítics pels quals hem passat, tots, els hem superat de la mateixa forma: retornant a la cultura de l’esforç, a la necessària capacitat de sacrifici”. ESPERIT DE COL·LECTIVITAT Per a Pons, “l’esforç, la constància, el sacrifici, el coratge, la responsabilitat, esdevenen imprescindibles per assentar canvis necessaris si el que cerquem és continuar creixent. També la tolerància, el respecte, la

solidaritat… i, obligatòriament, per descomptat, l’esperit de col·lectivitat si els que volem és garantir solidesa i igualtat en els futurs creixements”. “Estar més units per ser més forts i tenir una major capacitat de decisió recuperant la cultura de l’esforç és la base i guia de les nostres accions”, avançà. AMENACES El president insular va descriure tot seguit les amenaces que planen avui sobre Menorca. En aquest sentit, cità “la pressió que els mercats exerceixen sobre els estats i que massa vegades condicionen les prioritats politiques, els canvis tecnològics que

permeten exagerats augments de productivitat arribant a provocar espectaculars creixements socials i econòmics en estats que fa poques dècades consideràvem com del mal anomenat Tercer Món, o el despertar de noves destinacions turístiques a l’altra punta del Mediterrani i que ens han deixat en evidència mancances pròpies que fins fa poc temps explicàvem com a fortaleses”. “La realitat, tal i com la coneixíem, ja no existeix”, declarà. “Ara, ens trobam amb un món que s’ha encongit, on s’han diluït les ideologies politiques mentre els mercats estableixen pautes de comportament”. “Moltes, massa amenaces –assenyalà- per a una petita illa del Mediterrani. I, en canvi,


11

• 21/1/2011

SANT ANTONI 2011

Marc Pons: “Tenim sòlides opcions, si sabem jugar bé les nostres cartes” tenim l’obligació de fer front a totes elles i sortir-ne victoriosos”, confirmà. “EL TEMPS HA DE SER NOSTRE” Després de citar els versos del poeta Vicent Andrés Estellés (“Fem el temps, i que el temps no ens faça…”), va dir que “el temps ha de ser nostre, malgrat les dificultats, malgrat els obstacles; de cap altra manera podrem guanyar el demà”. Per al president, no obstant, Menorca té les seves pròpies bases per superar l’actual situació: “Tenim sòlides opcions, n’estic segur, si sabem jugar bé les nostres cartes, si sabem apostar per la innovació, per la formació, per la complicitat amb les societats properes”. Per això, va apostar per “ser molt bons en allò que ja estem fent bé. Hem de destacar i convertir-nos en referents”. Ressaltà, en aquest sentit, l’aposta perquè l’illa sigui seu de la Xarxa Mundial de les Reserves de la Biosfera o per obtenir la declaració de la Menorca talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat”. Va lloar, també, el president l’exemple de l’arxivera i arqueòloga maonesa Maria Lluïsa Serra, de qui va dir “ha estat un referent en l’àmbit de la protecció i la defensa de la nostra cultura”, i de l’Institut Menorquí d’Estudis, que enguany compleix 25 anys. Es tracta, va dir, de “dos clars exponents de menorquinitat”. Finalment, Marc Pons va dir que encara queda feina per fer en el desplegament de l’Estatut d’Autonomia, tot i que remarcà que, des de la seva aprovació, fa ara ja gairebé quatre anys, “s’han fet passes destacables”.

Busca personas arraigadas en la localidad. Con un claro perfil comercial y de servicio. Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros. Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial. OFRECEMOS: • SEGURIDAD ECONÓMICA. • PRESTIGIO PROFESIONAL. Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia. Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.com Fax: 971719416. (J. Vicente Peón)


12

• 21/1/2011

SANT ANTONI 2011

CIUTADELLA HONORA LA TRADICIÓ DE SANT ANTONI Ciutadella va reviure un any més la festa del patró de Menorca, Sant Antoni Abat, en una diada assolellada que va ser aprofitada per miles de ciutadans per sortir als carrers del centre de la ciutat. La diada va ser viscuda amb intensitat per milers de ciutadellencs i de menorquins, que van aprofitar un dematí primaveral per visitar la Fira de Sant Antoni i el mercat tradicional de dàtils i taronges que s’instal·la cada any sota la porxada de l’Hospital Geriàtric Municipal. Carles Marquès

Ciutadella va reviure un any més la festa del patró de Menorca, Sant Antoni Abat, en una diada assolellada que va ser aprofitada per miles de ciutadans per sortir als carrers del centre de la ciutat. A l’Eucaristia, celebrada, com és tradició, a la Catedral de Menorca, el bisbe de la diòcesi, Salvador Giménez, reivindicà la figura de Sant Antoni, exponent de l’experiència cristiana entesa com a “suma i conjunció de dues voluntats, la de Déu, que fa la proposta inicial, i la del ser humà que respon”. El bisbe explicà que Sant Antoni, des d’una resposta “radicalment lliure”, dóna tot el que té als pobres i es retira al desert. “Contemplar la trajectòria de Sant Antoni permet concretar els mandats evangèlics en aspectes de les nostres vides ordinàries; l’oració, com a camí de recerca del Nostre Senyor, i el despreniment com a camí de recerca del proïsme”. Un cop acababa de la missa, passades les

Imatge de la Processó de Sant Antoni (Fotos: Hernando)

dotze i mitja, la imatge del sant sortí de l’església en processó. La regidora més jove del consistori, Juana Mari Pons, lliurà el penó al regidor de més edat, Jordi Salord Bosch, qui fou el primer a pujar dalt cavall. Després, farien el mateix Antoni Anglada i Guillem Bosch. Darrere dels genets, enfilaren el carrer del Roser els representants del clergat, encapçalats pel bisbe de la diòcesi de Menorca, Salvador Giménez, i el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, acompanyats pels preveres de les diferents parròquies. Tot seguit, la corporació municipal, amb la batlessa, Pilar Carbonero, al davant, seguida pel president del Consell, Marc Pons; la portaveu del Govern balear, Joana Barceló; la presidenta del Parlament balear, Aina Rado; el senador per Menorca, Artur Bagur; diputats de les Corts Generals i parlamentaris balears; consellers; el director insu-

lar de l’Estat, Javier Tejero; els batles de Ferreries, Es Migjorn Gran, Es Mercadal i Alaior; i el president del PP balear, José Ramón Bauzà. La comitiva enfilà el Roser, Artrutx i arribà després a la Contramurada. Finalment, en arribar a la Plaça de ses Palmeres, la regidora més jove, Juana Mari Pons Torres, va donar els Tres Tocs que conmemoren l’entrada del rei Alfons III d’Aragó a la ciutat. La processó agafà el carrer de Maó i entrà a la Catedral, on s’entonà el Te Deum. La diada va ser viscuda amb intensitat per milers de ciutadellencs i de menorquins, que van aprofitar un dematí primaveral per visitar la Fira de Sant Antoni i el mercat tradicional de dàtils i taronges que s’instal·la cada any sota la porxada de l’Hospital Geriàtric Municipal.

COCINA ECONÓM ICA D E M ENORCA BUENAS RECETAS PARA TIEMPOS DE CRISIS

El trobarà a les principals llibreries de Menorca i a Setmanaris i Revistes Sl.

Informació: 971 38 55 58


13

• 21/1/2011

SANT ANTONI 2011

El bon dia va fer que Ciutadella sortís al carrer per a viure els actes de Sant Antoni

PA R E N Ò S T I C PA G È S I MARI NER 2011 A LA VENDA RESERVI EL SEU EXEMPLAR

El trobarà a les principals llibreries de Menorca i a Setmanaris i Revistes Sl.

Informació: 971 38 55 58


14

• 21/1/2011

LO C A L

El Govern intervé per cercar una ubicació temporal als Jutjats de Ciutadella Carles Marquès

La Conselleria d’Interior i Justícia del Govern balear ja té aparaulat un local a Ciutadella per traslladar part o la totalitat dels dos Jutjats d’Instrucció i Primera Instància, segons ha publicat aquesta setmana el Diari Menorca. D’acord amb la informació que avança el rotatiu insular, la Conselleria ha intervingut davant el Ministeri de Justícia per tal de trobar una solució provisional a la manca d’espai de les actuals dependències judicials, davant l’endarreriment en la construcció de la nova seu en els terrenys de Santa Rita, que encara a dia d’avui estan pendents d’expropiar. El local en qüestió es troba al carrer València i s’espera que serà prou ampli per descongestionar els jutjats de República Argentina. AVANTATGES Segons ha explicat a Es Diari la directora general de Justícia del Govern, Marta Díaz, un dels avantatges de l’edifici escollit és que els seus propietaris són constructors, amb la qual cosa l’adaptació de l’immoble a les necessitats que exigeix un edifici judicial hauria de ser més senzilla. El Ministeri, a través de la subsecretaria d’Estat, s’ha compromès, en aquest sentit, a tenir disponible una partida pressupostària a partir del mes que ve per fer front al lloguer del local. Ara només resta pendent que el Ministeri es posi en contacte directament amb els pro-

El Ministeri de Justícia s’ha compromès a tenir una partida pressupostària per a fer front al lloguer del local

Solar de Santa Rita on es preveu la construcció dels nous Jutjats de Ciutadella

pietaris del local per tancar l’acord. El Govern proposa que la seu del carrer República Argentina acolli el Jutjat Social, ubicat actualment a l’edifici de Correus, a la Plaça des Born. Oficialment, però, encara no queda clar si el trasllat afectarà un o els dos jutjats. Això sí, com a mínim un dels dos actuals s’anirà al carrer València. La decisió de cercar un local provisional per a la planta judicial s’ha vist accelerada després de comprovar el retard que acumula l’expropiació de Santa Rita. La batlessa, Pilar Carbonero, ha iniciat, com es recordarà, el procés per declarar com a lesiu l’expedient que fixava el preu a pagar pels terrenys. Si s’acceptés aquesta declaració, això equivaldria a haver d’engegar de bell nou tot el procediment.

Actual edifici dels Jutjats

Bar Cafeteria Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos Comidas para llevar - Domingos cerrado C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72


15

• 21/1/2011

TURISME

FITUR 2011: Bones perspectives que apunten cap a la consolidació del canvi de tendència iniciat en 2010 Al llarg de la setmana es ve celebrant a Madrid la Fira Internacional de Turisme (FITUR) on hi han participat empreses i institucions Menorquines. El president del Consell de Menorca i de la Fundació Destí Menorca, Marc Pons, i el conseller de Turisme, Lázaro Criado, assistiren des de dimécres fins avui divendres a (FITUR), pel fet de considerar-la una de les cites turístiques més importants dintre del panorama firal internacional. Els dos mandataris confien en confirmar les bones perspectives avançades pel sector turístic i que apunten a un creixement notable dels mercats britànic i alemany de cara a la propera temporada turística. A la cita tampoc faltaren els batlles de Menorca Per aquesta edició, la Fundació Destí Menorca disposa d’una agenda centrada en una sèrie de reunions amb touroperadors i companyies aèries que tenen per finalitat renovar o iniciar acords promocionals que ajudin a posicionar Menorca com a destí de sol i platja i de turisme actiu als mercats emissors tradicionals i als emergents. En aquest sentit, el personal de l’ens de promoció turística de Menorca es reuní amb els touroperadors alemanys Neckerman, TUI, Alltours, FTI i Berger und Meer; amb el txec Fischer; amb el polonès Itaka; i amb el francès FRAM, entre d’altres. En aquesta ocasió, la Fundació va focalitzar la seva atenció en els TTOO d’Europa central i de l’est ja que els contactes amb els britànics ja es van produir en el marc de la World Travel Market, celebrada el passat mes de novembre a Londres. Pel que a les companyies aèries, els contactes es produiran amb Jet2, EasyJet o Jet Air. L’agenda inclou també reunions amb

La reina Sofia visitant l’estand de Menorca.

representants de les Oficines Espanyoles de Turisme presents als mercats més importants per a Menorca. És el cas de les OET de Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Holanda, Polònia, Irlanda i Àustria. Per a la Fundació Destí Menorca els contactes amb les OET són cabdals a l’hora d’organitzar viatges de premsa a Menorca, entre d’altres accions promocionals. Ahir dijous, en el marc del Dia de les Illes Balears, el president de l’executiu autonòmic, Francesc Antich, i la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, van presentar el balanç sobre l’activitat turística de 2010 i van recórrer l’stand de les Illes Balears. El cant de la Sibil·la de Mallorca, interpretat per l’Escolania de LLuch, declarat Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco va

servir com a acte d’inauguració del Dia de les Balears. DESCOMPTE DE TARIFES L’aerolínia Iberia davallarà un 5% la tarifa bàsica per als trajectes entre les comunitats autònomes de les Illes Balears i les Illes Canàries amb la Península, segons va informar el ministre de Foment, José Blanco, i que es farà efectiva de manera immediata. Aquesta mesura que equipara les Balears a les Canàries ha estat ben rebuda pels responsables polítics pel fet que abaratarà -encara que poc- el preu dels bitllets per a vitjar entre illes. Va ser el Senador per Balears, Pere Sampol qui va fer la proposta que finalment ha arribat a bon port.


16

• 21/1/2011

R E P O RT

Total abandonament de les marques i senyals vials de trànsit a la plaça de Dalt es Penyals Bep Al·lès Les senyals horitzontals o marques vials de la plaça de Dalt es Penyals de Ciutadella estan en un total estat d’abandonament per part dels responsables municipals de tràfic i, aquesta deixadesa potser fins i tot perillosa, perquè es fa difícil distingir les senyals d’Stop, les línies de delimitació de les aturades i també els passos per a vianants. El fet de que la plaça de Dalt es Penyals estigui pendent d’una remodelació per part de la Llei de Barris no és excusa alguna quan es posa en perill la vida dels conductors i dels vianants per deficiències en la senyalització, o més ben dit, perquè aquesta és del tot imperceptible i es nota que des de fa anys no s’ha pintat de bell nou. L’estat de Dalt es Penyals és una mostra més de la deixadesa i inoperativitat de segons quines àrees municipals, que demostren que s’està deixant de banda a la ciutadania en molts d’aspectes tan importants com és el cas de la seguretat vial. És de lamentar també que des de l’oposició no s’hagi fet cap passa per arranjar aquestes deficiències o davant la passivitat de la regidoria de Governació, que porta el tema de la seguretat vial, no s’hagi demanat cap reponsabilitat al seu titular o s’hagi exigit la seva dimissió per manca de capacitat de gestió. Un vesí de la zona ens comentava que quan hi hagi carril bici o zona blava no hi haurà aquest abandonament, ja que per una banda hi haurà el que vol la batlessa i per altra com que en treura un rèdit, sí que estarà tot més al dia, però de moment, es queixava “ens hem de ressignar i pregar perquè fruit d’una badada no hi hagi cap accident greu per mor d’una mala senyalítica”.

La senyal d’Stop d’una de les cruïlles més perilloses de la ciutat, la dels carrers de Santa Bàrbara-Camí de Ses Truqueries i Dalt es Penyals no es veu en absolut


17

• 21/1/2011

REPORT

A Dalt es Penyals les senyals d’Stop i passos de vianants son imperceptibles

El pas de vianant de la plaça de Dalt es Penyals al costat del Camí de Son Salomó està pràcticament esborrat en el seu primer tram -el que s’agafa entrant des de Ciutadella- i en un estat dolent en la segona banda on es percebèixen les línies de creuament

La senyal d’Stop o d’aturada obligatòria es conserva en molt mal estat, però millor que les de l’altra banda de la plaça. Les zones ajardinades també presenten un estat de semi-abandonament amb males herbes i brutor

Les rampes per a persones amb problemes de mobilitat al pas per a vianants presenten un estat lamentable, plenes de clots i bonys i rampes impracticalbes. L’única zona ben senyalitzada és aquella on s’hi prohibeix aparcar i estacionar


18

• 21/1/2011

R E P O RT

La Col·lecció Arqueològica d’Humbert Ferrer passa a mans del Consell de Menorca Bep Al·lès La col·lecció Humbert Ferrer està formada per les troballes procedents de dos llocs o jaciments funeraris diferents. Un d’època talaiòtica i l’altre d’època romana. Les dades que es coneixen expliquen que a principis del segle XX, en 1915, en el lloc de Binigurdó (es Mercadal), en motiu de construir una caseta d’eines a l’hort, es va necessitar sauló (arena) per a preparar el morter. En una cova hi havia grans roques en descomposició i en recollir el sauló es destaparen les restes humanes. No es sap el lloc exacte però podria ser el jaciment nomenat es Canyar, inclòs a la carta arqueològica des Mercadal elaborada per Josep Mascaró Passarius. Es tracta d’una balma amb un mur ciclòpi de tancament que es correspon amb l’aixovar de la col·lecció. CARACTERÍSTIQUES DEL JACIMENT TALAIÒTIC La presència de restes humanes d’adults i infantils així com dels objectes que els acompanyaven, defineix un jaciment de caràcter funerari. L’anàlisi de l’aixovar dipositat indica que es tracta d’una cova amb enterraments de l’època talaiòtica. Materials similars foren documentats i estudiats metodològicament amb la investigació de la Cova des Càrritx (Ciutadella) efectuada entre 1995 i 1999. També la cova VII de Calascoves (Alaior) presenta els mateixos objectes i es correspon amb les coves de tipus I. Els materials es poden datar entre els segles IX i VIII aC. i aquesta cronologia queda reforçada amb una datació C14 efectuada sobre un dels ossos humans que dóna al voltant del 800 aC. Els objectes més antics són: denes de faiença, denes de bronze, rodetes solars, banyes de bou, punxa de llança, torques, pectoral de làmina corba, pectoral de plaqueta rectangular, ganivet triangular, braçalets, espirals, agulla de cabell i tap d’estoig de cabells. Posteriorment la cova seguia sent tomba i s’hi dipositaren nous objectes: vasos de ceràmica feta a mà, braçalets en espiral de ferro, ganivets de ferro, denes de pasta vítria, conglomerat de possible collaret de cadenetes i bolletes, que ens poden indicar una perduració del lloc d’enterrament fins als segles VI – V aC.

El conseller de Cultura amb els propietaris de la col·lecció Humbert Ferrer

OBJECTES MÉS SIGNIFICATIUS · Ganivet de bronze amb mànec d’os i fulla triangular – és excepcional perquè és l’únic que conserva el mànec encastat. Es coneixen altres fulles com aquesta, com per exemple, les de la cova VII i cova XIX de Calascoves però sense mànec. · Parella de “rodetes solars” de bronze – són objectes ornamentals, representatius d’un culte al sol molt estès en la primera Edat del Ferro a Centreeuropa i poc abundants en els aixovars de Menorca. Se’n coneixen poc més: dos de la cova VII de Calascoves, un del Museu de Ciutadella i un altre d’una de les coves de la necròpolis de Biniparratx. Aquestes dues, sembla que encaixen una amb l’altra. · Pectoral de bronze de làmina corba – també es tracta d’un objecte poc conegut. Probablement n’hi havia d’haver d’altres que no s’han conservat ja que hi ha 39 penjants amb forma de “rems”, tal vegada una quantitat massa gran per només un pectoral. Un d’aquests rems es conserva sencer i es pot apreciar l’anella de subjecció. · Plaqueta quadrangular de bronze en dos fragments – És una peça rara de funció indeterminada. · Punta de llança de bronze – Completa el repertori de la tipologia de Menorca. Per la descripció és semblant al tipus A de Calascoves (de fulla ben desenvolupada, aletes amples, nervi fort i emmanegament curt) encara que no exactament si

Col·lecció de pulseres de bronze que formen part de les troballes realitzades al 1915 al lloc de Binigurdó

es veuen els seus dibuixos. · Parella de banyes de bronze – són de petites dimensions i tenen un orifici de fixació a la base que indica que anaven subjectes probablement a la figura de llenya del cap d’un bou. Les figures tauromorfes no són rares en els jaciments funeraris de Mallorca i Menorca i s’han de relacionar amb el culte al bou estès per la Mediterrània. Una similar en aquestes també s’ha trobat a la cova VII de Calascoves. Són l’expressió figurada més antiga d’aquest culte. · Agulla d’os per a cabell – correspon al tipus amb el cap cilíndric i els seus paral·lels són a Itàlia. · Crani trepanat – d’adult jove masculí. La trepanació va ser practicada en vida i va cicatritzar correctament.


19

• 21/1/2011

OPINIÓ

La Caleta

COMUNICAT DE PREMSA PP CIUTADELLA

M’agradaria saber que representa la obra faraònica que estan fent as “canaló” de sa platja de Sa Caleta. Des de fa uns mesos hi ha grues,camions, murs de formigó, tubs enterrats que van fins a sa platja i un regiment d’homes que hi fan feina. Suposo que deu ser per canalitzar s’aigua (de pluja, o altres aigües?) Tota sa vida aquests canaló havia estat ple de mates i plantes autòctones que no deixaven passar s’aigua de pluja. A més, al final hi havia una tanca que quan jo era petita hi havien sembrats melons o carabasses. A continuació de sa tanca hi havia una paret de cantons de més o menys un metre i mig i després venia una meravellosa platjeta, gran quantitat d’arena blanca, una duna plena de carcs amb floretes blanques que els pares deien que no trepitgéssim perquè ens punxaríem els peus. S’arena arribava fins on ara hi ha escales per davallar a sa platja (cosa impossible ara perquè vas a parar dins la mar ). Abans quan et ficaves dins s’aigua de la mar prest no tenies peu i havies de nadar casi tot d’una. Ara camines i camines amb s’aigua als garrons més de 100 metres per a poder començar a donar una braçada. Tots aquests canvis han passat perquè ha estat una platja que tothom l’hi ha ficat mà, hi ha canviat totalment de com era fa uns 30 anys. Encara no hi ha caigut ningú que quan hi ha una cosa polida no s’ha de tocar? Doncs es veu que no, perquè seguim fent desastres i anem tirant els doblers. A qui se li ocorreixen aquestes idees? Si no és en benefici propi, no ho entenc. Clotilde Preto

Al pròxim ple de l’ajuntament de Ciutadella del mes de Gener, el PP de Ciutadella presentarà una moció en la que insta a l’equip de govern PSOE-PSM, encapçalat per la Sra. Carbonero, a aconseguir un veritable consens entorn al futur ús de les dependències de l’actual estació marítima del Port de Ciutadella. Hem conegut a través de la premsa la proposta de la Sra. Carbonero d’ubicar a l’actual estació marítima el segon centre de salut de Ciutadella, però des del PP reclamam un debat entre totes les forces politiques sobre les possibilitats de l’actual estació marítima com a equipament públic de la ciutat i posar sobre la taula diferents propostes, tant dels mateixos partits politics com de les associacions i entitats de la ciutat. Creiem que la ubicació de dites dependències al costat del Port, en un entorn privilegiat i estratègicament molt ben situat, pot ser un equipament de dinamització de la economia local molt important i per tant s’ha d’estudiar amb calma quins usos pot tenir i no actuar des de la improvisació i sense debat previ. Per açò considerem que, si bé creiem necessari un segon centre de salut, aquest es pot situar a altres dependències com ara l’edifici polivalent de la Platja Gran (antic ambulatori) o altres dependències municipals, com les situades la planta baixa del nou edifici de vivendes protegides del carrer Palma de Mallorca que pròximament passaran a ser municipals en virtut del conveni firmat en el seu dia. Inclús també hi ha que valorar la possibilitat d’un edifici de nova planta als terrenys d’us sanitari de Santa Rita. Així mateix, hem de recordar que tenim pendent de conèixer l’estudi de necessitats sanitàries que l’IBSAlUT es va comprometre en el seu dia a realitzar i del que no tenim noticies, i per tant també es fa difícil valorar les necessitats de terreny i ubicació. En definitiva, instem a l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella a obrir un debat públic per a arribar a un consens sobre el futur ús de les dependències de l’actual estació marítima de Ciutadella. Així mateix, també instem a la Conselleria de Salut de Govern Balear a presentar l’estudi de necessitats promès per valorar la millor ubicació possible per un segon centre de salut a Ciutadella. Antònia Gener Bosch Portaveu municipal PP Ciutadella


20

• 21/1/2011

OPINIÓ

Escrits llebetjats

Temor al fracàs Ja fa temps que un amic meu es va presentar com a cap de llista d’un partit polític, una persona amb unes excel·lents qualitats, i un projecte ambiciós però els votants no va saber valorar aquestes i no va treure prou vots per poder-lo executar, en cap moment es va sentir fracassat, va ser segons ell una experiència vàlida per la vida. Ens hem preguntat alguna vegada, per què la gran majoria de les persones que s'il·lusionen amb un projecte, tot seguit, comencen a sentir-se paralitzats pel temor al fracàs? De on sorgeix la por al fracàs?, què és exactament?. Les respostes poden ser tan variades, com variades són les formes d'interpretar una mateixa situació. El fracàs està en la ment de cada persona i en la seva manera d'interpretar els possibles resultats derivats d'alguna acció. El temor al fracàs, com la majoria dels temors, és totalment il·lusori i irreal, és l'anticipació o visualització d'un resultat negatiu, que encara no ha ocorregut, però que se sent com si estigués ocorrent ara... i paralitza. Imaginem per un moment, que comencem a desenvolupar una idea ambiciosa i al mateix temps, apassionant. Decidim arribar fins a les últimes conseqüències i desenvolupar un pla d'accions coherent amb el nostre propòsit; ho executem amb perseverança i valentia, però al final, després d'un dur treball, descobrim que els resultats són desafortunats. Es podria dir que hem fracassat?. Idó lamentablement, la gran majoria pensa que sí. Ens podrien catalogar com un fracassat. Segurament, més del 90% de les persones que ens envolten, estaran convençuts que el teu intent va ser un fracàs. T'ho diran o no, però ho pensaran i ho comenten entre ells, i des del meu punt de vista, és precisament el que podrien pensar aquestes persones que t'envolten, la qual cosa causa més temor, fins al punt de no córrer cap risc per evitar el que ells, i tu, podrien interpretar com a fracàs. Però llavors, com hauríem de catalogar a la gran majoria, que ni tan sols intenta descobrir allò amb el que podrien gaudir i sentir-se realitzats, per temor a ser identificats com fracassats; previsors, discrets, intel·ligents... Existeix una gran diferència que tots hauríem de valorar internament. Els qui no obtenen l'èxit esperat en un, dos, tres o més projectes, fracassen en un, dos, tres o més projectes. No obstant això, els qui mai ho intenten per por del fracàs o al què diran, converteixen tota la seva vida en una experiència frustrant. Quin tries? El fracàs més gran és mai haver-ho intentat. Hi ha un proverbi Xinès: "El fracàs més gran és mai haver-ho intentat" Si tens en ment algun projecte o idea per millorar el teu negoci, la teva vida personal, la teva manera de contribuir, etc. posa a la feina i llança't ja. Més val córrer el risc, que despertar dins de algun temps amb el pensament martiritzant que les teves pors, van ser més fortes que els teus somnis, i que vas poder haver tingut una vida més plaent, però tu no t'ho vas permetre. Davant això recordem: Mai fracassarem, solament obtindrem una experiència molt valuosa. L'èxit i el fracàs són simplement interpretacions o cares d'una mateixa moneda. Si volem tenir èxit, hem d'aprendre a fracassar. Andreu Genestar Sabater

“L’heura de les hores” · Totes les religions que conec dels pecats en solen treure beneficis. &&& · Cal estudiar les religions des d'un caire econòmic i sexològic, és la manera de no equivocar-se gaire en establir denominadors comuns. &&& · (Sineu) Només sentir parlar mallorquí ja enravenava. &&& · L'Escola des Born ha fet anys: 75 anys que no són pocs. Un munt! Vaig tenir la desgràcia de cursar-hi el primer curs de primària. Els records que en guard són desastrosos i dels mestres sàdics que hi habitaven encara més desastre. Veig un al·lot de sis anys, amb calçons curts, travessant la plaça des Born per anar a cagar als lavabos de Correus, on treballava el pare, perquè, com molt bé va dibuixar n'Ovidi Montllor: el wàter era al fons i, a l'entrada, la merda! &&& · Comptava amb els dits. I descomptava de cap. &&& · En el Diario Romano de Vitaliano Brancati, en aquests fragments de vivències i de reflexions, també de sucoses anècdotes, hi sura allò millor d'aquest escriptor sicilià, per exemple aquesta fragmentària: Com dos vents, un corrent altern de pensament atravessa Sicília: un corrent, europeu, refinat, descendeix; l'altre corrent, bàrbar, africà, ascendeix. Algunes vegades, els efectes d'aquests dos corrents s'han anul·lat recíprocament. Però sovint s'han integrat i il·luminat mútuament. La intel·ligència siciliana ha adquirit una facultat de comprendre que cap europeu ni cap africà ha tingut mai. Igual que en un país de frontera es parlen les llengües dels pobles limítrofes, a Sicília, es comprenen i es parlen els dos llenguatges més solemnes de la terra: el llenguatge ràpid i nerviós de la civilització refinada i l'altre llenguatge, senzill i lent de la humanitat primitiva que, despullada, viu entre el desert i la selva". &&& · (SMS) Polvo i fora. &&& · (Sa mula d'en Mente) El director d'aquest setmanari que, gairebé és un amic, està emprenyat amb na Carbonero, perquè els ha deixat a l'estaqueta. Sense subvencions. Sense publicitat institucional per tirar endavant el projecte editorial de cada setmana, idò, si els periòdics de tirada nacional s'ho passen magre, idò, imaginau-vos aquests papers de volada gallinàcia. Si hagués de recomanar quelcom a l'amic Bep Al·lès li diria que faci el que em recomanàvem a casa quan la cosa es posava de pinyol vermell: fes-te l'indiferent! El pitjor que li pot passar a una persona és ignorar-la. Fer com sino existís! Una cosa sembla evident: na Pilar passarà avall del seu encàrrec i aquest setmanari surarà damunt el cel blau de cada divendres. Així ho voldria. &&& · No sé si ets com sa mula d'en Mente! No saben si hi som com sa mula d'en Mente! M'agrada la dita. En Miquel Gomis la va donar a conèixer a mon pare i a casa nostra va fer fortuna. Encara la practicam... Damià Coll (nafraig@gmail.com)


MOTOS I BICICLETES – Es ven moto Havana Custom (Aprilia) de 49c.c. i amb la ITV acabada de passar. En bon estat i perfecte funcionament. Per només 450 euros. Tel: 630213651. – Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914 NÀUTICA – Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin de semana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000 euros negociables. Tel.: 676 405 400. – Alquilo amarre en Darsena de Cala´n Bosch hasta final de mayo del 2011. Precio a convenir. Telefono 648 658 644. – Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros. Tel.: 639 20 47 70. – Vendo Llaüt con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles en regla. Tel.: 648 60 89 79. – Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669 455 757. ALTRES – Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Completament nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126. – 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocina y amplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotrados grandes, habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón descubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921. – Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, paragolpes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis. – Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000). Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65 – Compraria guitarra espanyola per principiant. Tel.: 669 26 53 60 – Vendo reloj antiguo de bolsillo Roskopt, cuervos y sobrinos, Habana. Su estado de conservación es bueno y funciona correctamente. 100 euros. Tel.: 971 38 41 18 - 645 17 32 29. – Es ven antena parabòlica d’alumini de 80 cms, amb el conversor corresponent (LNB). Antena marca “Wisi Orbit”. Tel.: 971 48 02 55. – Todos los sábados cena y baile en el Hotel Port Ciutadella. No es imprescindible cenar. – Vendo faros para Ford Focus. 100 euros. 615 345 307.

21

• 21/1/2011

– Es ven Nicho Cementiri Nou Vertical 6 PLAÇES. TELF. 971383094 – Vendo baca para una Ford Tourneo Connect. 150 euros. 635 546 490 – Parella menorquina cerca per llogar hortal o apartament amb petit pati a Ciutadella. Tel. 626.45.82.29 – Es ven Mercedes SLK 200 color gris. 100.000 km. Seients de cuir i llandes del model nou. Tel. 626.45.82.29 FEINA – Me ofrezco para trabajar como ayudante de jardinero, pintor, pared seca o construcción. También como peón de limpieza o similar. Persona seria y muy trabajadora. Tel. 626 22 75 69. – Busco trabajo como ayudante de carpintería o de jardinería. También como peón de limpieza o en la construcción. Persona seria y trabajadora. Tel 652 37 07 57. – Me ofrezco para cuidado y atención de personas mayores. Seriedad y responsabilidad. Referencias. Tel.: 679 287 699. Elena – Mujer joven con experiencia se ofrece para trabajar como interna acompañando a las personas mayores. Disponiblidad para realizar las tareas del hogar y los recados; Total disponibilidad horaria, sin inconveniente para desplazarme a cualquier zona de la isla. Tlf: 638282928 – Con experiencia y profesionalidad. Hombre joven se ofrece para trabajar como friegaplatos, ayudante de cocina o pinche. Responsabilidad y ganas de trabajar. Tlf. 690274594 – Con larga experiencia y profesionalidad, busco trabajo como pintor: interiores, exteriores y carpintería. Flexibilidad horaria e incorporación inmediata. Tlf. 690274594 – Hombre con buena fuerza física y mucha amabilidad se ofrece para cuidar a personas mayores. Disponiblidad inmedianta, posibilidad de trabajo fines de semana, trabajo por las noches, etc.Tlf.: 690274594. – Mujer joven con experiencia y ganas de trabajar se ofrece para limpiezas, cuidado de niños y de personas mayores. Cualquier zona de Menorca. Soy responsable, paciente y amable. Tlf.: 679055316. Documentación en regla. MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS – Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor y habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311 – Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange. 60 euros. Tel.: 615 34 53 07 – Es venen 10 portes de pi, amb els vastiments, sense emprar, noves. Juntes o separades. Tel.: 606 84 35 68 – Venc telèfon mòbil Black Berry Curve 3G 9300, marca Vodafone, ben nou. Per només 90 euros. Tel: 630213651. – Vendo estufa esmaltada negra, marca Ergon, modelo Franklin. Puertas de cristal. Precio: 150 euros Cambio sobrasadas, etc. T.: 609 591 010


23

• 21/1/2011

OPINIÓ

• • • • •

• • • • •

☛ JOAN FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS, filòleg i poeta que avui vespre entrevistarà a Ponç Pons a la sèu de l’Institut Menorquí d’Estudis, al Camí des Castell 28 de Maó -antiga sèu del Consell, amb motiu de que Pons ha estat designat “Escriptor de l’Any” per part del Govern d les Illes Balears.

***** ☛ MANOLO PONS SINTES, gerent de la Fundació per a Persones amb Discapacitat que ha presentat les iniciatives a portar a terme de cara a2011, on està previst un augment de serveis, malgrat la reducció del pressupost al voltant de 650.000 euros.

*****

Divendres de la setmana passada, Menorca es va veure tapada per la boira damunt les 8 del matí. Aquest fet va ocasionar la cancelacií d’algún vol a l’Aeroport de Menorca i conducció molt més lenta de l’habitual a la carretera general entre Ciutadella i Maó. A les fotografies de Gustau Liz, podem veure la boira a la Contramurada de Ciutadella, tapant es Molí des Comte i també una vista general de la població on la Catedral es veu rodejada de nivolats de boira.

☛ PILAR CARBONERO SÁNCHEZ, batlessa de Ciutadella que de moment ens deixa sense subscripcions a l’Ajuntament i segueix discriminant al nostre setmanari

***** ☛ JOSÉ MARÍA BAUZÀ, president regional de Partit Popular i candidat a la presidència del Govern de les Illes Balears, va passar les festes de Sant Antoni a Menorca, on es va deixar veure a la processó i als actes institucionals.

***** ☛ JORDI SALORD BOSCH, ANTONI ANGLADA COMELLA I GUIEM BOSCH, van ser els regidors que van participar a cavall a la processó de Sant Antoni.

***** ☛ JUANA MARI PONS TORRES, regidora més jove de la Corporació Municipal, va ser l’encarregada de donar els Tres Tocs.

***** ☛ DIARI MENORCA, que ha iniciat la celebració dels seus 70 anys amb el seu tradicional spar dels “Protagonistas de la Vida Menorquina”.

***** ☛ SET HOTELS, companyia hotelera de Menorca que ha fet donació de 838 euros a Càritas. Set Hotels regenta l’hotel Port Ciutadella.


24

• 21/1/2011

Racó de Salut Incursions a la gelera

Sion Torres Naturòpata i professora de ioga Per què la temptació de caure en aquest ritual perjudicial és més poderosa després de fer feina, cap allà al capvespre-vespre, després de sopar… i no prest al matí? Imagina la pantera rosa que sense fer massa renou s’aixeca al vespre per anar a cercar menjar. A moltes persones els passa això i es pensen que són les úniques i se volen amagar, els dóna vergonya que les trobin menjant o intenten ser discrets. Aquestes persones, que tenen aquest problema, s’aixequen al matí i tenen força “de voluntat” per no menjar massa. Berenen o fins i tot, no berenen i sempre amb el bon propòsit de que “avui serà un nou dia i podré menjar més equilibradament”. Segurament no berenin perquè encara estan saturats del dia anterior, o facin una peça de fruita o un te fins l’hora de dinar. I amb molt força de voluntat i determinació

podran evitar el dinar, menjant només fruita o iogurt, una ensalada o un petit entrepà. Fins aquí esteim contents perquè has pogut “rompre el cercle d’addicció”. Has de saber, segons diu na Montse Bradford en el seu nou llibre “El peso natural”, que el no menjar és una “yanguització” del cos físic: el cos perd líquids, es queda més sec. Pensa que tot es basa en l’equilibri entre el “Yin-Yang”. A mesura que passa el dia amb l’activitat i feina ens anam yanguitzant més i més i necessitam equilibrar amb el pol oposat: yinitzar-relaxar. Així podem comprendre que una persona quan arriba a casa rompi tots els esquemes de conducta i de manera inconscient es deixa endur per la necessitat d’expandir, relaxar, ...menjant. El moment més Yin del dia Atenció a fillets, adults i persones majors és quan ens aixecam al matí: ens hem relaxat, descansat. Durant el dia, amb l’activitat, moviment, treball, preocupacions i responsabilitats ens yanguitzam-tensam. El menjar en quantitat ens relaxa (per exemple el dia de Nadal a la tarda). El més important és demanar-te: Per a què menjam? Per generar bona qualitat de

sang, que ens doni energia i vitalitat, ajudantnos a seguir amb bon ànim i entusiasme el nostre camí. Si no donam al nostre cos els ingredients primordials per generar el tipus d’energia que necessita, tindrem pujades i davallades espectaculars, i no només d’energia, sinó també en les nostres emocions i pensaments. Quan t’asseguis per dinar i sopar, t’has de ben nutrir sinó més tard faràs visites a la nevera i al rebost. El que menjam afecta a tots els nivells del nostre ser. BEGUDES QUE ET PODEN RESCATAR 1- Si desitjam menjar salat, millor prendre: una sopa miso (la meitat d’un sobre) o infusió de regalèssia o canyella, un cafè de cereals calent amb galetes que tenguin molta fibra i poca grassa. 2- Si desitjam menjar dolç, prendre: infusió de gingebre, Te Yogui, suc de fruites dolces, batut de fruites amb llet d’arròs, “nocilla” de garrova diluïda en llet de xivada, batut de llet d’arròs amb pols de garrota. Sobretot, si veus que no te’n surts, consulta a una professional en nutrició. Sigues humild i reconeix que necessites ajuda, és l’única cosa que t’ajudarà a superar aquests hàbits que te perjudiquen.

SAIPA, SCP Suport i Qualitat

Telèfon: 971 48 13 52 - Mòbil: 6O9 61O 1O8 www.saipa.mx.vg

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com


per Joan Canals Soldado

Tennis. Triay i Curiel guanyen el tercer torneig IGA G. Triay i J. Curiel van guanyar aquest cap de setmana el tercer torneig IGA de tennis classificatori per als Jocs de Wight. En la categoria femenina G. Triay es va imposar a S. Moll amb un marcador de 6/0 6/2 i en el quadre masculí i amb idèntic resultat J. Curiel guanyà M. Mascaró. Tant del quadre masculí com del femení quedaven pendents la cinquena i sisena posicions. En la categoria masculina, per una part, A. Ferro va vèncer G. Cardona amb un 6/2 6/0, i per l’altra F. Febrer va guanyar M. Alberti amb un 6/1 6/1. En la categoria femenina R. Pons es va imposar a L. Sastre amb un contundent 6/0 6/1 i queda pendent per jugar A. Pons - E. Delgado, que cercaran la darrera plaça per classificar-se per al pròxim torneig, que se celebrarà a finals de març. El bon temps durant el cap de setmana va fer que unes 200 persones anessin al pavelló municipal d’Alaior per veure jugar les finals.

Surf de vela. Ajornada la prova de surf de vela Les condicions meteorològiques amenacen constantment el compliment del calendari IGA de surf de vela i, per ara, s’han pogut celebrar tres regates puntuables del calendari. Aquest cap de setmana, 15 i 16 de gener, si les condicions ho permeten, s’intentarà celebrar la quarta regata, que s’havia de realitzar els dies 8 i 9 de gener i que per falta de vent es va anul·lar. Esperem que les condicions climatològiques acompanyin a partir d’ara totes les proves que resten del calendari.

DOBLE VICTÒRIA DEL CTT CIUTADELLA DE 2A. NACIONAL El conjunt de segona nacional del CTT Ciutadella rebia el passat cap de setmana al CTT Es Viver i al CTT Sóller tren, imposant-se als dos enfrontaments. Contra el CTT Son Viver la victòria va ser una mica més còmode, sent el resultat final de cinc a un. Contra l’ equip solleric els ciutadellencs s’ imposaren per quatre a dos. Aquesta setmana disposaran de jornada de descans. En canvi, a la primera autonòmica hi va haver derbi de Club, imposant-se el CTT Ciutadella A per 6-0 al CTT Ciutadella B. Aquesta setmana l’equip A juga a casa contra el Sant Lluís i l’ equip B es desplaça a Mallorca per jugar tres partits, contra ; Alcudia TT, Son Cladera TT “A” i Son Cladera TT “C”.

Tir. Finalitza la fase Menorca de tir classificatori per a Wight 2011 Amb motiu de la notificació rebuda per part de l’illa organitzadora dels propers Jocs d’IGA Internacional (illa de Wight), es notifica el tancament de les fases de classificació amb les tirades de diumenge que ve, dia 16 de gener de 2011, d’acord amb el reglament vigent. Abans de finals de gener, les illes membres participants a les proves de tir han de notificar i lliurar la documentació dels participants i el seu armament per als tràmits del trasllat i l’ordre governamental corresponent per a aquesta classe de transport especial.


26

• 21/1/2011

CAMPIONAT DE BALEARS DE VETERANS DE CAMP A TRAVÉS Diumenge dia 16 de gener es va disputar a les pistes d’ Atletisme de Calvià (Mallorca) el Campionat de Balears de camp a través de veterans conjuntament amb el Campionat de Mallorca de camp a través. Fins a Mallorca es va desplaçar una gran expedició tant del Crismar Sant Lluís com del Xtrem Menorca Atletisme. Els menorquins van aconseguir un total de sis medalles a les diferents categories demostrant un bon nivell. Un or, dues plates i tres bronzes és el resultat aconseguit per els menorquins. Pilar Olmo (Xtrem Menorca) va aconseguir l’ or a la categoria F55, Juan José Cerro a una gran carrera aconseguia una merescuda medalla de plata a

VICTÒRIA DE PERE ALLÈS AL TROFEU SANT ANTONI D’ OPTIMIST INICIACIÓ

Seguint amb les tradicionals celebracions de les festes de Sant Antoni, aquest cap de setmana es van celebrar a les aigües de la Badia de Ciutadella i organitzat pel CN Ciutadela les regates de vela lleugera Trofeu Sant Antoni, a la que han participat les classes Optimist, Làser i Europa amb una participació d’ aproximadament seixanta regatistes dels Clubs; Marítim de Maó, Nàutic de Villacarlos i Nàutic Ciutadella. El dissabte i el diumenge, gaudint d’ un excel·lent dia de sol, mar plana i poc vent, la Badia de Ciutadella es va omplir de vaixells a vela. Es van disputar les cinc mànigues previstes, amb un vent molt fluís, el que feia que els llocs d’ encapçalament fossin molt disputats.

La bonança de les condicions climatològiques va fer que poguessin participar molts fillets amb poca experiència. Al finalitzar les proves, a Optimist el guanyador va ser Enric Pons, segon en Diego Bosch, els dos del CN Villacarlos, el tercer Pere Ponsetí del CN Ciutadella i el quart Joan Cardona del CMM. En el grup D d’ Optimist d’ iniciació, el primer va ser en Pere Allès del CNC, segona Laura Briganti i tercer Charli Pulkrose, ambdós del CMM. A la classe Làser Standard e primer lloc era per Jose Luis Sastre seguit de Rubén Garcia i Carlos Tudurí, del CMM,, el quart era René Velázquez del CNC. A la Làser Radial guanyava Óscar Gómez del CMM, segon era Lluis Araceli del CNVC, tercer i quart David Gómez i Javi Melià, del CNVM. Marc de Moner, Josep Torres i Alex Triay eren quint, sext i octau respectivament, a un grup que va creixent amb regatistes molt joves i amb molt de futur.

M·% i la segona posició de la carrera de veterans, Maties Orfila (Crismar Sant Lluis) es va endur també la plata a la categoria M55, Margarita Marqueés (Crismar Sant Lluis) va ser bronze a la categoria F50, Chus Morlà (Xtrem Menroca) va ser tercera a la categoria F40 i l’ altre medalla va ser per el més “jove” de l’ expedició, Vicente López (Crismar Sant Lluís) que va ser tercer a la categoria de més de 65 anys. Destacar també a Rafel Quintana que va competir a la categoria absoluta del Campionat de Mallorca i va obtenir la quarta posició, igual que l’ Xtrem Menorca Atletisme a la categoria de veterans per clubs, on es va quedar a les portes del podi.

NOVA VICTÒRIA DEL PENYA CIUTADELLA DE FUTBOL SALA FEMENÍ Un dels millors derbis que es recorden, partit intens i amb un gran futbol, aquestes son dues de les frases que definirien el que sense dubte ha estat un dels millors partits de la temporada per als aficionats que jornada a jornada s’ atraquen al Pavelló Municipal d’ Esports per seguir l’ equip femení de futbol sala del Penya Ciutadella. El Mercadal tenia les coses molt clares, va venir a Ciutadella a complicar les coses al líder indiscutible de la lliga, volia treure un resultat positiu al Pavelló i sense dubte l’equip ho intentà. Però davant tenia a l’ equip groguet, el líder, que finalment es va imposar al marcador per 3-0. El partit va ser molt ràpid i vistós, ambdós equips disposaven de bones oportunitats i tocaven fluidament la pilota, no volien perdre la possessió i amb això el control del partit. El Penya era l’ equip que disposava de les millors ocasions a la primera part, però no aconseguia que es mogués el marcador. A la segona part el Mercadal va sortir més relaxat i els costà el partit, als vuit minuts, les locals ja guanyaven per dos gols a zero, obra de Candy Lago i Elena Montenegro. Les locals però no aconseguien el gol de la tranquil·litat fins als darrers deu minuts de partit, on novament Candy feia pujar el tercer gol al lluminós, un autèntic golàs de falta. Partit molt bes controlat a la segona part de les de Samu Bonet, que imposava el ritme de partit i s’ emportaven la victòria. Amb aquest partit es tanca la primera volta amb les groguetes líders de la taula classificatòria.


IMPORTANTÍSSIMA VICTÒRIA A MANRESA

El conjunt que entrena Paco Olmos va trencar una ratxa de sis derrotes consecutives a la pista del Assignia Manresa, un rival directe a la lluita per evitar el descens, amb un Cuthbert Victor colosal. El Menorca va dominar el partit des de l’ inici, marcant el ritme de l’ enfrontament. Un parcial de 3-11 als primers quatre minuts va ser el resultat del bon començament que van tenir els menorquins, davant, un Manresa amb molt poca intensitat. Un encertat Limonad amb els triples i

un gran Jakim Donaldson feien que la diferència al marcador arribes als tretze punts, després el Manresa millorava una mica, però la zona 2-3 ordenada per Olmos li seguia causant problemes, al final del quart un triple de Rafa Huertas ficava el 11-21 amb el que s’ arribaria al final del primer quart. El segon quart començava però de manera molt diferent, un gran Slokar i un triple de Gladyr feien que s’ ajustés al marcador a un 22-25 al minut tres. Però el Menorca va seguir amb serenitat i treballant dur en defensa, aconseguint aturar l’ empenta dels catalans, que estaven tres minuts sense encistellar. Anotava però un triple Larry Lewis que ficava el 25-27 al marcador. Un altre triple de Limonad donava tranquil·litat al marcador als menorquins que se’n anaven al descans amb una diferència de +6. A la tornada, dos triples seguits del

27

• 21/1/2011

53 Assignia Manresa (11+16+11+15): San Miguel (6), Montáñez (5), Grimau (2), Lewis (5), Slokar (15) -cinc inicial- Llorca (-), Majstorovic (6), Gladyr (12), López (2) y Oriola (-).

63 Menorca Bàsquet (21+12+10+20): Ciorciari (8), Limonad (12), Radenovic (7), Victor Cuthbert (17), Donaldson (8) -cinc inicial-, Huertas (6), Otegui (-), Servera (-), Sánchez (-) y Caio Torres (5)

Assignia ficaven l’ empat a 33 al marcador, fent que pareixes que canviaria el rombe del partit, però no va ser així. Un parcial de zero a vuit tornava el partit a les mans del Menorca, després, un triple de Montañez i una cistella de Dani López retallaven distàncies al marcador, encara que sense perill. Al darrer quart, el Menorca sentenciava amb autoritat gracies a tres cistelles seguides de Cuthbert i un triple de Rafa Huertas, que establia la màxima diferència al lluminós amb quinze punts. Un triple d’un desaparegut Rodrigo San Miguel, juntament amb una immerescuda antiesportiva a Radenovic podien permetre una reacció local, però no va ser així. Falls i més falls, juntament amb els tirs lliures feien que el Menorca Bàsquet s’ emportés una importantíssima victòria de Manresa per 53-63.

CÒMODA VICTÒRIA DEL CARUSSA A MALLORCA

Complicat i pesat viatge el que va tenir l’ equip vermell el passat cap de setmana per arribar a la pista mallorquina, la boira va fer que l’ avió sortís en retràs i l’ equip quasi no va tenir temps d’ encalentir abans del bot inicial. Així començà el primer quart on els ciutadellencs es van trobar molt freds, falta de ritme i punteria en atac, fent que el Restaurant Ca’n Torrat se’n anés al final del primer quart amb avantatge al marcador (13-11). Però les coses canviaren al segon parcial, l’ equip va agafar el ritme de partit i amb un brillant parcial de 15-34 posava una diferència considerable al marcador. L’ equip començà a dominar el rebot, córrer el contraatac i aconseguia un

important efectivitat de tir, arribant al descans amb disset punts d’ avantatge. A la segona part, l’ equip local va sortir en tromba cercant remuntar el partit, però després d’un parcial inicial, molt ben contestat pel Carussa, el partit es tornà a estabilitzar amb un intercanvi de cistella. Al darrer parcial, on Oriol Pagès donà minuts als menys habituals, els ciutadellencs feren uns molt bons primers cinc minuts de

quart, trencant definitivament el partit , deixant-lo amb un 55-90 final.


28

• 21/1/2011

XXXI CAMPIONAT DE MINIFUTBOL CLASSIFICACIÓ NIVELL 1

JORNADA SENSE SORPRESES

POS 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10

Partits sense sorpreses al Nivell 1 de la lliga amb victòries dels dos primers classificats. Al Nivell 2 va descansar el líder Peugeot, victòries de Finques Seminari/Apunt i Plaza Domingo. Aquest són els resultats de la jornada: NIVELL 1: Taller Joan Capella - The Blarney Stone (2-1), Jamma Peix - Avarques Castell (2-1), Paint Ball T.P.G. - P.Madrid/Bar Ruz (2-7), Caf. S’Oficina - Penya Barça (Apla.), Eurojocs 17 Gener - Con. Toni Capó (4-1). NIVELL 2: Taller Chapi/Kia - Bar Sa Rosca (3-9), Bar Tritón - Plaza Domingo (0-2), Caf. Cercle Artistic - Rte. La Guitarra (3-2), Con. Quelmi/Baretta - Cafrisa (3-4), F.Seminari/Apunt - Intec Seguridad (3-1). DESCANSA: Peugeot

EQUIPS P.Madrid/B. Ruz Jamma Peix Caf. S’Oficina Penya Barça Blarney Stone T. Joan Capella Euro. 17 Gener Paint Ball T.P.G Con. Toni Capó Avarques Castell

JU

GA EM PE GF GC PUN ESP

7 7 6 6 7 7 7 7 7 7

6 6 5 3 3 2 2 2 2 0

0 0 0 1 0 1 1 1 0 2

1 1 1 2 4 4 4 4 5 5

34 21 16 17 18 13 16 15 17 9

16 13 9 13 19 15 21 24 20 26

18 18 15 10 9 7 7 7 6 2

80 80 90 90 75 60 90 85 75 80

CLASSIFICACIÓ NIVELL 2 POS 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11

Destacar a Juan López (P.Madrid) amb 10 gols i Juan P. Curcio (Sa Rosca), com a líders en la taula goletjadora.

EQUIPS Peugeot F.Seminari/Apunt P. Domingo P. Domingo Caf. C. Artístic Bar Tritón Intec Seguridad Cafrisa Bar Sa Rosca Rte. La Guitarra Taller Chapi/Kia

CAMPIONAT FUTBOL SEMI – VETERANS +30 CLASSIFICACIÓ POS 01 02 03 04 05 06

EQUIPS Es Vaporet Finques Seminari Sel. Argentina Avarques Castell At. Ciutadella C. Artístico

JU 9

GA EM PE GF GC PUN 9 0 1 45 15 27

9 9 9 9 9

7 4 4 4 3

2 4 2 0 3

1 2 4 6 4

54 26 24 27 26

17 18 23 35 39

23 16 14 12 12

07

S’Àvia Rita

9

1

2

7

14

40

5

08

Dosa Veterans

9

1

1

8

18

47

4

Una nova jornada del Campionat de Semi-veterans i Es Vaporet que té la primera posició més prop que mai, una nova victòria per l’ equip aquesta setmana, encara que molt ajustada contra el cuer de la taula classificatòria, el Dosa Veterans. Avarques Castell: 1 – Círculo Artístico: 3, At. Ciutadella: 1 – Finques Seminari: 4, Dosa Veterans: 1 – Es Vaporet: 2, Sel. Argentina: 3 – S’Àvia Rita: 3

JU GA EM PE GF GC PUN ESP 8

6

1

1

30

12

19

75

8 7 7 7 7 7 7 8 7 7

4 4 4 4 3 2 1 1 1 1

3 2 2 1 2 3 2 1 1 0

1 1 1 2 2 2 5 5 5 6

28 30 27 31 15 14 22 9 13 12

15 8 10 18 18 17 30 39 29 35

15 14 14 13 11 9 5 4 3 2

45 75 30 65 25 55 15 95 80 75

TIR OLÍMPIC. CAMPIONAT DE REGULARITAT DE SILUETA METÀL·LICA El passat diumenge 9 de gener, a les instal·lacions esportives del Club Tir olímpic Menorca, es va realitzar la primera tirada del campionat de la regularitat a la modalitat de silueta metàl·lica. A aquesta modalitat s’ utilitzen pistoles i revòlvers de gruixa calibre i que disparen a siluetes metàl·liques situades a diferents distancies, guanyant el que les tomba en el menor temps possible. Varen participar vuit tiradors, següent els tres primers classificats: Leandro Garcia Muntaner, Pedro Portella i en tercer lloc Gabriel Mesquida Fernandez.


29

• 21/1/2011

UN ESPECTACULAR VALERIANO ALLÈS PASSA A QUARTS DE LA CEV CUP

CEV Cup. El CV Ciutadella segueix fent història després de classificar per als quarts de final de la CEV Cup i després de perdre per 3-0 a Vilsbiburg, però va guanyar el set d’or per al desempat a partits guanyats. Va ser un calvari, un mal partit del grup de Chema Rodríguez que queda semi oblidat després d’imposar-se en el set definitiu. El Valeriano Allès Menorca es va enfrontar a un ambient d’una banda de tambors i la gent bolcada amb les seves. Va ser un autèntic calvari. I amb el 4-4, hi va haver embolic a la taula i l’encontre va estar 10 minuts aturat. Després de la represa es va avançar el Valeriano Allès Menorca 6-8 en el temps tècnic. La represa va afavorir al quadre de Menorca amb mala recepció local (6-9), però va empatar el Rote Raben a 9. No obstant això la varietat d’atac de les de Chema Rodríguez li va donar crèdit al costat de la mala recepció local (11-15). Amb tot, el partit seria duríssim i amb 1415, temps mort del Valeriano Allès Menorca. A part de la pressió, les de Ciutadella li van posar cara per seguir empenyent el set (16-20) Duarte i Prychepa van barallar bé a la xarxa. Amb un 16-22 va començar a canviar tot. El Valeriano Allès es va confiar en excés després de marcar Sandell el 20-23. A partir d’aquí va rugir el poliesportiu per fer créixer a les alemanyes i enfonsar el quadre de Menorca. Increïble, però cert. El

Valeriano Allès va perdre el set per 26-24. L‘equip va quedar tocat. Tot i que el segon parcial va arrencar molt favorable a Valeriano Allès Menorca amb un clar 1-6, els ànims que injecta l’afició local és un punt molt a favor. A més d’això les de Rodríguez, de forma incomprensible, van adquirir un defalliment per convertir el Rote Raben en un quadre enorme i veure’s superat sense resistència (14-12 i 16-14). Era evident que la moral de les de Ciutadella estava tocada. Sandell no es coneixia ella mateixa. Prychepa va perdre la seva efectivitat i a això es van afegir els errors de recepció fruit d’un bon servei local. L’empanada s’encomanava a totes les línies de l’equip. El Rote Raben va donar un bany al Valeriano Allès Menorca (22-15). Chema Rodríguez canvià a Yoraxi, Duarte, Prychpea i van entrar Tico, Cardona i Sánchez. El parcial estava entregat. El pitjor set del Valeriano Allès Menorca aquesta temporada. Horrorós (25-17).

Havia de reposar el Valeriano Allès Menorca del mal segon set i de nou va arrencar per davant (4-7) quan Rodríguez va optar una altra vegada per l’equip titular. Però va tornar de nou el fantasma que desdibuixava al Valeriano Allès Menorca i d’un 5-8 es va passar al 9-8 i temps de Chema Rodríguez. I seguia la sequera menorquina (12-10). Mapeli, Zautys, Kralikova, Petrausch i companyia es van tornar imparables (14-11). I és que l’hi ho va sortir tot al Rote Raben i res al Valeriano Allès. L’invers del que va passar a Ciutadella (16-12). El quadre local empès per 800 sorolloses persones ho brodava tot davant la impotència de les vermellenques (ahir de blanc, 19-13). Tot apuntava que el partit s’anava al set d’or. El tercer va acabar amb 25-20 i el 3-0 . Empat a partits i decidia el definitiu parcial a 15. Nervis i el Vilstalhalle a rebentar. El Valeriano Allès Menorca estava sol a l’infern de Vilsbiburg.

Un 3-0 inicial per les locals presagiava el pitjor. I temps mort de Chema Rodríguez. El tècnic de Menorca va aplicar un canvi que va donar bon resultat. Va situar a Prychepa com a central, al costat de Duarte, i a Ana Corretja de oposada. I va resultar, perquè la canària es va créixer anotant i la ucraïnesa va jugar més còmo-

da. Les menorquines van posar tot de la seva part i davant l’adversitat es van créixer per donar la volta la marcador (5-8) en el canvi de camp. Més nervis. Sabrina Duarte va ser fonamental en el bloqueig i Sandell va encertar una mica més (5-10). El pavelló estava d’empeus. Un altre doble bloqueig menorquí s’enfonsava a les alemanyes (5-11). Fins i tot Ana Correa de ‘4 ‘les va clavar. Yantín es va apuntar a la festa (5-13). Va entrar després Diana Sánchez per a la recepció i Ana Correa va rematar un primer temps exemplar per portar l’equip a les portes de la història. 6-14. Però Duarte va fallar un servei i Prychepa va rematar fora. Va ser Correa que va ficar el Valeriano Allès Menorca en els quarts de final de la CEV Cup després d’una rematada conscienciada. (15-8). Emmudí el Vilstalhalle i només se sentien els crits d’alegria d’un equip convertit en or. La història segueix en l’esport menorquí de la mà del CV Ciutadella

Superlliga. Desplaçament complicat el que tenia el Valeriano Allès Menorca Volei a El Ferial per enfrontar-se al Haro Rioja Volei. S’ esperava un apassionant partit i així va ser, encara que el resultat no va ser del gust de les ciutadellenques que perdien per 3-0 davant el nombrós públic que s’ havia atracat a El Ferial a veure les líders de la superlliga. El partit començava igualat, amb molt de nivell per part dels dos equips. A partir del primer parcial favorable a les locals el marcador ha resultat favorable per elles amb grans atacs i defenses fins arribar al 16-10. Les de Chema Rodrigues amb un gran parcial s’ atracaven al marcador al tram final amb un empat a vint punts. Finalment, gràcies a una gran defensa, el set es decantava per el Haro (25-23). El segon set transcorria molt paregut al primer, amb un Haro molt enxufat i un Menorca que després del segon parcial es mantenia a n’ el marcador gràcies als atacs de Sandell. Els instants finals molt igualats d’ ambdós equips i amb una gran rematada “ riojana” el set ha anat per el conjunt d’ Haro per 26-24 El tercer set seria el definitiu tot i l’ esforç del Valeriano Allès, que suava cada punt de la mateixa manera que ho havia fet a tots els altres del partit. El final del set, amb un alt nivell de joc, es decantava per les locals per un major encert atacant.


30

• 21/1/2011

Ses pàgines d'en Bep d' Cuina nostra Patates al forn amb cebes Ingredients: · 1 kg de patates · 4 cebes grosses · 3 grans d’all · 50 g formatge de Maó vell ratllat · 2 cullerades de mantega anglesa · 1 got de llet sencera · Pa ratllat, pebre bo negre i sal. Elaboració: Començam pelant les patates i les cebes i, després de passar-les per aigua, les tallam a rodanxes ben fines que anirem col·locant per capes dins una palangana apta per enfornar. Primer feim un llit de patates, damunt el qual hi posarem els alls tallats tant fi com sigui possible i ben repartits, ho salpebram al gust i també hi repartim trossets de mantega de la mida d’una avellana. Hi espolsam formatge ratllat i després posam al damunt una capa de cebes, ho salpebram novament, hi posam la mantega, ho regam amb mig got de llet, ho tornam a espolsar de formatge i feim una altra capa de patates; i així successivament fins que acabem amb una capa de patates a la qual, a més de la mantega, hi posarem llet i formatge ratllat. També la podem espolsar amb pa ratllat. Finalment, ho enfornam una hora a 170 graus. La primera mitja hora ho podem tenir tapat amb paper de plata i la resta destapat. Si volem, podem posar el grill del forn els darrers 5 minuts. Notes: Aquest plat es pot menjar tot sol o bé com a acompanyament de plats de carn o peix al forn. N’hi ha que, a més del pebre negre, hi posen un polsim de nou moscada. També quedarà exquisit si, entre capa i capa de patata i ceba, a més del formatge i la mantega, hi posau bolletes de pasta de sobrassada o bé llenques fines de botifarró blanc o de cuixot de Menorca.

21 de gener de 1961 Obre la portada del Setmanari El Iris un extens article del recordat Senyor Pepe Salord (Mossèn Josep Salord i Farnés, Fill Il·lustre de Ciutadella” sobre quin rei Jaume de Mallorca va ser l’autor del Pariatge. També a la portada s’anuncia que el nou aeroport de Menorca serà una futura realitat, amb la reproducció de la carta enviada pel ministr de l’Aire al batle de Ciutadella. Moria a Palma en Coronel d’Artilleria, José Thomás Riutort als 62 anys. Era germà del capità Thomàs, que va protagonitzar la “girada” a Menorca amb la sublevació de Ciutadela en 8 de febrer de 1939. El Coronell Thomás va ser el primer militar nacional en arribar a Menorca després de la “girada”. Ho va fer a born d’un hidroavió en la matinada del 8 al 9 de febrer. Josep Mascaró Passarius, director del Setmanari El Iris, candidat als Premis Ciutat de Palma, on va ser guardonat amb el Josep Maria Quadrado.

Coses de ca nostra Sabem que... ? (118) per Antoni Picó Vivó. · 27 desembre 1765 – Els Jurats de Ciutadella reberen una carta del secretari de su Exa. D. Eduardo Clarke, en la que els diu que su Exa.ha reestablert al Sr. Francesc Segui, notari, en el càrrec de secretari de la Càmara de Sanitat de tota l’illa, el qual és trobava revestit, desde que l’illa està baix el domini britànic, i l’havían expoliat, els Jurats de Mahó, i que espera que no posaran cap objecció en admetrer-lo i firmar els despatxos i que se rellegeran per nostra Universitat, com fins l’entrada dels francesos. · 5 gener 1766 – Els Jurats de Ciutadella taxaren els preus de les carns i peix: carns: bovina a 3 sous i 4 doblers, vadell a 4 sous, moltó i ovella a 4 sous, cabres a 2 sous de 4, boc a 1 sou de 8, porc a 4 sous la lliura etc. Peix: rotges i escórpores a 2 sous, anguiles a 4 sous, congres i morenes a 2 sous de 4, pagres i pagells a 2 sous de 8 , agulles a 2 sous de 4, galls i esparralls a 2 sous, oblades, espets i llops a 2 sous de 4, orades a 3 sous, llisses a 2 sous, salpes i rates a 1 sou de 8, sargs morrudes, variades, sorells i aranyes a 2 sous, sípies, pops i calamars a 1 sou de 8, xucles a 1 sou 4, sírvies a 3 sous, doncelles i altres de semblant espécie a 1 sou 8, llagostes a 2 sous, tortuga a 2 sous, anfós i sardina a 2 sous de 4, gerret a 1 sou, alatxa a 1 sou, bastina a 1 sou de 4 la lliura etc. · 7 febrer 1766 – Els Jurats de Ciutadella reberen carta de su Exa. en la que els participa la mort del Principe Federico Guillermo, germà de Sa Magestat. Van resoldre que els Jurats i demés ministres de l’Universitat se vestiran de dol i açó és: el vestit negre amb ploradores d’escambray blanc per les mànigues del sayo, sens maneguins , tafetà negre al capell i flor negre a la espasa i corbata negre, guants blancs, quals coses deurà fornir l’Universitat, i en la mateixa posar cortines negres, i que el dia 9 tots els sobredits complimentaren al Sr. Comandant, a fi de donar-li el pésame.


QUE POLIT! Que Ciutadella declararà d’interés social les coves de Cala Blanca i catalogarà a zona com equipament cultural. Les coves subterrànies de Cala Blanca comencen a ser comparades a les del Drac de Mallorca. L’anunci d’Ibèria en davallar un 5% la seva tarifa bàsica a les Balears. Que des del PP Menorca s’hagi demanat al president regional i a la vegada cap de llista a les autonòmiques del mes de maig, que si acosegueix governar cedeixi al Consell de Menorca les competències e matèria de promoció turística. Que es van recaptar 1.900 euros al tradicional sorteig del porc de Sant Antoni -enguany una truja en estat de gestació- que aniran destinats a l’Hospital Geriàtric. La videovigilància que s’han instal·lat a l’edifici de Can Saura.

Dites i refranys... - Barret d’espart és símbol de pobresa.

PARENÒSTIC DEL MES DE GENER DE 2011 SOL Dia 1 el sol va sortir a les 08,06 i es va pondre a les 17,29 h. Dia 31 el sol sortirà a les 07,54 i es pondrà a les 18,029 h. LES LLUNES DE GENER Dia 4 lluna nova en Capricorn. Dia 12 lluna creixent en Àries. Dia 19 lluna plena en Cranc. Dia 26 lluna minvant en Escorpí. FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS Per Sant Pau és el millor moment per podar les parres. Bon temps per a recollir les fulles verdes de llorer. Gener sol ser el mes amb major producció lletera de l’any. Els que teniu conills és hora de desmamar aquells que tenen més de quaranta dies, i els conills joves els heu de separar per sexes.

31

• 21/1/2011

QUE LLEIG! Que l’ocupació hagi caigut un 1,7% en el sector serveis a les Illes Balears, la caiguda més important de l’Estat. Que el vol de les 14,40 h entre Mallorca i Menorc patís un retard de mé d’una hora i mitja i en cap moment es va informar per megafonia als afectats i tamppoc s’els va compensar amb un refrigeri. Al vol hi anàven entre altres el president del Col·legi de Metges i la Rectora de l’UIB. El tractament discriminatòria que pateix Radio Taxi per part de l’Ajuntament de Ciutadella. Que l’Ajuntament de Ciutadella multi a un cotxe que no existeix, pel fet que es va donar de baixa al 2009, i declari com a morós al seu propietari. Que no s’interpretés la “Marxa Reial” a la festivitat de Sant Antoni. L’absència del president Antich a la Diada de Menorca.

Els sants de cada dia Divendres dia 21, Agnès, Altagràcia. Dissabte dia 22, Vicenç, Víctor, Anastasi. Diumenge 23, Ildefons, Climent. Dilluns dia 24, Francesc de Sales. Dimarts dia 25, Conversió de Sant Pau, Elvira. Dimecres dia 26, Timoteu, Paula, Gabriel. Dijous dia 27, Àngela de Merici, Julià.

Oblidats Els passatgers menorquins i no menorquins que dilluns havien d’agafar l’avió des de Palma a Menorca, van veure com poc a poc el vol s’anava retadant i no és donava cap explicació per megafonia, com tampoc cap representant de la companyia informava del motius del retard o es dignava a oferir un refrigeri a les persones afectades pr un retard que va ser superior a l’hora i mitja. “Els menorquins som els grans oblidats” deia el Doctor Pau Lluch, president del Col·legi de Metges. Ni siquiera es dignen a dona-mos una cosa tan essèncial com és informació.

SES VOLTES, 21 TEL. 971 38 05 39 MURALLA D’ARTRUIX TEL. 971 38 54 79 fotohernando@terra.es Ciutadella de Menorca


Avda. Conqueridor, 66-A · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396 Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES - GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS Apartamento con 2 dormitorios dobles con armarios empotrados, baños, cocina americana, salón-comedor, 2 terrazas y parking.Dispone de jardín y piscina comunitarios.Precio: 135.000 €

Conjunto de 2 apartamentos Con jardín y piscina comunitarios Amueblados y equipados. Precio: 185.000 €

Apartamento con 2 dormitorios, baño, cocina, salón-comedor con chimenea, terraza cubierta y 2 patios propios. Amueblado. Precio: 158.000 €

Apartamento con 2 dormitorios dobles, 2 baños, cocina, salóncomedor, una magnifica terraza cubierta y amplio jardín propio. Precio: 195.000 €

-CUANTRAMURADA – Piso en planta primera De unos 140 m2, con 4 dormitorios, gran baño, cocina, amplio salón-comedor con vistas a la cuantramurada, patio interior y lavadero. Precio: 165.000 €

Apartamento en Cala Morell. Con 2 dormitorios dobles, baño, cocina, salón-comedor, una magnifica terraza con vistas al mar. Precio: 210.000 €

Apartamento con 2 dormitorios dobles, baño, cocina americana, salón-comedor, 3 terrazas y almacén de unos 50m2. Dispone de jardín y piscina comunitarios. Precio: 165.000 €

Solar en zona de Sa Coma. De unos 1080 m2 Precio: 310.000 €

Piso con 2 dormitorios, baño, cocina americana, salón-comedor, terraza cubierta, parking y trastero. Amueblado y equipado. Precio: 165.000 €

Parcela de unos 1200 m2 En zona de Cala’n Brut. Precio: A consultar


IRIS 21-1-2011