Issuu on Google+

Quaderns d’Illacrua

56

Discurs i praxis

Rachid Aarab

Cap on va el moviment agroecològic?

Les revoltes al món àrab ‘són un model’

A FONS PÀGINES 1 a 3

MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5

SETMANARI DE COMUNICACIÓ

DIRECTA

d N223 6 d’abril de 2011 www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros

Les plantilles de la sanitat pública planten cara al conseller Boi Ruiz AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINES 7-8

Les treballadores de l’Hospital de l’Esperança de Barcelona i de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona arrenquen una mobilització que esdevindrà unitària el 14 d’abril JUANFRA ÁLVAREZ

La segona Flota de la Llibertat també partirà des de Catalunya AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9

a iniciativa solidària Rumb a Gaza aportarà un dels 10 vaixells que intentaran arribar a la costa Palestina a finals de maig.

L

Un flash-mov amb dues-centes persones va denunciar l’ús d’armes perilloses per part dels Mossos, les bales de goma i les anomenades bales de ‘golf’

Les víctimes de bales de goma es mobilitzen AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 11

top Bales de Goma va fer la seva primera protesta al carrer

S

La (contra)revolució convergent de Mas ESTIRANT DEL FIL • PÀGINES 2 i 3

mb aquest reportatge, completem l’anterior Estirant

A

del Fil (Directa 222) sobre l’anàlisi dels 100 dies de govern de CiU. Ens centrem ara en l’exposició dels capítols més polèmics.

el passat dissabte 2 d’abril a la plaça de Sant Jaume. Cinc joves

que han perdut un ull pels projectils es van reunir per denunciar-ho.

Una il·lustració val més que mil paraules EXPRESSIONS • PÀGINA 18

l Centre Cívic Parc Sandaru acollirà, durant un mes, les

E

obres de vint il·lustradores de diferents àmbits que han creat il·lustracions per donar suport a la nostra tasca informativa.

El consistori de Bellvei programa un camp de golf a un entorn protegit AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 12

equip de govern (CiU i PP) va presentar el projecte que comptarà amb un camp de golf de divuit forats, un hotel i un nou barri de dos-cents habitatges.

L’

Les promotores controlaran l’adjudicació de pisos socials AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 10


2 • estirant del fil

DIRECTA 223 •

, estirant del fil CATALUNYA • ANÀLISI DEL PLA DE REAJUSTAMENT NEOLIBERAL D’ARTUR MAS (SEGONA PART)

La (contra)revolució convergent KAP

Iolanda Guillamot estirantdelfil@setmanaridirecta.info

l govern dels millors de Convergència i Unió no solament retalla la despesa pública, sinó que també fa política en una direcció que barreja neoliberalisme i catolicisme. Durant els primers 100 dies de feina, Artur Mas ha mostrat la seva doctrina de govern, “les tres as: aprimament, agilitat i austeritat”. Oficialment, CiU es presenta com “el projecte de salvament per Catalunya”. La realitat és que, Doctrina del xoc en mà, el seu pla de reformes pot ser un canvi històric, seguint el model de la revolució conservadora iniciada per Thatcher i Reagan. El gran moment per saber si el gir de CiU serà totalment o només parcialment cap a la dreta neoliberal arribarà amb la presentació i la negociació dels propers pressupostos de la Generalitat. Fa temps que el nou PP d’Alícia Sánchez Camacho s’hi posa bé i també fa temps que CiU no li fa cap lleig. Fa setmanes, el mateix conseller d’Interior i home fort del govern, Felip Puig, ja va assegurar: “No descartarem acords de país amb el PP”.

E

El conseller d’Interior i home fort del govern, Felip Puig, ha dit que no es descartaran “acords de país amb el PP” Tal com va fer la DIRECTA la setmana passada, repassarem, àrea per àrea, les accions més polèmiques de CiU en els seus primers 100 dies de govern. ECONOMIA I CONEIXEMENT. Privatització de l’administració — El govern vol donar més joc al sector privat en la prestació de serveis públics; també en Sanitat o Educació. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va expressar-ho així al Parlament, el mes de febrer: “La prestació de serveis per part d’entitats privades, controlades a distància a través de contractes programa, serà la forma ideal de procedir amb freqüència”. — El govern vol vendre edificis públics per pagar els deutes. Es tracta d’hospitals públics –tot i que la seva propietat continua sent estatal–,

desenes d’ambulatoris i d’altres edificis públics. — Negativa a augmentar la fiscalitat i fer-la més progressiva. El govern es nega rotundament a apujar els impostos, tot i que Catalunya té una de les pressions fiscals més baixes de la UE-15 i que el finançament autonòmic es basa en els impostos. Es planteja eliminar impostos com el de donacions –amb l’ajuda del PP– i el de successions. — En concret, l’impost de successions està en procés de ser eliminat. Tot i la baixada dels ingressos de la Generalitat arran de la crisi, el govern suprimirà l’impost de successions. Després de ser reformat, actualment només grava un 6% de la població. L’any 2010 va aportar prop de 550 milions a les arques de la Generalitat, una quarta part de la recaptació total. — El govern es gastarà 1,2 milions d’euros en una auditoria externa. Segons el portaveu del govern, Francesc Homs, els resultats no s’allunyaran gaire de les xifres que ja han donat les últimes setmanes. Els partits de l’oposició han recriminat que Mas no confiï en l’administració i que l’encarregui a una empresa externa. — El conseller Mas-Colell va afirmar al Parlament que els centres de recerca vinculats a la Generalitat

haurien de “tornar cap a la lògica privada”. VICEPRESIDÈNCIA. Memòria descafeïnada — La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va assegurar el 2006 que el càrrec de vicepresident era “humiliant”. Tot i així, ara l’ocupa ella. — Ortega va cometre un “error” –segons ella, involuntari– quan va assegurar al seu currículum oficial –i en quatre CV més penjats a diferents web des de feia anys– que era llicenciada en Psicologia, tot i que li manquen dues assignatures per acabar la carrera. — El govern està en procés de reduir a la mínima expressió el Memorial Democràtic sobre la guerra civil i el franquisme. Segons Ortega, cal ferlo més “plural” i ampliar-lo a les “víctimes de la República”, cosa que ja formava part del Memorial. El seu antic director, Miquel Caminal, va dimitir. El govern va forçar el tancament de la seva seu d’exposicions a Via Laietana pels problemes de seguretat de l’edifici. — Es crearà un consell assessor de diversitat religiosa per –segons diu Unió– “dotar de més fluïdesa la interlocució amb les diferents religions”. L’organisme estarà format per deu persones i presidit pel doctor en teologia Francesc Torralba.

EXTERIORS. En mans d’Unió — La delegació catalana a la UE està en mans de Juan Prat, exalt càrrec d’Aznar. Va treballar a la Comissió Europea al costat del comissari Abel Matutes i va representar l’Estat espanyol a l’OTAN durant els anys en què es va implicar a l’Iraq. — Duran i Lleida, tot i no ser al govern, controla les relacions amb l’Estat espanyol i ha posat persones properes a dirigir el Departament d’Exteriors. JUSTÍCIA. Contra les consultes — Mentre CDC hi dóna un suport superficial, UDC i la consellera Pilar

> La

Fernández Bozal juguen en contra de les consultes sobre la independència. Quan Bozal era fiscal de l’Estat, va actuar contra la consulta d’Arenys de Munt i va comparar la iniciativa amb l’actitud d’ajuntaments bascos que permetien la instal·lació de la capella ardent de membres d’ETA a les seves instal·lacions. — El govern, a través de la conselleria, va forçar un canvi en la demanda judicial del consorci del Palau de la Música pel cas Palau. Mentre l’any passat el consorci havia fet costat a la petició de la fiscalia d’imputar Àngel Colom i l’extresorer de CDC Daniel Osàcar per un presumpte delicte de des-

Generalitat, un negoci familiar

lgunes coses estranyes, però, s’han afegit als greuges de contractació. CiU va denunciar la contractació de familiars de membres del govern anterior, però la contractació de familiars segueix el mateix camí que amb el tripartit: les dones de tres membres de CiU (Pere Macias, Josep Rull i Enric Ticó) han estat contractades; el germà del conseller Felip Puig, Oriol Puig, serà el director del Servei Meteorològic de Catalunya; Josep Maria Cleries va ascendir el marit de la secretària general del Departament de Benestar Social i Família, i, per acabar-ho d’adobar, CiU ha contractat el matrimoni format per Josep Martí (exalt càrrec d’Aznar i ara secretari de Comunicació del govern) i Susanna Bouis (exdelegada del govern del PP i ara secretària de la Funció Pública).

A


estirant del fil • 3

• 6 d’abril de 2011

> Amb aquest reportatge, completem l’anterior Estirant del Fil (veure DIRECTA 222) sobre l’anàlisi dels 100 dies de govern de CiU. Al primer text, ens centràvem en les greus i històriques retallades pressupostàries impulsades per Artur Mas i ho relacionàvem amb la Doctrina del xoc elaborada per l’economista Naomi Klein. En aquesta segona part, ens centrem en l’exposició dels capítols més polèmics de l’acció governamental convergent del primers tres mesos.

, estirant del fil rant la legislatura s’aplicarà una desgravació en el tram autonòmic de l’IRPF a aquelles persones que paguin una mútua privada. Això provocaria una transferència indirecta de diner públic a privat i beneficiaria les rendes més altes. — El 4 de febrer, el conseller Ruiz va arribar a anunciar que les llistes d’espera creixerien i va aconsellar la ciutadania d’afiliar-se a una mútua privada. — Introduir conceptes de competitivitat difícils de mesurar entre els hospitals. Salut incentivarà la tasca dels hospitals i CAP més “productius”, als quals premiarà amb una partida pressupostària més elevada. — El conseller Ruiz va assegurar que exigiria més productivitat a metges i infermeres. “Això no és sostenible amb 35 hores setmanals”, va dir. El sindicat Metges de Catalunya considera “desafortunades i inadmissibles” les declaracions i recorda que els metges i metgesses són les professionals sanitàries amb la jornada laboral més llarga.

El president de la Generalitat, Artur Mas, compareix després de l’anomenada ‘cimera anticrisi’

viament de fons, enguany va demanar que no se’ls imputés. El Consorci actua a través del gabinet jurídic de la Generalitat. EMPRESA i TURISME. Tot per la gran empresa — El portaveu del govern, Francesc Homs, va afirmar que l’alçament popular al món àrab era una bona oportunitat turística per Catalunya. “Mai a la vida no hem d’alegrar-nos de les desgràcies dels altres”, va dir el 22 de febrer en una roda de premsa al Palau, “però les oportunitats s’han de saber aprofitar”. — El conseller Mas-Colell i el d’empresa, Xavier Mena, advoquen per un ampliació dels horaris d’obertura dels comerços, cosa que en general beneficia els grans centres comercials. Troben bé que hi hagi comerços oberts a mitjanit i plantegen obrir més festius. — Una moció aprovada al Parlament

> Mas:

el febrer passat per CiU i PP insta el govern a “estudiar” la possibilitat d’aplicar una rebaixa de la pressió fiscal i tarifària que afavoreixi l’activitat empresarial. — El govern va donar un ajut de vint milions d’euros a la companyia aèria Spanair perquè, segons el portaveu Homs, sense aquests diners hauria de tancar. Just després de l’anunci, Spanair va negar rotundament que tingués problemes econòmics. — En el cas del tancament de la fàbrica de Yamaha a Catalunya, es dóna el cas que l’actual directora general d’Ocupació, Esther Sánchez, només unes setmanes abans havia assessorat el mateix bufet contractat per l’empresa japonesa per aconseguir el tancament de la planta de Palau-solità i Plegamans.

quilòmetres hora als voltants de la ciutat de Barcelona amb l’argument que no es reduïa la contaminació i contradient la majoria dels informes de gent experta. — Eliminació del Codi Ètic dels Mossos d’Esquadra. Això va comportar la dimissió de l’exfiscal Jiménez Villarejo –pròxim a ICV– com a president del Comitè d’Ètica. Ara es farà un nou codi d’ètica “consensuat” entre policies i sindicats policials. — El conseller Felip Puig ha suprimit el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Amb un pressupost de 90.000 euros, va fixar una estratègia comuna en la lluita contra les agressions, va aconseguir que totes les comissaries tinguessin una unitat d’atenció a la víctima i va fer formació a 5.200 policies.

INTERIOR. Al servei dels Mossos — Interior va eliminar el límit de 80

TERRITORI i SOSTENIBILITAT. MAT, peatges i ciment — El conseller Lluís Recoder obre la porta a apujar la tarifa de l’aigua. Amb l’excusa del dèficit de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i d’Aigües del Ter Llobregat, proposa “gestionar adequadament les plantilles” –és a dir, acomiadaments– i “repercutir els dèficits d’explotacions de sistema en els beneficiaris”, és a dir, la ciutadania. — Mentre es redueixen obres com l’augment i la millora de la xarxa de metro a Barcelona, no s’aturen grans obres faraòniques com el Quart Cinturó i d’altres similars. — El govern va decidir, enguany, apujar un 3,7% els peatges catalans. Sobre la possibilitat de sufragar

“Si governo, m’abaixo el sou”

o recorden? La DIRECTA sí que té memòria i recorda que, el 18 de març de 2010, durant una conferència, el líder de CiU, Artur Mas, va prometre que s’abaixaria el sou si aconseguia el govern de la Generalitat. Va dir textualment: “Si governo, m’abaixo el sou”. I, ara per ara, res de res. Ni s’ha abaixat el sou ni ho té previst. Mas ho va prometre en un acte celebrat al Cercle d’Economia, amb el seu president, Salvador Alemany –ara president del suposat grup d’experts que assessora el govern–, i davant prop de 200 membres de l’empresariat. Tot i això, ja aleshores matisava que el sou del president de la Generalitat està “mal pagat”, uns 140.000 euros l’any, a banda dels extres i els costos directes (xofer, alimentació, seguretat...), més que cap altre president autonòmic o de l’Estat.

H

obra pública amb nous peatges, en ser preguntat per la premsa, el conseller va optar per l’ambigüitat: “No ho descarto, però no ho afirmo”. — CiU pretén eliminar les moltes restriccions a la construcció que fins ara fixava el pla urbanístic de la Val d’Aran, aprovat fa menys d’un any pel govern anterior. Entre altres coses, impedien el desenvolupament de grans operacions urbanístiques tal com pretenien els alcaldes convergents de Vielha i Naut Aran. — La gestió dels trens de rodalies i regionals, recentment traspassats a la Generalitat, podria recaure en una empresa privada. Amb el clàssic dogma que l’empresa pública funciona malament, el govern ja ha dit que es plantegen donar la gestió a un ens privat. — Un moció de CiU i PP, aprovada al ple del Parlament del 24 de març, reclama al govern de l’Estat que acceleri la construcció de la línia MAT entre Bescanó i França. ENSENYAMENT. Estudiar serà més car — El govern es planteja apujar les taxes dels estudis universitaris amb l’excusa “d’evitar que els estrangers se’n beneficiïn” perquè hi ha el “risc” que es creï el sistema públic “més barat d’Europa”. L’afirmació dista molt de la realitat. SANITAT. Un consell: fes-te d’una mútua — Desgravació per les assegurances privades de Salut. El conseller Boi Ruiz va afirmar, el febrer, que du-

CiU ha paralitzat la tasca de l’Oficina Antifrau després de la sobtada mort del seu director, David Martínez Madero — Ara, la conselleria aposta per no construir nous equipaments i, en canvi, fer servir els centres privats a través de concerts, és a dir, subvencions públiques. Curiosament, fins fa tres mesos, el conseller Ruiz era el president de la patronal dels hospitals privats de Catalunya. El pla del govern anterior plantejava construir nou hospitals i 99 CAP amb una inversió de 5.300 milions d’euros entre el 2004 i el 2015. COOPERACIÓ. Empresa i ONG — La nova línia de cooperació passa per la “professionalització” i per incrementar la presència de Catalunya davant els organismes internacionals. CiU també aposta per dotar la cooperació catalana de més fons procedents del teixit empresarial. OFICINA ANTIFRAU — CiU ha paralitzat la tasca de l’Oficina Antifrau després de la sobtada mort del seu director, David Martínez Madero. La seva negativa a designar un director provisional amb firma autoritzada per continuar treballant està entorpint el funcionament: 80 casos ja investigats no es poden tancar (sigui amb denúncia o arxiu) i no poden obrir-se noves investigacions, tot i les 50 denúncies dels darrers dos mesos.


4 • impressions

6 d’abril de 2011 • DIRECTA 223

, impressions Adriana Jarrin • Antropòloga social opinio@setmanaridirecta.info

Ni expulsables ni regularitzables: la persona a l’ombra de la llei GUSTAVO BEROCAN

ortir en llibertat d’un Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) suposa un llast que sovint oblidem i que ens costa d’imaginar. Sí que podem imaginar (i constatar) que les persones expulsades de vegades arriben a països on la seva seguretat física no està garantida, o que són abandonades a centenars de quilòmetres de la que havia estat la seva llar, fins i tot en un país diferent del seu i sense cap més pertinença que la roba que duien en el moment de la detenció. Aquelles persones que per alguna raó no han pogut ser expulsades i

S

queden en llibertat, però, no són gaire més afortunades, ja que mantenen l’ordre d’expulsió que els impedeix aconseguir els papers i queden en un núvol jurídic que no els permetrà mai gaudir dels mateixos drets fonamentals que la resta de persones: són condemnades a la clandestinitat, exposades de manera perpètua a la desprotecció social absoluta. Aquest núvol jurídic evidencia la incongruència entre la llei d’estrangeria i la seva aplicabilitat, l’excessiu control sobre la població migrada i la incapacitat o manca de voluntat dels estats

d’origen i destí per garantir els drets bàsics d’aquest col·lectiu. Exclosa de tot dret, la persona que es troba en el núvol jurídic es torna una mena de no ciutadana i les seves possibilitats d’assolir una estabilitat política, econòmica i social es restringeixen. Buit legal, vides a l’ombra El camí cap a una legislació comuna europea en matèria d’immigració s’inicia el 1999 i ja portem vàries directives. La més coneguda, la de la Vergonya, l’any 2008, fixa un termini màxim de sis mesos (prorrogables a 18) per

mantenir tancades les persones migrants que –recordem-ho– no han comès cap delicte, sinó una falta administrativa. El que no deixa clar cap directiva és què passa amb les persones que no poden ser expulsades. D’altra banda, per mantenir netes les consciències dels funcionaris de torn, en els procediments d’expulsió, hi intervenen diferents institucions, com la Prefectura de Policia, els jutjats d’instrucció, els jutges del contenciós administratiu i la subsecretaria de govern, sense que hi hagi criteris comuns per la presa de decisions respecte a un mateix expedient. La fragmentació del procediment d’expulsió allibera les institucions del compromís i la responsabilitat sobre les seves actuacions, que s’articulen sobre la persona migrant i afecten les seves condicions immediates de vida. Tot i que la llei d’estrangeria estableix que els CIE “no tindran caràcter penitenciari i estaran dotats de serveis socials, jurídics, culturals i sanitaris”, a la pràctica, operen com a presons –com va denunciar l’any 2005 el fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido– i encara en pitjors condicions, arran de l’ambigüitat de la normativa per la regulació interna. Els suposats serveis socials i sanitaris es tradueixen en arbitrarietat i maltractaments, l’ús de cel·les d’aïllament i fins i tot de fàrmacs com a mecanisme de control. Tot això, pel terrible fet de no tenir els papers en regla.

El control social com a fet quotidià El pas pel CIE provoca una ruptura dràstica en la vida de les persones, que passen a viure en un estat d’excepció permanent, on les xarxes familiars, socials i laborals es veuen amenaçades. La privació de la llibertat, la vigilància, la sensació de constant persecució, la magnificació del poder dels cossos de seguretat, la pèrdua del domini sobre la vida i la inseguretat són interioritzats i condicionen les rutes de circulació i els comportaments de la persona un cop surt del CIE. Com que la detenció sol produir-se en espais quotidians, aquests prenen una nova representació al seu imaginari: passen a ser enclavaments de control. La paradoxa de la llei determina que la irregularitat es torni un fet estructural, crònic. La persona ha de construir una altra forma de ciutadania, clandestina, privada de tot dret. En aquest sentit, la diferència de trobar-se en una situació irregular però no haver passat per un CIE és un factor clau de diferenciació. La persona al núvol jurídic ha estat sostreta de la massa difusa dels ningú, dels irregulars, per ser observada, identificada, amb nom, cognoms i lloc de procedència. Sense cap llei que l’empari, aquest conglomerat, paradoxalment, compleix la funció social de justificar la creació de noves mesures de control que, com diria Braudillard, més enllà de restringir la circulació, reforcen la construcció d’una societat permanentment vigilada que, en la seva obsessió per la seguretat, ha hipotecat la seva llibertat fa temps.

Marçal Pla Vallejo • Membre d’Endavant (OSAN) opinio@setmanaridirecta.info

Crisi alimentària i perversitat capitalista l 2011 ha començat amb aires de revoltes al món àrab. S’han iniciat a Tunísia i s’han escampat per Egipte, Algèria, Jordània, Bahrain, Líbia... Quins en són els detonants? Segurament força i variats, però, en concret, considero que n’hi ha un que possiblement destaca per sobre dels altres o que, com a mínim, és dels més determinants: la pujada del preu dels aliments, que ha agreujat de forma significativa la precarietat a la qual es troben sotmeses les classes populars d’aquests països.

E

En només un any, el preu de les matèries primeres que s’utilitzen a escala mundial per l’elaboració de molts aliments bàsics s’ha disparat més de la meitat. Entre les diferents causes, al meu parer, en destaca una que, a més, segurament, pot ser considerada com la més perversa: el paper que juguen els grans fons d’inversió que, empesos per la crisi financera, busquen alternatives per les operacions especulatives amb què engreixen les seves indecents fortunes. Els anomenats mercats financers, de

La pujada del preu dels aliments ha agreujat la precarietat a la qual es troben sotmeses les classes populars nou, juguen un paper deplorable i, en aquest cas, castiguen de forma directa les classes popu-

lars d’aquelles parts del món amb més necessitats i amb més dificultats a l’hora d’obtenir aliments. Com ho fan? Doncs, entre aquests mercats d’àmbit internacional, n’existeix un de matèries primeres on cada cop més especuladors duen a terme operacions de compra i venda d’immenses quantitats de blat, soja, blat de moro, etc. Els especuladors sembla que estan d’enhorabona perquè han trobat –ara, en temps de crisi financera– una forma més estable de continuar obtenint guanys.

Ja fa anys que es comença a parlar de crisi alimentària i aquesta sembla que, de mica en mica, es va agreujant. Per si això no fos suficient, les grans fortunes, ansioses per continuar ampliant les seves arques, n’estan empitjorant els efectes, sobretot en aquelles parts del món on la població sobreviu més precàriament. Més mostres d’un sistema econòmic que és profundament injust, que no funciona i que, ara més que mai, cal combatre d’arrel.


impressions • 5

DIRECTA 223 • 6 d’abril de 2011

, impressions Joan Tamayo Sala • Advocat i membre de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca

. CARTES

opinio@setmanaridirecta.info

Envieu les vostres cartes a: cartes@setmanaridirecta.info o per correu postal a: Radas 27. 08004 Barcelona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte.

On són els drets dels desnonats? HARALD MOLINA

Persones normals Eva Portell, l’Ametlla del Vallès a fa un temps que llegeixo la DIRECTA. El meu interès pel vostre setmanari va sorgir de la necessitat de conèixer aquella part de la realitat que els mitjans habituals no donen o amaguen deliberadament. Una vegada, una companya de feina em va preguntar: “Tu llegeixes això?”. Es deuria sorprendre perquè dec ser –en paraules de Roger Palà al número 222– una persona normal. Què vol dir ser normal? No sóc militant, però tinc clar que, si volem saber què passa al món, hem de conèixer totes les realitats, no només les que ens arriben filtrades. Massa sovint es passa per alt aquella informació que mostra amb proximitat les injustícies socials i només es pot fer un judici adequat quan es poden sospesar totes les parts. Hauríem de ser més crítics perquè no podem permetre que la indiferència ens vagi deshumanitzant. Enhorabona per aquests cinc anys de la DIRECTA i endavant.

J

e mica en mica, però cada cop més massivament. Així és com s’exerceixen els desnonaments des que va començar la crisi econòmica, laboral i immobiliària. Les dades del Consell General del Poder Judicial, difoses per l’Observatori DESC, apunten un increment constant dels llançaments judicials, o sigui, del desnonament de famílies que pateixen una execució hipotecària o un desallotjament per impagament del lloguer. En aquestes dades, també s’hi inclouen els desnonaments d’habitatges ocupats. El volum total de les expulsions d’habitatges familiars al llarg dels últims tres anys a Catalunya suma més de

D

Les entitats financeres es fan el desentès davant els intents de negociació de les famílies afectades 49.000 nuclis familiars, amb un total de població similar al 85-90% d’habitants d’una ciutat com Terrassa. Algú s’imagina tots els habitants

egarencs expulsats dels seus habitatges? Costa d’imaginar; i encara més si ens amaguen la informació, com fa, per exemple, l’Ajuntament de Terrassa. Aquestes

Un jutjat de Sabadell ha donat la raó a una família que tenia un litigi amb Ibercaja dades es fan públiques precisament quan el Congrés dels Diputats ha rebutjat la proposició de llei d’ICV i ERC –inspirada en les propostes de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca i altres entitats– per aconseguir la implantació de la dació en pagament, és a dir, que les famílies no hagin de continuar pagant un cop entregades les claus del pis hipotecat. En aquest sentit, un jutjat de Sabadell ha donat la raó a una família que tenia un litigi amb Ibercaja i, a més, el propi jutge ha portat la legislació hipotecària al Tribunal Constitucional, ja que considera que les famílies estan desprotegides davant de les institucions bancàries. Les mateixes entitats financeres que es

fan el desentès davant qualsevol crida o intent de negociació de les famílies afectades i de les pròpies entitats civils que els donen suport i, en alguns casos, s’atreveixen a revendre els pisos desallotjats. És una vergonya anomenar-se demòcrata o d’esquerres, tenir responsabilitats públiques i polítiques i permetre que aquestes entitats financeres segueixin augmentant els seus beneficis impunement en perjudici de moltes persones i, a més, no tenir la valentia d’actuar quan els exclosos truquen a la porta. Segons càlculs de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, amb els 100.000 milions d’euros del FROB (Fons de Reestructuració

l’Estat hagués pogut adquirir 700.000 pisos al preu pel qual els bancs i caixes se’ls estan adjudicant Ordenada Bancària, l’ajut del govern als bancs), l’Estat hagués pogut adquirir 700.000 pisos al preu pel

qual els bancs i caixes se’ls estan adjudicant en els processos hipotecaris. Cal fer efectiu el dret fonamental de tenir un habitatge digne, tal com obliga l’art. 26 de l’Estatut de Cata-

Cal cridar ben fort i fer ben visible davant de la societat aquesta situació de desigualtat lunya, l’art. 47 de la Constitució espanyola i l’article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals ratificat per l’Estat espanyol. Cal cridar ben fort i fer ben visible davant de la societat aquesta situació de desigualtat i injustícia i, ara més que mai, ja que els molesta el soroll, tant a les entitats financeres com als poders públics. Hem de fer que les precampanyes electorals de tots els partits polítics es tenyeixin de lluita solidària a favor dels col·lectius més desafavorits, a favor dels drets de totes les persones desnonades o en risc de desnonament. Hem de fer que els rostres impertorbables es tenyeixin del vermell de la vergonya.

Retallades en sanitat Dr. Carles Forns Ros, Mataró om a metge hospitalari, jubilat fa poc, observo amb preocupació i tristesa els estalvis econòmics i de personal dels hospitals i centres d’assistència. Malauradament, un nou pas en un deteriorament que ve de lluny. Fa pocs anys, l’hospital Germans Trias i Pujol i el Col·legi de Metges de Barcelona em sancionaren administrativament per publicar una carta a La Vanguardia sobre el que considerava una mala gestió en el procés de tractament de les persones d’edat que venien al servei d’urgències per una fractura de fèmur. Passant per alt els arguments, actituds i importància de les institucions sancionadores, voldria assenyalar l’inexistent suport dels corporatius de defensa sanitaris, Sindicat de Metges i els que es diuen sindicats de classe; agrair, per altra banda, l’ajuda d’infermeres i metges del meu servei. Explico aquesta anècdota com un fet puntual i significatiu sobre el funcionament del que denominaríem la cuina sanitària. Fa molts anys que no ha canviat res, ni les mentalitats gerencials administratives ni les tecnocràcies establertes. Els canvis són necessaris i imperatius. Són difícils i complexos, però mai no s’han afrontat, s’han omès injectant diners per tapar forats que són estructurals; per això, avui tenim el dèficit. Durant el temps de democràcia política, s’ha millorat en organització i tecnologia. La pregunta és si també hem avançat en qualitat humanística de les cures mèdiques i sanitàries o si la gestió ha avançat en eficàcia, obertura i participació; en aquest darrer apartat, el balanç –sap greu dirho– no és afalagador.

C


6 • la línia

6 d’abril de 2011 • DIRECTA 223

. EDITORIAL

. PENSEM, DONCS EXISTIM

Punt d’inflexió sistèmic

Retalla que surt rodó!!

na reforma laboral que ens ha retornat dues dècades enrere en drets socials i laborals; tres quarts del mateix en el camp de les pensions; un bombardeig occidental de Líbia sota el pretext de l’ajuda humanitària, que amaga barroerament una guerra pel control del petroli (a Bahrain i el Iemen, no hi ha població civil a defensar?). A Fukushima, el pitjor accident nuclear de la història, només equiparable al que va passar a Txernòbil (caldrà esperar uns mesos per veure en quin escenari de contaminació radioactiva global ens situa). La resposta? Quina és? Existeix? Es visibilitza? Un article editorial del 3 d’abril al The Wall Street Journal anunciava una revolució en cas que el poder financer no pagués pel mal que ha fet. Sembla que els mitjans s’avancen a la realitat. Es televisa i es twiteja tot allò que no acaba

Ferran Parra

U

existint al carrer. Fins quan? Al món àrab, això va aguantar així fins que va mancar el menjar: la pujada del preu del pa i els cereals, però també de la benzina, va ser un dels factors desencadenants de la lluita contra la dictadura de Mubarack. A Catalunya, ja hi ha 144.000 persones aturades sense subsidi, un 21% més que durant el mes de febrer. L’escenari de l’esclat social s’acosta i alguns pensadors i pensadores de l’establishment econòmic i polític ja preveuen que això passarà i com contrarestar-ho. Els moviments que plantegen alternatives a l’actual model econòmic, financer, energètic, de consum i de treball farien bé de preparar-se pel moment. La resposta, en aquest cas, previsiblement, no serà conjuntural, ja que se’ns planteja un punt d’inflexió sistèmic, com feia dècades que no vivíem.

. COM S’HA FET

directa@setmanaridirecta.info

ls més de 610.000 aturats del Principat, un 25% dels quals ja no rep cap tipus de prestació, mostren un cop més la cara més crua de la crisi econòmica. Una crisi que, coincidint amb els 100 dies de govern de CiU, cada cop és més palès qui l’ha provocada i qui l’acabarà pagant. Sense cap vergonya, Mas afirma que les retallades en sanitat i educació són un sacrifici, però també una inversió. I és cert, les retallades al famós estat del benestar són una inversió... Si més no per aquelles empreses, mútues i escoles privades que puguin quedar-se amb part del pastis. L’esquema és molt clar: primer, es desacredita la feina desenvolupada per la funció

E

pública i el conjunt de les seves treballadores; posteriorment, es retalla el finançament, i, finalment, es ven la privatització com l’única sortida possible. Copagaments, subcontractacions, licitacions... Diverses fórmules per acabar enriquint les mateixes butxaques. A aquest negoci, suma-li la part proporcional de corrupció, suborns i altres fórmules –més l’inevitable benefici del sector privat– i, més que retallar, hauràs augmentat ostensiblement el cost. Per sort, sempre podràs pal·liar aquest augment dels pressupostos acomiadant les treballadores del sector públic que estaven fent la mateixa feina. El resultat és clar: uns quants amics més en cartera, milers de treballadores del sector públic acomiadades i uns centenars de subcontractats. En definitiva,

aconsegueixes que les llistes d’espera als hospitals siguin prou llargues perquè la gent desisteixi; una educació pública saturada i sense recursos, i uns subministres bàsics que, a cada nevada, pluja o arc de sant Martí deixen de funcionar. El més sorprenent del cas és que moltes de les mesures que s’estan aprovant i que impliquen retallades del sector públic no només compten amb el suport de la patronal del país, sinó també de tot un sector de població que les ha aplaudides sota el pretext que tots ens hem d’estrènyer el cinturó, que hi ha massa funcionaris, que no treballen... Sorprenentment, els mateixos que que ho comenten mentre fan cua a l’atur, s’esperen al CAP o es pregunten com és que l’escola encara són barracons.

. EL RACÓ IL·LUSTRAT JOAN TURU

questa setmana il·lustra una d’aquelles paraules que solen ser habituals a la Barcelona dels moviments socials: voràgine. Voràgine d’actes i feines. El dimecres vam desmuntar la redacció de la DIRECTA, al Poble Sec. El dijous la vam traslladar al nou local del carrer Riego de Sants. El divendres, el dissabte i el diumenge vam estar condicionant el nou local. El dissabte també vam trobar un forat –un bon forat– per organitzar el festival Llibertat d’Expressió i llibertat de Creació a l’Ateneu Popular de Nou Barris. I ahir, el dilluns, ja ens vam posar a treballar a la nova redacció per fer aquest número que teniu a les mans. I tant contentes!! Bé, al nou local, ens hi trobem molt a gust; és espaiós i cèntric. Avui (dimarts) hem dinat al sol, al carrer Riego. Encara tenim alguns problemes amb el telèfon i Internet –que esperem solucionar aviat– i hem de fer bastanta feina de condicionament. Compartim el local amb les oficines de La Ciutat Invisible, el Centre de Documentació i la cooperativa Fil a l’Agulla, que encara no s’han instal·lat. Finalment, a Nou Barris, ens ho vam passar molt bé i vam rebre una notícia que ens fa molt contentes i que encén les alarmes de contagi: el Roger i l’Armel seran pare i mare. Felicitats!!! Qui seran les següents? S’accepten apostes. Fins la setmana que ve. Salut!

A

. FE D’ERRADES

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) Dipòsit Legal: GI-1528-2005 C. Riego núm. 37 baixos esquerra, 08014 Barcelona www.setmanaridirecta.info — directa@setmanaridirecta.info Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5

Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra amb finalitats comercials. SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra limitació reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. Aquesta publicació té una llicència Creative Commons AttributionNoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA

• Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. • El setmanari DIRECTA no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. ÀREES DE TREBALL DE LA DIRECTA redaccio@setmanaridirecta.info — ediciodirecta@gmail.com fotografia@setmanaridirecta.info — il.lustraciodirecta@gmail.com subscripcions@setmanaridirecta.info — distribucio@setmanaridirecta.info publicitat@setmanaridirecta.info — administracio@setmanaridirecta.info

Qui Som REDACCIÓ: Estirant del fil | David Fernàndez Impressions | Lèlia Becana Així està el pati | Jesús Rodríguez Quaderns d’Illacrua | quadernsillacrua@setmanaridirecta.info Roda el món | Laia Gordi i Ana Paola Van Dalen Observatori dels mitjans | David Bou Somolinos Expressions | Manel Ros i Anna Pujol Reig Agenda directa | Arnau Galí i Montiel La indirecta | Oriol Andrés FOTOGRAFIA: Albert Garcia IL·LUSTRACIÓ: Eulàlia Corbella i Alba Teixidor CORRECCIÓ: Laia Bragulat EDICIÓ: Xavi Martí COMPAGINACIÓ: Roger Costa Puyal PUBLICITAT: Tània Miró DIFUSIÓ: Blai Lindström DISTRIBUCIÓ: R.C.P. SUBSCRIPCIONS: Lèlia Becana ADMINISTRACIÓ: Jordi Raymond AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA

Corresponsalies BAIX LLOBREGAT: baixllobregat@setmanaridirecta.info BERGUEDÀ: bergueda@setmanaridirecta.info BARCELONÈS NORD: barcelonesnord@setmanaridirecta.info EL CAMP: elcamp@setmanaridirecta.info GIRONA: girona@setmanaridirecta.info L’HORTA: horta@setmanaridirecta.info MANRESA: manresa@setmanaridirecta.info MARESME: maresme@setmanaridirecta.info MENORCA: menorca@setmanaridirecta.info OSONA: osona@setmanaridirecta.info RIPOLLÈS: ripolles@setmanaridirecta.info SABADELL: sabadell@setmanaridirecta.info SOLSONÈS: solsones@setmanaridirecta.info TERRASSA: terrassa@setmanaridirecta.info TERRES DE L’EBRE: terresebre@setmanaridirecta.info TERRES DE PONENT: terresponent@setmanaridirecta.info VALLÈS ORIENTAL: vallesoriental@setmanaridirecta.info


DIRECTA 223 • 6 d’abril de 2011

així està el pati • 7

, així està el pati Noves mobilitzacions contra l’energia nuclear | PÀG. 9

;

Les promotores adjudicaran els pisos socials | PÀG. 10

;

;

Acusen d’abusos la guàrdia urbana de Tarragona | PÀG. 11

Tergiversen les actes del consistori de Sant Boi | PÀG. 12 PEIX

BARCELONA • EL PERSONAL DE L’HOSPITAL DE L’ESPERANÇA PREPARA MOBILITZACIONS PER L’ABRIL

Les plantilles hospitalàries es quadren davant les retallades de Boi Ruiz La tisorada es concretarà en acomiadaments, reducció de llits, sales d’operacions i urgències. Les treballadores contradiuen el conseller i asseguren que la qualitat assistencial sí es veurà afectada ALBERT GARCIA

Manu Simarro redaccio@setmanaridirecta.info

a retallada pressupostària del 10% decretada pel govern autonòmic català a tots els departaments ha calat fons al de Salut, un departament dirigit pel que, fins fa tres mesos, era el president de la unió de patronals hospitalàries Boi Ruiz. La tisorada no està trobant gaire oposició per part de les gerències dels centres, però sí a les plantilles, que denuncien manca de transparència i falta de bel·ligerància per part de les direccions i asseguren que les

L

Les retallades impulsades per CiU faran augmentar les llistes d’espera i la pressió sobre els serveis d’urgències retallades, tal com s’estan fent, afectaran la qualitat de l’assistència a les pacients, faran augmentar les llistes d’espera i derivaran en altres problemes més greus com l’augment de patologies derivades del no tractament d’altres, la pressió sobre els serveis d’urgències i l’aparició de costos addicionals. El pla de xoc, qualificat per les plantilles com “un atac a la sanitat pública que posa en perill el sistema sanitari públic i de qualitat”, és presentat per Boi Ruiz com “una mesura imprescindible per pre-

Una treballadora de l’Hospital Clínic sosté un cartell contra les retallades el passat 24 de març

servar un sistema sanitari gratuït, d’accés universal i equitatiu”. Davant les mesures, algunes plantilles com la de l’Hospital de l’Esperança estan començant a mobilitzar-se. Per on està passant la tisora? El Departament de Salut va assegurar en una nota de premsa que el pla de mesures urgents no suprimiria prestacions, sinó que simplement reordenaria i racionalitzaria els serveis sanitaris. Tanmateix, darrere d’aquesta afirmació, trobem l’eliminació de prestacions sanitàries a hospitals, cosa que comportarà acomiadaments,

d’una manera o altra. L’Hospital de Bellvitge, per exemple, tancarà dues plantes d’hospitalització (48 llits), més una tercera els caps de setmana, a més d’alguns quiròfans. A més, deixaran de contractar 700 places de suplents a l’estiu. A l’Hospital Clínic, es tancaran entre 50 i 100 llits, així com les Urgències del carrer de València, i a l’Hospital de Sant Pau, 52 llits, 32 dels quals d’una sala d’hospitalització que es tancarà sencera. Altres àrees que estan vivint la tisorada són l’estructura administrativa –on es reduiran en un 50% les despeses de representació, comunicació, publicitat o proto-

col–, l’àrea de farmàcia i l’àrea d’inversió, que es reduirà en un 20%, cosa que suposarà l’afectació del 60% d’actuacions del pla d’inversions. Les inversions no iniciades i la contractació d’obres per nous equipaments s’ajornaran. “La plantilla ha superat la fase de la por” “Primer va venir la retallada del 5% dels sous i ara la retallada de prestacions. Ens sentíem soles i ningú no ens ajudava, però gràcies al suport de l’Assemblea de Drets Socials de Gràcia i a una dona de la CGT, hem pogut moure’ns. S’ha superat la fase de la por i l’hospital

s’ha omplert de cartells”. Així de contundent es mostra una treballadora de l’Hospital de l’Esperança, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Segons explica, l’hospital va tancar una planta de pacients de llarga estada fa mesos i va recol·locar les treballadores fixes i interines, però va acomiadar les suplents i l’únic metge traumatòleg del centre. A l’Hospital de l’Esperança, els quiròfans es tancaran a la tarda, moment en què es feien les operacions de pròtesis de genoll i cirurgia de cataractes. La treballadora denuncia que aquesta mesura ha provocat acomiadaments a les àrees d’esterilització i reanimació del torn de nit i que farà augmentar les llistes d’esperes. A més, tindrà una repercussió directa en el nivell de vida de les pacients –moltes d’elles d’avançada edat–, ja que “o bé sortiran de casa i, donats els problemes físics, tindran algun accident, o bé optaran per quedar-se a casa, sense sortir al carrer”, amb els problemes psicològics que això pot comportar. L’Hospital de l’Esperança (que depèn en un 60% de la Generalitat de Catalunya i en un 40% de l’Ajuntament de Barcelona) també ha iniciat una maniobra que fa sospitar les treballadores que volen acabar amb el servei d’urgències de la nit. El nombre de pacients que arriben d’urgències ha disminuït notablement, ja que es desvien al nou Centre d’Urgència d’Atenció Primària situat a l’avinguda Joan de Borbó, cosa que “servirà per dir que el centre no és rendible i, així, legitimar la tisorada”. Per protestar i exigir Continua a la pàgina següent >>


8 • així està el pati

6 d’abril de 2011 • DIRECTA 223

, així està el pati >> Ve de la pàgina anterior

la retirada de les mesures, la plantilla i l’assemblea han iniciat una recollida de signatures i han convocat una asseguda el 12 d’abril a les 19h a la porta de l’hospital. També han convocat una manifestació el 19 d’abril a les 19h, que partirà de l’hospital i acabarà a l’ajuntament de la vila. La plantilla del Clínic ha convocat una mobilització el dijous 7 d’abril a les 14h al vestíbul central. Tanmateix, la convocatòria que aplegarà el conjunt de les plantilles serà la del 14 d’abril, a les 18h a la plaça Sant Jaume. La protesta, convocada per Metges de Catalunya, CCOO, SATSE, UGT i CATAC-CTS (IAC), clamarà contra el desmantellament de la sanitat pública. Maniobres per afavorir la privada El membre de la FTC-IAC i treballador de l’Hospital de Sant Pau Eduard Lucas denuncia dues situacions que titlla de “perverses” i assegura que hi ha alternatives a la tisorada. L’actual situació de dificultats està duent molta gent a abandonar les mútues i tornar al sistema públic. Els diners, però, es queden a les mútues i l’augment de la demanda fa que el sistema públic hagi de contractar mútues privades per satisfer-la. Fins i tot,

Un 50% de la retallada encara no s’ha concretat al Sant Pau i la gerència ja ha informat que tindrà relació amb la política laboral “s’estan cedint espais a mútues laborals i de trànsit després que acabi la jornada”. En el capítol laboral, Eduard Lucas denuncia un ERO encobert, ja que s’estan acomiadant treballadores que, com a suplents, cobrien algunes places de plantilla estructural fraudulentament –perquè haurien d’haver estat fixes– per donar cabuda a treballadores que es recol·loquen des d’altres àrees afectades per la plantilla. Un 50% de la retallada encara no s’ha concretat al Sant Pau i la gerència ja ha informat que tindrà relació amb la política laboral. El dèficit sanitari –xifrat en 850 milions el 2010– “es podria reduir amb una millor gestió”, sosté Lucas. “El model basat en la competència i l’autonomia dels centres ha fet que molts d’ells no comparteixin recursos i, per tant, es dupliquin costos. Es podria estalviar d’una altra manera, per exemple, centralitzant les compres de farmàcia i altres serveis o millorant els protocols assistencials”.

EL CAMP • CINC-CENTES PERSONES CONTRA ELS 250 ACOMIADAMENTS A L’HOSPITAL JOAN XXIII

Una sonora protesta espontània refreda l’eufòria electoral de Convergència i Unió MARC DEL JESÚS GALLISSÀ

Josep Maria Llauradó elcamp@setmanaridirecta.info

iverses treballadores de l’hospital tarragoní Joan XXIII, entre el dijous 31 de març i el divendres 1 d’abril, van convocar una concentració a través de les xarxes socials davant la filtració que el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas faria una visita a la ciutat el dilluns 4. Dies abans, havia sortit la notícia que les retallades sanitàries provocarien, entre d’altres, l’eliminació de prop de 250 llocs de treball. L’hospital públic tarragoní seria el centre més afectat per la mesura de tot el país. Al cap

D

Dies abans, havia sortit la notícia que les retallades sanitàries provocarien l’eliminació de 250 llocs de treball d’unes hores de convocar la protesta a les set del vespre davant l’ajuntament, alguns sindicats la van ajornar a les vuit davant del magatzem número 1, al moll de costa, ja que van saber que, una hora més tard, Mas assistiria a un míting en suport a la candi-

Les persones assistents al míting de CiU van rebre escridassades, però Artur Mas va entrar per la porta lateral

data municipal Victòria Forns. Finalment, totes dues convocatòries van seguir vigents i la gent ja es va aplegar a la plaça de la Font des de quarts de set per xiular contra la rebaixa en la qualitat de la sanitat pública. Al voltant de dues-centes cinquanta persones van rebre amb escridassades els càrrecs polítics que entraven a l’edifici consistorial, amb lemes com “Amb la salut no s’hi juga” o “La sanitat no és un negoci”, entre d’altres. Amb la presència de diverses membres dels movi-

ments socials i de les seccions sindicals sanitàries (la més nombrosa era la de la CGT, guanyadora de les darreres eleccions a l’hospital), l’arribada de Mas es va fer esperar gairebé una hora. En acabar, força gent es va dirigir a la segona convocatòria i va tallar el trànsit al carrer Unió i el carrer Apodaca, fins arribar al moll de costa, on ja hi havia un centenar de persones que havien respost a la segona crida. Un cop allà, en veure que els Mossos encara no havien instal·lat les

tanques divisòries, es va emplaçar la gent a avançar i entrar al recinte. Les espentes i els crits contra la policia van forçar que el president hi accedís per una entrada lateral. Després de fer el tomb per intentar envair l’espai per la porta del darrere, cosa que van impedir els cossos antidisturbis, al cap d’una estona, la mobilització es va dissoldre. La següent convocatòria de protesta per evitar els acomiadaments es preveu al mateix hospital el dimecres 5 d’abril al migdia.

JORDI BORRÀS

Un acte emotiu tanca els tres dies de protesta pel casal de joves La Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia va tancar, el 30 de març, els tres dies de mobilitzacions per un Casal de Joves autogestionat a l’actual Espai Jove La Fontana. Després d’un agressiu desallotjament nocturn de l’acampada a la plaça de la Vila per part de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, el jovent de les nou entitats del barri agrupades dins la plataforma van reforçar les activitats diürnes previstes i van rebre el suport de nombroses entitats gracienques. El conjunt del moviment de lleure juvenil (Minyons Escoltes, Escoltes Catalans i Esplais Catalans) va condemnar l’actuació del regidor del PSC Guillem Espriu i va demanar diàleg amb els grups de joves. J.R.


així està el pati • 9

DIRECTA 223 • 6 d’abril de 2011

, així està el pati CATALUNYA • LA CAMPANYA RUMB A GAZA ENCARA NECESSITA 48.000 EUROS PER COMPRAR L’EMBARCACIÓ

EL PRAT • LLUITA

Un dels vaixells de la segona Flotilla a Gaza sortirà del litoral de Barcelona

La CGT denuncia la política de contractació de Gearbox (SEAT) ARXIU

Jesús Rodríguez

Xavi Martí

redaccio@setmanaridirecta.info

baixllobregat@setmanaridirecta.info

na nova flotilla amb més determinació, més vaixells, més activistes i més materials. Aquesta serà la resposta a l’assalt de la primera Flotilla de la Llibertat, que va ser desmantellada per l’exèrcit israelià el 31 de maig de 2010, amb el tràgic balanç de nou persones mortes i una cinquantena de ferides de diversa consideració. Aquesta segona flotilla es coordinarà des de tota la Mediterrània i el dia d’inici de navegació de les diferents embarcacions està previst per a finals de maig, coincidint exactament amb el primer aniversari dels fets dramàtics que va viure la seva predecessora.

U

La Flotilla de la Llibertat II comptarà amb un nombre de vaixells superior al que es van noliejar l’any passat La Flotilla de la Llibertat II comptarà amb un nombre de vaixells superior al que es van noliejar l’any passat; la xifra que es contempla avui dia ronda la desena d’embarcacions de diferents característiques. Una d’elles sortirà des de Catalunya i, previsiblement, des del litoral de Barcelona. Els detalls sobre el punt de parti-

a secció sindical de la CGT a l’empresa Gearbox, que pertany al grup SEAT, ha denunciat, des de 2007, la política de contractació de l’empresa, basada en “la redacció de contractes que es converteixen en frau de llei”. La CGT reclama a Gearbox que les persones que tenen contractes eventuals i que sumen dos anys de feina a l’empresa passin a tenir contractes fixos. Des d’aquest sindicat, es manifesta que “la direcció utilitza un cercle viciós, il·legal i sense moralitat”, ja que “acomiada els treballadors eventuals per substituirlos per d’altres de nous” o bé “torna a contractar aquells treballadors acomiadats anteriorment després que hagin estat a l’atur durant més de set mesos”.

L

Flotilla de la Llibertat durant la primera edició, l’any passat

da, però, encara es mantenen en secret per raons de seguretat, ja que, durant les últimes setmanes, el govern israelià ha incrementat les pressions diplomàtiques als governs europeus (entre ells, l’executiu de Zapatero), per impedir que els vaixells salpin des dels seus països d’origen. Aquest vaixell de passatgers tindrà capacitat per dues-centes persones i escortarà un altre vaixell de mercaderies molt més gran que es noliejarà conjuntament amb d’altres països i que tindrà la missió de transportar tones i tones de material escolar i d’altres béns bàsics necessaris per la població de la Franja de Gaza, que viu un bloqueig fronterer

que impossibilita l’entrada dels materials bàsics de les escoles i els hospitals palestins ubicats en aquest petit territori de quaranta quilòmetres de llarg i quinze d’ample (com la comarca del Maresme) on malviuen més d’un milió i mig de persones. La campanya catalana per impulsar la nova flotilla ha comptat amb desenes d’actes de promoció, com concerts, xerrades i tallers de divulgació a les escoles. També s’ha fet una col·lecta econòmica àmplia, amb aportacions voluntàries al compte corrent solidari que podeu trobar a la pàgina web www.rumboagaza.org. Encara falten 48.000 euros per la compra del vaixell de passatgers, que ani-

ran a fons perdut tenint en compte els riscos evidents del trajecte. A dia d’avui, prop de 400 persones han omplert els formularis per viatjar a l’embarcació, totes elles assumint els perills que es plantegen, però amb la determinació d’arribar a la Franja de Gaza. L’organització Rumb a Gaza haurà de fer una selecció entre totes elles per la impossibilitat de salpar amb un nombre de persones tan elevat. S’han constituït divuit grups de suport a tot l’Estat espanyol, entre els quals trobem els de Catalunya, València, Elx, Alacant i Menorca i els del País Basc, Madrid, Galícia, les Canàries o Valladolid, entre d’altres.

MÓRA D’EBRE • SEGONS LA COORDINADORA ANTINUCLEAR, LA CATÀSTROFE JAPONESA OBRE UN NOU ESCENARI

Els grups antinuclears reactiven la denúncia contra l’energia atòmica Andreu Curto terresebre@setmanaridirecta.info

rop de 250 persones es van concentrar, l’1 d’abril, a les portes del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, ubicat a Móra d’Ebre, per protestar contra la possible instal·lació del cementeri de residus radioactius al municipi d’Ascó. Els grups antinuclears creuen que l’acumulació d’instal·lacions atòmiques en un mateix complex és contraproduent, “així ho ha demostrat Fukushima, que acollia sis reactors, piscines de residus

P

individuals i comunes, laboratoris d’investigació nuclear, centres de control compartits i fins i tot un cementeri de residus radioactius”, afirmava un dels portaveus antinuclears. Segons la Coordinadora Anticementeri Nuclear de Catalunya (CANC), la catàstrofe japonesa obre un nou escenari, en el qual s’haurien d’exigir nous paràmetres a les plantes atòmiques. Cap de les centrals nuclears operatives als Països Catalans no està preparada per afrontar situacions de talls de subministrament elèctric, sequeres, inundacions o acci-

dents aeris; per tant, creuen que “haurien de tancar-les per no posar en risc les persones i el territori”. També van voler remarcar que “en un radi de 50km al voltant d’Ascó, hi viuen més de 400.000 persones” i ja hi ha dos centrals nuclears, dos piscines de residus d’alta activitat, el polígon químic de Flix a tres quilòmetres, la carretera de transports perillosos C12 i, riu Ebre amunt, els embassaments de Riba-roja i Mequinensa. A Barcelona, el 17 de març, pocs dies després de l’inici de la crisi nuclear del Japó, prop de 500 persones es van manifestar

a la plaça Sant Jaume per demanar l’apagada de les centrals nuclears. El proper 7 d’abril, l’Ateneu la Torna de Gràcia acollirà la presentació del col·lectiu Antinuclears de Barcelona, que comptarà amb una xerrada de Marcel Coderch, enginyer doctorat pel MIT i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. El 14 d’abril, a les Cotxeres de Sants, han organitzat una conferència amb François Diaz Maurin, enginyer nuclear. De cara als propers mesos, s’estan preparant més actes i mobilitzacions antinuclears.

Gearbox fabrica les caixes de canvis pel grup Volkswagen A la planta de Gearbox, es fabriquen les caixes de canvi per tot el grup Volkswagen i, segons la CGT, “des de l’any 2005, s’està experimentant un augment progressiu de la producció i dels beneficis que no es tradueix en contractacions estables i de qualitat”. El secretari d’acció sindical a Gearbox, Enrique Fernández, ha indicat a la DIRECTA que “des de l’any 2007, han passat per la planta més de 400 treballadors, dels quals, només alguns han estat contractats de nou”. Fernández assegura que l’empresa “fa contractes de tres mesos en tres mesos”, cosa que impossibilita que les treballadores denunciïn aquesta situació, ja que “tenen por que no les tornin a contractar”. La CGT ha denunciat aquesta política a Inspecció de Treball de la Generalitat sense comptar amb el suport dels sindicats UGT i CCOO, que també formen part del comitè de Gearbox i que manifesten que no ho denuncien “perquè així s’evita que l’empresa presenti un ERO”. A més de la denúncia a Inspecció de Treball, cal dir que també existeixen sentències contràries a la política de Gearbox que han estat ratificades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fernández indica que la política de Gearbox “compta amb el beneplàcit de la direcció de SEAT i de la Conselleria de Treball”. El representant de CGT conclou dient que Gearbox deu prop de 100.000 hores de feina a la plantilla, que suma 1.070 persones (de les quals, actualment, prop de 100 són eventuals).


10 • així està el pati

6 d’abril de 2011 • DIRECTA 223

, així està el pati CATALUNYA • LA FAVB ALERTA QUE LA MESURA INCENTIVARÀ LA CORRUPCIÓ

El govern cedirà l’adjudicació dels pisos protegits a les promotores d’habitatge ARXIU ALBERT GARCIA

Gemma Garcia redaccio@setmanaridirecta.info

ecent complerts els cent dies de govern de Convergència i Unió, les primeres intencions en matèria d’habitatge de la Generalitat s’han filtrat a la premsa a través d’una reunió amb l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE). El 30 de març, El Periódico va publicar les intencions del secretari d’Habitatge, Carles Sala Roca: “És la nostra voluntat aconseguir que el promotor, públic i/o privat sigui qui dissenyi i sigui qui dirigeixi un procediment d’adjudicació, el màxim de simple possible per tots els habitatges de promoció”. A més de

R

El sistema actual d’adjudicació, però, tampoc no s’ha lliurat de les pràctiques fraudulentes en matèria de pisos de protecció oficial

La nova política d’habitatge també contempla rebaixar la qualificació dels habitatges socials dels 90 anys actuals fins als 30 cedir l’adjudicació a les promotores, que fins ara estava en mans de Generalitat i ajuntaments en un 70%, la nova política d’habitatge també contempla rebaixar la qualificació dels habitatges socials dels 90 anys actuals fins als 30 i permetre l’accés a una segona residència a les persones propietàries d’un habitatge protegit. La Secretaria

aquesta declaració d’intencions extraoficial posa en evidència la “voluntat privatitzadora” del govern de Mas. A més, alerta, “consolida que l’habitatge tingui sortida de propietat, es destini a classe mitjana alta i s’incentivi la corrupció en l’adjudicació”. Xavier Becerra, responsable de polítiques d’habitatge de CCOO, lamenta que “el procés esdevindrà més opac” i que en definitiva, “afavorirà els promotors i no pas els ciutadans”. Tot i així, puntualitza que també són crítics amb el registre actual i el “blindatge dels ajuntaments per fer clientelisme”. Si són els matei-

Promoció de pisos de protecció oficial a Bellvitge

d’Habitatge no ha volgut fer declaracions. Aquest traspàs en l’adjudicació d’habitatge social ha creat alarma

entre diverses entitats com la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Ada Colau ha assegurat a la DIRECTA que

xos promotors que es fan càrrec de la gestió de les llistes, desapareixerà el registre únic –la base de dades on s’havia de figurar per optar a un pis protegit– i, per tant, deixarà de ser un instrument per conèixer la demanda real d’habitatge de protecció oficial per poder ajustar l’oferta. L’Associació 500x20 de Nou Barris, que defensa un parc públic assequible d’habitatge, critica el

registre actual perquè considera que el repartiment per sorteig és injust i no s’hi pot accedir si no es té una bona nòmina i denuncia que les mesures anunciades empitjoren la situació. Salva Torres, membre de l’associació, considera que CiU vol “posar la guineu a vigilar les gallines” i, per tant, hi haurà un “increment del frau i dels pagaments de sotamà”. Males pràctiques El sistema actual d’adjudicació, però, tampoc no s’ha lliurat de les pràctiques fraudulentes en matèria de pisos de protecció oficial. Hi ha hagut cobrament de sobre-preus en diner negre per tenir prioritat en l’accés a l’habitatge o adjudicacions a persones que no tenen una necessitat real, per raons d’amistat amb la promotora. A Badia del Vallès, la crisi va destapar un frau de centenars de pisos de protecció oficial que s’havien venut sense control a preus que triplicaven els permesos per habitatge social. Al barri del Gornal de l’Hospitalet de Llobregat, dues agències immobiliàries cobraven en negre els tràmits per vendre pisos protegits i, al barri del Poblenou de Barcelona, els millors pisos protegits van ser atorgats per la cooperativa d’habitatges Llar Unió Catalonia, promotora d’UGT, a alts càrrecs del sindicat. ICV-EUiA ha demanat la compareixença del secretari d’Habitatge Carles Sala davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya perquè expliqui les noves polítiques de sòl i habitatge del govern. HELENA OLCINA I AMIGÓ

PAÍS VALENCIÀ • RETALLADES DEL GOVERN

Milers de persones es manifesten per l’escola pública Directa Horta horta@setmanaridirecta.info

es polítiques educatives de la Generalitat Valenciana posen en perill l’escola pública. Sota aquesta premissa, milers de persones es van manifestar pels carrers de València el dissabte 2 d’abril, convocades per la Plataforma per l’Ensenyament Públic i Escola Valenciana. La jornada va començar amb una concentració davant la seu del govern, per substituir la Festa Infantil que va ser des-

L

convocada per la manca de permís per part de l’Ajuntament. Tot seguit, una cercavila va arribar fins el barri de Benimaclet, on es va celebrar un concert de cloenda. A la festa final, hi van coincidir el desè aniversari del Centre Social Terra, la trobada veïnal Benimaclet T’estime i l’inici de les Trobades d’Escola Valenciana. Aquestes van continuar l’endemà diumenge a Alacant i Sagunt i, fins el 4 de juny, recorreran la majoria de comarques del País Valencià.

Cercavila per l’ensenyament públic i en valencià


així està el pati • 11

DIRECTA 223 • 6 d’abril de 2011

, així està el pati CATALUNYA • STOP BALES DE GOMA ES CONCENTRA A LA PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA PER EXIGIR-NE LA PROHIBICIÓ TOTAL

Els Mossos pretenen disparar a un metre JUANFRA ÁLVAREZ

David Fernàndez redaccio@setmanaridirecta.info

mb una velocitat de 300 km/h, disparada a una distància variable que oscil·la entre 1 i 80 metres i adaptada, també, pel llançament de gasos lacrimògens, així serà la nova munició dels Mossos d’Esquadra. El Departament d’Interior ha enllestit el nou reglament que incorpora les pilotes de golf com a nova munició complementària de les unitats antidisturbis. El reglament, vigent des del mes de març, aclareix finalment l’adquisició de dos tipus de munició pel llançador militar suís GL-06LL: distància curta (entre 1 i 50 metres) i llarga (entre 20 i 80 metres) que només es podrà disparar a les cuixes i les cames. Com ja s’havia anunciat, Interior deixa les pilotes de goma de cautxú com a darrer recurs repressiu. El comissari Sergi Pla, cap de la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO), les ha defensades sense embuts, apel·lant a la trajectòria imprevisible i indiscriminada i al pànic que generen: “Els manifestants no saben contra qui impactaran i corren per evitar que els toqui a ells”. Es dóna la circumstància que el germà del comissari, Marc Pla, serà el responsable d’ordenar l’ús d’aquestes escopetes, ja que recentment ha estat nomenat sotsinspector de la Brigada Mòbil del cos d’antidisturbis, en substitució de Simón Cayuela.

A

Un dels participants al ‘flash-mov’ contra les bales de goma realitzat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

Reglament per la nova munició El nou reglament també ha inclòs la possibilitat que els nous llançadors de pilotes de golf i les escopetes de pilotes de goma disparin fumífers i lacrimògens, però només en casos de “violència extrema”, afirma Pla, que reconeix que fins ara s’ha descartat perquè la seva “afectació és indiscriminada” i provoca “problemes respiratoris greus”. Els Mossos també disposen, com a complement per la dissolució de multituds, d’un

camió-llançador d’aigua: es tracta d’un Mercedes Benz Unimog 1700 que mai no s’ha utilitzat. Pla addueix que “no és una alternativa clara a les pilotes” i que, en altres països on s’empra, “s’han atropellat persones” i “s’han perdut ulls” a conseqüència de la força amb què surt projectada l’aigua. ‘Flash-mov’ al carrer Davant el rearmament policíac, l’associació Stop Bales de Goma, que des del mes de setembre dinamitza

la campanya per exigir la prohibició total d’aquesta mena de municions, ha manifestat el seu “rebuig total” a les noves directives i ha alertat de la gravetat que implica “disparar a menys d’un metre de distància”. L’associació recorda que la precisió és, sobretot, “una qüestió de context” –per tant, molt difícil d’aplicar contra multituds– i que la nova munició només afegirà “més tensió” i permetrà que els Mossos “disparin molt més que ara”. Per mostrar el seu rebuig a aquesta decisió, Stop Bales

de Goma va convocar un flash-mov a la plaça Sant Jaume de Barcelona el dissabte 2 d’abril. Més de 200 persones amb una bena al cap van reproduir un Stop gegant al terra de la plaça per recordar que, durant els darrers dos anys, quatre persones han perdut un ull a Catalunya i per exigir de nou l’eradicació definitiva de les pilotes de goma. L’associació també es va reunir, el dimecres 30 de març, amb el Conseller d’Interior Felip Puig i el nou director general de la policia, Manel Prat. Nicola Tanno i Clara Cols (en representació de l’associació) i el director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez, van demanar que els Mossos, com ja han fet altres policies europees, renunciïn a aquesta mena de munició. Puig i Prat van defensar que, en determinades situacions, s’han d’emprar materials altament dissuasius, tot i saber que poden produir lesions no desitjades. Puig, però, va restar obert a la posició que pugui adoptar el Parlament després del debat social i polític que ha promogut Stop Bales de Goma. Manel Prat es va mostrar molt insensible davant una persona que ha perdut l’ull per l’impacte indiscriminat d’una pilota de goma: “A Catalunya, els últims dos anys, hi ha hagut X manifestacions, X hores de manifestacions, X milions d’hores de manifestacions: és a dir, només el 0,0000001% de manifestants han rebut una ferida per culpa d’una bala”.

TARRAGONA • DUES-CENTES PERSONES ES CONCENTREN A LA PLAÇA DE LA FONT

Clam contra els abusos de la Guàrdia Urbana Josep Maria Llauradó

DIEGO CORREDOR

elcamp@setmanaridirecta.info

a Plataforma Aturem els Abusos de la Guàrdia Urbana va engegar, ara fa uns mesos, una campanya pública contra el regidor de seguretat ciutadana de Tarragona, Carles Castillo, i va entonar el lema Jordi Absolució. El dimarts 5 d’abril, dues-centes persones es van reunir a la plaça de la Font per donar suport a aquest jove pel judici al qual ha de fer front el 6 d’abril. Els fets en litigi són fruit d’una llarga trajectòria de conflictivitat amb la Guàrdia Urbana de Tarragona, per multes i detencions polèmiques, o ja sigui per anar amb monopatí, dur el gos o la bicicleta a la platja, o plantejar qualsevol acció reivindicativa. L’ordenança de convivència cívica, molt restrictiva, és l’assot de les tarragonines i els tarragonins. Aquest cas en concret té els seus orígens un parell d’anys enrere, durant el període hivernal de rebaixes, quan l’assemblea feminista revolu-

L

Dues-centes persones es concentren a la plaça de la Font de Tarragona

cionària Cau de Llunes va dur a terme un acte que va acabar en pallissa policial. Aquell cas, un judici lent, encara no ha estat resolt. Mentrestant, els moviments socials van continuar fent la seva quotidianitat, amb una certa calma que, posteriorment, va desembocar en multes per fets succeïts molts mesos anteriors. Però d’aquells primers fets es va derivar que durant el carnestoltes de l’any passat, en una festa a l’Ateneu okupat l’Espina, diverses patrulles es presentessin al carrer que l’acull. A l’hora de sortir, van agafar un jove militant de l’organització Endavant que clamava per l’abús racista dels policies vers un company seu. Quatre mesos més tard, el mateix jove celebrava la finalització del curs amb amics en un concorregut carrer de bars de la ciutat. Dins la normalitat, un cotxe de la Guàrdia Urbana va passar pel seu costat i es va aturar. Els agents van identificar els nois, i amb ells es trobava també en Jordi, encausat judicialment en el cas. Segons mani-

festa ell, a les seves xerrades arreu del Camp per explicar els fets: “Quan els agents en identificar-nos van veure que alguns tenien pendent el cas del carnestoltes, la seva actitud va canviar” i, finalment, els van posar una multa de mil euros a cadascun dels presents. Com que no la van voler signar, els van envoltar i van esperar que fessin alguna cosa per justificar la seva detenció. Tot seguit, els van emplaçar a pujar al cotxe i, quan ho van fer, amb el desconcert de la situació, en Jordi va abandonar el vehicle. Aquesta acció va ser resposta amb una clau marcial per tombar-lo al terra, detenir-lo i dur-lo al calabós sota acusació d’atemptat a l’autoritat. Per contrarestar la pena que li podia caure, tot i haver-se declarat innocent, cenyintse a la veritat va denunciar la Guàrdia Urbana per detenció injustificada. En el judici ràpid, però, l’acusació és d’intent de fuga i d’agressió a l’autoritat. En total, la sentència podria traduir-se en dos anys i mig de presó.


12 • així està el pati

6 d’abril de 2011 • DIRECTA 223

, així està el pati BAIX PENEDÈS • ES PREVEU CONSTRUIR-HI UN HOTEL DE LUXE I DOS-CENTS HABITATGES

L’Ajuntament de Bellvei programa un camp de golf a una muntanya protegida projecte, amb l’argument que aquest és clarament especulatiu, arrasarà la muntanya de la Muga, comportarà malgastar milers de litres d’aigua i crearà el tercer camp de golf de la comarca (just al costat de Bellvei ja n’hi ha un). També creuen que és mentida que Bellvei necessiti més oferta d’habitatges, ja que la meitat d’habitatges del poble són de segona residència i, a més, el pla actual ja reconeix sòl urbanitzable per fer-ne 1.000 més, un creixement desaforat.

“La zona es va veure afectada per un incendi forestal l’any 2003 i la llei no permetria un canvi d’usos del sòl” La zona de la Muga on es vol construir el camp de golf i la urbanització

Xavi Miquel baixllobregat@setmanaridirecta.info

Ajuntament de Bellvei (Baix Penedès) va aprovar, al ple municipal del 31 de gener, una modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament amb l’objectiu d’urbanitzar 100 hectàrees a la zona del Castell de la Muga. L’equip de govern (CiU i PP) va presentar el projecte, que comptarà amb un camp de golf de divuit forats, un hotel i un nou barri de 200 habitatges. En aquesta remodelació, l’Ajuntament ha assegurat que es faran 70 habitatges de protecció oficial, es restaurarà el castell i es construirà

L’

una residència per la gent gran. Si tira endavant, el projecte serà desenvolupat per 9Mar una societat vinculada a l’elit convergent de la comarca. Zona protegida La muntanya de la Muga és l’únic espai agroforestal que té el municipi de Bellvei i, tot i que no està inclosa dins la Xarxa Natura 2000 ni el PEIN, sí que està definit com a sòl de protecció especial pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCP). Tot i així, aquest pla també deixa la porta oberta perquè aquest espai es pugui qualificar com a sòl urbà o urbanitzable “si es demostra

que millora substancialment la façana actual de la urbanització”. També s’ha de tenir en compte un document del Departament de Medi Ambient de 2007, que feia una valoració ambiental negativa del pla per trencar la connectivitat ecològica i l’espai de biodiversitat en una zona que rep una gran pressió urbanística. Aquest document també esmentava que la zona afectada per la remodelació era un espai que havia patit un incendi l’any 2003 i això podria entrar en contradicció amb la llei 43/2003 que prohibeix canviar l’ús del sòl en un termini de 30 anys. Aquest informe i la pressió dels grups ecologistes van fer tirar

enrere l’alcalde en relació a un projecte que es va presentar l’any 2001. Aquest projecte preveia, entre altres coses, la construcció de 400 habitatges i més de 200 places hoteleres de luxe. Ara, el projecte ha estat reduït i l’alcalde, el convergent Josep Fonts, l’ha justificat amb l’argument de la creació de llocs de treball i l’augment de l’interès turístic del municipi i farà que la urbanització Baronia del Mar s’acosti al nucli de Bellvei, cosa que crearà una continuïtat a la vila. Dures crítiques L’Entesa per Bellvei (grup a l’oposició) ja ha presentat al·legacions al

Josep Fonts és alcalde de Bellvei des de fa 25 anys i ja ha tirat endavant alguns projectes conflictius que han rebut fortes crítiques dels grups ecologistes i dels partits a l’oposició. La remodelació del casc antic –que va suscitar denúncies de tràfic d’influències–, el cobriment amb formigó del torrent de la Pellisseta o la construcció d’un polígon industrial al Sector 15 –on es va demostrar que la germana de l’alcalde tenia terrenys– són algunes de les denúncies que s’han fet a l’Ajuntament els darrers anys. També és recordat per unes declaracions en un ple de l’any 2009, on va assegurar que “la millor empresa del polígon dels Masets és el prostíbul”.

SANT BOI DE LLOBREGAT • DESAPAREIXEN LES REFERÈNCIES ALS ACORDS MUNICIPALS AMB UNA EMPRESA CONSTRUCTORA

El consistori canvia les actes de les juntes de govern per un simple extracte Víctor Torres baixllobregat@setmanaridirecta.ino

Ajuntament de Sant Boi (Baix Llobregat) ha decidit retirar les actes de les juntes de govern que penjava íntegrament a la seva pàgina web i les ha substituïdes per simples extractes amb notes breus, on no apareixen la majoria d’acords més importants. Alguna de la informació eliminada fa referència a diversos

L’

tractes comercials que l’Ajuntament va dur a terme amb l’empresa del sector de la construcció Edivica 2025. Un d’aquests tractes va consistir en la signatura d’un conveni de col·laboració per la Fira de la Puríssima de l’any 2009, emparant-se en l’article 4.1d de la Llei de Contractació Pública. L’article esmentat diu que els ajuntaments podran evitar el procés de concurs públic de contractació si hi ha una indeterminació prèvia de les fei-

nes a desenvolupar i si no hi ha més remei que externalitzar-les. Resulta estrany pensar que existeixin feines que satisfacin els requisits de l’article 4.1d durant la Fira de la Puríssima i que, a més, hagin de recaure sobre una constructora. La quantitat de diners públics que s’han pagat pels serveis proporcionats i la naturalesa d’aquests és una incògnita. El que no és cap incògnita és la identitat de les persones que hi ha darrere

d’aquest negoci; es tracta de la família propietària i administradora del hòlding UGISA. El nom d’aquest hòlding no és gaire conegut, però el d’una altra de les seves empreses sí que ho és: Pichuki SL, la societat mercantil que els ha permès especular amb el patrimoni de l’Ateneu Santboià durant més de deu anys. Segons membres de l’Ateneu Santboià, “l’Ajuntament ens ha tornat a sorprendre retallant dràs-

ticament el dret d’informació que pren l’equip de govern” (governat per PSC, ICV, CiU i ERC). I afegeixen: “Allò referent a la gestió del municipi que, abans, les ciutadanes podíem conèixer des de casa mitjançant una recerca per Internet, ara ha desaparegut de la xarxa; d’aquesta manera, es perpetua un episodi més d’antidemocratització de les institucions públiques del sistema capitalista”.


Quaderns d’Illacrua 56

A FONS | DISCURS I PRAXI ALTERNATIVES EN EL MÓN RURAL

Cap on va el moviment agroecològic? Des de la gestació del moviment social agroecològic a l’Amèrica Llatina durant la dècada dels 80, múltiples iniciatives han enriquit i donat diversitat al moviment, al qual s’ha incorporat –des dels anys 90– la lluita per la sobirania alimentària. A Catalunya, bevent del bagatge de les diverses alternatives autogestionàries al model agroalimentari industrial, així com de les experiències de producció ecològica, de suport a les lluites camperoles del Sud i de consum crític i comerç just, el moviment per l’agroecologia i la sobirania alimentària es troba en un moment de consolidació. Aprofitant la celebració de la Tercera Setmana de Lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària entre el 10 i el 17 d’abril, fem un repàs a la trajectòria, les potencialitats i les contradiccions del moviment.

DIRECTA 223 6 d’abril de 2011

Guillem Tendero afons@setmaridirecta.info

IL·LUSTRACIÓ: François Pagès

El moviment social agroecològic es va gestar durant la dècada dels 80 a l’Amèrica Llatina, fruit d’un procés de convergència d’organitzacions camperoles i indígenes que coincidien a oposar-se de manera frontal al model de desenvolupament imposat des dels països del Nord. Un primer cicle de lluita d’aquest moviment es va tancar l’any 1994 a la selva Lacandona, amb l’aixecament del moviment neozapatista, l’actor social clau, juntament amb el Movimento dos Sem Terra (MST) del Brasil, en la configuració del discurs i la praxi antagòniques rurals. Un any abans, el 1993, havia nascut La Vía Campesina, la coordinadora internacional camperola de referència. Tot i tenir una major implantació als països del Sud, actualment, aquesta coordinadora està constituïda per centenars d’organitzacions pageses, comunitats indígenes, jornaleres sense terra i col·lectius rurals d’arreu del món. D’altra banda, l’origen del concepte de sobirania alimentària es remunta a l’any 1996. La seva aparició es va gestar al Sud global, en el marc del llarg cicle de lluites del qual hem referit les fites llatinoamericanes; una lluita protagonitzada per les resistències camperoles a la imposició del model agroalimentari i de desenvolupament capitalista per part de les institucions financeres internacionals, les agències intergovernamentals i les potències estatals del centre de la mà de les seves multinacionals. Davant d’aquest intent d’imposició, les lluites camperoles defensaven un model productiu i social adaptat a la realitat regional i als anhels de justícia social i ambiental de les comunitats rurals i els pobles indígenes de la perifèria.

Posteriorment, a finals de la dècada dels anys 90, l’assumpció de la reivindicació de la sobirania alimentària per part de l’aleshores emergent moviment antiglobalització va tenir una importància cabdal. Amb el pas del temps, aquella primera reivindicació més centrada en l’àmbit productiu i rural, així com en la realitat dels països de la perifèria, ha anat incorporant multitud de veus, organitzacions i col·lectius d’arreu del món –tant pagesos com no pagesos– que han contribuït a enriquir la noció de sobirania alimentària amb les reflexions i les propostes que aquestes actores han anat desenvolupant dins els

La lluita per la sobirania alimentària reivindica el dret de tots els pobles, comunitats i nacions de definir les seves polítiques agrícoles, pesqueres, alimentàries i d’ordenació del territori seus àmbits d’actuació respectius (consum, comerç, drets humans, ordenació del territori, justícia de gènere, etc.). D’aquesta manera, el principi de sobirania alimentària ha esdevingut un nou paradigma social i de desenvolupament, que avui dia es presenta com una alternativa sòlida i necessària al model socioeconòmic i de desenvolupament capitalista. La sobirania alimentària és, per tant, una alternativa ideològica i política que defensa un discurs crític i planteja unes pràctiques eminentment


pàg. 2

transformadores. En aquest sentit, va més enllà dels aspectes tècnics propis d’altres conceptes com la seguretat alimentària i es constitueix com un marc de reacció davant la lògica capitalista i les teories neoliberals aplicades als sistemes agroalimentaris. La lluita per la sobirania alimentària reivindica el dret de tots els pobles, comunitats i nacions del món de definir les seves pròpies polítiques agrícoles, pesqueres, alimentàries i d’ordenació del territori de manera que siguin apropiades a les seves circumstàncies úniques ecològiques, socials, econòmiques i culturals i de manera que garanteixin una alimentació equilibrada, suficient i saludable al conjunt de les seves poblacions. D’acord amb el seu caràcter transversal i la seva importància per la subsistència humana, aquesta proposta de nou model agroalimentari s’estén a tots els àmbits de la vida social. A efectes pràctics, l’existència d’una agenda política comuna ha permès construir un moviment internacional, vertebrat principalment per La Vía Campesina, en què tenen cabuda una gran diversitat de col·lectius i actores, cadascuna de les quals aporta reivindicacions i propostes adaptades a la seva realitat local i/o sectorial. Es creen, així, xarxes i aliances que pretenen posar fi a la dicotomia que tradicionalment ha enfrontat els països i les regions del centre amb les de la perifèria. Aquesta riquesa és un dels punts forts del moviment, però, a la vegada, exigeix un procés de reflexió constant sobre l’aplicació pràctica del concepte

DIRECTA

223 • 6 d’brial de 2011

en els diferents contextos territorials, socioeconòmics i culturals que existeixen arreu del planeta. Experiències a Catalunya

Coincidint amb el sorgiment del moviment ecologista català, des de finals dels anys 70 i fins a mitjan dels 90, un ventall ampli d’agents van introduir i desenvolupar a Catalunya les primeres alternatives autogestionàries al model agroalimentari industrial. Durant la segona meitat dels 70 i durant els anys 80, van marxar al camp (primer al Vallès, més tard al Maresme, al Montseny i a la Garrotxa) els primers grups

Un dels punts forts de la sobirania alimentària és l’existència d’una agenda política comuna, cosa que ha permès construir un moviment internacional de neorurals, que van adoptar l’agricultura ecològica com a estratègia d’autoabastiment. També durant aquesta etapa, van sorgir les primeres associacions del ram, les primeres experiències productives, les primeres iniciatives d’acostament entre productores, consumidores i tècniques en producció agrària ecològica, les primeres iniciatives de certificació, les primeres cooperatives de consum ecològic i les primeres ofertes formatives en pro-

IL·LUSTRACIÓ: François Pagès

ducció agrícola ecològica i energies renovables. Els primers (i tímids) suports institucionals a la producció agrícola ecològica es concreten a finals dels 80 i durant la primera meitat dels 90. Aquestes accions institucionals van coincidir amb l’inici d’un període de fort creixement del sector i amb el principi de la deriva de l’agricultura ecològica cap a la plena integració en l’entramat capitalista. Paral·lelament, però, també van aparèixer diverses iniciatives que esdevindrien cabdals pel moviment: neixen les primeres associacions de defensa vegetal, les primeres experiències de cooperació entre projectes productius ecològics, nous comitès de suport a les lluites camperoles del Sud, noves associacions i entitats vinculades al consum crític i al comerç just, etc. Aquestes riques experiències constitueixen els antecedents de l’actual moviment agroecològic i per la sobirania alimentària català, que es va començar a gestar a finals dels anys 90, en un context caracteritzat pel fort creixement del sector ecològic, la creixent mercantilització de l’agricultura ecològica i la ràpida neutralització del seu potencial transformador. En aquest context, sobretot a partir de l’any 2000, té lloc una proliferació important de noves experiències, projectes i col·lectius que podríem situar en l’òrbita de l’agroecologia i la sobirania alimentària. Llavors va començar un procés de convergència entre els sectors més polititzats dels àmbits del

A FONS

consum i la producció ecològiques, algunes col·lectivitats i centres socials de l’àmbit rurbà i rural (neorurals vinculades al corrent de l’okupació i la preokupació rural) i algunes associacions i ONG combatives, que, després d’acompanyar les lluites camperoles del Sud durant gairebé una dècada, van començar a fer sensibilització i acció política per la sobirania alimentària a Catalunya. Des d’aleshores, les experiències i els col·lectius que s’autoanomenen agroecològics i reivindiquen l’agricultura ecològica com a eina de transformació social s’han multiplicat: iniciatives productives, bancs de llavors autogestionaris, centres socials i col·lectivitats rurbanes i rurals, horts comunitaris, publicacions especialitzades, grups i cooperatives de consum ecològic, projectes de recerca, formació i divulgació, mercats agroecològics i/o de pagès, menjadors escolars ecològics, campanyes d’incidència política que fan ús d’amplis repertoris d’acció, etc. Aquesta efervescència –tot i que amb alts i baixos– s’ha prolongat durant tota la primera dècada del segle XXI fins a l’actualitat. Un balanç provisional

Deu anys després de la incipient emergència del moviment agroecològic i per la sobirania alimentària català, el nombre de col·lectius i organitzacions que treballen per la sobirania alimentària, així com el nombre i l’abast de les iniciatives que estan tirant endavant, indiquen que ha arribat l’hora de co-


DISCURS I PRAXI ALTERNATIVES EN EL MÓN RURAL

DIRECTA

223 • 6 d’abril de 2011 • pàg. 3

Aliances per articular el moviment

El moviment, a Catalunya, presenta una desconnexió respecte a les lluites en defensa del territori i ecologistes i dificultats per donar continuïtat a les coordinacions i espais de treball aglutinadors Dins del moviment, existeix un debat intens i interessant al voltant de les cooperatives de consum ecològic mençar a parlar d’una certa consolidació del moviment. Amb tot, diverses realitats i circumstàncies inviten a introduir algunes reserves a la tesi de la consolidació. En primer lloc, d’acord amb l’opinió del corrent més contestatari del moviment, cal destacar la manca d’acció explícitament política (pressió, denúncia, interpel·lació, confrontació…) que en certa manera caracteritza l’activitat de la majoria dels col·lectius i les entitats. En aquest sentit, dins del moviment, existeix un debat intens i interessant sobre l’activitat que duen a terme els grups i les cooperatives de consum ecològic, el nombre de les quals ha augmentat de forma exponencial des de l’any 2000. La qüestió es podria formular de la següent manera: fins a quin punt aquests grups pretenen i/o estan aconseguint anar més enllà del mer fet d’organitzar-se per consumir productes ecològics a uns preus assequibles? Fins a quin punt pretenen i/o estan aconseguint desenvolupar un model de consum crític que, de manera conscient i efectiva, contribueixi a la transformació del sistema agroalimentari i social dominant des de la perspectiva de l’agroecologia i la sobirania alimentària? És possible contribuir a aquesta transformació sense fer cap altra acció política que la d’organitzar-se per consumir de manera més o menys alternativa? Alguns altres factors fan que calgui matisar la consolidació del moviment. Les dificultats a l’hora d’integrar de manera real i profunda la perspectiva de gènere en el si de la pràctica quotidiana dels diversos col·lectius i entitats; els conflictes entre les actores i les dificultats que se’n deriven, per exemple, a l’hora de donar continuïtat a les coordinacions i els espais de treball aglutinadors; la desconnexió respecte a les lluites en defensa del territori, el moviment ecologista i les expressions incipients de la crítica i la lluita antiindustrial a Catalunya; la inexistència a Catalunya de cap agent de la pagesia

combativa de referència que compti amb suficient reconeixement, legitimitat i implantació territorial; la manca de reflexió, tant funcional com política, sobre la pròpia pràctica que caracteritza la dinàmica de treball de la majoria de grups; o la desproporció entre, per una banda, les forces, els recursos i les capacitats amb què compta el moviment i, per l’altra, la magnitud de les dinàmiques i les realitats a les quals aquest tracta de fer front (incidència dels circuits curts davant de l’adhesió a la gran distribució alimentària; recuperació de llavors i sabers lenta i poc sistemàtica, davant de la magnitud de la pèrdua de patrimoni fitogenètic i de coneixements pagesos tradicionals...) són –només– alguns d’aquests elements. Malgrat les mancances i les dificultats esmentades, és innegable que, durant la darrera dècada, el moviment agroecològic i per la sobirania alimentària català ha experimentat un creixement molt important, tant quantitatiu (nombre de col·lectius i iniciatives) com qualitatiu (magnitud dels projectes i de les coordinacions, incidència i impacte de les activitats...). Encara queda, però, molt camí per fer. Algunes de les línies mestres del que queda per bastir es presenten de forma prou clara. En primer lloc, cal treballar de valent per garantir la viabilitat de les experiències transformadores que s’han endegat durant la darrera dècada. En segon lloc, cal seguir acumulant forces, teixir més aliances cada cop més àmplies i cuidar les que ja s’han creat per fer-les més sòlides. En tercer lloc, és necessari continuar esmolant les reflexions, les maneres de fer i les propostes. Tot això, si es vol avançar cap a un horitzó en què les pràctiques i les idees que caracteritzen el moviment siguin assumides (després d’haver estat pertinentment esmenades) per una massa social crítica capaç d’impulsar a la pràctica les transformacions estructurals des de l’arrel, a les quals –de moment– tan sols s’aspira.

El 12 del juliol passat es van sabotejar dos camps de blat de moro transgènic de l’empresa Syngenta Arxiu

El creixement del moviment per l’agricultura ecològica i la sobirania alimentària català ha anat acompanyat de mobilitzacions i processos de debat i creació d’aliances que han contribuït a articular-lo. Destaquem quatre d’aquestes experiències aglutinadores. — La Xarxa Agroecològica de Catalunya (XAC). Va néixer l’any 2002 amb la voluntat de difondre l’agroecologia i crear vincles entre les actores dels diversos àmbits i demarcacions territorials. Durant els seus quatre anys d’existència, va esdevenir un espai dinàmic de confluència i d’acció col·lectiva que marcaria un abans i un després pel que fa a la trajectòria del moviment. Entre d’altres fites, va catalitzar l’obertura d’espais de debat, l’endegament de dinàmiques estables de coordinació i l’inici de la lluita contra la introducció de l’agricultura i els aliments transgènics a Catalunya, a través de la creació de la Plataforma Transgènics Fora! Tot i que es va autodissoldre l’any 2006, la XAC va llegar-nos una xarxa àmplia, densa i fèrtil de relacions i complicitats entre col·lectius i entitats. — La Xarxeta de pagesos/es agroecològics/ques. Agrupa una vintena d’experiències productives de Catalunya i el Baix Cinca que treballen amb circuits de comercialització curts (cistelles, mercats...). Es va constituir formalment el mes de gener de l’any 2008 i el seu objectiu principal és reforçar els projectes productius de les

membres de la xarxa per mitjà de la cooperació, l’intercanvi de productes i coneixements i el suport mutu. Actualment, està culminant la fase interna del procés de desenvolupament d’un Sistema de Garantia Participatiu. — La Repera. Va néixer l’estiu de 2008 amb la voluntat fomentar l’acostament i la cooperació entre els grups de consum i els projectes productius agroecològics. Fins ara, la seva tasca s’ha traduït en la celebració de tres trobades ben concorregudes (juny de 2008, febrer de 2009 i abril de 2010), així com en la creació d’eines i recursos principalment telemàtics (http://repera.wordpress.com). — L’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC!). Actualment, és l’espai de coordinació i de treball de referència dels col·lectius i les entitats de base que, des dels diversos àmbits i territoris, promouen la sobirania alimentària a Catalunya. El seu naixement s’emmarca en una iniciativa d’àmbit estatal que s’endegà l’any 2008. A més de comptar amb quatre comissions permanents (gènere, anti-OMG, polítiques i reforç local), fins ara, l’ASAC! ha destacat sobretot per promoure la celebració a Catalunya de la Setmana de Lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària, que té lloc anualment en l’àmbit estatal, de manera coordinada i descentralitzada, al voltant del 17 d’abril, el dia internacional de la lluita camperola. Enguany, se’n farà la tercera edició, del 10 al 17 d’abril.


pàg. 4

DIRECTA

223 • 6 d’abril de 2011

MIRALLS

Rachid Aarab:

“Les revoltes pacífique àrabs són un mode per al món”

Rachid Aarab és filòsof i investigador en relacions internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona. D’origen amazic, també forma part de l’Alliance for Freedom and Dignity (Aliança per la Llibertat i la Dignitat), una organització internacional que desenvolupa programes de cultura i drets humans a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica. Abans que engegui la gravadora, em recorda que l’any 2008 va participar a Barcelona en el Congrés internacional sobre drets humans i perspectives de canvi al món àrab, on es va plantejar que els canvis de règim han d’anar lligats al respecte dels drets humans. “El que hem vist els últims mesos confirma aquest plantejament. Les persones han trencat el mur de la por i tenen esperança”, reflexiona. Carles Masià entrevista@setmanaridirecta.info

Podem parlar d’algun denominador comú per explicar les revoltes que hi ha hagut al món àrab durant els últims mesos? En primer lloc, l’existència de dictadures, ja que hi ha persones que dirigeixen un país des de fa més de 10, 20 o 30 anys. En segon lloc, les institucions exerceixen la repressió i hi ha manca de llibertats polítiques, socials i civils. També hi ha una manca de participació: el poble àrab no pot deci-

dir el seu futur des de les guerres d’independència del segle XX. Aquest dèficit de participació és semblant a tots els estats de la zona. Fins a quin punt hi han influït l’especulació amb els aliments bàsics i la posterior alça de preus, que va provocar les anomenades guerres del pa? Les revoltes no són fruit d’un dia, el seu origen té dècades. Durant els últims cinc anys el preu dels aliments ha pujat en l’àmbit internacional. I l’ONU ja va reconèixer que això tindria conseqüències importants als països empobrits i, per tant, que afectaria el món àrab. Alguns règims tenen fons de suport als aliments bàsics, però no van poder cobrir l’augment dels preus. Si a tot això hi afegim la manca de cobertura sanitària i de llibertats bàsiques, la gent es veu abocada a una mena de mort sobtada. I, de cop, això va explotar. S’havia parlat de passivitat del poble àrab, però el que ha passat demostra que l’esperança i la voluntat poden donar molta força.

“Per explicar les revoltes, alguns règims àrabs han arribat a dir irònicament que ‘el general Al-Jazira’ havia promogut una mena de cops d’Estat” El mitjans de comunicació europeus han dedicat molt espai a parlar del paper de les noves tecnologies en les revoltes. En quina mesura han estat importants? De fet, els líders de les revoltes són persones desesperades i, a través de les noves tecnologies, han creat un moviment social, no ideològic. S’hi poden trobar religiosos, comunistes, ateus... de tot, i aquesta és, precisament, la novetat; per bé que això no explica totes les demandes que es produeixen fa temps. Els mitjans de comunicació hi han influït, a favor i en contra. Per exemple, alguns règims àrabs han arribat a dir irònicament que el general Al-Jazira havia promogut

les revoltes i que havia fet una mena de cops d’Estat, ja que aquesta cadena de televisió transmetia els esdeveniments minut a minut. D’altra banda, els mitjans de comunicació occidentals també tenen els seus interessos i molts defensaven el mateix argument que Mubarak: “O jo, o els islamistes”. Sovint, s’ha parlat massa des d’una visió poc realista. Per exemple, a la dècada de 1990, quan hi va haver una guerra civil a Algèria, no s’anomenava així, s’explicava que el govern ho estava fent bé perquè lluitava contra uns delinqüents. Actualment, la informació es transmet sense mitjancer, amb Twitter i Facebook. I les poblacions del món –i, sobretot, les occidentals– han vist que els governs mentien. Però no creus que s’ha donat molta importància a les convocatòries per Internet i, en canvi, les protestes obreres massives han tingut poc ressò? La qüestió de les manifestacions, protestes i vagues és una dinàmica molt quotidiana al món àrab perquè no hi ha estabilitat del benestar de les persones. Aquestes revoltes han obert els ulls de la gent de fora, però al Marroc i Algèria, ja fa molts mesos que hi ha vagues a les empreses públiques, hospitals, farmàcies, transports, universitats... És una dinàmica encetada fa anys i el resultat han estat les revoltes. Però els mitjans de comunicació se centren en el dia a dia i, llavors, la gent oblida fàcilment la història. El Marroc, aliat estratègic dels EUA i dels estats espanyol i francès a la zona, ha estat dels últims a incorporar-se a les revoltes. Quines esperances de canvi hi ha al regne alauita? Amb el que està passant al món àrab, no hi ha excepcions i els denominadors comuns també es donen al Marroc. Fa una dècada, s’hi van fer reformes, però, poc després, es van bloquejar; per tant, va ser un procés light. El Moviment del 20 de febrer no vol posar pedaços al sistema, vol un canvi radical: canviar la constitució i el govern i restringir els poders del monarca. I si el règim no respon, passarà el mateix que ha passat a Tunísia i Egipte, dos exemples molt clars. Pel que fa a les relacions internacionals, ara, els EUA comencen a parlar d’un pla B. És a dir, deixar caure les repúbliques i veure què passa i, al mateix temps, donar suport a les monarquies perquè creuen que tenen unes bases de


ENTREVISTA

DIRECTA

223 • 6 d’abril de 2011

pàg. 5

s n el poder més sòlides. Penso que els EUA, Espanya i França han de desaprendre de les relacions que tenien fins ara amb el Marroc i teixir unes relacions basades en els valors que ells mateixos reclamen, com la democràcia i els drets humans. Si volen cooperar amb el món àrab –i, concretament, amb el poble marroquí–, han de donar suport a aquestes reivindicacions i als processos de canvi. El problema és que el poble no controla els fosfats, per exemple... Hem de pensar que, després dels canvis, la història recordarà que Espanya ha estat al cantó del dictador i l’autoritarisme. El gran problema que han viscut Europa i els EUA és la incoherència de la seva política exterior, el seu suport a les dictadures. I tot això fa que els pobles no creguin en Occident. De fet, durant les revoltes, no han esperat el seu suport ni tampoc l’esperaran.

“Sovint, quan Europa i els EUA miren el món àrab, escolten Israel i adapten els seus interessos a aquest ‘motlle israelià’” Pel que fa a Egipte, no creus que els mitjans de comunicació occidentals han sobrevalorat la influència dels Germans Musulmans, ja sigui per desconeixença o intencionadament? Sovint, quan Europa i els EUA miren el món àrab, escolten Israel i adapten els seus interessos a aquest motlle israelià. Tot això fa que els plantejaments no siguin realistes ni pragmàtics. El missatge és que, si els islamistes arriben al poder, s’ha acabat Occident. I aquest missatge de por és la continuïtat de les croades, que també ha generat la islamofòbia actual. Tant la premsa com els think tanks exploten aquest conflicte i fan que perduri al llarg del temps. S’ha de tenir en compte que els Germans Musulmans són una organització creada fa 80 anys, amb un rol destacat en l’àmbit social, d’ajut als pobres i en participació política, tot i que no són ben bé un partit. Tot això fa que el poble els doni una certa confiança i credibilitat. Si el poble té una bona percepció dels Germans Musulmans i no del partit únic, nosaltres no podem jutjar-los. Per exemple, quan a Algèria el FIS (Front Islàmic de Salvació) va guanyar les eleccions, França va intervenir per avortar el procés democràtic, i una cosa semblant va passar a Palestina amb els últims comicis. Occident no vol la democràcia als països àrabs, prefereix règims autoritaris. Durant la dècada de 1970, el panarabisme va intentar introduir elements de redistribució de la riquesa, igualtat de gènere i laïcisme. Creus que aquest corrent pot revifar? Quan, a principis del segle XX, Egipte va fer una marxa per desenvolupar el país amb Muhammad Ali, Occident ja va intervenir per aturar-ho, ja que preferia que continués la dependència. I després, Occident va intentar adaptar als seus interessos els models que van sorgir, com el dels Germans Musulmans o el comunista. Hem vist que les revoltes van sorprendre molta gent, fins i tot Israel, tal com demostra el seu silenci sobre la qüestió. El 2008, els seus serveis d’intel·ligència no preveien que Egipte visqués cap

escenari com l’actual. Els estudis estratègics dels EUA i Israel no van entendre res i, a partir d’aquí, van endegar un discurs diplomàtic dient que donaven suport a la democràcia i que volien que el poble àrab pogués decidir el seu futur. Ara, el més important és trencar el mur de la por i obrir un ventall de llibertats perquè, després, les entitats i organitzacions podran construir un model a través de la participació i les propostes que sorgeixin. A les eleccions, tothom tindrà dret de dir-hi la seva, sigui islamista o comunista. Entenc que la majoria del poble àrab és musulmà creient i, llavors, accepta programes o partits que responen a les seves necessitats bàsiques de benestar, inclosos els drets culturals i espirituals. Podríem parlar d’uns quants elements que defineixin una democràcia adaptada al món àrab i que no corresponguin a una exportació directa d’Occident? El poble àrab accepta la democràcia com a sistema, com a procés que obre portes a la participació. En aquest sentit, no hi ha una contradicció entre els valors culturals àrabs –com l’islam– i la democràcia. En canvi, quan parlem de la filosofia de la democràcia occidental, veiem que té una visió del món que no és la mateixa del món àrab. Hi ha la qüestió del deure col·lectiu, la solidaritat, l’acolliment i el deure de compartir, tot un plantejament d’igualtat col·lectiva que xoca amb l’individualisme europeu. Tinc l’esperança que, si ens fixem en el global de la història, les revoltes actuals marcaran un abans i un després: ja es parla de segona independència en comparació als processos del segle XX. Amb aquestes revoltes, el poble àrab ha pres la paraula com a protagonista i no com a actor secundari. Per acabar, com creus que reaccionaran les monarquies del golf Pèrsic? Mentre observaven les revoltes, mantenien un silenci absolut. Hi ha una lluita entre els pobles i els règims i el poble ha guanyat a Tunísia i Egipte. I al Iemen, ja es comença a parlar que el dictador al-Salih està disposat a abandonar el poder després de 32 anys. Els governs àrabs –siguin monarquies o repúbliques– van a contrarellotge. Estan donant ajudes socials i ofertes de feina o obren certs àmbits de llibertat... Però això només són pegats per desactivar la ràbia del poble. Aquestes revoltes pacífiques són un model per al món i no només per als països àrabs. Estan canviant règims que tenien 30 o 40 anys i, això, la història ho tindrà en compte.

“Occident pateix per la seva seguretat energètica”

FOTOGRAFIES: Carla Moral

Què penses de la intervenció armada de l’OTAN a Líbia? No hi estic d’acord. Els darrers dies hem vist un lideratge unilateral de França i una passivitat i lentitud de l’OTAN a l’hora de posar en pràctica el bloqueig aeri. En canvi, estic d’acord que l’ONU autoritzi l’ús de la força, amb certs límits, a qualsevol part del territori de Líbia a fi de protegir a la població civil de l’ús o amenaça de força per part de les autoritats, així com per garantir l’exclusió aèria de l’aviació líbia. El suport ampli, estratègic i heterogeni d’organismes que agrupen estats africans, àrabs, musulmans –a banda de la UE i l’OTAN– al cessament de la violència desproporcionada contra la població civil ha facilitat la majoria necessària al Consell de Seguretat, amb una simptomàtica abstenció constructiva i responsable dels BRIC (Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina), i l’abstenció tàctica d’Alemanya. No hi havia una alternativa millor, si parlem des de la perspectiva dels drets humans? Es pot advocar per la responsabilitat de protegir, es tracta d’una doctrina sobre seguretat internacional (pau justa inclosa) i drets humans que incorpora principis fonamentals. L’objectiu principal és lliurar la població civil d’un govern manifestament injust, tirànic i habitualment corrupte. La responsabilitat de protegir ha de ser promoguda inicialment a través de mitjans pacífics. Però gent com Gadafi, Mugabe o els militars birmans no solen ser sensibles a aquests enfocaments; per això es pot haver de recórrer a mesures coercitives. Fins a quin punt creus que les potències occidentals tenen en compte els interessos petrolífers a l’hora d’intervenir? Els comportaments de les potencies occidentals amb els autoritarismes del Nord d’Àfrica sempre s’han regit per interessos econòmics o polítics , maquillats amb valors com la promoció de la democràcia i els drets humans. I com que Occident pateix per la seva seguretat energètica, llavors negocia una sortida al conflicte que afavoreixi els seus interessos.


pàg. 6

DIRECTA

223 • 6 d’abril de 2011

TRANSFORMACIONS

La població trasllada a les urnes el plet sobre la independència A principis de 2010, un col·lectiu multidisciplinari, intergeneracional lunya. El proper diumenge 10 d’abril, Barcelona donarà la seva resi multiideològic va crear una iniciativa amb un propòsit singular: ava- posta: “Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de luar la temperatura de la població sobre la independència de Cata- Dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?”

La organització de la consulta aplega persones de tradicions i sensibilitats polítiques diverses Carles Pastor quadernsdillacrua@setmanaridirecta.info

La conquesta de la llibertat sempre ha estat comandada per col·lectius gestats des de la base de la societat. Les revolucions populars, bevent del liberalisme i del socialisme, van ensorrar l’absolutisme i, així, van apuntalar els drets i les llibertats individuals cap al cim de la democràcia, amb la consegüent separació de poders, extensió de drets civils, sobirania popular, sufragi universal i parlamentarisme. Els drets col·lectius, però, arribaren més tard i no per a tothom. Pobles i cultures van afirmar la seva identitat nacional emparant-se en els preceptes del nacionalisme. Altres van restar presoners del nacionalisme expansionista. Aquesta contraposició d’identitats va impulsar la mobilització de col·lectius civils per defensar

l’autodeterminació d’aquelles nacions orfes d’Estat. El primer poble promotor de l’autodeterminació des de la base civil va ser el dels Estats Units. L’asfixiant fiscalitat britànica, promoguda per man-

També han estat consuetudinaris els plebiscits d’autodeterminació dels EUA, Noruega, el Quebec, Montenegro o les repúbliques bàltiques tenir l’imperi folgat de costos, va propulsar el camí sobiranista des de Filadèlfia, bastió de la revolució. A l’escalf del boicots als productes anglesos, van aparèixer iniciatives integrades per advocats, menestrals i obrers que fecundaren, un setembre de 1774,

el primer moviment social impulsor de la independència. Així, el juliol de 1776, es va proclamar la independència dels Estats Units. Naixia per primer cop en el rellotge històric un Estat nou impulsat des de la mobilització de la població; embrió que permeté bastir el primer poble lliure. Catalunya en acció

En el decurs de l’últim decenni, el clima polític Catalunya-Espanya ha estat marcat per una carregada atmosfera anticatalanista. Ens partidistes, judicials i polítics de l’Estat han gestat una suma d’esdeveniments nocius per a l’autogovern, el finançament i els drets del poble català. Com a corol·lari d’aquesta tempesta centrípeta, s’ha produït una profunda autotransformació de la consciència catalana. Discreta i imparable, una onada de desafecció popular ha anat projectant-se envers la

veïna meseta espanyola. I alhora, va brollar una omnipresent sacietat vers un model ja caduc segons molta gent: l’autonòmic. La població ha agafat el timó de la nau política i amb la força del grup i la mobilització ha decidit dissenyar el futur polític al qual aspiri la majoria popular. Lluny d’imposicions i dèries minoritàries, doncs, aquesta comesa de la població neix com a resposta davant una colla d’accions estatals: la retallada estatutària del Tribunal Constitucional, el perllongat dèficit fiscal català (un còmput diari de 60 milions d’euros), més la decisió del govern espanyol d’apel·lar contra la Llei Catalana de Consultes Populars. Aquestes batusses judicial-legislatives anticatalanistes han impulsat el prou civil, que suposa un revisionisme nacional que agermana tota la graella ideològica catalana.


TRANSFORMACIONS

DIRECTA

223 • 6 d’abril de 2011

pàg. 7

Pobles que han fet aquest exercici democràtic Per comprendre la consuetudinarietat de l’autodeterminació, omnipresent en la geografia mundial, podem repassar els pobles que han practicat alguna vegada aquest exercici democràtic: — Noruega. Antiga propietat danesa. Va ser transferida a Suècia el 1814. En el decurs del segle XIX creixé tal malestar popular vers el lligam suec que, el 1905 el parlament noruec dissolgué la unió. La separació se sotmeté a plebiscit. A favor: 99,95%. En contra: 0,05%. El 7 de juny de 1905, es va declarar independent.

— Finlàndia. Possessió sueca, primer; darrerament, russa. Des de 1890, la sostinguda extrarussificació va arribar a tal tensió que, aprofitant el soroll revolucionari, la voluntat popular va abraçar el sobiranisme. Un 6 de desembre de 1917, el Parlament la va declarar independent. — Islàndia. Des de 1918, l’arxipèlag mantenia una associació amb Dinamarca. El desembre del 1943, va caducar la històrica aliança danesa-islandesa. El 1944, es va convocar un referèndum per qüestionar aquesta aliança. Gent a favor de trencar la unió: 97%. El 23 de maig d’aquell

any, Islàndia es va declarar independent. — El Quebec. El 1980 un plebiscit va promoure una sobirania associada amb el Canadà. Els sectors independentistes van recaptar un 40,5% dels vots. L’any 1995, un segon plebiscit va proposar sobirania d’associació opcional amb el Canadà. A favor: 49,6% dels vots. De moment, ha triomfat el no a les dues votacions. — Txecoslovàquia. Per decisió parlamentària, el 1993 es dividí en dues repúbliques –Txèquia i Eslovàquia– i va formar dos estats independents. — Montenegro. El maig de 2006, es

va fer un referèndum per la independència respecte a Sèrbia. A favor: 230.711. En contra: 184.954. El 3 de juny, es va declarar independent. — Kosovo. El 17 de febrer de 2008, per iniciativa del primer ministre Thaçi, el parlament Kosovar va declarar la independència unilateral respecte a Sèrbia. De 120 membres del parlament, 109 van votar sí. — Les repúbliques bàltiques de Letònia i Lituània, així com Irlanda, també han seguit el mateix procediment per assolir la independència. — El Sudan i Bèlgica es troben en procés de materialització actualment.

ALFRED BOSCH, COORDINADOR I PORTAVEU DE BARCELONA DECIDEIX

“La consulta ha canviat la psicologia col·lectiva”

Alfred Bosch confia que la consulta acceleri el procés autodeterminista del poble català

Democràcia en joc

La primera consulta popular, organitzada a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, va donar embranzida per crear el lema de Barcelona decideix, una iniciativa de la població encaminada a organitzar un referèndum popular amb un sol propòsit: auscultar el batec civil tot interpel·lant sobre quin és el parer del vox populi referent a la independència de Catalunya. Aquest revisionisme CatalunyaEstat espanyol esdevé un sondeig no exclusivista ni sobiranista ni corporativista; sinó democràtic i plural, on totes les opinions tenen veu i vot. En definitiva: ens trobem davant d’un moviment integrat per un aplec divers de persones de signe no partidista, transversal i sense afany de lucre, que es constitueix amb la voluntat de materialitzar una consulta popular.

D’on neix la iniciativa de Barcelona Decideix? Es formalitza l’11 de desembre de 2009. Arran de les consultes posteriors a Arenys de Munt, es va veure que Barcelona era bàsica. Després de diverses reunions, a principis de 2010, es va convocar la primera assemblea. Quines membres la composen? 23 membres de tots els districtes, 8.000 voluntaris vinculats als districtes i un o dos representants de cada districte. Després, hi ha membres vinculats només a Barcelona Decideix, com jo, coordinació internacional, campanyes, expressió, identitat i recursos. La resta, voluntaris. S’aspira a construir la independència? No som una plataforma ni una consulta independentista. És tan independentista

com unionista, perquè pots triar entre independència o romandre a Espanya. Es demana a la gent que es pronunciï sobre un tema que està damunt la taula. Som un comitè cívic imparcial que vol fer possible la pregunta. En cas que guanyés el no, quina seria l’alternativa? Cap. Després del 10 d’abril, tanquem. Si guanya el no, el sí, hi hagi molta participació o poca... Les conclusions les deixem a la societat i els partits. La consulta ha canviat la psicologia col·lectiva, la mentalitat, els usos socials, les conviccions del país i l’estat d’ànim molt més que consultes vinculants com l’estatut. El mes de juliol, el Tribunal Constitucional (TC) emetrà sentència sobre el recurs presentat pel go-

vern espanyol contra la Llei Catalana de Consultes. Si es prohibeix, què farà Barcelona Decideix? Aquest no és un referèndum que s’aculli a la jurisdicció electoral com els 532 fets a Catalunya. És una consulta feta a partir del dret privat, convocada per una associació sense afany de lucre, la nostra, conformada per 300 entitats cíviques. No és una cosa pública, no pot intervenir-hi la Junta Electoral ni el TC dient que això és il·legal. Quin missatge donaria a la ciutadania de cara al 10 d’abril? Que votin. No votar és abstenir-se. Cal que la gent s’expressi i participi, si no, farem joc al silenci i no és bo. La gent ha de parlar i quan es produeix una oportunitat s’ha d’aprofitar.


223 • 6 d’abril de 2011

Guillem Agulló, cantonada memòria

FOTOGRAFIA:

D

e sobte, de cop, un nou carrer porta a la vella memòria. A una memòria que transporta al sud. El sud d’una memòria adolorida que du a les mans d’un obrer. D’un obrer de Sallent que fixa els cargols de la memòria en un carrer del mig del món. Carrer del mig món on s’ha decidit, col·lectivament i per iniciativa de la CUP, que no triomfi l’oblit. I on no triomfa l’oblit gràcies a l’escala comunitària d’una memòria per on s’enfila un obrer de Sallent. Un obrer de Sallent, des de l’escala d’una memòria palplantada enmig d’un carrer del mig del món, que pujant ferm els esglaons anuncia que ja no hi ha lloc ni temps ni espai per als errors i els horrors de l’oblit. De l’oblit que s’ha esfumat de cop del carrer Guillem Agulló. Cantonada memòria. Sallent. 23 de març de 2011. Divuit anys sense Guillem. Quan amb cura de memòria, un obrer del món, des dels carrerons de l’enyor i el laberint dels records, empra el tornavís de la memòria per collar l’amnèsia. I apujat en l’escala del futur que anuncia els temps que vindran, uneix Burjassot i Sallent un cop més. I la memòria i el present i l’ahir i el demà i els que no hi són i segueixen sent-hi. A la seva manera, tossuts i alçats, des del carrer Guillem Agulló. Cantonada memòria.

Albert Prat Vivancos

La cantonada on la memòria placa l’oblit, amb Feliu Ventura esclarint –contra el vent– perquè la vida d’un no cap en la vida d’un, sinó en la de molts. La vida de molts reteixida de cop en un carrer del món que porta per nom Guillem Agulló. I que llinda –cantonada memòria de nou– amb un poliesportiu públic que, per suport popular, porta el nom d’Agustín Rueda. Guillem Agulló, doncs, cantonada Agustín Rueda: en la roda de la memòria antifeixista que lluita als carrers del mig del món de Sallent. On les mans d’un obrer treballen contra l’oblit, mentre un dia qualsevol un fill astorat pregunta al seu pare que si Déu no va fer el món, qui carai el va fer. I el pare, Josep Verdura, respon sever –Galeano dixit– des de la nit dels temps i el moll de l’os de la República que els van robar: “Ximple, el món el vam fer nosaltres, els obrers”. Qui, si no? I un avi. I un pare. I un fill. I els néts que vindran, també. I un obrer anònim que refà el món d’ahir. I una escala del demà que fa el salt a l’oblit. I unes mans. I un tornavís. I un poble. I un nom. I un món. I Guillem Agulló enmig del carrer, de nou. Amb totes nosaltres, que som allò que enyorem. Sempre des del mig del carrer. Del carrer Guillem Agulló. Cantonada memòria. David Fernàndez

Quaderns d’Illacrua

DIRECTA

COORDINACIÓ QUADERNS D’ILLACRUA: Gemma Garcia i Carles Masià. A FONS: Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas. MIRALLS: Jordi Garcia, Mireia Buenaventura i Edurne Bagué. TRANSFORMACIONS: Àlex Romaguera, Marta Salinas i Oriol Agulló. DISSENY GRÀFIC: Roger P. Gironès • CONTACTE: quadernsillacrua@setmanaridirecta.info

MÉS QUE MIL PARAULES


observatori dels mitjans • 13

DIRECTA 223 • 6 d’abril de 2011

, observatori dels mitjans

observatorimitjans@setmanaridirecta.info

TELEVISIÓ

La Tele dels moviments socials estrena les seves emissions al canal 37 de la TDT David Bou es del primer minut del divendres 1 d’abril, es pot sintonitzar un nou canal televisiu –anomenat La Tele– impulsat pels moviments socials i dirigit a la societat civil en general, a través del canal 37 de la TDT. L’emissió es pot veure des del barri de Sants de Barcelona fins a Sant Pol de Mar, al Maresme. La iniciativa, nascuda de l’Assemblea per la Comunicació Social (ACS) en el marc de la campanya Okupem les Ones, ha aconseguit sortir en antena després d’un procés de gestació intens i d’adaptar-se al nou sistema, que ha esborrat del mapa l’antic UHF.

D

Un espai “lliure, independent i comunitari” Les precursores d’aquest mitjà, que es defineix com un espai “lliure, independent i comunitari”, han obert una nova web (www.latele.cat), on expliquen com sintonitzar-lo i, alhora, desgranen el seu projecte i conviden a participar-hi activament. A més, paral·lelament a l’inici de les emissions en digital i amb l’objectiu d’autofinançar i consolidar aquest gran repte, han impulsat una campanya per potenciar les subscripcions amb preus populars de quinze euros l’any per a les persones i seixanta pels col·lectius. La Tele, que es troba dins el grup de la TDT format per quatre canals agrupats sota les sigles CAT, ofereix

uns continguts que –segons les seves impulsores– “pretenen donar a conèixer informació que no surt en altres mitjans”. Amb aquesta finalitat, s’ha elaborat una programació que, per ara, es canviarà cada setmana i estarà formada per diversos espais i calaixos oberts a la participació. El fet que el canal encara es trobi en període de proves fa que, de moment, es vagin repetint continguts de l’etapa analògica i també de nova creació, però el col·lectiu pretén fixar una programació més estructurada a partir de mitjans d’abril. Tanmateix, la graella comptarà amb espais de debat, entrevistes, reportatges, blocs de notícies, xerrades, anuncis de campanyes, l’espai gent del barri –amb continguts de televisions de barri–, programes de música i videoclips, curtmetratges i cinema –de domini públic o amb llicència Creative Commons– i espais temàtics, entre d’altres. Gran part d’aquests continguts també es podran trobar a la pàgina web i al canal d’Okupem les Ones a la plataforma digital Blip.tv.

Gestant l’alternativa Ja han passat un bon grapat d’anys des que, l’any 2003, la invasió de l’Iraq i les mobilitzacions contra el Banc Mundial i l’Europa del Capital van revifar la mobilització social i van empènyer un grup d’activistes a

Part d’aquests continguts també es podran trobar a la pàgina web i al canal d’Okupem les Ones a Blip.tv. emprendre un nou projecte amb la finalitat de bastir alternatives al model de comunicació dominant i de crear mitjans audiovisuals de caràcter comunitari que potenciïn un paradigma on “la ciutadania no sigui només audiència o consumidora passiva, sinó que pugui intervenir en la propietat la gestió i la creació

de mitjans propis”. Fruit d’aquest projecte, es va constituir l’Assemblea per la Comunicació Social (ACS), nascuda l’abril d’aquell mateix any amb l’objectiu de “traslladar a l’àmbit comunicatiu i mediàtic l’experiència de nombroses campanyes que es van viure a Catalunya aquells anys”. Definint objectius Arran del naixement de l’ACS, més de cent cinquanta col·lectius d’àmbits molt diversos –tots ells provinents dels moviments socials transformadors i crítics amb l’ordre establert– han contribuït al projecte participant d’alguna de les seves moltes activitats. Tanmateix, les quatre grans premisses que l’han enfortit han estat: la consolidació d’una assemblea oberta amb reunions periòdiques, l’atribució d’una titularitat col·lectiva al projecte, la definició de la línia del mitjà a partir d’un debat públic, transparent i col·lectiu entre totes les seves membres, i la consecució de la base econòmica necessària per avançar, grà-

cies a les aportacions dels col·lectius i les sòcies, fet que permet deslligar-se del poder estatal i econòmic i esdevenir un mitjà independent dels poders fàctics. Totes aquestes característiques situen el projecte en allò que s’anomena el tercer sector audiovisual, format per tots aquells mitjans lliures i comunitaris que treballen com a alternativa dels mitjans comercials i públics-institucionals, subjectes als poders econòmic i polític respectivament. És per això que l’ACS mai no ha deixat de banda la reivindicació per impulsar un canvi legislatiu que atorgui reconeixement a aquests mitjans. En aquest sentit, ha presentat esmenes a les lleis de l’audiovisual catalana i espanyola i als decrets de regulació dels mitjans sense afany de lucre, tot apostant per la maximització de l’ús de l’espectre radioelèctric “garantint uns criteris d’accés públics i transparents i uns mecanismes de control per assolir aquest dret que esdevé l’element característic i definitori d’un mitjà comunitari”.

FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ] Ràdio Bronka 104.5FM (també 96.6FM de 00h. a 14h.) Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org | Ràdio Línea IV (només web) Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK 107,1FM Nou Barris (Barcelona) www.radiorsk.info | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Postscriptum Radio (només per internet) Terrassa www.postscriptumradio.org | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.wordpress.com | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia (Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) coettv@gmail.com | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org | Sants TV http://sants.tv


14 • directa

DIRECTA 223

, espai directa SUBSCRIPTÒMETRE

1.500 8 1.33

h. s’inaugura 0 2 s le a l ri b ’a d 4 Dijous 1 DIRECTA la e d s n io c a tr s lu l· l’exposició d’i Cívic Parc Sandaru tre Serà al Cnaen Barcelona] ventura Muñoz 21, [Bue

1.350

L'EXPOSICIÓ SI VOLEU PORTAR ENEU, A ALGUN LOCAL, AT C, etc. CASAL, CENTRE CÍVI RES A: ACTE AMB NOSALT POSEU-VOS EN CONT fo in irecta. directa@setmanarid

1.200 1.050 900 750 600 450 300

150 0

...

A I AR

NS A ’ A S O P 0!

1.50

Per una comunicació lliure...

T’hi apuntes?

Avancem juntes!!

PUNTS DE VENDA: BARCELONA. LES CORTS: Copisteria Facultat de Biologia UB | Copisteria Facultat de Física i Química UB | Llibreria l’Economista Facultat d’Economia UB. GRÀCIA: Llibreria Aldarull • Martínez de la Rosa, 57 | Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 | Infoespai • Plaça del Sol, 19 | Taifa • Verdi, 12 | Quiosc Punt i Coma • Guillem Tell, 29 | Estanc • Roselló amb Castillejos. EIXAMPLE: Quiosc Manu • Nàpols-Rosselló. CLOT: El Brot (La Farinera) • Gran Via, 837 | CSO La Revoltosa • Rogent, 82. SANT ANDREU: Patapalo • Rubén Dario, 25 | Bar La Lira • Coroleu, 14 | Quiosc Comerç • Plaça Comerç | Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 | Trèvol • Portugal, 22 | Ateneu Llibertari del Palomar • Coroleu, 82. NOU BARRIS: Ateneu Popular de 9 Barris • Portlligat, 11-15 | Can Basté • Passeig Fabra i Puig, 274 | Casal de Joves de la Guineueta • Pl. ca n’Ensenya, 4. CIUTAT VELLA: AQUENI • Méndez Núñez, 1 principal | Xarxa Consum Solidari • Pl. Sant Agustí Vell, 15 | El Lokal • Cera, 1 bis | La Rosa de Foc • Joaquín Costa, 34 | Quiosc Colom • Rambles | Quiosc Tallers • Rambles | Quiosc Canaletes • Rambles | Quiosc Hospital • Rambles. SANTS: Centre Social de Sants • Olzinelles, 30 | Espai Obert • Violant d’Hongria, 71 | La Ciutat Invisible • Riego, 35 | Terra d’Escudella • Premià, 20 | Teteria Malea • Riego, 16. POBLENOU: Llibreria Etcétera • Llull, 203. BELLATERRA: Quiosc de Ciències de la Comunicació. BERGA:Llibreria La Mafalda • Plaça Viladomat, 21. BISBAL D’EMPORDÀ: Llibreria L’Espiral • Ample, 4 | Llibreria La Siglantana • Av. La Aigüeta, 128. CALDES DE MONTBUI: Quiosc de la gasolinera• Av. Pi i Margall, 120 | Quiosc del Caprabo • Av. Pi i Margall, 183 | Papereria Can Rosell • Av. Josep Fontcuberta, 118. CARDEDEU: Quiosc del Centre • Ctra. de Cànoves, 4. CORBERA DE LLOBREGAT: Llibreria el Llapis • Sant Antoni, 20 | Llibreria Corbera • Pg dels Arbres, 4. ESPLUGUES DE LLOBREGAT: Ubud Artesania • Mestre Joaquim Rosal, 22. GIRONA: Llibreria 22 • Hortes, 22 | Llibreria Les Voltes • Plaça del Vi, 2 | La Màquia • Vern, 15. | Quiosc • Plaça Catalunya. GRANOLLERS: Llibreria La Gralla • Plaça dels Cabrits, 5 | Anònims • Miquel Ricomà, 57 | El Racó Ecològic • Roger de Flor, 85. LA PALMA DE CERVELLÓ: Estanc La Palma • Av. Catalunya, 31. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: Quiosc Montserrat • Pl. Mare de Déu de Montserrat | Quiosc • Plaça del Repartidor | La Resistència • Rosalía de Castro, 92. LLEIDA: Ateneu La Maranya • Parc, 13 | Quiosc Discom • Alfred Perenya, 64 | Espai Funàtic • Pi i Margall, 26. MATARÓ: Llibreria Robafaves • Nou, 9. MANRESA:Moe’s • Joc de la Pilota, 9 |Quiosc Arroniz • Avinguda de les Bases, 31. MOLINS DE REI: Comerç Just • Mercat Municipal | Llibreria Barba • Rafael Casanova, 45. PALMA DE MALLORCA: Bar Es Pinzell • Caputxines 13. EL PRAT DE LLOBREGAT: Quiosc Piscis • Avinguda Montserrat, 45. REUS: Bat a Bat Kultur • Sant Elies, 29. RIBES DEL GARRAF: Llibreria Gabaldà • Plaça de la Font, 2. SABADELL: Can Capablanca • Comte Jofre 30. SANTA COLOMA DE GRAMENET: Associació Cultural Popular Aramateix • Montserrat 3. | La Krida • Sicília, 97. | Llibreria Distrivinyes • Sant Ramon, 22. SANT BOI DE LLOBREGAT: Ateneu Santboià • Av. Maria Girona, 2. SANT FELIU DE LLOBREGAT: Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 | Ateneu Sanfeliuenc • Vidal i Ribas, 23. SANT JOAN DESPÍ: Kiosk Dot • Pg. Canal s/n amb Av. Barcelona. LA SEU D’URGELL: Llibreria La Llibreria • Sant Ot, 1. SOLSONA: Llibreria Cal Dach • Sant Miquel, 5. TARRAGONA: CGT Tarragona • Rambla Nova, 97-99, 2n pis. TERRASSA: L’Estapera • de Baix, 14. VALÈNCIA: Café Tendur • Historiadora Sílvia Romeu, 6 | Llibreria Sahiri • Danzas, 5 | Bar Terra • Baró de Sant Petrillo, 9 | Sodepau • Carnissers 8. VILADECANS: CSO Els Timbres • Av. de la Generalitat, 27 |Llibreria Els Nou Rals • Sant Joan, 19. VILAFRANCA DEL PENEDÈS: La Fornal • Sant Julià, 20.


r0da el món • 15

DIRECTA 223 • 6 d’abril de 2011

, roda el món

internacional@setmanaridirecta.info

COLÒMBIA • LA CAMPANYA ‘REMENDANDO ALAS ROTAS’ DENUNCIA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Cada minut sis dones són víctimes de maltractaments a Colòmbia ARXIU FUNDACIÓN MUJER ARTE Y VIDA

Helena Sala Bitrià Colòmbia

arta és una jove colombiana que viu en un petit municipi sud-occidental del país, té 26 anys i ha criat sis fills. La més gran té dotze anys, la més petita dos. Tots sis són fruit de la violència sexual a què l’ha sotmès el seu pare durant més d’una dècada. Durant vuit anys, Marta va viure segrestada en un sender on només hi passaven alguns guerrillers de tant en tant. La por, la intimidació i la violència del seu agressor eren la seva quotidianitat i la dels seus fills. Moltes vegades va pensar en matar-lo, va provar d’enverinar-lo tres vegades i va pensar a fugir una infinitat de cops, però no va fer-ho perquè ell l’havia convençuda que sola no arribaria enlloc. Ara, Marta ja no viu com a víctima i és la protagonista d’una campanya que llançaran a final de mes les organitzacions de dones del Valle del Cauca i que durà per títol Remendando Alas Rotas. Por la restitución de derechos. Hagamos lo que nos corresponda.

M

En nou anys, unes 500.000 dones han patit violència sexual a 407 pobles on hi ha grups armats La violència en xifres Malauradament, el cas de Marta no és un fet aïllat. Les dones colombianes, sobretot en l’àmbit rural, són molt vulnerables a les agressions. Amb motiu del 8 de març, s’han fet públiques algunes xifres. Els informes recopilats pel Centre d’Informació del Sistema de les Nacions Unides (CINU) posen de manifest que cada minut sis dones són víctimes d’algun tipus de maltractament a Colòmbia i tres són assassinades cada mes. La mitjana d’agressions

Acció a Cali per denunciar la violència contra les dones

intrafamiliars registrades va ser de 150 casos diaris. La violència sexual associada al conflicte armat és, com en totes les guerres, un dels vessants més amargs del problema. Segons l’ONG Intermón Oxfam, entre el 2001 i el 2009, gairebé mig milió de dones van ser víctimes directes de violència sexual a 407 municipis on hi ha presència de grups armats. L’alta comissionada de l’ONU pels drets humans, Navy Pillay, també ha fet sonar l’alarma després de conèixer diversos casos de violència sexual contra mainada, principalment nenes, protagonitzats pels nombrosos grups criminals formats per paramilitars presumptivament desmobilitzats i per membres de l’exèrcit regular colombià. Feminicidis a Buenaventura Buenaventura és el segon port més important de Colòmbia, situat a la costa Pacífica. Malauradament, això no es tradueix en una dinamització de l’economia productiva local i

trobem que és una de les poblacions amb uns índexs de pobresa més alts. Les multinacionals que arriben al port amb els seus megaprojectes i les màfies del narcotràfic han afavorit una dinàmica de violència que s’expressa en massacres, misèria, atur, vinculació del jovent als grups armats il·legals, drogoaddicció, introducció de nenes a la prostitució i desplaçaments forçats, entre d’altres. Les dones són la població més vulnerable i les xifres són tan alarmants que ja es parla de feminicidi. 65 dones han mort assassinades al port durant els darrers tres anys. L’últim cas que es va conèixer és el de dues adolescents que van ser violades, torturades i assassinades a casa d’una d’elles, justament el 8 de març. Les famílies de les víctimes i les organitzacions de dones van condemnar, en una audiència pública feta el 23 de març, la inacció dels cossos d’ordre públic i de les institucions davant aquesta situació tan dramàtica. Una de les assistents

explica que, durant la sessió, el fiscal va tenir l’atreviment de dir al pare d’una de les víctimes que la seva filla “estava al lloc equivocat”. Homicidis, desplaçaments i agressions sexuals són pràctiques greus i sistemàtiques contra la dona enmig del conflicte. Les xifres oficials recullen només una part de la realitat, ja que són molts els casos en què aquest patiment es viu en silenci i aïlladament. Així ho va viure Marta durant més de vuit anys. Es pot dir que ella, tot i el drama, ha estat afortunada, ja que el seu pare, l’agressor, va tenir problemes allà on vivien i es van haver de traslladar a un altre municipi. Allà, el rumor que ella era la filla de l’home amb qui compartia llit va circular pel poble, més aviat en un to de xafarderia morbosa. Va ser Rosalba, una treballadora municipal que venia d’un entorn urbà, la primera que, en saber-ho, es va alarmar i es va mobilitzar; fins que va aconseguir que Benestar Familiar actués i va acompanyar Marta en un procés

que ha estat lent i dur. Un cop destapat el seu cas, Marta ha hagut de passar per un calvari. Les proves de paternitat necessàries per denunciar l’agressor van trigar vuit mesos, durant els quals va haver de conviure amb ell, en una comunitat de 8.000 habitants i rebent amenaces diàries. Entre altres drames, li van retirar la custòdia dels fills i la fiscal del departament va retreure als policies del municipi el seu “excessiu interès en fer seguiment del cas”; els mitjans de comunicació de masses van esbombar la notícia sense protegir la seva intimitat, fins al punt que el noi que cantava la premsa diària va passejar per tot el poble cridant “Mujer violada por el papá le tiene seis hijos”. Marta ha visitat totes les institucions públiques que segons la llei l’han d’ajudar, però el camí ha estat ple de traves i els resultats han estat escassos. Hi ha rumors que el seu agressor, que en tot aquest temps no ha deixat d’amenaçar-la, pot sortir de la presó el mes vinent. Ella té clar, però, que no torna enrere i que ja no es deixa intimidar. I sap que hi ha gent que li cobreix les espatlles. Això ha estat possible, sobretot, gràcies a la seva força de voluntat, a la complicitat d’un policia del municipi i al moviment de dones del Valle del Cauca, que l’han acompanyada i l’han convençuda que era possible sortir del pou. Avui dia, Marta ha recuperat els seus fills, treballa, estudia els caps de setmana per treure’s el batxillerat, té una nova parella que la respecta i l’ajuda i, des que va denunciar al seu agressor, ha rebut una abraçada per primera vegada a la vida; per primera vegada a la vida, li han regalat flors; per primera vegada a la vida, ha entrat a una perruqueria; per primera vegada a la vida, té ganes d’estimar i, de tant en tant, per primera vegada a la vida, aconsegueix deixar de pensar que el món li vol fer mal i creure que ella pot sortir endavant sense dur al coll la soga del seu botxí.


16 • roda el món

6 d’abril de 2011 • DIRECTA 223

, roda el món ZIMBABWE • LA POR DEL CONTAGI DE LES REVOLTES TUNISIANA I EGÍPCIA INQUIETA EL PRESIDENT MUGABE

Batuda contra militants marxistes per projectar un vídeo sobre les revoltes àrabs ARXIU SOUL OF MDC

Roger Suso Barcelona

n grup de 46 activistes, militants d’organitzacions trotskistes, marxistes-revolucionàries i sindicals, van ser detingues per la policia, el 19 de febrer, mentre estaven reunides debatent i visionant un documental sobre les revoltes populars a Tunísia i Egipte, en un acte organitzat per l’Organització Socialista Internacional (ISO) a Harare, la capital de Zimbabwe. 45 de les 46 persones detingudes van ser tancades preventivament a la presó de màxima seguretat de Chikurubi, prop de Harare. La fiscalia les va acusar de “conspirar per enderrocar el govern constitucional de Zimbabwe” i de “traïció a la pàtria”; delictes que poden implicar, en aquest país, la pena de mort. Immediatament, es van organitzar grups de suport i solidaritat i accions internacionals de difusió del cas. Després de dues setmanes tancades en règim d’aïllament, el 7 de març, un

U

Han denunciat els maltractaments, les humiliacions i les tortures que han patit durant la detenció tribunal va retirar els càrrecs i va alliberar 39 de les 45 activistes detingudes. Quan van sortir, van denunciar els maltractaments, les humiliacions i les tortures que havien rebut durant els interrogatoris. També van afirmar que les zero-positives del grup no van rebre l’atenció mèdica adient. No obstant això, sis activistes –les que tenien un perfil més alt, com ara el coordinador general de l’ISO, Munyaradzi Gwisai, – van seguir empresonades, en aïllament solitari i obligades a treballs forçats fins el dia 17 de març, que van ser posades en llibertat sota una fiança de 1.500 euros per cadascuna de les acusades (un repte considerable en una economia com la de Zimbabwe). El jutge va dictaminar que els fiscals de l’Estat no van aconseguir demostrar el suposat complot. Tot i així, les sis continuen pendents de judici i acusades de traïció. Més enllà d’aferrar-se al poder, la intenció del president Robert Mugabe amb aquest judici polític és criminalitzar i imposar penes exemplars per afeblir la dissidència. No obstant això, l’última decisió de la judicatura ha estat vista com un revés als organismes de seguretat

Zimbabweses es manifesten a Sud-àfrica en contra de Mugabe

lleials al president, que les últimes setmanes han intensificat, per una banda, la seva intimidació sistemàtica als moviments socials i a les lluites existents i, per l’altra, la repressió contra tota l’oposició política –algunes parlamentàries i membres de diverses ONG també han estat detingudes i certs grups d’oposició atacats per grups de joves proMugabe. Malgrat tot, la campanya –tant local com internacional– de solidaritat i d’indignació per la injustícia del cas (#Zim45), segons el marcador de Twitter, està sent fructífera. Ara, l’objectiu és aconseguir l’absolució i continuar alçant la veu per una Zimbabwe millor. Un govern d’unitat nacional? El març de 2008, Zimbabwe va celebrar eleccions i les va guanyar el líder del partit socialdemòcrata opositor Moviment pel Canvi Democràtic (MDC), Morgan Tsvangirai. Mugabe, però, es va negar a reconèixer la seva derrota. Llavors, les seguidores dels polítics es van enfrontar arreu del país. El resultat del conflicte va ser de dos centenars de morts i el desplaçament de prop de 36.000 persones, crims que segueixen impunes. A l’agost, l’aparició d’un brot de còlera, que encara ara continua, va agreujar encara més la situació. El febrer de 2009, el president Mugabe i Morgan Tsvangirai es van aliar –amb la mediació de Sud-

àfrica i per pressions internacionals– per posar fi a la violència. Van constituir un govern d’unitat nacional. Tanmateix, Mugabe ha continuat remenant les cireres i controlant forces de seguretat i fonts d’ingressos. El president continua governant amb mà de ferro, boicotejant el redactat de la nova constitució i perseguint violentament la dissidència. El primer ministre Tsvangirai, per la seva part, continua fent oposició a Mugabe, però des de dins del govern. La disputa per les eleccions, que previsiblement es faran a finals de 2011, ha fet que la teòrica unitat del govern es trobi prop del fracàs. La por del contagi de les revoltes tunisiana i egípcia també inquieta –i molt– Mugabe.

> Revoltes

de Lancaster House de 1979 i la creació de Zimbabwe, un Estat independent del Regne Unit amb participació política de la majoria africana. El 1980, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques, arran de les quals Mugabe va ser escollit cap del nou govern, que es va orientar políticament cap a la Xina postmaoista. Tanmateix, l’administració de Mugabe s’ha caracteritzat sempre per la corrupció, per dur a terme una repressió brutal contra tota oposició política, per fomentar les purgues ètniques i el terror estatal –fenomen conegut com a Gukurahundi–, per la mala gestió de la reforma agrària, per la inflació desfermada i per la precarietat en què viu la població.

de l’Àfrica negra: les menys explicades

imbabwe no és l’únic punt calent de l’Àfrica subsahariana: a Costa d’Ivori (DIRECTA 217), la segona guerra civil ja està en marxa. S’han produït banys de sang i enfrontaments entre milícies. Un milió de persones estarien refugiades a Libèria. Al Camerun, grups d’oposició han sortit al carrer a l’estil egipci contra el president Paul Biya, al càrrec des de fa 28 anys (DIRECTA

Z

D’on arriba Mugabe? El govern colonial britànic, format per la minoria blanca i liderat per Ian Smith, va instaurar un règim d’apartheid el 1964 i es va dedicar a combatre i a reprimir els nacionalistes africans. La situació va desencadenar en l’anomenada guerra dels arbusts, una guerra civil on el Front Rhodesià –Zimbabwe s’anomenava Rhodèsia– d’Ian Smith, cada cop més acorralat, batallava per mantenir el poder i l’hegemonia blanca. Per la seva part, el sector africà, encapçalat per la Unió Nacional Africana de Zimbabwe (ZANU) de Robert Mugabe, portava a terme una lluita d’alliberament nacional a través de guerrilles. El conflicte armat va acabar amb l’acord de pau

218); a Burkina Faso, el president colpista Blaise Compaoré, que va derrocar el revolucionari Thomas Sankara el 1987 i aliat de Rodríguez Zapatero en la mediació del segrest dels cooperants de Barcelona Acció Solidària, reprimeix les protestes i tanca universitats. A més, la revolta popular també s’ha estès a Gabon contra el govern del corrupte Ali Bongo Ondimba, el fill del dictador Omar

Bongo, que durant 42 anys va governar el país amb mà de ferro i que va morir el 2009 a la clínica Quirón de Barcelona. A Etiòpia, Uganda, Angola, el Togo, Swazilàndia, Djibouti, el Senegal i Guinea Equatorial, la joventut –a través de les xarxes socials 2.0– i la classe treballadora convoquen concentracions i comencen a sortir al carrer contra la corrupció i el nepotisme dels seus governs.


roda el món • 17

DIRECTA 223 • 6 d’abril de 2011

, roda el món SUÏSSA • LES CONSULTES IMPOSEN LA TINENÇA D’ARMES I ALTRES MESURES RETRÒGRADES

L’extrema dreta suïssa utilitza els referèndums per debilitar la democràcia ARXIU

Àlex Romaguera Barcelona

uïssa presumeix de ser un país amb un nivell alt de benestar. Molt curosa d’ella mateixa, sempre ha preferit mantenirse equidistant en els conflictes bèl·lics i permetre que les grans fortunes hi dipositin el seu capital financer. A causa de la seva neutralitat durant la Segona Guerra Mundial, període en què va romandre independent per mitjà de la dissuasió i d’algunes concessions econòmiques a Alemanya, va constituir un sistema de defensa basat en les milícies populars. Aquest sistema es nodreix de milers de joves d’entre els 18 i els 34 anys que, a canvi de servir l’exèrcit durant tres setmanes l’any, tenen el dret de mantenir l’arma reglamentària als seus domicilis durant el temps que desitgin. Per l’esquerra, aquesta circumstància –en vigor des del període de la guerra freda– constitueix una anomalia que cal eradicar. Però la població no ho ha cregut així. Després de la campanya sorgida el 2007 sota el lema Per la protecció davant la violència de les armes, el 13 de febrer, la ciutadania va rebutjar –a través d’un referèndum– restringir l’obtenció de la llicència d’armes i obligar les seves propietàries a dipositar-les en dependències oficials perquè siguin custodiades degudament.

S

El sistema de democràcia directa fixat a la constitució de 1848 converteix Suïssa en un referent Amb el 55,7% dels vots, la majoria de suïssos i suïsses van desestimar la proposta formulada pel grup socialista, Els Verds i 60 entitats de la societat civil, que basava els seus arguments en el fet que, cada any, moren 300 persones a Suïssa per alguna de les pistoles o escopetes que romanen a mans privades. Segons fonts del govern, es calcula que hi ha 2,5 milions d’armes de foc –1,5 milions de les quals pertanyen a antics membres de les forces armades–, que es localitzen al 30% de les llars. Un privilegi que, tot i el rebuig de l’esquerra i del moviment pacifista, la majoria de la població ha volgut conservar per mitjà del referèndum esmentat. Sistema imperfecte

La darrera consulta ha blindat el dret de la població a custodiar les seves armes

La consulta del 13 de febrer forma part del sistema de democràcia directa que fixa la constitució federal de 1848, que converteix aquest país en un referent dins les societats avançades. Tots els canvis de la carta magna, així com el conjunt dels tractats internacionals, han de ser sotmesos a veredicte popular i, per la seva aprovació, es requereix una majoria dels sufragis expressats i la dels cantons. Igualment, a través del referèndum, la ciutadania pot modificar o revocar qualsevol llei que hagi estat aprovada pel parlament si aconsegueix 50.000 firmes en un termini de tres mesos. I, amb 100.000 firmes, pot impulsar iniciatives per canviar articles de la carta magna, que primer seran abordats en sessió parlamentària i després sotmesos a consulta. Segons recullen els preceptes constitucionals, “consultar la ciutadania permet millorar l’estabilitat del país, regenerar la confiança amb els poders i garantir la proximitat dels seus representants amb el sentir de la població”. Cal recordar, però, que Suïssa ha aprovat lleis que atempten contra els drets i les llibertats fonamentals en referèndums. “Aquests són els riscos de la democràcia directa”, afirma Ferran Requejo, professor de Ciència Política de la

Universitat Pompeu Fabra (UPF). Una de les decisions més controvertides va tenir lloc el novembre de 2009, quan, a iniciativa de l’ultradretà SVP-UDC, la ciutadania va aprovar una llei federal que prohibeix la construcció de minarets a les mesquites de Suïssa. La iniciativa,

La població ha donat suport a la prohibició dels minarets i a l’expulsió de la immigració condemnada per delictes greus que va aixecar les alarmes a molts països per la seva duresa, va ser aprovada pels 57,5% de les participants a la consulta, que amb la seva acció van infringir un nou càstig a les 400.000 persones musulmanes que resideixen a Suïssa. “El simple fet de pertànyer a una religió ens ha convertit en persones sospitoses i perilloses per a la convivència”, van afirmar les seves representants. En

lloc d’afavorir el procés d’inclusió de l’islam a la societat helvètica, la consulta va dinamitar el “debat amb contingut social” pel qual advocaven els moviments socials. En aquesta línia, l’esquerra va veure com el referèndum celebrat el 28 de novembre de l’any passat permetia que tirés endavant la proposta del Partit Popular i de l’SVP-UDC d’expulsar automàticament la gent estrangera que havia estat condemnada per delictes greus. Novament, a través de les urnes, la ciutadania va imposar per un estret marge de vots (el 55%) una mesura que criminalitza la població d’origen extracomunitari, a la qual els sectors reaccionaris intenten vincular a la inseguretat i a la delinqüència organitzada. La involució a consulta A més de les mesures lesives per la immigració, Suïssa ha aprovat d’altres normes de caràcter excloent o obertament regressives a través de referèndums. Durant la mateixa jornada en què es decidia expulsar la població nouvinguda amb antecedents penals, una folgada majoria propera al 70% va rebutjar la iniciativa del grup socialista d’eliminar els beneficis que tenen les grans fortunes del país. La proposta, destinada a aconseguir que les contribuents

multimilionàries paguessin impostos unificats i “més justos”, no va seduir una població molt condicionada per la pressió de l’empresariat, que durant la campanya va amenaçar amb l’èxode de les grans companyies que suposaria aquesta mesura. D’aquesta manera, Suïssa continua sent un paradís fiscal. I ha faltat poc perquè es convertís en el primer estat europeu que restablia la pena de mort, després que un grup de ciutadanes ho intentés l’estiu passat. Finalment, però, arran de les protestes de la majoria de partits progressistes, la proposta va ser retirada. “Amb el sufragi universal i altres conquestes dels segles posteriors, s’ha donat prioritat a oferir al poble la possibilitat de decidir-ho tot. I això, a Suïssa, que és una societat conservadora, té les seves conseqüències, fins al punt que aquest poble pren decisions que possiblement l’elit política mai no prendria”, diu Ferran Requejo. La darrera consulta, que dóna potestat a la població per guardar les seves armes de foc , certifica la paradoxa d’un instrument amb el qual Suïssa ha accelerat la seva deriva autoritària. Un règim de llibertats que, sota el paraigües de la participació directa, recula en justícia i en drets fonamentals.


18 • expressions

DIRECTA 223 •

, expressions

Una mostra recull les il·lustracions dels cinc anys del Setmanari de Comunicació DIRECTA El Centre Cívic Parc Sandaru acollirà, durant un mes, les obres d’un total de vint il·lustradores de diferents àmbits que han creat il·lustracions per donar suport a la tasca informativa de la DIRECTA Eulàlia Corbella i Anna Pujol Reig expressions@setmanaridirecta.info

l setmanari informatiu DIRECTA fa cinc anys que és un mitjà de comunicació que informa des dels moviments socials i per als moviments amb l’objectiu d’acostar totes les realitats a la societat d’una forma eficient. Les il·lustradores i il·lustradors s’han sumat a la mateixa tasca i han posat imatges als reportatges, articles i campanyes que ha engegat la DIRECTA. Concebem que la il·lustració de premsa és molt més que un acompanyament del text. La il·lustració aporta significat i suma contingut a cadascun dels articles i reportatges del setmanari. La mirada dels il·lustradors i les il·lustradores són un punt de vista més. Amb la seva feina, posen imatges al text i, sobretot, opinen. Per tant, en un mitjà que intenta –encara que hi ha un llarg camí per recórrer– tenir una visió crítica del món i tot allò que l’envolta, la figura de la il·lustradora és imprescindible, ja que la premissa Una imatge val més que mil paraules, en el món de la premsa, és clau. A part, sovint, la il·lustradora ha de buscar aquell gag, aquella empatia amb les lectores; per dir-ho d’alguna manera, ha de picar l’ullet a la lectora i aquesta li ha de correspondre perquè, molts cops, l’actualitat del moment també necessita d’aquell sarcasme i ironia que saben transmetre aquestes creadores d’imatges. En aquesta exposició, podrem veure la feina feta per moltes de les persones que han col·laborat amb la DIRECTA al llarg d’aquest temps –il·lustradores de diferents àmbits– i, així, rendir un petit homenatge a la seva contribució. Hi haurà obres, entre d’altres, de Riki Blanco, Jordi Borràs, Pep Boatella, Kap, François Pagès o Sr. Plastiko. En total, s’han seleccionat més de vint il·lustradores i se’ls ha demanat que fossin elles mateixes les que enviessin l’obra que més els agradés per l’exposició. Tot seguit, s’han emmarcat els dibuixos; al costat de cada il·lustració, hi haurà la pàgina de la DIRECTA on van aparèixer per poder-les contextualitzar en el temps i el moment concret.

E

Sr. Plástiko. DIRECTA número 200

Així doncs, esperem que tothom pugui contemplar aquestes petites peces que ens fan veure la realitat amb uns altres ulls. Us esperem a la inauguració, que se celebrarà el dijous 14 d’abril a les 8 de la tarda al Centre Cívic Parc Sandaru. Qui no pugui assistir-hi, l’exposició es podrà veure fins el 7 de maig.

+ INFO Exposició Il·lustracions de la DIRECTA: Del 14 d’abril al 7 de maig. Centre Cívic Parc Sandaru. C. Buenaventura Muñoz, 21. Metro: L1-Arc de Triomf. www.ccparcsandaru.cat. Kap. Portada de la DIRECTA número 106


expressions • 19

• 6 d’abril de 2011

, expressions

Pep Boatella. DIRECTA número 209

Teo Peiró. DIRECTA número 132

Jordi Borràs. Calendari de la DIRECTA 2010

Harald Molina. DIRECTA número 205

François Pagès. Suplement ‘El clima no està en venda’ (2009)


20 • expressions

6 d’abril de 2011 • DIRECTA 223

, expressions MÚSICA

CAMPANYES

30 anys neuròtics

La Bullanga: de les batalles a l’espai de reflexió llibertària

L’històric grup de punk Código Neurótico es reuneix per celebrar les tres dècades del naixement de la seva formació

S’inaugura una biblioteca social a Tarragona, on podem trobar publicacions llibertàries difícils d’aconseguir MARC DEL JESÚS GALLISSÀ

L’Ateneu Llibertari Alomà, de Tarragona, inicia la nova aventura de La Bullanga

Josep M. Llauradó expressions@setmanaridirecta.info

David Vázquez expressions@setmanaridirecta.info

a història de Código Neurótico és hereva de l’esquema i la ironia de Los Ramones, però també del missatge combatiu de The Clash o Dead Kennedys. Van saber transmetre com pocs una manera de fer, fresca i directa, que ha creat escola i ha influenciat moltes bandes d’ara i d’abans. Van néixer a Terrassa l’estiu de 1981 i van marxar igual que van aparèixer, sense fer soroll, l’any 1998. Van ser disset anys d’activitat i de suport mutu, des de la base, treballant desinteressadament colze a colze amb grups, segells discogràfics i col·lectius que ara han fet possible que tornin als escenaris, gràcies al bon gust de boca que van deixar. La celebració del trentè aniversari de Código Neurótico no és un fet casual, com segurament tampoc ho és que tornin en temps difícils, quan són una infinitat les bandes que s’han reunit de nou els darrers temps i quan és més fàcil preguntar-se qui no ha tornat, que fer la pregunta inversa. En temps de crisi, torna el punk. Código Neurótico són una autèntica icona dins el punk, a Catalunya i també a la resta de l’Estat. Els seus discos han estat reeditats en vàries ocasions i els seus textos són vigents

L

ara més que mai. Aquest no és un mèrit exclusiu. Si ens fixem en l’anomenat rock radical basc, veiem que darrerament també han tornat moltes bandes, tot reivindicant els seus textos vint anys després: Vómito, Distorsión, Zarama o Piperrak en són uns bons exemples. Uns tornen per quedar-se i uns altres ho fan per reivindicar-se i, alhora, retrobar-se. A casa nostra, també en tenim bons exemples: Subterranean Kids, L’Odi Social, Skatalà o Monstruación sense anar més lluny. Els darrers anys, els seguidors i seguidores de Código Neurótico observaven que s’estava movent alguna cosa al voltant de la banda. L’activitat del seu MySpace i l’aparició de diferents entrevistes, blocs i discos recopilatoris així ho indicaven. A finals de 2010, es va anunciar el que ja no era un secret. El 2011 han tornat per fer una gira de deu concerts i fer el comiat que no van fer en el seu dia. Código Neurótico van ser, possiblement, una de les bandes de llarg recorregut més coherents de l’escena punk-rock. La seva militància no es limitava a posar unes lletres canyeres a les seves cançons. Des dels seus inicis, combinen la música amb l’autoedició de fanzines i acumulen una trajectòria intensa en aquest terreny. També ens fan arribar la seva onada expansiva i

és enllà de la porta de l’Ateneu Llibertari Alomà, al carrer Misser Sitges de Tarragona, s’hi fan tot tipus d’activitats. El 26 de març, es va celebrar el segon aniversari d’aquest espai amb concerts, àpats populars, cercaviles i xerrades i, des de llavors, ha estat referent dins els moviments socials per la quantitat i la qualitat dels projectes que s’hi engeguen, des de dins i des de baix. Diem des de baix perquè l’Ateneu no s’escapa de la dinàmica assembleària que caracteritza l’anarquisme, però, al pis de dalt, hi ha la cultura escrita. El 26 de març no només se celebrava un aniversari, sinó la inauguració d’una biblioteca social que s’ha estat perseguint pràcticament des de la fundació de l’espai. La Bullanga és una biblioteca que consta de setze categories i diversos llibres indexats, que qualsevol pot agafar en préstec sense haver de pagar tot i no rebre fons públics. Pel col·lectiu que tira endavant el projecte, la prioritat és donar lloc a publicacions difícils de trobar en d’altres biblioteques, sobretot de caire llibertari, però també de cultura popular i d’alternatives a la societat de consum. Durant l’acte de presentació es va fer un repàs a la història de l’Ateneu i, tot seguit, van parlar diverses representants d’altres biblioteques socials, com la de Berga, la

M Código Neurótico Gira trentè aniversari. 9 d’abril, Razzmatazz 2, Barcelona. 7 de maig, La Sala, Ponts (la Noguera). 28 de maig, Barakaldo. 4 de juny, Saragossa (Aragó). myspace.com/codigoneurotico.

les seves senyals a través de les ràdios, on s’encarreguen de fer un programa a la mítica i lliure Ràdio Tse-Tse de la seva vila, Terrassa. Si féssim pedagogia històrica dels moviments socials com actualment els coneixem, Código Neurótico destacaria per apropar molta gent als primers concerts antimilitaristes i contra l’FMI, per posar dos exemples, quan molta de la gent que els seguia encara no s’havia familiaritzat amb aquelles sigles estranyes. La seva coherència era bidireccional i segurament aquest fet també ha permès que, 30 anys després, tanta gent els hagi recordat. Ningú no oblida que, avui, com als anys 80, els nens ianquis continuen jugant al beisbol als carrers i els nens libis corren entre bombes i deixalles.

de Sants o la de la Rimaia. Van plantejar el debat per eixos; per exemple, el perquè d’una biblioteca social, l’ús d’Internet i de les xarxes socials o el finançament d’aquest tipus de projectes. En aquest cas, La Bullanga es manté gràcies a la gent associada que paga una quota de deu euros trimestralment i a les donacions de llibres que es vagin fent, que sempre passen per assemblea. El col·lectiu impulsor no tan sols té ganes de desenvolupar un espai de consulta de llibres, revistes o fanzines, sinó que vol anar més enllà i exercir, també, de pol de creació de cultura amb autopublicacions, enquadernacions, distribució i venda, etc. La seva prioritat, però, tal com va quedar demostrat durant el seu primer acte públic, és fer xarxa amb d’altres espais semblants al seu i fomentar tant la recuperació de la cultura popular mitjançant el redescobriment dels referents amagats, com l’autoaprenentatge dels ateneus de principis del segle XX.

+ INFO La Bullanga. Misser Sitges, 9. Tarragona. Dilluns i dimarts de 17h a 21h i divendres d’11h a 13h. labullangatgn@gmail.com. Catàleg: ateneutgn.ourproject.org/biblioteca/opac_css/.


expressions • 21

DIRECTA 223 • 6 d’abril de 2011

, expressions . ZONA LLIURE

HOMENATGE

Conjurant el mal de dir adéu

CODI REBEL

Gestors de continguts web

La presentació dels dos darrers llibres de Ramón Fernández Durán esdevé un homenatge a la trajectòria sociopolítica, militant i profundament humana de l’activista antiglobalització. ALBERT GARCIA

Homenatge a Fernández Duran el passat divendres a l’Espai Obert

David Fernàndez expressions@setmanaridirecta.info

amón marxarà aviat, molt abans del que voldríem”. Gola irresolublement seca i estricte nus a l’estómac. Però així arrancaven les primeres paraules, de la mà dels companys d’Ecologistes en Acció, a l’acte que el divendres 1 d’abril es va celebrar a l’Espai Obert. Acte encobert del tot: formalment, la presentació del dos darrers llibres de Ramón Fernández Durán, El Antropoceno i La quiebra del Capitalismo Global: 2000-2030. Clandestinament, boca a orella, la convocatòria corria en el fil tens dels darrers dies. Tret sec al cor i a la consciència: la malaltia de Fernández s’havia aguditzat els darrers mesos. I coherent fins al final, també en la vindicació d’una mort digna i ensenyant-nos a aprendre a dir adéu, totes sabíem que el rerefons de l’acte era que Ramón Fernández havia decidit

“R

marxar, patint i fent patir el mínim possible els seus. I que partirà aviat. Molt més aviat del que totes voldríem. Catarsi col·lectiva Per això, contra el mal de dir adéu, el dia 1 d’abril l’Espai Obert va esdevenir una genuïna assemblea d’afectes, que va aplegar –quina capacitat de convocatòria, Ramón– totes les sensibilitats dels moviments socials. I una càmera de vídeo, per fer-li arribar en vida una estima que es va mostrar infinita, fonda i rebel. Ulls enrogits, veus agafades, rialles alliberadores i timbres semitrencats, mentre les paraules s’anaven desgranant. Fernández Buey –amb el poema de Claudio Rodríguez “Lo que no es sueño”–, Miren Etxezarreta, Tomi de l’Ateneu Candela, Patric de Pedro de Virus, David Llistar de l’Observatori del Deute en la Globalització, Busqueta del Seminari Taifa, passant per Iñaki Garcia – “Si algun dia em passés, jo em vull

morir així”–, Ada Colau o Marc de Kan Pasqual, entre moltes altres. Estranya barreja de dol anticipat i festa de la vida alhora. D’antuvi, hi ha una vella tradició indígena llatinoamericana que plora el comiat en vida i festeja la vida quan passa la mort. Aquesta ha estat la tria comunitària, l’opció de dignitat, el darrer gest de coherència de Ramón Fernández. Mostrar l’estima abans del comiat: trobades col·lectives a Madrid, Barcelona i Donosti, pràcticament simultànies. A Madrid, de fet, ho van brodar del tot fa quinze dies: 200 persones es van manifestar al balcó de casa seva, pancartes incloses, cantant-li “Grândola Vila Morena”, “L’Estaca” o “Soy Minero”. I allà, va baixar Ramón Fernández, enmig d’un festival d’abraçades per celebrar una vida compartida. I per dir-nos per carta, en la mateixa lògica comunitària, que ja ens ha previst –pel després del després– una indiscutible festa de la vida a la seva Pelegrina de Guadalajara, el proper 17 de juliol, on ens ha convocat sense excuses. Per continuar vivint, també sense excuses. Divendres 1 d’abril. Espai Obert. Des del fons de l’ànima, als escaires de la vida i les tangents de tantes lluites compartides, no es va parlar pas de llibres. Es va parlar de vida. I del darrer debat i el darrer front al qual ens ha convidat Ramón Fernández: el combat contra la malaltia des de la dignitat humana i l’aprenentatge, encara, del cicle de la vida per acceptar la mort com a final indiscutit. Un debat on estem encara a les beceroles, fitant-lo d’esquenes i que massa sovint ens neguem a afrontar. Però allà rondava de nou Fernández, agitant els debats imprescindibles: reforçant la vida com a instant entre el no-res i el no-res. I en el gest forçat d’escriure a contracor una crònica no desitjada, un no pot deixar d’evocar la conjura de Benedetti en la mort de Roque Dalton: què farà, la mort, amb tanta vida? Per afirmar i afirmar-nos, lluny de funerals, que Ramón Fernández Durán ha viscut intensament, que fer una part del camí al seu costat ha estat una sort, un honor i un regal i que, sí; que sí, Ramón, la festa de la vida continua. Gràcies a ella, continuaràs aquí i continuarem aquí. Aprenent contradictòriament, és clar. T’estimem, Ramón.

Guillem Cuberes Membre de GNULinux.cat ctualment, per fer un web, ja no es necessiten grans coneixements si no t’importa que tingui un aspecte comú. Gràcies als Content Managment System (CMS) es poden crear diferents tipus d’entorns per allò que faci falta. A més, molts d’aquests són d’ús completament lliure i gratuït. N’hi ha per crear blocs, fòrums, botigues virtuals... A part dels específics, també n’existeixen de més generals, que permeten crear diferents tipus de web sobre la mateixa base. La gràcia d’aquests sistemes és que, tot i que estan molt preparats per usuàries i administradores sense cap coneixement de programació, també permeten que la gent experimentada que desenvolupa web obtingui resultats més segurs, en menys temps i més accessibles a la resta de l’equip. A més, proporciona diferents nivells d’ús: un grup de redactores pot dedicar-se només a escriure directament a la web, sense cap coneixement previ. Una web master que no sigui programadora pot gestionar i organitzar tot el seu contingut. Algú que sàpiga fer webs estàtiques (en HTML i CSS) podrà programar plantilles sense necessitat de saber cap llenguatge de servidor com PHP. Una desenvolupadora avançada podrà personalitzar cada detall al seu gust i afegirhi noves funcionalitats en

A

forma d’extensions, que a més seran reutilitzables en altres projectes. Així doncs, amb un equip de persones més o menys especialitzades, es pot obtenir un web competent en un temps rècord. Joomla és el nom d’un d’aquests CMS generals que permeten muntar tot tipus de web. Per si sol, ofereix diversos components que permeten tenir unes funcionalitats bàsiques, però, a més, actualment té un total de 7.237 extensions (1.219de les quals són compatibles amb la seva última versió), que permeten transformar aquesta base en el que faci falta. El sistema mínim inclou la possibilitat de tenir usuàries i grups per gestionar l’accés a la informació; contingut organitzat en categories i un cercador per accedir-hi; bàners amb un control de visites i clics; agenda de contactes amb enviament de correus des d’un senzill formulari; accés al contingut per RSS... En extensions es poden trobar des de petits mòduls per compartir el contingut a xarxes socials, fins a grans components per muntar una botiga virtual, una galeria d’imatges, un centre de descàrregues o, fins i tot, una xarxa social. És impossible resumir en un article totes les possibilitats d’un CMS, per tant, la millor opció és posar-se a buscar què s’adapta millor al projecte que es vol dur a terme i provar fins a trobar la solució perfecta.


22 • agenda directa

DIRECTA 223 •

, agenda directa ALMATRET Passejada conjunta d’entitats excursionistes de la vuitena vegueria Diumenge 10 d’abril 8:30h Plaça Major d’Almatret Passarà per la presó i seguirà cap al Pou de la Vila i el Cingle de la Pena, on –a part de les vistes– hi ha nius de metralladora i trinxeres de la Guerra Civil. Organitza: Centre excursionista i ciclista d’Almatret

BARCELONA Divendres 8 d’abril Xerrada: ‘L’educació està en crisi? Tendències actuals?’ 19:30h Centre Cívic Sagrada Família C. Provença, 480. Cicle de conferències del CRAEV: Tendències actuals del sistema educatiu. Bases i propostes d’una educació viva Organitza: Centre de recerca i assessorament d’educació viva Més informació: www.educacionviva.com Dimecres 13 d’abril Presentació de ‘La Ruta del Caracremada’ 20.30h Espai Valencià C. Pere Serafí, 7. La ruta del Caracremada inicia la seva segona temporada i ho fa amb la publicació del mapa. Es tracta d’un mapa escala 1:30.000 editat per l’Editorial Piolet, que engloba els massissos per on discorre la ruta: els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, el Pedraforca, la serra del Verd, la serra del Port de Comte i la serra de Busa. El mapa, a part d’indicar el recorregut de la ruta, ens servirà per fer excursions. A més, incorpora 50 punts d’interès turístic de la zona. Ens conviden a venir a la presentació del mapa i de la segona temporada de la ruta (les sòcies del Club Excursionista Madteam gaudeixen de descomptes especials). La presentació anirà a càrrec de Pako Crestas, que presentarà un petit audiovisual de la ruta. Organitza: Madteam Més informació: http://www.madteam.net/

CASTALLA

Violència juvenil o joventut violentada?

Dissabte 9 d’abril Conferències: Enric Valor rondallaire IES Castalla C. Leonardo Jover, 53 Les rondalles valencianes d’Enric Valor: un projecte literari enllà de l’etnopoètica, amb Joan Borja; Els nostres paisatges en les rondalles d’Enric Valor, amb Vicent Brotons; Psicologia social en les rondalles de Valor, amb Jaume Albero. En el marc del actes del centenari del naixement d’Enric Valor Organitza: comissió del centenari

VALÈNCIA, 13 d’abril de 2011 l grup de treball Estirant del fil neix d’una visió compartida sobre la situació de (des)atenció de les xiquetes i el jovent. Creuen que aquestes jornades són un espai per reflexionar i debatre al voltant de la relació particular que s’estableix entre la joventut i la violència que els infringeix la societat. Aquesta violència s’exerceix des de tres àmbits: el de la protecció, el de l’educació i el d’allò penal. Les jornades ens volen dotar de ferramentes d’anàlisi social i política per poder-nos posicionar davant les pràctiques que es duen a terme des de l’administració i les institucions.

E

Diumenge 9 d’abril Teatre: ‘Comencilda, Secundina i Acabilda’ a càrrec de Testa Teatre 18h Casa de Cultura Passeig Antiga Bassa La Vila, 23 En el marc del actes del centenari del naixement d’Enric Valor Organitza: comissió del centenari

GRANOLLERS PROGRAMA 9:30h Lliurament de material. 10:30h Presentació de les jornades a càrrec d’Almudena Navas Saurin, d’Estirant del fil. Grup de Treball. 11h Taula 1: Violència juvenil o joventut violentada?: El maltractament institucional cap a la infància i la joventut, amb César Manzanos Bilbao, doctor en Sociologia i professor de la Escuela Universitària de Trabajo Social d’Àlaba; Miguel Santiago Losada, professor de Biologia, assessor de la Càtedra Intercultural de la Universitat de Còrdova i president de l’Associació de suport a menors Kala; Javier Baeza, educador social, coordinador de barrios, sacerdot de la Parròquia d’Entrevias de Madrid. 13h-15h Pausa per dinar. Taula 2: Criminalització de la pobresa des del sistema penal, amb Marta Wenceslao, antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona, membre del Grup de Recerca sobre l’Exclusió i el Control Social (GRECS); Daniel Jiménez, del grup de menors d’ASAPA de Saragossa; Ángeles Blanco Roja, colla xicalla de València i advocada de menors. 17h Pausa-cafè. 17:30h Ponència debat: Per què educar a contracorrent?, amb Enrique Martínez Reguera, educador amb una experiència llarga amb xiquetes de tutela i reforma. Parròquia d’Entrevías de Madrid. 19h Cloenda de les jornades amb Clara Arbiol i González d’Estirant del fil. Grup de Treball. Lloc: Aula magna de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València Avinguda Blasco Ibáñez, 30. Organitza: Estirant del Fil. Grup de Treball del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la UdV

> CANVIAR • COMPARTIR • PROJECTAR

Dijous 7 d’abril Concert: Los seis dias 22h Anònims C. Ricomà, 57. Presentació, en el marc de la gira Huracán del seu segon treball, Jueves. Dissabte 9 d’abril Naixement del club de gurmets Pilé on 45 17h Anònims C. Ricomà, 57. Neix una nova proposta d’oci a la capital del Vallès Oriental. Un espai per la degustació d’elegants melodies, ritmes del cor i l’ànima i sibaritisme musical en general. Neix, doncs, Pilé on 45, un club de gurmets, fidels amants de la música popular més elaborada... en exquisit format vinil. I neix amb ferma voluntat de quedar-se: Pilé on 45 tindrà espai fix a l’ Anònims. Tots els segons dissabtes de cada mes, de 17 a 21h, entusiastes DJ’s ens faran les delícies amb propostes musicals molt diverses. Un menú de degustació melòdica que segur que ens anirà oferint, sessió rere sessió, les més

> EL TEMPS

Envia’ns el teu anunci, màxim 15 paraules, amb el teu correu o contacte a: intercanvis@setmanaridirecta.info

El col·lectiu ReciclemReutilitzant ofereix espai gratuït a la seva web a totes les persones que desitgin anunciar les seves propostes d’intercanvi. Contacte: www.reutil.net S’ofereixen gossos en adopció per tancament de gossera. És urgent, poden sacrificar-los. Contacte: Mónica, 629 278 238

Busquem persones voluntàries per participar el Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) en una intervenció teatral multitudinària a Barcelona. Contacte: catalunya@alianzasoberanialimentaria.org Rumb a Gaza: 2a Flota de la Llibertat. Necessitem suport i donacions per tirar endavant el projecte el proper mes de maig. Contacte: info@rumbogaza.org

Col·lectiu Enmedio: oferim espai de treball per compartir a Barcelona (Poble Sec). Internet, aigua, llum i equip audiovisual inclòs. Econòmic. Contacte: 93 329 65 51 coworking@enmedio.info Treball voluntari a Cuba: Brigada Internacional José Martí 2011. Del 4 al 23 de juliol. Inscripcions fins el 13 de maig. Contacte: brigada_josemarti@live.com

DIJOUS 7

DIVENDRES 8

DISSABTE 9

No és una exageració, podem afirmar que arriba un petit estiu avançat amb temperatures de trenta graus.

L’anticicló i la calma faran pujar encara més el mercuri, màniga curta i a gaudir del sol i la calor avançada.

Un dissabte radiant amb sol i calor, excepte alguna petita boira a primera línia de la costa de Barcelona i Girona.

DIUMENGE 10

DILLUNS 11

DIMARTS 12

Podria espatllar-se una mica el dia, amb alguns ruixats a primera hora del matí i mitja tarda, però febles.

Tornarà l’anticicló, però amb temperatures no tan elevades. A la nit, tornarem a necessitar la màniga llarga.

Monotonia i temps dominat pel cel clar i els vents en calma. Pressions altes i bloqueig anticiclònic. Va per llarg.

Envieu les vostres convocatòries amb una setmana d’antelació


agenda directa • 23

• 6 d’abril de 2011

, agenda directa variades ofertes musicals per a les tardes de dissabte: blues, soul, jazz, bossa nova, latin, R’n’R... Aquest nou espai arrenca amb força, ja que comptarà amb la presència de dos veïns de la comarca erudits en sons i que agraden molt: Tof i Carlos Cactus, que de ben segur carregaran les seves maletes de cançons precioses, d’aquelles que et deixen un bon regust al paladar només de sentir-les. Tof, coorganitzador i DJ a les sessions del fantàstic Double Cookin, ens farà gaudir amb temes R&B i de northern soul, triats amb cura per l’ocasió. Carlos Cactus, exbaixista del grup de R&B Les Cactus i habitual DJ, ens afartarà de la millor música negra que guarda a casa seva.

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Dimecres 13 d’abril Acte de presentació de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) de l’Hospitalet 19h Centre Cívic Collblanc - Torrassa C. Mare de Déu dels Desemparats, 87. Intervenció de Iolanda Maurici, Federació d’Equatorians de l’Hospitalet, José Luís Obama, Rashid, Jaume Valls i Rosa Canyadell. Organitza: Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

Sisena Fira del tast

C. societat, 4. Projectada en pantalla gran Organitza: Distribuïdora La Bruixa

BARCELONA, 9 i 10 d’abril

VILANOVA DE MEIÀ

Dissabte 9 d’abril. Intercanvi de sabers i sabors. A partir de les 18h a RAI. C. Carders, 12. Per recuperar la cuina equilibrada, amb productes ecològics, de temporada i propers. Intercanvi de coneixements culinaris. Tallers de cuina de temporada; algues; begudes del món; cuina creativa vegetariana; salses, etc...i un taller-guarderia infantil per les participants que vinguin amb la canalla. A partir de les 20h: sopar degustació amb les receptes de totes les participants. A més, gaudireu d’una degustació de tot el que s’hagi cuinat als tallers de cuina que s’hauran fet prèviament. Diumenge 10 d’abril. Fira del tast. De 10 a 14h. Centre Cívic Convent de Sant Agustí. Plaça Acadèmia, s/n. Degustació de sabors i sabers entre productores i consumidores, per restablir la relació de confiança basada en els circuits curts. Estands de productores i degustacions, presentació de productes, jocs infantils, tast de teatre, mostra d’activitats i recursos sobre sobirania alimentària, taller l’hort al balcó... Calçotada per la sobirania alimentària. 14:30h Pou de la Figuera. Sobretaula de lluita amb l’ASAC Organitza: Xarxa de Consum Solidari Més informació: http://www.xarxaconsum.net/

MOLLET DEL VALLÈS Dijous 7 d’abril Campanya de recollida de material escolar per a Gaza A la tarda, IES Vicenç Plantada C. Palau-solità i Plegamans, 8-14. Campanya Un quadern, un llapis i un euro per als nens de Gaza, que serà presentada en un acte per Alba Tallada en el marc de la campanya Rumb a Gaza 2011 Organitza: Plataforma Aturem la Guerra de Mollet Més informació: http://www.rumboagaza.org/ Xerrada informativa sobre la segona Flotilla de la llibertat’ 19h Centre Cultural La Marineta

Aturem la indústria nuclear BARCELONA, 7 i 14 d’abril Dijous 7: El cigne negre nuclear. 19h Ateneu La Torna. C. Sant Pere Màrtir, 37. Conferència a Càrrec de Marcel Coderch, enginyer doctorar pel MIT i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Dijous 14: Com el desastre de Fukushima ens permet qüestionar la viabilitat de l’energia nuclear. 19h Cotxeres de Sants. C. de Sants, 79. Conferència a càrrec de François Diaz-Maurin, enginyer nuclear. Organitza: Col·lectiu antinuclear de Barcelona Més informació: www.jovensebre.org

agenda@setmanaridirecta.info

Plaça de l’Església, 7. Xerrada amb Leticia Sánez i Anna Gas, integrants de Rumb a Gaza. També parlarà Mohammed Ruailah, jove palestí de Gaza que viu a Catalunya, que ens explicarà la situació que es viu a la Franja. Organitza: Plataforma Aturem la Guerra de Mollet Més informació: www.rumboagaza.org

TERRASSA Divendres 8 d’abril Xerrada sobre la reforma laboral i les ETT 20h Kasalet. Kasal okupat i autogestionat Joan Berney

C. societat, 4. Organitza: Acció Autònoma Més informació: www.kasalet.org Dissabte 9 d’abril Activitats al Kasalet. Kasal okupat i autogestionat Joan Berney C. societat, 4. 19h Passi de la pel·lícula Quadrophenia 21h Punxada Mod (powerpop, garage, soul, ska-reggae,...) a càrrec de Dj. Xibeka Obert fins a les 2h Organitza: Acció Autònoma Diumenge 10 d’abril Cinema ‘Pa Negre’ 18:30h Kasalet. Kasal okupat i autogestionat Joan Berney

Dissabte 9 d’abril VIII Ofensiva Contra l’Oblit Anarquistes al Montsec: de la Columna Durruti als Maquis. Vilanova de Meià, 9 i 10 d’abril. Dissabte 9 d’abril De 8 a 8:30h: rebuda de les participants 9h Inauguració de les jornades i sortida amb cotxes 9:30 h Arribada a l’aparcament (Hostal Roig). 10h Rutes Primera: a peu fins unes trinxeres de la guerra civil Segona: fins la Base Guerrillera de la Cova del Gel 13h Dinar a la base guerrillera 17h Arribada a la casa de colònies 18:30h Xerrada i presentació del llibre Memorias de un Anarquista de Angües en la República, la Revolución y la Guerrilla, a càrrec del seu autor Raúl Mateo i del protagonista dels fets Martín Arnal Mur. 20:30 h Presentació del treball: Memòria Llibertària, 100 anys de moviment llibertari a Ponent, fet per la CGT de Ponent. 22h Sopar 23h Concert VIII Maquis Rock amb l’Orquesta de Bolsillo (Mallorca) –amb música a escrits d’Eduardo Galeano– i Pd’P1936 (Castellserà) Diumenge 10 d’abril 8:30h Esmorzar 9:30h Visita a les exposicions sobre la guerra civil, maquis i el moviment llibertari a Ponent. 11h Xerrada sobre la figura de Diego Camacho Abel Paz, biògraf de Durruti i milicià de la Columna Durruti. A càrrec dels historiadors Pep Cara i Dolors Marín i de Txema Bofill. Dolors Marín parlarà del seu darrer llibre Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario. 14h Dinar i cloenda Organitza: Col·lectiu A les Trinxeres Més informació: www.alestrinx.blogspot.com o veure Directa 222

> MANIFESTACIONS • CONVOCATÒRIES VALÈNCIA Dissabte 9 d’abril

Manifestació antinuclear 18:30h Plaça de Sant Agustí Convoca: Tanquem Cofrents


LA INDIRECTA . L’ENTREVISTA

. LA COLUMNA

Joumana Haddad ESCRIPTORA, POETESSA I PERIODISTA

El sector públic en perill

“Hi ha una dona àrab lliure, independent i que lluita per canviar la seva situació”

Esther Sancho opinio@setmanaridirecta.info

F

CARLOS CASTRO

Cada dia, quan es lleva, Joumana Haddad es repeteix que encara no ha fet res, que tot està per començar. Als seus 40 anys, Haddad –poetessa, escriptora i periodista– viu al seu Beirut natal, des d'on dirigeix la revista 'Jassad', única revista del món àrab dedicada al cos humà i on aborda temes tabú com la sexualitat. Una plataforma, igual que el seu recent llibre 'Jo vaig matar a Sherezade', des d'on lluitar per l'emancipació de les dones i contra els estigmes que envolten la dona àrab.

Oriol Andrés entrevista@setmanaridirecta.info

assad vol dir cos en àrab i la teva revista se centra en això. Però, què més ens en pots explicar? És una revista cultural que tracta de literatura, art i cinema, però tot centrat sobre el tema del cos. No només en la seva dimensió eròtica, tot i que té molta importància perquè és un dels tabús més importants actualment al món àrab, sinó en la seva dimensió social, filosòfica, literària, etc. No és una revista només per dones o per homes, sinó pels dos. És, sobretot, una iniciativa per poder anomenar el que no es podia anomenar, perquè penso que el primer pas per curar un mal és poder-li posar nom i expressarlo.

J

“Ens sorprendria veure com parlaven del cos, la sexualitat i l'eros els escriptors àrabs de fa uns segles” Tot i així, està censurada a tots els països àrabs menys el Líban. Tanta por fa? Estem encadenats a tabús absurds. I em refereixo als dos darrers segles, perquè la cultura àrab mai no ha estat així. Si llegim llibres escrits als segles X, XI o XII, quedarem sorpresos per la naturalesa i l'espontaneïtat amb què aquells escriptors parlaven del cos, la sexualitat i l'eros. Això ha suc-

ceït últimament per vàries raons i molts factors. Un d'ells, el falliment dels règims àrabs laics, que s'han transformat en dictadures. També pel falliment de les propostes d'esquerres al món àrab. Això ha permès un poder creixent a l'extremisme religiós. Però també hi ha el factor d'una certa reacció defensiva davant el que, per molts, ha estat percebut com una invasió dels valors occidentals al món àrab. Una opinió que jo, clarament, no comparteixo perquè jo parlo de drets humans i aquests són universals, no crec que siguin un monopoli d'Occident. Com arriba al públic d'aquests països, si no la poden comprar? Al Líban, es distribueix a totes les llibreries i, a la resta d'estats àrabs, hi tenim un sistema de subscripció. Cada dia rebo molts mails i missatges de suport a la revista i mostra de l'interès que genera. Amb la teva literatura, tu també et rebel·les contra el tòpic al voltant de la dona àrab. En essència, existeix un prototip de dona àrab? No, de la mateixa manera que no existeix la dona occidental. No té cap sentit. Jo crec que puc tenir més punts en comú amb una dona nascuda a Guadalajara o el Senegal que no pas amb una de la meva mateixa nacionalitat. Crec en allò humà. Clar que hi ha bastants punts en comú, per exemple, la llengua, o la situació una mica complicada que viuen moltes. Però hem de recordar

que el món àrab està format per 22 països. Només al Líban, hi ha una dona libanesa del nord, una del sud, una cristiana, una musulmana... Però hi ha clixés que són certs? Sí, alguns clixés són certs, malauradament. El que volia dir és que són incomplets. El clixé de la dona àrab submisa, víctima, velada... existeix i és una tragèdia, però, al mateix temps, hi ha un altre tipus de dona al món àrab: lliure, independent i que està fent tot el possible per canviar la seva situació i la d'altres dones. I d'aquestes, no se'n parla prou al món occidental. Com es pot revertir aquesta tendència? Es contraresta amb el moviment sa i profund cap a l'altre. Cal anar a buscar el detall que fa la diferència i, per mi, un dels mitjans que ens ho permet ha estat sempre la literatura i la cultura. També amb una informació que no estigui vehiculada pel sensacionalisme, sinó que mostri de veritat el que està amagat sota aquesta pell superficial. Passa el mateix quan pensem en la dona occidental al món àrab i l'expliquem només com una dona tractada com a objecte sexual, que exposa i no respecta el seu cos. Un altre clixé. Durant les rebel·lions al món àrab, una de les coses que s'ha destacat és la participació de les dones, però, en les reformes posteriors, només hi apareixien homes. Creus que hi pot haver una rebel·lió

a anys que ens ho anem ensumant que el sector públic perilla. No és cap novetat que els governs anteriors ja han anat fent passes cap a l’externalització d’alguns serveis, la privatització directa d’alguns altres i la contenció en la política de personal en els serveis sanitaris i educatius, a l’hora que hem vist ascendir les inversions pressupostàries en seguretat. Progressistes o liberals, tots els governs han estat seguint els dictats d’Europa, que són els que imposa el mercat, si bé havien topat amb certes reticències de la ciutadania que feia que el procés hagués d’anar a camera lenta. Ara, amb l’avinentesa de la crisi, però, el discurs desregulador dels drets socials troba una perfecta justificació per pitjar l’accelerador i tapar la boca a aquelles veus crítiques. Però no ens enganyem, ni les retallades comencen ara ni obeeixen només a un afany per fer quadrar els números vermells dels països en crisi. La tisorada liberal retalla des de la voluntat inequívo-

dins la rebel·lió per part de les dones? Sóc molt pessimista a aquest nivell. Crec que les dones no han estat participants vertaderes del canvi. Una de les proves més òbvies és que, en la formació dels nous sistemes, no hi estan participant. Estic contenta de tot el que ha passat, però tinc una actitud molt escèptica, sobretot pel que fa a l'element religiós que hi ha darrere de les revoltes a Egipte i Tunísia, que fins ara no ha estat molt visible, però sí molt present. Així doncs, també sóc escèptica respecte a la situació i els drets de les dones davant d'aquests canvis. I espero –perquè també és la seva responsabilitat– que aquestes dones tindran la força per defensar els seus drets. Així, tu que vas viure la guerra del Líban, com t'ha marcat? No sóc una persona a qui li agradi lamentar-se. Evidentment, va ser fatal i una ruïna, no només per la meva infància, adolescència i joventut sinó per molta altra gent. I no és res del que et puguis alliberar; les cicatrius es mantenen per la resta de la teva vida. Però, mirant-ho d'una manera constructiva, m'ha donat una força molt gran. Perquè la guerra et pot portar a dos caràcters molt contradictoris. O et deixes portar per la desesperació i el fatalisme o et dóna aquesta fúria per desafiar els obstacles. I m'agrada pensar que jo pertanyo a la segona categoria.

Vents ultraliberals recorren Europa i les classes populars no estem organitzades ca de dinamitar l’Estat del Benestar i ho hagués fet molt abans d’haver estat possible. Però en el context immediatament posterior a la segona Guerra Mundial les classes populars estaven armades i en els anys successius en que ja no es temia als obrers, aquests comptaven amb sindicats forts i partits d’esquerres que condicionaven l’alternança en el poder, com per desoir les seves manifestacions. Ara què tenim? Vents ultraliberals recorren Europa i les classes populars no estem organitzades ni ben representades. Fins i tot aquells que haurien de defensar el sector públic no fan altra cosa que donar ales a la sanitat privada, l’escola concertada. Ens ho va dir l’altre dia un delegat territorial de Salut ben clar i català, quan en plena reunió davant les nostres queixes per les deficiències de la sanitat pública i les retallades que temem, ens surt en defensa del sector privat com a garantia del sistema. Cal sortir al carrer o aquests ultraliberals que no creuen en els drets socials faran volar pels aires l’Estat del Benestar.


directa223