Page 1


editorial

índex

Editorial ....................................... 2 Amb l’arribada de l’estiu acomiadem el curs 2010­2011, i amb ell una nova El Claustre contra les retallades ........ 3 promoció d’alumnes de 4t. Davant seu Treball de síntesi de 1r d'ESO .... 4 s’obre un horitzó ple d’expectatives per Treball de síntesi de 2n d'ESO ...... 5 recórrer; desitgem que en el seu equipatge Treball de síntesi de 3r d'ESO ....... 6 hi hagi tot allò que han après, un grapat de Viatge a Roma (4t d'ESO) ............... 7 bons records i tota la sort del món. Però enguany, també acomiadem en Intercanvi Camprodon ­ Annonay .... 8 Felip Pons, que després d’una vida Sant Jordi 2011 ............................ 10 entregada a la pissarra i al que ha estat, Entrevista a Felip Pons ................... 14 en definitiva, la seva passió i vocació I les dones de Camprodon... què? ... 16 professional, inicia ara una nova etapa on Dia de les Llengües ...................... 21 resten, de ben segur, moltes coses per Racó de castellà ............................ 22 descobrir i molts moments per sentir i Sortida a Empúries ........................ 23 gaudir. Ens trobem davant dels últims capítols Comiat a l'alumnat de 4t d'ESO ...... 24 d’una història que entre tots hem tractat Racó de naturals ........................... 25 d’escriure amb il·lusió, compromís i Entreteniments ............................. 26 determinació, mentre comencen a sonar els primers compassos d’una música renovada pels auguris d’un nou curs. És l’hora dels adéus, i en aquest sentit l’equip directiu també s’acomiada, després de dos anys de l’exercici de les seves funcions. Des d’aquí volem agrair el suport i la complicitat de tots aquells que han fet possible un dia a dia amb més brillantor. També és l’hora de felicitar el nou equip directiu i encoratjar­lo a afrontar els nous reptes amb entusiasme i esperit de servei. Finalment, cal felicitar el consell de redacció per la feina feta. La nostra gratitud més sincera al seu coordinador, en Joan Avellaneda, que ha fet gran l’Esquitx a partir del rigor i l’afecte vers aquest projecte. Us desitgem a tots i totes unes bones vacances d’estiu. L’ Equip Directiu Consell de redacció: Guillem Llongariu,

Natura Comellas, Cristian Restrepo, Paul Tococari, Mar Planella, Nicolás Giménez, Anna

Clè,

amb

el

Júlia

Puy,

Oriol

Busquets,

Sergio Lorente, Júlia Palos i Anaís Marsal professor

Joan

Avellaneda

(optativa Fem l'Esquitx de 2n d'ESO).

Correcció lingüística: Raül Massanella. Dibuix

de

la

portada:

D.

Mishell

Salazar (4t d'ESO). Elaborat dins de

l'assignatura d'educació visual i plàstica amb el professor Jaume Vilanova.

Fotocòpies i consells d'impressió: Imma Alcalá.

pàg

2

L'Esquitx el fem amb programari lliure (Scribus, Gimp, OpenOffice.org).

Consell de redacció.

Imprès en paper reciclat.

L'Esquitx digital: sesvilariera.xtec.cat

Consell de redacció


el Claustre contra les retallades

Davant les retallades que també el nostre centre educatiu està patint sota el pretext de la crisi econòmica (qui l'ha provocat i qui l'està pagant? És una crisi o és una estafa d'alt nivell?), el Claustre de professores i professors vam aprovar, el passat mes de juny, el següent acord. Aquest, ha estat enviat al Molt Honorable Sr. Artur Mas i al Síndic de Greuges, Sr. Rafael Ribó. El síndic ens ha contestat que analitzaran el cas i demanaran, si cal, explicacions al respecte. En el cas del President Artur Mas, encara esperem resposta.

El Claustre de professores i professors de la Secció d'Institut Germans Vila Riera, MANIFESTA ­ Que l’assignació de la Generalitat per despeses comunes d’aquest centre ha passat de: 39.519,34€ l’any 2010 a 30.701,32€ l’any 2011, havent disminuït en la quantitat total de 8.818,02€, que representa una pèrdua del 22,3% del

pressupost. En aquesta situació no és viable el funcionament corrent del centre. ­ Que el govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit mitjançant el Decret 109/2011, de l’onze de gener, i la Instrucció 1/2011, del 8 de febrer, no substituir cap baixa permanent ni temporal del personal següent: ­ Personal d’educació infantil en llars d’infants ­ Personal d’administració i serveis de la Generalitat (conserges institut i personal administratiu de tots els centres educatius) ­ Personal tècnic d’educació infantil (reforç P3) ­ Personal d’educació especial (educadors/es, auxiliars, fisioterapeutes...) ­ Professorat de religió catòlica ­ Que la mateixa normativa preveu la reducció en un 50% de les substitucions del funcionariat docent, sense que en coneguem, fins ara, les instruccions

d’aplicació. ­ Que tot el personal del centre està patint retallades en els seus salaris i en els seus drets laborals. ­ Que el conjunt de les condicions esmentades són inacceptables perquè no garanteixen els estàndards de qualitat que havia assolit l’educació a Catalunya. ­ Que no considerem just ni econòmicament viable traslladar els costos a les famílies del centre. I per això EXIGEIX al govern de la Generalitat de Catalunya: ­ L’increment de l’assignació al centre. ­ La substitució de totes les baixes i la reposició de totes les vacants. ­ El respecte a les ràtios legals vigents. ­ La restitució dels salaris i els drets de les persones que treballen a l’educació. Claustre de professores i professors de la Secció d'Institut Germans Vila Riera

pàg

3


La Vall de Camprodon i el seu paisatge treball de síntesi de 1r d'ESO

El Treball de Síntesi de 1r d'ESO tractava sobre la Vall de Camprodon i el seu paisatge. Aquest treball es va realitzar entre el dimecres 23 i el divendres 25 de març. El dimecres l'alumnat va fer treball a l'aula, el dijous va anar a Sant Antoni i divendres va tornar a fer treball a l'aula Dimecres, es va aprofitar per a fer el climograma i altres activitats del treball (càlculs matemàtics, buscar informació...). Alguns van anar a l'aula d'informàtica i d'altres van portar els seus portàtils i van fer part del treball. El dijous al matí van anar d'excursió a Sant Antoni. Aquí van completar exercicis sobre el paisatge de la vall, van haver de situar i orientar diferents indrets (muntanyes i pobles), i van fer fotos de plantes i de arbres per fer un herbari fotogràfic. Dins l'ermita de Sant Antoni, van fer uns càlculs de tecnologia sobre l'altar. L'endemà seguiren fent el treball a l'institut, completant les activitats com un díptic publicitari sobre la Vall de Camprodon. Nicolás Giménez (consell de redacció)

pàg

4


el món del romànic al Ripollès

treball de síntesi de 2n d'ESO

Del 22 al 25 de març es van desenvolupar diverses activitats relacionades amb el treball de síntesi de 2n d'ESO. Els altres cursos van començar un dia més tard, però l'alumnat de segon tenia programada una activitat més que els altres. El dia 22 van visitar el molí petit i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Els van explicar el funcionament del molí petit i els van fer una demostració del recorregut que seguia l'aigua des de la bassa passant pel molí arribant al riu, cosa que d'altres anys no havien pogut veure. Al monestir de Sant Joan de les Abadesses van visitar el claustre gòtic, l'interior de l'església i el Sant Misteri. Durant la sortida va ploure i nevar. El dia 23, van veure la pel·lícula “El nom de la rosa”. Tracta d'un monjo i el seu aprenent que intenten resoldre uns assassinats d'una abadia. També mostra com era la vida dels monjos i dels pagesos a l'edat mitjana. El dia 24, aquests nois i noies de Camprodon van visitar el Monestir de Ripoll i l'Scriptorium. Primer de tot van visitar l'Scriptorium on hi van explicar com es creava un llibre. Seguidament, els van fer una pràctica amb la cal·ligrafia i amb les plomes de l'època. Després van anar cap al monestir de Ripoll. Allà van veure la portalada romànica, el claustre, la tomba on són les restes de Guifré el Pelós, la de Ramon Berenguer IV i V i la del bisbe de Vic. En aquesta sortida va fer bon temps. El divendres 25, l'alumnat va continuar el treball a l'aula i alguns varen portar els seus respectius ordinadors portàtils per a poder treballar.

Júlia Puy, Guillem Llongarriu i Sergio Lorente (consell de redacció)

pàg

5


visita a la Garrotxa treball de síntesi de 3r d'ESO

Durant els dies 23, 24 i 25 de març, una part de l'alumnat de 3r va fer el treball de síntesi sobre la Garrotxa i els seus volcans. El treball, a més, tractava sobre la deixalleria i la planta de compostatge. Dijous, 24 de març, es desplaçaren a la zona volcànica d'Olot per poder visitar els volcans. Els van acompanyar dos professors: en Raül i en Felip. Aquell dia va fer molta calor (aproximadament 27ºC al migdia). Van aprendre moltes coses sobre els volcans: el procés de l'erupció d'un volcà, saber distingir els diferents tipus de roques que hi ha al con volcànic... A la tarda, a la deixalleria, van aprendre com funciona i quin és el procés que es fa per aconseguir compost natural. A l'alumnat de tercer li va agradat molt aquesta sortida. El treball de volcans, deixalleria i planta de compostatge, el realitzaren un total de 14 alumnes. La resta d'alumnat de 3r feien un altre treball de síntesi durant l'intercanvi a França. Durant aquesta setmana, l'alumnat de 3r van treballar de valent: el dimecres, la presentació del treball i l'inici de la feina; el dijous, la sortida a Olot i el divendres van continuar el treball a classe. Paul Tococari i Cristian Restrepo (consell de redacció)

jornada esportiva de 2n d'ESO

pàg

6

El divendres 1 d’abril es va portar a terme la jornada esportiva d’alumnes de 2n d’ESO de tota la comarca del Ripollès. L’activitat es va celebrar en el complex esportiu de Camprodon, on es van reunir 160 alumnes del diferents instituts ripollesos. L'alumnat es va separar en 9 grups i cada grup realitzava una de les 8 activitats diferents mentre un descansava. Quan tocava el canvi, cada grup anava a fer una altra activitat. Les diferents activitats planejades eren: hip­hop, tenis taula, voleibol, activitats d’aventura, nordic­walking, corseball, una adaptació del football­flak i tir amb arc. Els diferents grups van poder realitzar totes les activitats, menys l'última, que no es va poder fer, per falta de temps. Com a record, tots i totes les participants, van ser premiades amb una samarreta sobre la jornada. Júlia Puy i Mar Planella (consell de redacció)


viatge de 4t d'ESO a Roma El dilluns 21 de març, els alumnes de 4t d'ESO acompanyats per la Cristina Llombart, en Jaume Vilanova i en Xevi Vila es van embarcar en un viatge inoblidable, amb destí a Roma. A Roma es van allotjar a l'Hotel d'Este que es troba en el Chinatown. Allà el seu àpat habitual va ser la pasta. Van visitar força places, com la Plaça Espanya i la Piaza Venecia i la Piaza Navona. També van visitar la Fontana di Trevi, el Coloseu, Santa Maria la Magiore i el Vaticà. Algunes d'aquestes visites van ser guiades com el Vaticà i diferents catedrals. També van visitar la ciutat de Pompeia, la famosa ciutat romana que va quedar intacte sota les cendres del volcà Vesuvi. El temps també els va ser favorable. L'alumnat de 4t ha estat molt content de realitzar aquest viatge, perquè ha sigut la millor cosa que els ha passat en aquest curs. Recomanarien el viatge a altres cursos. L'avió els va agradar, però encara els va agradar més el vaixell, perquè podien passejar­hi i menjar millor i tenien més llibertat... En definitiva, aquest viatge ha sigut tot un èxit. Anna Clè i Oriol Busquets (consell de redacció)

7 pàg


intercanvi Camprodon ­ Annonay (3r d'ESO) Des del dilluns 21 fins al divendres 25 de març, setze alumnes de 3r i el professorat Lluís Prat, Carme Aumatell i Fàtima Merino, van realitzar l'intercanvi a Annonay (França). Durant l'intercanvi va fer bon temps. Cada un d'ells va anar a conviure amb una família d'allà. La convivència amb la família els va ser fàcil i no hi van haver problemes. Van visitar Grenoble, les mines de Sant Étienne, Lyon, Annonay, i la seva opinió és positiva respecte a totes les visites. A part de visitar monuments i les ciutats també van poder tastar menjars típics d'allà, com per exemple creps, verdures al forn i diferents formatges. El viatge els ha servit per practicar una nova llengua, el francès, i fer noves amistats. El crèdit que van realitzar els alumnes consistia a respondre preguntes sobre la situació geogràfica del lloc a on anaven i recollir informació per fer un fulletó turístic. També van haver d'explicar coses sobre els llocs visitats i informar­se dels costums de la família. Van haver de fer una notícia i un reportatge periodístic sobre l'estada a França. Van haver de fer alguns exercicis de matemàtiques sobre les temperatures de Camprodon i Annonay.

Anaís Marsal i Júlia Palos (consell de redacció)

pàg

8


L'échange

r ac ó s nc è a r f de

Cet échange a été très amusant. Quand j'ai été Annonay avec la famille de mon correspondant, j’ai visité de nombreuses attractions fantastiques. Ma famille était très gentille avec moi, ma correspondante qui s’appelle Habana. Tous les jours nous sommes allées à l’école et l’après­midi nous avons visité le village. J'ai fait du shopping, J'ai mangé dans un restaurant italien, j'ai visité la boutique de ma mère. J'ai vraiment aimé et fait beaucoup d'amis en France! Quand ma correspondante est arrivée le dimanche à Camprodon j'ai été très heureuse. Elle a dormi dans ma chambre, avec moi, tous les jours. Tous les soirs nous sommes allées au parc. Dans le parc, nous avons joué, nous avons parlée de choses… Le mercredi nous sommes allées à un parc d’aventures, nous avons fait beaucoup d’activités fantastiques. Cet échange a été spectaculaire. Je l'ai aimé beaucoup, mais le dernier jour j’ai pleuré beaucoup. Ce fut une expérience inoubliable parce j'ai appris une nouvelle culture et j’ai pratiqué beaucoup le francais. Enfin, la famille a été très sympathique et m'a aidé à être une personne ouverte et collaboratrice. Je tiens à répéter ce merveilleux échange! Elisabet Buxassas (3r d'ESO)

espai coordinat per Carme Aumatell (professora de francès)

pàg

9


sant jordi 2011

El dia 15 d'abril a l'institut Germans Vila Riera es va celebrar la diada de Sant Jordi. Ho vam fer aquest dia ja que aquest any el dia 23 d'abril queia al mig de la Setmana Santa. Així, com cada any, es va celebrar la diada amb el concurs de pastissos, els concurs literari, el concurs de fotografia i l'intercanvi de llibres. Aquest any el tema literari han sigut els contes curts, literatura molt curta però amb molt de contingut. Un any més hi va haver molta dificultat a escollir els guanyadors i guanyadores, ja que es van concedir molts accèssits. Sergio Lorente i Oriol Busquets (consell de redacció)

concurs de fotografia

Premis de fotografia. 1r cicle (1r i 2n d'ESO) 1r premi: Gemma Vilanova amb "El silenci de l'aigua" 2n premi: Oriol Galceran amb "Paisatge nevat" 3r premi: Abril Guilà amb "Flor entre fulles" Accèssit: Cristian Gallego amb "El pont de Camprodon"

de Gemma Vilanova El silenci de l'aigua,

Paisatge nevat, d'Oriol Galcer an

Contrast, de Noèlia Franco

pàg

10

l, Acabat l'entrenament de tria d'Albert Juanola

Premis de fotografia. 2n cicle (3r i 4t d'ESO) 1r premi: Noèlia Franco amb "Contrast" 2n premi: Albert Juanola amb "Acabat l'entren. de trial" 3r premi: Judit Busquets amb "Muuu" Accèssits: Elisabet Buxassas i Mireia Delós


concurs literari microrelats

Guanyadors i guanyadores de 1r d'ESO 1r premi: Judit Racionero amb "La rosa que ningú no volia" 2n premi: Cristina Busquets amb "El millor Sant Jordi" 3r Premi: Eduard Soler amb "El fill de la Terra i el Cel"

LA ROSA QUE NINGÚ NO VOLIA s’havia obert com les altres, Era una rosa que encara no ò ningú no la volia. seguia tancada. Potser per aix una noia discapacitada. Però va entrar a la floristeria uella rosa i la va agafar. Curiosament es va fixar en aq La dependenta li va dir: l’interior. la seva autèntica bellesa és a ­ Encara que estigui tancada, bonica. a més maca de totes, la més ros la ser va rir ob va es an qu , I així va ser a l’interior. Realment la bellesa sempre és ) Judit Racionero Pérez (1r d'ESO

Guanyadors i guanyadores de 2n d'ESO 1r premi: Marta Sala amb "Allò que busquem" 2n premi: Mar Planella amb "L'invent del segle XX" 3r Premi: Cristian Gallego amb "El cofre" Accèssit: Cristina Jaramillo amb "L'ovella negra"

ALLÒ QUE BUSQUEM Aquell matí es va despertar com cada dia. Però, no era un dia com un altre. Mentre esmorzava es va adonar que a la seva vida li faltav a alguna cosa. Així que va sortir de casa per anar­ho a buscar. Va caminar dies i dies. Buscava i buscava... però no ho va troba r. A la fi es va adonar que, si sabia esperar, no feia falta que es mogués, perquè el temps li donaria tot. Marta Sala Perpinyà (2n d'ESO)

pàg

11


concurs literari microrelats

Guanyadors i guanyadora de 3r d'ESO 1r premi: Javier Lorca amb "Les bambes" 2n premi: Xavier Pastoret amb "El dia final" 3r Premi: Joana Cabeza amb "Jo també tinc problemes"

LES BAMBES per poc temps; aviat S'havien quedat soles, però e compartirien espai vindrien els nous companys qu amb elles. prestatge era Haurien de saber que aquell , perquè donava al molt important per la botiga via gent passejant. carrer principal on sempre hi ha famoses del Elles eren les bambes mes ulloses d'aquest fet, moment; estaven molt org i volien sortir a veure però... Feia dies que eren allà a i elles ja sabien món, però ningú les comprav agradaven a ningú. perquè: eren de color groc i no e les mirava un noi vestit molt estrany, qu Un dia va entrar a la botiga n i van agafar, fent­les sentir que volave va les ta en nd pe de una p, fixament. De co Per fi els hi ! Per fi les havien comprades! ca Vis n. mó l de us pe els en tocar terra donaria el sol! Javier Lorca Vegas (3r d'ESO)

Guanyadores i guanyador de 4t d'ESO 1r premi: Georgina Solà amb "En aquell racó" 2n Premi: Pau Garnatje amb "Què pasa amb el què?" 3r Premi: Eva Magret amb "La Muntanya"

pàg

12

EN AQUELL RACÓ En aquell racó solitari i fosc, on no hi mancava la pols, s'emmagatzemava la solució del seu problema. Sot a aquell immens drap, una dim inuta, gairebé nana màquina descansava des d'in imaginables temps. Malgrat la seva grandària, semblava forta i robusta, i, les seves lleugeres rodes feien de stacar encara més el seu fi xassís decorat amb un alegre estampat florit. Aquella estranya moto havia de funcionar costés el que co stés. Georgina Solà i Muntadas (4t

d'ESO)


concurs de pastissos

Premis als pastissos amb millor gust 1r premi: Ariadna Claver 2n premi: Quim Aspar, David Orriols i Aniol Ponce. 3r premi: Oriol Busquets, Nic olás Giménez i Sergio Lorent e Accèssit: Sergi Carrera, Enric Juanola i Àlex Sala.

Premis als pastissos amb millor presentació 1r premi: Elisabet Buxassas, Camila Giménez i Thaïs Rosa 2n premi: Rosa Solís i Natalia Benítez 3r premi: Abril Guilà, Júlia Palos i Gemma Vilanova

intercanvi de llibres per Sant Jordi Com l'any anterior, a l'institut, vam realitzar la fira de l'intercanvi del llibre. Consisteix que cada alumne/a porta un o més llibres i, a canvi, se li dóna un tiquet. A l'hora del pati del dia de Sant Jordi, i mentre mengem la xocolata desfeta, cada classe posa una taula amb tots els llibres d’aquell curs. Cada noi o noia canvia el seu tiquet pell llibre que li agrada més. I així donem una segona oportunitat a uns llibres que potser serien llençats o mai més llegits.

pàg

Natura Comellas Xiva (consell de redacció)

13


Entrevistem en Felip Pons, un home amb tota una història al darrere: valencià de procedència, professor, director d'institut, lluitador antifranquista, sindicalista, pagès... Després d'estar una colla d'anys al nostre institut, ara li toca jubilar­se. Quina carrera vas estudiar? A on? Vaig estudiar Filosofia i Lletres i especialitzat en Geografia i Història, a la Universitat de València. Des d'un principi ja volies dedicar­te a l'ensenyament? Sí, perquè mon pare i les seues germanes ja eren mestres, i jo també volia dedicar­me a l'ensenya­ ment. Ah, i ma germana també és professora; per tant, tota la meva família està en el món de l'ensenyament.

pàg

14

Què et va portar sortir de València per venir a viure a Catalunya? Doncs... de València vaig anar a Blanes, perquè quan vaig aprovar les oposicions vaig triar, en primer lloc, instituts de les comarques de Girona, perquè sabia que en les zones de parla valenciana no hi havia places de la meva especialitat. Aleshores vaig anar a parar allí a Blanes per casualitat, i al cap de 17 anys d'estar en Blanes, em vaig cansar de veure tant de ciment. I com que venia molts caps de setmana a la Vall de Camprodon, concretament a Llanars, i em quedava a l'Escon, quan van crear l'institut de Camprodon, vaig demanar de venir aquí.

Una història que

Entrevistem

Com vas viure l'època de la dictadura franquista? Quins canvis vas viure c o m a pr o f e s s o r ? Vaig lluitar contra la dictadura i vaig estar represaliat. Em volien fer un judici, i el que passa és que quan van anar a detenir­me la policia política del règim franquista, aquell dia no estava a casa, i després vaig estar amagat. Vaig estar clandestí durant gairebé... dos anys. Ara que et jubiles, quins pr o pò s i ts te n s ? Jo... tornar a engegar un altre projecte diferent: ara vull dedicar­me a l'agri­ cultura. Per això m'he comprat una finca agrícola a Romania. I n o e t f a pe n a de i x a r Catalunya? No, perquè aniré i tornaré sovint. Avui en dia hi ha avions. I, en total, són unes tres hores. Q u è é s e l qu e m é s tr o ba r à s a f a l ta r de l ' i n s ti tu t? I e l que menys? Els companys i alumnes és el que trobaré més a faltar. Però me'ls trobaré pel carrer o ens enviarem correus electrònics entre els professors. I el que menys trobaré a faltar serà l'horari i altres obligacions.


deixa empremta en Felip Pons

H a s e s ta t m a i e n d' a l tr e s i n s ti tu ts i m pa r ti n t c l a s s e s ? I tant! Primer havia estat a l'institut Sant Roc, que està en un barri de València que es diu Benicalap (que vol dir "fill del gos"). Després he estat en l'institut de Quart de Poblet, a prop de València. Després a l'institut Serrallarga, de Blanes i aleshores vaig ser dels fundadors de l'institut S'Agulla, també a Blanes. Finalment, vaig venir aquí, als Germans Vila Riera, des del 1996 fins al 2011. Quina és l'edat a què prefereixes fer c la s s e s ? A mi sempre m'ha agradat molt ensenyar dins les edats de 14 a 18 anys. Si poguessis fer una altra assignatura, qu i n a tr i a r i e s ? Triaria Economia i Gestió d'empreses, perquè m'agraden molt les ciències socials i també m'agrada molt l'econo­ mia. Trobo que aquesta és molt interessant i s'hau­ ria d'estudiar més. Per a tu, quina è po c a h as tr o ba t més di f í c i l : la d' e s tu di a n t o l a de pr o f e s s o r ? La d'estudiant, perquè havia de treballar molt i després perquè la meva època d'estudiant

va ser una època molt difícil. Estàvem en plena dictadura franquista i no era un ambient ni una societat massa alegre, donada la falta de llibertats.

Creus que la manera de ser i de fer dels alumnes ha canviat molt des de que vas començar a treballar? Doncs... potser abans hi havia més la cultura de l'esforç i del treball. Avui en dia, hi ha molta més facilitat d'aprovar, d'estudiar... avui en dia es viu a les aules i als instituts amb molta més llibertat. Aquestes són les diferències que veig. Abans el nivell d'exigència era major i entre els alumnes la cultura de l'esforç estava més present, encara que s'ha de dir que no es pot generalitzar, ja que hi ha de tot: hi ha alumnes que treballen molt i alumnes que treballen molt poc, eh? Potser és perquè abans l'ensenyament no era obligatori, s'acabava als 14 anys.

Mar Planella, Júlia Puy i Anna Clè (consell de redacció)

pàg

15


aul a l l id a o c a ' d

I les dones de Camprodon... què? “El coneixement s’adquireix a l’escola i a la universitat; la saviesa està basada en l’experiència. El coneixement és el resultat d’un procés d’ensenyament; la saviesa, tanmateix, de la capacitat d’aprehendre” Ana Urquiza. (Emakunde)

Passejant pels carrers o per les pàgines dels llibres que parlen de la nostra Vall, és difícil veure noms de dones, monuments de dones, carrers o places dedicades a alguna dona. Les dones, a Camprodon com a qualsevol lloc de la nostra geografia, no apareixen de manera il·lustre en l'espai públic. Això és el que ens ha portat a escriure aquest article. A l'aula d'acollida som vuit noies i estàvem segures que a Camprodon hi ha hagut i hi ha dones que han fet coses importants, sense les quals la societat camprodonina no hagués tirat endavant. Dones que al llarg de la seva vida han cultivat els sabers femenins. La nostra societat ha definit molt clarament què forma part de la cultura del saber de la humanitat, deixant fora la vida i els sabers de les dones. Això és perjudicial tant per a les dones com per als homes ja que s'han negat les sensibilitats reconegudes com a femenines. Les dones, basant­se en la seva experiència, s’han aproximat d’una altra manera al saber i han acumulat un saber propi, al llarg dels segles: un saber de vida i per a la vida, un saber que s’intercanvia i es comparteix, i que ajuda a créixer. Aquests sabers femenins tenen a veure amb la gestió i el manteniment quotidià de la vida humana i han contribuït a la supervivència i al progrés de la humanitat. Uns sabers que es practiquen en relació i es basen en l'empatia. I aquí en teniu uns quants exemples:

saber Donya Maria... un xer. que ajuda a créi

als Donya Maria era una mestra molt baixeta que vivia quatre cantons. Ha estat la mestra de moltes de les que ara , són dones de Camprodon. Els va ensenyar a sumar, restar ta, tenia molta autoritat i multiplicar, dividir, llegir i escriure. Era una mestra molt estric les idees molt clares. a A les sis del matí, donya Maria ja anava a poc a poc cap tarda, l'escola Doctor Robert per fer les classes. S'hi estava fins a la ra ja que anava tan a poc a poc que no li donava temps d'ana noies casa a dinar. Quan acaben les classes, dues l'acompanyaven de tornada a casa. ir un títol amb el A donya Maria li agradava molt ajudar aquelles nenes a obten qual poguessin sortir­se'n a la vida sense necessitar de ningú. Volia que les noies fossin independents. Per això, a vegades utilitzava mètodes una mica dràstics... a vegades els havia de demanar que s'ajupissin per poder­les picar si havien fet alguna cosa que ella considerava mal feta.

pàg

16


raliq intercultu

uè ?

. Va La Berta Badà va ser la primera alcaldessa de Camprodon r a completar dos mandats, el primer va ser al 1979. Va néixe a França i abans de ser alcaldessa havia treballat com a mestr s. d'un parvulari i després en una Caixa social formada pels obrer Políticament ha estat sempre una Sempre hi ha hagut dones persona d'esquerres militant contra que han lluitat per canviar totes les dictadures i antifranquista. la societat, per canviar la un Sempre ha estat una persona molt lluitadora i amb seva situació o la del seu caràcter fort. La feina mai l'ha espantat, perquè és molt país. En tots els processos revolucionaris, en tots els activa i no sap estar sense treballar. una r have va hi moviments socials, hi ha Per escollir la persona alcaldable . ldessa dones que han lluitat per la preselecció. L'assemblea va decidir que ella fos l'alca A la Berta ja li feia il.lusió estar a la llista, però mai no havia llibertat i la igualtat... com è la Berta Badà. pensat d'anar com a cap. Això la feia patir molt, perqu Els creia que el fet de ser dona faria fracassar la candidatura. s algun purista va recordar de l'oposició també s'ho figuraven. Però no va ser així. Nomé

que la Berta no era de Camprodon. rs. La Berta Badà va Ella recorda que el que no li agradava del càrrec eren els hono Va haver de lluitar per superar voler acabar amb l'especulació del sòl i el caos urbanístic. ues tèxtils que hi havia a l'increment de l'atur, agreujat pel tancament de les fàbriq Camprodon en aquells moments. També volia engegar la reforma de l'hospital municipal i millorar les condicions de l'escola, ja que en aquell moment hi havia fins a 50 alumnes per aula.

17 pàg

La Carme Casal va crear filosofia de la vida normal. Li agradava molt parlar, filosofar. Era una dona vitalista, havia anat a l'escola tot just per a saber escriure i llegir. Era capaç de fer una redacció només mirant un llapis o bé un poema quan veia una flor a la primavera, qualsevol cosa li servia. Tot ma for de ar això ho escrivia per a ella mateixa, no Tenim el repte de rescat fet a s'h t, publicava res. Tot sovint ho regalava a conscient tot el que s'ha oculta les er de qui li agradés llegir­ho o volgués invisible i s'ha oblidat del sab onia que la escoltar­la. Va saber transmetre dones, del benestar i l'harm ut sembrar, aquesta sensibilitat, innocència i plaer majoria de les dones han sab en el medi per viure. Per això encara ara hi ha fer créixer, recollir, escampar me Casal o gent que la recorda amb molta familiar, natural i social. La Car com se la estima i aquella mena de tendresa "Carmeta de cal Conde", que fa que se'ns dibuixi un somriure als coneixia, n'era una experta. llavis quan hi pensem.


aul a id a l l o c a d'

I les dones de Camprodon... què?

Els sabers femenins a venir va que esa franc com ra senyo por una ten era s un sentit de Madame Plane de ser hereu i un act amb uar casar com a dones. va es viure a la Vall perquè Això madame Planes ho Rocabruna que tenia moltes terres. Li agradava molt la ten ia molt clar, i així ho cultura (feia i assistia a conferències, llegia...) i estava va fer saber. sempre envoltada de gent culta amb qui gaudia tenien més conversant. En aquella època les dones franceses possibilitats de formar­se i, per tant, eren més cultes i tenien s una mentalitat més oberta que les de la Vall. Madame Plane s va ajudar amb el seu exemple, els seus consells i ensenyance a moltes altres dones. Això les va ajudar a veure el món d'una Va altra manera i les va animar a fer coses noves, a avançar. s representar un model revolucionari per a les done ista camprodonines. Podem dir que va ser la primera femin que va exercir a Camprodon.

pàg

18

La Margarida Guardiola és la directora de la coral infantil “Brins” Margarida Guardiola... un que funciona des del 1988. saber que s‛intercanvia i es La idea va sortir perquè hi havia comparteix. nenes i nens que volien participar a la coral adulta i molts cops això no era compatible. Així, juntanment amb la Rosa Maria, van decidir fundar la coral infantil. La coral va començar assajant al menjador escolar i així ho van fer molts anys. Ara fa uns quants anys que ho fan a l'aula de música de l'escola. Actualment només són 12 nenes, però el fet que Camprodon tingui una coral infantil s'ho val. En una coral s'hi apleguen uns valors culturals, com les cançons tradicionals i, sobretot, es demostra que el poble té inquietuds i no tot és individualisme o competició. És un treball d'equip en què ningú és vencedor però sí guanyador de tot el que representa la música. A més, és una molt bona opció tant per formar­se com per gaudir del temps lliure a l'abast de tothom. Allò que més li agrada a la Margarida quan dirigeix la coral és transmetre la música, una lletra, una cançó, fer que soni bé, sentir la complicitat entre les cantaires, gaudir quan la cançó es fa seva, que ja surti bé. Tot això l'omple molt i li dóna motius per seguir endavant.


El fet de tenir cura de la vida fa possible la nostra existència i, per tant, la del nostre món. I si no, llegiu el que hem escrit de la Teresa Carola i tot el que ens explica la Mercè Suriñach, que encara avui no hi ha qui l'aturi!

rali intercultu

qu è ?

Des de ben petita, la Mercè Suriñach ja volia ser infermera perquè li agradava molt cuidar la gent. Va estudiar la carrera per vocació, a més la podria exercir al seu poble i ajudar la gent. Així va fer de llevadora i d'infermera. També feia de mestressa de casa, tenia una pastisseria on hi anava algunes hores i cuidava els fills. Per a poder­ho combinar tot treballava a les nits, preparava el menjar de dos dies alhora... i sort en tenia que a vegades l'ajudaven la mare i la germana. En aquella època les condicions del seu treball eren molt difícils. On millor podia atendre la gent era a l'hospital, allà hi anava la gent que vivia a Camprodon. Però la gent de pagès els costava molt anar­

hi i ella havia d'anar a les seves cases. A vegades anava nevant a cases que eren molt lluny, era una feina dura. En aquella època les cases de pagès no tenien llum, ni aigua, ni calefacció. En molts casos, escalfaven la casa amb una llar de foc petita. Ella sempre portava el material per poder treballar i el netejava amb alcohol o bullint­lo. Ajudava i animava les dones quan estaven de part. Després, donava instruccions de com calia tractar els nens. Tot i això, si pogués tornar enrere tornaria a ser llevadora.

La Mercè Fonts, després d'una vida i tots és possible molt activa, va ser una de les Entre totes n millor, la Mercè fundadores de l'ADVAC. Va ser fer un mó i les dones de durant quatre anys la seva Fonts ho tenen clar! presidenta i ara continua sent sòcia i Camprodon participa de totes les activitats. ADVAC és l'Associació de les Dones de Vall de Camprodon. Es reuneixen per fer propostes de les activitats que els agrada fer, com ara: sortides culturals, tallers, xerrades i conferències. Són una part important del teixit social de Camprodon, ja que sempre col.laboren quan se'ls demana en necessitats concretes que pugui tenir l'escola o a nivell de tot el poble. Porten a terme allò tan important que hem anat dient de tenir cura de l'entorn. L'associació aconsegueix els diners sobretot venent les labors que fan. És molt important valorar el fet que les dones de Camprodon, després de treballar tota la vida, han decidit ara treballar per fer el seu món millor.

pàg

19


aul a da i l l o c d 'a

I les dones de Camprodon... què? Durant la guerra civil van convertir l'hotel Rigat en un hospital. Al poble no hi havia infermeres i moltes dones de Camprodon es van oferir per a fer aquesta feina. Teresa Carola mantenia la planta neta, ajudava a canviar de posició els que no es podien moure i donava la sopa als que no podien agafar la cullera. Sempre tenia una paraula de consol o una frase d'ànim per a les malaltes i malalts. Ho va fer tan bé que els malalts de la seva planta no la volien deixar marxar. Un dia van voler canviar­la de planta, aleshores els seus ferits van començar a cridar, i del crits van passar a l'acció. Els que més o menys van poder aixecar­se van muntar una barricada davant de totes les portes per no deixar­la sortir. Mai més no es van atrevir a canviar­la de planta.

... i aquesta és la història de la Teresa Carola

Potser ara seria el moment de reconèixer la importància que tenen els sabers femenins perquè la nostra societat segueixi tirant endavant amb harmonia. Potser seria el moment de dedicar una plaça a la innocència de la Carmeta de Cal Conde, un carrer al compromís social de la Berta Badà i de la Mercè, un passeig en honor a compartir ensenyaments com van fer Donya Maria i madame Planes i un monument a la cura de les persones dedicat a Mercè Surinyach o a Teresa Carola. Potser ara és el moment de fer un museu de la música on s'expliqués que totes i tots hem d'entonar com una sola persona com ens explica Margarida Guardiola si volem construir una societat més sàvia. I... com que ens hem deixat moltes dones importants, el curs següent farem una segona edició perquè ha estat una bona experiència.

pàg

20

Volem donar les gràcies al munt de gent que ens han ajudat a fer aquest article i que ens han ensenyat moltíssimes coses. Hem intentat treballar de valent perquè tot allò que ens han explicat quedi ben reflectit en les línies que heu llegit. Moltes gràcies a: Mercè Suriñach, Mercè Fonts, Margarida Guardiola, Berta Badà, Manel Pujol, Pilar Palos, Fermí Bobi i Gaspar Vila. Marinela Ene, Anissa Boujan, Cristina Jaramillo, Natalia Benítez, Saïda Elbakouri, Rosa Solís, Soumaya Fadil espai coordinat per Judit Català (professora de l'aula d'acollida)


el dia de les llengües

col.laboració de l'institut amb l'Escola Dr. Robert El dia 15 d'abril, a l'escola de primària Doctor Robert de Camprodon, es va celebrar el Dia de les Llengües. Aquesta diada

serveix

per

aprendre

noves

llengües i cultures d'altres països. Per

fer­ho, van realitzar una espècie de “gimcana” on s'hi van fer tota mena de jocs, obres de teatre i musicals. Els

alumnes

de

l'institut

de

secundària, també van participar en la celebració. Els alumnes de 1r i 2n

d'ESO de l'optativa de francès, van representar

l'obra

de

teatre

“Le

Blanchneige” (La Blancaneus).

Els alumnes 4t de secundària es

van dividir en dos grups. Uns feien el musical

d'una

coneguda

cançó,

“Dancing queen”, del grup “Abba”. Els

d'anglès. veure

altres

van

fer

una

obra

Els nens i nenes de l'escola, en aquestes

sorpresos

i

obres,

van

bocabadats.

A

quedar la

fi

d'aquesta diada, es va esmorzar coca amb xocolata.

Anna Clè i Sergio Lorente (consell de redacció)

pàg

21


de r ac ó l l à c as t e

libros recomendados

Me gustaría aconsejar estos dos libros que últimamente he leído. El primero, Cuentos del tipi, trata sobre un anciano jefe indio llamado Pequeño Búho, que vive en su tipi a la orilla de un lago, cerca de un pueblo de colonizadores blancos. Este indio atrae a los niños del pueblo con sus historias sobre los animales del bosque. Escuchando sus relatos, los niños conocen como hay que interpretar la naturaleza para poderla entender mejor y así aprender a respetarla. Leyendo este libro, uno se da cuenta de que los indios trataban a unos animales de manera diferente que a otros, por el simple hecho de que unos eran considerados sagrados, otros eran destinados a la caza cuidando de no extinguirlos y otros eran considerados menos importantes dentro de la vida del bosque y por este motivo no se los cuidaba tanto porque eran animales que podían poner en peligro la existencia de las especies que los indios apreciaban. El autor, que utiliza el pseudónimo de El Comancho, fue adoptado por los indios Pies negros y los Sioux en la misma época en que el hombre blanco invadía y arrasaba las tribus del oeste de América. El segundo libro, Dersu Uzala, son las memorias de viaje de un oficial del ejército ruso, que tiene que realizar mapas de la región del Ussuri, en los confines de Siberia. El éxito en sus expediciones lo debe a Dersu Uzala, un viejo cazador gold, habitante de la taiga, que es capaz de descifrar cualquier señal, y que los ayuda a lo largo de todas sus expediciones, surgiendo de esta relación una gran amistad entre el oficial y el cazador. Este libro es muy parecido al anterior porque también trata sobre el respeto hacia la naturaleza. Aconsejo estos libros a aquellas personas a las que les gusten los temas relacionados con la naturaleza y que sientan curiosidad por culturas diferentes a la nuestra. Natura Comellas Xiva (consell de redacció)

pàg

22

Títol: Derzu Uzala Autor: Vladimir Arseniev Pàgines: 352 Primera edició: 2006

Editorial: Debolsillo (Barcelona) Col·lecció: Best Seller

Títol: Cuentos del tipi Autor: El Comancho Pàgines: 137 Primera edició: desembre 1997 Editor: José J. de Olañeda


visita a Empúries

El dia 31 de maig, els dos grups de 1r d'ESO del nostre institut vam anar a visitar les ruïnes d’Empúries. Ens van acompanyar els tres professors de l'àrea de socials: en Felip, en Gaspar i en Joan. Després de sortir de l'institut més d'hora del que és habitual, vam arribar a l'Escala amb el temps suficient per a poder esmorzar prop del mar. Aleshores començàrem la visita. Vam fer dos grups i dues monitores ens acompanyaren per explicar­nos tots i cada un dels detalls que amagaven les restes de les ciutats grega i romana. Vam recórrer la ciutat grega, tot fixant­nos en mosaics, l'àgora, nombroses cisternes d'aigua, el temple d'Esculapi ­déu de la medicina­, filtres d'aigua... I a continuació entràrem al museu, on contemplàrem la magnífica i autèntica estàtua del déu Esculapi mentre se'ns explicava la mitologia entorn d'aquesta divinitat. Després ens endinsàrem en les ruïnes de la ciutat romana: les domus o cases senyorials romanes, les termes, el fòrum amb el seu ambulacrum i criptopòrtic, les muralles, tabernae, l’amfiteatre, la palestra... Mentrestant la tasca consistia en fer fotografies dels diferents indrets per després poder entregar un treball amb aquestes fotos i una breu explicació. El cel cobert de núvols i a vegades un lleuger plugim foren la tònica dominant durant tot el matí. Tot i així, la visita la vam poder fer sense cap impediment meteorològic. Acabada la visita, vam dinar i després vam anar passejant per la platja per poder veure d'aprop l'antiga escullera grega encara conservada. Després d'una remullada de peus, vam passar per Sant Martí d'Empúries on ens esperava l'autocar per tal de tornar a Camprodon.

pàg

23


final de curs 2010­2011

comiat de l'alumnat de 4t d'ESO El 21 de juny, darrer dia del curs 2010­2011, fou l'última jornada al centre per a bona part de l'alumnat de 4t d'ESO. Des de l'Esquitx us volem desitjar molta sort en les diferents portes que esteu a punt d'obrir. Ánims i endavant!

Alumnat de 4t d'ESO. Curs 2010­2011 Fila drets (d'esquerra a dreta): Mireia Delós Solano, Alba Puigvert Santoro, Narcís Pujol Morcillo, Nina Busqué Valverde, Pau Garnatje Font, Pau Molas Ventura, Albert Juanola Bassagañas, Conrado Dueñas Medina, Mireia Torrentà Guerrero, Anna Ballesteros Lázaro, Martí Mata Rigat, Lluc Serra Plana, Albert Cordobés Gel, Dany Mishell Salazar Henao, Marinela Nicoleta Ene, Yency Leany Primero Cabrera, Laura Maria Coria (tutora de 4t d'ESO). Fila ajupits: Edith Abascal Cambras, Eva Magret Descamps, Carles Cortés Sau, Elisabet Gardell Colomer, Noelia Franco Ferreira, Georgina Solà Muntadas, Judit Busquets Pérez.

pàg

24

Alumnes absents a la foto: Mauro Santillán Silva, Cristian Ledesma Mejia.


germinació de llenties

sa teva! és molt fàcil, ho pots fer a ca

r ac ó al s ur t a n de

Aquesta pràctica l'ha realitzat l'alumnat de 2n d'ESO. Consistia a fer germinar llavors de llenties, mongetes i cigrons. Les llavors que van tenir més èxit van ser les llenties i les mongetes, ja que els cigrons, només els va germinar un alumne. En aquest darrer cas, no us ho recomanem ja que les probabilitats d'èxit no són altes. Materials: Per fer la pràctica només necessites una caixa (de sabates, per exemple), unes llavors (llenties), una ampolla de plàstic d'aigua i cotó. Procés: Per començar hem de tallar l'ampolla de manera que només en quedi el cul i a una mida que càpiga a la caixa. Agafem una mica de cotó i el posem dins el tros d'ampolla perquè cobreixi el cul. Aleshores dispersem un grapat de llenties dins i ho reguem. Cal pensar que si ens passem amb l'aigua, les llenties es podriran. Ho posem dins de la caixa en un dels costats i, en l'altre costat, fem un forat a la tapa. Així la llum entrarà pel costat oposat i podrem observar com les tiges i les fulles, en créixer, es tomben buscant la llum del sol. Oriol Busquets i Sergio Lorente (consell de redacció)

25

pàg

espai coordinat per Lídia Cortada, professora de ciències naturals


test de personalitat escolar

entreteniments

Escull la resposta que creguis adequada i marca amb creus les caselles corresponents en la part inferior, segons la resposta sigui , ☼ o ♪. Al final, en funció d'on tinguis més creus, obtindràs el teu perfil escolar que podràs llegir girant el full.

trimestre? res has suspès al 3r 1) Quantes assignatu ! a) Cap. Sóc fantàstica em diu.☼ més”, és el que tothom b) d'1 a 3. “Podria fer rem enlloc. c) + de 3. Així no arriba

3) Estudies abans d'un examen?

a) Me'ls preparo una setmana abans.

b) M'ho miro una mica el dia abans i encara gràcies.☼

b) Buff... quina mandra. Cal que

c) No penses res perquè encara

c) Intento convèncer­me que ja m'ho sé. Total, no penso acabar­l

5) Quan surts de festa amb els a) Agafo la borratxera del segle.

o.

vagi a cole? ☼

tens els llençols enganxats. 5 minu

4) Què sols planejar per al cap de setmana?

ts més...

a) Fer deures i no sortir. Es pensen que sóc avorrit, però ho necessit b) Estar amb els amics. Els deures, diumenge a corre­cuita.

c) Prefereixo passar­me tot el finde dormint

.♪

o.☼

amics i amigues, què fas?

necessitat de beur b) M'ho passo bé amb ells sense c) No surto mai de festa.☼

e ni fumar.

6) Què dius al

a) Què és una relació de parella?

b) Sóc més de relacions llargues.☼

c) No acostumen a durar més d'un mes.

9. Què fas per lligar?

a) Deixo anar indirectes i mirades

b) No cal que faci res, ja vénen sols/

c) M'acosto a la persona i se'n va

play, el msn i

8. Acostumes a lligar?

c) Norm

Tinc parella. a) No lligo mai, ni falta que em fa. arraso. b) Evidenment que lligo, jo sempre

es: soc un/a pitxon/a!

ria...☼ alment no lligo, però ja m'agrada

perquè... no em rento mai, faig una

☺ □□□□□□□□□

pare/mare qu

an marxes de casa? el parxís són el s meus amics.☼ b) Els deman o si puc marxa r i a quina ho ra ha ig de tornar. Que nen/a que só bon c. c) Marxo sens e dir res. Si vo len alguna co sa, que em bu squin. a) No surto. La

7.Quin tipus de relacions amb parella tens?

El teu resultat:

2) Quan et despertes al matí, que penses? a) Que bé, ara a esmorzar i cap a cole!

pudor que Déu n'hi do!

□□□□□□□□□

□□□□□□□□□

♪ Prepara't perquè les teves notes deixen molt a desitjar i de regal una escridassada dels pares i del tutor. Quin rotllo, s'han compinxat. Tindràs força problemes amb els amics. La parella serà l'única persona que et recolzarà, però no per gaire temps perquè té previst deixar­te aviat. Ja saps què toca: passar l'estiu estudiant i a soles... o de recerca i captura! ♪

Tindràs molta sort. Bé per tu! Les notes t'aniran molt bé, tot excel·lent menys algun notable. Els amics i amigues et recolzaran amb tot i més (si és que de veritat són els teus amics). Tots els nois i les noies, t'aniran al darrere (lligon/a!), però et costarà trobar la persona indicada. Si algú et proposa una relació no li neguis. A per totes!

pàg

☼ Hauràs d'estudiar molt perquè les notes són un tema difícil (o potser és que ets una mandrosa...), però no et preocupis, quan vegin que et costa els teus amics t'ajudaran. Davant dels nombrosos problemes que tens, no esperis que sigui la teva parella qui t'ajudi perquè estaràs sol tot l'estiu. Si no fas prou amb la companyia dels amics, comença't a espavilar.☼

26

Júlia Palos i Anaís Marsal (consell de redacció)


entreteniments

Resol els següents jeroglífics. Amb els resultats, omple la graella central i... seràs capaç de trobar la paraula oculta resultant?

espais del nostre centre 1

8

7

6

2

4

3

5

pàg

Nicolás Giménez, Cristian Restrepo, Paul Tococari, Natura Comellas i Guillem Llongarriu

27


esquitx 17  

esquitx 17

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you