Page 1


editorial

índex

Editorial ....................................... 2

Eleccions al consell escolar ............. 3 Una vegada més, l’edició de l’Esquitx fa més festiu el final d’un trimestre Benvinguda a 1r d'ESO .................. 4 que ha transcorregut, per a molts, Exposició de Manel Surroca ............ 6 d’una forma vertiginosament ràpida. Interculturaliquè? La nostra revista ens brinda Històries d'en Surroca ........... 7 l’oportunitat d’aturar rellotges, Què recomanem? ........................ 10 allunyar presses i neguits i ens Exposició de la retirada. Entrevista .. 12 permet fer una mirada enrere i observar tot el que s’ha sembrat al Racó de francès ............................ 14 llarg d’aquest camí. És aleshores quan Racó de català .............................. 16 ens adonem que l’institut és un espai 29­S: Vaga general ....................... 18 ple de vitalitat que traspua a través Sortides ...................................... 19 d’un llarg índex d’activitats, sortides i Escola verda ................................ 20 projectes, darrera dels quals hi ha voluntats i naturaleses diverses. VIII Concurs de fotografia .............. 21 En aquest sentit, cal felicitar el Entreteniments ............................. 22 consell de redacció i el seu coordi­ nador pel testimoni que ens ofereix el seu treball i que ens permet fer aquest exercici sovint tan necessari. Llegint l’Esquitx podrem observar la pluralitat de camins a través dels quals descobrim, aprenem, compartim i, en definitiva, aconseguim créixer. Convençuts que l’Esquitx us oferirà bona companyia durant aquestes vacances, us desitgem a tots BON NADAL. L'equip directiu

pàg

2

consell de redacció


eleccions al consell escolar El passat 24 de novembre, diferents sectors de la comunitat educativa van poder donar el seu vot per tal de triar els membres que els representaran al Consell Escolar de l'institut. Un cop realitzades les eleccions, la seva composició és la següent:

Consell Escolar President

Sector mares i pares:

Cap d'Estudis

Sector alumnat:

Carles Teixidor Argemí Cristina Llombart Clara

Secretari

Elisabet Lázaro Vinyes Èric Gonzàlez Colom

Eva Magret Descamps

Antoni Pujals Dot

Sector personal no docent:

Judit Català Alcalde

Representant de l'AMPA:

Raül Massanella Quiles

Representant de l'ajuntament:

Sector professorat:

Montse Luengo Solano Xavier Vila Ayats

calendari

del 23 desembre al 6 gener ...... Vacances de Nadal

Imma Alcalá Carrillo

Rosa Maria Moreno Sánchez Marc Navarro Moya

del 23 al 25 de març ...... Treballs de síntesi

del 28 de febrer al 4 de març ...... Vacances d'hivern

del 21 al 25 de març .... Intercanvi d'Annonay (França) (treball de síntesi de 3r d'ESO) ...... Viatge de 4t d'ESO

7 de març ..Sortida d'orientació acadèmica i professional a Ripoll (4t d'ESO)

de l'11 al 15 d'abril ... Acollida de l'alumnat d'Annonay (intercanvi de 3r d'ESO)

21 de març ...... Inici de la 3a Avaluació

del 16 al 25 d'abril .. Vacances de Setmana Santa

Consell de redacció de l'Esquitx: Toni Vega, Alejandro Primero, Ferran Martín, Sílvia

Martí, Meritxell Magret, Laura Juncà, Enric Juanola, Maria Guillaumes i Abril Guilà, amb el professor Joan Avellaneda (optativa Fem l'Esquitx de 2n d'ESO). Correcció lingüística: Raül Massanella.

Portada elaborada a partir d'un exercici realitzat per Gonzalo Santillán (2n d'ESO) dins de l'assignatura d'educació visual i plàstica amb el professor Jaume Vilanova. Fotocòpies i consells d'impressió: Imma Alcalá. Imprès en paper reciclat.

3

pàg

L'Esquitx el fem amb programari lliure (Scribus, Gimp, OpenOffice.org).


benvinguda a l'alumnat de 1r d'ESO

Aquest any donem la benvinguda a l'alumnat de primer. A 1r A són 20 alumnes amb en Pere Garangou com a tutor. A 1r B són 18 alumnes amb la Carme Aumatell com a tutora. Quatre alumnes: la Carla Rivera, en Quim Aspar, la Judit Dorca i l'Álvaro Ureña ens han descrit els seus primers dies a l'institut.

bat una mica és ni molt alt ni molt baix. He tro no O l'ES de ell niv el e qu c Jo cre atures que trobo titut, però no gaire. Les assign de diferència entre el cole i l'ins s, i la que , castellà, naturals i alternative talà ca , tes ma : són ts san res inte més ada i bé, perquè em facilita molt l'an lt mo va em ort nsp tra El . menys, música és que anem a rs. El que em sembla molt bé na Lla a fins t titu l'ins de da na la tor que no ens deixin i el que no em sembla bé és dinar al cole de Camprodon, classe. anar al lavabo entre canvi de Carla Rivera Carcell

L'Institut em feia respecte pe rquè la Teia (la meva tutora de sisè) ens va dir que l'institut era tan difícil i tan comp licat que tardaríem a acostum ar­nos al canvi que hi acostumava a haver. El profes sorat m'ha semblat molt bo i els companys encara més. Ser els més petits de l'ins titut no em feia respecte pe rquè ja tinc amics més grans que m'han ajudat mo lt i no m'ha costat gaire ad aptar­me. Està bé que l'institut tingui guixetes perquè d'aquesta manera no hem de carregar els llibres i ens obliga a ser responsables a l'ho ra de triar els llibres que hem de dur a casa per fer els deures. La cosa que em sembla bé de l'ESO és qu e hi ha molt de companyerisme entre tots els alumnes i el que no em sembla bé és que els alumnes vacil·len molt al professorat. Quim Aspar Mayà

pàg

4

1r d'ESO A


va molt El nivell de l'ESO no l'institut esta e d ia d és molt alt, el r e m s El pri é m els m e rí qu se e pa è ssa u és que és molt difere erq nt a nerviosa, p pe r a s, é m a pr im i, àr t ia . u Els it st ex n àm l'i en s són molt durs rs petits de u. Els prime o i hi n ha t no to ve s a as ri sig natures, com per nosaltres se respecte el e ex d em lt pl o e: m te cn ia ologia, alternatives dies em fe i it que era d n ie v op a ta tiv 'h es m . Pe è r u al rq m e eu p gu , st totes les centre t el assignatures m'inte primària. To e d t n re re e ssen, però la c molt dif rat que tin o qu ss e m fe és ro és p la no e va assignatura de conjunt d trempat i lt te o cn m ol og t ia . la Ha b sigut interessant m'ha sem tites coses e p a h aq i ue h st e u pr imer mes d'ESO. iq amable, tot El qu e n o s /e tra rs ns o po ss rt fe és un ro a p id ea s fantàstica per d'algun a l'a lum na t . qu n e viu a les s m'agrade anys i amic p po m bl o ac c io s ns u e de de Els m fora de mblat molt se n Ca a m 'h pr od m on s u , pe o n rq uè c ai n xí ti els pares qu e ones. no han de malgasta i bones pers ts a p m e tr s, r gasolina. El ui amable l'institut ting e qu u e q em lt se o m bl m a bé és l'horari: no M'agrada s i lt còmode pot ser més just i no o m n só més deixen 5 guixetes: m sa que e o c m inu ts a pe n r U ca nviar de classe. El qu em pràctiques. e s el pati. I no m'agrad é t u it st n l'i e a d és é qu b e no ens deixen sembla in de es t que s'hag tar al pati del darre n e m la a m re a les hores sembla de trimestre. l a de n fi l pa a ti. s n e fer els exàm Sala (1r B) Judit Dorca Álvaro Ureña Valent i (1r B)

1r d'ESO B

5

pàg

Meritxell Magret Descamps Laura Juncà Costa (consell de redacció)


exposició de Manel Surroca a Camprodon Manel Surroca i Claret va néixer a Camprodon el 15 de febrer de 1917. Tenia un germà petit. Als 12 anys va començar a anar a classe de pintura. Quan va esclatar la Guerra Civil se'n va anar tot sol a París. Allà va aprendre l'ofici d'escultor, encara que el que de veritat li agradava era la pintura. Amb la mort del seu germà, als 25 anys, Manel es va dedicar a la pintura i va tornar a Camprodon. El 1949 va inaugurar la seva primera exposició. Surroca sempre deia: “Sense pintar m'hauria mort”.

pàg

6

El dia 13 de setembre vam anar a l'exposició de Manel Surroca que es va muntar amb la col·laboració de l'Ajuntament. La sala d'exposicions va ser el monestir Sant Pere de Camprodon. El primer que vam fer un cop allà va ser observar els admirables quadres que Surroca havia pintat. Tot seguit vam fer una activitat que consistia que el professorat que ens acompanyava ens donava una fitxa on hi havia trossos d'imatges dels quadres de l'exposició. Aleshores havíem d'identificar el quadre i apuntar­ne les seves dades en una graella. Un cop acabada l'activitat vam haver d'escollir el nostre quadre preferit i fer un escrit explicant què ens suggeria el quadre. Va ser una bona experiència. Laura, Meritxell, Maria, Sílvia, Enric i Ferran (consell de redacció)


Les històries d'en Surroca

interculturaliquè?

El mes de setembre vam anar tots els cursos d'ESO al monestir de Sant Pere a veure l'exposició de Manel Surroca “La passió pel color”. L'organització de l'exposició estava molt ben pensada i convidava a fer un bon passeig per la pintura i les escultures de Manel Surroca. Les alumnes de l'aula d'acollida vam escollir un quadre cada una, que ens parlés d'experiències passades, sensacions, records... Vam fer nostra la frase d'en Surroca "cada quadre ha de dir alguna cosa, ha de tenir la seva intenció, dir quelcom”. Vam reconèixer molts llocs de Camprodon als quadres i alguns ens van portar records llunyans. El que més ens va agradar van ser les barreges de colors, sobretot les barreges que fa del vermell i el groc. A vegades, feia l'efecte que sortís llum dels quadres. Hem pensat en el que va dir Surroca “ jo només pinto pel color i després d'allà surten coses. És a dir, mai no penso el que faré. Hi ha coses que comencen de color vermell i acaben d'un altre color” . Per a fer el nostre treball, cadascuna de nosaltres va triar el quadre que ens va atraure més, el que ens va dir més coses. D'aquest diàleg vam fer un conte. Després ens vam fer unes fotos com si miréssim el quadre que més ens havia agradat. Al costat podeu llegir el conte que ens va inspirar el quadre i una de les frases que, en el seu dia, va dir en Surroca. Aquí teniu el nostre treball, el nostre homenatge a en Manel Surroca. Anissa Boujan, Natalia Benítez, Rosa A. Solís, Cristina Jaramillo de 2n B d'ESO Marinela N. Ene de 4t d'ESO

La pilota i la m eva infantesa a va anar a n de 6 anys. Un di ne un és vid Da En . Els seus amb els seus amics un carrer per jugar ic Marc una pilota. El seu am amics jugaven amb . Ell va lota cap a en David va xutar fort la pi en: seus amics li cridav agafar la pilota i els ­ Xuta, David! s seus xutar i tenia por. El En David no sabia dir: r a en David i li van amics es van acosta la pilota? ­ Per què no xutes a por seus amics que teni En David va dir als de xutar la pilota: arxarà tan meva infantesa m la , to xu la si er ­ Pots lluny com la pilota. Marinela Ene 4t d'ESO

7 pàg

La infància vista com u n espai idea l i plàcid. (M anel Surroca )


interculturaliquè?

Aquest treball realitzat en el cor del Pirineus, està impregnat del m isteri propi de les gr ans muntanyes , del grans arbres, del més prof und silenci. (Manel Surro

ca)

Les vaques i jo

Avui m'he aixecat i he mirat per la finestra. He vist le passant per davant s vaques de casa meva amb el pastor. Visc a la Santa Maria. M'han plaça recordat les vaques del meu país, Colò Recordo quan allà m bia. mirava per la fines tra. El meu nebot des d'allà i sempre em truca em diu: “estan pass ant les vaques!”. Ta ulls i les veig tan nco els a prop... A les vaca nces tornaré a ve vaques i el meu nebo ur e les t. Rosa Angelica Solis (2n B d'ESO)

L a n o ia a m b la bi c i c l e ta nova

pàg

8

La pintura d’en Surroca sorgeix d’aquell indefectible lloc de l’esperit on no cap distinció entre paraula, pensament, música i color.

nena, feia Era l'aniversari de la res li van set anys. Els seus pa però la noia comprar una bicicleta, dia, la nena no hi sabia anar. Un i. Va per aprendre a anar­h va agafar la bicicleta . La als braços, als peus al m r fe va es i e ur ca res. El a on eren els seus pa nena va anar plorant m a ris, que ja t'ensenyare pare li va dir: "No plo rtir na va somriure, van so ne La a. et icl bic en anar senyar. a fora i el pare li va en d'ESO) Natalia Benítez (2n B


Cada quadre ha de dir una cosa, ha de tenir la seva intenció, dir quelcom. (Manel Surroca)

interculturaliquè?

El cotxe al mercat Un dia, un cotxe va aparèixer al mercat de Camprodon per art de màgia. La gent es va espantar molt. Una cos a nova! Tothom el va anar a mirar durant un temps. Després, el cotxe va començ ar a conduir­se sol. La gent es va espantar, el merca t era encantat. La gent pensava que era un canvi difí cil d'entendre. Al final, el cotxe va desaparèixer igu al com va aparèixer. Tot correcte, tot segueix igu al, els canvis hauran d'esperar. Cristina Jaramillo (2n B d'ESO )

La platja Vaig anar a la platja al Marroc amb el meu professor i els meus companys. Un noi que li agradava molt el mar va anar molt lluny. Després va venir una onada. I se'l va emportar. Nosaltres estàvem molt espantats. El professor no sabia dir­li a la seva família que el seu fill era mort i ens havia portat una cadira buida. Anissa Boujan (2n B d'ESO)

Surroca] [E n M a n e l rear olor per c c l e a tz li Uti lles lgunes d'e a , s e tg a im nts, , sorprene inquietants res. vives i pu

9

pàg

espai coordinat per Judit Català (prof. aula d'acollida)

Compaginat per: Laura Juncà Costa Meritxell Magret Descamps (consell de redacció)


professorat l e a n a m o c re s n e è qu tre? i el personal del cen Jaume Vil a

Llibre: "C alvin & Hobbes Cançó i " (Còmic cantant ) : "E ntre dos Pel∙lícu aguas" la: "¿Qu (Paco d ié n engañó S è ri e / P e Lucía a Roge ro g ra ma ) i Q uee r Rabbit n de t elev ?" isió: "L'E scurçó Negre"

Carles Teixidor

Llibre: "Passeig d'aniversari" (Joan Vinyoli) Cançó i cantant: "Suites Orquestrals" (J.S.Bach) Pel∙lícula: "Big fish" i "Cinema Paradiso" Sèrie/Programa de televisió:

Ju d i t C a t a

M o n t se L u e

ngo

nova

moody) etty Mah a filla" (B v e m la (Serrat) o sense s d'amor" Llibre: "N le u ra a "P cantant: le" Cançó i al" r imposilb jo e ital centr "M : a l u c í l ∙ l ió: "Hosp e s i P v e l e t e d o g ra ma S è ri e / P r Cristina L l o mb a r t L l i b re : "El qua dern de Cançó Noah" i canta (Nicho n t: "You las Spa Pel∙lícu d on't kn rks) la: "La ow" (M v id a ilow) es bell S è ri e / P a" ro g ra m a de t e levisió: "House "

J o rd i O l i v

) ixupéry Saint­E e d e ) ntoin Stones ncep" (A etit Prí (Rolling P " l n o "E ti : c tisfa L l i b re nt: "Sa i canta " ca" n ésamo Cançó la brete S "Casab "Á : : a l ó i u s i c í v le P el∙ l a de t e Gaspar Vila ro g ra m S è ri e / P é

L l i b re : "Les ve us del Cançó desert" i canta (Marlo n t: "Tante Morgan P e l ∙ l í cu s cose ) la: "This s per fe is r" (Els Englan P ro g ra Pets) d" ma d e televisi ó: Acon sello n o mirar la telev isió

Llibre: "Un món sense fi" (Ken Fol Cançó i can lett) tant: "Pare" (Serrat) Pel∙lícula: "C inema Parad iso" S è ri e / P ro g r a ma d e t e l e visió: "Àgora "

C a rme A u ma t e l l gou P e re G a ra n

gsteen) ce Sprin " ru m u (B rf " e A p l che" the US Llibre: "E esta no "Born in a cenar ant ant : c e i n ó ie ç v n n Ca ina quié ckòvia" la: "Adiv isió: "Cra v e l Pel∙lícu e t e d ro g ra ma S è ri e / P

Llibre: "Solitud"(Víctor Català) Cançó i cantant: "La vie en rose" (Edith Piaf) Pel∙lícula: "La lengua de las mariposas" Sèrie/Programa de televisió: "Siete vidas"

L í dia Cor t

t ada

L l u í s P ra t

pàg

10

n e z) ni Jimé a) uro"(Da e 1 dy G ag a a ia ance" (L "Ciènc : m e r ro b i d l L nt: "Ba rs" i canta tar Wa Cançó uicom" logia S ri "T : : "Quèq a l ó i u s i c í v l ∙ l e l e e P a de t ro g ra m S è ri e / P

Llibre: "Am b l'alè al cl atell" (He Cançó i c nning Ma antant: "E ukell) n m i pecho" (E Pel∙lícula: l Último d "Nits a la e la fila) terra" S è ri e / P ro g ra ma d e televisió: "Porca mis èria"

e) ò ri a l E nd a ri a C ichae M M ( a r " L au able termin a co ) ria in o t (Ma c is " h g a in L v :" e" " Mo L l i b re oralin t ant : ictat" de C i can ra n d s ó n ç ó n E " lg m : Ca ó ls i E s " l e vi cu l a : de t e P el∙ lí ra ma g o r P / S è ri e


M a rt a B a y

yer

L l i b re : "La bon a sort" C a n çó (Àlex R i canta ovira i n t : "Si ve Fdo. Tri Pel∙lícu ns" (Cri as de B la: "Àg s Joan e s) o ra " ico) (Alejan S è ri e / P dro Am ro g ra m enábar) a de t e levisió: "Quèqu icom"

T oni P

ujals

a" i Isold el) t any is r (Ma n T ç de nnal" n e a u q m ro ts" Quin : "El minu : "Pla L l i b re " nt ant en 65 a a b ru t s c i id s ó va v "Plat e t : Canç ó a i L s i " lev cula: de t e P el∙ lí ra ma g o r P / S è ri e

R aül M

assa nella

Xavier Vila

Llibre: "Aquella tardor amb Leprechaun" (Maria Lluïsa Amorós) Cançó i cantant: "Human" (The Killers) Pel∙lícula: "Dances with wolves (Ballant amb llops)" Sèrie/Programa de televisió: "The IT crowd (Los informáticos)"

Llibr e: " E l nom Can çó i de la c a rosa nt an P el∙ " (U m lícul t : Ma a: " E b e rt r k S è ri K no o Ec l G ra e/ P r f ler o) n Di o g ra c t ador ma d " (C h e t el a rl o t evis ió: " P ) olòn ia"

F elip P on s

s

L l i b re : "El Dec ameró" Cançó (G.Boc i canta accio) nt: "Ma Pel∙lícu rta" (Se la: "La rr at) ú ltima L S è ri e / P egión" ro g ra m a de t e levisió: "Los in mortale

Joan Av e

da ellane

s"

F à t i ma Me ri n o

on) oah Gord reme) metge" (N ords" (Ext w Llibre: "El n a th re o "M : ant ant on Welles) Cançó i c ane" (Ors K o n a d a "Ciud se" Pel∙lícula: isió: "Hou a de t elev m a r g o r P S è ri e /

L luí s Ribas

Jo a n S o l à

Llibre: "Camí de Sirga" (Jesús Moncada) Cançó i cantant: "Imagine" (John Lennon) Pel∙lícula: "La llista de Schindler" Sèrie/Programa de televisió:

) Orwell e o rg e G ( " ls ima k) del an Gorria revolta a L (N e g u " " : o ix a K L l i b re " nt : visió i canta la tele land" Cançó is Eng tancar o is ll h e T s " n ula: : Aco P el∙ lí c levisió a de t e m a r g P ro

E d w a rd V

Van H e rre w eghe

L l i b re : " La B íblia" Cançó i canta nt: "Tin P el∙ lí c c un c ula: " L lavell a miss S è ri e / per tu ió" P ro g r " (Lluís a ma d Llach) e t ele visió: " Mo n k "

lcalà n) Llibre: "M mma A I Pullma ecanosc nz) Philip ( ri " t a d r d ro S a e u l segon ori C a n çó i (Alejan ria osc cantant: " g e te o n ti a " r m (M a "Gemma a anuel de ón p P e l ∙ l í cu l a " (Joan B Pedrolo) Llibre: "L " C o ra z : "L'edat aptista H nt ant : a d c e i u n" m g a ó e e l" S è ri e / P r t) Wom Canç o g ra ma ída" "Pretty de televi : a l isió: "A u v c e í l sió: "Esp e l∙ l t e e P d a ai terra" ro g ra m S è ri e / P

Elisabet Làzaro

Llibre: "L'arbre del ioga" (Iyengar) Cançó i cantant: "Castillos en el aire" (Jaime Urrutia) Pel∙lícula: "El concierto" Sèrie/Programa de televisió: "Redes"

pàg

Silvia Martí i Maria Guillaumes (Consell de redacció)

11


EXPOSICIÓ "LA RETIRADA"

Alejandro Cuadrado és un home que ha viscut tota la seva vida a Camprodon, s'ha guanyat la vida fent de mecànic i venent cotxes. Quan es va jubilar, va decidir fer una exposició al local on ell tenia el taller (al carrer València). L'exposició tracta de la retirada republicana al final de la Guerra Civil. Segons la seva pàgina web (www.laretirada.com), "La Retirada és una mostra d'estris i armes abandonades a la Vall de Camprodon per les tropes republicanes en el seu èxode a França".

pàg

12

­Hi dedica molt de temps, a ­Per què vostè va decidir fer aquesta l'exposició? exposició? Sí, molt, potser massa i tot. De vegades Perquè a causa de tot el material que havia em treu de fer altres labors que tingut i he arreplegat i que havia "Em vaig hauria de fer. Quan ho tinc obert guardat a casa, com que vaig ve gent i haig de donar plegar de treballar i em vaig jubilar i vaig jubilar, llavors vaig destinar el decidir fer una explicacions a coses que em demanen. local a fer una exposició didàctica exposició de tot el que havia sigut la retirada de la Guerra Civil, que didactica sobre ­On i com ha trobat les peces de l'exposició? va marcar una època històrica la guerra" Les hem trobat a la muntanya d'aquest país. (coll d'Ares) juntament amb en Lluís, i les hem trobat amb detectors de metalls. Tot és material bèl·lic: fusells rovellats, metralletes, granades, munició... Això és trobat amb detectors de metalls i també altres coses que havien quedat guardades aquí a casa. El que són cartells i cartes això era del meu pare i del meu avi, i d'altra gent que ens ha portat coses. ­Quina relació personal tens amb l'exposició? Relació personal, no en tinc cap, però


ENTREVISTEM L'ALEJANDRO CUADRADO

juntament amb aquest xicot, en Lluís, som els que ho vam crear i ens hi hem anat aficionant sense cap ajuda de l'administració. I també altres persones ens han ajudat i ens han portat materials que tenien guardat a casa. ­Quina és la peça més antiga que té? La peça més antiga deu ser del segle XVIII. Potser les més antigues són bales de canó del setge que va haver al castell de Camprodon.

­Quins dies obre l'exposició? És una mica anàrquic: obrim els dissabtes al matí i a la tarda i els diumenges al matí. I després a l'estiu està obert des del juliol fins a l'octubre cada dia.

­Per vostè, quina és la peça més valuosa que té? Depèn, potser la més valuosa sentimentalment són els "Crec que tots documents del meu pare i del meu avi, totes les cartes, els els museus i les permisos de taxistes, i les armes exposicions que s'havien fet a Olot. I haurien de ser valuoses monetàriament, potser serien cartells del poble i de la permanents i premsa. patrimoni dels

ciutadans"

­On ha après tots els coneixements que té sobre la Guerra Civil? De boca dels meus pares i dels meus avis i també d'altres persones que havien viscut aqueslla època: de petit ja ho vaig anar aprenent de veu. No he llegit res sobre la retirada perquè no hi ha res escrit a Camprodon.

­Què fa quan té temps lliure? Vaig a buscar material que alguns cops surt, i documents que algunes persones tenen. També vaig a visitar museus que també tenen coses sobre la Guerra Civil i sovint quan em

trobo bé vaig a caçar.

­Està d'acord amb el desmantellament del museu d'armes de Montjuïc? No, no hi estic d'acord. Crec que tot el que són museus i exposicions haurien de ser permanents i haurien de ser patrimoni dels ciutadans, sense dependre d'una decisió d'un govern.

pàg

Ferran Martín i Enric Juanola (consell de redacció)

13


racó de francès: la francophonie

Madagascar

Madagascar est l'île la plus grande en Afrique et la quatrième plus grande dans le mon de, et en raison de son isolement sur le continent vivent de nombr euses espèces d'animaux uniques.

incipales Les deux langues pr algache, sont le français et m ilisateurs mais il ya 20.000 ut des Comores.

Le climat tropical de Madaga scar correspond à la moyenne de l'atmosph ère dans les tropiques. Ce climat se tro uve entre les latitudes 15 et 25 degrés au no rd et au sud de l'équateur. Les hautes tem pératures sont typiques des climats tropicaux, toute l'année il y a des températures moyenne s dépassant 18 ° C et pas de gel.

pàg

14

indépendance Madagascar a obtenu son intenant une de la France en 1960, c'est ma ppelle Andry république. Le président s'a istre s'appelle Rajoelina et le Premier min Albert Camille Vital. r repose sur L'économie de Madagasca pêches et les l'agriculture, y compris les fabrication du forêts. L'industrie présente la ormation de tissu à Madagascar et transf produits agricoles. Judit Busquets Pérez (4t d'ESO)


C a na d à

Le Canada, deux ième pays du monde par sa supe rficie, occupe la partie septentrional e de l'Amérique du Nord. Il partage deux frontières avec les États­Unis, au sud et au nord­ouest (Alaska). Canada, l'anglais et le Les deux langues officielles du t les langues maternelles français, sont respectivemen et l'anglais ont un statut de la population. Le français ux, le Parlement et toutes égal dans les tribunaux fédéra ainsi que les autres les sociétés d'État fédérales du Canada. Le Canada institutions gouvernementales ionnelle qui reconnaît la est une monarchie constitut e du Canada depuis son reine Élisabeth II comme rein 1952. En sa qualité de couronnement le 6 février de l'État, Son Excellence représentant de la reine, chef yd Johnston, gouverneur le très honorable David Llo 2010 et à ce titre général depuis 1 octobre s Forces canadiennes, Commandant en chef de s lorsque la reine ne se assume les prérogatives royale gouverneur général est trouve pas au Canada. Le nseil du Premier ministre. nommé par la reine sur co cipale à Québec. Rideau Hall est sa résidence prin tions les plus riches du Le Canada est l'une des na de marché. monde, avec une économie

ales es hivernales et estiv lu so ab s re tu ra pé certaines m être très rude dans La moyenne des te ut pe r ive L'h . re ut l'a dre à d'une région à elles pouvant descen su diffèrent largement en m s ne en oy m s des température qu'il soit nale du pays, bien io régions du pays, avec id ér m e rti pa la congélation dans s glaciaux. 15°C sous le point de °C avec de forts vent 5 –4 de s re tu ra pé m indre des te aussi possible d'atte Pau Garnatje Font (4t d'ESO)

pàg

espai coordinat per Carme Aumatell (prof. de francès)

15


racó de català

L'ESGLÉSIA DEL MAR, d'Ildefonso Falcones

L'Església del Mar és una novel·la que la vaig trobar molt interessant ja que explica la vida del dia a dia d'uns personatges que s'han oblidat en el transcurs del temps, però que han deixat senyals als nostres dies. Ens mostra com era la vida dels catalans en l'Edat Mitjana. La història se situa a Barcelona en el seu millor moment, al segle XIV, on els habitants d'un barri de pescadors decideixen construir un temple en honor a Santa Maria de la Mar. La construcció d'aquesta església va paral·lela a la història de la vida d'Arnau, el fill d'un serf que s'escapa de les terres del seu senyor feudal per anar a viure a Barcelona, on podrà ser un ciutadà i, per tant, un home lliure. Arnau, després de quedar­se orfe per l'arribada de l'epidèmia i per la revolta, treballa com a palafrener i bastaix, carregant pedres per a construir l'església. Més tard, se'n va a la guerra i, al cap de poc temps, es fa canvista que, per les seves riqueses, el Rei Pere el Cerimoniós li dóna el títol nobiliari de cònsol de mar de Barcelona. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l'enveja d'altres ciutadans que posen la seva vida en mans de la Inquisició. L'Església del Mar està escrita en un català fàcil de llegir, ja que ràpidament ens identifiquem amb els personatges principals i, a més, no hi ha massa paraules difícils en el lèxic. En conclusió, és un gran llibre que el recomano a tots els alumnes de l'escola, però sobretot als alumnes de 2n d'ESO ja que aquest any fan història de l'Edat Mitjana i amb aquesta novel·la podran entendre molt més bé la vida de la gent en aquesta època. Eva Magret Descamps (4t d'ESO)

pàg

16

Títol: L'església de l mar Títol original: «La catedral del mar» Autor: Ildefonso Fa lcones Traducció al català : Carles Urritz Pàgines: 666 1a edició: març de l 2006 Editorial: Rosa dels Vents espai coordinat per Raül Massanella, prof. de llengua catalana


COM UN MIRATGE, de Maria Mercè Roca Com un miratge tracta sobre l'estiu que passa un noi de pagès. Aquell estiu l'esperava amb ànsia perquè ja n'estava tip de veure el poble buit: tenia ganes de veure els estiuejants. Un dia d'estiu, quan començaven a arribar els estiuejants, va veure una noia i s'hi va enamorar. Des de llavors que va intentar­ se­la trobar a tot arreu per tenir l'oportunitat de conèixer­la. Quan va tenir­ne el plaer, van anar quedant per sortir fins que la Salut, que és així com es deia la noia, li va demanar per sortir junts. Així doncs, el noi li va anar ensenyant els secrets del poble i els llocs més bonics. Fins que un dia, tot i havent promès no ensenyar la cabanya que comparteix amb el seu millor amic, la hi va ensenyar, però li va fer prometre que no l'ensenyaria a ningú. Quan el seu millor amic ho va saber, es va enfadar i va anar a veure com estava la cabanya, la qual començava a estar bruta i a tenir deixalles a prop, fet que va fer que comencessin a sospitar. Un cop havent parlat amb la Salut de tot això, ella va dir que no en sabia res i que no l'havia ensenyat a ningú. Fins que un dia, el noi de pagès va anar a la cabanya i va trobar la Salut amb tota la seva colla allà. Des de llavors va saber què era la traïció d'un amor. Com un miratge m'ha agradat molt per la història que narra i la situació que viu el noi de pagès. Aconsello aquest llibre a tots els adolescents que els agradin temes semblants. És un llibre molt entretingut i lleuger de llegir ja que els capítols són molt curts. Georgina Solà Muntadas (4t d'ESO)

tge Títol: Com un mira Roca Autora: Maria Mercè Pàgines: 128 1a edició: 1988 a (Barcelona) Editorial: Barcanov a jove Col·lecció: Antavian

17 pàg

Donació per a la biblioteca del centre Al final del curs passat, el nostre centre va rebre una donació de llibres del senyor Lluís Font Homar, a qui agraïm aquest gest. Bona part d’aquests llibres han entrat a la biblioteca del centre. Uns quants, de caràcter més infantil, els hem cedit al CEIP Doctor Robert i la resta (llibres que ja teníem, enciclopèdies, etc.) s’han donat a la sala de lectura de Sant Pau de Segúries.


29­S vaga general

El passat 29 de setembre, l'alumnat de 3r vam poder exercir el nostre dret a vaga. Perquè així fos, tot l’alumnat de tercer van haver de ser informats: els delegats i delegades vam haver de buscar informació sobre els motius d’aquesta vaga i, després, un cop comprovades i contrastades les vàries informacions que havíem trobat, vam anar a les dues classes (3r A i 3r B) a explicar els motius. I després cadascú va votar si volíem fer vaga o no, i tota la classe va votar que si. Però no tota va poder fer­ne ja que alguns pares i mares no van donar el permís que calia per poder fer vaga. Els motius que vam explicar a la classe foren que el govern està fent vàries reformes amb les quals no podem estar­hi d'acord: ­Que els empresaris puguin despatxar els seus treballadors/es per noves raons com que l’empresa està en crisi o preveu que ho estarà (tot i que actualment tingui beneficis). ­Que quan es faci fora a algú d’una empresa es pagui el sou de 20 dies per any treballat, que és menys de la meitat del que hi havia fins ara. ­Als treballadors/es de l’estat (metgesses, professors...) els hi han retallat el sou i també als jubilats els hi han congelat les pensions. ­Propera reforma de les pensions: per poder obtenir la jubilació s’haurà d’haver treballat un mínim de 20 anys i no s’aconseguirà fins als 67 anys. ­S’han fet retalls en la despesa social. ­S’han donat facilitats als contractes temporals i precaris. Per tant, s’han pres moltes mesures contra la gent normal treballadora, però, en canvi, no s’han fixat límits a les astronòmiques retribucions i beneficis dels directius de bancs i entitats financeres, multinacionals... El dia de la vaga la majoria de gent que en fèiem ens vam quedar a casa, però alguns alumnes van anar a Girona a la manifestació. Pel que fa als que no en van fer, van haver de romandre a classe repassant i fent deures. En general, a Camprodon la vaga no va ser gaire seguida, però a l’ESO sí ja que a tercer i a quart la majoria dels i de les alumnes en vam fer.

Anna Bernad, Joana Cabeza, Anna Puixeu (3r d'ESO)

pàg

18


visita al museu etnogràfic de Ripoll La visita forma part de la 15a Setmana de la Ciència a la UdG

El dijous 18 de novembre, de 3 a 5 de la tarda, l'alumnat de 4t d'ESO va anar a visitar al Museu Etnogràfic de Ripoll l'exposició "Biodiversitat = Identitat: conèixer, aprendre, estimar", on se celebrava la Setmana de la Ciència basada en l'Any Internacional de la Biodiversitat i l'Any Internacional de l'Apropament de les Cultures. Tant la professora de biologia i geologia, la Lídia Cortada, com el professor d'educació visual i plàstica, en Jaume Vilanova, van trobar interessant fer aquesta sortida perquè, per una banda, servia per a conèixer la biodiversitat de la comarca i, per l'altra, al museu es mostren dibuixos artístics, científics i arquitectònics de molts artistes coneguts que basaven la seva obra en el medi ambient. Aquesta sortida ha estat una bona experiència perquè ens han conscienciat del perill de perdre la biodiversitat de la nostra comarca, els nostres ecosistemes, les nostres espècies i les nostres tradicions i costums. En resum, perdre la nostra identitat. Eva Magret Descamps i Georgina Solà Mutadas (4t d'ESO)

19

pàg

El passat dilluns, 30 de novembre, un grup d’alumnes de 1r d’ESO vam visitar l’estació meteorològica de Sant Pau de Segúries. L’objectiu d’aquesta visita era poder veure en directe el funcionament d’una estació meteorològica automàtica, així com els aparells de precisió d’una estació de control manual. El temps va estar a l’altura de les circumstàncies, ja que una temperatura de ­3ºC, juntament amb uns preciosos cirruscúmulus ens van acompanyar aquell matí. De fet, eren els nostres amfitrions. L'alumnat de meteorologia

sortida de meteorologia


som escola verda

El compostatge: un pas més per aprendre a conservar el nostre medi ambient. Ja fa més de cinc cursos que al nostre institut vàrem apostar per ser una Escola Verda. Enguany incorporarem al nostre centre uns compostadors. Aquests són fets de materials de plàstic, totalment reciclats. Són uns compostadors que ens permetran, a més a més de fer la recollida selectiva compostador Combox 600 de les deixalles (paper, envasos, orgànic), realitzar l'aprenentatge d'aprofitament d'una deixalla: amb el compostatge, les deixalles orgàniques es reconvertiran en adob, un procés de la mateixa natura.

Fem un Nadal més sostenible Si volem guarnir un pessebre, evitem malmetre els boscos. 1. Si vols un arbre de Nadal, has d’evitar tenir un avet perquè és una espècie d’arbre que no s’adapta al clima mediterrani i mor després del nostre ús com a ornament nadalenc. 2. En comptes d’utilitzar la molsa pots utilitzar altres elements com la sorra, les serradures tenyides, l’escorça, les fulles seques, etc. 3. Recorda que el boix grèvol és una espècie protegida per la llei i està prohibit agafar­ne de la natura. 4. Si vols un arbre que duri molt de temps, pots comprar altres espècies adaptades al clima mediterrani: cirerer d’arboç, llorer, llentiscle, etc. 5. Si acabes optant per l’avet, assegura’t que és de viver, i passades les festes, el millor que pots fer amb ell és reciclar­lo per fer compost. Pots portar­lo a la deixalleria o als punts verds habituals. Comissió d'escola verda espai coordinat per Edward Van Herreweghe i Raül Massanella

Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis)

pàg

20

Ocell sedós (Bombycilla garrulus)

Augmenta la col·lecció de fauna autòctona El senyor Alejandro Cuadrado ha cedit a l’institut dos ocells naturalitzats. Es tracta d’un exemplar d’ocell sedós (Bombycilla garrulus), una au migratòria molt rara a la península Ibèrica, que fou trobada als plans de la Batllia a començament dels anys 70, i un pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis), que es va caçar al coll de Malrem a principi dels anys 80. Tots dos exemplars s’exposen a les vitrines de l’institut, que ja exhibeixen més de trenta espècies. Des d’aquí donem les gràcies al senyor Cuadrado per la seva generositat.


VIII Concurs de Fotografia de la Vall de Camprodon

El passat dissabte, 5 de desembre, es van lliurar els premis del VIII Concurs de Fotografia de la Vall de Camprodon. Enguany, dins la categoria "Joves", que correspon a les edats compreses entre els dotze i els setze anys, els i les guardonades han estat:

Papallones (1r premi), de Clàudia Puig Devesa (1r d'ESO)

Des de dins la congesta (2n premi), d'Albert Juanola Bassagañas (4t d'ESO)

Taronja (Accèssit), d'Elisabet Buxasas (3r d'ESO)

Contrallum 3 (3r premi), d'Álvaro Ureña Valentí

pàg

espai coordinat per Gaspar Vila

21


entreteniments

el test de les teves notes!

1. Primer, compta el número d'assignatures suspeses que has tingut a l'avaluació. Si no n'has suspès cap, compta el número de béns que has tret. Si totes les teves notes són superiors a "Bé", moltes felicitats! Aleshores compta els notables (el nombre que tinguis estarà entre 1 i 10) 2. Multiplica aquest número per 2. 3. Suma­n'hi 5. 4. Ara multiplica aquesta quantitat per 50. (Agafa la calculadora!) 5. Si ja has celebrat l'aniversari aquest any, suma­n'hi 1760. Si no, suma­n'hi 1759. 6. Ara, resta­li l'any que vas néixer. (4 xifres) Ara deus tenir un número de tres xifres, oi que sí? La primera xifra és el número que has triat al principi (notes suspeses, béns que has tret o notables). Els següents dos números són... la teva edat! El teu destí estava escrit, i les teves notes també. Si vols saber les notes que trauràs a la segona avaluació, pregunta­ho al consell de redacció de l'Esquitx. Aquí estem, per servir­vos.

les diferències En aquests dos mom ents de concentració i treba ll fent l'Esquitx...

h ...sabries trobar­

pàg

22

i les set diferènc

ies?


mots encreuats Sabràs trobar aquestes paraules? Tot ho tenim dins del nostre institut!

1. Arbre de fulla caduca que es troba al pati al davant de l'aula de laboratori. 2. Situa't donant l'esquena a les taquilles del passadís, i de cara a les escombraries. La solució està escrita en el tercer cubell d'escombraries començant per la dreta. 3. Els trobem a les classes i n'hi ha de diferents tipus. Si no ho saps, tu n'ets un exemple. 4. Si volem recordar antics alumnes hem d'anar al costat de la consergeria i mirar el... 5. El tens a les mans. 6. Aparell transportat sobre rodes, que el fa servir el professorat fent curses pels passadissos. 7. Els van comprar per a nosaltres i els fem servir molt poc. Per això fem tantes faltes d'ortografia! 8. On es troben l'Imma i en Joan cada dia?

el vers de Nadal... de l'esquitx!

Abril Guilà. Amb la col·laboració de la resta del consell de redacció.

23

pàg

Quan ve Nada l surt l'Esq uitx amb entrev istes, entret enime nts, i textos molt divert its, la Mar ia, la Sílvi a, la Meri txell, la Laur a, l'Abr il, en Ferra n, l'Enr ic, l'Alej andro i en Toni, fem la revist a i molte s coses més. Tamb é trebal lem i ens ho passe m bé, i per arrod onir-h o tot us convid em a fullej ar l'Esq uitx, ple de coses per llegir, amb humo r i fanta sia, que ens arriba amb les notes i així rebre- les amb més alegri a. BONES FESTES !


Esquitx 15  

Revista de l'Institut Germans Vila Riera (Camprodon) Desembre 2010

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you