Issuu on Google+

INFORME SERVEIS SOCIALS DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Informe per districtes

Primer curs INTEGRADOR SOCIAL


INTRODUCCIÓ Els serveis socials són una de les expressions de la política social. En el nostre pais es concep el sistema de serveis socials com la resposta a un dret de la ciutadania assumit pels poders públics des del text constitucional. Els serveis socials a l‟estat espanyol són un sistema descentralitzat i regulat per part dels poders públics de cada comunitat autònoma des de la dècada dels anys 80, en cas de Catalunya, per tant, és la Generalitat qui assumeix en primera instància aquesta responsabilitat d‟organitzar el sistema propi de serveis socials. L‟actual sistema de serveis socials queda definit en l‟article 2 de la llei 12/2007 ( de serveis socials) com: „el conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada destinats a la finalitat que estableix l’article 3’. Per tant, des de la llei queda molt clara la voluntat de generar una xarxa on la necessària col·laboració público-privada sigui evident. La finalitat a la qual fa al·lusió l‟article 2 queda expressada de la següent manera en l‟article 3: „assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials en el marc de la justícia social i del benestar de les persones’

La llei 12/2007 parlarà de que la totalitat de la ciutadania té dret a accedir als serveis socials i a la vegada parlarà de l‟especial atenció a una sèrie de col.lectius que tenen una situació de risc social. El sistema de serveis socials s‟estructura en serveis socials bàsics i especialitzats. Els primers, segons l‟article 16 de la llei, són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i es fonamenten en un treball territorial i pròxim a la ciutadania. Són els serveis que permeten treballar comunitàriament i captar les situacions de risc social de persones i/o famílies. Els serveis socials especialitzats, per altra banda tenen com a missió l‟atenció més tècnica a les necessitats més específiques presentades per la població La finalitat d‟aquest informe és realitzar una descripció dels diferents serveis socials bàsics que existeixen a un territori concret: la ciutat de Barcelona. La divisió de la ciutat en districtes, fa que l‟informe no es limiti a descriure i analitzar la situació global de Barcelona sinó que s‟estructuri i analitzi les dades referides a diferents districtes.


L‟informe que es presenta a continuació, en concret mostra l‟anàlisi de set dels onze districtes de Barcelona. Concretament, els districtes treballats són : 

Ciutat Vella

Sants Montjuïc

Gràcia

Horta-Guinardó

Nou Barris

Sant Andreu

Sant Martí

La recerca de cada districte s‟ha realitzat en els següents serveis socials bàsics: 

Centres de serveis socials1

Serveis d‟atenció domiciliària2

Teleassistència3

Centres Oberts4

Menjadors socials5

Serveis de residencia temporal d‟atenció limitada6

1

Centres de Serveis Socials. Segons la Cartera de Serveis socials 2010_2011, els Centres de Serevis socials són un servei social primari adreçat a la ppoblació en general i integrat per equips tècnics ( concretament treballadors socials i educadors socials) que porten a terme una sèrie d‟accions professionals, amb l‟objectiu de millorar el benestar social i afavorir la integració de les persones. 2 Servei d’atenció domiciliària: Segons la Cartera de Serveis socials 2010_2011, els SAD són un servei bàsic adreçat a la población risc social o dependència. Es tracta d‟un conjunt organitzat i coordinat d‟accions que es realitzen bàsicament a la llar de la persona i/o família, dirigides a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones i/o famílies amb dificultats de desenvolupament o d‟integració social o manca d‟autonomia personal. 3 Teleassistència: Segons la Cartera de Serveis Socials 2010_2011, la prestació de teleassistència constitueix una modalitat del servei d‟atenció domiciliària el qual, amb la tecnologia adequada, permet detectar situacions d‟emergència, donar una resposta rapida a aquestes situacions i garantir la comunicació permanent de la persona amb l‟exterior. Aquest servei es presta mitjançant el suport d‟un equip de professionals i de les tecnologies més adequades 4 Centres Oberts: Segons la Cartera de Serveis Socials 2010_2011, es tracta d‟un servei diürn preventiu, fora de l‟horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l‟estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l‟adquisició d‟aprenentatges bàsics i l‟esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball individualitzat, el grupal, la família, el treball en xarxa i amb la comunitat.Hi treballen educadors socials i integradors socials al marge de monitors especialistes en activitats especifiques programades per cada recurs. 5

Menjadors socials: Segons la Cartera de Serveis Socials 2010_2011 els menjadors socials són un servei que proporciona, de forma temporal, àpats elaborats a persones i famílies amb greus necessitats socials i que necessiten ajuda per a la subsistència. El servei de menjador pot prestar-se en un establiment social, mitjançant un servei d‟ajuda a domicili o qualsevol altre recurs que aconsegueixi la mateixa finalitat. 6 Serveis de Residència temporal: Segons la Cartera de Serveis socials 2010_2011, els serveis de residència temporal són centres d‟acolliment residencial temporal i de suport a persones adultes en situació d‟exclusió social que no disposen de condicions sociofamiliars i d‟atenció per romandre al seu habitatge o que no en disposen.Els professionals que hi treballen tene com a finalitat acollir temporalment a persones adultes ( 18-65 anys), facilitant un entorn favorable, procurant el benestar de les persones ateses i facilitant la integració social, tot mantenint el màxim grau d‟autonomia dels usuaris.


Per tal d‟estructurar i unificar la recerca realitzada, s‟han considerat les següents variables o objecte de recerca de cadascun dels serveis bàsics : 

Nombre de persones ateses en cada servei

Evolució de l‟atenció de cada servei

Nombre de recursos de cada servei

Ubicació de cada servei

S‟ha procurat en tot moment orientar el comentari correspouna comparativa entre la situació de cada districte i la situació de la ciutat de Barcelona per tal de posar en evidència la territorialitat de cada servei.

Les fonts de documentació utilitzades per tal de obtener les dades que constitueixen l‟informe procedeixen de l‟Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona, 2010, per una banda i el directori de recursos de la ciutat de Barcelona, per una altra. Val a dir que en alguns moments de la recerca s‟han trobat contradiccions amb la situación real. S‟ha considerat oportuna, prèvia a la presentació de cada informe de serveis socials bàsics, l‟anàlisi de les dades demogràfiques de cada districte. A tal efecte, s‟ha realitzat una recerca de les següents variables: 

Ubicació del districte respecte a la ciutat de Barcelona

Nombre d‟habitants del districte

Gènere de la població del districte

Nacionalitat de la població del districte

Nivell d‟estudis de la població del districte

Percepció de l‟estat de salut de la població del districte

Tipologia d‟habitatges del districte

La consulta novament de l‟Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona ha estat la font d‟informació per tal de poder realitzar la descripció inicial de cada districte. El treball presentem a continuació és fruit d‟un treball cooperatiu entre persones. En primera instància entre els components de cada equip de treball i en segona instància del conjunt de set equips de treball.


DISTRICTE CIUTAT VELLA SERVEIS SOCIALS BÀSICS ÀVILA, Naiara; CARBÓ, Cèlia; BARÓ, Anna; FRANCISCO, Adriana.

DADES DEMOGRÀFIQUES DEL DISTRICTE

El districte Ciutat Vella està situat al centre històric de la ciutat, que limita a l'oest amb l'Eixample, a l'est amb el mar Mediterrani, al nord amb Sant Martí i al sud amb SantsMontjuïc. Té una extensió de 449.43 hectàrees i és un dels més petits de la ciutat, ocupa només un 4.45% del terme municipal (veure figura 1). Figura 1: mapa del districte de Ciutat Vella

Els barris que composen el districte són: el Raval; el Gòtic; la Barceloneta; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Viuen 109.897 habitants, el 6.708% de la totalitat d‟habitants de la ciutat. Com hem explicat anteriorment, la població total del districte és de 109.897 habitants, dels quals 51.385 són dones i 58.512 són homes. Fent una comparativa amb la ciutat de Barcelona de la població de 0-14 anys no hi ha dades significatives, ja que en el districte és del 10% i a Barcelona és del 11.9%. en quant a població de més de 65 anys trobem xifres més destacades, ja que Ciutat Vella és del 15.2% (d‟aquest percentatge: 11.1% homes i 19.9% dones) i a Barcelona és del 20.3% (d‟aquest percentatge: 16.7% homes i 23.6% dones). (veure figura 2).


25 20 15 10

Barcelona Ciutat Vella

5 0 Dones Homes Dones Homes 0-14 0-14 +65 +65 anys anys anys anys Figura 2: gràfica comparativa de la població per edats de Barcelona I Ciutat Vella

Observem en la figura 3 que la població estrangera de Barcelona és del 18.4%, dada que es contrasta amb la del districte que és casi del 50% (43.6%). En quant al sexe, podem observar que a la ciutat de Barcelona la major part dels habitants són homes, en canvi, en el districte de Ciutat Vella, la major part de la població són dones (veure figura 3). La nacionalitat de les persones estrangeres del districte és molt variada, podem trobar pakistanesos 5.606 habitants, marroquins 4.061 habitants, filipins i equatorians aproximadament 2.500 habitants de cada nacionalitat, colombians i italians. Per tant podem dir que Ciutat Vella és un districte amb molta varietat de persones estrangeres, i que la nacionalitat de persones estrangeres al districte que destaca és la de pakistanesos i marroquins.

45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

Hom es Dones Total

Barcelona

Ciutat Vella

figura 3: població estrangera ciutat vella i Barcelona

En el districte Ciutat Vella les persones amb una titulació superior són d‟un 8.4% per contra els que presenten una taxa d‟instrucció insuficient són d‟un 18.9%. Comparant aquestes dades amb les de Barcelona veiem que hi ha una gran diferència amb les


persones titulades, ja que a la ciutat el 12.4% són titulats en estudis superiors i un 11.6% presenten una taxa d‟instrucció insuficient. L‟estat de salut percebuda per la població de Ciutat Vella presenten diferents estats; excel·lent, molt bé, bé, regular i dolenta. Centrant-nos en un dels extrems, el percentatge d‟homes que presenten una percepció de l‟estat de salut molt bo és d‟un 20% aproximadament, tant en la ciutat de Barcelona com al districte. Per contra, el percentatge de dones en una percepció de l‟estat de salut molt bo és del 15% aproximadament. Contrastant aquestes dades observem que la diferència no es veu entre el districte i la ciutat sinó en el percentatge d‟homes i dones. Per considerar l’índex de pobresa en una població determinada, és important saber quines són les condicions de vida en la que aquesta viu. Per observar aquest fet en el total d‟habitatges del districte de Ciutat Vella (49.451 habitatges ocupats), s‟han seleccionat les variables de les condicions que es consideren més rellevants. El 95.6% dels habitatges disposen d‟aigua calenta, a Barcelona el 99.31%. En canvi, només el 31.17% dels habitatges del districte disposen de calefacció; a Barcelona (on total d‟habitatges ocupats és de 669.608) la quantitat d‟habitatges que disposen de calefacció és una mica més del doble, és del 64.53%. Pel que fa al telèfon fix, el 67.16% dels habitatges del districte el tenen; a Barcelona la xifra és més alta, el 86.28% dels habitatges disposen de telèfon fix. El nombre de llars que disposa de telèfon mòbil és curiosament més elevat, és del 81.31%; una xifra molt similar en comparació a Barcelona que és del 86.96%. Finalment en quant a la disposició d‟ascensor en el districte, el nombre és bastant baix, només el 28.11% dels habitatges disposen d‟ell; en canvi a Barcelona en general el nombre és molt més elevat, el 73.02% dels habitatges ocupats disposen d‟ascensor (veure figura 4). Figura 4: gràfica de les condicions dels habitatges de Ciutat Vella

100 90 80 70 60

50

No

40 30 20 10 0 Aigua calenta

Calefacció

Telèfon fix

Telèfon mòbil

Ascensor


SERVEIS SOCIALS BÀSICS DEL DISTRICTE

EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA. El districte Ciutat Vella té cinc centres bàsics d’atenció social: 

Centre de Serveis Socials del casc Antic situat a la Pl. Acadèmia nº 1.

Centre de Serveis Socials del Raval Nord-Erasme de Janer situat a C/ Erasme de Janer nº8.

Centre de Serveis Socials Gòtic situat a C/ Correu Vell nº 5.

Centre de Serveis Socials de la Barceloneta situat a C/ Balboa nº 11.

Centre de Serveis Socials del Raval Sud-Drassanes situat a C/ Nou de la Rambla nº 45.

Al següent mapa es mostra el districte de ciutat vella amb els corresponents EBASP que el composen. (veure figura 5 )

1. Centre de Serveis Socials del Raval Nord-Erasme. 2. Centre de Serveis Socials del Raval Sud-Drassanes. 3. Centre de Serveis Socials Gòtic. 4. Centre de Serveis Socials del Casc Antic. 5. Centre de Serveis Socials de la Barceloneta

Figura 5: mapa amb la situació dels EBASP de Ciutat Vella.

A Barcelona trobem 34 centres bàsics d‟atenció social, en canvi al districte Ciutat Vella en trobem 5, un 14.7% del total de Barcelona. La població total de Barcelona és de 1.638.103 habitants, dels quals 55.188 han estat atesos pels EBASP, per tant un 3‟37% de la població ha estat usuària dels EBASP. A Ciutat Vella hi ha 109.897 habitants, dels quals 7.252 han estat atesos pels EBASP, per tant un 6‟68% de la població ha estat usuària. Podem comprovar com la quantitat


d‟habitants atesos pels EBASP és bastant elevada en el districte de Ciutat Vella en comparació amb la totalitat de la ciutat. La figura següent (figura 6) mostra les persones ateses a la ciutat de Barcelona i les persones ateses al districte de Ciutat Vella.

60000 50000 40000 30000

Barcelona

20000

Ciutat vella

10000 0 Persones ateses

Figura 6: Persones ateses per els EBASP Ciutat Vella i Barcelona.

La següent figura mostra els diferents districtes i els usuaris atesos a cada un d‟aquests. Podem comprovar que el districte de Ciutat Vella, és un dels que té una gran quantitat de usuaris atesos en relació als demés districtes. Els habitants atesos als EBASP dels diferents districtes són els següents:

Ciutat Vella: 7252 h; Eixample: 8152 h; Sants Monjuic: 6694 h; Les Corts: 1711 h; Sarrià Sant Gervasi: 2644 h; Gràcia: 3794 h; Horta Guinardó: 5807 h; Nou Barris: 7028 h; Sant Andreu: 4799 h; Sant Martí: 7307 h.

Ciutat Vella Eixample Sants Monjuic Les corts Sarrià Sant Gervasi Gràcia Horta Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí


SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA El nombre de llars ateses amb algun servei d‟atenció domiciliaria a Barcelona és de 12.465 en comparació amb les del districte Ciutat Vella, són 1.303 en proporció amb les dades de Barcelona dóna un percentatge d‟un 10,45%. A la ciutat el nombre de persones ateses dins les llars és de 13.799, en canvi a Ciutat Vella, són 1.456 habitants. Un 10.6% de la població de Barcelona, està atesa als SAD del districte de Ciutat Vella. El 84,3% són les llars de gent gran ateses a Barcelona, en quan el districte és d‟un 77,4%.

14000 12000 10000 8000 Llars ateses Persones ateses

6000 4000 2000 0 Barcelona

Ciutat Vella Figura 8: llars i persones ateses per les SAD

SERVEI TELEASSISTÈNCIA Durant els 5 anys compresos entre el 2005 i el 2009 s‟observa com el nombre de persones ateses per aquest servei ha progressat de forma considerable. Curiosament, el nombre d‟alarmes en funcionament és menor comparat amb el nombre d‟habitants atesos, a més, la diferència entre aquestes dos variables augmenta progressivament cada any, concretament hi ha un augment total d‟un 4‟85% en el 2009 respecte del 2005. (veure figura 9).


45000 40000 35000 30000 25000 20000 15000 10000 5000 0

Persones ateses Alarmes en funcionament

2005 2006 2007 2008 2009

Figura 9: gràfic de servei de teleassistència a Barcelona.

CENTRES OBERTS Hi ha 14 centres oberts a Barcelona, als quals atenen a 1.158 infants en situació de risc social. D‟aquests centres oberts, 7 es situen a Ciutat Vella i atenen a 648 infants. (Per a la localització dels centres, veure figura10; per a la comparativa entre Barcelona i el districte de Ciutat Vella, veure figura 11). 1. Associació Casal dels Infants Acció Social dels Barris; C/ Junta de Comerç, 16. 2. Associació Casal dels Infants Acció Social dels Barris; C/ Carme, 31. 3. Associació Casal dels Infants Acció Social dels Barris; C/ Doctor Dou, 3. 4. Associació Ciutadana Antisida de Catalunya-Centre de Dia el Taller; C/ Lluna, 11. 5. Centre Compartir; C/ Còdols, 10. 6. Centre Obert Laboure; C/ Arc del Teatre, 21. 7. Centre Obert Tria; C/ Amadeu Vives, 5.

Figura 10: mapa de la situació dels centres oberts en el districte de Ciutat Vella.


1200 1000 800 Barcelona

600

Ciutat Vella

400 200 0

Figura 11: gràfic de centres oberts a Ciutat Vella.

Centres Oberts

Infants atesos

MENJADORS SOCIALS Segons dades de la Generalitat trobem que en l‟any 2009 hi ha 10 punts de prestació de menjadors socials. A Barcelona hi ha un total de 1137 places. Segons les estadístiques de la Generalitat de Catalunya, hi ha tres serveis de menjador d‟institucions privades a Ciutat Vella, però segons les dades dels directoris n‟hi ha cinc. Que són els següents: 

Centre de dia per a Gent Gran Sèquia, està situat en el carrer Sèquia nº7.

Fundació Catalana Prisba-Menjador social, està situat al carrer Cecs de Sant Cugat nº1.

Hermandades del Trabajo, situat en el carrer Palau nº6.

Menjador Nostra Senyora Montserrat, situat en el carrer Santa Lluïsa de Marillac nº9.

Menjador Reina de la Paz, situat en el carrer Arc de Sant Agustí nº2*8.

RESIDÈNCIES D’ESTADA LIMITADA Quan es parla de residències d‟estada limitada, es tracta dels serveis de residència temporal per a persones adultes en situació de marginació i serveis d‟acolliment residencial d‟urgències. La ciutat de Barcelona disposa d‟un total de 20 establiments (dels quals 3 són d‟iniciativa pública i 17 d‟iniciativa social) amb un total de 482 places (de les quals 140 són d‟iniciativa pública i 342 d‟iniciativa social); en la part de Ciutat Vella s‟observa que el 30% d‟aquestes residències es situen en aquest districte, és a


dir, un total de 7 establiments (dels quals tots són d‟iniciativa social) amb 131 places (de les quals totes són d‟iniciativa social). (veure figura 12)

1. Centre convalescència Nostra Senyora de Montserrar; C/ Santa Lluïsa de Marillac, 9. 2. Centre d‟Acolliment Sant Camil; C/ Sant Pere Mitjà, 18. 3. Centre Residencial - Alberg Sant Joan de Déu; C/ Cardenal Casañas, 6. 4. Obra social Santa Lluïsa de Marillac Centre d‟Estada Limitada; C/ Sant Carles, 33. 5. Projecte Sostre; C/ Pescadors, 42. 6. Residència Obra Social Santa Maria del Mar; C/ Sombrerers, 6. 7. Centre Obert Arrels; C/ Riereta, 4 (baixos)

Figura 12: gràfic de Residències a Barcelona i Ciutat Vella.


WEBGRAFIA - Directori d‟adreces de Serveis de l‟Ajuntament de Barcelona: http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71890_1,00.html?transcode=true& accio=llista_eq&primera_busqueda=true&tema=0040102014007_Centres%20oberts%20i%20p retallers%20per%20infants%20i%20adolescents [Consultat gener-febrer 2011]. - Dades del benestar social de l‟anuari estadístic de l‟Ajuntament de Barcelona: www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/index_pdf.htm [Consultat gener-febrer 2011].

- Imatge del mapa del districte de Ciutat Vella: http://www.google.es/images?hl=es&source=imghp&q=ciutat+vella&gbv=2&aq=f&aqi=g3&a ql=&oq= [Consultat gener-febrer 2011]. - Dades del benestar social de l‟Ajuntament de Barcelona: www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap04/pdf.htm [Consultat gener-febrer 2011].


DISTRICTE SANTS-MONTJUÏC SERVEIS SOCIALS BÀSICS AGUILAR, Sandra; SARA GÁMEZ, Sara; GARCIA,Laura; RODRIGUEZ, Sergio; VERBON,Pol G.;

DADES DEMOGRÀFIQUES DEL DISTRICTE El districte de Sants-Montjuïc ocupa la zona de la ciutat de Barcelona, que limita la part sud amb l‟Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat; al nord amb l‟Eixample i Ciutat Vella; al est, amb el mar Mediterrani i al oest amb Les Corts. Amb una extensió de 2.090 hectàrees, les quals queden més reduïdes si excloem les zones que no estan habitades.

El districte està composat per els 8 barris següents: Poble-sec, La Marina de Port, La Marina del Prat Vermell, La font de Guatlla, Sants,

Sants-Badal,

Hostafrancs i La Bordeta. A continuació

mostrem

el

mapa del districte (figura 1) amb

els

composen

Fig1: mapa del districte Sants-Monjuïc

barris

que

el


En aquest districte (fig.1), segons les dades recopilades a l‟any 2009, viuen 182.395 habitants, que representen un 11,2% de la totalitat d‟habitants de la ciutat, composada aproximadament 1.587.256 habitants. Els percentatges d'edats de joves(0-14 anys) i de gent gran(més de 65 anys), dels habitants del districte els anomenem i comparem, amb les dades extretes dels percentatges d‟edats contemplats en la totalitat dels habitants de Barcelona en la següent taula (fig.2) :

Sants-Montjuïc Barcelona Percentatge de Joves (0 a 14

11,6%

11,6%

21,6%

20,5%

anys) Percentatge de Gent Gran (de 65 i més) Fig.2 Mapa Percentatges de joves i gent gran a Barcelona i a Sants-Montjuïc

El percentatge de joves d‟entre 0 i 14 anys (fig.2) és exactament el mateix, tant a la ciutat de Barcelona com en el districte de Sants-Montjuïc. El total de joves que se situen en aquests criteris d‟edat és de 20.951, i en total a Barcelona en són 195.419. En quant al percentatge de gent gran de 65 anys i més, el valor que es refereix a Barcelona és lleugerament més elevat que el que es refereix al districte, concretament augmenta un 1,1%. Si parlem de xifres, veiem que el total de gent gran a Barcelona és de 332.071 persones, i al districte és de

35.324

persones.

En conclusió podem veure que el nombre de persones grans a Barcelona quasi dobla el de persones joves, i que aquest fet també es reflexa en els percentatges del districte.

Segons les dades recollides a l‟any 2.009 (fig.3) sobre el percentatge de població que representen els immigrants (nacionalitat), (tant a nivell comunitari com extracomunitari) a la ciutat

de

Barcelona

i

en

concret,

al

districte

de

Sants-Montjuïc.

Les xifres es troben dividides per el percentatge que representen els habitants autòctons de Barcelona, dada que representa un total de 87,4% de la població i, per altra banda, les


dades d‟habitants immigrats que viuen a la ciutat representen un 17,5% de la població. Aquest últim percentatge es pot desglossar en immigrants extracomunitaris i comunitaris. En el districte de Sants-Montjuïc, les estadístiques sobre el percentatge d‟habitants d‟origen autòcton donen un total d‟un 84,7% de la població, i un 12,5% són d‟origen estranger en el districte. Per altra banda, la població immigrant no europea d‟aquesta zona representa un 15,4% del total de la població de Sants-Montjuïc i la població immigrant d‟Europa representa un 5,01% dels habitants del districte. Amb aquestes xifres observem, que tant a la ciutat com en aquest districte, la majoria de població es d‟origen autòcton. Dins de tots els immigrants que viuen al districte de Sants-Montjuïc el 24,27% són d‟origen comunitari i el 75,73% és d‟origen extracomunitaris.

al N ep

y Pa ki st an

ua

r U ru g

a

ua do Eq

C ub

ic an a

èr ia

om in

A lg R ep

.D

M

ar

ro c

ta al M

Ita lia

2 1,8 1,6 1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0

Fig.3 gràfic dels percentatges de les diferents nacionalitats estrangeres al districte

Les següents dades (fig. 4 i 5) mostren els percentatges que representen els habitants de les diferents nacionalitats que representen el total de la població de la ciutat de Barcelona. Les xifres es troben dividides per continents i pels països amb les xifres més rellevants. Per tant, observem que la població que presenta una tant per cent més elevat a Barcelona es la italiana, representant un 1,5% del total de la població immigrada. En el cas de SantsMontjuïc les més rellevants serien les dades de població equatoriana que donaria un total d‟un 1,8% del total de la població.


Destacariem, sobretot, a nivell de Barcelona la població procedent d‟ Equador, de Paquistan i del Marroc, contràriament, es veu un percentatge molt baix de persones procedents de Japó, Nepal, Cuba, Nigèria i Senegal a la ciutat. Pel que fa a les dades proporcionades del districte, observem que la població que representa un percentatge més elevat es la procedent de països com Marroc, Equador i Paquistan mentre que el percentatge d‟immigrants procedents de Nigèria, Senegal, Japó, Nepal i dels Països Baixos es molt baixa. Tant a Barcelona, com al districte de Sants-Montjuïc, observem que la tendència es molt similar, ja que la població procedent d’Equador es la que representa un percentatge més rellevant a nivell estadístic, representant un 1,3% del total de Barcelona i un 1,8% de SantsMontjuïc. Dades que son seguides, pel número que representen, per països com el Paquistan i seguit a continuació pel Marroc. D’aquesta manera, veiem que tant els percentatges de la ciutat com les

del

districte

semblants.

són

molt BARCELONA + Itàlia - Països Baixos

% TOTAL 1,5 0,2

+ Marroc - Nigèria/Senegal

0,9 0,1/ 0,1

Amèrica

+ Equador - E.U./ Cuba

1,3 0,2/ 0,1

Àsia

+ Paquistàn - Japó/ Nepal

1,2 0,1/ 0,1

Europa Àfrica

% TOTAL

SANTSMONTJUÏC + Itàlia - Països Baixos

1,1 0,1

+ Marroc - Nigèria/Senegal

1,4 0,0/ 0,0

Amèrica

+Equador -E.U./ Cuba

1,8 0,1/ 0,2

Àsia

+ Paquistàn

1,4

- Japó/ Nepal

0,0/ 0,1

Europa Àfrica


Fig.4. 5Percentatge del total de la població (comunitària i extracomunitària) de Barcelona i del districte Sants-Montjuïc

Respecte a els percentatges que representen el gènere del districte de Sants-Montjuïc. A l‟any 2007 el total de la població en el districte es de 177.601 habitants del qual el nombre d‟homes es de 84.743 el que suposa un 47.7% i el nombre de dones es de 92.858 que representa 52.3% del total. A la ciutat de Barcelona el total de població es de 1.587.256 habitants, dels quals els homes son 750.473 que suposa un 47.3%, de dones son 836.783 representant un 52.7% de la població. Amb els percentatges obtinguts veien que la tendència que existeix tant a la ciutat de Barcelona com al districte de Sants-Montjuïc és la mateixa, és a dir, la quantitat de dones és superior a la dels homes.

En referència a les dades més significatives extretes de l‟anuari estadístic de Barcelona a l‟any 2.010, sobre els estudis cursats pels habitants de la ciutat de Barcelona (fig.6). Les dades mostren que el total dels habitants majors de 16 anys, que no sap llegir ni escriure és 8.0% de la població de la ciutat. El percentatge que representen les persones amb estudis primaris suposa un 22.3% i per últim, ens mostra el tant per cent de població barcelonina que ha cursat estudis superiors dada que representa un 33.4% del total de la població de Barcelona.

Barcelona (% de la població)

Sants- Montjuic ( % de la població)

8.0

5.8

Estudis primaris

22.3

22.6

Estudis superiors

32.5

33.4

No saben llegir ni escriure.

Fig.6. comparatives de percentatges de nivell d’estudis Barcelona/ districte de Sants-Montjuïc.


Pel que fa a les dades sobre el districte de Sants- Montjuïc el nombre d‟ habitants majors de 16 anys el percentatge total de la gent que no saben ni llegir ni escriure xifra que representa el 5,8% de la població del districte. En el districte de Sants-Montjuïc el percentatge de persones amb estudis primaris es de 22.6% de la població del districte. Per altra banda, persones amb estudis superiors durant aquest mateix any, donava un percentatge de 33.4% de la població del districte.

Amb aquestes dades podem treure les següents conclusions, a la ciutat de Barcelona el percentatge de persones que no saben llegir ni escriure es mes elevat que al districte de Sants-Montjuïc. Els estudis primaris els percentatges son iguals, en que es refereix a estudis superiors veiem que al districte de Sants-Montjuïc n‟hi ha un punt de diferència en comparació a la ciutat de Barcelona sent més elevat el del districte que el de la ciutat.

Segons les dades recollides l‟any 2.006 (fig.7) es mostren les estadístiques sobre la percepció que tenen els habitants de la ciutat de Barcelona, i en concret del districte de Sants-Montjuïc, sobre el seu estat de salut, diferenciant aquestes dades entre la percepció que

tenen

els

homes

i

per

altra

part,

les

dones,

sobre

aquest

tema.

Aquestes dades mostren el percentatge total de la població de Barcelona que sent que la seva salut és bona, una xifra que suposa un 40,9% total del 100% dels habitants. Diferenciant les estadístiques entre sexes, observem, que el percentatge que representen els homes és més elevat que el de les dones.

Les estadístiques dels homes mostren

que un 42,2% de la població masculina sent que es troba en un bon estat de salut, en canvi, les dones representen un 39,8% del total dels habitants de Barcelona. El que ens mostren aquestes estadístiques, es que hi ha un percentatge més baix de dones que es troben bé de salut amb respecte els homes. Pel que fa a les dades que mostren el percentatge total de gent que es troba en un bon estat de salut al districte de Sants-Montjuïc (fig.7), observem que el total del percentatge que representen homes i les dones suposa un 38,4% del total de les persones que viuen en aquest districte i que se senten bé de salut. Pel que fa a les dades que mostren el tant per cent de la població masculina observem que un 42,7% dels homes que viuen en aquest districte senten un bon estat de salut, per altra banda, les dones continuen tenint un


percentatge més baix amb respecte al del sexe contrari, exactament un 34,0%. Amb aquestes xifres veiem que tant a la ciutat de Barcelona com al districte de SantsMontjuïc, passa el mateix que hi ha un percentatge d‟homes que creuen que tenen un bon estat de salut, més elevat que les dones en tots dos casos.

Fig.7. Taula de percentatges del bon estat de salut de dones i homes ( Barcelona i Sants-Monjuïc)

BARCELONA

Bona% TOTAL

40,9

HOME

42,2

DONA

39,8

TOTAL

38,4

HOME

42,7

DONA

34,0

SANTS-MONTJUÏC

El nombre total d’habitatges ocupats en el districte de Sants-Montjuïc es de 80.152, de les quals 69.464 es considera que l‟edifici es troba un bon estat, és a dir un 86,7% de la població total del districte, i un 11,7% si la relacionem amb la totalitat de la capital de catalana. Per el que fa al règim de tinença de l‟habitatge, al districte un 54,7% de les vivendes son de propietat, en números sencers 43.853, pel que fa als habitatges de lloguer, en trobem 35.910, representant el 44,8% restant. Comparant amb la ciutat trobem diferencies importants, trobem 244.223 habitatges en règim de lloguer, és a dir el 36,5%, aquesta dada té com a conseqüència que el 61,3%, la resta d‟habitatges de Barcelona, concretament 410.353, siguin de propietat.

Així que les dades són clares, en el districte hi ha més preferència a accedir a vivendes de lloguer que a la resta de Barcelona. Els habitatges segons característiques bàsiques, podem comprova com un rotund 99,3% dels habitatges, tant de Barcelona com del districte de Sants-Montjuïc, presenten aigua calenta, en números parlem de 665.030 i 69.572 respectivament. Quant mirem les dades referides a la calefacció dels habitatges, en el districte veiem com 55.806 habitatges, un


69,6%, en tenen, en canvi quan mirem les xifres de la ciutat el tan per cent es redueix fins al 64,5%, concretament 432.160 habitatges que tenen calefacció. Com les últimes xifres demostren hi ha habitatges que no presenten calefacció a nivell de Barcelona parlem de 237.447 habitatges, un 35,5%, a nivell del districte de Sants-Montjuïc, un 30,4%, no en presenten, exactament 24.346 habitatges. Un 73,0 % del les vivendes, 488.972, de Barcelona tenen ascensor, en el districte en tenen el 63,5% exactament 50.912, també en tenen. Per el que respecta a la superfície de l‟habitatge, són pisos de entre 60 a 79 metres quadrats, el que més abunda en el districte, sent una mica més de la meitat, un 51,9%. Segons l‟any de construcció, podem observar com quasi tot l‟habitatge del districte va se construït abans de 1960, i entre 1961 i el 1980. Concretament els habitatges que daten d‟abans del 1960 representen el 39,6% del total del districte, i els construïts entre 1961 i 1980 els segueixen de molt a prop amb un 0,8% de diferencia. Aquest fet evidencia el bon manteniment que reben els edificis, ja que com em comentat prèviament el 86,7% de les vivendes es troba en un bon estat.

En el districte de Sants-Montjuïc podem observar com hi ha dues tendències quan parlem de persones que ocupen l‟habitatge, si mirem les estadístiques trobem que hi ha 26.889 vivendes que nomes són ocupades per una persona, un 33,5%, que hi hagi 2 persones convivint a la llar, un 35,2%, 28.204, xifres molt semblants, en canvi la convivència de 3 persones a la mateixa vivenda només es de 12.455, un 15,5%, aquestes ultimes xifres son quasi idèntiques, quan observem l‟ultima dades que para de 4 i més persones que comparteixen un mateix habitatge, 12.604 habitatges, 15,7% restant. Un 31,7% de els pisos del districte es troben desocupats, exactament 25.372. Xifres molt semblant quan mirem les vivendes que són ocupades per una persona, amb 25.587 habitatges, representant el 31,9%. Finalment, podem observar que 57.265 habitatges no presenten cap fill en la unitat familiar, formant el 71,4% del districte. Només un 16,2% presenta un fill a la llar, exactament 13.009 habitatges, i un 11,1%, 8.924 en números sencers, presentant 2 fills a la vivenda.


SERVEIS SOCIALS BÀSICS EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ PRIMARIS

El districte de Sants-Montjüic té tres centres bàsics d’atenció social, aquests queden ubicats en els carrers següents:

Fig.8 Mapa dels EBASP del districte

1- C/ Foneria, 19

La Marina de Port.

2- Pl. Sortidor, 12

El Poble Sec.


3- C/ Viriat, cantonada Guitard

Sants.

Referint-se a la relació entre el nombre de centres bàsics d'atenció social primària amb la que el districte de Sants Montjuïc compta (fig.9), podem observar, que en el nostre districte compta amb tres centres d‟equips bàsics d‟atenció social primària. En relació amb la totalitat de centres que hi ha a Barcelona, podem observar que no és el districte que en té més, però tampoc el que en té menys. En total hi ha 34 centres a la ciutat. Els districtes que compten amb més centres són Ciutat Vella i l‟Eixample, amb un total de 5 centres cada un. Els districtes que disposen de menys centres son Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, amb un total de 2 centres cada un. Si comparem el nombre de centres amb el nombre d‟habitants que hi ha a cada districte, veiem que no necessàriament augmenta el nombre de serveis en funció de la quantitat de gent que hi ha. Aquest fet es pot comprovar al barri de Ciutat Vella, amb un total de 110.952 habitants, mentre que a Sants-Montjuïc hi ha 177.601 habitants. En aquest cas veiem que en un districte on hi viu més gent hi ha menys centres bàsics que en un d‟altre on hi habiten més quantitat de persones.

6 5 4 3 2 1 SantsMontjuïc

SarriàSant Gervasi

Sant Martí

Les Corts

Sant Andreu

0

Fig.9. Gràfic del nombre d’EBASP als districtes de Barcelona

Una altre dada significant és la del nombre de persones ateses, per els diferents centres bàsics d'atenció social primària, en la ciutat i en el districte de SantsMontjuïc En la taula següent, veiem la comparació entre les persones ateses en els EBASP de Barcelona i en el nostre districte. Tal i com s‟ha esmentat al paràgraf anterior, veiem que les estadístiques són més elevades als barris amb més risc social que al districte que estem estudiant, en aquest cas Sants-Montjuïc. Posant


altre cop per exemple Ciutat Vella, veiem que el nombre de persones és de 7.252, mentre que a Sants-Montjuïc, amb un nombre més elevat d'habitants, hi ha 6.694 atesos. En quant al percentatge respecte al total de les persones ateses en tots els centres de la ciutat, veiem que a Barcelona hi ha 55.188 persones ateses. SantsMontjuïc es troba entre els districtes amb més usuaris, juntament amb Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Martí, tot i que el districte amb més gent és l'Eixample.

En conclusió podem observar que el nombre de centres i de persones ateses no va lligat a la quantitat d'habitants per districte, sinó que la xifra de serveis s'adapta a les necessitats de cada districte.

SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA Referit a l‟estat dels serveis d’atenció domiciliària que hi ha al districte de Sants-Montjuïc i a Barcelona a l‟any 2.009(fig.10) veiem que: Segons les estadístiques recollides l'any 2009, pel que fa referència a les persones ateses per el Servei d‟Atenció Domiciliària, en el districte de Sants-Monjuïc és de 1.461ciutadans, el 9,4% de la totalitat de la capital de Catalunya, ja que en números sencers parlem de 13.799 persones ateses. Però quan parlem de llars que reben el serveis d‟atenció domiciliària, la xifra es redueix a 1.330, a Sants-Monjuïc, i a 12.465 a Barcelona. El tant per cent de la gent gran que utilitzen el Servei d‟Atenció Domiciliària, en el districte es de 85,8%. Superant el tant per cent, quan parlem de xifres a nivell de la totalitat de Barcelona, que és de 84,3%.

SERVEIS

SANTS-MONTJUÏC

Serveis d’atenció domiciliària Llars ateses amb algun servei

1.330

Persones ateses dins de les llars

1.461

Llars persones grans ateses

1.143

% llars gent gran

85,8%

SERVEIS

BARCELONA


Serveis d'atenció domiciliària Llars ateses amb algun servei

12.465

Persones ateses dins les llars

13.799

Llars persones grans ateses

10.524

% llars gent gran

84,3% Fig.10. Taules referents al SAD al districte a la ciutat l’any 2009

Les estadístiques on es fa referència a l‟evolució dels serveis d‟atenció domiciliaria, recull les dades que mostren l‟evolució del SAD durant els últims anys que engloben tota l‟àrea de la ciutat de Barcelona, i es mostren les dades presentades any per any, concretament des del 2.005 fins al 2.009.Pel que respecta als serveis d‟atenció domiciliària trobem que les dades estan dividides per tres blocs. El primer correspondria a la quantitat de llars ateses en tota la ciutat de Barcelona que en el 2.005 arribaven a ser un total de 5.409 i comparant-les amb les dades del 2.009 s‟havien atès, 7.056 llars més, el que feia un total de 12.465 llars ateses en tota aquesta àrea. Pel que fa, a les dades que ens informen sobre la quantitat de persones ateses dins de les seves respectives llars ens mostren que al 2.005 hi havia un total de 6.133 i al 2.009 aquest servei es va anar incrementant fins arribar a un total de 7.056 persones ateses a casa seva el que va fer que el número augmentés fins arribar a un total de 13.799. Per últim, les dades que mostren el percentatge de gent gran atesa en els seus domicilis mostren que al 2005 el tant per cent arribava fins a un 80,3% i al 2.009 veiem que aquesta xifra ha pujat un 4 % més. SERVEIS DE TELEASSISTÈNCIA Segons dades de l‟any 2008 (fig.11), veiem que a nivell de Barcelona hi ha 25.250 aparells de teleassistència, a un total de 30.024 persones que gaudeixen d‟aquest servei. Concretament, el districte de Sants-Montjuïc, disposa de 2.739 aparells, i 3.308 persones reben el servei de teleassistència. DISTRICTE

APARELLS

ALTRES

TOTAL PERSONES AMB

BENEFICIARIS

SAT MUNICIPAL

Sants-Montjuïc

2.793

515

3.308

Total Barcelona

25.250

4.774

30.024 Fig.11. Taula del servei de teleassistència


CENTRES OBERTS En la totalitat de la ciutat de Barcelona, podem trobar fins a 14 Centres Oberts destinats a menors, en diversos districtes de la zona. Tot i així, el districte de Sants-Montjuïc no disposa de cap centre obert. En quant a la informació sobre la quantitat de menors que hi ha atesos als centres oberts en la ciutat de Barcelona i en concret en el districte de Sants-Montjuïc durant l‟any 2.009 (fig.12). Fent incidència als 14 centres oberts que hi ha a Barcelona, podem ubicar-los entre els districtes de Ciutat Vella, Horta, Nou Barris, Sant Andreu i l‟Eixample, degut a que el districte de Sants-Montjuïc es troba pròxim a dos districtes on hi ha centres oberts, que cobreixen les necessitats dels menors en risc social del districte Sants-Montjuïc no trobem cap centre obert dins d‟aquest districte.

BARCELONA

SANTS-MONTJUÏC

Centres oberts Centres

14

0

Menors atesos

1.158

0

Fig.12. taula dels menors atesos als centres oberts de Barcelona i en el districte

MENJADORS SOCIALS L‟ Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona, referint-se al nombre de menjadors socials, esmenta que existeixen vuit establiments, en tota la ciutat que ofereixen els serveis de menjador. Dos d‟ells d‟iniciativa pública i els sis restants d‟iniciativa social. D‟aquests vuit menjadors només tres són exclusivament serveis per persones sense sostre. En el districte de Sants-Montjuïc hi ha situat dos menjadors socials (fig.13), el quals l´any 2009, disposaven de 150 places, nombre prou elevat tenint en compte que el total de places a Barcelona és de 863 places. En concret, els menjadors de la ciutat dirigits a la inclusió de persones sense sostre, disposen de 602 places, tot i que els usuaris atesos eren 11.278, i


d‟altra banda la previsió d‟àpats era de 219.730 a final d‟any, i van arribar a servir un total de 220.272

C/Puig i Xoriguer, 14-16 Poble Sec

Av.Paral·lel,

97

Poble Sec

Fig. 13. Mapa del menjadors socials del districte de Sant-Montjuïc.

ALBERGS

A la ciutat de Barcelona tenim diferents serveis socials per les persones sense sostre. De les dades estretes sobre l‟anuari estadístic de la ciutat, podem treure les següents conclusions: Sobre les xifres de primera acollida observem que els habitants acollits van ser a l‟any 2005, de 2.664 habitants. A l‟any 2009 aquestes xifres van ser de 2.269 habitants, podem veure que la evolució tendeix a estar estable. Pel que respecta a les atencions bàsiques les persones acollides a l‟any 2005 varen ser 153 habitants, per consegüent, a l‟any 2009 van ser 161 habitants, i al 2007 va haver un augment amb 215 habitants. Pel que fa al tema de l‟inserció veiem que les persones acollides a l‟any 2005 van ser 1.098 habitants, al 2009 va augmentar en 1.123 de persones acollides. Finalment, el suport socio-educatiu a l‟any 2005 va ser de 45 persones acollides en el 2.009 on va haver un augment de 162 persones acollides.


Fig. 14. Mapa dels albergs per joves del districte de Sant-Montjuïc.

Centre d’acolliment residencial Zona Franca Direcció: C Número 60 Zona Franca, 9 Pis compartit Elis Bonastre Direcció: Constitució, 28 Residencia Apostolat del Mar Estella Maris Direcció: Pg Josep Carner, 49 Delegació dioesana d’apostolat del mar (Residencia Stella Maris) Direcció: Pg Josep Carner, 51


Webgrafia

    

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/index_pdf.htm o Anuari estadístic http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/edemo/a2007/dte3/poblacio/e11. o Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.es/sants-montjuic/ o Ajuntament del districte de Sants-Montjuïc http://w3.bcn.es/fitxers/acciosocial/serveiteleassitnciausuari3000025.04.08.113.pdf o Teleassistència http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/dpzonafranca070820061.839.893.pdf o Centres d‟acolliments


DISTRICTE GRÀCIA SERVEIS SOCIALS BÀSICS CASTRO, Patricio; CUESTA, Julen; EGEA, Andrea; LÓPEZ, Marta; MONERA, Raquel

DADES DEMOGRÀFIQUES DEL DISTRICTE El districte de Gràcia ocupa la zona central de Barcelona, situat més al nord de la ciutat i que limita amb els districtes de Sarrià - Sant Gervasi al nord-est, amb el d‟Horta - Guinardó al nord-oest i pel sud amb l‟Eixample. Amb una extensió de 4‟19 km2, està composat per 5 barris (veure figura 1): Vallcarca i Els Penitents, El Coll, La Salut, Vila de Gràcia i En Camp d‟en Grassot – Gràcia Nova. La població del districte per sexe és molt equitativa, encara que les dones són majoritàries. El percentatge

respecte a

les dones són, 54,4% (65.094 D) i 45.6% (54.497 H) de la població són homes. Respecte a la població de Barcelona, Gràcia emmarca un 7,3% de població masculina i 7,8% femenina, representant Gràcia un total del 7,5% de població a la ciutat. (Veure figura 2).

Dones 54% Homes 46% -

Figura 1: Mapa dels barris de Gràcia

Figura 2: Gràfica percentatge de sexes al barri de Gràcia


El districte de Gràcia es caracteritza amb dos sectors de població majoritaris de 30 a 34 anys amb un 9,7% (11.566 habitants) i la població més gran de 65 anys que correspon al 20,6% (25.549 hab.) respecte a la totalitat del barri, sent un 7.7% del marc de Barcelona. Gràcia supera en un 4% la mitjana de població més gran de 65 anys respecte a la resta de districtes. La franja d‟edat que menys

14,90%

rellevància té al districte és 15 a 19 anys amb un 3,7% (4.453 habitants).

Espanyola

La població que està compresa entre

Estrangera

0-14 anys, es d‟un 11%, al districte i 11.9% a Barcelona, sent Gràcia dins

82,50%

d‟aquest últim percentatge un 7%. Figura 3: Gràfica de la Nacionalitat dels habitants.

La nacionalitat que més predomina al districte és l‟espanyola sent un total del 82,5% (98.621 habitants), encara que també té un sector estranger amb un 14,9% (17.819) (veure figura 3).. A Barcelona la mitjana de població espanyola és del 81,6%, sent Gràcia un 7,7% d‟aquest percentatge. La nacionalitat estrangera que més predomina tant al districte com a Barcelona, és la Italiana. Segons el nivell d’estudis té predominància la població amb llicenciatura que representa un 21,4% (22.331 habitants) de Gràcia, en canvi, el percentatge més baix el representa, amb un 6,8% (7.068 habitants) el nucli de població amb FP superior. El 6,9% ( 7.205) no saben llegir ni escriure. El contrast d‟aquestes dades amb les de Barcelona ens indiquen un percentatge de llicenciats del 10,8% i de FP superior un 7,3%, nivell d‟analfabetisme a nivell de ciutat és 7,3%. L‟estat de salut de Gràcia en percentatges, sent com a principal representant la gent amb un estat de salut bo – molt bo 41,7% (48.657 habitants). L‟habitatge al districte de Gràcia, majoritàriament estan ben condicionats, segons les dades de Gràcia, el 99,3% (52.240 habitants) té aigua calenta al seu domicili, el 62,5% (32.892 habitants) té servei de calefacció i un 89,3% (46.988 habitants) disposen de telèfon fix. Les dades de Gràcia en el marc de Barcelona, indiquen que el districte compta amb més serveis de telefonia fixa que la mitjana. Tant la calefacció com l‟aigua calenta està en la mitjana de la ciutat, sent, fins i tot, una mica superior. 36


Respecte a la quantitat de persones que habiten a les llars, predominen els habitatges ocupats per dues persones amb un 38,2% (20.117 habitants), pel contrari, els habitatges de quatre o més persones representen una minoria, amb un 16,2% (8.502). Al context de Barcelona, les llars ocupats per dues persones representen un 35,5% .

SERVEIS SOCIALS BÀSICS EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA. El districte de Gràcia té 2 centres bàsics d‟atenció social primària; en relació amb la totalitat de centres bàsics de Barcelona (34 centres de Serveis Socials), el districte té un 5‟9% d‟aquests equips: -

Centre de Serveis Socials El Coll - Zona Nord. Situat al carrer l'Aldea, 15. (Veure figura 4).

-

Centre de Serveis Socials de Gràcia. Situat a la Plaça Rius i Taulet, 6. (Veure figura 5).

El usuaris atesos a l‟any 2009 són 3.794 i representa un 6‟8% del total de la població atesa a Barcelona.

Figura 4: Ubicació Centre Serveis Socials El Coll-Zona Nord

37


Figura 5: Ubicació Centre Serveis Socials de Gràcia

SERVEI D‟ATENCIÓ DOMICILIÀRIA L‟evolució del SAD és de 13.799 usuaris atesos a tot Barcelona, i 1.036 usuaris atesos a Gràcia, el percentatge que representa el districte a la ciutat, és de 7,5%. Hi ha 12.465 llars ateses amb algun servei a tota a Barcelona, a Gràcia hi ha 945 llars ateses; això representa un 7,5% del total de Barcelona. Les xifres de llars amb persones grans ateses pel SAD a Barcelona és de 10.524 llars, sent a Gràcia és de 807 llars, representa un 7,6% del global de la ciutat. . 14000 12000 10000 8000

llars ateses

6000 pers. ateses dins de les llars

4000 2000 0 any 2005

any 2007

any 2009

Figura 6: Gràfica sobre l’evolució del SAD 2005-2009

D‟aquestes dades deduïm, que, tot i que una gran part dels serveis donats pel SAD (84,3%) es dedicat a la gent gran, també hi ha una part per altres usuaris amb dependències

38


Els Serveis d‟atenció domiciliària han augmentat al llarg dels últims anys a la ciutat (veure figura 6); hi ha hagut unes 5409 llars ateses per aquest servei a l‟any 2005 i a l‟any 2009 ha augmentat fins a 12465 llars a tota Barcelona. 6136 persones van ser ateses dins de les llars l‟any 2005, aquestes dades s‟han duplicat fins a 13799 persones ateses. El percentatge de gent gran atesa per el SAD s‟ha incrementat respecte l‟any 2005 d‟un 4%, és a dir l‟any 2005 hi havia un 80,3% i al 2009 un 84,3%. Això significa que l‟atenció a la gent gran ha augmentat en els últims anys i en canvi ha disminuït l‟atenció a altes col·lectius.

SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA Les dades a nivell de ciutat, indiquen que es disposa de 25.250 aparells en actiu, amb 35.406 alarmes. Aquest servei està dirigit, a persones majors de 65 anys, i discapacitats. La financiació de la teleassistència a crescut en els darrers anys, gràcies a la col·laboració des de 2005 de l‟ajuntament Barceloní, el Ministeri de Treball i Afers Socials i la Federació Espanyola de Municipis.

CENTRES OBERTS A Barcelona hi ha un total de 15 centres oberts però al districte de Gràcia no s‟han trobat. Cal destacar que als límits del barri trobem en la zona d‟Horta-Guinardó l‟Aula taller del Carmel (C/ Santuaris, 27) i en la zona de l‟Eixample tenim la Granja-escola Sinai (C/ Indústria, 137-141) on poden accedir amb facilitat els habitants de Gràcia.

MENJADORS SOCIALS

El districte de Gràcia disposa de dos menjadors socials: - Associació Rauxa – Menjador Social la Terrasseta (c/ Fraternitat, 40) oberts tots el dies de 17:30h a 21:30h. (Veure Figura 7).

- Obra Social Sanitària Cor de Maria (c/ Grassot, 2832) obert de dilluns a divendres de 9h a 13:30h i de 16h a 19h. (Veure figura 8).

Figura 7: Ubicació Menjador Social “La Terrasseta”

39


Figura 8: Ubicació menjador Obra Social Sanitaria Cor de Maria

L‟anuari estadístic de la ciutat de Barcelona ens mostra que no hi ha cap servei utilitzat al districte, és a dir, que no s‟utilitza cap servei dels establiments d‟atenció social: En canvi, al directori del mateix ajuntament, ens mostra 2 serveis de menjadors disposats al districte.

ALBERGS Segons el directori de la web de Barcelona, trobem 17 albergs dels quals 1 està situat al districte de Gràcia. Trobem a l‟Associació Rauxa al carrer Doctor Rizal (Veure figura 7). Com hem assenyalat abans, la mateixa associació fa tota una inserció laboral en la que els treballadors fan menjador social a la nit.

40


WEBGRAFIA Mapa del districte de Gràcia (28/01/2011)

http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652219_290855735_ 1,00.html Dades sobre la població (sexe, nacionalitat, nivell d‟estudis, salut i habitatge) (31/01/2011-1/02/2011) Sexe:

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/tvida/edemo/a2007/dte6/poblacio/e1 .htm Nacionalitat:

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/tvida/edemo/a2007/dte6/poblacio/e4 .htm Nivell d‟estudis:

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/tvida/edemo/a2007/dte6/poblacio/e1 1.htm Salut:

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/tvida/edemo/a2007/dte6/poblacio/e1 4.htm Habitatge:

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/tvida/edemo/a2007/dte6/habitatges/ e24.htm EBASP (01/02/2011)

http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71890_1,00.html?a ccio=llista_eq&primera_busqueda=true&temaOriginal=0040103014001001&te ma=0040103014001001_Centres+de+serveis+socials_0&que=&opcio2=&opcio =districte&districte=06&zona=&carrer=&numero=&al= SAD (01/02/2011)

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap04/C0403080.htm Servei Teleassistència (02/02/2011)

http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap04/C0403070.htm

Centres Oberts (02/02/2011) 41


http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71890_1,00.html?a ccio=llista_eq&primera_busqueda=true&temaOriginal=0040102014007&tema= 0040102014007_Centres+oberts+i+pretallers+per+infants+i+adolescents_1&qu e=&publica=0010201001&opcio=districte&districte=06&zona=&carrer=&numero =&al= Menjadors Socials ( 02/02/2011)

http://w3.bcn.es/XMLServeis/Asia/XMLCercadorAsiaCtl/0,4134,290652219_299 681048_1,00.html?operador=AND&tema=0040102014009_Menjadors&entitat= &radiob_lloc=1&zona=0&nom_carrer=&numero=&al=&submitcerca=Cerca&cercadorAsia=true&districte=06&llistaCanal=NO&accio=cercar_e q http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap04/C0402040.htm http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap04/index.htm Albergs (04/02/2011) HTTP://W3.BCN.ES/AB/ASIA/EQUIPAMENT/CONTROLLER/0,2317,1653_71890_1,0 0.HTML?ACCIO=LLISTA_EQ&PRIMERA_BUSQUEDA=TRUE&TEMAORIGINAL=004 0103014010001&TEMA=0040103014010001_ALBERGS+I+CENTRES+D%27ACOLLI MENT+PER+A+PERSONES+SENSE+SOSTRE_0&QUE=&OPCIO2=&OPCIO=DISTR ICTE&DISTRICTE=&ZONA=&CARRER=&NUMERO=&AL=

42


DISTRICTE HORTA – GUINARDÓ SERVEIS SOCIALS BÀSICS HINOJOSA, Fran; JIMENEZ, Ana; MONEREO, Anna; PRIETO, Ariadna

DADES DEMOGRÀFIQUES DEL DISTRICTE El districte Horta-Guinardó està ubicat entre Gràcia i Nou Barris de la ciutat de Barcelona. Té una extensió de 11.95 Km2 , i està composat per 11 barris: Montbau, Horta, La Vall D‟hebron, La Clota,

La

Font

D‟en

Fargues,

El

Guinardó, El Baix Guinardó, Can Baró, El Carmel, La Teixonera i Sant Genís Del Agudells.

La

població

del

Districte

Horta-

Guinardó és de 167.713 habitants, el 10,35% de la totalitat d’habitants de la ciutat de Barcelona. La població es divideix en 78.970 homes i 88.743 dones.

Fig.1 Mapa districte Horta-Guinardó

43


Les franges d’edat dels habitants del districte d‟Horta-Guinardó són de 0 a 14 anys hi ha un 11.8%, de 15 a 24 hi ha 8.9%, de 25 a 64 un 57.1% i de 65 i més anys n‟hi ha 22.2%. Donant així a veure que 60

hi ha un % més elevat de gent

50

entre els 24 i 64 anys. En

40

comparació

amb

la

ciutat 30

Barcelona, les dades clarifiquen

20

que hi ha 58.5% de població

10

adulta, en Barcelona, que és

0 0a14

molt semblant en el districte

15a24

25a64

65 i més

Fig. 2 Gràfica de les Franges d’edat

Horta-Guinardó. (Veure Fig. 2)

La procedència dels habitants estrangers del districte d‟Horta-Guinardó 86% són Espanyols i el 14% restant són estrangers. La majoria d‟estrangers provenen d‟altres parts d‟Europa 3.8%,

Àfrica 0.9%, Amèrica 7.8% i Àsia 1.4%. Concretament, els

estrangers que predominen més en el continent Europeu és del 0.9% italians, d‟Àfrica el 0.6% del Marroc, d‟Amèrica el 1.4% són d‟equador i d‟Àsia el 0.5% són de Pakistan. (Veure Fig. 3)

82,1 86,5 3,1 1,1 1,3 0,9

Paisos

Àsia

Barcelona 8 7,9

Amèrica

Horta 87,5

3,5

0

20

40

60

80

100

% Habitants Fig. 3 Gràfica comparativa de la procedència dels habitants de Barcelona i Horta-Guinardó

44


80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0

La salut del districte és molt bona en la majoria de la població, concretament en 73100 habitants, bona en 67148 habitants, regular en 17698 habitants i cap habitant en salut dolenta i molt dolenta. (Veure Fig. 4)

Molt bó

Regular

Dolent

Molt dolent

Fig. Fig. 4 Gràfica de la salut dels habitants

El número de persones que no saben llegir ni escriure i tenen menys de 5 anys d’escola són d’un 8.6% en el districte d‟Horta-Guinardó. En canvi, a Barcelona el 7.1% no saben ni llegir ni escriure. Per tant hi ha una clara tendència d‟un % més elevat en el districte. A Barcelona el % de la població que té un nivell d’estudis superiors és de 39.2%, en canvi al districte d‟Horta-Guinardó el 32% de la població té estudis superiors. Per tant, en Barcelona hi ha un % més elevat de persones amb estudis superiors que en el districte.

Pel que fa l‟habitatge, les unitats convivencials que hi ha en Horta-Guinardó es distribueixen en 11% habitants unipersonals, 23.3% habitants amb parella sense fills, 43.9% habitants amb parella amb fills i 15.7% monoparental. El gràfic mostra el numero d‟habitants que es divideixen en aquests quatre tipus d‟unitats convivencials. En comparació amb Barcelona les unitats convivencials unipersonals són del 11.1%, les parelles sense fills és de 21.3%, les parelles amb fills són de 41.9% i el 10.2% monoparentals. Podem destacar que a Horta-Guinardó hi ha un % més elevat de famílies monoparentals comparat amb les dades de Barcelona.(Veure Fig.5)

15,7%

11%

unipersonal 23,3%

parella sense fills parella amb fills monoparental

43,9%

Fig. 5 Gràfica de les Unitats Convivencials

45


En el districte d‟Horta-Guinardó la totalitat de la població que hi viu té habitatge, però aquests habitatges no tenen les mateixes condicions de l’habitatge que el 100% de la població. En les següents taules veureu quants

habitants

tenen

equipat

el

seu

habitatge o no. (Veure Fig.6) Com podem veure a la gràfica, tenen aigua calenta el 99.2% i un 0.8% no en tenen, en el

100 90 80 70 60

cas de la calefacció un 64.4 en tenen i un

50

35.6% no.

40

Pel que fa a la refrigeració hi ha un 44.4%

30

que en tenen i un 55.6% que no. En el telèfon

20

fix un 86.5% en tenen i un 13.5% no, però de

10

telèfon mòbil un 92.5% en tenen i un 7.5% no

0

tenen mòbil.

SI NO

Aigua calenta

Calefacció

Refrigeració

Telèfon fix

Telèfon mòvil

Fig. 6 Gràfica de les Condicions de l’habitatge

46


SERVEIS SOCIALS BÀSICS

EQUIPS BÀSICS D‟ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA. El districte d’Horta-Guinardó té 5 centres bàsics d‟atenció social, aquests queden ubicats els carrers: 

Rda Guinardó, 113*141, que pertany al centre de serveis socials “ El Guinardó”. (1)

Santes Creus núm. 8, on es troba ubicat el centre de serveis socials d‟Horta. (2)

Santuari, 27, que és un centre de serveis socials municipal del Carmel. (3)

Lepant, 387, on està el centre de serveis socials Baix Guinardó-Can Baró. (4)

Arenys,75. Centre de serveis social municipal Vall d‟Hebró. (5)

Fig. 7 Ubicació dels centres de serveis socials bàsics

(Veure Fig. 7)

En relació amb la totalitat de centres bàsics que hi ha a Barcelona, la ciutat, en té 34 centres i en el districte d‟Horta-Guinardó que conjuntament amb Ciutat Vella i l‟Eixample en tenen 5 centres bàsics a la seva àrea

Els usuaris atesos en el districte d‟Horta-

Centres

territorial. (Veure Fig. 8)

Guinardó són un total de 5.807 que representen el 10,5% de la població atesa per els EBASP de la ciutat de Barcelona on s‟atenen anualment 55.188 persones.

35 30 25 20 15 10 5 0 Barcelona

Horta

Localitat del nombre de centres. Fig. 8 Gràfica comparativa

47


SERVEI D‟ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

En el districte d’Horta-Guinardó hi ha 1385 llars ateses amb algun servei, les quals el 78,2% són llars per a gent gran, dins les llars són 1597 persones ateses. En relació

amb

la

14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

ciutat de Barcelona hi

ha

un

considerable

Horta Barcelona Llars ateses

increment dels SAD,

Llars de persones grans

Fig. 9 Gràfica comparativa de les persones ateses entre Barcelona i Horta-Guinardó.

les llars ateses són

de 12.465, les quals el 84,3% són llars on s’atenen gent gran i 13.799 persones ateses dins les llars. Els SAD que hi ha a Barcelona i al districte d’Horta-Guinardó van destinats, amb un percentatge bastant elevat, a llars per a gent gran.(Veure Fig. 9) SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA A la ciutat de Barcelona el servei de teleassistència a anat augmentant considerablement, a l‟any 2009 van ser ateses 42.153 persones un 83,5% més que l‟any 2005. A partir de l‟any 2005 es va tenir en compte dos serveis: CMAUS ( Centre Municipal d‟Atenció a les Urgències Socials) i IMSERSO (Institut de majors i Serveis Socials) per l‟increment de les persones ateses amb necessitats d‟urgència. També en els darrers 5 anys fins al 2009 hi ha hagut un increment d‟un 82,5% d‟alarmes en funcionament. (Veure Fig. 10)

45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0

Persones ateses Alarmes en funcionament

2005

2006

2007

2008

2009

Fig. 10 Gràfica de l’evolució del servei de teleassistència a Barcelona.

48


CENTRES OBERTS La xifra total de centres oberts a Barcelona és de 14. Cadascun d‟aquests centres es troben situats en els 10 districtes, en el d‟Horta-Guinardó hi ha 2 centres, on hi ha hagut aproximadament 317 menors, segons diu l‟anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2010. Però segons el directori del ajuntament de Barcelona ens indica que hi ha 5 centres oberts al districte d‟Horta-Guinardó. La ubicació dels centres oberts són als carrers: 

Bernat Bransi, 1 on trobem el centre suport materno infantil. (1)

Lugo, 59/61. Centre obert Paraula. (2)

Santuari, 27, l‟Aula Taller El Carmel. (3)

El Centre Juvenil Martí Codolar es troba a Avinguda Cardenal Vidal Barraquer, 8/12. (4)

CEJAC- Formació, Promoció i Inserció- Centre Obert el Pati situat al carrer Agudells, 0085. (5)

Fig. 11 Mapa del districte amb la senyalització dels centres oberts.

(Veure Fig. 11)

MENJADORS SOCIALS El nombre d’usuaris dels menjadors a Barcelona és de 11.276. A la ciutat de Barcelona hi ha 10 menjadors socials. En el districte Horta-Guinardó no consta cap menjador social segons les dades de l‟anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2010. Segons una noticia de l‟ajuntament de Barcelona del 16 setembre de 2010, diu que s‟obriran 7 nous menjadors socials en tota Barcelona.

49


ALBERGS En l‟anuari estadístic de la ciutat de Barcelona del 2010, indica que en el districte d‟Horta-Guinardó no consta cap Centres de Residències per a persones sense sostre, en canvi en el catàleg de recursos i serveis de les dades de la xarxa d‟atenció de persones sense sostre, la qual està constituïda per 25 entitats i organitzacions, indica que en el districte d‟Horta-Guinardó hi ha 2 albergs: 

Un es troba al carrer Arc de Sant Martí, 29, (1) i s‟anomena Centre Residencial Maternal de Santa Isabel i la Residència Mare Teresa.

L‟altre esta localitzat al carrer Camí de l‟Església, (2) i es diu Centre Residencial d‟Atenció Bàsiques Horta i l‟entitat es pública.

A l‟any 2009, el nombre d‟usuaris atesos en els Centres Residencials en la primera acollida fou 2.269, les atencions bàsiques van ser de 161 usuaris, la inserció va ser un total de 1.123 i pel que fa al suport socioeducatiu va ser de 162 usuaris. (Veure Fig. 12) Fig. 12 Mapa del districte amb la senyalització dels Albergs.

50


WEBGRAFIA 

Pàgina web de l‟ajuntament de Barcelona www.bcn.es, Gener i Febrer 2011.

Pàgina web dels directoris de l‟ajuntament de Barcelona http://w3.bcn.es/V08/Home/V08HomeLinkPl/0,2520,1653_71890_1,00.html, Gener i Febrer 2011.

Pàgina web del plànol de Barcelona http://w20.bcn.cat/Guiamap/Default.aspx#x%3D27601.01%26y%3D83987.71% 26z%3D0%26c%3D%26w%3D701%26h%3D504, Gener i Febrer 2011.

Pàgina web de l‟anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2010 http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/cap04/index.htm, Gener i Febrer 2011.

Pàgina web guies estadístiques del districte d‟Horta-Guinardó http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/guiadt07/index.htm, Gener i Febrer 2011.

51


DISTRICTE NOU BARRIS SERVEIS SOCIALS BÀSICS ALBINYANA, Roger; ANDRADE, Jennifer ;BRUSCANTINI, Julian;; ERASO, Eva.

DADES DEMOGRÀFIQUES DEL DISTRICTE El districte de Nou Barris ocupa la zona de l‟extrem nord de la ciutat de Barcelona, entre la serralada de Collserola i l‟Avinguda Meridiana. Amb una extensió de 8.03 km2, està composat per 14 barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, Turó de la Peira, Can Peguera, Guineueta, Canyelles, Roquetes, Verdum, Prosperitat, Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona (veure figura 1). Viuen 165.000 habitants, el 10‟9% de la totalitat d‟habitants de la ciutat.

  

Figura 1. Mapa del districte de Nou Barris

.

52


Fent referència al gènere dels habitants que viuen a Barcelona, segons l‟estudi realitzat per l‟ajuntament, la població de Barcelona compta amb 1.630.494 habitants, dels quals 777.058 (47.7%) són homes i 853.436 dels habitants (52.3%) són dones. Comparant les dades generals de Barcelona concretament amb el districte de Nou Barris, trobem que en el total de la població d‟aquest 169.048 habitants, hi ha 81.137 (48%) que són homes i 87.911 (52%) que són dones. Consultant l’edat de la població de Barcelona, trobem que es mesura en diferents franges d‟edat; nens (0-14 anys), joves (15-24 anys), adults joves (25-39 anys), adults grans (40-64 anys) i gent gran (65 anys i més).A Barcelona trobem que el total de la població 197.779 (12.1%) d‟habitants són nens, 147.323 (9%) són joves, 420.166 (25.8%) són adults joves, 530.953 (32.6%) són adults grans i 334.273 (20.5%) són gent gran. Fent la comparativa amb el districte de Nou Barris, trobem que 21.287 (12.6%) són nens, 15.774 (9.3%) són joves, 40.959 (24.2%) són adults joves, 52.951 (31.3%) són adults grans i 38.077 (22.5%) és gent, com es pot observar a la següent gràfica:

NE NS

36 31 26 21 16 11 6 1 Barcelona

JOVE S ADULTSJOVE S ADULTSGRANS Nou Ba rris

GENT GRAN

Figura 2. Gràfic d’edats.

Una vegada hem parlat de la situació de Barcelona, ens hem de centrar en el districte de Nou Barris. En aquest districte barceloní hi habiten un total de 169.048 persones. De Barcelona ciutat provenen 78.288 persones (46.3%), mentre que de la resta de Catalunya provenen 7.955 habitants (4.7%). Seguint en aquesta línia, de les afores de Catalunya, és a dir, de la resta d‟Espanya provenen unes 47.643 persones (28.2%). Els estrangers formen un total de 35.162 habitants (20.8%). Aquestes dades poden cridar l‟atenció ja que són un numero molt alt respecte a la xifra apuntada anteriorment de la ciutat de Barcelona.

53


A Barcelona, trobem 1.335.190 habitants que han nascut dins de l‟Estat Espanyol o tenen la nacionalitat (81,9%). El número de persones que provenen de fora de l‟entorn espanyol, constitueixen un total de 295.300 estrangers (18,1%). Finalment, destacar la petita xifra de 4 persones, les quals corresponen a la categoria d‟apàtrides, persones que no tenen cap nacionalitat.

En el districte de Nou Barris, les persones nascudes a Espanya o amb la nacionalitat representen un total de 139.362 habitants (81,9%). En aquest districte i trobem 29.686 estrangers, els quals poden tenir o no el permís de residència, sent així el 18,1% restant. Dins de Nou Barris es dóna la situació que no hi ha cap apàtrida, ja que com ja hem vist abans, els quatre únics apàtrides són un nombre molt reduït i que només es comptabilitza a nivell de Barcelona i per tant dins d‟aquest districte no n‟hi ha cap.

90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Barcelona

Espanyola Estrangera Apàtrides

Nou Barris

Figura 3. Gràfic de nacionalitat

Segons la titulació acadèmica de les persones que viuen a Barcelona trobem que 165.993 habitants que no tenen estudis (11.7%), 319.861 habitants (22.5%) que tenen estudis primaris, 264.604 habitants tenen graduat escolar (18.6%), amb la titulació de batxillerat i grau mitjà trobem 328.724 persones (23.1%), els 339.991 tenen estudis universitaris o grau superior (23.9%) i per últim no en consta res de 1.352 habitants (0.1%).

En referència al districte de Nou Barris tenim les dades acadèmiques de la població respecte ala ciutat de Barcelona (Veure Figura 4) Entre la població trobem 26.370 persones sense estudis (18%), 45.257 habitants que tenen estudis primaris (30.9%), el graduat escolar el posseeixen 33.450 persones (22.8%), el batxillerat i el grau mitjà ho tenen 27.234 (18.6%), parlant de graus superiors i títols universitaris tenim 14.054 habitants (9.6%), i per últim de 121 habitants (0.1%) no en consta cap informació acadèmica.

54


35

30,9 30 25 20

18

23,9

22,8 23,1

22,5

18,6

18,6

15

11,7

9,6

10 5 0

0,10,1 s ens e es tudis graduat batx. titol No cons ta es tudis primaris es colar G .mitjàunivers itari, g.s uperior

B arcelona 

Nou B arris

Figura 4. Gràfic titulació acadèmica.

Barcelona tè una totalitat de 1.587.256 habitants, en l‟àmbit de la salut, podem diferenciar xifres que mostren la qualitat de l‟estat de la salut. L‟estat de salut de les persones, a Barcelona, les dades mostren que 852.100 persones tenen un molt bon estat, amb un 53, 7% , es considera que tenen un bon estat: 511. 126 persones amb un 32,2%, regular: 156.284 persones amb un 9.8%, dolent 52.789 persones amb un 3,3% i molt dolent 14.957persones amb un 0,9%. Si observem les dades del districte de Nou Barris veiem que hi viuen una totalitat de 164.167 habitants i seguint les qualificacions observem que tenen un molt bon estat de salut: 71.085 persones amb un 43, 3%, bon estat de salut : 59.293 amb un 36, 1%, Regular: 20.785 persones amb un 12,7%, Dolent: 11,064 amb un 6,7% i molt dolent no fa referència a cap habitant, no hi ha cap dada explicita.

A la població de Barcelona trobem 669.608 habitatges ocupats. Ens fixarem en el nombre de persones que poden viure en un habitatge, el nostre barem serà de 1, 2, 3, i 4 o més persones per llar. Trobem que hi ha 175.433 que viuen soles (26.2%), consten 237.811 llars amb dos residents (35.5%), els habitatges amb tres persones consten de 133.643 habitants (20.0%), i per últim 122.720 habitants viuen en una llar de 4 o més habitants (18.3%).

55


Referint-nos al districte de nou barris tenim 65.664 habitatges(9.8%) dels quals13.948 viuen sols a la seva residència (21.2%), els habitatges en el que conviuen 2 persones en trobem 22.945 habitants (34.9%), 15.996 viuen 3 persones per habitatge (24.4%) i per últim tenim 12.774 persones que conviuen 4 o més persones a la mateixa llar (19.5%).

Que estigui ben equipada pot oferir una bona qualitat de vida, han de tenir unes condicions mínimes com són : Aigua calenta, Calefacció, Refrigeració, telèfon fix, telèfon mòbil. Aquests conceptes, són claus per a una bona qualitat de vida. Tot seguit farem una comparació de la ciutat de Barcelona amb el districte de Nou barris. Barcelona tè una totalitat de 1.587.256. Una de les condicions de l‟habitatge molt important es l‟aigua calenta, a Barcelona tenen aigua calenta 1.574.796 persones un 99,2% en canvi 12.460 no disposen d‟aquesta, un 0‟8% a Nou barris no es dona el cas de que hi hagi gent que no disposi d‟aigua calenta. Un altre factor important de l‟habitatge és la calefacció a Barcelona 1.022.520 de persones gaudeixen de calefacció (64‟4%), la gent que no gaudeix de calefacció però si que tè aparells mòbils parlem de 406.968 es a dir un (25‟6%) i finalment la gent que no disposa de calefacció 157768 un (9‟9%) de la població. Al districte de Nou Barris en la calefacció observem que 93. 182 gaudeixen de calefacció un (56‟8%) de persones. Els que tenen la calefacció central o individual parlem de 93.182 persones un (56‟8%) de la població mentres que no tenen calefacció però sí que tenen aparells mòbils parlem de 31.257 un (19‟0%) de la població. I per últim persones que no disposen de calefacció a Nou barris parlem de 39.727 persones es a dir un (24‟2%).

La condició de la refrigeració, les dades esmenten que a Barcelona tenen 705.135 persones un (44‟4%) de la població, si comparem amb el districte de Nou barris hi han 67.661 es a dir un (41‟2%) en canvi que no tenen refrigeració 96.506 persones es a dir un (58‟8%) de la població. El telèfon fix també es una condició de l‟habitatge important, a Barcelona el numero de persones que disposen d‟aquest es de 1.372.868 persones

un (86‟5%) de la població en canvi si comparem

amb Nou barris parlem de 140.941 persones un (85‟9%) d‟aquesta. I el numero de persones que no gaudeixen de telèfon fix a Barcelona es de 214.388 de persones, un (13‟5%) de la població en canvi quant parlem de Nou barris les persones que disposen de telèfon fix es de 140.941 es a dir un (85‟9%) de la població, el nombre de gent que no disposa de telèfon fix es de 23.226 un (14‟1%) d‟aquesta.

Si fem referència a la condició de tenir telèfon mòbil a Barcelona les dades ens diuen que hi ha 1.468.337 es a dir un (92‟5%) de la població i el nombre dels que no disposen d‟ell es de 118.919 de persones es a dir un (7‟5%) d‟aquesta. Fent la comparació amb el districte de Nou barris i

56


esmentant les dades veiem que en disposen 1.468.337 de persones es a dir un (7‟5%) de la població i que no en disposen no queda reflectit en el quadre de les dades.

A la població de Barcelona parlant en la separació de residus de paper trobem que 1.233.372 (77.7%) si reciclen, a diferencia de 353.883 (22.3%) que no ho fan. Referint-nos sobre el districte de Nou barris 128.351 (78.2%) si reciclen i 35.816 no ho fan (21.8%).

En la separació de vidre 1.243.833 (78.4%) persones si reciclen i 343.422 (21.6%) no ho fan, respecte al districte de nou barris 125.085 habitants (76.2%) reciclen vidre i 39.082 (23.8%) no ho fan. Parlant de la separació d‟altres envasos en la població de Barcelona 1.210.446 (76.3%) ho fan en canvi 376.810 (23.7%) no. En el districte de Nou barris 118.647 (72.3) reciclen altres envasos i 45.520 habitants (27.7) no ho fan.

En la separació de matèria orgànica a la població de Barcelona 770.197 si reciclen (48.5%), 619.959 (39.1%) no ho fan. En els casos que no es aplicable trobem 197.100 habitants (12.4%). Sobre el districte de Nou Barris 68.876 habitants si separen la matèria orgànica (42%), 82.902 no en separen (50.5%) i 12.388 no es aplicable (7.5%). A la població de Barcelona hi ha persones que tenen un servei domèstic o de cura d‟una persona de forma remunerada, aquestes persones son 331.344 (20.9%) les que no disposen d‟aquest serveis són 1.255.911 habitants (79.1%). Respecte al districte de Nou barris 20.305 si que tenen aquest tipus de servei (12.4%) els que no ho tenen son 143.861 habitants (87.6%). Servei d‟ajuda domèstica no remunerada per a serveis de la llar o per a cura d‟una persona trobem 1.466.418 que si tenen aquest servei (92.4%) i 120.837 que no ho tenen (7.6%). A diferencia del districte d Nou barris 153.077 si que tenen (93.2%) i que no tenen aquest servei 11.090 (6.8%).

57


SERVEIS SOCIALS BASICS

EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMARIA A Barcelona trobem 34 centres bàsics d‟atenció social, on es presten serveis a 55.188 persones. Cinc d‟aquest centres pertanyen al districte de Nou Barris, encara que per motiu de falta d‟actualització en les dades, només donarem informació de quatre (10‟1% respecte als centres de Barcelona). Els usuaris atesos en aquests quatre centres són 7.028, aquests queden ubicats a:

CSS Zona Centre Baixa – Pau Casals (Guineueta-Verdum-Prosperitat) C/ Juan Ramón Jiménez, 4-6

CSS Zona Nord (Torre Baró) C/ Avinguda Rasos de Peguera, 25 CSS Turó de la Peira – Can Peguera C/ Selva, 61

CSS Zona Centre Alta (Roquetes-Trinitat Nova-Canyelles) C/ Alcántara, 22 CSS Zona Sud Maragall (Porta-Vilapicina i Torre Llobeta) C/ Selva, 57

58


Les unitats d‟atenció realitzades per els EBASP a la ciutat de Barcelona donen suport a 192.040 habitants (11.8%), en canvi a Nou Barris recolzen a 21.950 ciutadans (12.9%)-

SERVEI D’ ATENCIÓ DOMICILIARIA A Barcelona hi ha 12.465 llars ateses amb algun servei del SAD, entre els quals 1.601 són atesos al districte de Nou Barris (0.94%). Les persones que són ateses a dins de llar a Barcelona són 13.799 (0.85%), i a Nou Barris 1.783 (1.05%).

Les llars de persones grans ateses a Barcelona són 10.524 (84.3%), en comparació amb Nou Barris son 1.397 persones ateses per aquest servei ( 87.3%).

SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA Els estudis realitzats ens mostren que a Barcelona funcionen 35.406 alarmes de teleassistència a l‟any. En referència a les dades que podem trobar només es pot destacar l‟increment que hi ha hagut de persones ateses i alarmes en funcionament des de l‟any 2005 fins al 2009. Al districte de Nou Barris no s‟ha trobat informació sobre aquestes dades.

CENTRES OBERTS Podem trobar 14 centres oberts a Barcelona, concretament al districte de Nou Barris, hi ha 1. Els menors atesos en els centres oberts de Barcelona són 1.158 hi ha Nou Barris 105 (6.7%)

Suport Materno-infantil C/ Costabona, 25

Esplai Disbauxa Centre Obert Torre Baró C/ Castellfollit, 14


Centre obert Cruïlla

Centre Obert Juvenil Ciutat Meridiana

Ciutat Meridiana

Av. Rasos de Peguera, 128

C/ Pedraforca 2-6

MENJADORS SOCIALS Barcelona, compta amb 15 menjadors socials on hi ha 11.278 persones ateses (0.7% de la població). En Nou Barris hi ha 1 d‟aquests centres però per falta de dades no podem aclarir exactament quants usuaris té aquest menjador. Habitatges Tutelats per a Gent Gran Pau Casals - Menjador C/ Juan Ramón Jiménez, 4-6

ALBERGS Dels 15 albergs que trobem a Barcelona, en aquest districte no n‟hi ha cap.

60


WEBGRAFIA

http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71890_1,00.html?accio=llista_eq&pri mera_busqueda=true&temaOriginal=0040101014&tema=0040102014007_Centres+oberts+i+preta llers+per+infants+i+adolescents&que=&opcio2=&opcio=districte&districte=08&zona=&carrer=&nu mero=&al= (Directori ajuntament de Barcelona: Centres oberts a Nou Barris)

http://www.bcn.es/estadistica/castella/dades/anuari/cap04/index.htm (Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona: Benestar social)

http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/ca/recursos/programes/41_Serveis_socials_atencio_primari a_ca.pdf (Manual de procediments per a l‟acollida: Equips bàsics d‟atenció social primària)

http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/edemo/a2007/dte8/poblacio/index.htm (estadística enquesta demogràfica Nou Barris)

http://tvcrisis.blogspot.com/2009/06/comedores-sociales-en-barcelona.html (Menjadors socials a Barcelona)

http://www.noubarris.net/web20/entitats/jovent.htm (Centre oberts Torre Baró i ciutat Meridiana ) Tota la informacio que s‟ha recollit pertany al gener del 2011.

61


DISTRICTE SANT ANDREU SERVEIS SOCIALS BÀSICS RUCANDIO, Patricia.. FERNANDEZ, Carlos

DADES DEMOGRÀFIQUES DEL DISTRICTE El districte de Sant Andreu és el novè districte de Barcelona i la porta d'entrada de la ciutat pel nord-oest, la extensió total es de (6,6km), on es troben els 7 barris que el composen: La Sagrera, Navàs, El Congres i els Indians, Sant Andreu, La Trinitat Vella, Barro de Viver i Bon Pastor. Aquest barris limiten amb la ciutat de Santa Coloma, el districte de Sant Marti, Horta-Guinardó i Nou barris. El districte de Sant

Andreu

esta

composat

de

147.573 habitants empadronats que representa un 9 % del habitants de Barcelona que son 1.621.537

habitats

entre

homes

i

dones

Figura 1 Mapa de Sant Andreu i els seus barris

residents a Barcelona.

La població del districte de Sant Andreu no té una densitat de població molt elevada és de uns 22.318 habitats per kilòmetre quadrat. Aquesta població, segons el sexe es distribueix de la següent manera: Del 147.573 habitats del districte de Sant Andreu es troben dividits amb un percentatge de 47.9 % homes (70.241 ) i un 52,1% de dones .

62


En referència a la educació el nivell educatiu del districte de Sant Andreu és un nivell educatiu que encara no compleix les expectatives marcades per Europa en educació ja

que

el

13,4%

de

la

població

empadronada al districte major de 16 Nivell de formac io a dis tric te de s ant andreu

anys no té estudis de cap tipus, un 26,2 % els té primaris, aquestes dades es

s ens e es tudis primaris Amb E s tudis primaris ESO

contradiuen amb el objectiu que es posa de manifest a Europa volen reduir el abandonament escolar i promocionar la educació

CFGM

superior.

147.573 habitats CFGS

On

de

empadronats

al

districte solament un 21,3% disposa del títol del ESO o similar, encara havent

Il·lustració 2: Districte de Sant Andreu dades 2009

augmentat el nivell de escolaritat fins a la secundària els últims anys, és ben cert que a mesura que mirem la quantitat de persones amb estudis de grau mitjà les dades mostren

un percentatge més baix de

estudis, amb un 23,9% de la població

P erc entag e de la poblac io

amb un grau mitjà i tan sols un 15% de la Nens de 0 a 4

població del districte de Sant Andreu disposa

de

estudis

universitaris

o

joves de 15-24 años

superiors, aquesta dada ens mostra que Adults de 25 a 64 años

el percentatge de persones sense una

G ent g ran mas de 65

professió o uns estudis definits, encara es superior a les persones amb estudis, ja que quasi un 60,9% de la població no

Il·lustració 3 percentatge de la població de Sant Andreu

té estudis o son bàsics, mentre que tan sols un 38% de la població té uns estudis de formació professional o universitària. La situació de Barcelona mostra una realitat molt semblant a la del districte de Sant Andreu però amb unes dades una mica més baixes amb persones sense estudis i amb persones sense l‟ESO, mentre que també es mostra un augment en el nombre de habitants amb estudis superiors. Segons l‟edat dels habitants els percentatges mostren que en els últims anys ha hagut un augment de la natalitat, ja que amb un 12,5 % (18.419) entre els 0 y els 14 anys son nens, i un 9,5% (13.979) de la població son joves. Encara que aquesta població de infants ha augmentat, segueix sent un districte prou envellit ja que la franja de edat dels adults de 25 a 64 es 59% (86.995 d‟habitats) aquesta franja d‟edat és la més nombrosa . Per últim la franja de gent de 65 anys en endavant es del 19,1% (28,180) 63


habitats aquesta dada ens confirma que en el futur la població del districte de Sant Andreu serà una població envellida ja que hi ha mes persones grans que naixements. Aquesta situació també es trasllada a tota Barcelona que hi ha 331.256 persones grans, majors de 65 anys, que representen un 20,4 % de la població total.

El districte de Sant Andreu en el que fa referència a la Salut disposa de 4 centres de atenció primària que comparats amb altres districtes de Barcelona es una quantitat intermèdia de equipaments on s‟atenen a unes 152.708 usuaris amb targeta sanitària que representen un 8.9% de la població total de Barcelona. La valoració dels habitants de Barcelona sobre el estat de la seva salut consideren el 11,5% de la població que la seva salut es excel·lent i un 25,1 que es molt bona mentre que un 40,9% la considera bona, un 17,0 % la considera regular i un 5,5% la considera que la seva salut es dolenta. Mentre que el estat de salut dels habitats del districte de Sant Andreu consideren que tenen una salut excel·lent un 13,9% , molt bona 21,1%, bona un 41,7%, regular 18,1% i dolenta 5,2%.

La població del districte de sant Andreu és molt variada ja que trobem gent de diferents nacionalitats , estadísticament en els últims anys s‟ha vist augmentada gràcies a la immigració. La població total del districte empadronada ha augmentat en un 14,5% (21.334 immigrants ) procedents dels diferents continents, els percentatge de persones europees nouvingudes al districte és de 2,9% on destaquen les nacionalitat italiana, francesa, i dels països del nord , en canvi del continent africà la població nouvinguda al districte és d‟un 1,6 de marroquins, nigerians. La població americana és més nombrosa amb un 7,4% de americans majoritàriament de sudamericans on les nacionalitats més destacades en percentatge son els xilens i els equatorians. Procedents del continent asiàtic sol trobem un 2,9% immigrants de procedències com la xinesa, o la pakistanesa. Aquest districte mostren la realitat de Barcelona una ciutat multicultural on hi ha habitants de diferents països que hi conviuen dintre de la societat. El habitatges d‟aquest districte estan dividits en dues tipologies generals de llars: Les no familiars, que representen una petita part de la població que pertanyen a persones que viuen soles o pisos buits que son de 22,9 % on de aquest percentatge sol 1,1% de habitatges esta buit. Mentre que la altra tipologia de llars unipersonals representen un 77.1% dels habitatges que estan composats per famílies sense nucli familiar que del 77,1% representarien un 3,2% famílies amb nucli familiar, és a dir pares i fills que representarien la majoria del casos amb un 72,3% de la totalitat de llars unipersonals i un 1,3% de la població que comparteixen habitatge, 1,2% de les famílies, que es un 64


percentatge molt baix, en el que fa referència a la composició dels habitatges mes comuns, son dones grans, soles, parelles sense fills, dos adults i un o dos menors, així podem dir que no hi ha un únic model de família sinó que hi ha diversos models, i aquest districte es una bona mostra, ja que segons el padró hi ha casi 15 models de composició duna estructura de una llar. Sobre les condicions d‟habitatge hi ha 62.527 llars de les quals el 73,2% tenen ascensor i el 39,1% son accessibles, mentre que el 26,8% de 62.527 llars no tenen ascensor i un 60,9 no son accessibles, es a dir, presenten dificultats per accedir a la finca.

65


SERVEIS SOCIALS BÀSICS EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA.

A Barcelona es disposen de 34 EBASP on se a atén anualment a 55.188 usuaris, aquests centres es troben distribuïts de manera equitativa segons el nombre de habitats del districte que fan servir aquet recurs però tots els districtes en tenen un.

EBASP de Barcelona

EBASP de Barcelona Ciutat vella Eixample

Ciutat vella Eixample Sant-Monjuic Les corts Sarria-sant Gervasi Gracia Horta Guinardo Nou Barris Sant Andreu Sant Marti TOTAL

SantMonjuic Les corts Sarria-sant Gervasi Gracia Horta Guinardo Nou Barris Sant Andreu Sant Marti

5 5 3 2 2 2 4 4 3 4 34

Ilustración 4 EBASP de BARCELONA

El districte de sant Andreu disposa de 3 centres de serveis mostrat al mapa seguent: 

Centre de Serveis Socials Sant Andreu

C/ Paixalet, 2 

Centre de Serveis Socials Garcilaso

C/ Juan de Garay, 116 

Centre de Serveis Socials Franja Besòs

C/ Estadella, 64.

Mapa de EBASP del districte de Sant Andreu

66


En aquests centres es atenen a 4.799 persones que son un 3,2%de la població del districte el 8,6% de la població tota Barcelona

TELEASSISTÈNCIA A Barcelona aquest recurs a augmentat molt significativament en els últims anys, ja que ha passat de atendre de 2005 a 6.985 persones amb 6.206 alarmes a tenir actualment ateses a unes 42,153 usuaris amb unes 35.406 alarmes per a tota la ciutat . SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA Ens els últims anys el servei d‟atenció

Evolució del SAD per any i usuaris

a

domicili

(SAD)

ha

augmentat

significativament ja que en el 2005 es van atendre 5.409 llars on vivien 6136

14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

usuaris mentre que en el 2009 van Persones ateses per SAD a Barcelona

ser 12. 465 llars ateses en aquest servei on es van beneficiar 13.779 usuaris. Especialment en el districte de Sant Andreu en el any 2009 van

2005

2007

2009

Evolució del SAD per anys a Barcelona

ser ateses 987 llars on van ser usuàries 1.089 persones, que és un 7,1%.sobre

la

població

total

de

Barcelona

. Des del 2005 al 2009 ha augmentat el nombre de gent gran atesa de un 80,3% fins a un 84,3%.

67


CENTRES OBERTS A Barcelona hi ha un 14 centres oberts, en el districte de Sant Andreu tenim un, es diu Fundació privada Trinijove, situat al carrer Turó de la Trinitat. Els menors atesos en el districte de sSant Andreu són uns 88 infants, a Barcelona s‟atenen 1158 infants, que es el 0,4% del total menors a Barcelona, al districte de San Andreu atenen el 0,03 de menors sobre la totalitat de Barcelona.

MENJADORS SOCIALS Hi ha al districte de Sant Andreu un menjador social en la avinguda meridiana nº238, amb el nom de “menjador social Navas”, i són ateses en els 10 menjadors socials a Barcelona un total de 12720 usuaris.

ALBERGS Existeixen a Barcelona 19 albergs i centres d‟acollida, al districte de sant Andreu no ni ha cap establiment que doni aquest servei.

68


BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA www.bcn.es

 http://www.bcn.es/estadistica/castella/dades/anuari/cap02/index.ht m  http://www.bcn.es/estadistica/castella/dades/anuari/cap02/C020201. htm  http://www.bcn.es/estadistica/castella/dades/anuari/cap03/C0302010 .htm  http://w3.bcn.es/serveissocials/0,4022,250565970_253201480_2,00.html  http://www.bcn.es/estadistica/castella/dades/guiadt09/llars09/index.htm  http://www.bcn.es/estadistica/castella/index.htm  http://www.bcn.es/estadistica/castella/dades/guiadt09/pob09/index.htm  http://www.bcn.es/estadistica/castella/dades/tvida/edemo/a2007/dte9/ha bitatges/e22.htm

69


DISTRICTE DE SANT MARTÍ SERVEIS SOCIALS BÁSICS Amich, Julia; Cidoncha, Iván; Hernández, Marc; Hernández, Anais; Martín, Hector

DADES DEMOGRÀFIQUES DEL DISTRICTE El districte de Sant Martí queda situat al nord-est de la ciutat de Barcelona limítrof al mar Mediterrani (veure figura 1). Aquest districte té una extensió de 10,8 km2 sent el quart més gran de Barcelona. Sant Martí està format pels 10 barris següents: Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme, Provençals del Poblenou, Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau. És el segon districte més poblat de la ciutat amb 228.701 habitants, sent el 14,1% dels residents a Barcelona.

Fig1: Mapa del districte de Sant Martí

70


El nombre d‟habitants del districte de Sant Martí es pot classificar de diferents formes: per sexe trobem que al districte habiten 110.683 homes, això equival al 14,3% del total d‟homes de Barcelona, el nombre de dones és de 118.010, és a dir, que a Sant Martí es troben el 13,9% de les dones de Barcelona. A la figura 2 es veuen reflexades aquestes dades. En aquest districte hi ha més dones que homes, degut en part a la major esperança de vida d‟aquestes últimes, es segueix la tònica de la ciutat, ja que predominen les dones a la gran majoria de districtes.

Dones ; 118,018

Dones

Homes ; 110,683

Homes

105

110

115

120

Fig2: Població Sant Martí per sexes.

Per edats, es classifica la població de Sant Martí de la següent manera: les persones que tenen entre 0 i 14 anys, que en aquest districte són 29.734 i equivalen a un 12,8% dels ciutadans de Sant Martí i a un 11,8% de la població total de Barcelona. Després trobem als joves d‟entre 15 i 24 anys, a Sant Martí hi ha 21.078, és a dir, un 9,1% dels habitants del districte i un 9,5% dels habitants de la ciutat. Seguidament està la població adulta, són persones que tenen entre 25 i 64 anys, el districte de Sant Martí consta de 136.763 habitants que es troben en aquesta franja d‟edat, formen un 59,0% dels residents d‟aquest districte i un 58,4% dels residents de la ciutat de Barcelona. Per acabar es troba la gent que té 65 anys o més, a Sant Martí hi viuen 44.353, que són el 19,1% de la població del districte i a la ciutat de Barcelona són el 20,3% dels habitants. A la figura 3, presentada a continuació, es poden veure les dades reflectides de manera molt gràfica.

71


70 60

50 40 30 20 10

0 Nens 0 - 14

Joves 15 - 24

Adults 25 - 64 Gent gran + 65

Fig3: Població de Sant Martí per edats.

Analitzant aquestes dades, s‟arriba a la conclusió de que Sant Martí es un districte jove, amb molts nens i bastants joves, i amb un percentatge una mica menor que la resta de Barcelona quan parlem de gent gran, predominen els adults, com a tota la ciutat. La ciutat de Barcelona és una ciutat multicultural on conviuen persones de diferents procedències i nacionalitats i això també es reflexa en la població del districte de Sant Martí. Cal destacar que del total d‟habitants del districte, un 21,6% són estrangers, això equival a unes 47.860 persones, es un percentatge una mica mes elevat que el de la mitjana a Barcelona, que és de 18,6%. El 5,1% d‟aquesta població estrangera del districte de Sant Martí correspon a nacionalitats europees, per tant són comunitaris, sent Itàlia el país que té més residents, amb un 1,3% del total d‟estrangers del districte. Hi ha altres nacionalitats que predominen a la zona que, encara que no són de la Unió Europea, mereixen ser mencionades per la gran quantitat d‟habitants que tenen a Sant Martí, aquestes, son presentades a continuació, a la figura 4 on es pot veure, la presencia que tenen al districte representada amb els percentatges que apareixen.

EUROPA Espanya:83,7 Italia:1,3 França:0,6

AMÈRICA Equador: 1,3 Peru:1,0 Bolívia:0,8

ÀFRICA Marroc:0,9 Algèria:0,1 Senegal:0,1

ÀSIA Pakistan:1,4 Xina:1,1 India: 0,2

Fig4: Percentatges de nacionalitats de la població de Sant Martí

72


Observant el quadre anterior ( figura 4), es por veure que els habitants no europeus que mes predominen a Sant Martí són els Pakistanesos, seguits dels Equatorians i els Xinesos. Es molt important la formació i el nivell d’estudis de cada ciutadà, tant per enriquir la educació com per garantir fenies de qualitat i gent titulada. La classificació a nivell d‟estudis a Sant Martí es fa de la següent manera, trobem que hi ha 27.863 persones sense estudis, aquesta xifra correspon a un 13‟9% del total de la població. La mitjana de la ciutat de Barcelona es de 12,1% pel que es pot veure que en aquest districte hi ha un percentatge major de persones analfabetes. Un 25.3% de la població ha cursat estudis primaris (EGB o certificat d‟escolaritat) això son 50.780 persones. A nivell de la ciutat de Barcelona està mes bé, ja que la mitjana es de 23,2%. Un 20.5%, 41.098 persones han obtingut el títol de graduat escolar, ESO o FP1. Trobem 44.968 persones, la mitjana de la ciutat es de 18,5% per tant s‟observa mes quantitat de persones amb batxillerat elemental que a la mitja de la ciutat. Un 22.4% de la població té un batxillerat superior, FPII o CFGM, aquest nivell d‟estudis es menor en aquest districte que a la resta de Barcelona, ja que allà es del 23,4% de la població. Finalment amb estudis universitaris o CFGS trobem 35.462 persones que suposen un 17.7%, aquest nivell torna a descendir de la mitjana barcelonina, que es troba en 22,6%. Amb aquestes dades es por veure que a l‟àrea de Sant Martí, predominen les persones amb batxillerat superior o grau mitjà encara que amb menys percentatge que la mitjana de la ciutat, s‟observa, comparant amb les xifres generals de Barcelona, que en aquest districte hi ha mes gent amb uns nivells escolars baixos i menys gent amb nivells alts, per tant, es por concloure, que Sant Martí te una mitjana baixa en temes d‟estudi, sobretot quan parlem d‟estudis nuls, que té una dada bastant major que la mitjana de la ciutat.

Per altra banda, es pot organitzar a la població de sant Martí, depenent de la percepció del seu estat de salut, primer trobem a 116.804 persones amb un estat de salut molt bo, que correspon al 13,7%, a continuació es troben les persones amb un bon estat de salut, que son un total de 80.216 i correspon al 15,7% de la població total de Barcelona. Desprès tenim les persones amb un estat de salut regular, son 17.565 i equivalen a un 11,2% dels ciutadans barcelonins. No es te constància de cap persona amb estat de salut dolent o molt dolent al districte de Sant Martí per tant, s‟arriba a la conclusió de que aquest districte te una població que percep el seu estat de salut com a sa, i amb xifres molt semblants a la percepció de la resta de Barcelona. En quant als

73


percentatges de la salut del districte classificat per la variable del sexe trobem les següents dades: pel que fa referència a la salut dels homes trobem que un 12‟4% té una salut classificada com excel·lent, aproximadament la meitat de la població, un 47‟4% es troba en una situació bona de salut i només un 2‟7% considera el seu estat de salut com a dolent. Per altre banda si comparem les dades amb els percentatges de salut de les dones de Sant Martí, trobem un 9‟2% que considerin la seva salut com excel·lent, un percentatge una mica menor que els homes. Amb salut bona trobem un 39% un percentatge també menor al dels homes, en canvi quan comparem el percentatge d‟estat de salut dolent trobem un percentatge bastant superior al dels homes amb un 7‟5% de la població femenina. L’habitatge es una qüestió fonamental per a una bona qualitat de vida, depenent de la forma, les característiques i la composició aporten mes ben estar o menys, diferenciant les persones que viuen a l‟habitatge es pot fer una classificació de la població de l‟àrea de Sant Martí. Un 27,4% de les llars del districte, es a dir, 25.088, son ocupades per una sola persona, el percentatge mes alt el tenen els habitatges on viuen 2 persones, es del 29,8% i equival a 27.336 llars, seguidament trobem un 20,8% que correspon als habitatges on conviuen 3 persones juntes, que son 19.052 al districte de Sant Martí, les llars on viuen 4 persones formen el 14,9% de les persones residents en aquest districte i son, concretament 13.662, els habitatges on viuen mes de 4 persones formen el 7% restant i equivalen a 6446 llars. Aquestes dades es poden veure representades a la figura 5. La tendència d‟aquest districte es a viure en habitatges d‟entre 1 i 3 persones, resultant escasses les llars amb 4 persones i molt poc comuns les llars amb més de 4.

Fig5: Percentatge estructura de la llar.

74


En quant a la confortabilitat dels habitatges de Sant Martí trobem que existeixen 81.004 habitatges ocupats dels quals un 93‟3% es considera que estan en bon estat, aquesta xifra representa el 12‟8% del total d‟habitatges en bon estat de Barcelona, val a dir també que aquesta xifra és una mica superior a la mitja de la ciutat en general en la que trobem un 88‟4% del habitatges en aquesta situació. En quant a característiques internes dels habitatges podem comprovar que en totes les variables consultades els del districte de Sant Martí superen els percentatges globals de la ciutat, per exemple quan parlem d‟habitatges que disposin d‟ascensor trobem un 90‟2% mentre que la tendència a la ciutat és del 73%. En quant als edificis accessibles trobem que al districte es consideren accessibles el 71‟3% xifra que xoca amb la global de la ciutat, on només es consideren habitatges accessibles el 39‟1%. Pel que fa a les característiques internes de les llars de Sant Martí podem destacar que un 98‟2% disposa d‟aigua calenta, tendència que es segueix a tota la ciutat. Centrant-nos en les condicions de climatització podem comprovar que un 59‟5% de les llars del districte disposen de calefacció, percentatge una mica inferior al de Barcelona on trobem un 64‟5%. Això no comporta que del 40‟5% restant no tots els habitatges no disposen de calefacció, sinó que la majoria disposen d‟aparells externs. Per últim pel que fa a la refrigeració la tendència és similar tant en les xifres globals de la ciutat com en les del districte resultant que un 41‟5% disposen d‟aparells de refrigeració.

SERVEIS SOCIALS BÀSICS EQUIPS BÀSICS D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA

Fent una comparació amb la resta de la ciutat trobem que 5 dels 34 centres de equip bàsics d‟atenció social primària de Barcelona els trobem a Sant Martí sent el tercer districte amb més persones ateses per aquests serveis, amb una xifra de 7.307 persones ateses de les 55.188 persones que s‟atenen en total en la ciutat Comtal, aquesta xifra correspon al 13‟24%, en quant a les unitats d‟atenció realitzades també es situa en el tercer lloc havent-hi 24.149 unitats d‟atenció sent un 12‟59% de la totalitat que es realitzen en tota la ciutat. Com es pot comprovar en la figura 6 tant en persones ateses com en unitats d‟atenció podem dir que Sant Martí és un districte densament poblat i on es realitzen moltes tasques de serveis socials.

75


ATENCIÓ INDIVIDUAL I FAMILIAR A DOMICILI BARCELONA CENTRES PERSONES ATESES UNITATS D’ATENCIÓ REALITZADES

34 55.188 192.040

SANT MARTÍ absolut percentatge 5 14.7% 7.307 13.2% 24.149 12.5%

Fig 6: Taula valors comparatius entre la ciutat i el districte.

Al districte de Sant Martí consta de 5 centres bàsics d’atenció social (EBASP) que es localitzen en les següents direccions: 1)

Centre

de

Serveis

Socials del Poblenou carrer Pallars, 277, 2) Centre Serveis Socials Parc de la Vila Olímpica al carrer

Buenaventura

Muñoz, 21, 3) Centre Serveis Social Sant Martí- la Verneda al carrer Selva de Mar, 215 4) Centre de serveis Social del Besòs a la Rambla Prim, 87-89. 5) Centre Serveis Socials

Fig 7: Localització centres bàsics d’atenció social a Sant Martí.

del Clot Camp de l‟Arpa a la Gran

Via

de

les

Corts

Catalanes, 837. En la imatge de la dreta,

figura

7,

podem

observar un mapa de la distribució d‟aquests.

76


SERVEIS D’ATENCIÓ DOMICILIARIA Un altre dels serveis bàsics que es presta des dels serveis socials de la ciutat és el serveis d‟atenció a domicili. Pel

que

podem

deduir,

les

sol·licituds per a les prestacions d‟aquest tipus de servei ha anat en augment en els darrers anys, tendència

que

també

podem

observar al districte de Sant Martí. Aquest

fenomen

el

podem

observar gràficament a la figura 8. Fig 8: Evolució de l’atenció domiciliaria.

A l‟actualitat a Barcelona s‟atenen 12.465 llars de les quals un 84’3% pertanyen a persones grans fet que succeeix de manera bastant similar a tots els districtes. Concretament, a Sant Martí trobem que un percentatge del 83‟3% de les llars corresponen a habitatges de persones majors de 65 anys el que suposa 1395 llars aproximadament. Les persones ateses durant l‟any 2009 per aquest servei han estat de 13.799 de les quals 1.863 viuen al districte de Sant Martí, el que suposa un 13‟5% de la totalitat, deixant el districte en tercer lloc en la comparativa entre districtes, com podem observar en la figura 9.

35000 30000 25000 20000 15000

Persones ateses

10000 Unitats D'atenció Realitzada

5000 0

Fig 9: Comparativa entre districtes en serveis domiciliaris

77


També es posiciona en tercer lloc quan parlem d‟unitats d‟atenció realitzades. A la figura 10 trobem un gràfic amb les llars ateses a Barcelona (12.465) i quantes d‟elles es realitzen a Sant Martí.

14000 12000 10000 8000 Llars atesas amb algun servei

6000 4000

2000 0 Barcelona Sant Martí Fig 10: Comparativa llars ateses pel S.A.D a Barcelona i el districte de Sant Martí

SERVEI DE TELE ASISISTÈNCIA

les

alarmes

disponibles

eren

6206 i es van atendre a 6985

09

08

20

d‟atencions realitzades, al 2005

07

de la sol·licitud d‟alarmes i també

Alarmes en funcionament 20

anys hi ha hagut un fort increment

06

42.153 persones. En els últims

P ers ones ates es

20

en tot Barcelona a un total de

05

serveis socials bàsics que atén

45000 40000 35000 30000 25000 20000 15000 10000 5000 0 20

d‟alarma que es presta des dels

20

La teleassistència és un servei

Fig 11:Evolució en els últims anys de les persones ateses i les alarmes en funcionament de teleasistència

persones, a l‟any 2006, el nombre d‟alarmes existents era de 13358

i les persones ateses van ser 16438, al 2007 les alarmes existents van augmentar fins a 25250 i el nombre de persones ateses va de 30024, al següent any, el 2008, hi havia 31629 alarmes disponibles i es van atendre a 38229 persones, per acabar, a l‟any 78


2009 hi havien 35406 alarmes i el nombre de persones ateses va arribar a 42153. Aquest fet el podem constatar en la figura 11.

ELS CENTRES OBERTS A la ciutat de Barcelona trobem 17 centres oberts en els que s‟atenen a 1.158 menors. Aquests centres queden repartits pels diferents districtes de la ciutat. Concretament al districte de Sant Martí hi ha un únic centre obert que fa a la vegada funcions com a Espai Familiar. Aquest centre està ubicat al carrer Huelva número 36, al barri de Sant Martí de Provençals, com es pot observar a la figura 12. Cal recalcar que a l‟Anuari Oficial de Barcelona no consta cap centre obert al districte. Però en els últims anys s‟ha obert el centre anomenat anteriorment el qual disposa d‟unes 70 places i fa una previsió d‟atendre uns mil menors per any.

Fig 12: Ubicació Centre Obert Sant Martí

79


ELS MENJADORS SOCIALS Segons la web oficial de l‟ajuntament en el àrea metropolitana de Barcelona trobem 11 menjadors , dels quals 4 son públics i 7 son privats. Les places en el any 2009 són de 602 amb un total de 220.272 àpats servits a 11.278 persones. Observant les dades que ens facilita l‟ajuntament de Barcelona, cal destacar que la baixada de places disponibles als menjadors del 2005 al 2009 influeix directament en la disminució de les persones ateses i àpats. Per altre banda com a resultat de això falten àpats per poder cobrir la demanda de persones que ha augmentat en el 2008-2009. Per tant als menjador pateixen una falta de recursos per poder oferir serveis per a tothom. Cal observar que durant els anys 08-09 s‟han servit més àpats dels que hi ha disponibles. Per contra en el districte de San Martí no tenim servei de menjador social. ELS ALBERGS: A Barcelona existeixen 5 albergs i centres d‟acolliment amb titularitat municipal per a persones sense sostre dels quals 2 els trobem al districte de Sant Martí a la següent ubicació: el Centre d‟acolliment residencial Can Planes situat al c/ Selva del Camp, 1 al barri de Sant Martí de Provençals que consta de 50 places i presta serveis d‟atenció a les necessitats bàsiques i l‟atenció en els àmbits social, psicològic i sanitari. I el Centre de Dia i centre d‟acolliment Nocturn a l‟Avinguda Meridiana, 197 que compta amb 40 places d‟acolliment nocturn i 60 per al centre de dia. Durant l‟any 2008, el SIS va atendre 4.164 casos i els centres d‟acollida en van rebre 4.307. Al mapa de la següent figura, la numero 13, es poden localitzar amb claredat.

Fig 13: Ubicació d’albergs a Sant Martí.

80


Per part d‟institucions privades també trobem albergs i centres diürns i nocturns que ofereixen diferents serveis d‟atenció a les necessitats bàsiques d‟aquestes persones. Aquesta situació presentada no sempre ha estat així, des de l‟any 2005 ha hagut un increment de les places disponibles en aquest tipus d‟instal·lacions ja que s‟ha notat un augment de persones sense sostre, que es veu reflectida en les persones acollides, que des de 2005 fins a 2008 van augmentar considerablement i es només a l‟any 2009 quan es veu un lleu descens. Per tant es pot concloure que des que es recullen dades ha hagut un increment considerable en l‟ús d‟aquest tipus de serveis per a la societat.

81


WEBGRAFIA

Anuari estadístic de Barcelona: http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/guiadt10/index.htm [Consultat al gener de 2011]

82


Informe serveis socials