Page 1

L’esborrador núm. 6 · La revista del Col·legi Servator


Professorat de la Llar d’infants Tu-tut · Professorat del Col·legi Servator (Educació Infantil, Primària i Secundària).

COORDINADORA · Laura Homs DISSENY I MAQUETACIÓ · Raül García Castilla COL·LABORADORS · Jordi Corominas director · Artur Muñoz Informàtic · Secretaria

EQUIP DE REDACCIÓ · Melani Alfaro, Sandra Aroca, Mónica Baños, Andrea Collado, Núria Parejo, Iván Pérez i Sergio Ruiz de 3r. d’ESO i Iván Arévalo de 4t. d’ESO

4Racó de Direcció

4Agrupació Astronòmica de Sabadell

5Diari de Sabadell 5Fundació Mona 6Cal Taulís 10El Mercat

12Crèdit de Síntesi a Granera 13Piscines Municipals Joan Serra

13Món Científic: La diabetis 14Entrevista a Éric Agudo 15Unpasmés: “Crònica d’un viatge”

16Entrevista Anna Llinàs

17Entrevista a Lorenzo Alfaro 18On és el David? 19Racó d’informàtica 20Curiositats 21La secció de secretaria 23Foto Equip de redacció

Agraïm la vostra col·laboració en la recollida d’aliments per a Càritas. Ha estat tot un èxit gràcies a vosaltres.

Aquesta revista pertany al grupservator, maquetada i escrita per membres del grup i alumnes del Col·legi Servator.


Racó de Direcció DESEMBRE 2010

M’agradaria que la nostra escola tingués un pati més gran. També m’agradaria saber més del que sé. Em faria molta il·lusió poder fer contents tots els qui m’envolten. Si ningú patís, jo seria més feliç. De vegades, m’enfado, i no ho hauria de fer i, potser d’altres, em sento trist sense tenir-ne prou motius. Sovint sóc aspre, emparantme en les circumstàncies i no valoro el més mínim que

Agrupació Astronòmica de Sabadell El passat divendres 1 d’octubre, la classe de 1r. d’ESO va anar a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, al parc Catalunya. Després d’esmorzar, vam entrar-hi; dins hi havia un mural amb tots els planetes del Sistema Solar, alguns satèl·lits (com la Lluna, Ganímedes, Ió, Deimos, Phobos, Tritó, etc.), cometes, asteroides... Després, vam anar a una

4

els altres no en tenen cap culpa. Hi ha dies que no sé extreure la vertadera essència de la vida i del que és important. I n’hi ha d’altres que fins i tot em fa mandra aixecarme del llit... I per tot això haig de dir que ho sento, que sento ser un egoista i ni tan sols adonar-me’n. I haig de donar gràcies, donar gràcies a tothom i molt fort i mirant a cadascú amb qui compartim quelcom i que sou, al cap i a la fi, aquells pels qui val la pena ser aquí... on si no? No podem ser hipòcrites i pensar que quan prems un botó i la bombeta s’encén, ningú ha lluitat perquè així sigui. No podem parlar

malament dels altres sense jutjar-nos i sense tenirlos davant. I creieu-me, no s’ha de fer. Us passa a vosaltres que de vegades també sou així? Bé doncs, gràcies col·legi, gràcies a tots els qui ho feu possible any rere any, alumnes, pares i mares, AMPA, personal no docent, professors i col·laboradors, i tots els qui en alguna ocasió, heu conegut el Servator o el Tu-tut i ens heu ajudat a fer-nos grans. Molt Bon Nadal i pròsper any nou a tots.

sala on ens van posar un vídeo del Sistema Solar, on ens explicaven les característiques de cada planeta, els satèl·lits més importants, el cinturó d’asteroides, el de Kuiper, el núvol d’Oort, planetes nans (com Plutó)...

el telescopi) i tot seguit vam entrar a la cúpula d’aquest. Era molt gran i vam observar-hi el Sol.

Quan va acabar, pujant per les escales hi havia una petita exposició de telescopis, i al darrere, un mapa gegant, fet a mà, de la Lluna, amb tots els seus cràters ! Ocupava tota una paret! I no era l’original, aquest era molt més petit perquè l’original feia 7 metres!

Sabadell, vint-i-u de desembre de dos mil deu.

Jordi Corominas i Díaz Director

Aquesta sortida em va agradar molt, va ser molt interessant l’ AAS. Júlia Puig (1r. d’ESO)

Més tard, vam entrar a una sala (des d’ on controlaven

L’esborrador núm.6


Diari de Sabadell El passat 7 d’octubre la classe de 3r. d’ESO va anar al diari de Sabadell per visitar-hi les instal.lacions i introduir-nos al món periodístic. El senyor Manolo Lamas, professor d’universitat i assessor del diari, ens va fer la xerrada, també va ser corresponsal durant molts anys. Ens va explicar de què viu un diari, i la situació econòmica dels diaris espanyols en l’actualitat. A més, vam aprendre els tres tipus de diaris: sensacionalista, seriós i híbrid. També ens va explicar les característiques pròpies del Diari de Sabadell, per exemple: hi apareixen notícies en català i en castellà, surt tots els dies excepte el diumenge i el dilluns, dóna només informació de Sabadell i de la seva àrea d’influència i utilitza el color. Ens va ensenyar a diferenciar els diferents tipus de lletres que utilitza un diari. En acabar la xerrada vam pujar a veure la redacció, i vam voltar una estona per allà, i vam poder fer preguntes als periodistes. Finalment, ens van fer una foto i vam tornar cap a l’escola. Mònica Baños i Andrea Collado (3r. d’ESO)

L’esborrador núm.6

Fotos de grup de 3 ESO ˄˅ Diari de Sabadell

Fundació Mona El 14 d’octubre les classes de 5è. i 6è. de primària vam anar d’excursió a la Fundació Mona, que està a prop de Girona. La Fundació Mona és un lloc on rescaten i cuiden ximpanzés que han estat maltractats i han estat

en circs fent espectacles o que els gravaven per a anuncis, pel·lícules i després els deixaven tancats en gàbies a les fosques i només els obrien per donar-los menjar i aigua. Judith Galán 6è

Quan vam arribar, la monitora es va presentar i ens va explicar les normes que s’havien de complir durant 5


la visita: no riure, no cridarlos, no fer gaire soroll ni tampoc fer fotos amb flaix, sinó els recordarien el seu passat quan estaven en circs o fent-los fotografies, etc. Marina Arévalo 6è

Després, vam començar la visita i vam estar observant els ximpanzés que sortien dels seus dormitoris. Els ximpanzés estaven separats en dos grups; en un hi havia tots els mascles joves i, en un altre, un grup que formava una família. Éric Agudo 6è

N’hi havia molts, però el que més em va impressionar, va ser un que només tenia el dit polze, els altres els havien amputat perquè es mossegava les mans de l’estrès que tenia. Paula Roca 6è

Un altre que es deia Àfrica estava molt humanitzada i li costava comunicar-se amb els altres. Havia tingut una malaltia al pèl que li queia i tenia la mandíbula trencada.

Després els vam anar a preparar menjar. Ens van donar uns tubs que tenien molts forats, hi havíem de posar fulles i entremig una cacauet i un tros de poma, després més fulles i una nou i també cereals. Ho feien d’aquesta manera perquè així els ximpanzés han de pensar i fer servir el cap per aconseguir el menjar. Patricia Rodríguez 6è

Més tard, vam veure una pel·lícula on es veia com es va construir aquesta fundació, també ens van ensenyar un anunci en el que utilitzaven mones per a fer-lo. També vam veure com rescataven alguns ximpanzés de les seves gàbies i els portaven cap a la fundació. En acabar la visita vam anar a dinar a un parc i vam estar una estona fins l’hora de tornar. Va ser una visita molt interessant i també molt divertida.

Érika Baena 6è

6

També vam veure com una mena de piscina gran però amb, crec que eren minerals, i estava gairebé tot marró i amb bombolles que explotaven una mica. També vam anar com a una sala, es veia des de dalt aigua amb clor que s’estava desinfectant, la monitora ens va ensenyar com barrejava l’aigua amb el clor, i sortia l’aigua de color rosa molt claret, podia sortir de quatre tonalitats de rosa, però no era molt fort. Vam veure fotos de la potabilitzadora , vaporitzadora ... La monitora ens va ensenyar uns cartells que mostraven que hi havia molt poca aigua dolça al món, de com malbaratàvem l’aigua, etc. Ens ho vam passar molt bé. Eli Palomo (5è. de primària)

Éric Collado 6è

Companyia d’Aigües

Míriam Muñoz 6è

També hi havia una mona que es deia Romie que li feien tenir fills i els prenien per vendre’ls. A la fundació Mona s’ha retrobat amb dos fills seus: la Sara i el Nico.

da.

El 20 d’octubre, la classe de 5è. va anar a visitar la Companyia d’Aigües de la nostra ciutat, allà vam veure moltes coses. Vam observar com es netejava una mica l’aigua, malgrat no estava desinfecta-

Cal Taulís Comencem un nou curs i amb aquest, motxilles i llibres nous, classes noves i nous “profes”… i sobretot nous viatges! Dijous 28 d’octubre, els cotxes taronges i els cotxes blaus del Tu-tut vam agafar les nostres motxilles i els

L’esborrador núm.6


María Escusa P3

nostres cistells de castanyeres i vam anar a la recerca del Follet de la Tardor. L’autocar ens va portar fins a Granera, on ens esperaven uns monitors amb molta marxa i moltes ganes de gresca! Tots junts vam fer una llarga passejada pel bosc, seguint unes carbasses que el Follet havia perdut pel camí i va ser d’aquesta manera com el vam trobar! El Follet ens va rebre amb una guitarra i vam compartir amb ell moments molt especials, que encara no hem oblidat ni oblidarem mai!! Va ser fantàstic! Els més valents i eixerits no

L’esborrador núm.6

van trigar gaire en aproparse i intentar estirar-li de la barba, i els més poruguets, es van anar apropant amb el so d’aquella guitarra que ens va fer ballar a tots! Els cistells van tornar a l’escola plens de fulles, carbasses, glans, cargols… i sobretot plens de curiositat, d’interès, de rialles, de somriures i de molts records! Va ser un dia molt mogut i divertit, on no vam parar ni un moment. Això va fer que a la tornada a l’escola, la soneta passés pel nostre costat xiulant ben fluixet, i sense adonar-nos, els nos-

tres petits ja havien tancat els ullets… Ssssh! Un nou curs, un nou viatge i molts més per fer! Nosaltres seguirem viatjant cada dia amb els nostres infants, al pati, al mercat, al teatre, a l’escola dels “grans”… i fins i tot a la lluna! I és que per als més petits, cada dia és un viatge diferent, ple d’aventures, de creativitat, d’imaginació,… Així som els infants i la nostra manera de veure el món! Mil petons i fins la propera! Maite Mesa

7


Jordi Gutiérrez P5

Anna Barragán P4

L’esborrador núm.6

9


El Mercat Divendres, 5 de novembre, al matí, Cicle Inicial va anar al mercat de la Creu Alta. Vam anar a veure totes les parades de menjar, vam visitar la fruiteria, la carnisseria, la xarcuteria , el forn de pa, la peixateria i la parada dels llegums. Vam mirar els preus del menjar que hi ha-

10

via i vam apuntar els preus del pollastre, del xai, de la botifarra i de la vedella . La parada que més m’agrada és el forn de pa perquè el pa m’agrada molt i també les pastes .

Dibuixos de: Clàudia Torres 1r Júlia Pons 1r Laura Puertas 1r Milagros González 1r Noelia Rodríguez 1r Silvia Belmonte 1r Nerea Cortés 2n

M’ho vaig passar molt bé amb tots els meus amics al mercat. Xavi Cadevall

(2n. de primària)

L’esborrador núm.6


L’esborrador núm.6

11


Crèdit de Síntesi a Granera Aquest any, un dels grups de 3r. d’ ESO (grup 1) va anar del 17 al 19 de novembre a Granera. El dimecres, a la tarda, ens vam instal·lar i vam anar a dormir perquè estàvem molt cansats. El dijous, al matí, després d’esmorzar vam anar a l’ hípica “El Serrat”, situada als afores de Moià. Realment ens ho vam passar molt bé! Teníem els cavalls amb noms molt curiosos com: Éboli, Pinotxo, Tasmània,

12

Trompeta, Doraemon, Llengut, Nuk, Romina, Lilith, Bon noi, Fúria. Primer els vam raspatllar i vam cuidar d’ells una estona.

ensenyar el vocabulari de l’hort en anglès. I, a la tarda, cap al col.le, però no volíem tornar, però això sí, feia molt de fred!

Vam anar a buscar els cascs, les regnes i selles per als nostres cavalls. Després, vam practicar amb el monitor Jordi i vam intentar jugar a horseball, però molts vam passejar per allà amb els cavalls. Era una mica difícil! Quan vam acabar, vam anar a L’Esclopet on ens van servir el dinar. A la tarda, alguns del grup vam anar a buscar bolets, però no vam trobar gaires. El divendres vam fer el curs de fotografia amb el Jaume i vam estar a l’hort amb la Shima i l’Oriol que ens van

Sandra Aroca, Núria Parejo, Sergio Ruiz, Mònica Baños, Melani Alfaro, Iván Pérez i Andrea Collado (3r. ESO)

Bus de les Professions Dilluns, 22 de novembre, la classe de 4t. d’ESO va anar a visitar el Bus de les Professions, un bus que recorre bona part de Catalunya, per informar-nos dels batxillerats, però sobretot, dels cicles formatius actuals. Vam veure un Power Point sobre els diferents iti-

L’esborrador núm.6


neraris per estudiar, varen repartir uns fullets informatius i ens van explicar quin pot ser el nostre futur professional. La veritat és que va ser una sortida molt interessant, encara que vam sortir una mica desanimats perquè realment ens van explicar que el batxillerat és molt dur, però ens va servir per adonar-nos que si veritablement ens proposem aconseguir el que volem, afrontant tots els obstacles Yaiza Peña (2n. curs Cicle Mitjà) que ens vagin apareixent pel camí, ens en sortirem. M’ho vaig passar tan bé que La diabetis es divideix en tornaria a repetir! tres tipus diferents: Iván Arévalo Diabetis mellitus tipus i Clàudia Medrano (4t. d’ESO)

Les piscines municipals Joan Serra El 2 de desembre els alumnes de Cicle Mitjà (3r. i 4t.) vam anar a les piscines municipals Joan Serra. Vam fer aiguagym i spinning. L’aiguagym és com fer aeròbic, però dintre de la piscina. El que més em va agradar va ser l’spinning, fèiem exercicis amb la bicicleta al ritme de la música. El monitor va fer un joc molt divertit. Ens posava una cançó i havíem d’endevinar el títol o el cantant. Qui l’endevinava, guanyava un punt. Qui més punts tenia era qui guanyava.

L’esborrador núm.6

David Aguilar (4t. de primària)

Món científic: La diabetis La diabetis és una malaltia crònica, per ara incurable, que és provocada per l’escassetat o manca d’insulina, fet que impedeix a l’organisme absorbir el sucre (glucosa) de la sang i fer-lo servir com a font d’energia, fet que fa que es mantingui a la sang en nivells superiors al normal (72’146mg/dl). Això, amb el temps, causa malalties del cor, ceguesa, insuficiència renal i altres problemes.

1: També anomenada insulinodependent. Sol afectar a persones joves i és produïda per una disminució de la secreció d’insulina per les cèl. lules β dels Illots de Langerhans. Pot arribar a ser letal si no és tractada diàriament amb insulina. Aquesta és injectada, habitualment, per via subcutània. Per a evitar l’excés de glucosa i sucres a la sang s’ha de seguir una estricta dieta: 50-60% d’ hidrats de carboni, 10-15% de proteïnes i 20-30% de greixos. També s’ha de ferexercici i controlar estrictament els nivells de sucre. Diabetis mellitus tipus 2: També anomenada no insulinodependent. Afecta habitualment a persones de més de 40 anys, es produeix perquè les cèl·lules de l’organisme no assimilen

13


prou bé la glucosa, fet que fa que el nivell d’aquesta augmenti. És necessari fer esport i seguir una dieta equilibrada. Si en el tractament d’aquest tipus de diabetis l’alimentació i l’exercici físic han estat insuficients, s’administren antidiabètics orals, que són pastilles que ajuden a regular el nivell de glucosa en sang. Diabetis gestacional: Aquesta variant de la diabetis es produeix com a conseqüència dels canvis hormonals propis de l’embaràs. Cal fer una mica d’exercici físic i seguir una dieta equilibrada fins al final de l’embaràs. Si amb això no s’aconsegueixen els objectius desitjats, caldrà iniciar un tractament farmacològic amb insulina. Què és la insulina? Per a qui no la conegui és una hormona que és fabricada pel pàncrees, que s’encarrega d’emmagatzemar la glucosa dins de les cèl·lules dels músculs i del fetge. La cèl.lula antagonista és el glucagó que s’encarrega d’alliberar aquesta glucosa en cas de baixada de sucre, és a dir, serà com el “generador” d’energia del cos. El dia internacional de la diabetis: El passat 14 de novembre, dia mundial de la diabetis, va complir 20 anys. El lema d’aquest any és “prevenció i educació en diabetis”. El

14

lema durarà tot un lustre, de 2009 a 2013, perquè la prevenció i l’educació són pilars fonamentals. Iván Pérez (3r. d’ESO) i Iván Arévalo (4t. d’ESO)

Entrevista a Éric Agudo Per conèixer de més a prop la diabetis, hem pensat fer unes preguntes a un alumne de 6è. que és diabètic i que ens ajudarà amb les seves respostes a entendre millor com es pot conviure amb ella. Quants anys fa que et van diagnosticar la diabetis? Fa 9 anys. Va ser difícil assimilar-ho? Sí, molt difícil.

El punxar-se i controlar-se tantes vegades al dia. Quins consells recomanes als diabètics per poder dur a terme una vida normal? Mantenir una vida sana, dur una dieta equilibrada i fer molt esport. Per què és tan important seguir una bona dieta i practicar exercici físic? Per a tenir un bon control del sucre. És veritat que els diabètics han de tenir especial cura dels peus i dels ulls? Per què? Sí. On “ataca” la diabetes és als ulls i peus. Després també pot afectar els ronyons, etc. i pot comportar problemes vasculars…

Per controlar el nivell de sucre, et controles tu sol o necessites ajuda? El controlo jo sol. Consideres que és més difícil ser diabètic de petit o de gran? De petit costa molt perquè no entens el que et passa, però de gran crec que més, ja que t’has d’adaptar a nous hàbits, és un canvi molt important. Què és el més pesat de la diabetis?

L’esborrador núm.6


Crònica d’un viatge Aquest estiu un grup de professors del col·legi hem viatjat a Gàmbia. Ha estat un viatge de cooperació, de companyonia, d’amistat i de vacances!! Hem estat vuit dies a Àfrica. Per alguns, la primera vegada que trepitjaven aquest meravellós continent. Hem fet visites turístiques, intentant passar desapercebuts...fet que ha estat impossible. Hem conviscut amb persones del país que ens han ajudat a entendre millor que les coses més senzilles d’aquí, són dificilíssimes allà; hem compartit el viatge amb gent que té ganes de millorar el nostre món i hem conegut uns

L’esborrador núm.6

nens i unes nenes que aviat podran anar a l’escola: a la “Bakkary Beray Memorial Nursery School “. Aquest és el nom que li han donat a l’escola que entre tots hem construït a Gàmbia. Hem conegut unes famílies felices de veure’ns, contents de conèixer-nos i de poder-nos saludar i també amb ganes d’agrair-nos el que entre tots hem aconseguit: la seva escola!. Us podeu imaginar el que pot passar a Gàmbia en un viatge de cooperació? De tot! Hem passat calor (tanta com vulguis), hem rigut fins a fer-nos mal la panxa i també hem deixat anar alguna llàgrima en veure que la vida no somriu a tothom, en veure que tenim molta sort de ser i viure on som i de poder compartir allò que tenim amb ells. Per a alguns de nosaltres

viatjar aquest estiu a Gàmbia ha estat l’inici d’una altra manera de veure les coses, d’una altra manera de viure i pensar. Aquest estiu la vida ens ha plantat el somni acomplert davant dels nassos. Aquest estiu la vida ens ha ensenyat que hi ha coses per les que si val la pena lluitar. Aquest estiu ens hem demostrat que alguna cosa pot millorar en aquest món. Aquest estiu alguna cosa ha canviat dins nostre... ...aquest estiu hem anat a Gàmbia! Xavi Palà i García

Cap de Projecte

15


Entrevista a Anna Llinàs

És la tutora d’Educació Infantil 3 anys i, a més, logopeda. A quin any vas començar a treballar al col·legi? Al 1989 vaig començar a fer suplències i al 1992 vaig començar a fer la primera tutoria a P-5. Què volies ser quan eres petita, vas encertar amb el teu futur? Sempre he pensat que volia ser mestra. De fet, quan era petita, sempre jugava a “senyoretes”. Amb una de les meves millors amigues d’infantesa sempre jugàvem a fer de mestres. I, mira ara, som mestres totes dues.

16

Consideres que és més difícil ensenyar als nens petits o als grans? Penso que no hi ha un nivell més fàcil o difícil per a ensenyar. La clau està que t’agradi la feina per a saber entusiasmar i encuriosir els alumnes, siguin grans o petits. Tenir una bona dosi d’entusiasme és bàsic per a fer una bona feina amb els teus alumnes, siguin de l’edat que siguin. T’agrada viatjar, on t’agradaria anar? Sí, m’agrada molt. Ara per ara he de fer viatges de curta distància perquè amb els nens petits a casa no és possible fer desplaçaments molt llargs. M’agradaria tornar a visitar Manhattan i viatjar a Marràqueix. Et satisfà la feina que fas, la canviaries? No, no la canviaria la meva feina, doncs és la que he triat fer perquè sempre m’ha agradat. És una feina dura com moltes d’altres, però per a mi és molt gratificant. M’agrada molt treballar amb nens i, ara per ara, no la canviaria per una altra feina. Quines són les teves aficions? (llegir,parlar,escoltar música...) M’agrada fer punt de creu, llegir i escoltar música, però el que més m’agrada és jugar amb els meus fills. Penses que la feina de professor/a està ben valo-

rada? Crec que sí. Penso que moltes vegades no és l’ofici de professor que està menystingut, sinó l’autoritat i la responsabilitat que són dues característiques de la professió.

Quina diferència hi ha entre els grans del Tu-tut i els nens de P3? Les principals diferències entre uns i els altres són l’autonomia i desplaçament on els nens de 3 anys tenen aquests aspectes molt més assolits que els de 2 anys; un altre aspecte és el control d’esfínters, molts dels grans del Tu-Tut encara porten bolquers i a P-3 això ja ho tenen més superat. Una altra diferència és el llenguatge, els nens i les nenes de 3 anys han enriquit molt el seu vocabulari, tenen una expressió molt més clara i entenedora. Finalment, una altra diferència és el joc. Els nens de 2 anys encara fan un joc molt solitari i molt egocèntric. En canvi, els nens de 3 anys encara que estan en una fase força egocèntrica, ja comencen a sentir la necessitat de tenir companys per compartir i interrelacionar-se.

L’esborrador núm.6


Entrevista A Lorenzo Aaron Alfaro Vargas El passat diumenge 24 d’octubre, un alumne de l’escola Servator, Lorenzo Aaron Alfaro Vargas, de 1r. d’ESO, va guanyar el títol de campió d’Espanya de Quadcross. Sí, sí com escolteu el nostre Lorenzo. I ara perquè el conegueu millor li farem unes preguntes: Quan vas començar amb aquesta afició? Des de ben petit. Als dos anys em van comprar un quad, per a mi i la meva germana ( però la majoria de vegades l’agafava jo ), als vuit anys vaig començar a córrer al campionat d’Aragó i als nou vaig començar amb el campionat d’Espanya (fins al dia

L’esborrador núm.6

d’avui). Avui dia també faig el Campionat Open Zona Norte. Com t’ho fas per guanyar? Entrenant cada cap de setmana, fent esport amb la bicicleta, anant a les carreres i cuidant el meu quad! Has caigut alguna vegada? T’has fet molt mal? Sí, moltíssimes vegades. Home, doncs, una mica, al braç dret hi anaven tots els cops. Quins han estat els circuits que més t’han agradat? Albaida, un del millors circuits d’Espanya, pels bots i les seves baixades i pujades. Zuera, per la variació de salts, la sortida, l’organització i la grandària del circuit. Vas cometre alguna errada en aquesta carrera? Sí, dues: La primera va ser que vaig sortir malament, penúltim, i després vaig fer una remun-

tada. I la segona va ser que es va cremar el circuit elèctric i els pares dels meus companys em van ajudar a arreglar-lo. Què es penalitza en una carrera de Quadcross? No pot sortir un quad amb moto de motocross perquè sinó no podrà córrer més. Si ja s’ha penalitzat dues vegades al mateix pilot li treuen la llicència i fins als tres anys no pots córrer. T’ha satisfet assabentarte que ets el guanyador d’Espanya d’aquest any en la teva categoria? M’ha agradat perquè no m’ho esperava, però amb totes les meves forces i la meva il·lusió ho vaig celebrar aquell mateix dia amb tothom. Moltes felicitats!!!

17


On és el David? La Laia, l’Andrea i la Dana són tres germanes. La germana més gran és la Dana que té 14 anys, l’Andrea té 6 anys menys i la més petita és la Laia amb 6 anyets. Un dia les germanes anaren a casa d’un amic anomenat David. Van trucar a la porta i no contestava ningú. La porta era oberta, van entrar i cridaren: - David! No va respondre cap dels propietaris de la casa. Van pujar les escales que portaven a l’habitació d’en David, però no era enlloc. La finestra estava oberta i al terra hi havia un líquid enganxifós. Van baixar un altre cop les escales i sortiren de la casa buscant el propietari d’aquell líquid que s’havien trobat a l’habitació. La Dana i l’Andrea estaven parlant tranquil·lament quan, de sobte, la Laia va sentir un soroll esgarrifós i es va endinsar en el bosc ella sola. Passats uns minuts la Dana i l’Andrea van exclamar: - I la Laia? On s’ha ficat ara! - Estic aquí! M’he escapat! - Ai, que caic! – va dir la Laia. La Laia s’havia enganxat a aquell líquid apegalós. L’Andrea i la Dana van caure també i quedaren atrapades al parany. Però, entre totes, van tenir

18

una idea que va ser la següent: La Laia es va agafar fort d’una branca mentre la Dana i l’Andrea l’animaven dient: - Vinga va, agafa’t fort, tu pots! Vinga! Va!... Amb un gran esforç van poder escapar d’aquell líquid fastigós. Llavors la Laia va córrer altre cop vers la casa d’en David. Va arribar cansada, però encara no havien coincidit amb en David i els seus pares. Quan es va fer fosc van tornar-hi i van trobar a la Laia a la porta que havia anat a buscar ajuda. Quan la Laia va veure venir els pares d’en David, els va preguntar: - On és el David? Els pares van contestar: - Avui era a l’habitació ben tranquil i quan el vam cridar perquè baixés a dinar ja no ens va contestar, aleshores vam pujar per veure què passava. Hi trobàrem un líquid verd, la finestra oberta i vidres pel terra. Des de llavors no hem sabut res més d’ ell. Els pares van preguntar: - Laia, per què volies a en David? - Necessito la seva ajuda per alliberar a l’Andrea i la Dana, ja que s’han quedat atrapades a dins d’un líquid verd que hem trobat al bosc. - Nosaltres et podem ajudar

– van dir els pares. Tots es van dirigir cap al bosc. Després de molt esforç van aconseguir treure-les d’aquell líquid repugnant. Es van posar tots molt contents que sortissin d’aquell lloc tan estrany i van tornar a casa d’en David. Al cap d’una estona de remenar entre els apunts que en David guardava al seu calaix de l’habitació, s’adonaren que aquell líquid era un experiment que estava preparant el David feia molt temps i li hi havia caducat. Les tres germanes, l’Andrea, la Dana i la Laia, van entendre tot el que passava ja que l’experiment va vessar al terra i en David va caure a sobre de l’experiment que es va convertir en una cosa estranya i, vet aquí que així ho van entendre tot! Tots van anar cap al bosc. Van buscar per tot arreu en David, però no el van trobar. Trobaren un munt d’aquest líquid verd, però en David no era enlloc. Finalment, van saber que aquell líquid tan estrany era d’en David i van pensar que s’hauria convertit en un monstre, van buscar-lo per tot arreu i el van trobar! Era la criatura més esgarrifosa que s’havia vist mai. Els pares i les nenes es van apropar dient: - Monstruet David, vine cap aquí que no et farem res... Els pares tenien tanta por que, per un moment, van

L’esborrador núm.6


pensar que allò no podia ser el seu fill, però en el fons, sí que sabien que l’ era. Tenia el cap més gran que una pilota de futbol, els ulls de color verdós i molt grans. També tenia els peus molt petits, el cos molt gras, 6 dents, 4 cabells, 3 dits a cada mà i una orella més gran que l’altra. Tots van exclamar: - No pot ser aquest en David! Però malgrat la seva aparença, era ell. Aquesta mala sort d’haver caigut el pot de l’experiment a sobre d’ell li havia canviat totalment la seva vida. Tots es van quedar de pedra en esbrinar que era en David, en realitat, el causant d’aquell problema que va fer que caiguessin les tres nenes en aquell parany tan estrany. Immediatament, el pobre noi monstre es va posar a plorar desconsoladament ja que s’havia adonat de tot el mal que havia causat. Llavors, aquelles llàgrimes li van començar a lliscar per tot el cos, i increïblement a mesura que mullava la seva pell en David s’anava transformant com era abans. Tots es van posar molt contents que tornés a la realitat, en David. Finalment, com era de nit, els pares d’en David van convidar les tres germanes a un gran sopar i de postres un pastís de xocolata deliciós i regals sorpresa per a cadascuna de les nenes.

L’esborrador núm.6

Per finalitzar, la Dana, l’Andrea i la Laia, juntament amb el David, van convertirse en uns amics inseparables per sempre més. I qui no ho vulgui creure que no ho vagi a veure! 50 anys després... Les “nenes” diuen: -te’n recordes d’aquella aventura tan fascinant que vam viure quan érem nens? El David va respondre: -És clar que me’n recordo perfectament! I tots junts van començar a recordar totes les aventures que havien viscut i no van parar de riure pensant com havia canviat tot... Andrea García (2n. d’ESO)

Racó informàtica Aquest trimestre em centraré a explicar en què consisteix l’ ‘’spyware’’ i com desfer-se’n d’ell.

Què és l’ spyware? L’ spyware difereix de l’adware en què aquest és tècnicament legal encara que no èticament correcte, mentre que l’ spyware és una variant del segon que és maliciós i reservat, que s’aproxima més a un ‘’troyano ‘’ que a l’adware ja que ve disfressat com un altre programa i s’instal·la sense

el vostre coneixement. Molts cops s’aprofiten de les vulnerabilitats dels vostres buscadors Webs per a instal·lar-se d’amagat i extreure informació que després és utilitzada per a enviar-vos publicitat abusiva, alguns són tan sofisticats que permeten enregistrar cada pulsació del teclat per tal d’esbrinar noms d’usuari, contrasenyes, etc. Encara que no tots els spyware són dolents, són considerats nocius tots aquells que realitzen funcions amb el desconeixement de l’usuari. Però hi ha una part dels spyware que són utilitzats per empreses per a controlar i bloquejar el trànsit dels ordinadors que utilitzen els empleats, són exemples Spector Pro d’ Spectorsoft que grava tot el trànsit Web, enregistra totes les pulsacions, arxius rebuts i enviats i altres coses.

Com desfer-se dels spyware? Desfer-se’n és més fàcil dirho que fer-ho, per a aquesta tasca es poden utilitzar diversos programes com AdWare de Lavasoft, SpybotSearch&Destroy, ambdós són gratuïts.

Ad-Ware: com l’ utilitzo? Per a eliminar els spyware del vostre ordinador, cal executar el programa un

19


cop instal·lat i realitzar un escaneig del sistema per a detectar-los i que el programa els elimini automàticament, això si es descarrega la versió gratuïta, ja que si escolliu la versió de pagament, el programa escaneja automàticament l’ordinador i elimina els spyware automàticament. Spybot- Search&Destroy: com l’ utilitzo? Igual que a la versió gratuïta d’ Ad-Ware, cal executar l’escaneig manualment i el programa s’encarregarà d’ eliminar els spyware automàticament. Com protegir-me Seguint uns quants consells disminueix en gran mesura el risc que un spyware infecti el vostre sistema: - No obriu links de missatges que no conegueu el remitent o la pàgina a la que us dirigeixi aquest. - Escanegeu els programes que voleu instal·lar abans de fer-ho. - Utilitzeu un anti-spyware com Ad-Ware. Espero que us resulti de profit aquesta petita aportació i si teniu qualsevol dubte, utilitzar·Google no costa res. Iván Pérez Alonso (3r. d’ESO)

Curiositats - Per què la mascota dels Picapedra és un dinosaure, si l’home mai va conviure amb ells? - On està l’altra meitat del Mig Orient? - Fins a on es renten la cara els calbs? - Si quan se’t cau una torrada amb mantega cau sempre pel costat d’aquesta i si llences a un gat al buit sempre cau de peu, si li enganxes a un gat una torrada amb mantega a l’esquena boca amunt, com caurà? - Si Déu ens mira tota l’estona...no ens està envaint la nostra privacitat?

A continuació, malalties curioses: Anasognosia: Malaltia que acostuma a produir-se quan un traumatisme fa malbé la part dreta del cervell i paralitza la part esquerra del cos. En alguns casos, el pacient veu el seu braç paralitzat, però creu que es mou. Si se li demana que es cordi els cordons de les sabates, ho intentarà fer amb una sola mà i, evidentment, no ho podrà fer, però ell creurà que sí. Negligència hemisfèrica: És el deteriorament dels cen-

20

tres visuals d’un costat del cervell que provoca que el malalt només vegi la meitat de les coses. Un malalt, per exemple, només menjarà el costat esquerre del plat, escriurà en el costat esquerre o només es cordarà la sabata esquerra. Visió cega: Els malalts semblen totalment cecs, almenys respecte a una part del seu camp visual. Si se’ls pregunta si poden veure un objecte en una zona la resposta és negativa. Però si se’ls obliga a senyalar l’objecte indicaran on és correctament. Per tant, poden veure però no són conscients. Amok: Té lloc a l’illa de Java i Indonèsia. Trastorn en què l’individu, després de patir una forta vergonya social, comença a córrer destrossant tot el que troba al seu pas, matant animals i persones incloses. Normalment les persones l’acaben matant per ser un perill. Els qui sobreviuen, mostren una amnèsia total sobre el transcorregut. Prosopagnosia: Malaltia on el malalt veu totes les cares com si fossin la mateixa, incloent-hi la seva. Per poder identificar-los es fixen en altres formes visuals, el cabell, el cos,etc. Síndrome de Riley-Day: Incapacitat per patir el do-

L’esborrador núm.6


lor. El malalt no té tacte, és per tant que el que li hauria de fer mal no li fa. És una malaltia que encara que no ho sembli és molt greu. Per exemple, si el malalt s’està cremant ell no ho notarà, i altres dolors més intensos, tampoc.

La secció de secretaria En aquest nou número de la revista, hem fet una entrevista a tot el personal de secretaria, perquè conegueu una mica més la gran tasca que té a la nostra escola. Ángeles Pallarés: -Com funciona la secretaria? Les funcions són molt variades, està la part administrativa i de paperassa relacionada amb els alumnes. Per exemple: atendre les peticions; d’entrevistes, tant de direcció com de professors; portem el tema del menjador; dels alumnes; dels autocars; les sortides; control de l’assistència a classe; trucades a pares i mares; fer fotocòpies; atendre els alumnes que es troben malament o es fan mal i moltes coses més que em deixo al tinter. En definitiva, per mi la secretaria és un punt de trobada per a tots nosaltres.

L’esborrador núm.6

-Normalment, esteu molt ocupats? Ocupats estem tots el dies, sempre tenim coses per fer aquí a secretaria, hi ha dies millors que d’altres, però el més important és acabar el dia el millor possible.

titular del centre. En canvi, el conserge és qui atén les necessitats del centre i la recepció de visites, així com també procura la conservació de les diferents dependències del centre. -Com es pot aconseguir aquest treball?

Lluís Lindo: -Quines són les activitats fonamentals que es fan? Doncs a part de les tasques administratives, també atenem els nois o noies que es fan mal o es troben malament, control d’incidències i, sobretot, sempre tenir un somriure per a tothom. -A part d’estar a secretaria, què més fas? A part de les tasques ja esmentades i que de ben segur me’n descuido alguna, estic juntament amb la Rosa Aymerich a la Servator Store, també vaig a fer Educació Física amb l’Eugeni a Cal Balsach, a part de qualsevol urgència que pugui sortir a l’escola. Anna Graells: -Quina diferència hi ha entre la secretaria i la consergeria? La secretaria pertany al personal administratiu i la consergeria al personal de servei general. La secretària és qui té al seu càrrec la direcció administrativa del centre, de la qual respondrà davant del

(Riu)... Estudiant força, sent responsable i repartint molts currículums. Rosa Serrano: -Quan s’obre la porta i quan es tanca? Al matí, a les 8:15 h obrim la porta, i a les 9:00h la tanquem. Després, obrim a les 12:45 h i tanquem a les 13:00h. A la tarda, obrim a les 15:15h i tanquem a les 15:30h i tornem a obrir, a les 17: 15h i tanquem quan ha marxat tothom. -Costa molt controlar les assistències, menjador i totes les altres feines? A vegades és una mica complicat, perquè quan truquem resulta que ja ha arribat el nen o nena, perquè tenia metge o alguna altra cosa. Així però, normalment, es pot controlar bé. Salvador Vilaplana: -Com vas aconseguir entrar al Servator? Fa 14 anys que estic aquí, 21


més concretament des de 4t d’ESO, que ja treballava aquí, amb els altres companys que jo tenia. -Què penses sobre els teus companys de treball? (Amb un somriure a la cara)... Excel·lents! Es porten molt bé, són amables, simpàtics, agradables... Però a vegades, ens enfadem, però sempre se soluciona.

Patrocinadors

22

L’esborrador núm.6


23

L’esborrador núm.3


Profile for Arturo Muñoz Ustrell

L' Esborrador 6  

Revista del col·legi Servator

L' Esborrador 6  

Revista del col·legi Servator

Profile for servator
Advertisement