__MAIN_TEXT__

Page 1

L’esborrador núm. 3 · La revista del

Col·legi Servator

revista 3.indd 1

15/12/2009 9:28:44


revista 3.indd 2

15/12/2009 9:28:45


Professorat de la Llar d’infants Tu-tut · Professorat del Col·legi Servator (Educació Infantil, Primària i Secundària.

COORDINADORA · Laura Homs DISSENY I MAQUETACIÓ · Raül Garcia Castilla COL·LABORADORS · Jordi Corominas director · Artur Muñoz Informàtic · Secretaria,

EQUIP DE REDACCIÓ · Iván Arévalo · Ruth Agudo · Ainhoa Espada · Genís Moreno · Pedro Rafael Ozuna · Meritxell Pérez · Javi Robles · Rebeca Rodríguez · Adrià Torrejón revista 3.indd 3

4 Racó de direcció 6 Tu-tut Granera 8 L’efecte Mateu 10 L’educació, cosa de tots

11

Mostra de bolets

11

Xip, xap...Vi!

14 Excursió a l’ÍMAX 15 L’art del cos humà 16 Sortida al Diari de Sabadell 16 Sortida a Ràdio Sabadell 18 Gimnàs Municipal 19 Sortida al teatre St. Vicenç:

“La celestina”

19 Sortida en anglès a Vapor Buxeda 20 Sortida a l’Aquàrium 21 Granera caltaulís 22 Servator store 23 Entrevista a Sandra Bonet 24 Sortida Granera 25 Activitats extraescolars 26 Entrevista a Eugeni López 27 Els amics 28 Racó de Gàmbia - unpasmés 30 Ciència 34 Poesia 36 Curiositats 41 Activitats previstes 41 Recordeu 42 Passatemps 45 Extra

Aquesta revista pertany al grupservator, maquetada i escrita per membres del grup i alumnes del Col·legi Servator.

15/12/2009 9:28:46


va penjar el “Ja és Nadal –almenys aquí-!”, i qualsevol els diu res. Després van venir els llums que, aquest any s’apaguen més d’hora perquè tots veiem que això de la crisi és real arreu, i ara tot el protocol de felicitacions i esperar que ens toqui la loteria.

Sembla, però, que aquest any el fred de fora i del que ja no ens recordàvem, s’ha endinsat al cor. Potser estic trist perquè des que era petit no suporto veure la gent patir i, en veig molta. Tanmateix i, com li he dit avui a una amiga que té la mare malalta, suposo que Amics, la vida són etapes i que estimar-te i estimar els qui t’envolten, sentir-te estimat, és el més Divendres tarda, les quatre, a punt de “pont”... important i pel que realment val la pena viure. 2n. d’ESO assaja cançons de Nadal. A fora fa fred, però no neva. No tinc clar si quan jo era Bé, volia dir-vos que el dia nou d’aquest petit (abans-d’ahir...) nevava més, o és que mes serà el desè aniversari del meu càrrec tanta “tele” i pel.lícules americanes se m’han de director del col.legi. 10. Potser és perquè acabat posant dins el cap. De fet, fa quatre “visc en una escola” però, realment, el número dies que érem a l’estiu, però El Corte Inglés

4

revista 3.indd 4

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:28:46


deu és tan bonic! No és el meu (5), però és

implicar-m’hi al màxim (ja que ho faig, ho miro

aquella nota que sempre vols treure quan ets

de fer bé, no?!); si malgrat esforçar-m’hi tant

estudiant i la que vols veure dels teus alumnes

com puc, no me’n surto, dedicar-me a una

quan ets professor; el davanter-centre dels

altra activitat (rectificar és de savis i, s’aprèn

equips de futbol que és qui es pressuposa que

tant de tot i de tothom!); penso que si jo estic

marca els gols (!), els nostres dits, la distància

bé, els del meu voltant estaran millor.

que pots córrer “bé” havent entrenat, el temps de les reunions breus, el preu del menú amb

Bé, amics, aquesta ha estat una etapa molt

IVA i beguda-cafès inclosos, l’hora tranquil.la a

bonica de la meva vida i estic de veritat molt

casa... els deu anys de director!

agraït amb tothom amb qui he compartit grans moments i d’altres de tan tristos. Així alhora,

Quan preguntem als nostres alumnes “què

vull que aquells que no podran llegir aquestes

voldran ser” de grans i els fem activitats

ratlles

d’orientació, no els preguntem durant quant

nosaltres, ressonin al Servator per sempre i és

temps voldran dedicar-se a allò. Penso a

que, segurament, tots tenim un trosset de la

més, que cada vegada més hem de donar-li

seva ànima i això ens fa més forts.

però

que

seguiran

sempre

amb

a la resta de coses la importància que tenen. El temps de cadascun de nosaltres és tan

Bon Nadal.

valuós que no podem malgastar-lo. M’explico: si m’enfado, que em passi de pressa (no hi

JORDI COROMINAS i DÍAZ

guanyo res allargant-ho més); si faig quelcom,

Director

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 5

5

15/12/2009 9:28:47


revista 3.indd 6

15/12/2009 9:28:49


Tu-tut a Granera Ja hi tornem a ser... Hem començat un nou curs i els petits viatgers del Tu-tut venim amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de fer nous viatges. I ara amb la Tardor, que ni fred ni calor, ens hem carregat les motxilles a l’esquena, i amb molta il·lusió hem anat a Cal Taulís, a Granera. Oooh! Quina meravella! La Fada de la Tardor ha fet que les fulles , les castanyes i les pinyes caiguin, i que els bolets i els cargols tornin a sortir... Ella ens ha ensenyat coses màgiques i per això tots guardem un gran record! El nostre hort estava ple de carbasses, i com som tan curiosos, amb molta cura, tots hem agafat una per regalar-la als nostres pares. Aquest viatge tan divertit ha acabat per tancar-nos els ullets a la tornada a casa, i és que,tantes emocions en un mateix dia, ens han esgotat! Ara, només esperem seguir compartint amb vosaltres les nostres aventures, plenes de descobertes, d’emocions, de somnis i de la màgia de la nostra rialla, la rialla dels infants. Bon viatge! Maite Mesa

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 7

7

15/12/2009 9:28:53


L’ efecte Mateu

Analitzant el funcionament d’ aquest constructe, podem diferenciar-ne dos mecanismes. -En primer lloc, el referent o criteri utilitzat per

analitzar el valor de les persones, objectes. Quan llegeixes la cita: “A qui té, se li

-En segon terme, l’aplicació que fem, en cada

donarà perquè en tingui a vesar, i al qui no té se li

moment, d’aquest criteri, ve lligat amb la memòria,

prendrà el poc que té per donar-li al qui més té”,

a la relació que establim entre el contingut del

em resulta tremendament forta i injusta, però al

criteri i la persona que tenim davant.

mateix temps real. Domina el món. El primer en donar-li nom al fenomen de potenciar

Hi ha alumnes que vistos des del criteri que

al qui té i deixar de costat al pobre, al qui tot ho

hem escollit, poden semblar poca cosa, i sense

fa malament, al qui no té, va ser Merton. Aquest

adonar-nos els privem d’ una bona part d’

autor va fer les seves observacions dintre del

estimulació i cada vegada notem que el seu

camp de la ciència. Va constatar que els científics

valor és més minso.

amb més nom, amb més fama, eren els més

les condicions perquè la millora es faci més difícil

consultats. Posteriorment ho va observar en altres

en aquella persona. Recordem “la profecia que s’

camps. En un àmbit on s’ha constatat la realitat

autocompleix”, “l’ efecte Pigmalió”, “ l’efecte halo”.

molt forta de l’efecte Mateu ha estat a la banca.

En realitat, són conceptes molt a prop de l’efecte

Rumors negatius tenen uns efectes immediats,

Mateu.

Nosaltres estem posant

tremendament destructius. Un altre és l’esport. Si observem als nostres alumnes, fàcilment podem

8

revista 3.indd 8

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:28:54


arribar a la conclusió que no han tingut prou

El punt més important per controlar les

temps per desenvolupar tanta deficiència com a

conseqüències que implica l’ efecte Mateu

vegades presenten.

creiem que és el criteri que escollim per analitzar, classificar, avaluar les persones, les

La variable interna com a element explicatiu

obres d’arts, els comportaments... La pluralitat

és molt limitada en molts casos. Cal percebre

de criteris veiem que pot disminuir l’ aïllament

al noi/a dintre d’un entorn, que l’ ha concebut

que pateix un alumne/a, l’ oblit que experimenta

per segona vegada. A més de ser engendrats

una persona, el menyspreu d’un fet. És cert que

físicament,

aquesta pluralitat es fa difícil, sense una amplitud

experimentem

una

segona

concepció i aquesta és social.

dels nostres criteris, dels nostres punts de vista.

Si mirem al nostre voltant hi ha actuacions que

Hi ha algú que deia que té més influència sobre

estarien recolzades en una estructura piramidal,

un alumne/a les expectatives que tenen sobre

es premia a una persona i els altres queden

ell, que les pròpies qualitats personals. Quan de

fora, com certs certàmens, controls, lloances...

mi s’espera fracàs, fracasso, quan s’espera èxit,

Hi ha altres estructures més participatives, que

triomfo.

reparteixen els premis en diferents graduacions,

Amparo Nebot

la qual cosa permet valorar a més persones. Aquestes

estructures

disminueixen

l’efecte

Mateu.

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 9

9

15/12/2009 9:28:54


L’educació, cosa de tots

infants. Hi ha d’haver espais i temps perquè les famílies puguem passejar, aprendre juntes, divertir-se, participar en la vida ciutadana... Les famílies hem de fer opcions educatives també en el lleure; s’educa de forma diferent al Parc Vallès, en una excursió a la muntanya, en un partit de bàsquet amb l’equip de l’escola, o

Aquest curs escolar hem estrenat la

anant al teatre, per exemple.

Llei d’educació de Catalunya, una llei de país en paraules del conseller Sr. Ernest Maragall.

Per potenciar el civisme i els valors democràtics

Aquest fet ha provocat que el debat de l’educació

amb l’escola no n’hi ha prou. Si volem ciutadans

aparegui, una vegada més, en la majoria de

i ciutadanes amb esperit crític, compromesos,

mitjans de comunicació situant únicament

participatius,

a l’escola com la institució responsable

del

amb la natura i exigents, necessitem entitats

procés educatiu dels nostres fills i filles. Al meu

culturals, clubs esportius, empreses, mitjans

entendre aquesta és una premissa equivocada.

de comunicació, professionals, comerciants,

Considero l’educació com una realitat que

polítics... compromesos en l’educació dels

transcendeix l’àmbit escolar, és una qüestió que

nostres infants i joves. El projecte d’educar ha

ens afecta a tots, el que el conseller en diria una

de ser compartit per ser eficaç. Els pròxims

qüestió de país.

reptes són una economia educativa, unes

responsables,

respectuosos

relacions laborals educatives, uns mitjans de Penso que educar és triar un camí on cada

comunicació educatius, un comerç educatiu, un

passa endavant ens ha de fer millors. Per

urbanisme educatiu... D’educació, mai no se’n

a mi, millors vol dir persones més lliures i

té prou, i tothom se n’ha de fer coresponsable,

responsables, amb més capacitat per treballar i

sols d’aquesta manera, assolirem les demandes

per conviure, per estimar i per ser feliç, per saber

que el futur ja ens planteja.

i crear coneixement. Persones que hauran de fer un país més democràtic i solidari, segur i

Jordi Setó

acollidor, un país dinàmic que crea riquesa i sap compartir-la, culte i integrador, que basa la convivència en el respecte, que es reconeix en la seva història i que acull els qui van arribant per fer camí plegats. Considero que els educadors més importants som les famílies, però no ho tenim fàcil. Hem de conciliar els temps de treball i els temps dels

10

revista 3.indd 10

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:28:54


Mostra de bolets

peus d’atleta, els llevats i les floridures.També ens va ensenyar una caixa on hi havia posat un bon boletaire i una altra amb un mal boletaire. Finalment, ens va ensenyar molts bolets, però el que més em va agradar va ser el pet de llop perquè quan el tocaves li sortien espores. A mi la sortida em va agradar molt i he après

El divendres 30 d’octubre la classe de cinquè va

molt dels fongs.

anar al Casal Pere Quart de la Rambla de Sa-

Judith Galán

badell.

(5è. de Primària) Vam veure molts bolets com, per exemple, el pet de llop, el reig bord... La monitora es deia Adelaida i ens va ensenyar moltes coses. Feien invents, però només en va funcionar un, que consistia en què amb aire sortissin espores d’un bolet. Ens va explicar que no tots els bolets tenen peu, anell o volva, no tots neixen a fora de terra, la tòfona, per exemple, neix sota terra. Van criar gírgoles en una bossa de palla. Hi havia diferents tipus de fongs:els que fan bolets, els

Xip, Xap... ...Vi! El dilluns 26 d’octubre de 2009, els nens i nenes d’Educació Infantil 3, 4 i 5 anys, vam anar d’excursió a Sant Martí Sarroca (Vilafranca del Penedès) per conèixer l’extens món de la vinya, el raïm i el vi. Vam realitzar l’activitat de la verema a la casa de colònies L’Estol. Vam anar a la vinya i allà vam poder observar els ceps i uns monitors molt simpàtics ens van explicar les parts principals: arrels,soca,sarments,pàmpols,flors...

llavors,

cada nen/a vam poder collir una mica de raïm i el vam posar a la trepitjadora. Natàlia González (5è. de Primària) L’esborrador núm.3

revista 3.indd 11

11

15/12/2009 9:28:56


Després ens vam treure les sabates i els mitjons, ens vam rentar els peus i en petits grups vam aixafar el raïm tot cantant: “Xip,xap,xip,xap. Trepitgem raïm, fem most, fem most pels que estem aquí.” Quan vam acabar de fer el most el vam provar i ens va agradar molt perquè era molt dolç. Després de dinar vam anar amb l’autocar a les bodegues Torres i allà vam pujar a un tren que ens va portar a passejar per les vinyes del voltant i després vam poder entrar a dins de les bodegues, on se’ns va explicar i vam poder veure el procés per obtenir vi. Ens ha agradat molt la sala on hi havia moltes, moltíssimes...bótes on “dorm” el vi. Allà hem hagut de fer molt silenci perquè si es despertava el vi llavors no seria gaire bo. També hem vist la màquina que embotellava el vi i el posava en caixes. Al magatzem hem vist milions d’ampolles tombades on també “dormia” el vi. Quan hem acabat la visita ens han convidat a un got de most que estava molt fresquet i ens ha agradat molt. Després hem pujat a l’autocar i hem tornat a l’escola molt contents perquè hem après moltes coses i ens ho hem passat molt i molt bé. Alumnes i mestres d’Infantil

12

revista 3.indd 12

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:28:56


L’esborrador núm.3

revista 3.indd 13

13

15/12/2009 9:29:07


14

revista 3.indd 14

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:29:08


L’esborrador núm.3

revista 3.indd 15

15

15/12/2009 9:29:09


Sortida al

Diari de Sabadell

(que és una barreja dels dos tipus). El Diari de Sabadell només explica notícies de Sabadell i de poblacions dels seus voltants; si és una notícia important a nivell mundial només l’explicaran si hi ha algun ciutadà de Sabadell implicat. El senyor Manuel Lamas, que era qui ens explicava el

El dia 19 de novembre la classe de 3r. d’ ESO

funcionament del diari, també va explicar que

va anar a veure les instal·lacions del Diari de Sa-

aquí a Espanya no llegim gaire en comparació

badell perquè a Lengua Castellana treballem els

amb altres països d’Europa... també vam veure

mitjans de comunicació.

la redacció i vam observar de prop com treballa-

Atès que les instal·lacions són més aviat petites

ven els periodistes.

ens vam haver de dividir en dos grups: el primer

Per últim ens vam fer una foto, cada grup per

grup va anar amb l’Anna Miralles i l’Eva Viñas.

separat, la qual va sortir al diari.

El segon grup va anar acompanyat per l’Anna

La sortida va estar bastant bé perquè vam po-

Miralles i la Laura Homs.

der conèixer el funcionament del diari.

Al Diari no només vam veure les instal·lacions, sinó que també vam aprendre que hi ha tres ti-

Iván Arévalo

pus de diaris: el seriós, el sensacionalista i l’híbrid

3r. d’ ESO

Sortida a

Ràdio Sabadell

Cap a les 11.00 h, aproximadament, les professores van decidir que quatre alumnes (Iván Arévalo, Aleix González, Nerea González i jo) intervinguéssim en directe al programa “A bona hora”. La presentadora ens va preguntar sobre diferents mitjans de comunicació, com el diari i la ràdio, els

El passat 2 de desembre la classe de 3r. d’ESO va anar a visitar les instal.lacions de Ràdio Sabadell. Vam sortir del col.legi a les 10.00 h i vam arribar-hi a les 10.30 h. Un cop allà, una noia que es deia Alícia ens va mostrar la tercera planta (anomenada “programes”) i ens va explicar que allà hi treballaven els productors; seguidament, vam baixar a la segona planta on tenen les cabines, o “peixeres”, com les anomenen ells, i vam poder observar com treballaven les seccions de notícies i esports.

16

revista 3.indd 16

nostres gustos musicals, de medecines... de diversos temes. Ens ho vam passar molt bé, va ser una bona experiència. Després d’intervenir en aquest programa ens van fer una fotografia. Quan vam arribar al col.legi, professors i companys havien escoltat les nostres intervencions al programa. Marta Gimeno 3r. d’ESO

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:29:09


L’esborrador núm.3

revista 3.indd 17

17

15/12/2009 9:29:16


GimnĂ s municipal

revista 3.indd 18

15/12/2009 9:29:20


Sortida al Teatre Sant Vicenç: “La Celestina”

Sortida en Anglès a Vapor Buxeda Last Friday fourth of ESO went to the Vapor Buxeda and we learned about the factory Vapor

El dia 16 de novembre la classe de 3r. d’ ESO va

Buxeda and its history. First, Alba, the guide, in-

anar a veure l’ obra “La Celestina” al teatre Sant

troduced herself and immediately she showed

Vicenç. Tot seguit faré un breu resum:

us pictures of the factory in the past. She told us

Tot comença quan Calisto s’enamora de Meli-

the Buxeda Brothers were the ones who orde-

bea, però aquesta el rebutja. Llavors Calisto re-

red the construction of the textile factory.

corre, gràcies a Sempronio, un dels seus criats,

They were the first ones to introduce the steam

a Celestina, una alcavota que regentava una

engine in Catalonia and they were big textile ma-

casa de cites.

nufacturers.They bought the best machine of

Celestina s’alia amb els criats, Pármeno i Sem-

the moment, the steam engine called Wolf. The

pronio, i els facilita dues prostitutes de la seva

guide told us that the workers lived in bad con-

casa de cites.

ditions. They lived with their families in the fac-

Celestina aconsegueix a través de mentides i

tory, in modules and they worked up until sixteen

una mica de bruixeria que Melibea s’enamori de

hours and the children worked from the age of

Calisto. Calisto li dóna a Celestina una cadena

eight. Later the factory was bought by the Mer-

d’or. Quan els criats van a demanar la seva part,

cantil Sabadellense that rented small parts of the

la Celestina es nega i ells la maten. Després ells

factory to different businesses.

són atrapats i ajusticiats amb la mort.

The visit consisted of a video and a “tour” to ex-

Calisto mor quan escolta un criat que vigilava

plore the different parts of the factory.

que no el veiés ningú en les trobades amb Melibea, barallant-se, llavors ell puja el mur, cau i

Adrià Torrejón

mor. Melibea es suïcida perquè no pot viure sen-

(4t. d’ESO)

se ell. L’ obra acaba amb un resum de l’obra sobre l’amor. Després de la representació els actors van sortir a l’escenari i vam poder preguntar el que volguéssim sobre l’obra. Iván Arévalo (3r. d’ESO)

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 19

19

15/12/2009 9:29:20


Sortida a l’Aquàrium verinós que tenien allà; posteriorment, a l’aquari gran vam veure el peix lluna que era gegant i El dia 20 de novembre els alumnes de 5è. i de

també vam veure el pterigòpodes dels taurons.

6è. vam anar a l’Aquàrium de Barcelona per tal

Quan vam acabar, vam anar al laboratori per

de conèixer la vida dels peixos. Quan vam arri-

fer un taller sobre els taurons, vam tocar una

bar-hi, vam esmorzar a les portes de l’Aquàrium

dentadura, també vam veure ous de tauró, eren

i com que vam arribar-hi d’hora, vam visitar

molt estranys i, fins i tot, vam mirar la seva pell

l’estàtua de Colom i vam passejar per la Ram-

pel microscopi.

bla. Després vam tornar i la monitora, que es

Per acabar, vam dinar i ens van deixar voltar pel

deia Sabina, ens explicava aquari per aquari,

Maremàgnum.

vam veure tot tipus de peixos i, per sort, vam

A mi em va agradar molt perquè va ser molt di-

veure com es movia el peix pedra que era el més

vertit i interessant.

Teodora Bolovan (6è. de primària)

20

revista 3.indd 20

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:29:24


Granera caltaulís

de fulls interessants per recordar. El record, sí, l’essència d’una experiència personal que molts nois i noies d’aquesta ciutat voldrien experimentar. Però per no avorrir-vos, us n’explicarem tres: La primera, sortida a l’hípica “El Serrat”. El matí del dijous, una vegada s’ha esmorzat, ens diri-

Ens ho hem passat molt bé!!!

gim a l’hípica que hi ha al poble de Moià. Primer, després d’observar com és i quins animals con-

Crit unànim de tots els alumnes que han passat

viuen a l’hípica, on no només hi ha cavalls, es

aquest trimestre per Granera; muntar a cavall,

van a buscar els valents (cavalls) que s’hauran

visitar una granja, classes de cuina en anglès,

de deixar muntar pels alumnes “servatorenys”.

jocs d’orientació per

I aquí comença la

Castellterçol, conduir

nostra feina: raspa-

kars, treballar a l’hort,

llar, parlar, tocar... i,

taller de fotografia...

el més divertit; mun-

són algunes de les

tar! Ai, ai, ai... aquell

activitats

que cau, aquell que

realitzades

riu, aquell que té por...

aquest any.

però tots sortim d’allí L’objectiu de Granera

amb ganes de repetir

no és només assolir

i enamorats d’aquell

els continguts i proce-

preciós animal. Però

diments de les activi-

no només passegem

tats treballades, sinó

amb el cavall sinó que

també

la

també fem iniciació al

part més actitudinal;

“Horseball”: un esport

aconseguir

cohesio-

semblant al bàsquet,

nar millor el grup, gau-

però a sobre del ca-

dir i respectar un nou

vall.

entorn, ser responsa-

(segur que amb dues

potenciar

ble d’un mateix...

Divertidíssim!!!

o tres sessions més podríem participar a campionats d’aquest esport).

Podríem explicar totes les activitats una per una, i ben segur que escriuríem tot un seguit

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 21

La segona, la cursa de Karts al Circuit d’Osona.

21

15/12/2009 9:29:28


A la tarda, després d’haver dinat al restaurant

vert, enciam... una bona graellada de verdures!

L’Esclopet, anem cap a Vic. L’adrenalina dels

Però el que ens agrada de l’hort Servator, és que

nois i noies comença a aparèixer. Quins ner-

és fruit del treball de tots els alumnes de l’escola!

vis! Tothom té moltes ganes de pujar a un Kart

Per cert, qui sap si algun dia a la “Servatorsto-

i simular ser el nou Fernando Alonso o el jove

re”, la botiga del col·le, es podran vendre cebes,

Jaume Alguersuari. Tots amb el casc posat i

tomàquets o enciams del nostre hort...

cinturó de seguretat, comencen a fer sonar l’accelerador... brrrrrrrruumm, brrrrrrrumm!!! A

Amb totes aquestes activitats a Granera, i tam-

poc a poc, van sortint tots a pista. No guanyarà

bé amb d’altres que fem i treballem a col·le, els

aquell que primer arribi, sinó aquell que faci el

qui som del Servator ampliem –sens dubte- el

millor temps. Endavant!

nostre currículum, ampliem coneixements, habilitats, experiències, vivències i records que ens

I la tercera, una de les activitats noves d’aquest

fan, segur, una mica més especials, una mica

any, l’hort. Primer de tot descobrir el que ja hi ha

més únics... una mica millors persones!

plantat, identificar les plantes aromàtiques que envolten l’hort, saber per a què serveixen els

Equip de Granera

compostadors... i, finalment, plantar! Què hem

Oriol Berch, Artur Muñoz, Xavi Palà i Xavi Vila

plantat? Coliflors, cebes, porros, espinacs, juli-

servatorstore Hola a tots i a totes!!! Som la Rosa i el Lluís, els de la SERVATORSTORE.

Alguns de vosaltres ja ens heu vingut a visitar i,

Aquest article l’hem fet per presentar-vos la nostra

d’altres, ja ho fareu més endavant.

nova botiga.

Us esperem al carrer Canonge Joncar, no cal que hi feu compres, podeu venir a veure-la i, de passada, fem petar la xerradeta. Aprofitem per desitjar-vos molt BON NADAL A TOTS! Rosa Aymerich i Lluís Lindo

22

revista 3.indd 22

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:29:32


Entrevista a Sandra Bonet

4. Què és el que t’agrada

més.

més de la teva feina? I el

9. Toques algun instrument?

que menys?

Sí, el piano.

La recompensa d’obtenir el somriure d’un nen. El que Entrevistem a la tutora de 1r. de

menys, haver de castigar.

primària i a la professora de música, Sandra Bonet. 1. Quina ha estat la vegada que has passat més vergon-

10. Sempre has volgut ser mestra? Per què? Sempre, des de petita. Perquè

5. Consideres que

sempre m’ha agradat molt en-

l’assignatura de música està

senyar. Quan tenia 13 anys, un

prou valorada?

cop per setmana els feia clas-

És clar que no.

ses de piano als meus veïns.

ya? Anava amb la

11.Però,

meva filla pels

com a hob-

grans

ma-

bie?

gatzems i la

Sí,

Clara (filla) va

més a més

agafar

em pagaven.

unes

però

a

polseres i les va col.locar al

12. Feies

cotxet...

classes de música o

2. Com vas

eres autodi-

arribar al

dacta?

Servator?

Vaig

L’antiga pro-

co-

mençar a es-

fessora de música era amiga

6. Quin/s estil/s musical/s

tudiar música als 6 anys en una

meva i em va comentar que

t’agraden més? Per què?

acadèmia de Mollet. I als 12

El rock. Perquè té molta marxa.

anys vaig començar a estudiar

marxava.

al Liceu de Barcelona. 3. A part de la música, quines altres aficions tens?

7. T’agrada ser tutora? Sí, molt.

Anar al cinema, llegir, anar de tendes, anar a la platja (a l’hivern o a l’estiu).

13. Fins on vas arribar? Vaig continuar estudiant al Li-

8. Estàs contenta de portar la teva filla aquí?

ceu fins a la universitat, i vaig arribar fins a 8è. de piano.

Sí, és clar. Així la puc veure

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 23

23

15/12/2009 9:29:33


Sortida a Granera

de la tardor. Vam haver de fer proves de tota mena: -plantar les faves a l’hort –anar al galliner per buscar-hi ous –fabricar-nos un barret –aprendre noms de

El divendres 27 de novembre, tots els nens i ne-

bolets –posar-nos una berruga i un nas –encis-

nes de Cicle Mitjà vam anar a Granera. Pel camí

tellar pilotes a la pista de bàsquet –resoldre labe-

hi havia moltes corbes, per això alguns es van

rints i enigmes… i moltes més coses divertides.

marejar. Finalment, vam arribar a Cal Taulís i ja

Finalment, vam resoldre el misteri del lloc on es-

ens estaven esperant l’Oriol, el Xavi i l’Artur.

taven amagades les monedes i ens les vam po-

Mentre estàvem esmorzant vam sentir una ex-

der repartir entre tots. Després vam dinar i uns

plosió i va aparèixer l’Oriol tot brut i amb un so-

quants vam anar a jugar a bàsquet, d’altres vam

bre a la mà. Resulta que en aquell sobre hi havia

continuar plantant a l’hort, d’altres vam anar a

un missatge per a nosaltres de la bruixa de la

fer-nos fotos, d’altres a passejar… fins que ja va

tardor que preguntava si la podíem ajudar a tro-

arribar l’autocar per tornar a l’escola.

bar un tresor de monedes que havien amagat

Va ser un dia molt i molt divertit.

els follets del bosc. Nosaltres ens vam organitzar per grups, ens van

donar un mapa i va començar la gran gimcana

24

revista 3.indd 24

Rosa Aymerich

(tutora de 2n. curs de C. Mitjà)

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:29:34


Activitats extraescolars

ens ho transmeten. És impagable veure la cara dels nostres alumnes quan aconsegueixen una cistella, quan fan un gol o quan simplement fan allò que els agrada. I tot això és gràcies al suport que mares, pares i familiars els doneu i pel gran esforç que dia rere dia feu perquè els vostres fills

Tots els dies de la setmana, tan bon punt finalitzen les classes, més de 130 alumnes del nostre centre es dirigeixen a realitzar l’àmplia oferta d’activitats extraescolars. Començant per les activitats culturals: com la guitarra, el piano, el reforç, la ludoteca i continuant amb les esportives: aerodance, bàsquet escolar, bàsquet federat, futbol, iniciació esportiva, karate i batuka, han trobat una magnífica resposta per la vostra part. A principis d’octubre va començar el bàsquet federat amb els nostres equips cadet i júnior del Servator-Sentmenat que han mostrat una progressió molt positiva, ambdós han trobat equilibri entre el número de victòries i derrotes. A principis de novembre van començar a competir els nostres equips de bàsquet escolar aleví

siguin feliços. En nom propi i de tots els nens/ es, vull agrair-vos molt sincerament la vostra col·laboració, vull agrair-vos els esforços que feu per portar als nens/es a entrenar i a jugar els partits, per viure tan intensament els partits, transmetre-ho als nens i donar-los aquesta empenta que tant necessiten i sobretot, per ser una afició modèlica. Per últim, no vull acabar aquestes línies sense agrair a tots els entrenadors/es, professors/es, monitors/es, la seva brillant tasca, tan i tan important per al desenvolupament dels nens, i animar-los i engrescar-los perquè continuïn sent la part més important, juntament amb els nens, d’aquesta bonica història. Molt bones festes a tots i MOLTÍSSIMES GRÀCIES per tot.

i benjamí, i els equips de futbet femení i masculí, tenint fins ara tots ells uns resultats prou bons. Però per sobre de tots els resultats, vull destacar

Sergi Padilla i Cuenca (Coordinador activitats extraescolars)

la passió amb la que viuen cada partit aquests jugadors/es, el bon ambient que es respira entre ells, el seu impecable comportament esportiu i l’esforç i les ganes amb què competeixen. Els nostres alumnes són feliços practicant el seu esport preferit i això, no hi ha victòria que ho pugui pagar. Quan em van proposar, juntament amb el Jordi Talló, coordinar les activitats extraescolars del Servator, no vaig dubtar ni un instant. No hi ha cosa que m’ompli més, que veure els nens feliços i quan estan fent esport els nens ho són i

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 25

25

15/12/2009 9:29:34


Entrevista a Eugeni López

6.A part del Servator a quin/s altre/s llocs treballes? Al Club Natació Sabadell (CNS). 7.Què prefereixes, el Club Natació Sabadell o

Entrevistem a Eugeni López, professor d’Educació

el Servator?

Física de l’ESO i entrenador de natació al Club

Això és preguntar a qui estimes més, a la mare

Natació Sabadell.

o al pare. Sento amor pels dos.

1.Quines aficions tens?

8. Com t’ho fas per treballar a dos llocs?

Llegir, fer esport, submarinisme i veure la tele

Quadrant molt bé els horaris i amb la meva

(riu).

moto. El Servator m’ajuda molt en això.

2.Per què vas decidir ser professor d’Educació

9.Per què creus que costa tant de respectar

Física?

l’esportivitat

Perquè com que jo era esportista, vaig voler

esportives com, per exemple, el futbol?

continuar amb l’esport.

És un problema d’educació en global i crec

en

determinades

disciplines

que tots han de passar per alguns estaments 3.Quants anys portes al Servator?

en algun moment. És molt fàcil criticar a l’àrbitre

Crec que vaig començar el 1998...

sense haver-ho estat mai.

4.Com hi vas arribar? Vaig enviar un currículum i em van trucar.

10.T’agradaria ser tutor d’algun grup? Sí, però pels horaris no tindria temps.

5.A quins altres llocs t’agradaria treballar? Ara mateix sóc feliç on sóc.

26

revista 3.indd 26

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:29:34


Els amics

Els meus millors amics es diuen: Marc, Èric, Marina, Judith, Carlos, Patricia, Álex, Víctor i tota la classe en general. A vegades ens barallem, altres juguem, ens

Els amics poden viure a prop de casa teva, ells

apreciem, riem junts, fem dolenteries, però

et poden ajudar i jugar amb tu. Ells sempre estan

sobretot ens estimem.

al teu costat, també pots tenir amics que visquin

No vull acabar la redacció sense parlar d’un

molt lluny i quan els tornes a veure, et fa molta

amic molt important que aquest estiu va tenir

il.lusió i et poses molt content.

un accident i va morir, es deia JOAO, ell em va

Per exemple, els amics del Campus de Bàsquet,

ensenyar a fer avions de paper, em va donar una

els de vacances, els de tennis, etc. També, molt

pàgina web, el seu mòbil i el seu messenger.

importants, són amics familiars com els meus

Jo, cada cop que faig avions de paper me’n

cosins, gaudim fent coses junts.

recordo d’ell i sempre estarà amb nosaltres

Però ara parlaré d’un grup d’amics que és molt

perquè és el nostre amic.

important: el de l’escola, ja que passo moltes hores amb ells. Hi ha alguns que juguen a

bàsquet, fan aerodance i alguns guitarra i altres

Jordi Pastor

activitats.

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 27

27

15/12/2009 9:29:34


revista 3.indd 28

15/12/2009 9:29:40


unpasmés continua

Els qui quedem, que som aquí, ens queda el més dur: continuar! Continuar pensant que l’objectiu és molt i molt bo, que val molt la pena... Hem aconseguit moure un munt de gent, moure alguns sentiments que teníem un pèl amagats (no extingits), moure diners per enviar a l’Àfrica, in-

Ara fa més d’un any, i això ho he explicat un munt de vegades, el Jordi em va dir d’anar-nos-

tentar fer alguna cosa més pels qui encara tenen menys ... ser millors!!.

en a Gàmbia, en un viatge de cooperació d’un projecte solidari, amb uns no-coneguts de Castellar. La proposta, si bé estranya, era intrigant. Després de no pensar-hi massa... ja viatjàvem

Us asseguro que, amb tot el que ha suposat el que hem endegat, avui som millors perquè pensem en algú altre, pensem una mica menys en nosaltres, som millors perquè ens unim per a fer-

cap a Gàmbia!

ho i som millors perquè ho estem aconseguint i, A la tornada, i engrescats com estàvem, vàrem

per això, no vull que ens rendim!

decidir començar un projecte nosaltres, al nostre col·le i va aparèixer Unpasmés!! (un nom que, a dia d’avui, el diem amb la boca ben oberta, se’ns omple!). El vam proposar al claustre i la re-

Ànims i, de tot cor, gràcies a tots per tot!

Xavi Palà i García

buda va ésser espectacular: els professors, els pares, els nens... Amb el temps hem quedat una part d’aquells engrescats; el temps, la feina, els fills, els pares, les nostres parelles ... també ens necessiten , és lògic!

I ja sabeu... www.unpasmes.blogspot.com

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 29

29

15/12/2009 9:29:44


revista 3.indd 30

15/12/2009 9:29:46


ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS

ca de les plantes és l’eradicació de les males herbes; aquestes són difícils d’eliminar, però es tracta d’inhibir el creixement sense que això perjudiqui el cultiu. L’enginyeria genètica ha proporcionat la solució mitjançant la tecnologia “Roun-

Un organisme transgènic o modificat genèticament (OMG) és aquell al qual, per mitjà de l’enginyeria genètica, s’hi ha introduït un gen anomenat transgèn, procedent d’un altre organisme, perquè expressi una determinada característica que es considera una millora. Els aliments transgènics deriven dels organismes modificats genèticament. Amb l’enginyeria genètica introduïm en un ésser viu un o més gens que no hi són presents de manera natural, i per això a partir d’aquesta introducció el transformem en un organisme transgènic. Els gens introduïts procedeixen d’una espècie diferent i tenen com a finalitat conferir-li noves capacitats o propietats que abans no tenia: resistència a plagues i herbicides, producció de substàncies d’interès medicinal o nutricional, adaptació a sòls específics, resistència a sequeres i temperatures extremes, millores en la resistència dels productes després de la collita, entre d’altres. A més, en ser incorporats de manera estable en el seu genoma, hi provoquem una transformació genètica que es transmetrà a la descendència. Les plantes i els cultius transgènics La modificació genètica de les plantes i dels cultius es produeix en l’actualitat de forma molt habitual. A través de la modificació s’intenta aconseguir més productivitat en els cultius o millorar els aliments produïts. Una de les aplicacions de la modificació genèti-

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 31

dup Ready” de l’empresa Monsanto.“Roundup” és un herbicida que pot matar gairebé qualsevol planta. La gràcia és que els investigadors de Monsanto van introduir gens en llavors de diferents conreus anomenades “Roundup Ready”, que tenen una resistència innata a l’herbicida, de manera que quan es ruixa el conreu amb l’herbicida, les males herbes moren mentre que el conreu no queda afectat. Una altra aplicació dels transgènics està relacionada amb el bacteri Bacillus thuringiensis (Bt), que ataca de forma natural les cèl·lules de l’intestí dels insectes, de manera que l’insecte mor. El bacteri fou identificat per primer cop el 1901, quan la població de cucs de seda de Japó va ser delmada. Es va utilitzar com a pesticida per primer cop a França el 1938. El bacteri produeix una toxina que només afecta als insectes, ja que el seu intestí té un pH elevat, just el medi que necessita la toxina per activar-se. Durant l’era de la tecnologia de l’ADN recombinant, es van plantejar la possibilitat d’introduir el gen de la toxina Bt en el genoma de les plantes de conreu, en lloc d’utilitzar el bacteri com a pesticida i regar enormes extensions de terreny. Això implicaria dos avantatges enfront l’ús de pesticides; en primer lloc, només els insectes que ataquen el cultiu estarien exposats a la toxina. En segon lloc, el fet d’implantar el gen de la toxina Bt en el genoma de les plantes fa que cadascuna de les seves cèl.lules produeixi la toxina, de manera que qualsevol part de la

31

15/12/2009 9:29:47


planta que sigui atacada per un insecte, farà que

agent que el fa madurar). Els investigadors de

aquest mori per ingestió de la toxina.

Calgene van pensar que podrien inhibir el gen

Actualment tenim una gamma completa de cul-

de la PG, de manera que el tomàquet es mantin-

tius de disseny Bt, entre els que destaquen el

gués dur durant més temps. El que va passar és

blat de moro Bt, el cotó Bt, la soja Bt i la pa-

que la classe de tomàquets que va utilitzar Cal-

tata Bt. Tots aquests conreus no necessiten

gene era especialment tova i insípida, amb poc

l’aplicació de pesticides, perquè la planta pro-

gust i poca aroma. Va ser un triomf tecnològic,

dueix la toxina gràcies al gen del bacteri intro-

però no comercial.

duït en el seu genoma. Es calcula que des del

La biotecnologia podria servir també per millorar

1996 el resultat d’utilitzar cultius Bt ha estat una

el perfil nutritiu de determinats aliments, la qual

reducció anual de nou milions de litres de pesti-

cosa seria interessant per a tota la població que

cides als Estats Units.

viu en països en vies de desenvolupament. Per

Això no vol dir que, més tard o més d’hora, els

exemple, l’any 1992 la UNICEF va estimar que

insectes desenvolupin resistència a aquesta

uns cent vint-i-quatre milions de nens al món te-

toxina. Llavors caldrà desenvolupar noves solu-

nien una greu deficiència de vitamina A. L’arròs

cions al problema.

no conté ni vitamina A ni els seus precursors

La varietat de tomàquet Flavr-Savr va ser el pri-

bioquímics i, per tant, les poblacions deficitàries

mer transgènic que es va conrear i aprovar, tot

en vitamina A es concentren en les regions on

i que no va tenir èxit. Va ser desenvolupat per

l’arròs és el conreu majoritari. L’arròs daurat és

la companyia Calgene, amb base a Califòrnia.

un arròs transgènic, i encara que no conté vita-

L’any 1994 Calgene va tenir l’honor de produir

mina A, produeix un precursor de la vitamina A,

el primer producte genèticament modificat que

el betacarotè. Malgrat tot, solucionar el dèficit de

va arribar als supermercats. Calgene havia resolt

vitamina A d’aquestes poblacions no és tan sen-

un problema important en relació al conreu del

zill ja que l’absorció del betacarotè a l’intestí és

tomàquet: com portar al mercat fruits madurs en

més eficient en presència de greixos, nutrients

lloc d’agafar-los quan encara eren verds, com

que són poc abundants en la dieta d’aquestes

és habitual. El seu tomàquet, anomenat Flavr-

poblacions.

Savr (combinació de “flavor” –gust- i “saver” –

L’ús d’OMG pot tenir avantatges, però també

estalviador-) va tenir poc èxit perquè no era prou

inconvenients.

saborós i era força car.

Els avantatges són defensats per les grans

La tecnologia que van utilitzar, però, era prou

companyies productores de llavors transgèni-

enginyosa. La maduració del tomàquet es deu

ques i pels científics que treballen en el disseny,

a un gen que codifica un enzim anomenat poli-

l’experimentació i la recerca de nous productes.

galacturonasa (PG), que estova el fruit en tren-

Argumenten que, amb l’ús dels transgènics,

car les parets cel.lulars. Com que els tomàquets

s’incrementaria el rendiment de les collites. Així,

tous no suporten bé els viatges, el més habitual

els agricultors se’n beneficiarien ja que obtin-

és collir el tomàquet quan encara és verd i dur, i

drien collites més abundants i, fins i tot, diuen

després donar-li color vermell usant gas età (un

els defensors que es podria arribar a eradicar

32

revista 3.indd 32

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:29:47


la fam al món. Augmentarien també els benefi-

d’enginyeria genètica s’utilitzen gens de resis-

cis de les empreses productores d’organismes

tència a alguns antibiòtics.

transgènics i de llavors transgèniques, ja que

Les grans companyies productores de llavors

l’agricultor ha de comprar cada any noves lla-

transgèniques (Monsanto, Syngenta, Du Pont,

vors a la companyia productora. De la mateixa

Aventis i Astra Zeneca) tindrien el monopoli del

manera, augmentarien els beneficis de les em-

mercat de llavors. Els països en vies de des-

preses comercialitzadores dels productes, ja que

envolupament dependrien de la biotecnologia

aquests aguanten més temps sense malmetre’s.

d’aquestes empreses. L’alt cost de les llavors

Es reduiria també l’ús de pesticides i d’herbicides;

transgèniques portaria als agricultors a sem-

es produirien aliments rics en determinats nu-

brar grans extensions de terreny per compensar

trients i, fins i tot, aliments amb acció terapèuti-

costos, de manera que creixeria la monocultura.

ca. S’estan investigant aliments que incorporen

La normativa europea obliga les empreses a in-

vacunes per l’hepatitis B i el còlera.

corporar les tècniques necessàries per seguir el

En canvi, grups ecologistes de ressò interna-

rastre dels ingredients i facilitar-nos la màxima

cional, com Greenpeace, associacions de pe-

informació. Els productes transgènics que hi ha

tits agricultors, associacions de consumidors i

al mercat són pinsos animals i aliments de con-

molts països, especialment els de la Unió Euro-

sum humà. Tots han d’especificar a l’etiqueta si

pea, posen traves al conreu de les plantes trans-

són un OMG o si estan produïts a partir d’un

gèniques als seus territoris, i a comercialitzar els

OMG. Quan aquests productes contenen més

productes que se n’obtenen.

d’un 0,9% de transgènics, s’ha de poder ob-

Aquests grups argumenten que, en introduir

servar a les etiquetes. És obligatori transferir la

gens aliens a l’organisme, es produeixen altera-

informació sobre el transgènic i els seus derivats

cions genètiques de les espècies d’abast des-

en cada transacció o lliurament del producte al

conegut. És possible que aquestes espècies

llarg de tota la cadena alimentària. També s’ha

transgèniques tinguin avantatges adaptatius,

d’indicar la presència de qualsevol ingredient

de manera que s’adaptarien millor a les condi-

transgènic, fins i tot de les aromes i els additius.

cions del medi que no pas les espècies pròpies

Ara bé, els productes de segona o tercera ge-

d’aquell hàbitat. D’aquesta manera es perdria

neració, aliments com la llet, la carn o els ous,

biodiversitat, i també pel fet que s’afavoriria el

que provinguin de bestiar alimentat amb pinso

conreu de transgènics en detriment de les es-

transgènic, no ho han d’indicar.

pècies silvestres. Hi podria haver contaminació, si els conreus estan prou junts, de les espècies

silvestres per les espècies transgèniques, de

manera que s’obtindrien espècies híbrides.

Susanna Viñas (Cap d’Estudis d’ESO)

En les persones, el consum d’aliments transgènics podria fer augmentar les al.lèrgies alimentàries. També podria ser un problema la resistència a antibiòtics, ja que en les tècniques

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 33

33

15/12/2009 9:29:47


revista 3.indd 34

15/12/2009 9:29:48


Un àngel

La zebra

La teva mirada m’il.lumina quan parlo.

Els seus colors,

M’embolcalles amb la teva mirada.

blancs i negres, sempre els porta

Sembles un àngel

i mai els deixa,

que ha vingut

ja que de dia

a protegir-me.

i de nit, porta, el seu pijama de ratlles. Si li fan falta o no, però mai els deixa.

Tens por

Quan surt el sol els porta, ja que no se’ls treu ni per sopar. Cada any que passa, té una ratlla més i és que són els anys

Estàs a la sala d’estar,

que ella té.

a casa teva, no saps què fer, poses la tele.

Leo Luna (1r. d’ESO)

Apareix una pel-lícula nova, et poses a plorar i no saps per què. Serà un misteri? O només tens por de créixer i de viure. No saps què fer, et trobaràs sol perquè tens por.

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 35

35

15/12/2009 9:29:53


revista 3.indd 36

15/12/2009 9:29:55


revista 3.indd 37

15/12/2009 9:29:57


Fongs fosforescents

No obstant, es creu que és una resposta a la necessitat de supervivència: al brillar atrauen insectes que ajuden a dispersar les espores dels fongs, en una atmosfera on la dispersió per

En algunes regions concretes del Japó, com

vent és molt limitada. És per això que els fongs

els boscos de l’ illa de Mesameyama (Ugui) o

fosforescents només creixen en boscos nadius

a la Prefectura de Wakayama i també en zones

amb molts arbres, on els éssers humans hi han

costaneres del sud de la península de Kii,

tingut una intervenció gairebé nul·la.

Kyushu, i d’altres regions; quan és temporada

Milers de turistes fan, cada any, visites nocturnes

de pluja (entre finals de maig i juliol), els boscos

guiades pels boscos de Mesameyama per ser

comencen a omplir- se de petites llumetes

sorpresos amb aquest espectacle. Només a Japó

que semblen crear autèntiques constel·lacions

existeixen 10 varietats de fongs fosforescents.

imitades del cel.

Es creu que existeixen altres varietats de fongs

En els troncs dels arbres i en el sòl humit,

bioluminiscents en els boscos del sud de Brasil,

centenars

capaços d’emetre llum a ple dia.

de

fongs

bioluminiscents

van

apareixent. Aquests fongs emeten una llum que brilla en un to verdós. Tot i que aquest fenomen se sap que és provocat per una reacció química produïda per un enzim, encara no ha estat explicada científicament.

38

revista 3.indd 38

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:29:58


Sabies que el verí d’algunes serps pot ajudar al cor? Així és, de fet és més potent que molts dels medicaments amb aquesta finalitat. Per exemple, la serp australiana segrega una toxina del seu verí que baixa la pressió arterial i l’ estabilitza que

com ho fan els medicaments

disminueixen

la

tensió

arterial.

Això

s’aconsegueix per la síntesi d’una substància en el seu verí molt similar a la que produeix de manera natural el nostre organisme quan es pateix un infart, la qual ajuda al cos a sobreposarse de l’esdeveniment cardiovascular. Només

Quants ossos tenim a l’esquelet humà?

que la quantitat que segrega el rèptil és més gran. També tenim a l’escurçó cròtal, que en la dècada dels seixanta els laboratoris nord-americans van estudiar el verí d’aquest escurçó, amb l’objectiu d’utilitzar el poder antihipertensiu del seu verí, després d’això van crear la substància captopril,

L’esquelet humà d’un adult té 206 o 208 ossos

que ha ajudat a salvar milers de vides.

(depenent de si hi ha alguns ossos de la pelvis

D’altra

o el crani fusionats) que es complementen amb

pretenien desenvolupar un enzim sintètic que

els lligaments, tendons, músculs i cartílags. En

imités el mecanisme que realitza la substància

canvi, un nadó recent nascut té uns 231 ossos.

alfimeprasa continguda en el verí que segrega

En un adult, l’esquelet representa un 13% del

el rèptil, destruint de manera directa la fibrina i

pes total del cos, i més de la meitat d’aquests

dissol els coàguls de sang de manera ràpida.

banda,

científics

nord-americans

ossos es troben a les mans i els peus: 27 ossos a cada mà i 26 a cada peu (en total, 106 ossos a les mans i els peus). L’os més gran és el fèmur, i el més petit és l’estrep, a l’ orella interna.

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 39

39

15/12/2009 9:30:01


Assessorament jurĂ­dic integral Dret privat i Dret pĂşblic

Empreses

Particulars

Ens podreu trobar a:

revista 3.indd 40

15/12/2009 9:30:01


Activitats previstes

Recordeu

Aquest mes de desembre Infantil i Primària han anat a visitar la fira de Santa Llúcia, Infantil

Informàtica

també ha anat al cinema, han fet les cantades… i per al proper trimestre hi ha programades tot un ventall interessant d’activitats:12 de febrer,

- Dilluns, dimarts i divendres de 17.30 a 18.30 h: Artur

Carnestoltes; 24,25 i 26 de març colònies al Delta de l’Ebre, sortides, tallers, etc. Els alumnes de 4t. d’ESO volem agrair la vostra participació en la recollida d’aliments.

Biblioteca - Dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 17.30 a 18.30 h: Laia Perera

Tots sabem que en uns moments tan complicats com els que estem passant,

- Divendres de 17.30 a 18.30 h: Irene Rivera

tots i totes hem fet un gran esforç per tal de portar-la a terme. Moltes gràcies.

L’esborrador núm.3

revista 3.indd 41

41

15/12/2009 9:30:03


Passatemps

revista 3.indd 42

15/12/2009 9:30:04


revista 3.indd 43

15/12/2009 9:30:08


44

revista 3.indd 44

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:30:09


revista 3.indd 45

15/12/2009 9:30:13


revista 3.indd 46

15/12/2009 9:30:16


revista 3.indd 47

15/12/2009 9:30:21


revista 3.indd 48

15/12/2009 9:30:22


revista 3.indd 49

15/12/2009 9:30:24


L’esborrador núm.3

revista 3.indd 50

50

15/12/2009 9:30:24


51

revista 3.indd 51

L’esborrador núm.3

15/12/2009 9:30:25


revista 3.indd 52

15/12/2009 9:30:25

Profile for Arturo Muñoz Ustrell

L' Esborrador 3  

Revista del col·legi servator

L' Esborrador 3  

Revista del col·legi servator

Profile for servator
Advertisement