Issuu on Google+

Activitat radiofònica- 24-5-2011- INS Josep Serrat i Bonastre Interpretació de música i poesia, l’avantguarda del compositor Josep Maria Mestres Quadreny GUIÓ 1. Introducció: vida, obra i característiques de l’obra

2. Audició, SUITE BECHTOLD, 1 min i continua en volum baix durant l’apartat 3.

3. Impressions sobre la música 15 segons de música entre cada títol Al final 1 min de Suite Bechtold

4. Lectura d’exemples de música visual (sense música)

Al final 10 segons de silenci? 5.

Música: Sonades entre volves, per a flauta de bec, 1 min d’audició segueix la música durant la lectura del Treball de classe

al final Música: Llera de Banús, 1 min 50 s 5b.

Record d’Anna Mestres, néta del compositor

6.

Audició, SOLILOQUI PER A FLAUTA, 2 min, 1 s


7. Crèdits

Interpretació de música i poesia, l’avantguarda del compositor Josep Maria Mestres Quadreny

PRESENTACIÓ Avui ens acompanyen alumnes de 4t d’ESO i de 1r de Batxillerat de l’Institut Josep Serrat i Bonastre de Barcelona, que han realitzat una activitat interartística d’aprenentatge sobre les avantguardes a la cultura catalana, un treball de comprensió, reflexió i expressió en el marc de l’assignatura de Llengua i Literatura catalanes, i s’han centrat en l’obra musical de Josep Maria Mestres Quadreny, amb motiu de l’exposició que aquest curs 2010-2011 s’ha organitzat sobre l’obra del compositor al Centre Arts Santa Mònica, una exposició dirigida per Manuel Guerrero i Oriol Pérez.

Comptem a l’estudi de gravació amb la presència de la Iana Garcia, la Paula Rupérez i l’Anna Mestres que és néta del compositor Mestres Quadreny , totes són alumnes de 4t d’ESO, i també amb estudiants de 1r de Batxillerat, en Carles Chordà, la Natàlia Rodés, en Daniel Téllez, l’Estefania Rodrigues i la Georgina Berlanga, que han treballat d’acord amb el guió i la direcció de la professora Marta Prunés-Bosch.

PROGRAMA


1.

Introducció: vida, obra i característiques de l’obra

El compositor Josep Maria Mestres Quadreny va néixer a Manresa el 1929 i amb més de 200 composicions musicals representa les avantguardes de la cultura catalana en l’àmbit musical, des que el 1951 va conèixer el poeta Joan Brossa i els pintors Joan Miró i Antoni Tàpies col.laborant amb ells en la peça per a piano Cop de poma. El 1961 va escriure 10 peces per a violí, viola i percussió anomenades Tramesa a Tàpies, escrivint unes partitures que volien donar forma espacial i objectual a la música, alliberant el so, i dialogar amb la pintura informalista de Tàpies basada en la transformació de la matèria. Així mateix, va col.laborar continuadament amb el poeta Joan Brossa com en la creació de peces teatrals que eren accions poètiques i musicals precursores de les performances, en obres com Suite buffa de 1966 per a pianista, cantatriu i ballarina. I seguint l’obra poètica de Joan Brossa, també ha creat petits poemes musicals amb una representació pictòrica. Atret per les innovacions tecnològiques ha incorporat l’ús dels ordinadors en la creació musical.

La seva és una música d’estructures mínimes i variables que subverteixen les formes tradicionals i que es basen en la repetició, que ens invita a la contemplació, a connectar els sons i les imatges amb els significats de la nostra ment. Per a Mestres Quadreny “L’obra plenament reeixida preserva la qualitat d’enigma”.

2. Audició 1 min i continua en volum baix durant l’apartat 3. SUITE BECHTOLD

3. Impressions sobre la música


SUITE BECHTOLD La composició SUITE BECHTOLD de 1994 és una suite, composició fomada per diferents moviments, normalment 3, el principal compositor de la qual va ser J.S. Bach. La Suite Bechtold de Mestres Quadreny per a instruments de tecla està configurada per tres moviments diferenciats per una segmentació dels pentagrames que canvien de forma. Presenta pentagrames dobles en clau de sol i de fa. En el primer moviment coincideixen en harmonia veus inferiors i superiors de forma rodona, en canvi el darrer moviment només és una successió melòdica de notes de forma abstracta, una estructura que remarca el contrast.

Pausa de 15 segons HOMENATGE A ROBERT GERHARDT En l’obra musical HOMENATGE A ROBERT GERHARDT de 2002, els pentagrames es poden llegir de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. Les notes de dalt són en clau de sol, i les de baix, en clau de fa. Com més junts estiguin els pentagrames més fort s’ha de tocar, a mesura que s’allunyen els uns dels altres s’ha de tocar més fluix. Aquesta cançó està feta per a 9 instruments, que s’han d’interpretar al tempo marcat, però cada músic pot escollir el fragment que vulgui.

Pausa de 3 segons En aquesta obra HOMENATGE A ROBERT GERHARDT veiem que Mestres Quadreny ens fa una introducció on explica totes les normes que cal seguir per interpretar-la. És una obra del tot contemporània, en què no hi ha normes, on tot és ad libitum, ben diferenciat de les grans obres


clàssiques, plenes de normes, formes i estructures, com podria ser la de Bach o Haydn.

Pausa de 15 segons

VARIACIONS SOBRE UN TEMA DE HAYDN VARIACIONS SOBRE UN TEMA DE HAYDN de 1992 és una creació musical i pictòrica amb els dibuixos de Perejaume, és una composició que és un Lied. Un Lied és una forma musical ternària, composta per tres parts. La primera part i la tercera són iguals i la segona és diferent. La primera imatge té la forma d’un número 1 vist de front, i la tercera és la mateixa forma però vista des de dalt. En canvi, la segona imatge té una forma del tot diferent.

Pausa de 3 segons A VARIACIONS SOBRE UN TEMA DE HAYDN hi veiem primer les notes penjant d’un fil, després les notes desfilen com les anelles d’un arbre. El Lied és una composició breu feta per a un solista i un acompanyament de piano, que segons el meu punt de vista Mestres Quadreny representa més per a ser visualitzada que no pas tocada, com si l’hagués creada perquè el pensament de les personalitats avantguardistes poguessin gaudir del plaer de deixar volar la seva imaginació.

pausa de 15 segons CRANC-CRANC. A QUATRE MANS.


CRANC-CRANC. A QUATRE MANS és un llibre d’artista publicat el 2004 que és una creació conjunta del pintor Antoni Tàpies i del músic Mestres Quadreny. La música es barreja amb conceptes i imatges d’Antoni Tàpies. Hi és molt significativa la representació de parts del cos, sobretot la relació que s’estableix entre nombres i cossos. A la primera imatge, per exemple, veiem un peu i el número quatre, que podem intuir que fa referència al títol, A quatre mans, que podria ser una peça musical interpretada per dues persones alhora. Hi veiem més figures representant quatre mans i grups de quatre notes musicals juntes agrupades de quatre en quatre.

Suite Bechtold, 1 min d’audició

4. Lectura d’exemples de músiques visuals-

sense música

Seguint la poesia visual de Joan Brossa, el compositor Mestres Quadreny també ha creat “músiques visuals”, treballs plàstics i musicals, dibuixos amb les partitures i els signes del llenguatge musical com a obres de creació transgenèrica. Tal com ha escrit el musicòleg Isaac Diego Garcia, la música visual és una mena de forma artística híbrida entre el grafisme i la poesia visual, un espai de trobada entre les arts amb què el compositor transgredeix les fronteres del llenguatge sonor. La primera publicació d’aquestes “músiques visuals” és de 1996.

3 segons KAMINA


En la música visual KAMINA la imatge transmet la sensació que va de petit a gran i de gran a petit. Comença amb corxeres petites i es van fent grans. En el moment que és més gran hi ha una semicorxera que té un signe com un accent, com si fos per indicar la part més forta, després hi ha un decreixent amb un calderó que vol dir que la nota s’allarga fins que s’acaba el fragment musical.

3 segons SIMPOSI En la música visual amb el títol de Simposi crida l’atenció l’ús de les dinàmiques en una primera columna i de les ornamentacions en l’altra columna. En la columna de l’esquerra els quatre pentagrames són idèntics, amb prevalència de figures de petit valor (corxeres, semicorxeres i fuses). En la columna de la dreta els valors són més grans (blanca i negres), però els quatre compassos també són idèntics. Ho podríem interpretar com un diàleg en una reunió.

3 segons EUROPA En la partitura de música visual anomenada EUROPA se’ns mostra la representació de dues notes molt allunyades, una de molt greu i l’altra en un registre molt agut, per mostrar-nos al meu entendre la gran quantitat de contrastos que caracteritza el nostre continent, contrastos que van del nivell polític fins al cultural. En aquesta obra ens apareix il.lustrat un pentagrama amb dues notes amb valor de semicorxera. La primera, escrita en clau de fa en quarta línia, ens mostra un registre exageradament greu, amb 33 línies addicionals. I la segona, amb clau de sol, està en un registre molt agut, amb 24 línies addicionals.


3 segons Jo en canvi interpreto aquest dibuix musical com si Europa hagués començat en una escala molt baixa, però a mesura que ha anat passant el temps ha anat augmentant fins a canviar d’escala i cada vegada s’ha anat fent més gran fins que s’ha convertit en el més important.

3 segons SEGLE XX El segle XX va ser una època musical molt diversa, amb trencament de les figures clàssiques en molts casos. En aquesta partitura visual anomenada SEGLE XX es pot apreciar en part el desordre i la incoherència del segle passat, tot i que sempre tenint de referència unes pautes que marcaven el punt de partida de les noves tendències.

3 segons SILENCI Jo interpreto la música visual SILENCI com si signifiqués una pausa entre notes que no sona. Tot i que aquest element musical no produeix cap so, té certa importància ja que té tanta rellevància com qualsevol altra nota musical, en la mesura que les pauses són igualment necessàries a la vista de l’autor.

3 segons Únicament hi apareix un silenci de negra. Moltes vegades es creu que el silenci no forma part de la música, però no és així. Un silenci és com una


nota, cada fracció del seu valor té una importància essencial en la successió de la música. Podríem dir que és un homenatge al silenci, que tant costa d’obtenir avui dia.

Sentim un silenci de 10 segons

5. Treball de classe Música: Sonades entre volves, per a flauta de bec, 1 min

Vam escoltar a classe la composició Sonades entre volves de 1977 per a flauta de bec, i Llera de Banús de 1997 per a guitarra, i vam escriure les sensacions, imatges i pensaments que ens inspiraven: en Juan José Montoya va trobar que s’assemblava a la música índia de Sud-Amèrica;

la Jeanice Saavedra reconeixia la flauta travessera de Sonades entre volves com una música graciosa i relaxant, com un so molt original que s’acosta al símbol, que semblava com si fos música d’Egipte però més lenta;

la Paula Rupérez va explicar que li transmetia tranquil.litat i una mica de desconcert, que era com si estigués al bosc a la primavera, amb ocells;

a la Lorelai Baiget li recordava la melodia de l’aigua;


i l’Anna Mestres va remarcar que a Llera de Banús per a guitarra, les notes s’alentien i s’allargassaven, fet que transmetia més la sensació de calma i letargia;

Música: Llera de Banús, per a guitarra, 1min 50 s

5b.

Records d’Anna Mestres, néta del compositor

Quan el meu avi, en Josep Maria Mestres Quadreny, i jo ens hem trobat sempre he sentit molt de respecte per a ell i la seva obra artística. Sempre anem a casa seva per Nadal, pel seu sant o pel seu aniversari. De petits, ens explicava a tots els cosins històries de quan ell era un infant. La meva àvia havia estat ballarina i molts cops havia treballat amb en Joan Brossa. La meva àvia ballava la música del meu avi i en Joan Brossa hi posava les imatges i la lletra. Feien coses precioses i van tenir bastant d’èxit.

6. Audició, SOLILOQUI PER A FLAUTA, 2 min, 1 s

7. Crèdits


Aquest programa ha estat elaborat per alumnes de l’Institut Josep Serrat i Bonastre de Barcelona, amb la col·laboració especial de Ruth Escolano, Anna Mestres, Anna Serrano, Iana Garcia i Paula Rupérez de 4t ESO i Natàlia Rodés, Estefania Rodrigues, Carles Chordà, Daniel Téllez i Georgina Berlanga de 1r de Batxillerat sota la direcció de la professora Marta Prunés-Bosch, partint d’un treball interartístic sobre les avantguardes i la música de Josep Maria Mestres Quadreny, i del llibre De COP DE POMA a TRÀNSIT BOREAL. Música, art, ciència i pensament, publicat pel centre ARTS SANTA MÒNICA l’any 2010.


2011_5_24 RÀDIO SARRIÀ: J.M. MESTRES QUADRENY