Issuu on Google+

EL NOSTRE BESTIARI

Alumnes de 1r d’ ESO

Octubre 2009 IESM J. Serrat i Bonastre

Il·lustració: Tuni Feliubadaló


Amb les poesies podem expressar sentiments, sensacions, estats d’ànim... tot fent servir FIGURES LITERÀRIES: comparacions metàfores, personificacions, adjectius, repeticions... També podem jugar amb el so de les lletres, fer cal·ligrames, poesia visual... A classe de castellà hem opinat sobre què és poesia i què no. Hem associat qualitats humanes amb diferents animals per acabar escrivint una narració amb personificacions.

Il·lustrat per: Jan Cheto

A classe de català hem observat com feien servir aquests recursos expressius diferents poetes, per després escriure les nostres poesies.


Empezamos en clase de castellano preguntándonos si lo que recitaba el profesor eran poesías: “San Isidro Labrador, pájaro que nunca anida, no le peguéis al niño que ya ha aparecido el peine.” “El tren se va, fa,fa, fa,fa. El tren se fue, fe, fe, fe ,fe. El tren se va, fa,fa, fa,fa. El tren se fue, fe, fe, fe ,fe.” “He visto un burro volar y una casa andar a gatas y en el fondo del mar, a tu abuela asando patatas.”

“Debajo del puente hay una piedra, debajo la piedra tengo un melón, no se lo digas a nadie que te daré una tajada.”

“No dicen nada!”, “No tiene rima!” “La rima sola no es poesía.” Estos fueron algunos comentarios, mientras nos reíamos: para considerarlas poesías tenían que comunicarnos algo. Hablamos del lenguaje literario y de las personificaciones. En clase pensamos en cualidades de las personas y qué animal podría representarlas y por qué. Y escribimos unas narraciones en las que los animales eran los protagonistas: “La clase de los animales”. Aquí podéis leer algunas:


La clase de los animales. Un día en clase, entraron todos los alumnos, pero la jirafa llegó tarde, como siempre, porque le costaba mucho pasar por las puertas y siempre se le quedaba la cabeza encallada. Al empezar la clase expulsaron al hipopótamo porque no puede esperar al patio para comer. El alumno más atento era el conejo. El camello también estaba muy atento, pero la rana y el pez siempre se peleaban por saber quien nadaba mejor y esto al camello le irritaba porque nunca bebe agua. El que más malas notas sacaba era el flamenco porque es tan presumido que no hace más que mirarse al espejo y, a demás, no comparte nada, sólo piensa en él. El profesor está muy disgustado con él. Y también con la marmota que llega tarde a todas las clases y, no sólo eso, se duerme mientras explican la lección. El mejor alumno es el león. Es perfecto. Y la pantera también, aunque entre ellos dos hay muchas discusiones por saber quien es el mejor. Raquel Ferrer


La clase animal Un día normal en la clase de los animales, entró el cerdo. Cuando los alumnos lo vieron, todos dejaron de hacer tonterías y empezaron a hacer su “oficio”: el perezoso a hacer el vago, el cisne a escribir cartas de amor… - Huele mal.- dijo el profesor.- ¿Quién ha sido? -¡Lo siento! – respondió la mofeta. Continuaron la clase y no ocurrió nada hasta que el profesor tuvo que expulsar al hipopótamo por comer más de cinco bocadillos en menos de diez minutos. El hipopótamo, como hacemos todos, se defendió diciendo que su estómago no sólo era grande sino que además estaba vacío, pero no sirvió de nada. Las horas iban pasando hasta que llegó el recreo en el que el gorila y el tigre se pelearon porque uno decía que era más fuerte que el otro y el otro decía lo contrario. Se pelearon hasta que el profesor de gimnasia, el señor pantera, los separó diciendo que él era el más fuerte. Tuni Feliubadaló


La verdadera belleza está en el interior. Había un ornitorrinco al que todos llamaban “el raro” y una mariposa ala que llamaban “la Hermosa”. ¡Pobre ornitorrinco! Todos le llamaban “el raro” sin tener ni idea de cómo era por dentro. Presumida como ella misma: eso era la mariposa a la que sólo le importaba todo lo que tenía que ver con ella, ella y nadie más que ella. La mariposa nunca se hubiese imaginado que con “el raro” hablaría, hasta que un día el profesor búho dijo: -Debéis hacer un trabajo en pareja. Fue entonces cuando la mariposa le dijo a su amiga la liebre que trabajaran juntas, pero su amiga ya tenía pareja. Luego el profesor preguntó: -¿El pájaro? -Con la cotorra. –respondió. Cuando le tocó el turno al ornitorrinco, éste, cómo siempre, dijo: -No tengo pareja, profesor. – El búho ya lo sabía. Cuando a la mariposa le tocó, ésta, avergonzada, respondió: -Tampoco tengo pareja, profesor.- Entonces el búho sentenció: -Todos tienen pareja: no os queda más remedio que trabajar juntos. La mariposa se quejó, pero el profesor insistió. Sin perder más tiempo empezaron a trabajar. Estuvieron tres días con ello. El primero, productivo, pero el segundo y el tercero fueron muy bien y descubrieron que tenían bastantes cosas en común. ¡Fue el comienzo de una gran amistad! La mariposa comprendió que no se puede juzgar a nadie por su apariencia. Catherine Hidalgo


Una clase desastrosa. El profesor entró en clase y dijo: -¡ Animales, callaros! Los animales no se callaban. El gorila estaba furioso como siempre. Entonces entraron los que faltaban: el murciélago, el leopardo y el camaleón. Por fin podían empezar la clase. -Hoy toca examen.- dijo el profesor zorro. -¡Hoy toca! ¡Hoy toca examen!- repitió chillando el loro. El señor zorro dijo: -Cerdo, te toca.- El cerdo salió a la pizarra. La operación la hizo bien, pero el camaleón añadió: -¡Dúchate… que hueles mal! El cerdo se enfadó y pidió ayuda al búho para encontrarlo. Era tarde, ya había cambiado de aspecto. -¡El siguiente!- dijo el zorro, pero nadie reaccionaba, hasta que el gato se chivó y dijo: -El murciélago, que está dormido. El zorro le felicitó: era el mimado. Después le tocaba al leopardo que, con rapidez, se colocó delante de la pizarra. A continuación le tocaba a la tortuga pero cuando al fin llegó a la pizarra… “Rinnng” ¡Se acabó la clase! Iris Razenj


A classe de català també vam treballar els gèneres literaris i vam intentar expressar els nostres sentiments fent servir figures literàries. Per saber com les utilitzaven els poetes vam llegir una trentena de poesies d’animals de:

Il·lustrat per Dina Razenj

Francesc Bofill Ricard Bonmatí Joan Brossa Carles Cano Josep Carner Lola Casas Miquel Desclot Marc Granell Enric Larreula Apel·les Mestres Joan Oliver (Pere Quart) Joana Raspall Josep Maria Sala-Valldaura Olga Xirinacs


Cadascú en va triar una que li agradés, pels sentiments que transmetia i les figures literàries. Després la va il·lustrar i se la va preparar per recitar-la als companys, a la biblioteca. Per parelles vam observar els sentiments que ens transmetia i les figures literàries que més ens agradaven. Il·lustrat per: Alberto Kumerz


“Raspall de cabell és una metàfora perquè té punxes.” Il·lustrat per: Jan Cabré


“Tenir colors d’estel és una comparació molt bonica. Color torrat de mel... mel d’abella: abellerol també és una comparació que m’ha agradat.” Il·lustrat per: Carla Casanovas


de Joana Raspall

“M’agrada: les cançons s’entrellacen a l’espai.” Il·lustrat per: Raquel Ferrer


“Com al temps de les rebaixes, tot s’ho emporten dels conreus: és una comparació i una opinió molt realista.”

Il·lustrat per: Ariadna Canepa


“Dins del bec té una banyera és una metàfora molt bona.” Il·lustrat per: Mireia Sala


Il路lustrat per: Isabel Miralles


“M’agrada la metàfora dels dos últims versos perquè ho fa divertit” Il·lustrat per: Èric Oms


La feina dels mosquits també té els seus horaris. L’autor reflecteix respecte cap a la natura. Té raó: la natura sempre té el que no podem comprar. És una personificació perquè la natura no pot procurar res.” Il·lustrat per: Tuni Feliubadaló


“Riuríem tots més si (...) Tothom es tirés amb mi a la piscina: és una personificació perquè els dofins no riuen.”

Il·lustrat per: Iris Razenj


Il·lustrat per: Olmo Suñé


Tanca les portes ben aviat o el teu tresor de joia (tot d’una) t’hauran robat. (ostra) Vas darrera dels vaixells divertint-te amb cada onada, formant amb els teus germans una potent cavalcada. (dofí) Lola Casas

Il·lustrat per: Pol Blanes

“Divertint-te a cada onada: aquesta Personificació m’ha agradat perquè és veritat que sembli que juguen a atrapar el vaixell. Una potent cavalcada: aquesta metàfora m’ha agradat perquè sí és veritat que sembla que cavalquin.” Felipe Silva


“M’agrada la comparació: Les mans les estirava tal com ales d’avió.” Il·lustrat per: Raquel Ciurana


“Ens comunica la llibertat d’una sargantana. Llenguallarg i astut és una personificació. M’agrada perquè quan la vaig llegir em vaig imaginar que la sargantana queia del cel a les mans d’una persona.” Il·lustrat per: Maria Iñíguez


“L’autor ens diu com és un cavall, però crec que s’està descrivint a ell mateix”

Il·lustrat per: Mar Ayza


Després d’aquestes lectures, vam intentar escriure el nostre bestiari amb figures literàries, tot seguint els passos d’aquests poetes. Aquí teniu una mostra de les poesies que vam fer a classe:


Gat

Gat

Nas endavant, humit i roig, Reflecteix mirall aquest cos elegant. Blanc, negre, gris, ratllat.

Tinc els ulls de carbó, Puc veure en la nit fosca. Porto un pijama de taques.

Únic sóc en la foscor, mandrós com un ós, intel·ligent com la natura.

Tinc els bigotis de gel i tinc urpes de cristall.

Tranquils que, a mi, no em cal patir.

Raquel Ciurana Iris Razenj


Tigre

Tigre

Animal de quatre potes que amb ratlles va vestit, es mou ràpid i sempre passa inadvertit.

Tinc ratlles negres, sóc un felí. Jo caço zebres i faig un festí.

Mar Ayza

Quan som petits som molt eixerits i quan ens fem grans ja no tant. Tots els animals em temen, inclosos els humans. No us fiqueu amb els meus germans perquè se us cruspiran! Carla Casanovas


El cranc Un cuiner de barbacoa amb les pinces a les mans aguanta de cap a cua un cranc i els seus germans. Pol Blanes Zebra És un pas de peatons enganxat al seu cos. Èric Oms

Lleó Bola de pèl que t’amagues del cel no vinguis cap a mi! Mireia Sala


El conill Un animalet de quatre potes amb orelles súper grans, que pot desaparèixer en qüestió d’hores corrent alegrement pels prats. Una bestiola petita i molt encantadora que quan el toques una mica de seguida t’enamora. Raquel Ferrer

Hàmster Tinc un hàmster és rodonet com una pilota. M’agrada tocar-lo i També agafar-lo. Suau com un coixí, Amb ell puc dormir. Tinc un hàmster i és rodonet. Bipana Prió


També vam fer poesies d’objectes... El raspall Raspall fi i bonic com la cua d’un cavall pots ser de qualsevol color i no tens ni gust ni olor. Pots ser de qualsevol forma però la gent, quan la pentines, es conforma. Jan Cabré

Els pastissos de la meva àvia són com les llaminadures de la botiga del davant. Les paraules dolces són com caramels. Les paraules salades, són patates fregides. Les paraules agredolces Són el menjar del xinès de la cantonada. Un nen amb la seva piruleta és com un caçador amb la seva eina. Ariadna Cánepa


...i poesies d’altres sentiments. Tu, inigualable Quan tu em mires, per a mi la llum del sol s’encén. Quan tu em somrius, sembla que no hi hagi al món res comparat a tu. Quan tu em parles Sento les notes de la teva veu entrant suaument en el meu cor. Si tu fossis meva... Ai! Què diria jo si fossis meva! Felipe Silva

Mort Amb els seus dits d’agonia, la mort toca el piano de la por i la freda mirada de l’assassí, mentre et clava les paraules que et porten amb ella. Olmo Suñé


Sola I si la vida és un instant avui vull oblidar que existeixo, vull escapar al meu desert sense ser vist sortir d’aquest cercle, volar a un altre lloc quedar-me quiet allà la soledat és el meu amulet. Zeneida Albadalejo


Zeneida Albadalejo Àlex Aguilar Mar Ayza Pol Blanes Jan Cabré Ariadna Cánepa Carla Casanovas Jan Cheto Raquel Ciurana Sara Domene Tuni Feliubadaló Raquel Ferrer Maria Iñiguez Catherine Hidalgo Alberto Kumerz Irene Mas

Ruth Mestres Isabel Miralles Ana Moreno Catalina Núñez Èric Oms Carla Peña Bipana Prió Dina Razenj Iris Razenj Helena Rubio Mireia Sala Paula Salesa Alba Sampera Felipe Silva Olmo Suñé Lydia Vallès

Alumnes de 1r d’ESO. Octubre 2009 Professors: David Martí i Alícia Palau


EL NOSTRE BESTIARI. 1r ESO 2009