Page 1

OPINIONS SOBRE LES NOVEL·LES: “DE NADOR A VIC” de Laila Karrouch. Ed Columna “NO DEMANIS LLOBARRO FORA DE TEMPORADA.” d’Andreu Martin i Jaume Ribera. Ed. Columna. 2n d’ESO. Gener 2010.


“DE NADOR A VIC” de Laila Karrouch. Ed Columna

Una de les lectures que ens han donat per triar aquest trimestre ha estat aquest llibre que ens explicava en primera persona la vida d’una noia marroquina que va venir als set anys a viure a Catalunya. Podíem saber més coses de la seva cultura d’origen i el seu procés d’adaptació. Aquesta escriptora ha publicat també: Un meravellós llibre de contes àrabs. Columna Edicions (2006) Ens agradaria que vingués al nostre institut.

LES NOSTRES OPINIONS: “El sentit del llibre crec que és explicar com una persona ajunta dintre d’ella dues cultures i viu barrejant-les i convivint am les dues. Crec que té un gran valor ser una dona musulmana i tenir el coratge d’escriure un llibre i explicar tots els seus problemes i solucions que va tenir al venir a Catalunya.” Júlia B. “És una historia que m’ha agradat molt perquè coneixes una nova cultura. És molt impactant: la mort del seu avi del Marroc i la seva àvia d’Holanda. De cop anar a un altre país, una nova cultura, unes altres amistats és molt dur i et poses a la pell de la Laila que li va passar això.” Sara V. “M’ha impressionat molt la facilitat que va tenir per aprendre català i el semblant que som la gent, però amb cultures diferents.” Koldo E.


“Que la Laila tingui prou valor per marxar del lloc on s’ha criat és de gent molt valenta. M’ha agradat que la autora pugui escriure un llibre amb les coses que li han passat.” Gina T. “El llibre és interessant, la vida de l’altra gent. I no t’imagines com és de dur haver de ser discriminat, insultat... només pel sol fet de ser immigrant.” David O. “Crec que és difícil l’adaptació a un nou país i unes noves costums, però la Laila es va adaptar força ràpid. També és molt bonic el que fa la mare: deixar tot el seu passat enrere i, encara que ella no estigués còmoda a Vic i ho estigués passant malament, no volia tornar al Marroc pels seus fills. Això diu molt d’una persona. M’ha fet gràcia el que diu al final del llibre: que li agrada un cus-cus per dinar i pa amb tomàquet per sopar.” Patrícia V. “Les coses canvien molt de Nador a Vic i va haver de deixar l’esport perquè no podia anar amb pantalons curts. El que més em va agradar és quan la Laila coneix l’Omar i s’enamoren. És molt romàntic. El que més em va impactar és quan tenen una filla, l’Ikram i les preocupacions per l’economia perquè no tenen prous diners.” Carolina V. “M’ha sorprès que fos el seu primer llibre i, a més a més, en català. M’ha encantat.” Maria C. “Ara he mig entès què sent una persona immigrant a l’arribar a un país i del qual no sap res i que no es pot comunicar. També m’ha agradat que el llibre t’expliqui com s’ha adaptat al nostre sistema de vida amb la seva religió. M’ha ajudat a intentar imaginar-m’ho a l’inrevés, és a dir, a imaginar-me a mi emigrant cap el Marroc. Segur que no seria tant ràpid com la Laila. Em va estranyar que no es prengués els insults racistes a la valenta i que no l’afectessin.” Clara C. “Laila està contenta d’haver marxat del Marroc, haver conegut una nova cultura... i això no és tan fàcil com sembla. A mi això de deixar els avis,


amics, etc... i marxar a un altre lloc no em seria tan fàcil com li ha sigut a aquesta noia.” Núria T.

“És un llibre interessant i molt emocionant. Ha tingut el valor de fer un llibre sobre la seva vida. Algunes coses la van marcar per sempre, com el comiat dels seus avis. Pensava que no li costaria tant adaptar-se a una nova vida. També m’ha agradat molt perquè parla del racisme i de com li va l’escola.” Paula E. “En quan al que penso del tema del llibre, crec que és un bon exemple que haurien de prendre molts immigrants, ja que sí es poden tenir dues cultures alhora, en comptes de voler imposar-ne una de sola. Jo m’esperava un altre tipus de relat, més actiu, més viu, amb més sorpreses. El valor, el fet i la simbologia d’aquest llibre s’entén fàcilment, però no m,’ha agradat com ho ha transmès la Laila Karrouch.” Tana C. “El llibre o m’ha agradat molt, no és el meu estil, però he aprés paraules noves i la cultura d’ella. El canvi per a ella ha sigut molt fort, perquè tot era molt diferent. El que més m’ha impressionat de la seva cultura és que la festa de la boda duri tres dies i que més o menys, des de petits, ja tinguessin un marit més o menys previst.” Verónica D. “ El que més em va impactar va ser que la Laila de gran li costés trobar feina perquè la gent deia que, perquè era de raça, no la volien i és injust perquè tots tenim els mateixos drets” Johana P. “Aquest llibre ha estat bastant bé en general. Pensava que seria més avorrit, però al final t’acabes enganxant. Està bé perquè és una biografia explicada en primera persona i m’ha agradat molt la forma com ho explicava perquè et podies imaginar mentalment el que anava passant en cada situació. També amb aquest llibre s’aprèn molt vocabulari i alguna costums i la cultura del Marroc. És un llibre que et fa aprendre més sobre el que solen passar la majoria d’immigrants. La veritat és que la Laila ha aprés molt ràpid a conviure en un altre lloc, molt diferent del que vivia, en la meva opinió. Ràpidament es va anar adaptant als costums de Vic, encara que era difícil perquè enyorava els avis i els seus amics del Marroc i havia de conèixer nous amics a l’escola i a l’institut. També li va ser difícil trobat


treball a causa del racisme i d’altres preocupacions que va explicant la Laila, com que també van patir per les dificultats econòmiques.

El que m’ha semblat millor és que, encara que hagi canviat a un “món” diferent, ella no ha perdut la seva cultura ni les seves arrels, sinó que ha guanyat altres cultures i costums d’un altre lloc. Ha aprés a comunicar-se amb gent que té una mentalitat molt diferent de la seva i ha hagut de perdre algunes coses per la seva cultura, per exemple quan va deixar de fer atletisme perquè al Marroc, a partir dels 13 anys, no deixen ensenyar les cames i han d’anar molt tapades. Ha estat bé que parlessin de les diferències de les dues cultures, pensava que parlaria més de la seva vida... En conclusió, amb aquest llibre he aprés molt personalment i lingüísticament. Laura C.

“NO DEMANIS LLOBARRO FORA DE TEMPORADA.” d’Andreu Martin i Jaume Ribera. Ed. Columna.

“El llibre és d’una col·lecció que a mi m’agrada llegir perquè semblen interessants. Aquest m’ha encantat perquè no només és policíaca, sinó que barreja romanticisme i acció. El llibre aporta situacions que li podrien passar a qualsevol de nosaltres.” Xavier F. “A mi m’ha agradat molt i no m’ha costat enganxar-me a llegir-lo. És interessant perquè et poses en el paper de l’investigador, en Flanagan. Jo el recomanaria a la gent interessada en novel·les policíaques.” David M. “En general no m’ha agradat molt, perquè les novel·les policíaques tenen misteris i els misteris no m’agraden gens. Però el llibre estava molt bé


malgrat els embolics que em feia, però al final ho he entès tot. El que més m’ha cridat l’atenció és l’actitud que tenia l’investigador durant tota la història.” Gissela B. “És un llibre molt interessant al que és molt fàcil enganxar-se i no parar de llegir durant molta estona, que fins i tot les hores se’t passen volant. Tot ell té molta acció i aventura. També, mentre llegeixes el llibre, tota la història va tenint sentit. És veu molt que, mentre avança la investigació, tot es va fent més complicat i això implica tenir més ganes de llegir. Jo el recomanaria a la gent que li agrada l’aventura, l’acció i la intriga.” Oriol C.


OPINIONS NOVEL·LES DE NADOR A VIC I FLANAGAN 2n ESO  

Opinions de l'alumnat després de llegir les novel·les

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you