Issuu on Google+

CIĂˆNCIES NATURALS

Sergi Torner Cabot Susanna Adell 2n eso B


Índex:

PÀGINES

·Tema 1: Hidrosfera.

3

·Tema 2: Geomorfologia.

9

·Tema 3: Ecosistemes.

18

·Tema 4: Transferència d’energia.

23

·Tema 5: Cinemàtica.

35

·Tema 6: Forces.

38

·Tema 7: Treball i energia.

49

·RESUM DE TOTES LES MAGNITUDS FISIQUES

52

·Tema 8: Presentació Funcions Vitals dels Éssers Vius. ·Practiques Laboratori:

53

Densitat dels oceans El tint i els glaçons Els dermatoglifs El termòmetre manual Disc de Newton La llet màgica Qui reacciona més ràpid? o Fitxa personal o Resultats de tota la classe (graella) o Qüestionari Els sentits I(Tacte, olfacte i gust) Els sentits II (Vista i oïda) Els bacteris del mòbil i ordinadors La metamorfosis del cuc de la farina Una reacció química Dissecció del musclo

2


Tema 1: PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS.

3


La geosfera: es la massa que principalment es solida que s’estén des de la superfície de la terra fins al centre de la terra. Es classifica en diferents capes de dos maneres: Segons la seva composició: -Mantell: Es la capa que troben de sota l’escorça fins a 29000km de profunditat. Conté menys silici i magnesi. El mantell es divideix en dues capes: -El superior: Es fluid i viscós - El inferior: Es sòlid

-Nucli: Va des de 2900 km fins el centre de la terra. I esta format per ferro i níquel. El dividim amb dos capes: -El extern: Que es fluid i 2200km - El intern: Es sòlid i es la capa mes interna

-Escorça: es la mes prima 20 km i esta formada per silici i alumini. ·Dos tipus: -Continental: continents i les plataformes continentals.I fa 40 km -Oceànica:El fons marí .I fa 5km-10km Mes prima i més densa.

Perquè hi ha capes de la terra que són solides hi ha que on liquides? Segons les condicions de clima de cada capa. La temperatura i la pressió: Litosfera:100km agafa una part de l’escorça i el mantell i es la part mes externa del mantell.I es solida Astenosfera:400 i de consistència es fluid i està formada per roques del mantell superior. I es una capa dinàmica i es liquida Mesosfera:2900 es solida i acaba aquí el mantell.

4


Nucli extern:2200 i es liquida Nucli intern:es la capa mes interna del planeta. I es solid. Les plaques tectòniques es mouen perquè floten sobre l’astenosfera i es mou perquè per el canvi de temperatura. Les corrents es diuen corrents de conecció 1. Quina és l’altitud de les serralades més altes del planeta respecte al nivell del mar?

2La serralada mes alta es l’himalaia i l’altitut es 8990 metres. . Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’Everest i el gruix mitjà de l’escorça continental? Expresseu el resultat en tant per cent.

Exercici diapositiva 5.

5


Acitivitat proposta pg 5. Acitivitat pg 8

2-DinĂ mica de la litosfera. Teoria de la deriva cTectonia de plaques es el mecanisme que explica deriva continental.

6


Tres tipus

-Contacte convergent:

De contacte

·Quan les plaques xoquen

De plaques

·Límits destructius.

tectoniques

·Formació de serralades. -Contacte divergent: ·Es separan ·Límits constructius ·Dorsal oceànica. ·Trencament de les plaques pot provocar que surtin illes volcàniques. -Contacte transformant: ·Desplaçament en paral·lel. ·Produeix terratrèmols ·Falles de transformació

Volcans Els volcans son esquerdes de la litosfera pel qual surt el magma. I el magma quan surt fora es la lava: El procés pel qual el magma de l’astenosfera surt per una esquerda de les plaques de la litosfera .El magma esta format per roca fossa i gasos. -Molt gasos Son explosius i formen molta cendra. Hi ha dos tipus: els cons de cendra aquest sol hi ha cendra i els estratovolcans hi ha cendra i lava. -Poc gasos Poc explosiu i colades de lava .Hi ha dos tipus les fissures volcàniques no te estructura de volca i volcans en escut tenen estructura volcànica.

7


Un terratrèmol son vibracions de la superfície terrestre causades pel fregament de dues plaques de la litosfera. Els terratrèmols es mesuren segons l’escala de Richter I es sap amb el aparell sismògraf. 1.Dues plaques que generen pressió una contra l’altre això a es el contacte transformant. 2.Aquesta pressió provoca una deformació de les roques litosfèriques. 3.Arriba un punt que la deformació acumulada és tan gran que provoca una fragmentació de les roques. 4.Aixo provoca l’alliberament de l’energia acumulada en forma d’ones sísmiques El punt de fragmentació es diu hipocentre .El punt de la superfície es el epicentre.

8


TEMA2: Geomorfologi a

9


Hidrosfera Geosfera Geormofologia ·Agents geològics interns. .Agents geològics externs. Geomorfologia es el relleu de la terra. Aquest relleu es creat i modificans pels agents geològics interns i externs. Agents geològics intern :

Falles,dorsal oceànica ,serraldes i illes.

Plaques litosfèriques Terratrèmols,volcans i tsunamis.

INTRODUCCIÓ La hidrosfera es la capa daigua del planeta.OCUPA UN 70% de la superfície.Esta formada per laigua liquida el gel dels pols i el dalta muntanya. Es classifica en: -Aigua Salada 97% de l’aigua i no serveix pel consum dels essers vius 80 % es troba gel -Aigua dolça: 3%

19% aigües subterrànies 1% de beure i cuinar.

·La geosfera es la massa principalment solida que es troba desde la superfície de ela terra fins el centre de la terra.

10


Agents geològics externs Són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera. I que actuen des de el exterior del planeta. El modelatge d’aquest relleu es degut a dos processos la meteorització que es el trencament de les roques i la erosió. - Meteorització : És el trencament de les roques per agents meterològics. Es trenquen als canvis de temperatura brusc. Dos tipus de meteorització la química i la física. Meteorització física. · Temperatura: Pel dia puja la temperatura, i la roca es dilata; durant la nit, baixa la temperatura i la roca es contrau, a causa de tants canvis, la roca s’acaba trencant. ·Sal: Per això en zones properes al mar podem trobar roques amb esquerdes on entra aigua salada que, en baixar la marea, s’asseca, de fet, tan sols s’evapora l’aigua i se’n precipita la sal, que també pot empènyer les parets de l’esquerda, trencant la roca. ·L’aigua: Quan es congela augmenta el seu volum. En zones que fa fred, l0aigua s’infiltra dins les roques, quan baixa la temperatura, l’aigua que hi ha dins la roca augmenta de volum i la trenca Meteorització química Es produeix quan les roques són alterades per processos químics. Es classifica en: -La dissolució -L’alteració -L’erosió

ACTIVITATS DE LA PLATAFORMA

11


1. Individualment, responeu les preguntes següents: a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar?

12


Els agents geològic són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera, i que actuen des de l’exterior del planeta. b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge? En zones que fa fred, l’aigua s’infiltra dins les roques, quan baixa la temperatura, l’aigua que hi ha dins la roca augmenta de volum i la trenca. 1. Individualment, responeu les preguntes inicials: a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? Per els agents geològics externs. b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Perquè són els que estan més desgastats. c) Què és l’erosió? El desgast de les roques per els tres elements el transport,la sedimentació i el transport. d)I la meteorització?

És el trencament de les roques per agents meterològics. Es trenquen als canvis de temperatura brusc.

AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS -Com actuen -Meteorització dos tipus físiques i químiques -Laigua: És l’agent més important que modela el paisatge, ja que ho fa tant físicament i químicament. Actua de manera molt lenta però sense descans .

PARTS -Glaceres:Son zones on sacumula neu i com que la temperatura es freda aquesta neu es conpacte i forme gel.Les glacers formen un riu que sol es mou 20 metres a l’any.

13


Circ glaciar: es la zona plana de més alçada on s’acumula la neu i es transforma en gel.

Llengua glaciar: és la zona de pendent per on baixa el gel.

Morena frontal: es on el gel es desfà i es converteix en aigua.

Les glaceres quan es desfan deixen erosionat el paisatge creant valls glacials:

Els ivons: són les zones on abans hi havia un circ glacial Els horns: són pics d’alta muntanya amb fortes pendents.

EL RIUS Tenen tres parts cada part actua de manera diferent sobre el relleu El curs alt

14


On hi ha les pendents més pronunciades (capacitat d’erosionar més gran).Es on neix el riu.Valls en forma de V ( perquè l’aigua va mes forta pel mig del riu).I tenen erosió

El curs mitjà Poc pendent.El riu perd força velocitat i a vegades es desvia i es formen meandres.Te transport

Curs baix: Ja no hi ha gens de pendent.El riu no te força.Desemboca al mar.Te sedimentació

AIGÜES SUBTERRÀNIES Sol permeables: Filtren l’aigua cap a dins del sol i son les aigües subterrànies .Els tipus de roques que fan això son les roques calacàries. Tres part hi ha

15


-Zona d’aireació: que te tan aire com aigua i l’altre zona es la zona de saturació es aquella zona que te aigua i no te gens d’aire. -Els aqüífers : son rius subterrànies que es troben a dins de la zona de saturació. -El límit entre una zona es el nivell freàtic. Formacions característiques Quan l’aigua es torba en un sòl permeable format de roques calcàries es produeixen dos processos: Dissolució: la roca es dissolt en l’aigua (erosió) Precipitació: carbonat dissolt es precipita i crea nova Coves i galeries: les coves(espais amples dins de terra) i les galeries(túnels horitzontals); són les conseqüències de que l’aigua dissolgui les roques. Avencs: Túnels verticals que connecten la superfície amb el terra. Dolines: Forats al terra Estalactites: columnes de carbonat calci que surten de sostre d’una cova. Estalagmites: columnes de carbonat calci que surten de terra d’una cova Quan s’ajunten formen una columna

EL MAR El mar es unagent modificador del relleu que actua de tres maneres: -

Onades: ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent.

-

Marees: canvis de nivell del mar

-

Corrents marines: masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans.

L’Erosió marina L’aigua xoca contra les roques els materials que porta l’aigua xoquen i erosionen. -

Xoc de materials en suspensió

-

Meteorització física (la sal)

-

Meteorització química.

Són els factors que erosionen el relleu deixant;

16


-

Penya-segats

-

Erosió diferencial

-

Esfondrament del penya-segat

-

Plataforma d’abrasió

Sedimentació: 

Corrents marines: transport (comportament cíclic, formació de sorra)

Onades i les marees: sedimentació

L’erosió -

L’erosió no es igual a tota la costa ja que: la composició de la roca es diferent i els estrats de la paret.

ACTIVITATS

17


ELS ECOSISTEMES

TEMA3

18


Un ecosistema es pot definir-se com el nivell d’organització mes complexa de la matèria viva. Un ecosistema esta format per els essers vius ,l’espai on es troben, i les relacions que hi ha entres els diferents essers vius amb el espai que es troben. L’extensió d’un ecosistema es variable. Dos parts: -Biòtom: Clima , terra ,tipus de roques. -Biocenosi: Essers vius Dos organisme d’essers vius -Autòtrofs: Converteixen la matèria inorgànica amb orgànica.(nutrients per viure).Això ho fan a traves del procés de la fotosíntesi. La fotosíntesi la fan les plantes, les algues i algun bacteris. Consisteix en que el sol don energia a les plantes per puger passar la matèria inorgànica a la orgànica. La glucosa es un tipus de matèria orgànica. El que fa que la planta tingui un color verd es el cloroplast. Els fitoplànctons son organismes molt petits que es troben al mar i fan la fotosíntesi. Per fer la fotosíntesi es necessita llum ,aigua i c02

-Heteròtrofs: Son aquells que no poden fabricar la matèria orgànica i per tant la d’aconseguir alimentant-se d’un altre esser viu. Herbívors: Són els que s’alimenten de plantes Carnívors: Els que s’alimenten d’un altre animal Omnívors: Els que s’alimenten de tot

Descomponedors: Els que menja essers vius mors.

19


Pg 8

Pg9

20


Les cadenes tròfiques Estan formades pels essers vius que s’alimenten uns dels altres. El primer de la cadena tròfica es el productor, despues dels consumidors primaris son els herbívor o omnívor després de consumidor secundari carnívor o omnívor.

Una xarxa tròfica Esta formada per dues o mes cadenes tròfiques i una xarxa tròfica es la representació de totes les relacions que hi ha dels esser vius amb un ecosistema.

Un nivell tròfic Es aquell que esta format per un conjunt d’organismes que esta format en una mateixa unitat i contenen la matèria i l’energia de manera semblant. Si representem l’energia consumida cada nivell tròfic es forma una piràmide d’energia.

Els ecosistemes Són sistemes molt delicats. La desaparició duna espècie o introducció d’un organisme que no havia viscut mai en un ecosistema determinat poden alterarne la dinàmica.

Biomes

21


Són unitats constituïdes per comunitats d’organismes que san adaptat evolutivament a les mateixes condicions ambientals. Una de les principals diferencies entre els diferents esser vius es segons el lloc on viuen.

22


TEMA 4 TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA

23


1.CALOR I TEMPERATURA La calor és una energia que va d’un cos a un altre. La unitat de mesura del sistema internacional són els joules(J). 1.2 -Els efectes de la calor sobre els cossos. La calor pot tenir tres efectes: ·Canvis de temperatura : La calor sempre va del cossos mes calents al mes freds L’equilibri tèrmic es el moment que dos cossos que estan en contacte arriben a la mateixa temperatura ·Canvis de mida : La dilatació es el procés pel qual un cos s’escalfa i augmenta el seu volum. La contracció es el procés pel qual un cos es refreda i disminueix de volum. ·Canvis d’estat :

MOVIMENT MOLECULAR Els cossos estan formats per molècules, les molècules quan s’escalfen es mouen .En el estat sòlid les molècules estan fixes amb el líquid estan lliscant i en els gasos es mouen lliurament .

24


Temperatura La temperatura és una magnitud que mesura el grau de l’energia calorífica d’un cos. Es mesura en kèlvins(K) quan parlem en SI. Existeixen altres escales per mesurar-ho com els graus celsius(ºC) o en graus fahrenheit(ºF) Símbol de la unitat

Celsius ºC

Fahreinhet ºF

kelvin K

Numero de divisio

100

100

180

Temperatura fusió aigua

0

32

373

Temperatura ebullició

100

212

373

Any descobriment

1742

1724

1848

Foto científic

termòmetres

25


-Termòmetres El termòmetre es un instrument que mesura la temperatura. Esta format per un capil·lar i funciona quan el alcohol s’escalfa i puja in es dilata i quan es refreda baixa i es contrau.

2.TRANSMISSIÓ DE LA CALOR 2.1 CONDUCTORS I AÏLLANTS El conductor són materials que transmeten molt be la calor.Ex:Metalls.

Els aïllants són material que no transmeten la calor.

2.2Propagació de la calor: Hi ha tres formes: Conducció: És un tipus de transmissió de calor típica dels cossos sòlids.

26


Convecció: És un tipus típica dels líquids i gassos. Al dilatarse puja cap amunt i lo que esta fred baixa i això forma les corrents de convecció

Radiació: Es un tipus de propagació de la calor que es donen en tots els cosos tinguin el estat que tinguin.

27


LLUM I SO La llum i el so son ones . 3.1 Ona: és una forma de propagació d’energia d’un punt al altre de l’espai que no va acompanyada de matèria-.

Freqüència d’ona: Es el nombre d’oscil·lacions per segon. Es mesura en hertz(Hz).

Longitud d’ona: Es la distancia en que hi ha entre dues crestes. Es mesura en metres(m).Si la longitud d’ona es gran es una ona en poca energia i si es petita amb molta energia.

28


LLISTA ORELLA: 1-orella externa 2-orella mitjana 3-orella interna 4-pavelló auricular 5-timpà 6-cadena d’ossets 7-martell 8-anclusa 9-estrep 10- còclea 11-nervi auditiu 12-trompa d’Eustaquion .que vibra i passa la vibració a la cadena do’ossets.Despres arriba a la còclea on hi ha els receptors i li passen la informació al cervell a traves del nervi auditiu. El so entra pavelló auricular i arriba fins el timpa La llum es pot propagar en el buit ,però el so no perquè el so sempre necessita un medi per propagar-se per exemple l’aire un líquid un sòlid. 3.2. LA LLUM -Es propaga en 300.000 km/s. -Viatja en línia recta -Com més dens sigui el medi, mes lenta anirà la llum.

29


REFLEXIÓ DEFINICIÓ

REFRACCIÓ

És el canvi de direcció que És el canvi de direcció que experimenta un raig de llum en experimenta un raig de llum quan xocar contra un superfície. passa d’un medi a un altre que tenen diferent velocitat de propagació

IMATGE

EXEMPLE

intensitat

to timbre

Miralls -Plans -Esfèrics (còncaus i convexos) definició Quantitat d’energia que arriba a la nostra orella Es la frequencia d’ones Es el que fa diferenciar dos sons que tenen la mateixa intensitat i el mateix to

Lents -Convergents -Divergents

Unitat de mesura tipus Decibels. Si passa Fort/fluix de 60 decibel es contaminació acústica. hertz Greu/agut NO

Diferents tipus de veu,instrument

30


El eco es la repetició d’un so en una superfície reflectida. -Mirall: és una superfície reflectora que és prou clara com per a formar una imatge 1-Plans: són aquells formats per una superfície plana reflectora

2-Esfèrics: és un mirall amb corba i distorsiona la imatge, dos tipus Còncau: la superfície reflectora és la superfície interior. El focus és positiu i real. La imatge és real i més gran.

31


Convex: la superfície reflectora és la superfície exterior. El focus és negatiu i virtual. La imatge és virtual i més petita.

Lents: Tros de vidre que concentra o dispersa la llum. 

Convergents: concentren la llum. Són lents de hipermetropia (no veuen bé de a prop)

32


Divergents: dispersen la llum. Són lents de miopia (no veuen bé de lluny)

Descomposició de la llum: els colors. La llum blanca esta formada per tots els colors de l’arc del sant Martí. Això ho va descobrir Isaac Newton .

Isaac Newton 1643-1727. En els objectes de color, la llum blanca rebota en l’objecte, absorbeix la llum i la reflecteix. Ex. Un tomàquet és vermell perquè se li absorbeix tots els colors menys la vermella. La llum negre: és quan la llum blanca arriba a l’objecte, l’objecte absorbeix tots els colors i no rebota cap. La llum blanca: és quan la llum arriba a l’objecte, l’objecte absorbeix tots els colors i rebota també tots.

33


Prisma de Newton.

LLISTA ULL:

1-cristal·lí 2-pupil·la 3-iris 4-còrnea 5-conjuntiva 6-retina 7-fòrea

34


8-nervi òptic 9-humor itri. La llum travessa la còrnia i passa a traves de la pupil·la(el tampany de la pupil·la depèn de la contracció de l’iris).Després travessa el cristal·lí fins arribar a la retina on es forma la imatge. El receptor del la llum envien la recepció al servei a traves del nervi optic .El servei interpreta la imatge i la gira.

35


LA CINEMÀTICA

36


Cinemàtica LA CINEMATICA ES LA CIENCIA QUE ESTUDIA ELS MOVIMENTS. el moviment es relatiu sempre depèn d'un punt de referencia. El punt de referencia és el punt que determina la posició d’un cos. La posició d’un cos es el punt on es troba un cos. Un cos en repòs és un cos que no canvia de posició el punt de referencia. Un cos en moviment(mòbil) es un cos que canvia de posició respecte el punt de referencia. La trajectòria es el camí recorregut per un cos en moviment, correspondria a la línia que ha segit el mòbil Son dos trajectòries iguals.

El desplaçament que separa el punt final del punt inicial. El desplaçament pot ser zero encara que al mòbil hagi recorregut un espai.

Δx = X –Xi f

Δx: increment de x Xf :Punt final Xi: Punt inicial El espai de recorregut es la longitud de la línia que marca la trajectòria, es dona la distància total recorreguda per el mòbil.(seria el que marca el contakm). 1

2

3

El espai recorregut es de 5km Exercici: a

b

37


La velocitat mitjana es3 el desplaçament total que em fet dividit entre el temps que hem trigat

.

V:velocitat mitjana(m/s) E:espai(m) T:temps(s) VEURE PROBLEMES DEL FULL

ACCELERACIÓ És el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps.

A:ACCELERACIÓ es medeix en m/s2 Vi: Velocitat inicial Vf :velocitat final T:temps

Si l’acceleració es negativa vol dir que el mòbil frena o tira endarrere Tipus de moviments :Hem vist dos tipus de moviments en línia recta. Unes es el moviment rectilini i uniforme(MRU):És un moviment que te una trajectòria en línia recta i una velocitat constant. L’altre es un rectilici uniformement accelerat: Es un moviment que te una trajectòria en línia recta i una acceleració constant

38


TEMA6: LA FORÇA

39


FORÇA: És tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o deformar. Es mesura en NEWTONS en el SI. Força: 1N-100 GRAMS 10N-1000 GRAMS-UN KILO-1 LITRO L’explicació matemàtica de les forces la va explicar Isaac newton. Va néixer al 1643 i va morir el 1727.

Dos tipus de força: -Forces de contacte: Són les que actuen en entre en contacte entre dos cossos. Ex: Xutar a pilota, clavar un clau, aixecar un got d’aigua.

40


-Forces a distancia: Són les que actuen sense que hi hagi contacte entre els dos o més cossos. Ex :Força de la gravetat , força magnètica i la força elèctrica.

Representació de la força Mòdul o intensitat o magnitud : és la quantitat de força expressada en newtons. Direcció: La línia sobre la qual actua la força Sentit: la orientació cap on va la força Punt d’aplicació: El punt des de es fa la força

41


Mateixa direcció, mateix sentit, diferent sentit, diferent punt inicial.

diferent direcció, diferent sentit, diferent sentit, diferent punt inicial.

Mateixa direcció, mateix sentit, diferent sentit, diferent punt inicial.

EL PES El pes es la magnitud que mesura la força amb què la terra atrau un cos. Es mesura amb newtons. Massa(kg): és la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos Gravetat=9’8m/s2 Pes=massa x gravetat P(Newtons)= M(kg) · G(m/s2) Problema1:Calcula el pes de 3 kg de pomes a la terra. M=3kg

p=3·9’8=29’4 N

G=9’8 P=? Problema2:Les taronges van a la lluna.Calcula el seu pes M=3KG

p=3·1’6=4’8 N

G=1’6 P=? Problema3:Calcula el pes de 100 grams de farina a la terra. M=100G

p:0’1·9’8=0’98N

G=9’8

42


P= Problema 3:Calcula el pes d’un barra de quart a la terra. M= 0’25 P=0’25·9’8=2’47N G= 9’8 P= Problema4 Les taronges del problema 1 i 2 viatgen aun planeta imaginari on pesen15 N. Calcula la gravetat. M= 3KG G= G:p/m=15/3= 5 m/s2 P= 15 N Exercici6=Calcula el pes d’una persona de50 kg a la terra i lluna M=50 kg

50 x 9’8=490N

G=9’8

50·1’6=80N

P=? Exercici7:Calcula massa d’una persona que està a un planeta de gravetat 20 m/s2 i que pesa 100 n. M= ?

m=100/20= 5kg

G=20 m/s P= 100 n

La pressió La pressió es la magnitud que mesura la força dividida per la superfície. P=F/S P = Pressió(pa) F = Força(N) S : Superfície (M2) 1 pascal és un Newton/m2 Si la superfície de l’objecte es gran la pressió serà mes petita(raqueta neu) i si la superfície de l’0bjecte es petita la pressió serà mes gran(bota de neu).

43


PROBLEMES DE PRESSIÓ Calcula la pressió que fa una capsa de 20 cm de costat i que te una massa de 8 kg. M = 8 kg S= B · A= 20 CM · 20 CM = 400CM2 = 0’04M2 F=m · g = 8kg · 9’8 = 78’4 Newtons P= F / S = 78’4 / 0’04m2 = 1960 Pa Ela fluids poden ser líquids i gasos. La pressió hidrostàtica que fa l’aigua sobre un objectE depèn de la -pressió : Pa -densitat: (kg/m3) -Altura: m -Gravetat :m/s2 P= ·g·h La densitat de l’agua sempre es de 1000kg/m3 i la del mar 1030 kg/m3 Calcula la pressió hidrostàtica que te un objecte que es troba submergir dos metres sota l’aigua. P= ·g·h

P=1000·9’8=980·2= 19600Pa

P=?

44


·=1000kg/m3 G=9’8 H=2M Calcula la pressió hidrostàtica del objecte anterior si estigues enonsat el mar 2km cap al fons. P= P= ·g·h P= ? =1030kg/m3 P=9’8··1030·2000= 20.000.188 Pa G=9’8 H=2000m La pressió atmosfèrica es la pressió que exerceix els gasos de l’aire sobre la superfície terrestre Experiment de Torricelli : Torriceli va néixer el 1608 i va mori al 1647. Va agafar un tub i va posar mercuri a dins. Li va donar la volta i va veure quant va caure. Després ho va fer a la muntanya i va baixar mes perquè hi ha menys pressió i després a la platja hi ha mes pressió.

45


Activitats:

46


47


48


49


EL TREBALL

50


El treball es mesura en J .El treball es quan s’aplica força sobre un cos i aquesta força li produeix un desplaçament. . Per produir treball es important que l’objecte es desplaci.

La formula del treball és:W=F·ΔX W=Treball F=Força ΔX=Desplaçament Es mesura amb Joules -L’energia és la capacitat que tenen els cossos per canviar o fer un treball. Es mesura en Joules. Caracteristiques: -Es pot emmagatzemar. -Es pot transportar -Es pot transformar -Es pot transferir -El principi de la conservació d’energia diu que l’energia ni es crea ni es destrueix sinó que es transforma.

TIPUS: Les dos energies mes importants són la cinètica i la potencial. Es mesura en J. -La cinètica es causada per el moviment. La simbologia es ec. Depen de la velocitat i la massa.Si augmenten el doble la massa l’energia cinètica queda augmentada per dos.SI augmenten el doble la velocitat l’energia cinètica queda multiplicada per quatre Ec=1/2=m·v2 -L’energia potencial es quan els cossos situats a una certa altura de la terra tenen una energia anomenada potencial(Ep) EP=m·g·h

51


MAGNITUDS

DEFINICIÓ

UNITAT SI

FORMULA (si hi ha)

TEMPERATURA

És una magnitud que mesura la energia calorífica d’un cos.

K

ESPAI

És la distància total recorreguda pel mòbil

M

TEMPS

Magnitud que mesura el transcurs d’un esdeveniment.

S

VELOCITAT

És la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

m/s

V= e/t

ACCELERACIÓ

És el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps.

m/s2

A= Vf – Vi t

FORÇA

És tot allò que fas de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo.

N

F= m · g

MASSA

És la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos.

Kg

PES

És la magnitud que mesura la força amb que la terra atrau a un cos.

N

p=m·g

PRESSIÓ

És la força que exerceix un objecte dividit per la superfície.

Pa

P=F S

PRESSIÓ HIDROSTÀTICA

És la pressió que fa l’aigua sobre qualsevol objecte.

Pa

PH = d · g · h

TREBALL

La força que apliquem sobre un objecte i es desplaça

J

T= f · d

ENERGIA CINÈTICA ENERGIA POTENCIAL ENERGIA MECÀNICA

És l’energia que té un cos en moviment.

J

Ec = ½ · m · v2

És l’energia que té un cos situat a una certa distància del terra.

J

Ep: m · h · g

És la suma de les dues energies d’un cos.

J

Em = Ec + Ep

E: v/t


FONTS D’ENERGIESLes fonts d’energia són el conjunt de recursos existents a la natura, a l’abast de l’ésser humà, i amb què es pot obtenir l’energia necessària per utilitzar en el desenvolupament de les seves activitats. El sol la font principal que tenim. Fonts Exemples -Renovables Pràcticament inexhauribles. Es troben de forma gairebé il·limitada a la natura.

No renovables No són il·limitades i, per tant, es poden esgotar.


FITXES DE LABORATORI

54


55


56


LS

DIFERENTS MARS Hipòtesis: veure si una oliva flota o no en uns erlenmeyers, perquè posarem tanta aigua com calgui en uns erlenmeyers.

57


Material: -erlenmeyer -embut - aigua - sal - olives -bàscula -cristal·litzador Procediment: hem agafat tres erlenmeyers i els hem omplert fins a dalt de tot. A cada erlenmeyer li hem posat una quantitat de sal diferent, al Bàltic menys, al Negre més i al Mediterrani una quantitat intermitja. Hem posat l’oliva dins, i hem comprovat que al mar Negre la oliva flotava, al mar Mediterrani, es quedava al mig de l’erlenmeyer i que al mar Bàltic la oliva estava enfonsada. Conclusió: en el erlenmeyer que feia de mar Bàltic, l’oliva no flotava; el que feia de mar Mediterrani, ni flotava, ni no flotava i el que feia de mar Negre, flotava.

PRÀCTICA 2 ´Hipòtesi: Veure la reacció del gel normal i del gel amb sal sobre la tinta.

58


´ Material: - Dos gels - Tinta blava

´ Realització:

Hem tirat una mica de tinta blava sobre els dos gels, i hem vist com reacciona el gel amb sal i el gel normal.

´ Conclusió: El gel amb sal la tinta blava s’ha convertit en tita lila i en el gel normal la tinta blava s’ha quedat blava.

PRACTICA 5 TEMPERATURA 1) Comparació aigua i alcohol i termòmetre fet a ma Introducció: Comparem a quants graus bull l’aigua i a quants l’alcohol.

59


Material: Alcohol, termòmetre, fogonet, mistos, erlenmeyer. Mètode: Hem ficat una mica d’alcohol i l’hem posat en un erlenmeyer. Després hem fet el mateix amb l’aigua. Cada dos minuts hem estat mirant la temperatura que marcava el termòmetre tant amb l’alcohol com amb l’aigua. Així fins a deu minuts. 2) Resultat: temps aigua alcohol 0

25

25

2

41

52

4

59

79

6

78

85*

8

93

85

10

103

85

12

103

85

14

103

85

Conclusió: L’aigua vull a 101 però normalment a 100 i l’alcohol a 85. 3) 3)Construcció d’un termòmetre manual: Material: Botella

60


Plastilina canyeta Em construït un termòmetre amb una ampolla de vidre un tros de plastilina a sobre de la boquilla de la botella i li em ficat una canyeta pel mig.Iem deixat que no passi aire i l’alcohol que hi havia dins de la botella a pujat cap adalt i a surtit el alcohol.

PRACTICA 7: LA LLET MÀGICA Introducció Ficarem diferents tipus de colorants barrejats amb llet sencera i al afegir-hi un anti-greix, el colorant crearà un efecte.

61


Material i mètode -

Llet sencera Recipients Colorants

Tirem la llet dins dels recipients i després tirem el colorant. Resultat L’anti- greix provoca que el colorant es remogui i crei aquest efecte.

Conclusió La llet té molt greix i el sabó anti-greix del rentavaixelles destrueix aquestes molècules de greix.

ELS DIFERENTS MARS Hipòtesis: veure si una oliva flota o no en uns erlenmeyers, perquè posarem tanta aigua com calgui en uns erlenmeyers. Material:

62


-erlenmeyer -embut - aigua - sal - olives -bàscula -cristal·litzador Procediment: hem agafat tres erlenmeyers i els hem omplert fins a dalt de tot. A cada erlenmeyer li hem posat una quantitat de sal diferent, al Bàltic menys, al Negre més i al Mediterrani una quantitat intermitja. Hem posat l’oliva dins, i hem comprovat que al mar Negre la oliva flotava, al mar Mediterrani, es quedava al mig de l’erlenmeyer i que al mar Bàltic la oliva estava enfonsada. Conclusió: en el erlenmeyer que feia de mar Bàltic, l’oliva no flotava; el que feia de mar Mediterrani, ni flotava, ni no flotava i el que feia de mar Negre, flotava.

PRÀTICA 8(construcció d’un disc de newton) Introducció: Volem construir un disc per comprovar que la barreja de colors llum.

63


Material: Un cd ,canica, pega, llapisos de colors, cola, tisores ,un regle. Mètode: Vam retallar un cercle acromàtic i li vam ficar a sobre del cd i el forat que te el cd li vam posar una canica que la vam enganyat i li vam fer rodolar com una canica i es veia tot de color blanc. Conclusió: Tots els colors llum barrejats formen el color blanc.

ON REACCIONEM MÉS RÀPID Introducció: Hem fet un experiment per veure la reacció de cada persona.

64


Material i mètode: -Regle. -Calculadora Un agafava el regle i l’altre l’agafava em el menor temps possible i es veia quants centímetres havia tardat en agafar-lo. Resultat: Conclusió: La meva mà que te més reacció es la mà dreta.

1 2 3 4 5 Mitjana Temps reacció

Mà esquerra Espai(cm) 16 18 15 16 13 15’6 177’73

Mà dreta Espai(cm) 17 15 10 13 9 12’8 160’99

Total 14’2 169’36

Qui reacciona més ràpid?

1.

Escriu la mitjana de l’espai en centímetres i del temps de reacció en ms de tota la classe amb cada mà. (només has de mirar la columna de la mitjana de la mà dreta i de la mà esquerra).

65


Espai (cm)

2.

Mà dreta

14’1

169,1

Mà esquerra

15’4

176’5

Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels nois de la classe.

Espai (cm)

3.

5. Corri

Temps reacció (ms)

Mà dreta

13’6

166

Mà esquerra

14’4

182

Dues mans

14’2

168’5

Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels noies de la classe.

Espai (cm)

4.

Temps reacció (ms)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

14’6

172’1

Mà esquerra

16’4

182

Dues mans

15’49

177

Qui reacciona més ràpid, els nois o les noies? Considerant que estem parlant de mi·lisegons, creus que per la diferència de temps podem donar-ho com una afirmació universal? Els nois

Qui és el noi més ràpid de la classe ?

66


6. Alicia

Quina és la noia més ràpida de la classe?

7.

En general (mira tota la llista), els dretans són més ràpids amb la mà dreta que amb l’esquerra? I els esquerrans ? Cada un es mes ràpid amb la ma que escriu i que fa les ruitnes del dia

8. En general, pots afirmar que amb l’entrenament, cada vegada es reacciona més ràpid? Si perquè li vas agafan la practica

9.

Escriu les dades de les dues classes mirant les dades de la graella gran.

2n A

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

16’6

183

18’6

194’1

17’6

188’8

Noies

13’9

168

14’2

169’3

14

168’7

TOTAL (nois i noies)

15’3

175’6

16’4

181’7

15’8

178’7

2n B

Mitjana dues mans

67


Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

13’6

166

14’4

170’9

14’02

168’5

Noies

14’6

172’1

16’4

182

15’49

177

TOTAL (nois i noies)

14’1

169’1

15’4

176’5

14’72

172’8

Escriu un resum amb unes quantes frases de tots els resultats:

-La classe b te mes racció que la a

-Hi ha gent que fa trampes.

-Els nois mes ràpids que les noies

-Les noies són mes lentes que els noisw

Pràctica 11:els sentits i TACTE

OLFACT E

GUST

68


introduccí Experimentem amb els sentits o Material i metode

Dos retuladors .Hem fet un punt amb els ulls tancats al braç de l’altre i ell ha d’encertar on has ficat el punt.

Un llapis,una maquineta.L’ hi fem punta un llapis.

Got,bastonents,sal,vinagre,sucre,llim ona.Hem agafat un bastonet i l’hem sucat al gotet i haviam de mirar a on es notava mes el gust.

RESULTAT

Hem fet un punt amb els ulls tancats al braç de l’altre i ell ha d’encertar on has ficat el punt.

Olorem la punta del llapis i despres li fem punta i si que fa olor

Al cafè l’he notat a darrera ,la llimna i el vinagre els extrems i la sal i al sucre al davant

Conclusió

Al dit hi ha mes sensibilitat que el braç

Que hi ha receptor el nas que detecten les partícules

PRÀCTICA 12:ELS SENTITS II oida

vista

introduccío Experimentem amb els sentits Mans i UN PAPER AMB UNA Material i persones.Aplaudim CREU I UN PUNT I metode

69


RESULTAT Conclusió

d’un costat i ha de dir de quin costat es. Aplaudim d’un costat i ha de dir de quin costat es. Serveix lo de fora de la orella d’antena per captar els sons

MIREM EL PUNT FIXAMENT TAPAMNOS UN ULL. Mirem fixament el punt i ens tapem un ull la creu desapareix. La creu desapareix perque hi ha un punt a la retina que no hi ha un nervi optic.

Practica13:Cultiu dels microorganismes del teclat de l’ordinador i mòbil. 70


Introducció: Mirarem quants microorganismes té cada material. Material: Ordinador Móbil Placa de petri amb medi de cultiu Bastonets orelles Métode: Passem el bastonet per el teclat del ordinador o el teclat del mòbil durant un rato Despres ho passem per la placa de petri amb el medi de cultiu per mirar els microorganismes que hi ha., Resultat: A la pantalla del mòbil han sortit bacteris i han sortit molt mes a l’ordinador Conclusió: A l’ordinador els bacteris i fongs perquè la porqueria es queda a les tecles del teclat i no tant a la pantalla.

Teclat ordinador

Pantalla mòbil

Practica 14:Bacteris de llet 71


Introducció: Veurem els bacteris que te una llet fermentada que està caducada del seu termini. Material: Placa de petris Llet Botella Resultat: Comprovarem tots els bacteris que conte la llet caducada del seu termini i tots els microorganisme que te. Conclusió: La llet te bacteris

MICROORGANISMES DE L’AIGUA INTRODUCCIÓ La metemorfosi es un proces que mitjançant el qual un insecte o un amfibi quan passa per les seves estapes de la mida

72


Cuc de família La larva que te forma de cuc surt d’un ou que ha posat la mare.Dela lupa en surt l’adult. El capgros surt d’un ou que la ha posat una granota. Aquest cap gros fa la metamorfosis

VALORACIÓ PERSONAL Aquesta assignatura de naturals hi ha agut moments que ha estat interesant i d’altres no.Quan hi havia física era més interesant que quan sol hi havia teoria.Ami la física s’ha ma donat molt bé i s’ha ma fet mes fàcil però la teoria era més complicada

73


Les pràctiques de laboratori han estat molt entretingudes perquè eran molt divertides. Els examen han estat normals els de física més fàcils que als de teoria Les explicacions de teoria han estat correctes perquè apuntàvem poques coses però lo més interesant. Això d’apuntar es feia una mica avorrit. Treballar amb l’ordinador a anat be perquè podíem buscar fotos però no anat be per fer formules perquè es tardava molt. Jo amb aquesta assignatura m’he esforçat una mica per intentar treure una nota que estigues al meu nivell Lo de fer el dossier de tot el curs em sembla correcte perquè fas la recopilació de tot el que has fet durant els curs.

74


Naturals entrega sencera tot els curs