Page 1


2


Índex 1 2

3

4

5

6

7

8

9

L'espècie humana. ............................................................................................................................................ 4 L’aparell locomotor .......................................................................................................................................... 5 2.1 Els ossos ...................................................................................................................................................... 5 2.2 Els ossos i les articulacions ......................................................................................................................... 5 2.3 Les articulacions.......................................................................................................................................... 6 2.4 Els músculs .................................................................................................................................................. 6 La nutrició humana .......................................................................................................................................... 9 3.1 Funcions de la nutrició ................................................................................................................................ 9 3.2 Els aliments ............................................................................................................................................... 10 3.3 La dieta...................................................................................................................................................... 10 L’aparell digestiu ............................................................................................................................................ 11 4.1 Parts de l'aparell digestiu.......................................................................................................................... 11 4.2 La digestió dels aliments ........................................................................................................................... 11 L’aparell circulatori......................................................................................................................................... 13 5.1 La sang ...................................................................................................................................................... 13 5.2 Els vasos sanguinis .................................................................................................................................... 13 5.3 El cor i la circulació de la sang .................................................................................................................. 13 5.4 El funcionament del cor ............................................................................................................................ 14 L’aparell respiratori ........................................................................................................................................ 15 6.1 Vies respiratòries ...................................................................................................................................... 15 6.2 Els moviments respiratoris ....................................................................................................................... 15 L’aparell excretor ........................................................................................................................................... 17 7.1 Funcions .................................................................................................................................................... 17 7.2 Els ronyons ................................................................................................................................................ 17 7.3 Les vies urinàries ....................................................................................................................................... 17 7.4 L'excreció .................................................................................................................................................. 18 El sistema nerviós ........................................................................................................................................... 19 8.1 Els centres nerviosos i els nervis............................................................................................................... 19 8.2 El funcionament del sistema nerviós ........................................................................................................ 19 8.3 La transmissió de la informació ................................................................................................................ 20 8.4 Els òrgans del sentits ................................................................................................................................ 21 La reproducció ................................................................................................................................................ 23 9.1 L'aparell reproductor masculí ................................................................................................................... 23 9.2 L’aparell reproductor femení.................................................................................................................... 24

3


1 L'espècie humana. Els humans són mamífers primats que es caracteritzen per tenir un cervell molt més desenvolupat que en les altres espècies, el que permet reflexionar i planejar el futur i, amb el concurs de la laringe, articular un llenguatge complex per a expressar les idees, una posició bípeda molt bé adaptada a la marxa continuada durant hores, dues mans amb el dit polze oposable als altres dits el que permet manipular objectes amb gran precisió, i una etapa infantil molt llarga el que permet un llarg període d'aprenentatge. Totes aquestes característiques, entre les que destaca la intel·ligència, han permès a la nostra espècie poder decidir la distribució del territori i, amb això, hem adquirit la responsabilitat de protegir o no les altres formes de vida. Hui la supervivència del planeta bàsicament depen de la nostra espècie.

4


2 L’aparell locomotor Els ossos i els músculs L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els músculs.

2.1 Els ossos Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions: • Donar forma i sustentar al cos • Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor. • Fer possible el moviment Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.

2.2 Els ossos i les articulacions El nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats. Cada part té una estructura òssia especial. 2.2.1 Els ossos del cap El cap es divideix en cara i crani. Els ossos del crani protegeixen l'encèfal. A la cara trobem dues cavitats, que allotgen els ulls, i els maxil·lars, on hi ha les dents. Tots els ossos del cap estan units entre si, sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior. 2.2.2 Els ossos del tronc En el tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica •

La columna vertebral, formada per 33 vèrtebres, allotja al seu interior la medul·la espinal. És l'eix central de l'esquelet: subjecta el crani i les costelles i està unida a les extremitats. Té forma sinuosa i està dotada d'un poc de mobilitat.

La caixa toràcica està formada per 12 parells de costelles, que s'uneixen per darrere a la columna vertebral i per davant a un os allargat anomenat estèrnum. Protegeix el cor i els pulmons.

2.2.3 Els ossos de les extremitats

Les extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors s'uneixen al tronc mitjançant l'omòplat i la clavícula, i les inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos soldats.

5


2.3 Les articulacions Les articulacions són els punts on s'uneixen els ossos.Poden ser de tres tipus: Mòbils: Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l'espatlla, el colze, el maluc i el genoll.

Semimòbils: Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna vertebral.

Fixes: Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.

2.4 Els músculs Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen als ossos. Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.

6


7


8


3 La nutrició humana

3.1 Funcions de la nutrició Als pulmons, la sang recull oxigen i deixa el diòxid de carboni. La sang, doncs, es torna rica en oxigen.

Digestió

A l'intestí prim, les substàncies passen a la sang. Les restes no digerides dels aliments van a l'intestí gros, i són expulsades per l'anus en forma d'excrements.

Excreció

El cor bomba la sang per tot el cos, que circula pels vasos sanguinis.

Els ronyons filtren la sang. Les substàncies residuals són expulsades amb l'orina.

Respiració cel·lular

Circulació

Respiració pulmonar

La nutrició és el procés complex que permet l'alimentació de l'organisme. Vegem-ne el funcionament:

Les cèl·lules del cos transformen les substàncies nutritives i l'oxigen en energia i generen substàncies residuals i diòxid de carboni.

9


3.2 Els aliments Per viure necessitem ingerir aliments, que ens aporten substàncies nutritives. Poden ser de tres tipus: Substàncies energètiques. Són les que aporten energia. Els hidrats de carboni aporten energia directament, mentre que els greixos s'utilitzen com a reserva d'energia, als quals es recorre quan no queden hidrats de carboni. Substàncies constructores. Són les proteïnes. Serveixen per créixer i renovar les cèl·lules que es moren. Substàncies reguladores. Són necessàries per al bon funcionament de l'organisme i per a la correcta assimilació dels aliments. L'aigua, les vitamines i les sals minerals són substàncies reguladores.

3.3 La dieta La dieta és el conjunt d'aliments que ingerim al llarg del dia. Perquè el nostre cos funcioni correctament, hem de prendre una dieta equilibrada i suficient en energia. Els greixos són necessaris, però no se'n pot abusar, perquè poden provocar problemes de salut.

La carn, els ous i el peix són aliments rics en proteïnes. Convé menjar dos aliments d'aquest grup al dia.

La llet i els derivats làctics són rics en proteïnes, greixos i sals minerals. S'han de prendre diàriament dos o tres gots de llet o l'equivalent en iogurts i formatge.

La fruita fresca és rica en sals minerals i vitamines. Convé menjar-ne dues o més peces al dia.

Els cereals, els llegums i les creïlles són rics en hidrats de carboni. Cal menjar un o dos plats de pasta, creïlles, arròs o llegums al dia.

Les verdures i hortalisses són aliments rics en sals minerals i vitamines. Cal menjar un plat de verdura diari i alguna amanida

10


4 L’aparell digestiu L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió.

4.1 Parts de l'aparell digestiu L'aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives. 4.1.1 El tub digestiu és un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts: •

• • • • •

La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca conté: o les dents. Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren. o La llengua. És un múscul que mou l'aliment i el barreja amb la saliva La faringe. Comunica la boca amb l'esòfag. L'esòfag. És un tub de parets musculoses que condueix l'aliment a l'estómac. L'estómac. És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió. L'intestí prim. Té huit metres de llarg. A l'intestí prim les substàncies digerides passen a la sang. L'intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l'exterior per l'anus.

4.1.2 Les glàndules digestives són xicotets òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang. • • • • •

Les glàndules salivals produeixen la saliva. L'estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics. El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim. El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s'aboca a l'intestí prim. L'intestí prim està entapissat de glàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals.

4.2 La digestió dels aliments Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:

11


• A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples. • A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora. • A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros. • A l'intestí gros, s'absorbeix l'aigua dels aliments i els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior.

12


5 L’aparell circulatori L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor, els vasos sanguinis i la sang. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis.

5.1 La sang La sang és un líquid rogenc que circula per l'interior dels vasos sanguinis que recorren tot el nostre organisme. En el nostre cos tenim cinc litres de sang. Algunes de les seues funcions són transportar substàncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties.

La sang està formada per un líquid anomenat plasma i per cèl·lules sanguínies : 5.1.1 El plasma És un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i substàncies residuals. 5.1.2 Les cèl·lules sanguínies són: • Els glòbuls rojos. Tenen forma de disc. Transporten l'oxigen i el diòxid de carboni. • Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions causades per microorganismes com ara la grip. • Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es produeix un tall a la pell.

5.2 Els vasos sanguinis Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i capil·lars. • • •

Les artèries transporten la sang del cor a la resta del cos. Tenen les parets gruixudes. Les venes transporten la sang de les diferents parts del cos cap al cor. Tenen les parets primes. Els capil·lars són vasos molt fins que comuniquen les artèries amb les venes. En els capil·lars es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

5.3 El cor i la circulació de la sang El cor és un múscul de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis. El cor té quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aurícules i les dues inferiors ventricles. La sang entra per les aurícules, passa als ventricles, i aquests l'expulsen amb força cap a l'exterior. En el cos hi ha dos circuits sanguinis diferents, el pulmonar i el general. •

En el circuit pulmonar, la sang va del cor als pulmons, i dels Als pulmons, la sang expulsa el diòxid de carboni i absorbeix l'oxigen de l'aire.

En el circuit general, la sang va del cor cap a les diferents parts del cor (cap, extremitats, intestins, ronyons, etc.) i torna de nou al cor. En el circuit general, la sang proporciona substàncies nutritives i oxigen a les cèl·lules. Les cèl·lules transformen aquestes substàncies en energia, i generen substàncies residuals i diòxid de carboni que aboquen a la sang, la qual s'encarregarà d'expulsar-les del cor. 13

pulmons

al

cor.


5.4 El funcionament del cor 1. El cor bomba la sang interrompudament i a gran velocitat. Per bombar la sang, el cor es contrau i es dilata rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, el cor batega unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la mà sobre el pit. 2. El cor està relaxat i buit de sang. 3. Entra sang a les aurícules. 4. Les aurícules es contreuen i impulsen la sang als ventricles. 5. Els ventricles es contreuen i expulsen la sang del cor.

14


6 L’aparell respiratori Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma. Parts de l'aparell respiratori:

6.1 Vies respiratòries Les foses nasals són dues cavitats que s'obren a l'exterior pel nas. En passar per les fosses nasals, l'aire s'escalfa i s'humiteja.

Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenats alvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins. En els alvèols es produeix l'intercanvi de gasos:

La faringe és una cavitat que comunica amb la laringe.

La laringe és una cavitat que conté les cordes vocals. La tràquea és un tub que condueix l'aire cap als bronquis.

Els bronquíols són ramificacions dels bronquis, que acaben en unes petites cavitats anomenades alvèols.

Els bronquis són dos conductes amb ramificacions dins els pulmons anomenats bronquíols.

El diafragma és un múscul que es troba sota els pulmons. El seu moviment permet la respiració.

• L'oxigen de l'aire passa a la sang. • El diòxid de carboni que genera el nostre cos i que és transportat per la sang passa als alvèols i és expulsat a l'exterior.

6.2 Els moviments respiratoris Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració. • En la inhalació (inspiració), el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire entra en els pulmons.

15


• En l'exhalació (espiració), el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire dels pulmons eix a l'exterior. En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.

16


7 L’aparell excretor 7.1 Funcions L'aparell excretor, també anomenat aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals que transporta la sang juntament amb un poc d'aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.

7.2 Els ronyons Els ronyons són dos òrgans en forma de fesol situats a la part posterior de l'abdomen. La seva funció és filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una artèria, que es ramifica en múltiples capil·lars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capil·lars dels ronyons, la sang expulsa les substàncies residuals i un poc d'aigua, les quals formen l'orina. Perquè els ronyons funcionen correctament, convé beure molta aigua. A més, és poc saludable retenir molt de temps l'orina a la bufeta.

7.3 Les vies urinàries Les vies urinàries s'encarreguen d'expulsar del cos l'orina que es formen als ronyons. Són les següents: •

Els urèters, que són dos tubs que uneixen els ronyons amb la bufeta de l'orina.

La bufeta de l'orina, que és una cavitat on s'acumula l'orina.

17


La uretra, que és el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. L'extrem de la uretra està envoltat per un múscul circular, anomenat esfínter, que està contret per impedir que l'orina isca. Quan es relaxa, es produeix l'expulsió de l'orina.

7.4 L'excreció A més de l'orina, el cos elimina altres substàncies: •

Quan respirem, eliminem un tipus de substàncies residuals, el diòxid de carboni.

Per la pell eliminem també substàncies residuals en forma de suor.

18


8 El sistema nerviós 8.1 Els centres nerviosos i els nervis El sistema nerviós controla totes les activitats del nostre cos. La seva forma de funcionar és la següent: 1. Capta informacions tant del cos com de l' entorn. 2. Processen la informació que els arriba dels òrgans sensorials 3. Elabora les respostes corresponents.

Està format per dos tipus d' òrgans: 8.1.1 Els centres nerviosos. - L'encèfal. Es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi. - La medul·la espinal. És un llarg cordó que recorre l'interior de la columna vertebral. Està connectada directament a l'encèfal. - Els nervis. Són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos. Connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos

8.1.2 Les neurones Les cèl·lules que formen els òrgans del sistema nerviós són les neurones. Tenen un cos central i diverses prolongacions, una d'elles molt llarga. Les neurones estan unides entre si pels extrems de les prolongacions.

8.2 El funcionament del sistema nerviós El sistema nerviós té dues grans funcions: La regulació de l'organisme. Els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. Així, l'encèfal i la medul·la espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiració o el batec del cor.

19


La direcció del moviment del cos. Els centres nerviosos donen ordres als músculs per realitzar els diferents moviments del cos, com ara aixecar-se o tombar el cap.

8.3 La transmissió de la informació Per controlar totes les activitats del cos, el sistema nerviós rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes. Els passos que segueix són aquests: Obtenció d'informació Els òrgans sensorials capten informacions tant de l'entorn com de l'interior del cos: Els òrgans sensorials externs o òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s'acosta una pilota. Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d'oxigen i d'aliment que necessiten les cèl·lules. Transmissió de la informació La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis. Elaboració de les respostes En els centres nerviosos s'elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor. Transmissió d'ordres La resposta elaborada es transmet en forma d'ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.

20


8.4 Els òrgans del sentits Els òrgans dels sentits són els òrgans sensorials externs que obtenen informació sobre el que passa al nostre entorn i la transmeten als centres nerviosos, principalment a l'encèfal. 8.4.1 La vista Els ulls són els òrgans del sentit de la vista. La llum entra a l'ull a través de la pupil·la i el cristal·lí, una lent que projecta la imatge sobre la retina. La informació de la imatge s'envia a l'encèfal a través del nervi òptic.

8.4.2 L’oïda Les orelles són els òrgans del sentit de l'oïda. El so entra per l'orella externa i xoca amb el timpà que, a través dels ossets de l'orella mitjana, transmet les vibracions a l'orella interna. La informació del so rebuda per l'orella interna és enviada a l'encèfal a través del nervi auditiu.

8.4.3 L’olfacte El nas és l'òrgan del sentit de l'olfacte. Està format per dues cavitats que comuniquen amb l'exterior. A la part superior de cada cavitat hi ha la pituïtària, una membrana que capta les olors i envia la informació a l'encèfal pel nervi de l'olfacte.

21


8.4.4 El gust La llengua és l'òrgan del sentit del gust. A la llengua es troben les papil·les gustatives, que recullen els sabors dolç, amarg, salat i àcid dels aliments i envien la informació a l'encèfal a través del nervi del gust.

8.4.5 El tacte La pell és l'òrgan del sentit del tacte. Està formada per dues capes: l'exterior o epidermis i la interior o derma. A la derma hi ha les glàndules sudorípares i els receptors sensorials de la pressió i la temperatura. La informació que capta és enviada, a través dels nervis, a la medul·la espinal i a l'encèfal.

22


9 La reproducció La reproducció és el procés mitjançant el qual es formen nous éssers vius a partir d'éssers vius ja existents. Sense reproducció, els éssers vius no tindrien descendència i desapareixeria la vida sobre la Terra.

9.1 L'aparell reproductor masculí L'aparell reproductor masculí està constituït per diversos òrgans: els testicles, els conductes deferents, les vesícules seminals i el penis. La seva funció és produir els espermatozoides o cèl·lules sexuals masculines, que, un cop s'uneixin als òvuls, formaran un nou ésser. 9.1.1 Estructura Els testicles són dues glàndules de forma arrodonida. Produeixen els espermatozoides.

Les vesícules seminals són dues glàndules que produeixen el líquid seminal, un líqued viscós i blanquinós que permet als espermatozoides nedar.

Els conductes deferents són dos tubs que comuniquen els testicles amb l'uretra.

La pròstata és una glàndula que produeix el líquid prostàtic. El líquid prostàtic és abocat als conductes deferents. La barreja formada pels espermatozoides, el líquid seminal i el líquid prostàtic constitueix el semen.

El penis és un òrgan musculós situat a l'exterior del cos. Està travessat per l'uretra. Té dues funcions: expulsar el semen i l'orina. El semen només es por expulsar quan està en erecció.

9.1.2 Funcionament Per arribar a l'òvul, s'ha de produir la unió sexual. En la unió sexual, el penis es posa en erecció, és a dir, es posa rígid, s'introdueix a la vagina de la dona i ejacula. En l'ejaculació, el penis expulsa el semen, on neden milions d'espermatozoides. Gràcies a la seva cua, els espermatozoides poden nedar pel semen i avançar en direcció a les trompes de FaI·lopi, a la recerca de l'òvul. De tots els espermatozoides, només un acabarà fecundant l'òvul. 9.1.3 La maduració sexual de l'home Les persones, en néixer, no tenen els òrgans sexuals desenvolupats. El desenvolupament dels òrgans sexuals s'inicia cap als 11-12 anys i s'allarga fins als 17-18 anys, quan la persona queda completament formada. Aquest desenvolupament va acompanyat de notables canvis físics externs. Vegem els canvis que experimer un xic:

23


• • •

Cap als 11-12 anys, els testicles es comencen a desenvolupar i apareix el pèl púbic. Es produeixen les primeres ejaculacions. Cap als 13-15 anys, els nois augmenten molt en pes i alçada. Se'ls eixamplen les espatlles i el tòrax i els canvia la veu. Els comença a aparèixer pèl a la barba, al pit, a les cames i a les aixelles. Cap als 17-18 anys, el penis ha augmentat de mida. També se'ls ha desenvolupat el pèl del pubis, de les aixelles, de la barba, del pit i de les cames. El cos està totalment format.

Aquestes edats són aproximades. El cos d'alguns nois experimenta un desenvolupament més ràpid que el d'altres. De fet, hi ha algunes persones que als 21 anys encara creixen en alçada.

9.2 L’aparell reproductor femení L'aparell reproductor femení és molt diferent del masculí. El motiu és que la funció que realitza la dona en la reproducció és també diferent. La dona, a més de produir els òvuls, acull en el seu cos la fecundació i el desenvolupament de l'embrió i, un cop ha nascut, l'alimenta amb la llet que produeix. L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, que produeixen els òvuls, les trompes de Fal·lopi, l'úter, la vagina i la vulva. 9.2.1 Estructura

Els ovaris són dos òrgans en forma d'ametlla. La seva funció és produir els òvuls.

La vagina és una cavitat de parets elàstiques on s'introdueix el penis en la unió sexual. Comunica l'úter amb l'exterior.

Les trompes de Fal·lopi són els conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter.

La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis que protegeix, a més de l'entrada de la vagina, l'orifici de la uretra i un petit òrgan anomenat clítoris.

L'úter o matriu és la cavitat on es desenvolupa el nou ésser. Té forma de pera invertida.

9.2.2 Funcionament A partir dels 10-13 anys, els ovaris comencen a produir òvuls. En una ovulació, un dels ovaris deixar anar un òvul, que s'introdueix a la trompa de Fal·lopi i, després de recórrer aquest conducte, arriba a l'úter. Les ovulacions es produeixen cada 28 dies, i comporten un seguit de canvis en l'úter. Així, en ovular, les parets de l'úter es comencen a recobrir d'una mucosa fortament irrigada de sang, que té com a funció acollir l'òvul fecundat. Si l'òvul arriba a l'úter sense haver estat fecundat, la capa que s'ha format a les parets de l'úter es desprèn i, juntament amb l'òvul i una mica de sang, s'expulsa del cos. Aquest procés s'anomena menstruació o regla. Dura de tres a cinc dies, i es repeteix cada 28 dies. Si l'òvul hi arriba fecundat, s'implanta a les seves parets i es comença a formar el nou ésser. 9.2.3 La maduració sexual de la dona

24


En general, el desenvolupament sexual i el creixement comença un poc abans en les xiques que en els xics. Vegem a continuació els canvis físics que experimenten les xiques. •

Cap als 10-12 anys, s'accelera el creixement i l'augment del pes. Es comencen a desenvolupar les glàndules mamàries i es produeix la primera menstruació. També es comença a formar el pèl púbic. Cap als 13-14 anys, la majoria de noies ja tenen la menstruació. Es comença a formar pèl a les aixelles. Les glàndules mamaries comencen a ser actives. Cap als 16-17 anys la menstruació ja és regular. S'eixamplen els malucs i les cuixes. Els pits estan completament desenvolupats. També s'ha format del tot el pèl púbic i el pèl de les aixelles.

Igual que en el cas de l'home, aquestes edats són aproximades. Així, algunes noies no tenen la primera menstruació fins als 14 anys.

25

El cos humà  

Funcions, aparells i sistemes