Issuu on Google+

ACTIVITAT 3: POEMES

ESCOLA GRADUADA Era una sala quadrada i tenia cinc finestres, una muntanya pelada, que era violeta als capvespres. Darrera d'un mestret vell, Jesús estava enclavat, José Antonio ampliat, Franco amb un faixí vermell. La tarda era com un ciri. Tocava Història d'Espanya. Hi havia un gran cementiri: la creu, els morts, un que guanya. Darrera els vidres volava la bandera de tergal: volava, volava, estava a l'aire i fermada a un pal. Damunt una vidriera, el sol fugia; el camp no. Feia fred. La Sabatera cantava al capdecantó: "Sa moixa m'ha fet moixons vestits de seminaristes, quan han obert els ullons han estat tots comunistes".


L’ASSASSÍ Com l’assassí que torna al lloc del cri havent perdut memòria i oblit i en el llindar troba qui creia mort i se’n fa esclau sense saber per què i es torna gos, i li vetlla el casal contra la mort, contra aquest lladre absent que pot robar-li el preu del seu rescat: així tornava jo al lloc de l’amor.

Xocolata desfeta Espessa i lluent, tothom se la menja, ai!, a cremadent. En xicra o en tassa prou que ho diu la gent, mai no n'hi ha massa.


S'hi poden sucar galetes, melindros, o bé un tros de pa. És bona al matí i quan s'hi berena té un gustet molt fi. Espessa i lluent, tothom se la menja, ai,! a cremadent.

Ous ferrats Quan es couen, quins esclats, els ous ferrats, fins i tot, si no es vigila, poden fer alguns disbarats. I un cop cuits, ben presentats, els ous ferrats, se'ls mengen sense ganyotes fins i tot els desganats.

Pa torrat amb mantega El pa torrat i la mantega solen anar sovint plegats i ens els mengem de bona gana, molt més si són ben ensucrats. Tenen un gust que, en barrejar-se, resulta encara més plaent,


tant és així que cada dia en menja areu qui sap la gent. Per esmorzar van de primera, ja no cal dir per berenar, i a totes hores sempre donen plaer complet al paladar.

Arròs blanc Ben apilotat, l'arròs blanc fa plat, i pot barrejar-s'hi -no és cap disbarattota llei de salses, plàtan, ou ferrat verdures, formatge, pollastre trinxat, gambes i tonyina i el que ve de grat per tal que resulti un plat variat, que l'arròs ho lliga tot molt ben lligat.


ORACIÓ EN LA TEVA MORT Quan roures enyorosos de verds marins comencen crepusculars missatges, volent-te foc, demano nova claror, que siguis, davant altars on cremen ardents silencis d'ales, encès cristall, més flama, llum de cançó senzilla.

FINAL DEL LABERINT Quan aquells dits sensibles toquin músiques fràgils i lentament vacil.lin llums canviant de ciris, surt de la festa. Mira quanta nit, quina extrema solitud se t'emporta, per la rialla, a l'home justificat i lliure que neix del teu silenci.



Poemes. (Activitat 3)