Issuu on Google+

Kauris : El Gegant del Bosc

Fossa de les Marianes

El Pas del Gegants

El Llenguatge dels Dofins

El Càncer es podria curar

Les aurores boreals o australs Nº 1 Gener 2017

Per què el cel és blau? Europa arriba a Mart I si la Terra no es mogués?


Editorial

Equip de Redacció: Grup Enriquiment AACC Primer d´E.S.O:

Maria Garcia Valls és una publicació digital que neix de la necessitat de plasmar les inquietuds de conèixer curiositats dels alumnes del Grup d´Enriquiment AACC de Primer d´E.S.O del Col·legi La Salle de Figueres. Partint dels propis interessos cadascuna de les autores ha triat un camp per fer una recerca d´informació i una elaboració d´aquesta, donant com a resultat els articles que aquí us presentem.

Júlia Sagué Carbonell

Vota els articles que més t´han agradat Envia’ns el teus suggeriments

Berta Valentí Frigolé

Segueix-nos al Twitter

Descarrega en format revista Descarrega EN format PDF

Coordinació: Joan Ribera


Maria Garcia Valls Els Kauris són un dels arbres més grans del món. Una de les característiques més destacades és que s’hi poden trobar més de trenta especies de plantes anomenades epífites. Aquestes plantes poden créixer a les branques i al tronc i s´enfilen per l’arbre per aprofitar la llum. Al bosc Waipoua es conserven 2 del Kauris més grans del món , anomenats Tane Mahuta (El SENYOR DEL BOSC ) i el Te Matua Ngahere (el Pare del BOSC ). Fan 51,2 metres d’alçada i 16 metres de circumferència i tenen uns 2.000 anys . Aquests arbres tenen unes arrels molt sensibles , és per això que per visitar-los cal caminar per sobre d’uns taulells de fusta perquè sinó les petjades els podrien matar KAURIS ELS GEGANTS DEL BOSC A Nova Zelanda un exòtic país format per 2 illes: la del Nord i la del Sud , on es troba una varietat d’animals i vegetació molt diferent de la que estem acostumats a veure. Si ara anéssim cap a la Regió de Northland ( a l’illa del Nord ) ens faríem una idea de com eren els boscos en els que vivien els dinosaures . És un bosc verd i frondós, amb el clima similar al de la selva: suau i plujós. El més impactant són els arbres de més de 50 metres d’alçada que semblen vigilar tot el bosc . Són molt similars als arbres que hi havia fa 135 i 190 milions d’anys. Van aparèixer durant el període juràssic . En aquesta massa de terra durant milions d’anys sembla com si hi haguessin conservats tresors naturals .Va ser una de les últimes terres a ser descobertes i habitades per l’ésser humà, i es creu que els primers en descobrirla van ser els maoris. Entre totes les espècies rares que hi ha la més diferent és la del Kauris, un arbre que podria ser dels més antics de la Terra.

ELS ÀRBRES MÉS GRANS

Un dels problemes és que la tala d’arbres i tots el incendis han anat fent que molts exemplars es perdin.


Els maoris veneraven i estimaven el Kauris , els consideraven els pares del bosc . Els talaven molt poc i per l’ús quotidià , per fer-ne canoes i l’escorça per encendre foc . Però en arribar els anglesos a principi del segle XIX , tot va canviar : van fer molts de focs , construir, pasturar i conrear . Els talaven amb descontrol i això va provocar que amb pocs anys el 90% del arbres van desaparèixer.

COM SÓN ? L’escorça és gris clar , amb una capçada despentinada i amb un tronc molt gruixut. Les fulles tenen una mida d’entre 3-7 cm. Són parents llunyans dels nostres pins .

En aquesta selva / bosc no hi ha pas cap animal perillós , ni insectes mortals . En aquest bosc es troben animals ben curiosos , es pot destacar sobretot un ocell anomenat Kiwi: un ocell que no vola però té molt d’olfacte , és nocturn i pelut. Mamífers gairebé no n’hi ha , però per exemple el ratpenat ha estat introduït per l’home , el que fa que moltes especies autòctones estiguin amenaçades . Un cargol anomenat PUPU RANGI que s’alimenta de cucs , larves.... està en perill d’extinció per culpa del porc senglar , també introduït pels humans

ÉS UN ARBRE O UN GEGANT ?

KIWI: UN OCELL SENSE ALES

EL KAURIS L’ARBRE MÉS GRAN DEL MÓN

EN VOLS SABER MÉS ? PÀGINA WEB

QUÈ HI TROBAREU

Un passeig entre gegants

INFORMACIÓ DE GENT QUE HA ANAT A VEURE’LS

El kauri, un arbre del Parc Juràssic

INFORMACIÓ SOBRE ELS KAURIS


Júlia Sagué Carbonell

Hi ha una llegenda que explica la seva creació:

EL PAS DELS GEGANTS

El pas dels gegants és un conjunt de 40.000 columnes basàltiques (fetes de lava). Fa 60 milions d’anys un volcà al nord d’Irlanda va explotar i la lava es va refredar tan ràpid que es van formar les columnes de basalt.

Hi havia un gegant anomenat Finn McCool que era d’Irlanda i un altre gegant anomenat Benandonner que era d’Escòcia i era un enemic de Finn McCool. Es diu que els dos gegants es tiraven pedres contínuament, fins que un dia el gegant d’Escòcia va voler travessar el pont que havien format les pedres. Quan va arribar a Irlanda va veure a en Finn McCool disfressat de nadó i en veure’l tan gran, va pensar que si ell era així el pare seria encara més gran. Es va espantar i va marxar corrents trencant les pedres que van quedar en forma hexagonal.

Està situat al nord-est d’Irlanda, molt a prop de Bushmills i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El departament de medi ambient d’Irlanda del nord el va declarar Reserva natural a l’any 1987. Les columnes formen passeres que surten als peus dels penya-segats i segueixen fins que s’enfonsen al fons marí. La majoria de les columnes són hexagonals, és a dir amb 6 costats tot i que també n’hi ha que tenen més o menys costats. Les columnes que són més altes tenen una alçada de 12 metres i la lava solidificada que hi ha als penyasegats pot arribar a tenir un gruix de 28 metres.

El Pas dels Gegants té una llargada de 3km quilòmetres de llarg


On es situa?

EL PAS DELS GEGANTS

RECORREGUT VIRTUAL A GOOGLE MAPS

EN VOLS SABER MÉS ? PÀGINA WEB

QUÈ HI TROBAREU

El blog del senyor i.

Blog d´un viatge al Pas del Gegants.

Més que un viatge.cat

Reportatge sobre el pas dels gegants, la explicació científica i també la llegenda.

LA LLEGENDA DEL PAS DELS GEGANTS

Va veure a en Finn McCool disfressat de nadó i en veure’l tan gran, va pensar que si ell era així, el pare seria encara més gran.


Maria Garcia Valls La fossa de les Marianes està situada al fons de l’Oceà Pacífic a l’arxipèlag de les illes Marianes . És la depressió marina més profunda de la Terra . La fossa té més d’ 11 quilometres de profunditat . El més impactant de tot és que al 1951 ( que va ser quan es va fer una expedició per primer cop) ,es van trobar una fauna del més peculiar i quasi totes les espècies trobades mai s’havien vist . Tampoc ningú s’hauria imaginat que hi haguessin animals que poguessin viure a tanta profunditat. Al fons de la fossa marina hi ha massa pressió i molts pocs animals hi poden arribar a viure.

QUINS ANIMALS VIUEN A LA FOSSA ?

TELESCOPI DE PULTÓ: Fa : 30 cm

CARGOL DE MAR OCIS NEGRA

Profunditat en la que es troba :100-2000 m

Profunditat: 200-1692 m. Mida: 17 cm,

Fa : 30 cm

POP “TONTO” BRILLANT Profunditat: 2500 m Mida: 50 cm,

fa: 50 cm

Profunditat en la que es troba :100-2000 m

POP DUMBO

PEIX FÚTBOL

profunditat: 30-5000 m

Profunditat.10004000 m.

Mida :20 cm.

Mida: 45 cm.

ARBRE ESPONJA PING-PONG profunditat: 26003000 m. Mida :50 cm.

fa: 50 cm fa: 50 cm

fa: 50 cm


ESPÈCIE NO IDENTIFICADA Profunditat: 2000 m. Mida :20 cm.

fa: 50 cm

POP DE LA FOSSA DE LES MARIANES

PEIX DRAC ESCAMÓS

MERTENSIA OVUM

EL GRAN ULL Profunditat: 700-2500m

Mida : 8 cm.

Profunditat: 1500m Mida: 32 cm. Mida :1 m. fa: 50 cm fa: 50 cm

EN VOLS SABER MÉS ? PÀGINA WEB

QUÈ HI TROBAREU

El que s´escolta a la fossa de les marianes

El so a la fossa marina

Els viatges impossibles: la fossa de les Marianes

Descripció general.


Maria Garcia Valls

Els dofins

Tenen un llenguatge amb missatges molt diferent de la resta de cetacis . Són missatges amb preguntes i respostes. Els seus sons són per exemple xiulets, roncs,... que els produeixen amb l’espiracle . Fan servir el seu llenguatge bàsicament per avisar de perill o si hi ha algun banc de peixos a prop i també per enviar senyals de socors per tal que els altres dofins els vinguin a socorre. Els serveix molt quan van nedant ràpidament , perquè la vista no la tenen gaire desenvolupada . Fan servir els sons perquè rebotin amb algun objecte i els hi enviï la informació per no xocar amb cap obstacle. Fan servir la faringe per fer els sons i les ones sonores, llavors per amplificar el sons fan servir la part del cap anomenada meló .

Els dofins es comuniquen per senyals emeses que són reconegudes pels seus congèneres Es comuniquen principalment amb fregaments , amb la posició del cos i salts i també auditivament però en canvi no tenen gaire desenvolupat l’olfacte.

Fan servir el seu llenguatge bàsicament per avisar de perill o si hi ha algun banc de peixos a prop i també per enviar senyals de socors . El soroll dels dofins


Quan reben el so és perquè perceben el ressò que es produeix quan una ona sonora es topa amb qualsevol obstacle. Ho senten per la mandíbula fins al pavelló auditiu, desprès elaboren la informació.

NAIXEMENT D´UN DOFÍ

QUAN ACABEN DE NÉIXER LA MARE FA MOLTS SONS PERQUÈ EL SEU FILL LA RECONEGUI.

Els dofins necessiten comunicar-se entre ells. Els adults utilitzen principalment el llenguatge per indicar perill . Quan són joves no se saben comunicar, és més endavant quan després d’haver escoltat molts cops als adults, al final ho aprenen . Nosaltres per molt que intentéssim escoltar els sons , no podríem ja que els sons són massa aguts S’han fet estudis sobre si els dofins parlen igual que nosaltres però no se sap del tot. També hi ha hipòtesis de que com que els dofins fa més anys que nosaltres que hi són, podria ser que el seu llenguatge fos més elaborat.

Nosaltres per molt que intentéssim escoltar els sons , no podríem ja que els sons són massa aguts.

EN VOLS SABER MÉS? PÀGINA WEB Qui són i com són els dofins El llenguatge dels dofins

QUÈ HI TROBAREU

Informació sobre: com característiques... El llenguatge dels dofins

són,

que

són

,


Berta Valentí Frigolé La vacuna que tenen pensada contindria petites parts de ARN, que és present en totes les cèl·lules i és ell el que aporta informació que simula un càncer de manera que el sistema immune del cos reaccioni contra aquest tumor. Això voldria dir que el cos ja tindria defenses com per ser autoimmune contra el càncer, per tant ja no seria una malaltia tan importat per nosaltres . Fa una funció similar a les vacunes contra els virus. Això seria la immunoteràpia.

QUÈ ÉS EL CÀNCER

Coneixent aquesta vacuna el primer que se li faria al pacient amb càncer, seria saber quines cèl·lules immunes hi ha dins del tumor i aquestes extreure-les. En un laboratori es multiplicarien i amb una vacuna injectar-les, de manera que totes aquestes cèl·lules immunes combatrien les cèl·lules malignes dels tumors.

El càncer són cèl·lules dolentes que s’escampen sense control per qualsevol part del cos de manera, que envaeixen les cèl·lules que si que fan una bona funció. Primer només envaeixen cèl·lules però al cap d’un temps s’expandeixen més cap a diversos teixits. Aquestes cèl·lules malignes entren sense que cap mecanisme del cos ho detecti. El juny del 2016 uns científics internacionals van trobar la primera manera per fer una vacuna contra els tumors que futurament podria acabar essent una vacuna contra el càncer. Aquests científics van fer proves amb ratolins i a tres persones amb melanoma. Amb aquesta vacuna han aconseguit que els ratolins i les persones facin respostes antitumorals.

La única manera de matar les cèl·lules cancerígenes és amb altres cèl·lules immunes.


Els mateixos científics avisen que encara queda molt per investigar d’ara endavant, perquè encara no s’ha validat en humans. Costa molt aconseguir una vacuna contra aquests tumors perquè les cèl·lules immunes i les cèl·lules cancerígenes tenen moltes característiques iguals de manera que el sistema immunitari del nostre cos no detecta les cèl·lules cancerígenes. Si aquesta vacuna tingués èxit aniria molt bé pels humans perquè es podrien deixar de fer alguns tractaments que fan ara com la quimioteràpia, que consisteix en matar cèl·lules cancerígenes. El problema amb la quimioteràpia és que també moren cèl·lules immunes i si s´han de fer moltes teràpies d’aquest tipus pot acabar fent mal al propi cos.

Aquest any, el 2016 ho volen tornar a provar amb gent amb melanoma i càncer de cap i coll.

El 2017 ho volen provar amb gent amb altres tipus de càncer.

Per això estan buscant alguna altra solució per aquesta malaltia que fa que tanta gent acabi morint.

SI AQUESTA VACUNA ANÉS BÉ, ES PODRIEN SALVAR MOLTES VIDES. VACUNA CONTRA EL CÀNCER

PER SABER-NE MÉS QUÈ ÉS EL CÀNCER

Explica amb detall què és el càncer.

VACUNA UNIVERSAL

Hi ha tots el detalls sobre la vacuna.


Es diuen aurores boreals quan es produeixen al pol nord i aurores australs quan apareixen al pol sud. Abans es deia que les aurores boreals o australs eren un reflex del Sol en els gels de l’Antàrtica o l’Àrtic i també que les aurores eren molt baixes però ara sabem que res d’això és veritat. Les aurores no són reflexes de la llum del Sol en els gels, ni les aurores passen a baixa alçada, ja que com a mínim estan a uns 100 quilòmetres d’alçada en el cel. Perquè es formi una aurora, sigui boreal o austral s’ha de tenir en compte totes aquestes característiques:  

 

Que no hi hagi gaires núvols al cel perquè si hi són no les podrem veure . Que faci fred. El fred fa que les puguem veure millor i que es puguin acabar de formar els colors. Que no hi hagin gaires llums artificials. Que estiguis a prop dels pols perquè quan més a prop d’ells estàs és més probable veure-les.

Júlia Sagué Carbonell Les aurores es produeixen quan el vent solar xoca amb la ionosfera. El vent solar és un conjunt de partícules de plasma guiades pel Sol que tarden 4 o 5 dies en arribar a la Terra perquè viatgen a 400 Km/s. Les partícules del vent solar arriben al pol nord o al pol sud i xoquen contra les partícules que formen la ionosfera. Les partícules que formen el vent solar es combinen amb les partícules de la ionosfera. Amb les radiacions que deixen anar les partícules quan s´ajunten es formen les aurores . Les aurores boreals o australs poden canviar de color mida o forma d’una manera molt ràpida

COM ES VEU UNA AURORA?

S’ANOMENEN AURORES BOREALS AL POL NORD I AURORES AUSTRALS AL POL SUD. COM ES FORMEN LES AURORES?


LA NASA HA CAPTAT AURORES BOREALS I AUSTRALS ALS PLANETES JÚPITER I SATURN.

Les aurores poden ser molt diferents. Poden ser més o menys brillants, també pot ser que només sigui un arc o que tot el cel estigui cobert per rajos de colors. De vegades es presenten en forma d´espiral que cobreix una part o tot el cel. També varien els colors. Normalment tothom pensa que són verdoses i és veritat, però també són liles, roses, blaves o fins i tot una mica grogues.

Les aurores de la Terra també es veuen des de l’espai.

PER SABER-NE MÉS ON ES FORMEN, COM ES FORMEN I COM PODEN SER QUÈ SÓN I COM ES FORMEN QUÈ SÓN, QUÈ FA FALTA PERQUÈ ES FORMIN I ON ES FORMEN


Júlia Sagué Carbonell

El cel és blau perquè es compleix la teoria de Rayleigh, en canvi a Mart com que es compleix la teoria de Mie es d’un color vermellós.

CEL A MART Tenint en compte que el nostre estel, el So, és groc i que desprèn els rajos de la llum, el més lògic seria que nosaltres veiéssim el cel d’un color blanquinós o groguenc. No és així perquè el color del cel que agafa un planeta depèn de la grossor de l’atmosfera i dels components químics que la formen. El color del cel varia segons el planeta, per exemple a la Lluna que no té atmosfera el cel es veu negre i aquí a la Terra és blau. El nostre planeta, la Terra, en diem el planeta blau no perquè la majoria del planeta sigui blau sinó perquè és el color que agafa l’atmosfera al ser il·luminada. Aquest color es reflecteix al mar, rius... La llum blanca és la suma de tots els colors de la llum i quan veiem el cel de color blau és perquè ell absorbeix tots els colors i segons la longitud d’ona en reflexa un, que és el color que veiem.

La teoria de Rayleigh: la llum xoca amb les partícules atmosfèriques i una part de la llum es transfereix, aquestes partícules que escampen la llum blava en totes les direccions donen al cel aquest color blau. En part també veiem el cel blau perquè el nostre ull és més receptiu al color blau. La llum blanca és la suma de tots els colors de l ‘arc de Sant Martí, cada color té una ona, més llarga o més curta. Quan la llum es creua amb les partícules d’aire que formen l’atmosfera es dispersa però hi ha ones que es dispersen més o menys que d’altres. El blau i el violeta són les que més es dispersen i cobreixen tot el cel, per tan aquesta és la raó de perquè veiem el cel blau.

Hi ha una teoria que explica perquè el color del cel és blau: és la teoria de Rayleigh i una altra que explica perquè quan el sol es pon els colors del cel són vermellosos aquesta és la teoria de la dispersió de Mie.

CEL A LA LLUNA


La teoria de la dispersió de Mie: passa quan el sol es comença a pondre. Veiem el cel d’un to vermellós, és perquè la llum xoca contra les partícules grans que hi ha a l’atmosfera i les partícules absorbeixen una part de la llum i en reflecteixen els altres colors, depèn com sigui el dia reflecteixen un color o un altre. Quan s’està fent fosc veiem el cel vermellós o groguenc. El Sol està baix i perquè la Terra pugui ser il·luminada, la llum ha de recorre molta més distància per tan els colors que tenen la longitud d’ona més curta( el blau, el violeta ) es perden i només arriben els colors que tenen l’ona més llarga com són el groc i el vermell. Quan és un dia amb els núvols molt espessos, aquest efecte és més fort i per tan els colors que predominen són els tons grisosos. A Mart el cel és d’un to salmó, això és perquè allà hi predomina la dispersió de Mie.

PER QUÈ VEIEM EL CEL BLAU?

ELS COLORS MÉS ENÈRGICS (EL BLAU I EL VIOLETA ), EN ELS RAJOS SOLARS INTERACCIONEN AMB LES PARTÍCULES ATMOSFÈRIQUES DE DIMENSIÓ ATÒMICA MOLT PETITA .

PER QUÈ EL CEL BLAU? Per què el cel és blau?

EN VOLS SABER MÉS? Així s´origina el cel Blau

QUÈ HI TROBAREU Explica què és la llum i com es forma el blau del cel.

Per què el cel és blau ?

Explica el perquè del blau del cel.

Respostes als perquès

Una resposta al perquè el cel és blau

Efecte Rayley i Efecte Mie

Explica aquestes teories

PÀGINA WEB


Berta Valentí Frigolé En teoria s’haurien hagut d’apagar els motors i a sota del satèl·lit s’hauria hagut de desplegar una plataforma de material deformable perquè la caiguda fos totalment suau.

Exomars comença el seu viatge Exomars és una missió per anar a Mart. El 2.013 L’ESA i Roscosmos van afirmar que treballarien junts perquè el projecte Exomars aconseguís avançar. El seu objectiu era que Exomars arribés a Mart l’any 2016 i una altra vegada l’any 2018. Ho van fer amb la condició de que es partirien la feina.

Schiaparelli no va aconseguir l’objectiu perquè el paracaigudes no es va desplegar en el moment que esperaven i a més a més, uns frens que s’havien d’engegar 30 segons abans d’arribar a la superfície, només es van engegar 3 segons i es va donar l’ordre de que es tanquessin els motors. Aquest satèl·lit va acabar destrossat un cop es va descontrolar i va xocar amb Mart a uns 300.000 km/h. Es creu que va haver-hi aquest problema perquè un dels sensors va calcular malament les distàncies.

En principi s’havia de llençar el satèl·lit el mes de gener però van trobar una errada a un dels sensors i van haver de posposar la missió pel 14 de març del 2016 . Aquesta nau que es diu Schiaparelli va anar fins a Mart enganxada amb la nau TGO i tres dies abans d’arribar a Mart es van separar. TGO estarà 5 anys a l’orbita d’aquest planeta. Schiaparelli va entrar a l’atmosfera marciana a 210.000 km/h. Quan va estar a punt d’aterrar hauria d’haver desplegat un paracaigudes just en el moment que estava a pocs metres de la superfície marciana per poder aterrar a uns 5 km/h.

L’objectiu d’Exomars

Schiaparelli no va aconseguir l’objectiu perquè el paracaigudes no es va desplegar.


Van organitzar aquesta missió per saber quins components té l’atmosfera i la superfície marciana. Volien demostrar que agencies europees també tenen les tecnologies suficients com per poder anar fins a Mart. La missió del 2018 consisteix en enviar una nau per buscar possibles mostres de vida en el passat o actualment. També serà la primera nau que farà un forat de dos metres de profunditat a la superfície de Mart. Hi ha pensades moltes altres missions per viatjar fins a Mart però n’hi ha una molt important que consisteix en enviar una missió tripulada per astronautes.

Schiaparelli contra la superficie de Mart

Fracàs Europeu a Mart: Schiaparelli s’estrella però la missió ExoMars continua. Es tracta d’enviar 24 persones a colonitzar Mart però amb la condició de no tornar. Per ara hi ha un miler de candidats i ara es tracta d’escollir-los. El primer viatge per anar fins allà serà molt car i els que vindran després ja no ho seran tant.

La pregunta que es fa la gent és: ho aconseguiran?

Projecte tripulat Mars One

Altres expedicions : Mars One, un viatge d’anada al planeta vermell sense retorn.

PER SABER-NE MÉS: EXOMARS: L’ESA I ROSCOSMOS

Explica la idea que tenien de la missió.

ÚLTIMA MIRADA A EXOMARS

Ensenya com estava la nau mentre la muntaven


Berta Valentí Frigolé Si la Terra parés de cop, el que passaria seria que tots nosaltres sortiríem volant a una velocitat de 345 kilòmetres/segon més o menys (que és a la velocitat que gira la Terra a l’equador) . La gent que estigués als Pols podria tenir una miqueta més de vida perquè la velocitat és més lenta i no sortiria volant tan ràpidament com els altres. La gent que en aquell moment estigués volant en avió es podria salvar momentàniament. Si la Terra es parés faria que hi hagués molt de vent que provocaria incendis i la massa terrestre s’erosionaria molt. La Terra perdria la força de la gravetat i per tan tota l’aigua aniria cap als Pols.

El centre de la Terra es quedaria sense aigua

LA TERRA QUEDARIA AIXÍ I si tampoc tinguéssim el moviment de rotació voldria dir que a la Terra no hi hauria ni dia ni nit i a una meitat sempre faria sol i massa calor per viure-hi i a l’altre meitat hi faria sempre fred perquè no hi tocaria el sol (segurament l’aigua estaria congelada).No podríem viure a cap de les dues meitats de la Terra. Tota l’aigua s’acumularia al voltant dels pols, quedarien tots els continents junts i se situarien més o menys per la línia equatorial. Hi hauria una massa uniforme de terra. Les 24 hores del dia passarien a durar 365 dies Si la Terra es parés a poc a poc alentiria un segon per dia això faria que amb 10 anys la Terra estigues completament quieta no tindria ni moviment de translació ni de rotació.

SI LA TERRA ES PARÉS DE COP...


Això causaria que els dies fossin més llargs i més calorosos i les nits més llargues i més fredes, ja no hi haurien les estacions tal i com les coneixem. Les aigües del planeta quedarien per una part congelades i per l’altre part l’aigua bulliria i formaria molts núvols que taparien constantment el Sol i es provocaria un efecte hivernacle. Si la Terra es parés (és igual de quina manera) la vida a la Terra s’acabaria extingint perquè no tindríem les condicions necessàries com per poder-hi viure . Però la veritat és que la Terra s’alenteix però no el suficient perquè d’aquí a 10 any pari.. S’alenteix tan poc que no ho notem. Fa 4.500 mil·lions d ‘ anys rotava a 6.400 km/h i el dia tenia 6 hores.

La Terra s’alenteix 2,3 mil·lèsimes de segon cada segle. Perquè la Terra té el moviment de rotació? La Terra es va formar després que explotés el Big Bang, però abans que els planetes es van formar núvols de pols gas i roques que es movien a gran velocitat. A partir d’aquí es van formar els planetes i com que la Terra va néixer amb aquest moviment, encara segueix girant sobre ella mateixa.

AIXÓ ÉS A LA VELOCITAT QUE GIRA LA TERRA I SI LA TERRA DEIXÉS DE ROTAR?


Benvinguts a un nou món

PER SABER-NE MÉS: QUÈ PASSARIA SI LA TERRA DEIXÉS DE GIRAR?

Explica detalladament el que passaria si la terra no es mogués

12 CURIOSITATS DE LA TERRA

Hi ha curiositats de la Terra que segurament no sabies encara..


Kauris : El Gegant del Bosc Els maoris veneraven i estimaven el Kauris , els consideraven els pares del bosc . Els talaven molt poc i per l’ús quotidià ,però en arribar el anglesos a principi del segle XIX , tot va canviar.

El Pas del Gegants Fa 60 milions d’anys un volcà al nord d’Irlanda va explotar i la lava es va refredar tan ràpid que es van formar les columnes de basalt.

El Càncer es podria curar La vacuna que tenen pensada contindria petites parts de ARN, que és present en totes les cèl·lules i és ell el que aporta informació que simula un càncer de manera que el sistema immune del cos reaccioni contra aquest tumor.

Perquè el cel és blau? La llum quan xoca amb les partícules atmosfèriques, una part de la llum es transfereix aquestes partícules que escampen la llum blava en totes les direccions donant al cel aquest color blau.

La Fossa de les Marianes Ningú s’hauria imaginat que hi haguessin animals que poguessin viure a tanta profunditat .

El Llenguatge dels Dofins Fan servir el seu llenguatge bàsicament per avisar de perill o si hi ha algun banc de peixos a prop i també per enviar senyals de socors per tal que els altres dofins els vinguin a socórrer.

Les aurores boreals o australs Les partícules del vent solar arriben al pol nord o al pol sud i xoquen contra les partícules que formen la ionosfera. Les partícules que formen el vent solar es combinen amb les partícules de la ionosfera. Amb les radiacions que deixen anar les partícules quan s´ajunten es formen les aurores .

Europa arriba a Mart Schiaparelli va anar fins a Mart enganxat amb una nau que es diu TGO , tres dies abans d’arribar a Mart es van separar. TGO estarà 5 anys a l’orbita d’aquest planeta. Schiaparelli va entrar a l’atmosfera marciana a 210.000 km/h. Quan va estar a punt d’aterrar hauria d’haver desplegat un paracaigudes.

I si la Terra no és mogués? Si la Terra parés de cop, el que passaria seria que tots nosaltres sortiríem volant a una velocitat de 345 kilòmetres/segon.

Nº 1 Gener 2017


SEICNEIC n1