Issuu on Google+

Introducció (Tot succeeix a un poble ben conegut a la frontera Francesa, anomenat Zugarramurdi i on assoles vivien unes 300 persones, algunes de les persones tenien certs privilegis honorífics, econòmics, socials, fiscals... com el Comte Robert de Linzarres, una de les persones mes privilegiades del poble, però sens dubte més de la meitat del poble eren camperols pobres, les seues activitats es basaven en l’autosuficiència de l’agricultura i a més tenien que pagar forts impostos.) ( Treballant al camp es troba Manel, un xiquet de 15 anys pobre, era alt amb el cabell ros els ulls blaus, era un xic alegre i a més treballador ja que feia tot el possible per a mantindre i ajudar a la seua família, el seu pare era camperol, on guanyava pocs diners per poder mantenir econòmicament a la seua família. La seua mare feia les feines de la casa i s’encarregava de que tot estigués el més net possible i ordenat, Manel també tenia un germà molt més menut que ell, es deia Francesc, tenia 7 anys, era un xiquet molt revoltós i juguetó, sempre acabava a guirigalls perquè anava a llocs a on no tenia que anar. Manel estava treballant al camp, quan de sobtes li va preguntar a son pare.) Manel: (Preocupat) Pare, perquè els senyors privilegiats no tenen que treballar i a mes, sempre et cobren les rendes de les persones no privilegiades? Pare: Perquè no tenen vergonya, eixes persones no han treballat mai en la seua vida al camp i tampoc en cap altre lloc, són persones que viuen de les nostres rendes i si no fora per les nostres rendes estarien pitjor que nosaltres.


Manel: (Entusiasmat) Ja m’agradaria veure’ls demanant diners pels carrers o deixant-se la pell al camp. Pare: (Convincent) Això també m’agradaria veure-ho a mi fill, però és una cosa que mai ocorria mai a la vida. Ells són persones amb molts diners i a més,si no cobren les nostres rendes ens poden condemnar o pitjor ens podrien matar. ( S’acaba la jornada laboral i tornen a casa a l’hora de menjar, els camperols descansen a la seua casa, després d’un dur dia de treball. . Zugarramurdi és un poble xicotet dominat per la inquisició. Tots els fets estan interpretats com fenòmens d’origen diví o, en alguns casos, maligne.) Pare i Manel: Ja estem a casa. Mare: Benvinguts, vinga senteu-se que anem a dinar. Francesc: ( Corregent cap a son pare) Hola pare, com ha anat el dia, esteu cansats, heu treballat molt? Pare: ( Agafa a Francesc) Clar que si campió, hem treballat molt, i tu com estàs? que has fet hui? Francesc: ( Entusiasmat) He ajudat molt a la mare en les feines de la casa, com netejar, fer-me el llit i moltes altres coses. Pare: (Content) Molt bé fill així m’agrada. ( La mare, en veure a Manel tan pensatiu li pregunta) Mare: (Preocupada) Que et passa Manel? Manel: No passa res mare. ( Manel pensatiu, te una estranya sensació, pensa que pot ocórrer alguna cosa roina)


( De sobte la mare diu, anem a dinar, tots mengen feliços i parlant) ( Després de menjar, Manel se’n va al seu dormitori a fer la becadeta)

Escena 1 ( Ja es per la vesprada nit, quant Manel es troba ordenant la seua habitació, de sobte, Manel va sentir uns sorolls molt estranys, es va apropar a la finestra i va mirar) Guàrdies: ( amb fúria) Obriu la porta maleïts infidels, obriu, pagareu pels vostres actes de bruixeria. Propietaris de la casa: (Nerviosos) Nosaltres no hem fet res, per favor deixeu-nos en pau, no hem fet res. (De sobte els guàrdies espenten la porta i la tiren, van irrumpir a la casa sense explicació i van agafar a la dona. L’home es va llançar a defençar-la, però un dels soldats el va agafar per l’esquena.) Home: No podeu detindre-la, no ha fet res de roí. Soldat 1: Ha sigut acusada de bruixeria i fer un pacte amb el dimoni. Home: Joana no n’és una bruixa, és més, de jove va estar a punt de fer-se monja, però no ho va fer per poder estar amb mi. Dona: Solteu-me, jo no sóc ninguna bruixa. Esteu tots bojos, les bruixes no existeixen.


Soladat 2: Anem-nos, no tenim perquè discutir les ordres del rei amb uns simples camperols. Home: No deixaré que vos l’amporteu soles per uns pensaments equivocats. Dona: ( Amb clemencia) Per favor, deixeu-me no he fet res, cregueu-me per favor. ( Se els emporten cap al centre del poble, desprès crida la mare) ( A sopar!, Manel se’n va a sopar amb el por del que acabava de vore, mentre sopen li conta als seus pares el que ha vist) Manel: ( Temerós) Pare, Mare sabeu el que he vist? Pare: ( Tranquil) Què has vist fill? Mare: (Entusiasmada) Que has vist? Manel: (Amb por) He vist a dos guàrdies agafant dues persones de la casa d’enfront diguent que estan acusats per actes de bruixeria. Pare: Això no potser fill. Mare: Quant has vist això fill?

Escena 2 ( Desprès de sopar Manel se’n va de casa cap al centre del poble per veure que passa, es fica damunt d’un taulell on veu tot el que ocorre, hi ha moltíssima gent al poble, també esta la cort i els membres reials més importants del poble.) Rei: Aquesta nit presenciarem el fi de les persones acusades de bruixeria i de ser infidel al nostre diví, on el nostre déu decidirà les seues conseqüències.


( Tot el poble crida enfurit i amb ràbia) Poble: (Crits, aplausos) Bé!!!!!!!!!!!!!!!! (Els soldats van traure a Joana. La van lligar a un màstil molt llarg amb llenya als costats. Van encendre un foc i va començar a cremar-se la llenya.) Home: Nooo!!! Deixeu-la. Ella no és una bruixa, tot açò és una invenció de la Inquisició, per a que vos cregueu tot el que diu la religió. Soldat 3: Altra vegada tu, aquesta vegada no et lliuraràs, mateulo. (Dos soldats van anar a per l’home de la casa i el van matar, mentre la dona entre el foc i el sofriment, va tindre que observar com mataven al seu amor) (Continuen fent el sacrifici) Rei: (entusiasmat) Ara, després d’aquest interrompi’t, farem l’acte de fe! (El poble crida) Rei: Començarem per la processó. ( Manel no es podia creure el que estava veient, quant de sobte apareix el seu germanet) Francesc: No em puc creure el que estic veient. Manel: Ni jo tampoc. ( S’adona de que el seu germanet esta al seu costat) Manel: ( Furiós) Francesc que fas ací!


Francesc: T’he seguit fins ací. Manel: Com es donen conte els pares de que estàs ací es posaran molt furiosos. Francesc: També es posaran furiosos con es donen conte de que tu també estàs ací. ( Continuen mirant els dos l’impressionant acte de fe) ( Quan estan veient la processo, veuen també els cures del poble, a una persona portant la insígnia de la inquisició i al final de la processo hi havia càrrecs eclesiàstics molt importants, alguacils, comissaris...) (Manel i Francesc van vore amb temor l’acte de fe, quan va acabar, s’anaren a casa a dormir, pel camí varen parla de l’acorregut) Francesc: ( Temerós) No hem puc creure el que he vist. Manel: Jo tampoc, peró les causes per les quals estan castigades son ben merescudes, però encara no han acabat, demà hi ha una altra inquisició.

( Arriben a casa i es giten al llit)

Escena 3 ( Al dia següent es desperta Manel i se’n va a veure la inquisició, per a l’hora temprana com era hi havia moltes mes persones que la nit del dia anterior on Manel es va quedar mes bocabadat encara, hi havia 53 persones que les dividien en 21 homes i dones que anaven amb insígnies penitents amb veles a les mans i


sogues agafades al coll d’algunes persones, també hi havia altres 21 persones amb els seus sambenits i grans caretes amb aspes de reconciliats, cinc estàtues de persones difuntes i 53 persones, 4 secretaris de la inquisició i en l’últim lloc anaven les persones mes importants del regne com el Doctor Alonso Becerra Halguia, Juan de Valle Alvarado, Alonso Salazar i Frias.) Manel: (Al·lucinat) Com pot ser que ja de tan bon mati començarà a fer tantes coses cruels, tampoc entenc com pot estar tanta gent ací tan prompte. ( En el moment en que Manel deixa de parlar, el Rei dicta les sentencies i començaren a cremar gent, Manel esta al·lucinant en veure tanta crueltat, entre ells, hi havia una persona que Manel coneixia molt be, era una mestra que es deia Maria de Zozaya, damunt havia sigut la persona a la que mes maldat l’avien tractat. Manel va escoltar un cosa estranya.) Rei: Porteu-vos aquest esperit maligne amb el vostre dimoni.

( Desprès de que s’acabarà aquest acte, Manel se’n va anar cap a casa pensant en tot el que havia ocorregut en aquestos dos dies esperant que no ocorregueren mes vegades aquest dimoni que posseïa a qualsevol persona.)


Personatges principals Manel: Protagonista de la historia, es un adolescent de 15 anys amb el cabell ros i els ulls blaus, també es alegre i molt treballador. Personatges secundaris Francesc: Germà menut de Manel que te 7 anys, revoltós i molt juganer. Pare i Mare: Pares de Manel i de Francesc, el pare treballa al camp i la mare fa les feines de casa. Rei: Soberà del poble i del regne, persona mes poderosa de tota la historia.


Guion de historia en grupo