Page 1

23-1-2014

HISTORIA D’ESPANYA 2ON BATX.

L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIO: REPUBLICANISME, CARLISME, MOVIMENT OBRER I NACIONALISMES. Pablo Cuallado del Rey Mario Garcia Herrero Diego Pla Giménez Cristina Mollà Miguel Alba Escribano Santiago


INTRODUCCIÓN L'oposició política al règim de la Restauració es va dur a terme per diversos grups polítics anteriorment ja existents que tenien ideals diferents: "Grup de Dretes", el Carlisme; des de l'esquerra, el republicanisme. D'altra banda es van formar nous moviments polítics més relaciones amb la societat, les anomenats "sindicats", com la UGT i la CNT alguns d'ells amb ideals anarquistes. Malgrat ser forces d'oposició, totes van arribar a tenir un gran paper en la història de la política espanyola, gràcies a la col · laboració social en lluita per la defensa dels seus ideals. El carlisme, el Republicanisme, l'Anarquisme i el Nacionalisme també prenen un gran paper de forma general ja que els partits polítics i sindicats anomenats anteriorment es reparteixen entre ells.

El carlisme El carlisme és un moviment polític tradicionalista i legitimista de caràcter antiliberal i contrarevolucionari sorgit a Espanya en el segle XIX que pretén l'establiment d'una branca alternativa de la dinastia dels Borbó al tron espanyol, i que en els seus orígens propugnava la volta a l'Antic règim. A finals del segle XX el carlisme es va anar dividint en dos grups, un que promovia el socialisme autogestionari, anomenat el Partit Carlista, i un altre partidari del tradicionalisme, anomenat Comunió Tradicionalista Carlista. Durant el Trienni Liberal (1820-1823) havia sorgit un moviment de caràcter antiliberal i contrarevolucionari que enfonsava les seves bases ideològiques en el pensament espanyol antiil·lustrat i anti liberal emmarcades en un corrent europeu de reacció contra l'enciclopedisme i la Revolució francesa. El seu Lema tradicional era Déu, Pàtria, Furs, Rei

El Republicanisme El republicanisme és una teoria política que proposa i defensa la república com el model de govern òptim per a un Estat . En sentit estricte , la república es defineix en oposició a les altres formes clàssiques de govern : la monarquia i l'aristocràcia , així com a les seves respectives corrupcions : el despotisme i l'oligarquia . És un sistema polític que protegeix la llibertat i especialment es fonamenta en el dret , en la llei com a expressió de la voluntat sobirana del poble ia la qual no pot sostreure mai un govern legítim . Després de dos experiències frustrades (1873-1874 i 1931-1939) , a Espanya s'experimenta en els últims anys un renovat interès pel republicanisme , interès que es plasma en una certa revitalització dels moviments a favor de la reinstauració de la República com a forma d'Estat . Una mostra d'aquest moviment és el sorgiment de plataformes com Ciutadans Per la República o la creixent al·lusió al republicanisme per part de partits com Esquerra Unida i partits minoritaris , generalment d'esquerres , així com per part de partits independentistes com ara Esquerra Republicana de Catalunya


Moviment obrer espanyol L’any 1868 va néixer el moviment obrer espanyol ( època marcada per la revolució burgesa ) . Així doncs, el moviment obrer espanyol va comptar amb una preponderància dels sectors anarquistes, enfront de la preponderància socialista de la major part d'Europa. La principal característica d'aquest moviment seria la defensa de l '"absència de restricció " i de la llibertat total dels grups locals. Els seus plantejaments es resumeixen en la fórmula" anarquia política, ateisme religiós , socialisme, col·lectivisme en economia". En definitiva es defineixen com a partidaris de “l’acció revolucionària directa" i com obertament " antielectorals". Molts anarquistes van començar a defensar el terrorisme individual com "excitant revolucionari". El Moviment obrer espanyol va sorgir a partir dels Principis del s.XIX amb les conflictivitats entre les dues classes socials de l' època, els més rics i el poble, per les grans diferències que hi havien entre ells respecte a tot. Però un altre factor que va tindre molta influència en els reivindicacions del poble va ser les maneres conflictives que tenia el govern per tal de intervindre a les manifestacions, la força militar. (Principals Ciutats de revoltes: Madrid i Barcelona). Aquest moviment tenia una característica essencial, la predominació de les bases de l’anarquisme. Els factors d’aquest predomini anarquista eren: La tradició federal, la flexibilitat organitzativa i el fet de que s’implantés abans a Espanya. Aquesta tendència anarquista ve donada des de 1868, quan Giuseppe Fanelli, un alumne del creador de l’anarquisme, Bakunin, arribà a Espanya per tal de relacionar-se amb aquest moviment obrer i difondre els principis internacionalistes: 1. Una millora en les condicions de la vida dels obrers 2. L’aprovament d’utilitzat la huelga com a medi d’acció 3. Crear noves seccions i federacions d’oficis El primer sindicat obrer va estar organitzat, paral·lelament amb la Solidaritat Catalana. Aquest, era un sindicat plural on militaven sindicalistes, republicans i anarquistes. A Espanya a partir de 1872-73, el moviment obrer es divideix en tresgrans tendències, el PSOE la UGT i la CNT.

El PSOE En 1879 , de manera clandestina a Madrid i al voltant d'un nucli d'intel·lectuals i obrers especialitzats , Pablo Iglesias va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol ( PSOE ). El PSOE va ser un dels primers partits socialistes que es van fundar a Europa , com a forma d'expressió sobre els interessos de les noves classes treballadores nascudes de la revolució industrial . Els socialistes defensaven el proletariat enfront de la burgesia en la lluita per prendre el poder polític i la transformació de la propietat privada en social. Reivindicaren millores laborals, una nova legislació social i el dret de vaga . El 1888 van fundar la Unió General de Treballadors ( UGT ), que es va organitzar en sindicats d'ofici en cada localitat i va practicar una política molt prudent recorrent a la vaga com a última possibilitat . Així doncs a finals de segle existien agrupacions socialistes en molts llocs ( Madrid, País Basc, Astúries, Màlaga...), encara que va tenir un difícil desenvolupament en llocs dominats per l'anarcosindicalisme (Catalunya, Aragó...).


UGT Va nàixer al Congrés de Barcelona al 1888 al marge de la Llei d’Associacions de l’any anterior. Aquest sindicat de masses englobava a treballadors de tots els sectors de producció organitzats en seccions d’oficis de cada localitat. Va ser un sindicat que es va declarar no vinculat a la política, encara que va tindre una relació molt estreta amb el PSOE. La seua tàctica es basava en la negociació de millores salarials, reducció de la jornada laboral i la creació de caixes de resistència per fer front a les huelges. Entre els anys 1892-1899 va tindre un gran avançament en els seus afiliats, de 3.500 a 15.000; al segle XX en tenia més de 40.000

CNT Aquest sindicat va sorgir com a conseqüència de la Setmana Tràgica a Barcelona al 1910, al congrés del sindicat català Solidaritat Obrera, amb l’objectiu de construir una força opositora al sindica socialista UGT, com a màxim representant a Juan Gómez Casas. Va ser el major sindicat obrer a Espanya i era d’ideologia anarcosindicalista, un mètode d’acció directa i lluita dels treballadors.

El Nacionalisme A finals del s.XIX van aparèixer moviment nacionalistes a Catalunya i el País Basc, amb plantejaments radicals com l’autonomisme, l’independentisme i el separatisme. Afirmaven als seu arguments nacionalistes que eren nacions pròpies i tenien dret a l’autogovern. Aquesta afirmació es basava en realitats diferencials: La llengua, Drets històrics, Cultura pròpia i Costums propis

Nacionalisme Català Catalunya va perdre les lleis i els furs amb el Decret de Nova Planta després de la Guerra de successió. Aquest moviment nacionalista va sorgir pel fet de recuperar i defendre les totes les costums pròpies, que havien nomenat anteriorment. Era, i és, un moviment que defenia l’autogovern de Catalunya i estava recolzat per la burgesia i els llauradors. El nacionalisme Català va tindre diverses etapes de construcció durant el segle XIX: 1. Dècada de 1830: La Renaixença Un moviment intel·lectual, literari i apolític, basat en la recuperació de la llengua catalana 2. 1882: Centre Català Va ser una organització política creada per Valentí Almirral que reivindicava l’autonomia i denuncia al caciquisme d’Espanya 3. 1891: Unió Catalanista Organització conservadora i catòlica creada per Enric Prat de la Riba, que un any després de ser creada va acceptar les “Bases de Manresa”: Reclama l’autogovern i la divisió de competències entre l’estat Espanyol i Catalunya 4. 1901: Lliga Regionalista Va ser un partit conservador catòlic i burges creat per Francesc Cambó i Prat de la Riba, on el s seues objectius eren: l’autonomia política per a Catalunya i la defensa dels interessos econòmics pels industrials catalans


Nacionalisme Basc El País Basc va anar perdent els furs després de les guerres Carlines en un procés iniciat amb la llei del 25 d’Octubre del 1839 (Refoma dels furs Bascos), va culminar amb la llei del 21 de Juliol de 1876, que va suposar la definitiva liquidació dels furs. El nacionalisme basc naix en el terreny de la burgesia biscaïna. Al 1895 es va crear al PNB (Partit nacionalista basc) i tenia com a representant a Sabino Arana Goiri. Els fonament ideològics d’aquest partit eren:       

Conservadorisme ideològic Independència d’Euskadi (7 territoris; 4 Espanyols i 3 Francesos) Radicalisme antiespañol Exaltació de l’ètnia basca (puresa radical) Integrisme religiós catòlic Promoció de l’idioma i tradicions basques (Euskaldunicación) Idealització i apologia d’un món rural Basc.

Com a conseqüència de “la creació” dels nacionalismes Català i Basc, van sorgir altres arreu del país: El Nacionalisme o Regionalisme Valencià, l’Andalús i el Gallec 1. NACIONALISME VALENCIÀ Va ser un fenomen minoritari i el més tardio respecte als altres. Com tots, els antecedents venien donats en l’època de la restauració. Aquest, és un moviment cultural que va ser creat per defendre la recuperació de la llengua, les tradicions i costums valencianes. Estava representat per una associació anomenada “Lo rat penat”, que defenien els pensament de Llompart. 2. NACIONALISME ANDALÚS El nacionalisme andalús és un moviment polític i social que va sorgir al s.XIX, que defensa el reconeixement d’Andalusia com a nació dins d’Europa. Però va ser després de la revolució gloriosa quan començà a agafar força. Mario Méndez i Antonio Machado van ser alguns dels intel·lectuals que van realitzar estudis sobre aquest moviment, i foren persones representants d’aquest. Els principals partits polítics que el representen són el Partido Andalucista (PA) i el Partido Socialista de Andalucía (PSA) entre d’altres. 3. NACIONALISME GALLEC El nacionalisme gallec, igual que els altres dos nomenats anteriorment, és un corrent social, amb dimensions culturals i polítiques que proposa el reconeixement de Galícia com nació. El naixement d’aquest es dóna amb les Irmandades da Fala, una organització nacionalista gallega activa entre 1916-1931 que assumeix i defèn per primer cop el monolingüisme gallec. Dins del nacionalisme gallec trobem tres moviments: 

El provincialisme: Va néixer el 1840 per a defensar la integritat del territori de Galícia

El federalisme: A partir de 1865. Propugnaven que Galícia fora constituït com un cantó dintre de l'Estat espanyol i que fos regida per la seva pròpia constitució cantonal. El regionalisme: es va estendre entre1875 i 1907. En aquest període es va donar una reestructuració cultural i ideològica, en la qual sectors tradicionalistes i conservadors van adoptar les idees galleguistes

Attachment (1)  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you