Page 95

RACÓ LITERARI: La Fugitiva

Olga Prada Soler

De dies té l’atenció de cuidadores, que les hi van canviant. Té una primera cuidadora amb qui se sent bé (seria com el primer vincle amb la mare) però no pot reconèixer-ho obertament, com si ser agraïda i admetre que li cal ajuda i companyia fos massa humiliant. La resta no sap ni com es diuen. Són “la substituta”. Apareix la resistència als nous vincles com projecció de les decepcions experimentades amb les figures parentals de la joventut. Hi ha massa por. Serà en aquest escenari on es donarà un fet significatiu que li servirà de pantalla on Mireia reviu el seu passat (Identificació projectiva) i, amb la distància, pot prendre part activa. Ajudant noves víctimes s’ajuda a si mateixa i comença el procés del canvi propi • La Carena, el paisatge de la seva infantesa i joventut. La Carena és, d’una banda, l’espai de la infantesa tendra, de l’enamorament primer (que li durarà tota la vida), el record d’una mare propera (un bon vincle), fins i tot d’un bon pare i, de l’altra, l’ancoratge del trauma que la transformarà en una altra Mireia, insensible, rancuniosa, “carregada de dolor mut que no es pot expressar amb paraules perquè el trauma és la vergonya i la vergonya s’ha d’amagar “ Els tres grans apartats en què es divideix el llibre: 1. La casa de la vergonya, escenari de la infantesa, feliç i càlida, i de l’adolescència, impresa d’una experiència traumàtica que la condiciona per sempre més i que la porta a dir “quan era jove, m’ho van prendre tot”. El pare era un pare normal i corrent fins que torna de la guerra i Mireia comença a veure-li “sang a la mirada” (aquest pare també està afectat per un trauma, el de la guerra). Mireia comença a sentir por vers el pare, sense entendre el per què i s’arrapa a les faldilles de la mare sentint recer i protecció, (vincle segur). La por al pare fa que mare i filla estrenyin vincles i facin front comú que el pare percep i que vol atacar. La violació es consuma i no pot comptar amb l’ajuda de la mare perquè s’arrisca que el pare mati la mare, ja que també és maltractada per ell. Comença eI silenci i a viure i experimentar la vergonya del que passa i que no pot evitar. Com en tot abús, el més terrible (i el que acaba generant confusió) és l’aparició del sentiment de culpa en la víctima. “Culpable de ser massa bufona i culpable per deixar de lluitar i deixar-lo fer per no patir tant i anar més de pressa”. Es descriu repetidament la violació usant només les impressions sensorials que queden gravades en el seu lloc (olor, pressió...) “Aprofitant que està sola a casa, el pare l’agafa i la porta al recambró de la llenya, fosc, d’on li quedarà per sempre l’olor. I la violació va acompanyada també de la pressió sobre la piga, sempre”. L’olor de fusta i l’olor de vi del pare. Vi que serà un element de llarg recorregut en la novel·la (el vi que beu el pare abans d’abusar d’ella, l’alcohol que desencadena més al·lucinacions a qui serà el seu marit, l’alcohol és l’addicció a la que ella queda després enganxada per superar el buit i com identificació a l’abusador...) El porró és el pare (equació simbòlica) i allò que fa servir per fer mal. També Mireia ho usarà en aquest sentit. La piga, associada al trauma, serà, al mateix temps, un element de filiació, avançada la novel·la (veiem com tots els detalls tenen la seva relació, res és en va, tot té el seu sentit, com en el psiquisme. I cada element té diferents aspectes, positius i negatius). La violació té múltiples conseqüències. De l’odi al pare neix la rancúnia vers la mare perquè, “per no

ACPP | Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica

95

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement