Page 94

La fugitiva narra la història de la Mireia, una dona de més de noranta anys que viu sola en un pis de Barcelona. Cada dia que passa es mostra més esquerpa. La Mireia només s'entén bé amb la seva neta, la Sònia. Mentre escolta els sorolls del carrer i espia els llogaters del pis del costat, rememora la seva vida, tan accidentada, i tot el que ha causat que la seva filla l'eviti tant com pot i que el seu fill no li parli des de fa molts anys. I és que el seu recel i la seva solitud tenen una raó de ser. I, amb una mica de sort, un seguit de fets inesperats podria desembolicar una vida travada des de la nit dels temps. http://www. blancabusquets.cat/ Aquest és el resum de la novel·la que la seva autora, Banca Busquets, presenta en el seu web. Es dedueix que té un to sensible, de contingut emocional i psicològic. Meravella que una escriptora (també guionista, filòloga, amb coneixements musicals, experiència en dansa clàssica...), no psicòloga, té un coneixement tan acurat del psiquisme humà, una saviesa pròpia fins i tot dels tractaments psicoterapèutics que permeten trencar defenses i trobar-se amb el jo autèntic de l’individu. Blanca Busquets entén que són les experiències i les relacions les que condicionen i justifiquen les conductes, sense pretensió d’etiquetar-les des de la patologia. Mostra confiança en les possibilitats humanes i relacionals, en la capacitat de canvi psíquic. Ben segur que el seu voluntariat en el mòdul psiquiàtric de la presó de Can Brians li ha aportat part d’aquest coneixement i sensibilitat. (ca.wikipedia.org/wiki/Blanca_Busquets_i_Oliu). Aquesta novel·la es podria prendre com a referència, tal qual un cas clínic, per pensar en molts processos psíquics que, en aquest cas, estan en joc en els personatges. S’expressen de forma implícita (trauma i resiliència, dols, defenses tal com el refugi en la sensorialitat, l’escissió per no connectar amb el dolor, el bloqueig emocional, el fals self...) i, de la mateixa manera, es descriuen vies per elaborar-los que equivaldrien a tècniques terapèutiques usades en les consultes (el joc, la paraula...). És molt sorprenent com la capsa de joc que s’utilitza en les teràpies amb nens aquí es transforma en un jardí de joc que la protagonista crea, de forma ben inconscient, per representar la seva conflictiva. EL joc és una capacitat innata, que es dóna en totes les edats i no només en l’espècie humana. Joc és creació, simbolització. És elaboració. I són processos indispensables per a la salut mental. En “La Fugitiva” els fets presents entrellacen i connecten amb el passat, tal qual es fa en teràpia, i permeten entendre i donar llum a la situació actual de la protagonista, dona solitària i de caràcter ombrívol que no ha pogut parlar mai de les seves experiències traumàtiques que l’han transformat. “És una fugitiva però també una supervivent“ (http://www.illadelsllibres.com/fugitiva-blancabusquest/). Per més que fugi del seu passat, i de la seva identitat, se’n sent perseguida i es va repetint tal qual Freud parlava de la repetició de l’inconscient (sota formes diverses: lapsus, somnis, actes fallits..). Mirar-lo de cara és reconciliar-se amb un mateix i en permet l’elaboració i la reparació. Rosa Royo cita Fonagy, P, 2001 “s’observa que una bona utilització de la funció reflexiva facilita la recuperació del trauma en donar-li cert sentit al comportament de l’abús i evitant d’aquesta manera la repetició de conductes.”. Fora bo, a partir d’ara, haver fet la lectura prèvia de la novel·la ja que desgranaré els diferents apartats i elements, amb l’anàlisi que jo n’he fet. Convido a que cadascú faci les seves observacions i anàlisis i pugui enriquir-se aquest treball. L’acció de la novel·la se situa entre 2 escenaris que trobarem en els 3 apartats en què es divideix la novel·la: • Barcelona (present) on viu ara la Mireia de 92 anys

94

Revista Digital de Psicoteràpia Psicoanalítica de l'ACPP | Núm 6 2018

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement