Page 91

Sobre la violència

Yolanda La Torre Guevara

La recerca de la bellesa potser sigui la forma més integradora del plaer. El no sofriment i la felicitat, segons D. Meltzer, formen part del nostre patrimoni vital instituït per la mare. Possiblement, sigui la raó per la que la humanitat no ha naufragat encara. S’institueix amb l’entrada en el món i l’aparició de la mare amb la que ja s’ha viscut, però percebre-la, contemplar-la amb tota la seva força vital promou aquest contacte amb la bellesa del món, no sempre total ni perfecta, però produeix la intensitat de la determinació de viure malgrat tot. Les mancances de tot això en els primers moments de la existència són causa de malaltia i a vegades de mort, si no física, mental. La manera d’entrar en el món com intrús o com convidat ens determina i permet després l’accés a les compensacions al sofriment, el dolor i la insatisfacció. Ser acceptat, convidat, és, en si mateix, una font de plaer molt diferent que fa denigrant la intrusió, la traïdoria i arrancar-li a l’altre els seus béns o la seva pròpia vida. Schopenhauer deia, malgrat ser el filòsof pessimista, per antonomàsia: ”Contemplar la bellesa trasllada directament a la Idea i la mera contemplació d’aquesta embarga l’ànim de tal manera, que abstreu del món, de la realitat i així alleugereix el dolor. L’existència queda suspesa en la total contemplació de lo bell.” La violència sorgeix com desequilibri de forces psíquiques pel predomini d’instints agressius, pel narcisisme, per la recerca d’omnipotència que promou el dolor que impera en el món i ocasiona els horrors de l’existència causats per la incessant lluita de tots contra tots. La violència o violació amb els seus significats d’intrusió, traïdoria, maldat, sadisme, destrucció es troba en la ment humana, forma part de l’existència frustrada, com un molt gran equívoc, ja que amb els mateixos elements que es construeix es pot destruir. Així un acte sexual model de cooperació i creació, en el seu màxim exponent donador de vida, pot ser equivalent de tot el contrari, portador d’humiliació, menyspreu i mort. Les paradoxes són moltes. Per una banda, intentar fer-nos la vida cada cop més fàcil, tantes investigacions científiques per crear confort i abundància i, per altra, dividir el món en graus que van de la riquesa vergonyosa a la misèria, fam i impotència de pobles sencers. Tots, personatges d’aquesta singular tragèdia en la que no està tan clara la diferència existencial entre víctimes i botxins, ja que el botxí també és víctima de si mateix, és representant de l’existència frustrada, condemnat per si mateix en molts casos a la denigració, l’odi universal i la condemna de mort per la pròpia justícia del seu món intern, tan implacable o més que la justícia de la societat. En un món amb absència de valors, mancat d’ètica i estètica no hi ha bellesa, hi ha existència frustrada pel predomini dels antivalors. Com la crueltat, la conducta despietada, l’horror i la mentida, el cinisme i la traïció moltes vegades institucionalitzada. El desconeixement de la seva pròpia naturalesa ha portat al ser humà a l’equívoc de si mateix. És cert que és un depredador però posseeix una ment que, a dir de Meltzer, és el més complex de l’univers, l’afany de coneixement que, com afirma M. Klein, té l’estatus d’instint. L’instint epistemològic, l‘ànsia de saber, de conèixer sempre gira vers al món intern. Així podem descobrir que vivim en dos mons: l’extern i l’intern, en els que es generen valors i bellesa, com també violència. La desintegració fa impossible la visió total de l’altre, produeix perplexitat, com és possible que sigui proïsme? És bo aclarir que en l’organització dels instints no hi ha una simetria horitzontal, és asimètrica i vertical en el desenvolupament. El violent té mancances i dèficits importants. W.Bion en el seu llibre Experiències en grup establí per 1ª vegada el que ell va anomenar aparell proto mental. Segons la cita de Meltzer en El problema de la violència en el seu llibre L’aprehensió de la bellesa “... Bion va posar els ciments per a la diferenciació entre aquelles operacions que involucren el

ACPP | Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica

91

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement