Page 77

Infància i abandó / Ètica i reparació en el dolor en el suïcidi d'un adolescent

Pere Jaume Serra i Renon

Què cal fer?, cal crear un espai de pensament adequat per al saber de la filiació. Necessitem mantenir la capacitat de crítica, de criticar el desconeixement psicològic del nen que ha patit un abandó. S’ha de criticar i reclamar de l’Administració. Pensar és pensar críticament -no pensar és perillós- . Cal pensar des del no saber ( de l’adult) i des del saber del nen. «Pensar és pensar històricament», ens recorda Karl Jaspers. Hem de fer possible una obertura de la ment i poder tenir una altra visió. Hem de ser els testimonis d’allò no conegut, cal poder testimoniar pel sofriment no manifest. Ser testimoni (8) és el que confereix autoritat a partir de reconèixer tot allò que no és aparent i que el nen ho ha patit. Implica estar connectat amb el dolor, la carència, l’abandó, la impotència. Cal mantenir sempre un compromís ètic al costat dels drets del nen. S’ha d’acompanyar el nen i els pares en el procés de poder exonerar els pares biològics. Exonerar no és el mateix que perdonar, va més enllà, demana un canvi de pensament, de parer, és seguir una altra via. Exonerar no es pot fer sol, per fer-ho es necessita la presència de l’altre -per crear la filiació-. Si s’estableix una nova filiació real el fill podrà perdonar, exonerar i sentir agraïment cap els pares biològics. Aquest és l’objectiu pel qual treballem els professionals d’AcSent, acompanyar en els sentiments, acompanyar al nen i als pares des de l’inici del procés d’acoblament. Ajudem a posar de manifest les demandes emocionals del nen a fi de fer-les comprensibles als pares. Ho fem pensant a partir del nen i des de les seves emocions, del seu saber no manifest per tal que els seus comportaments puguin esdevenir entenedors. I també ajudem a què el nen pugui fer-se càrrec de les dificultats i limitacions dels pares. L’objectiu, per tant, és acompanyar-los en la tasca reparadora a què s’han compromès. Tant per esdevenir fill com per esdevenir pares s’han de crear nous vincles i es convenient tenir present que un vincle fa referència a la capacitat de suportar el conflicte i el sofriment. Per tant si tenim present el conjunt de vivències – tal com detallàvem a la pàg 2- que tragina un infant abandonat caldrà que els pares puguin incrementar els recursos a fi i efecte de fonamentar la tasca reparadora. En conseqüència és a través de les vivències lligades al cos i dels dols de la genètica que caldrà ajudar el nen a poder reconèixer el llegat que els pares biològics li han donat i que ha de ser un principi d’autoritat -de reconeixement dels orígens per fonamentar el desenvolupament-. L’actitud reparadora es basa doncs en la comprensió. (9 i 10) Davant les vivències de pèrdua, de buit, d’oblit s’hauran d’anar teixint els nous vincles de filiació, a través de relligar el fil històric trencat. Caldrà acompanyar el nen en el sofriment mental i en la recreació d’un relat prou veraç i suficientment consistent.(12). Els dubtes, les pors, les fantasies de robatori i totes les desconfiances han de trobar la fermesa de la dignitat de la veritat a fi de fer possible la recreació de la nova identitat. Davant la manca d’autoestima i les vivències de desolació i desconsol, el nen ha de trobar l’acolliment en la tendresa.(13) El patiment per les mancances emocionals, la fredor i el sentiment de no pertinença han de trobar recer en el nou espai emocionalment segur. La desconfiança bàsica ha de quedar compensada amb la confiança amb futur. El nen ha de ser prioritari. El ressentiment, la barreja de por i culpa ha de trobar la bona capacitat per ser-ne exonerat. Les vivències, tan personals, de la diacronia i sincronia en l’experiència temporal, la incapacitat d’espera, han de trobar hospitalitat en l’espai i el temps del nen. Demana als pares una gran capacitat de ductilitat i d’empatia que ha d’excloure qualsevol rigidesa. S’ha d’estar molt atent a les vivències d’impotència, de fragilitat, les quals han de ser protegides des

ACPP | Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica

77

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement