Page 73

Infància i abandó / Ètica i reparació en el dolor en el suïcidi d'un adolescent

Pere Jaume Serra i Renon

L’incentiu per fer aquesta conferència va estar esperonat per l’impacte emocional pel suïcidi d’un jove de 23 anys que havia estat adoptat. Malauradament és un fet desgraciat que s’hauria d’haver evitat. És la tràgica conseqüència d’un seguit de desencerts i de la manca d’ajuda que pateixen els pares que adopten. És la història, repetida, que la falta d’acompanyament en el procés de filiació ocasioni un seguit de desencontres emocionals, de fracassos adaptatius, d’entrebancs en el procés de filiació, d’incomprensions a l’escola, de desinterès pels aprenentatges, de fracassos en el món laboral que van fent un trenat que l’ha abocat a llevar-se la vida. No hagués hagut de passar. En què hem fallat? Què no hem fet bé? Són moltes les coses que no es fan bé i el pitjor de tot és que es continuen fent malament. Posaré un exemple. Fa pocs dies la premsa es feia ressò que la Generalitat, degut a les queixes de molts pares, es plantejava prendre mesures pels casos de menors adoptats amb síndrome d’alcoholisme fetal. Estem al 2018, quan es començà el sistema actual per reconèixer la idoneïtat la professora Yolanda Galli ja va advertir que els nens que provenien de les Repúbliques soviètiques en un 95% dels caos patien dificultats psíquiques importants o greus. L’Administració, per tant, fa 20 anys que ho sap. Per què no ha fet res fins ara? Us parlaré, doncs, des de la indignació d’una banda i des del desig de comprendre de l’altra. Comprendre és «saber el què, el com i el per què» i «comprendre és pensar críticament, i pensar críticament és pensar a la contra»( Hannah Arendt). Per ajudar també a la comprensió he anat posant unes referències numèriques que remeten a uns textos triats que m’ha ajudat a pensar sobre l’abandó i que trobareu al final de la comunicació. Necessitem saber de l’infant, des de l’abandó que ha patit. «Des de» implica tenir una mirada diferent que ens permeti qüestionar-se des de la vivència del nen que ha patit l’abandó. Per tant, cal que el nostre saber es fonamenti en tres bases: Saber des de l’entramat emocional que comporta l’abandó, saber des de l’ètica i saber des de la filiació. Saber que no és el mateix ser fill que esdevenir fill (Lluís Solà). Si entenem l’esdevenir com una transformació que cal fer per crear una altra mena de relació. L’abandó, per tant, quina realitat descriu, quina amplitud abasta? Quines vivències comporta? Quina imatge mental configura? El Diccionari de l’Enciclopèdia defineix l’abandó com: «acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió». Quina és doncs la violència? És la ruptura de la cadena genètica. Els humans naixem amb un disseny genètic en què el procés de concebre la vida va acompanyat de forma intrínseca a una sèrie de vivències connaturals que permeten i afavoreixen el reconeixement entre la mare i el fill, des els batecs del cor, la veu, les olors, expectatives, que conformen tot un conjunt de vivències compartides entre les quals cal destacar l’haver estat prou desitjat. Són tot un conjunt de vivències que predisposen i afavoreixen la vinculació emocional entre la mare i el bebè. Sense aquesta connexió no és possible fonamentar la pròpia autoritat, que sempre ha de fer referència als orígens. Entenem sempre Autoritat en el sentit etimològic de ser un mateix, allò que fa possible posseir la identitat pròpia. L’abandó és la Ruptura -amb majúscula-, la ruptura és una violència a la cadena biològica. És una cesura, un esquinçament en el procés de vinculació emocional que romandrà per sempre. Com deia un adolescent adoptat als pares quan aquests banalitzaven el ressò actual de l’abandó «em vau treure el punyal que tenia clavat a l’esquena però encara hi tinc la ferida». La ruptura és la pèrdua de la filiació, és la manca de filiació, és viure en la deprivació, és sobreviure desprotegit. La ruptura és la pèrdua de referents, de la família, de la cultura, del país,

ACPP | Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica

73

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement