Page 70

Identitat i arbitrarietat

Julio A. Company Ortega

Si la societat moderna es caracteritzava d’una autoritat ferma i a vegades, fins i tot, inflexible, la postmodernitat es caracteritza per l’esborrament de tot límit o impediment al gaudi. Tota postura d’ordre, prohibició o límit és desvalorada i ridiculitzada. Si la rigidesa moral de l’anterior societat corria el risc de convertir a els seus membres en neuròtics obsessius o histèrics, aquesta ens converteix forçosament en perversos. Abans, tot saber havia de confrontar-se amb l’autoritat per via de la seducció, l’obediència o l’exigència. No havia alternativa. Avui en dia, no obstant això, hi ha una drecera auto eròtica del saber, intervinguda per l’auge tecnològic que empeny al subjecte a una demanda il·limitada de pantalles, de compra compulsiva, d’exigència de control del cos, de mesurament i quantificació, en definitiva, de gaudi sense un moderador. La tradició presentava un element de regulació, però aquest element de la tradició està sent desmuntat pel discurs de la ciència y l’emergència de la tecnologia. Al caure l’autoritat del pare trobem subjectes confrontats amb el fantasma del cos en fragmentació, ja no subjectes fòbics, sinó angoixats, sostinguts per ideals imaginaris cada vegada més distanciats de la realitat, precipitant-se així a la agressivitat y al narcisisme més ontogènics, contaminant, de aquesta manera, tot besllum de subjectivitat. S’imposa avui dia l’autoritat de la ciència, del mercat, del discurs cabdal, que el seu ideal és la xifra, el quantificable, discurs sense ètica i sense “punt de capitón”. ¿No és aquesta, tal vegada, una forma de radicalització?

70

Revista Digital de Psicoteràpia Psicoanalítica de l'ACPP | Núm 6 2018

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement