Page 69

Identitat i arbitrarietat

Julio A. Company Ortega

tradicions i família), aquell sentinella que custodiava el gaudi, aquell la irrupció del qual ens feia entrar en falta i així en la senda del desig, està caient en el descrèdit. Avui dia, camuflat en “bonrotllisme”, positivisme científic i un liberalisme sense límits, emergeix un significant que s’inscriu en l’ens social i li ordena: “desitja lliurement el que vulguis, però no deixis de desitjar” (Colina, “desig sobre desig”). Sota aquest axioma, aquesta matriu, tot es converteix en producte de consum: - Els llaços socials: abans pocs, però forts; avui en dia no tens amics, tens una xarxa de contactes, la qual cosa genera vincles làbils, superficials, i, sobretot, fàcils de reemplaçar: així, si discuties amb un amic, te les havies d’ apanyar per recuperar el vincle: potser una trucada de telèfon, un cafè, una carta de perdó, havies d’enfrontar-te al pare; avui en dia el bloqueges o l’elimines de la teva xarxa de contactes, és igual, total tens a altres mil esperant. - El consum d’objectes, estava abans regit pel significant “necessitat”: consumeixo quelcom per l’ús que li dono, per la seva funcionalitat; amb la qual cosa, un objecte podia durar-te tota la vida; avui en dia consumim no per ús o funcionalitat, sinó per “viure una experiència nova”; això fa que rebutgem coses que encara funcionen i les reemplacem per altres objectes, que senzillament, són més nous, que prometen “una experiència diferent a l’anterior”. El curiós és que això no és privatiu dels que més tenen, sinó que tots estem sota el mantell d’aquest significant, produint-se la paradoxa, per exemple, de persones que no tenen ni per menjar, sí disposen, en canvi, del darrer model de smartphone. - També el treball: abans era un per a tota la vida, que assegurés una casa, també per a tota la vida i si pogués ser, de la qual poguessin disposar els fills, els néts, etc.; avui un és cuiner, demà vol ser fotògraf, i passat mestre; has de poder ser independent i amb bona disposició, autònom, freelance; abans començaves als 16 en una fàbrica y et jubilaves en la mateixa; avui comences a treballar als 30 i no saps què serà de tu als 40, ni als 50 ni als 60. - L’educació, també està intervinguda per aquest discurs imperant: abans els subjectes estaven educats per produir quelcom, convertint-se en cossos productius (imatge de Chaplin en temps moderns); avui en dia és al contrari, tot va encarat a convertir-nos en accionistes del consum: como diu Colina: “ja res és pecat excepte frenar-se, res t’està prohibit en la mesura en que no pares, ni tan sols assaborir-lo; si et canses i no t’atreu la incitació de lo nou, quedes immediatament exclòs de les casualitats de la vida[…] fins ara, el prohibit ens ocultava el desig; Dissolts aquests límits, aixecada tota barrera moral i social, estem destinats a la repetició, l’avorriment” o la depressió. Depressió,” malaltia” paradigmàtica de la nostra societat actual. Depressió que res té a veure amb la melancolia clàssica, pròpia del psicòtic o de l’humà cruel, sinó que es produeix en molts casos per la mateixa congestió del desig. Orquestrat, segurament per grans corporacions, no s’ha tardat en incloure innumerables categories diagnòstiques en els manuals vigents, com si fossin malalties de la naturalesa (el primer DSM tenia 100 pàgines, el V més de mil), com si depengués cada una d’elles d’una lesió o origen fisiopatològic, o l’expressió d’un gen determinat. Res més lluny, el DSM es defineix així mateix com aetiològic i acausal. Llavors, per què, amb quin objectiu aquesta infinitat de classificacions? Possiblement per romandre en una posició passiva i consumista (en aquest cas de fàrmacs), gaudint il·limitadament d’un Altre que té l’obligació de protegir-me de caure en falta, per així, irresponsabilitzar-nos de la nostra situació, sempre amb la millor intenció i emparant-se en el rigor científic, per acudir al terapeuta dient, què tinc? en lloc de dir, què tinc a veure amb el que em passa? Posicions ambdues antitètiques.

ACPP | Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica

69

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement