Page 56

Espai clínic: Treball i emocions en el grup

Ana Miniéri Palau

una major implicació davant les noves idees. Aquest balanceig entre mantenir el “status quo” del grup i/o modificar-lo va generar una inestabilitat que va repercutir negativament en la cohesió del grup. L’altra qüestió que mereix la pena mencionar és reconèixer com el component emocional està sempre present pugnant en diferents sentits, encara que no s’abordi directament en el grup. Recordem que referir-se als elements emocionals d’una manera oberta no és l’objectiu del grup, tot i que a vegades pugui ser necessari. Veiem doncs, com en algunes ocasions el funcionament del grup de treball està al servei de no enfrontar conflictes emocionals que es generen en el propi grup.

Conclusions a quatre veus Voldria començar aquest apartat agraint l’interès, la participació en la lectura d’aquest article i els comentaris crítics de les meves companyes d’Espai Clínic: Josefina Fornos, Juliane Neiss i Teresa Pont. Ja he comentat com l’idea inicial d’escriure un article entre totes les components d’Espai Clínic no es va aconseguir portar a terme, per la qual cosa he considerat interessant oferir la seva lectura a la resta de membres del grup per tal de poder obrir una discussió crítica, com una manera de fer una conclusió conjunta i no únicament meva personal. Aquest és l’origen i sentit del titular del present apartat, en el que m’agradaria incloure algunes de les qüestions que vam intercanviar i varen considerar-se rellevants. La reflexió sobre l’escrit va requerir dos sessions de treball d’Espai Clínic i fou molt fructífera. Una de les companyes va tenir la iniciativa, amb finalitat de recerca, de trucar per telèfon a les últimes cinc persones que deixaren el grup. L’objectiu de les trucades era preguntar-les sobre els motius de la seva partida i quines impressions se’ls hi ha quedat de la seva experiència i participació en el grup. Només va poder parlar amb tres de les cinc persones, i les diferents respostes coincidiren en què van haver motius externs que dificultaren la continuïtat en el grup, però que també van haver motius de caire emocional: sentir-se exigit, rivalitat, sentir-se incomprès, etcètera. Alhora que totes es van alegrar per la trucada i la van agrair, així com també va aparèixer la idea sobre la possibilitat de tornar al grup. Una altra component va aclarir que la idea de finalitzar el grup de moment no la veia, ja que considerava que li resultava molt útil assistir al grup. La resta de membres ens vam solidaritzar amb el manteniment de l’activitat d’Espai Clínic. Segurament, la discussió de major interès i on ens vam apassionar més fou quan vam abordar el tipus de comunicació que hi havia dins el grup, una comunicació deficitària per la tendència inconscient a fer fora el component emocional i per la por a dirigir el grup per camins inadequats i desvirtuar la seva identitat. Vam concloure la importància de saber interpretar els símptomes de malestar del grup, per llavors crear un espai per parlar entre nosaltres d’allò que està passant com una manera d’intentar elaborar-ho. Per finalitzar es va ressaltar com la pèrdua de tants membres ha significat una crisi important d’Espai Clínic, portada silenciosament i que, si sabem entendre-la, podrem veure l’oportunitat de créixer com a grup. En aquest sentit es va reconèixer com el fet d’haver escrit aquest article ha sigut un catalitzador, que ha permès dinamitzar la relació entre les components d’Espai Clínic i ha facilitat que poguéssim abordar el vessant emocional del grup que fins aquest moment resultava molt difícil. Es podria dir que fins ara, sovint el grup de treball ha estat funcionant com una defensa davant del grup emocional.

56

Revista Digital de Psicoteràpia Psicoanalítica de l'ACPP | Núm 6 2018

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement