Page 53

Espai clínic: Treball i emocions en el grup

Ana Miniéri Palau

dinàmica dels comportaments del grup, jo mateixa miro de donar significació a aquestes reaccions a partir d’interpretacions personals. Com ja he dit anteriorment, i des del meu punt de vista, l’esperit d’Espai Clínic es fonamenta en l’actitud democràtica compartida pel seus membres davant la decisió d’escollir la tasca a realitzar, tant si aquesta consisteix en la presentació de material clínic a discutir, com del desenvolupament d’un tema teòric o l’abordatge d’un escull de la pràctica clínica. Així mateix, també preval l’actitud democràtica en el procés d’acceptació d’un nou membre. Davant la demanda de participació d’un possible futur membre, es planteja i debat prèviament en el si del grup i, si no hi ha inconvenients clarament definits, el grup s’obre a l’experiència d’acollir al nou integrant sense reticències i en pro de refermar la consistència i permanència grupals. Es concep l’estabilitat del grup fent-la coexistir amb actituds obertes i flexibles en quant a la configuració de les persones que el conformen, acceptant noves incorporacions i acceptant també les possibles pèrdues que al llarg del temps es van produint. De tal manera és així, que tota proposta que representi un xoc amb el ja mencionat esperit del grup és expulsada per via natural com si d’un cos estrany es tractés i no pogués ser assimilat en el si grupal. Considero que l’esperit democràtic d’Espai Clínic es fonamenta en dos actituds emocionals que prevalen en el grup d’una manera implícita: una és l’actitud de confiança envers el treball que es porta a terme, del que es deriva la confiança envers la competència i responsabilitat mútua dels membres entre si i envers l’espai grupal. Un indicador d’aquesta confiança és l’emergència fluïda, espontània i rotatòria dels torns de presentació i plantejament de la tasca a realitzar. L’altra actitud emocional que manté al grup, i es manté en ell, és l’esperança de viure junts una experiència que resulti valuosa en si mateixa només pel fet d’intercanviar i compartir coneixements. Així doncs, veiem que l’esperança també és una via òptima per resoldre la incertesa sobre el que aportarà la trobada grupal, si arribarà a ser una experiència profitosa en si mateixa, i per la individualitat de cada membre en funció de les seves característiques personals en quant a la capacitat d’incorporació i elaboració posterior d’allò viscut. L’esperança ajuda a contenir els sentiments d’incertesa i inseguretat, per això intervé com un revulsiu a actuar quan domina la projecció d’emocions negatives, com podrien ser el menyspreu i la desvalorització. Segurament, aquestes actituds – d’esperança i de conflictivitat – han coexistit en el si del grup i , quan el conflicte experimentat en el grup no ha estat resolt, també s’ha constituït en una causa d’abandonament del mateix. Ambdós components emocionals, confiança i esperança, van de la mà i es retro alimenten mútuament, atès que seria difícil sostenir una actitud de confiança i no tenir esperança i, viceversa, mantenir una actitud d’esperança i no tenir confiança. Alhora que d’aquestes actituds neix la tolerància envers les dificultats que puguin anar sorgint en la marxa vital del grup, especialment aquelles que incideixen en la qüestió identitària i el tipus d’organització.

L’organització interna i externa d’Espai Clínic: rols i jerarquia Qualsevol grup busca tenir una organització per poder ser, per consolidar la seva identitat com a tal, tant si es tracta d’un grup espontani o d’un grup de treball ja instituït. M’agradaria introduir una breu referència als grups d’entrenament emocional o de sensibilització, també anomenats “training groups” o “grups T”, els quals poden definir-se com a grups on els seus membres tenen la tasca concreta de reunir-se per veure què és el que passa en el si del grup des de la perspectiva del pla emocional. Estan constituïts per viure l’experiència d’una dinàmica de grup i poder observar i entendre el lliure funcionament emocional que es produeix en el mateix. Habitualment acostuma a existir la figura del conductor del grup sobre el qual recau la funció d’observar, captar, i explicar què està passant en “l’ara i l’aquí” del grup. També es donen formats en els que cada membre pot redactar un diari o respondre a un qüestionari per parlar de quin ha estat el seu rol en cada sessió de les reunions grupals, com han estat les interaccions entre els membres, i quins es consideren positius i quins negatius, quins els més productius i els menys, etcètera. Com se’ns explica en el lliure de Kenneth D. Benne (Psicodinámica del Grupo T, 1975), participar en el laboratori d’un Grup T facilita l’aprenentatge dels processos grupals, incrementa la capacitat individual per enfrontar les

ACPP | Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica

53

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement