Page 52

Ana Miniéri Palau

Espai clínic: Treball i emocions en el grup

per aquesta activitat, en la seu de l’associació. La quantitat de membres que ha anat constituint el grup ha canviat al llarg del temps i ha oscil·lat entre un número mínim d’entre quatre o cinc psicoterapeutes (seria la situació actual del grup) i un número màxim de nou membres. Així doncs, Espai Clínic és un grup obert que, d’entrada, l’única condició externa per acceptar a un nou membre és la de ser psicoterapeuta en actiu. El procediment que segueix la dinàmica de treball del grup és reunir-se un cop al mes, concretament, els quarts divendres de cada mes en sessions de noranta minuts. Es respecten les pauses per les festes nadalenques, Setmana Santa i estiu. En els dies previs a la trobada mensual, es fa una comunicació via telemàtica entre les components per recordar i acordar qui assistirà i qui presentarà material clínic o altra tasca d’interès. És en aquest espai de comunicació prèvia a la reunió on s’estableix esquemàticament el contingut de la pròxima sessió de treball, també s’agraeix que les integrants que no poden assistir a la reunió puguin comunicar-ho com a mostra de respecte i cura envers la resta del grup. D’aquesta manera, quan arriba el dia de la reunió existeix una mínima i bàsica preparació prèvia que possibilita l’agilització del desenvolupament de la sessió de treball. En quant a l’elecció del cas clínic depèn exclusivament de la professional que decideix presentar-lo pel seu estudi i reflexió en el si del grup. La recollida del material i la forma com es presenta en la reunió de treball és totalment lliure depenent de la particularitat de qui ho exposa. Per tant, es va posant de manifest la flexibilitat del grup en quant a les diferents formes de plantejar la tasca i el material clínic en el grup, per això hi ha presentacions que es fan sense apunts i altres en base a la recollida minuciosa del material. Abans de finalitzar aquest apartat voldria fer mencionar dos qüestions, una té relació amb la lliure decisió de prendre notes de cada sessió de treball, segons sigui l’estil de cada component del grup. Això significa que, en certa manera, i per part d’un parell de membres, es produeix un registre dels diferents casos que es presenten sessió a sessió. L’altra qüestió és la relació extra grupal entre les integrants del grup que, en ocasions, pot servir per elaborar continguts emocionals generats en les sessions de treball. Altres vegades, s’estimula la trobada en sopars o dinars per afavorir la relació personal en un context lúdic en el qual s’intenta excloure tot allò referent a Espai Clínic. Així mateix, les relacions extra grupals també poden ser generadores de conflictes interpersonals que posteriorment tenen una repercussió en la dinàmica interna del grup.

El grup democràtic La cohesió del grup s’ha basat en el funcionament democràtic dels seus membres, funcionament tàcit i només explicitat excepcionalment. Com molt bé explica Guimón en el llibre anteriorment esmentat, tot procés de cohesió grupal es fonamenta en un altre procés bàsic, el de l’homogeneïtzació del grup en quant a que cada membre s’identifica i adopta tot un paquet de normes de funcionament, esquemes de pensament, objectius per assolir implícits i que constitueixen l’ànima del grup, la seva raó de ser. Així és com ha anat succeint i encara succeeix en Espai Clínic: l’homogeneïtzació s’ha produït espontàniament i quan algun membre no ha pogut incorporar ni compartir aquest esperit comú, ha quedat marginat de la resta del grup, el que ha suposat una dificultat en la seva integració. Quan aquesta dificultat ha sigut insalvable i insuportable s’ha produït l’abandonament i la pèrdua del membre en qüestió. Cal dir que mai s’ha reconegut aquesta dificultat de manera directa i oberta, sinó que sovint s’ha justificat el desistiment del grup amb racionalitzacions i explicacions basades en interferències horàries o en la sortida del grup com una situació temporal però que, posteriorment, el pas del temps s’ha encarregat de mostrar com una sortida del grup definitiva. Paradoxalment, els membres del grup, tan entrenats en l’atenció a la vida emocional de les persones, actuen com si aquesta no existís davant les diferents reaccions d’alguns membres i, tàcitament, s’opta per acceptar respectuosament la justificació manifesta. En aquest punt, crec important tornar a insistir que Espai Clínic no està interessat en interpretar les diferents conductes i reaccions dels seus membres, però això no significa que tots els fets que van passant no puguin ser interpretats en la intimitat mental de cada integrant. En aquest precís moment, fent la reflexió sobre la

52

Revista Digital de Psicoteràpia Psicoanalítica de l'ACPP | Núm 6 2018

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement