Page 51

Espai clínic: Treball i emocions en el grup

Ana Miniéri Palau

Introducció teòrica L’objectiu d’aquest article és reflexionar i donar a conèixer la feina que es porta a terme, des de fa més de vint anys, en el grup denominat “Espai Clínic”. Grup format per psicoterapeutes amb una llarga trajectòria professional i constituït a la seu de l’Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica (ACPP). La decisió d’escriure sobre Espai Clínic, obliga a parar-se a pensar sobre les bases teòriques que han contextualitzat les diferents tasques desenvolupades en el si del grup, i no només en quant a l’ abordatge dels casos clínics que s’han anat presentant al llarg d’aquests anys, sinó també en quant a la pròpia dinàmica relacional i emocional del grup. Aquest és el doble vessant que s’intenta estudiar en aquest article. Espai Clínic és un grup de treball que s’estructura en base a una tasca a realitzar entre tots els seus membres, la més habitual i freqüent és la reflexió conjunta sobre un material clínic que presenta un membre del grup per una motivació personal. Recordem que el denominador comú de tots els membres participants és el treball terapèutic d’inspiració psicoanalítica amb pacients, amb tota la càrrega emocional que això implica. Però el grup també està obert a altres propostes quan algun membre ho ha sol·licitat, per exemple, la presentació de treballs teòrics amb temàtiques psicològiques de gran actualitat i interès social. També s’han revisat actualitzacions de proves psicomètriques o s’han abordat i debatut diferents qüestions de tècnica a l’hora de manegar el tractament dels pacients. És a dir, Espai Clínic ofereix la possibilitat de socialitzar l’activitat psicoterapèutica que exerceixen les seves components. Espai Clínic va ser concebut des dels seus inicis, i en termes de Bion (Experiencias en grupos,1952), com un Grup de Treball. És a dir, els membres d’Espai Clínic ens hem anat reunint mensualment amb l’objectiu de realitzar una activitat mental grupal i cada una de nosaltres ha cooperat de manera espontània en funció de les seves capacitats. En tot moment aquesta cooperació ha sigut voluntària i ha estat condicionada per l’experiència i habilitat de cada integrant. Aquest nivell de funcionament grupal s’ha regit per criteris de realitat i a partir de la reflexió racional. Evidentment, totes les trobades grupals han hagut de suportar un ampli i variat espectre d’elements emocionals que, unes vegades ha pugnat per interferir i orientar el treball per sendes poc satisfactòries, i altres vegades ha aconseguit que la tasca fos més creativa i profitosa. Seguint a Bion (1952), denominaríem aquests episodis caracteritzats per una acusada presència de components emocionals, que han marcat puntualment la dinàmica grupal com nivells de funcionament de Supòsit Bàsic, els quals no requeriren cap entrenament ni cap especialització per emergir, sinó que foren uns funcionaments impulsius, instantanis, inevitables i espontanis. En cap cas aquests comportaments emocionals del grup van ser utilitzats per donar pas a interpretacions psicològiques dirigides a cap membre en concret. Aquest tret determina radicalment el tarannà d’Espai Clínic a l’hora d’intentar definir-lo, descartant-se la possibilitat de conceptualitzar-lo com un grup terapèutic on, i seguint a José Guimón en el seu Manual de terapias de grupo (Guimón,2007), destacaria el rol diferenciat del terapeuta que pot – o no – donar consignes sobre el funcionament de les sessions i la seva possible delimitació temporal als membres categoritzats com a pacients, que participen de l’activitat grupal en base a l’esperança i expectativa de curació i alleugeriment del patiment mental. Per la qual cosa el grup, en aquest cas, s’estructuraria fonamentalment com un espai de contenció del sofriment mental dels seus membres. Per tant, només excepcionalment s’ha donat cabuda a l’expressió del patiment emocional quan alguna integrant ho ha necessitat. En aquesta situació puntual el grup ha respost utilitzant la seva funció de contenció, sense aprofundir ni obrir qüestions individuals i personals que poguessin conduir al grup per camins allunyats dels seus objectius prioritaris.

Descripció d’Espai Clínic. Funcionament del grup de treball Per poder descriure el grup hem de prendre en consideració l’enquadrament referit als aspectes fixes i estables que donen consistència i vida al grup. És a dir, les condicions d’espai físic, horari, duració de les sessions, un número mínim de membres i la tasca a realitzar. L’espai físic on es porta a terme la reunió d’Espai Clínic és una sala – sempre la mateixa – reservada prèviament

ACPP | Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica

51

Profile for Secretaria de l'ACPP

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Revista digital ACPP - núm 6 - any 2018  

Advertisement