Issuu on Google+

NOSALTRES JA HO DÈIEM... El procés de reestructuració bancària en les notes del SEC-L

Mataró, Sant Jordi de 2010


Sindicat Empleats Caixa Laietana

a tots aquells empleats i empleades de Caixa d'Estavils Laietana que viuen amb l'ai al cor

Sindicat d'Empleats de Caixa Laietana (SEC-L) Sindicat adherit a la Federaci贸 de Serveis de la UGT de Catalunya www.seclaietana.org SEC-L@caixalaietana.es

2


Sindicat Empleats Caixa Laietana Pròleg Sant Jordi: un llibre i una rosa. Això és el que mana la tradició i nosaltres ens hi hem volgut afegir... regalant un llibre per a tothom. En aquesta petita publicació hem volgut recollir una selecció, no exhaustiva, dels diversos escrits que durant el darrer any, des del passat Sant Jordi, hem anat publicant a la Intranet de Caixa Laietana per parlar del procés de reestructuració del sector financer. Aquests escrits no són només quatre paraules impreses. Darrere d'aquestes pàgines hi ha molta feina sindical i, sobretot, hi ha molts esforços per treballar per les condicions laborals dels empleats i empleades de Caixa Laietana. I és gràcies al suport tots els nostres afiliats que això és possible. Rellegint alguns d'aquests comunicats tenim un sentiment ambivalent. D'una banda la satisfacció per tota la feina feta, per totes les fites assolides, per comprovar que en aquest temps hem tingut més encerts que desencerts... Però, al mateix temps, no podem deixar de sentir-nos decebuts per com funcionen algunes coses. Mancances que denunciàvem fa anys encara són vigents. Avisos que fa anys fèiem sobre el futur de les caixes i sobre com s'estava portant la gestió de Caixa Laietana van caure en sac foradat i malauradament ara les víctimes de tot allò som els treballadors i les treballadores. El futur pot ser molt complicat, però estem convençuts que amb el vostre suport podrem encarar-lo amb confiança. Aquest és el missatge que us voldríem transmetre amb l'obsequi d'aquest petit recull. Mataró, Sant Jordi de 2010

3


Sindicat Empleats Caixa Laietana RUMORS, POSTURES, CERTESES 30-4-2009 Sembla que coincidim a interpretar, des dels diferents sindicats que els rumors no ajuden gens en la situació actual de les Caixes. Com més temps duri la situació d’incertesa, més benefici en poden treure aquells que voldrien “jibaritzar” les caixes, reduir-les al màxim, i recuperar quotes de mercat perdudes al llarg dels darrers 30 anys. La postura de les centrals sindicals, almenys a Catalunya, respecte dels temes de les fusions, i pel que es pot extreure de les declaracions dels seus líders, no són exactament les mateixes. Josep M. Alvarez de la UGT, el passat dia 24 d’abril, i en la clausura del 13è Congrés va dir: “La UGT no és entusiasta de les fusions entre caixes perquè es generen pèrdues de llocs de treball i aquest procés es dóna tant si es produeix entre entitats properes o llunyanes geogràficament”. El dia anterior, i en una notícia apareguda a La Vanguardia, el Secretari General de Comissions s’havia alineat amb la postura “hipotèticament” defensada per la Generalitat, sobre les fusions, apostant, doncs, perquè aquestes es facin dins de Catalunya, adduint, deia “que una fusió dintre de la mateixa comunitat facilitaria la mobilitat laboral... ja que es poden donar duplicitats de treballadors que obligarien a alguns a canviar la seva residència per adaptar-se a la nova Entitat”; calculava que si el procés es feia a Catalunya el perjudici podria ser menor. En una fusió, difícilment es podran mantenir tots els llocs de treball, l’altra cosa és que ningú no ha de ser acomiadat, faltaria més! Però llocs de treball, el que es diu llocs de treball, se’n perdran, ja sigui via incentivacions per plegar, jubilacions avançades, etc.

4


Sindicat Empleats Caixa Laietana És cert que la reconversió de la banca als anys 70 i 80 no va ser traumàtica, però no es va produir en un context de crisi com l’actual. Això va permetre als sindicats majoritaris afrontar un reforma en la qual es varen perdre, almenys en un primer moment, pocs llocs de treball. Els treballadors d’estalvi han de tenir la certesa, i en això haurien de confluir les centrals sindicals, que en primera instància hem de defensar els llocs de treball, però no només això, sinó procurar també que es mantingui el màxim nombre d’ells. També cal tenir cura, i els treballadors han de tenir la seguretat que anem en aquesta direcció, que les possibles Entitats resultants siguin viables a llarg termini, tant en el seu servei a la societat com a la capacitat per a generar llocs de treball. La mala gestió que hagin pogut tenir algunes entitats, i la situació en conseqüència generada, no l’han de pagar els treballadors. Els treballadors no ha estat partícips en molts casos dels beneficis generats en època de vaques grasses. El darrer Conveni que la UGT no va signar, va ser la mostra de la gasiveria de la patronal de les Caixes, i ara en paguem les conseqüències. Per últim, els sindicats hem d’estar d’acord, donat el cas, a exigir les responsabilitats que es poguessin derivar de l’actuació de determinats directius de les Caixes. Els treballadors i treballadores d’estalvi, han de tenir, doncs, la certesa que els sindicats haurem de confluir i treballar en la mateixa direcció, des del respecte a les discrepàncies i de forma noble procurant que s’escolti a tothom, majories i minories.

5


Sindicat Empleats Caixa Laietana ES PERFILA EL FROB 25-6-2009 Fa uns dies dèiem que estàvem pendents del FROB, continuem pendents, però pel que hem pogut saber a prop de la Secretaria d’Estat d’Economia, el FROB (Fons de reestructuració ordenada bancària) ja comença a estar força perfilat. Bastant del que ens explicaven fa uns dies comença a prendre forma i en alguns aspectes comencem a estar, tots plegats, certament inquiets. S’arriba a la conclusió, segons les informacions rebudes, que el problema general plantejat, no és tant un problema d’insolvència a nivell general, sinó que el més probable és que es produeixin dificultats en algunes entitats de crèdit. El sistema bancari espanyol mostra un “excés de capacitat” que pot fer perillar la viabilitat d’alguna entitat. Es fa necessària, sembla que cada cop amb més pressa, trobar una solució que garanteixi l’estabilitat del sistema, no permetent que caigui cap entitat, ja que la seva caiguda podria tenir efecte dòmino sobre altres. El FROB, segons l’administració, és un instrument que busca incrementar la fortalesa i solvència del sistema financer. Es pretén que sigui una eina personalitzada i àgil. Es fan dos tipus de plantejaments: 1. Entitats que ho desitgin, i no tinguin problemes de solvència. Se’ls recolzarà en el seus processos voluntaris de reestructuració. Aquestes entitats plantejaran un pla de futur; el Banc d’Espanya i el FROB podran entrar com a inversors. 2. Entitats amb problemes de solvència. En aquest cas, aquestes Entitats serien intervingudes pel FROB, que aplicaria la Llei de Intervenció i disciplina bancària. No

6


Sindicat Empleats Caixa Laietana seria, en cap cas, un procés voluntari i el FROB s’encarregaria de la corresponent reestructuració. Es podria canviar els membres del Consell d’Administració i l’Assemblea perdria el poder de decisió, també podria apartar la direcció de l’Entitat. Si alguna entitat, que, a criteri del banc d’Espanya patís debilitats en la seva situació econòmica-financera que poguessin posar en perill la seva viabilitat o que recomanin la conveniència d’una reestructuració, no hagués presentat un pla de viabilitat, serà el Banc d’Espanya qui li exigirà que el presenti. És a dir, “farà que s’apunti”. La comissió rectora del FROB sembla ser que estarà formada per 8 membres, 5 dels qual seran del Banc d’Espanya, entre ells el seu sots-governador, la resta serien els representants dels fons de garantia de dipòsits. Les decisions sobre les caixes a les quals s’apliqui la Llei d’intervenció i disciplina quedaran al marge de les Comunitats Autònomes. Es remarca que “la seguretat del sistema financer es troba per sobre d’interessos particulars”. El pes de les decisions, doncs, recaurà sobre el Banc d’Espanya. El Decret Llei que regularà el FROB és possible, encara que no segur, que s’aprovi en els propers dies. Les mesures que contemplaria el FROB són de caràcter transitori (4 o 5 anys). Pretenen salvaguardar els impositors, busquen un redimensionament del sistema financer espanyol i restablir el flux de crèdit. El FROB tindria personalitat jurídica pròpia; té, doncs, com a objectiu gestionar els processos de reestructuració de les entitats de crèdit. Totes les operacions que realitzi el FROB, vindrien determinades pel Decret Llei pendent d’aprovar. Segons declaracions de Miguel Àngel Fernández Ordoñez “ el que significa reestructuració és que no poden quedar el mateix nombre d’institucions”.

7


Sindicat Empleats Caixa Laietana Tots els trets apunten que les quotes participatives, de les quals també es preveu que es faci referència al Decret Llei, podrien donar drets polítics, permetent als partícips tenir representació a l’Assemblea General i al Consell, si bé altres fonts apunten que els drets només seran transitoris i mentre duri la intervenció del FROB. Una primera valoració de tot plegat: Ens sembla una normativa molt centrada en les Caixes. Atorga un control absolut al Banc d’Espanya. El Govern s’absté d’entrar en el dibuix del nou mapa financer. Es decanta a les Comunitat Autònomes. S’iniciaria, depenent com, una previsible privatització de les caixes i es podria produir una modificació molt important dels seus òrgans de govern. Es perfila el que ja intuíem; ens trobem davant unes mesures econòmiques de molt de pes. El tema, al nostre entendre, requeriria un profund debat i un ampli consens, i la forma de dur a terme la reforma amb un Decret Llei no garanteix ni el debat ni molt menys el consens entre entitats, governs i sindicats. No ens agrada ni el caire que està prenent la situació en general ni, el que cada cop sembla confirmar-se més, de per on aniran les reformes contemplades. Caldrà estar atent els propers dies tant a possibles ajustos sobre “la idea original” com al que acabarà dient el Decret Llei i sobretot de quina manera es portarà a terme la seva aplicació. Des de la UGT es treballa perquè als òrgans rectors del FROB hi hagi una més gran implicació del Govern amb la participació dels Secretaris d’Estat d’economia i el del tresor, és a dir que no tot el pes recaigui en el Banc d’Espanya. Per altra part, volem que s’elimini el dret a vot per a les quotes participatives i que aquestes no donin possibilitat que tinguin representació als òrgans de govern de les Caixes.

8


Sindicat Empleats Caixa Laietana Entrevista amb el Director General 29-6-2009 Avui hem anat a parlar amb el Director General per expressar-li la nostra preocupació per l’allau de notícies dels darrers dies. El passat divendres i quasi coincidint amb l’aprovació del FROB varen aparèixer noticies sobre els actors de les possibles fusions entre caixes catalanes. Sabem que la Generalitat ha insistit les darreres setmanes davant les Caixes i davant les seves direccions en que es comencessin a avaluar possibles acords entre elles. Fruit d’aquests contactes sembla ser que hi ha dos projectes que ja caminen, per un cantó les caixes de fundació pública: Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Girona. Per una altra banda Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu (diuen que Caixa Manresa s’hi podria afegir bo i que la seva direcció divendres ho negava). Quedarien al marge en primer lloc Caixa Pensions, que ha manifestat públicament no estar interessada en fusions i absorcions, Caixa Penedès que segons alguns mitjans semblava voler acords amb caixes d’altres comunitats, cosa no gaire ben vista per la Generalitat, i per últim quedaria la nostra caixa que en les notícies aparegudes des de divendres no apareix en cap de les possibles combinacions. I aquesta és la nostra principal inquietud, saber si hi ha quelcom, o ja hi ha hagut contactes entre la nostra Direcció, les administracions i alguna caixa. Aparentment es comença a dibuixar un nou mapa de les caixes catalanes. El nostre Director General comparteix amb nosaltres la preocupació per les possibles pèrdues de lloc de treball que es podrien produir en cas d’una fusió, també ens ha comentat que el preocupa el manteniment de l’obra social de la Caixa.

9


Sindicat Empleats Caixa Laietana El nostre Director General voldria apostar per la continuïtat de la Caixa, però es mostra molt conscient que en aquest cas tot no depèn pas d’aquesta voluntat. Donat el cas de veure’ns “obligats” a entrar a algun procés de fusions, hem coincidit amb ell que aquest s’ha de fer de manera que s’asseguri la continuïtat de la plantilla. Ens ha demanat que trameten confiança en el futur i que en aquest moment no estem en cap de les “travesses” sobre les quals es parla als mitjans de comunicació, i que en cas d’entrar, o de veure’ns obligats a entrar és el seu ànim fer-ho sota els paràmetres que acabem de comentar. El nostre Director General pensa, segons ens ha dit, que els dos processos fins ara coneguts de fusions –els de les caixes públiques i el de Terrassa, Sabadell, Manlleu i Manresa– són processos molt complicats i no exempts de riscos en molts aspectes. Per altra part ens ha dit que els resultats d’aquest semestre seran bons i que s’està treballant en continuar en aquesta línia de recuperació. Nosaltres per la nostra part, i com comentàvem al principi, li hem tramès el nostre parer i la nostra preocupació. Al mateix temps hem demanat que cal millorar la comunicació amb la plantilla, i que els empleats es fan moltes preguntes i els fan moltes preguntes. L’entrevista la podem considerar positiva, ja que el Director General ha pogut saber de primera mà el que pensem sobre la situació actual. Seguirem atentament els esdeveniments futurs, i treballant amb esperit constructiu de manera que puguem encarar el futur al menys amb moderat optimisme, continuant treballant per solucionar els problemes dels treballadors i treballadores.

10


Sindicat Empleats Caixa Laietana MÉS SOBRE FUSIONS 8-9-2009 Poc després d’haver lliurat l’escrit d’ahir, on ressenyàvem cinc notícies de premsa, el cap de Recursos, com a resposta als nostres requeriments, ens va comentar que el nostre Director General nega que estiguem en negociacions amb la Caixa del Penedès, tal i com “El Periódico” en les seves edicions de dissabte i diumenge passat es feia ressò. Segons la Direcció, es tractaria, doncs, de fabulacions de la premsa que “s’hauria inventat la notícia”. Des de la Direcció General es mantenen, doncs, amb la postura que ja ens va manifestar a l’entrevista que una Delegació del SEC-L/UGT va mantenir amb ell; “continuar sols”. Totes les notícies indiquen que la Generalitat, i potser només en una primera fase, vol que quedin 4 caixes a Catalunya, una la Caixa Pensions, els altres dos grups/futures caixes s’estan conformant, finalment quedarien dues caixes desaparellades, Penedès i Laietana. El Banc d’Espanya “vol aplicar el FROB” i deixar definit el tema de les fusions abans del 31 de desembre; la Generalitat, doncs, voldria que com a molt a l’octubre estigués definit el mapa de Caixes. Són moltes les veus, algunes fins i tot des del món sindical, que “apremien” i “demanen diligència en l’ús del FROB” al Govern de l’Estat i al Banc d’Espanya, no és el cas, de moment, de la UGT. Des del SEC-L/UGT restem expectants, ja que, tal i com ja dèiem ahir, vist on ha arribat la situació actual, se’ns fa difícil creure, no diem que sigui impossible, que se’ns permeti continuar sols. No és que siguem entusiastes de les fusions, però ens preocupa que tothom s’apunti al tren i nosaltres ens quedem a l’andana i que no torni a passar cap més tren de passatgers si al final el necessitem. A altres entitats ja s’han posat d’acord i s’han repartit els seients del seu compartiment, altres ja tenen el

11


Sindicat Empleats Caixa Laietana compartiment triat i potser discuteixen pels seients, i d’altres no volen pujar al tren si no els asseguren lloc a primera classe i al costat de la finestra. Potser és aquesta la qüestió, perquè aquí la primera impressió que tenim és que la pregunta que es fan els nostres directius és : Com quedo jo? En lloc de com queda la caixa, els seus clients i els seus empleats. Finalment, si no pugem a cap tren, i no ens en sortíssim, al final vindria “un mercancías” que es diu Banc d’Espanya, i algú molt concret es quedaria sense seient i sense pujar al tren, a tots els altres ens asseurien a terra damunt la palla i gràcies per portar-nos. És per això casa nostra, dies, i en un la reunió del

que restem, com a força sindical majoritària a expectants del que pugui succeir en els propers termini més immediat del que es pugui dir avui a Consell d’Administració.

Entenem que és al Consell, amb “llum i taquígraf” on el Director General ha de, en primer lloc, desmentir en tot cas les notícies de premsa i informar si està participant en alguna negociació. En cas d’insistir a continuar sol, que expliqui el seu pla i què farà si es dispara la morositat o continuem amb els ratis actuals o ens els rebaixen. Per altra part, el Consell d’Administració ha de ser molt conscient que el moment és delicat, i que mai, ara encara menys, és el moment que algun incendiari, de tots conegut, vagi calant focs a les relacions laborals. Volem entendre que els nostres advertiments dels darrers dies no han caigut en terra erma. Som conscients que ens cal mantenir els mínims ponts de diàleg amb la Direcció amb la qual, més tard o més aviat, caldrà parlar del futur de la nostra Caixa, integrats, fusionats o menys probablement sols. Esperem que en els propers dies no ens hàgim d’enfrontar a nous acomiadaments, i puguem mantenir, donat el cas, un

12


Sindicat Empleats Caixa Laietana diàleg constructiu amb la Direcció, tal i com està passant en altres caixes que han iniciat els seus processos d’integració.

13


Sindicat Empleats Caixa Laietana Es demana a la Direcció un pla de viabilitat 9-9-2009 Ahir dia 8 de setembre, va tenir lloc una reunió del Consell d’Administració. La Direcció va negar, a pregunta del representant dels treballadors, qualsevol veracitat respecte de la informació que ens relacionava amb Caixa Penedès. Per altra part, el representant dels treballadors va trametre la contrarietat del conjunt de la plantilla davant els darrers acomiadaments que, a part d’injustificats i injustos, són inoportuns. A més, contradiuen el que la Direcció reiterades vegades ha manifestat davant del Consell respecte a les seguretats donades als empleats que són fixos en plantilla. Per últim, i atenent que la Direcció es manifesta tan segura de poder continuar sols com a entitat, el representant dels empleats i empleades va demanar que aquesta presentés un pla de viabiliatat per als propers anys, tant en una situació normal/bona, com la que manifesta la Direcció que ens trobem, com en el cas del que s’anomena una situació d’estrès (fortes dificultats). Al nostre entendre, la Direcció fa un plantejament, que voldríem creure, de la situació; com si la situació de la nostra entitat fos en aquests moments molt millor que fa un any i s’haguessin esvaït els perills que sobre la nostra viabilitat en el futur poguessin haver. Semblen oblidar que de moment el nostre índex de morositat és elevat, que la nostra classificació com a entitat no és pas per anar traient pit, i que en una situació com la de crisi que estem vivint es molt difícil redreçar determinades tendències. Per anar bé hauríem de sortir amb promptitud de la crisi, començar a materialitzar actius recuperats, millorar la capacitat de captació de passiu i generació de volum de negoci, recuperar-nos de la morositat,... per, així, poder

14


Sindicat Empleats Caixa Laietana contemplar en solitari, el futur amb moderat optimisme davant un mercat on les entitats seran més grans, més potents i amb més capacitat de generació de negoci. És per això que entenem que és el nostre deure com a representants dels treballadors i treballadores matisar un optimisme, al nostre entendre, desmesurat. Tant de bo el temps demostri que estem equivocats, però per ara creiem que fem i diem, - sense portar les coses a situacions límit i mantenint amb fermesa les nostres opinions- el que al nostre parer és més adequat per defensar els interessos dels treballadors i treballadores de la nostra Caixa.

15


Sindicat Empleats Caixa Laietana LES BOLES, L‟OBÈLIX, L‟ASTÈRIX I EL VAIXELL 22-9-2009 Fa uns quants anys l’anterior Director General va “popularitzar i divulgar” la teoria de les boles; venia a dir que: si omplim un recipient amb boles grans sempre queda espai entre elles per col·locar boles petites. Nosaltres com que érem una bola petita teníem, doncs, espai al mercat per continuar treballant i continuar endavant. A continuació us fem coneixedors de sengles extractes de dos articles dels darrers dies, en un d’ells algú ha canviat les boles per vaixells, però s’ha oblidat que tots naveguem ara per mars tempestuosos, i que enmig d’una galerna “un cascarón de nuez” pot tenir més dificultats que un vaixell més gran, malgrat la perícia del patró. Per, últim, el sotsdirector d’Expansión ens compara amb els gals de l’Asterix... Extracte parcial de l’article aparegut a El Confidencial el dia 19 de setembre La Generalitat busca alternativas para cerrar nuevas fusiones entre las cajas catalanas …Laietana, „no problem‟. El único “enigma” que quedaría por resolver es Caixa Laietana, pero a nadie parece preocuparle. “Es una entidad que no tiene problemas y que puede incorporarse a cualquiera de las corporaciones que resulten en el nuevo mapa”, afirman fuentes de la Administración. En Laietana, que preside Jaume Boter y que dirige Josep Ibern, no se tiene prisa por fusionarse. “No prevemos ninguna solución ni dentro ni fuera. Tenemos un balance saneado, una cuenta de resultados perfecta y una morosidad controlada, por lo que podemos seguir trabajando sin problemas”, señalan fuentes de la entidad. Estas fuentes subrayan que “en el mar hay barcos grandes y pequeños y todos navegan. Y en ellos hay un capitán que marca el rumbo y dice por dónde hemos de ir. En estos momentos, nuestro director general tiene las ideas muy claras y lleva el timón”.

16


Sindicat Empleats Caixa Laietana Aunque son conscientes de que posiblemente en el futuro no tengan más remedio que fusionarse, no es un tema que le preocupe a la entidad, que tiene la sede en la localidad costera de Mataró. “Somos la caja número 20 en el ránking de eficiencia de España y, de ser la segunda con más morosidad hace dos años, hemos pasado a una situación totalmente saneada. Por tanto, seguiremos trabajando en esta línea”. Y desde la Administración advierten: “Ya se le asignará novio”. Hasta entonces, la preocupación de la autoridad económica es clarificar el futuro de las restantes cajas. Extractes de l’article signat per Martí Saballs Pons sotsdirector d’Expansión L‟ASTÈRIX DE LES CAIXES CATALANES Confesso que amb tota la tramuntanada que afecta a les caixes catalanes, em complau veure la resistència valerosa d’algunes… Ha aparegut una caixa, que com la tribu gala de l’Astèrix i l’Obèlix no en vol saber res dels romans (fusions)… Parlo de Caixa Laietana... I es que sembla que a Mataró estan molt enamorats i segurs de si mateixos… Josep Ibern va substituir de Doria que portava 31 anys com a cap de l’entitat… Recorda l’autor de l’article: que fa molts anys la única caixa amb que no vaig poder parlar va ser Laietana, “aquests són molt raros” em deien els competidors quan indagava una mica sobre les seves característiques, “viuen en un mon a part”… Ibern va optar per la transparència informativa… Ara bé, encara els mateixos competidors s’arronsen les espatlles, confessen que ells necessiten fusionar-se per no acabar en els ossos i diuen que a “a Mataró sempre van a la seva”... Hem de descartar que cap caixa desitgi imitar a Astèrix (perdó Ibern)... Bé, ja sabem que no estem, tots plegats, per gaires romanços, però esperem que com a mínim el que heu llegit us hagi fet sortir, d’entre els llavis, un somriure de condescendència.

17


Sindicat Empleats Caixa Laietana Per últim, ens preguntem: com està la reserva de poció màgica? Fa temps que no sabem res d’en Panoràmix el druida, l’Obèlix el tenim jubilat i l’únic que queda és Assegurançatòtrix el bard i la seva lira, a qui ara sí que li permeten cantar les lloances de com és de bo l’Asterix. Més val que el Cèsar no s’adoni i ens enviï les legions.

18


Sindicat Empleats Caixa Laietana FUSIONS 15-10-2009 Realment aquest ha estat un dia força mogut. Era d‟esperar que un cop embastat i acordat el procés entorn la Caixa Catalunya, els següents a sortir a la palestra fóssim nosaltres i Caixa Penedès. A primera hora del matí, hem demanat a la Direcció que ens confirmés que hi havia de cert en la notícia apareguda a la Vanguardia. La direcció de la Caixa ha negat qualsevol contacte o conversa en procés amb la Caixa del Penedès. A hores d’ara, la Caixa, i per veu del seu cap de màrqueting continua mantenint la versió, fins ara oficial, de la Caixa “de voler continuar sols”. Davant dels mitjans de comunicació, i pel que hem pogut saber de Caixa Penedès, aquesta no nega contactes amb altres entitats tant catalanes com de fora de Catalunya. Cal recordar que el director de Caixa Manresa va deixar la porta oberta perquè algú es pogués afegir al procés que gira entorn Caixa Catalunya. No és la primera vegada que ens ho sentiu dir: que les fusions no ens agraden perquè es perden llocs de treball. També ens heu sentit dir que, malgrat tot, un cop engegat el procés tampoc ens sembla raonable quedar descavalcats i sols. Hem de ser conscients que un procés amb la Caixa Penedès ens abocaria al tancament d‟un nombre considerable d‟oficines i la pèrdua de centenars de llocs de treball. Podem fer tots els brindis al sol que vulguem, podem fer totes les declaracions sindicals políticament correctes, però

19


Sindicat Empleats Caixa Laietana no ens enganyem, ni molt menys volem enganyar a ningú. Actualment la defensa dels llocs de treball dels empleats actuals de Caixa Laietana, no passa només per una acció sindical decidida i ferma, sinó per amb qui es negocia. No creiem que aquesta defensa dels llocs de treball actuals passi obligatòriament pel manteniment a ultrança de la independència de la nostra Entitat. Algú molt optimista podria arribar a dir que en tres anys hem passat de ser la vuitena caixa catalana a ser la cinquena; sí, però la cinquena i última! Se‟ns fa difícil creure que tal i com s’està reordenant el sector puguem arribar a resistir sols. Coses més difícils s‟han arribat a veure, però sincerament dubtem que a hores d‟ara algú hi aposti en ferm a part, potser, de la direcció que insistentment es manifesta encara en aquest sentit. La postura de la Generalitat sembla començar a quedar molt clara “ aquestes caixes (Laietana i Penedès) no han de quedar aïllades i sense possibilitat d’accedir al FROB” ja que pensen que “ el nou cicle econòmic comportarà una reducció del negoci”. Només es pot accedir al FROB per mitjà dels processos de fusions i el que sembla clar és que la Generalitat sembla creure que necessitem accedir-hi i que no ens podem quedar al marge. La situació, a dia d‟avui, és que no es descarta cap escenari, i aquí és on hem d‟estar més atents perquè aquest escenari, sigui el que sigui finalment, afavoreixi al màxim possible els treballadors i treballadores de la Caixa Laietana. Com a força sindical majoritària, ens sentim responsables del futur dels empleats d‟aquesta entitat. Que ningú no

20


Sindicat Empleats Caixa Laietana dubti que des del SEC-L/ UGT farem tot el possible per a conduir qualsevol procés que s’engegui a bon port, i que arribi tothom a aquest port. Que ningú no dubti que tots els processos de fusions no només afecten a les caixes i els seus empleats, sinó que afecten tota la societat en el seu conjunt. Es per això, que la UGT com a força sindical representativa arreu no tan sols està atenta i seguint aquest procés, sinó que té molt a dir. La UGT és un interlocutor vàlid i bàsicament essencial amb les institucions i les caixes. És per això que, des del SEC-L en particular, i des de la UGT, no dubteu que estem seguint aquests procés i estem en diàleg amb tots el interlocutors que són partícips en el tema de les fusions.

21


Sindicat Empleats Caixa Laietana ÀNSIES DE FUSIÓ 19-10-2009 Declarar que les fusions de caixes que fins ara s‟estan fent “són bastant complementàries”, segons ha declarat el màxim representant de Comissions, és viure lluny de la realitat o bé, estar patint un ànsia per les fusions, que caldria fer-se mirar. Des que la primavera passada ja varen començar a perfilar les fusions com a “inevitables”, hi ha hagut dues postures molt definides al món de l’estalvi, la de la UGT que no veia amb bons ulls les fusions, per la pèrdua dels llocs de treball, i la de “seguidisme” de Comissions. Contra els qui com la UGT advertien dels perjudicis de les fusions, hi havia aquells que abonaven i abonen les tesis del Govern de la Generalitat i del Banc d’Espanya, sense fer-se massa preguntes i cavalcant sobre les decisions polítiques; avalant-les. Mentre les fusions potser provocaran les destruccions de milers de llocs de treball, només a Catalunya, hi ha qui fa unes setmanes només estava preocupat per la representació que els treballadors tindrien a la nova caixa de les comarques centrals, volent i creient-se amb dret a ocupar 3 poltrones al Consell d’Administració de la nova Caixa. On veuen alguns la complementarietat de la fusió en la qual participen la Caixa de Terrassa i la Caixa de Sabadell? ocupant, com ocupen, totes dues el mateix territori i amb un serveis centrals situats a poquíssims quilòmetres de distància un de l’altre. Ara queden encara dues caixes per aparellar i Comissions declara, segons informacions aparegudes al Punt Diari, la setmana passada “que seria positiu per a les dues caixes que s’avinguessin a una fusió”.

22


Sindicat Empleats Caixa Laietana A què ve tant interès a patrocinar unes fusions que tothom sap que sí que seran traumàtiques. Llocs de treball es perdran; desplaçaments, n’hi haurà; pèrdua de llocs de responsabilitat, n’hi haurà; pèrdua de condicions laborals, n’hi haurà... L’objectiu de les institucions públiques i del banc central semblen clares; redimensionar el sistema per controlar-lo millor i estalviar-se ensurts. Darrera la banca també es frega les mans ja que els seu màxim competidor, les caixes, es troba en posició de debilitat. I l‟objectiu de l‟altre sindicat quin és? A part d‟aconseguir ser finalment majoritari a totes les Caixes. Les fusions els poden donar la preeminència en un sector estratègic com és el de l’estalvi, de manera que el podran controlar còmodament. Juguen a cavall guanyador, per això a cada impuls de la Generalitat o del Banc d‟Espanya hi ha la seva veu acoblada; fan el paper de coristes. Saben perfectament el que passarà amb les fusions, les seves declaracions d’intencions són “sindicalment correctes”; però saben que és inevitable la pèrdua de llocs de treball i de condicions laborals. La Generalitat vol acabar de tancar el mapa i vol forçar les dues caixes pendents d’aparellar perquè prenguin una decisió. Mentrestant des de Comissions, segons declaracions del seu principal representant, també aquesta passada setmana, diuen: “les dues caixes ha de prendre una decisió a curt termini i les avisa de les dificultats que els pot suposar quedar al marge del procés de fusions”. MÉS COINCIDÈNCIA EN EL MISSATGE, IMPOSSIBLE! Des de la UGT i en particular a casa nostra des del SEC-L, continuarem vetllant perquè el procés sigui el menys traumàtic possible, insistirem davant les Caixes i davant les institucions en la defensa dels interessos de tots els treballadors i treballadores d’estalvi. Potser les fusions ara ja s’han fet del tot inevitables, i quedar descavalcat del procés, també comporta, a hores d’ara, un perill considerable.

23


Sindicat Empleats Caixa Laietana Que tothom prengui bona nota, i als qui superin les fusions, voldríem demanar-los que s’adonin i recordin el paper jugat per cada un en tot aquest afer, i qui està demostrant clarament anteposar els interessos dels seus representats. Lamentablement, els fets ens acabaran donant la raó, però, mentrestant, s’hauran endut per davant les il·lusions de molts, que a les properes eleccions sindicals potser ja no hi seran per votar, i sí hi són no votaran possiblement a la mateixa empresa. Això també ho sap segons qui i per això actua com actua. Per últim aquest cap de setmana a la “Vanguardia” ha aparegut un comentari sobre les declaracions de la responsable de Comissions: ...Para Dolors Llobet, responsable de cajas de ahorros de Comisiones Obreras, el sindicato hegemónico en el sector, "las fusiones son una necesidad imperiosa, difícilmente desbloquearemos el crédito sin ellas". Pero acto seguido añade: "El riesgo que corremos en este proceso es que se pierda la naturaleza jurídica de las entidades, que desaparezca el modelo de proximidad al cliente y que se conviertan en simples colocadoras de productos". Pero eso es, precisamente, lo que pocos quieren admitir, que el mundo de las cajas de ahorros, tal como se había conocido hasta ahora, está muriendo. Lo que va a venir nadie lo sabe. De llocs de treball i condicions de treball ni en parla, deu ser coses dels periodistes que ho han oblidat, ens diran després.

24


Sindicat Empleats Caixa Laietana ON ÉS EL PLA DE VIABILITAT? 22-10-2009 El passat dia 9 de setembre us informàvem que el representant dels treballadors al Consell havia demanat explicacions, entre altres coses, sobre les informacions que a principis d’aquell mes ens relacionaven amb Caixa Penedès. En aquella mateixa reunió del Consell el representant dels treballadors va demanar que la Direcció presentés un pla de viabilitat per als propers anys. Ha passat un mes i mig i ha tornat a sorgir la notícia d’una possible aliança/fusió amb Caixa Penedès; notícia que ha estat de nou desmentida. I de nou s’ha recordat a la Direcció que se li va demanar un pla de viabilitat. A l’escrit del dia 9 dèiem que la Direcció es manifestava tan segura de poder continuar sols i feia un plantejament de la nostra situació, dient: que era molt millor que a l’any anterior, semblava que s’haguessin esvaït els perills que sobre la nostra viabilitat planaven de cara al futur. Per això, per estar segurs, demanàvem un pla de viabilitat. Ara han passat 6 setmanes i, del pla de viabilitat, no en sabem res. La Direcció es continua manifestant en el mateix sentit; amb el mateix desig de continuar sols, si bé ara ens sembla no apreciar la mateixa contundència en les seves manifestacions. Ho dèiem fa uns dies: La possibilitat de continuar sols no és impossible, però sí poc probable. Mentre, la Direcció, que és qui sembla tenir la clau, “no desfulla la margarida”, donat el cas, sobre la possible opció a seguir en cas que les pressions de l’entorn siguin molt fortes. No entrarem a valorar el desig del Banc d’Espanya i dels Governs (central i autonòmic) a potenciar les fusions, ni en la

25


Sindicat Empleats Caixa Laietana seva necessitat. Però, a hores d’ara hi ha el que hi ha; i el que hi ha és una agrupació d’Entitats que guanyaran en dimensionament i que rebran ajuts del FROB. Seran més competitives, així ho entenem i així es desprenia dels articles de premsa, del quals us informàvem abans d’ahir. Si la nostra Direcció insisteix a continuar, encara que la pressió de l’entorn li pugui arribar a fer dubtar de si ens deixaran continuar sols, cal que estableixi un pla de viabilitat, no un de rutinari com li deu d’exigir periòdicament el supervisor, sinó un estudi acurat de les veritables possibilitats de continuar sols i amb què comptem per fer-ho. Exigirem, doncs, en tots els àmbits on som presents, que la Caixa faci i presenti aquest pla de viabilitat. Altrament, si no es veu amb cor de fer-lo, o el seu resultat no fos satisfactori, ens sentim en l’obligació d’exigir a la Caixa que explori les possibilitats, com ja han fet d’altres entitats, de buscar solucions alternatives per tal d’aconseguir la continuïtat de l’Obra Social de la Caixa i, com no, la salvaguarda dels drets laborals de la plantilla.

26


Sindicat Empleats Caixa Laietana

27


Sindicat Empleats Caixa Laietana APARENTMENT, EL MÉS CALENT ÉS A L‟AIGÜERA 20-1-2010 Ja ho diu la dita, “el més calent és a l’aigüera”. Sembla que és això el que podria estar passant amb la fusió amb Caixa Penedès, que ni tan sols, a hores d’ara, es mantindria embastada, o potser sí? Després de la suspensió, o trencament, de les converses el passat 19 de desembre, no hi ha hagut res més de substancial. Ni es va produir la trobada de direccions que algú anunciava per al 5 de gener, ni hi hauria hagut cap encontre sota els auspicis i “supervisió” de la Generalitat el passat dia 15. En pot haver-hi els propers dies? Possiblement, però no en tenim constància. Mentrestant el FROB, que no acaba d’arribar, volem dir que no acaba d‟arribar a cobrir les expectatives creades, ja que la seva aprovació ha condicionat un rebaix de les quantitats “desitjades” per les entitats que estan en procés de fusió, i si aquestes quantitats no arriben als imports previstos, les fusions no són tan fàcilment realitzables. I moltes fusions, matrimonis de conveniència, estaven i estan condicionats per el dot, és a dir, el FROB. En el nostre cas particular, l’hereu i la pubilla, no es varen posar d’acord abans d’anar a l’església. No sabem ben bé qui era l’hereu i qui era la pubilla i qui anava forçat al matrimoni, o potser eren tots dos forçats pels padrins. És per això, perquè potser a quasi totes les parts pugui interessar, començant pels padrins, que finalment el matrimoni s’acabi forçant, i encara que no s’estimin de debò, un s’haurà de sotmetre a l’altre, perquè l’hereu precisa el dot de la pubilla i la pubilla necessita les possessions de l’hereu per sobreviure. I el perill, i nosaltres ja ho denunciàvem el passat 14 de desembre, és que en aquest matrimoni no es podran mantenir, con fins ara, les dues hisendes, i que un dels dos masos s’haurà de tancar i traslladar el mobiliari i

28


Sindicat Empleats Caixa Laietana pertinences a l’altre, i el que perdi el mas quedarà, ben aviat, en inferioritat de condicions i que les pertinences dipositades, amb el temps, seran del mas on hagin quedat. Perdoneu el circumloqui, però segur que ens enteneu, ja fa temps que des de el SEC-L/UGT tenim algunes coses, les fonamentals, clares. Entre d’altres, que estem parlant de processos de fusions i els processos de fusions comporten una sèrie de condicionants. Des del principi, des del SEC-L, també des de la UGT a nivell general, que manifestem que no som entusiastes de les fusions, perquè a les fusions es perden llocs de treball, Sí! Es perden! No es pot estar parlant, tal i com estan les coses, que es procurarà el manteniment dels llocs de treball, quan a les altres dues fusions, ja negociades, s’ha donat el vist-i-plau a la pèrdua de quasi dos mil llocs de treball. És per això que volem ser coherents, i entenent que les fusions comporten, com dèiem, una sèrie de condicionants, hem de fer valer la nostra posició davant la possible represa de la negociació per defensar:  Que el procés de fusió sigui equilibrat i proporcionat entre les dues estructures.  Que es mantingui el màxim de llocs de treball.  Que es millorin les condicions laborals de tots els empleats.  Que no hi hagi cap acomiadament traumàtic, això vol dir que prioritàriament les reduccions de llocs de treball s’han d’aconseguir amb prejubilacions. Evidentment, el resultat de tot això ha de permetre una entitat viable, al servei de la societat, mantenint i millorant la seva obra social i mai ha d’amenaçar la seva naturalesa jurídica; resumint: ha de continuar essent una Caixa! No pretenem donar lliçons a ningú, ni molt menys forçar a ningú aprendre, ni tan sols assentar càtedra, però fa molt temps que mantenim la mateixa postura, i de moment

29


Sindicat Empleats Caixa Laietana res no ens demostra que el nostre sigui un camĂ­ equivocat.

30


Sindicat Empleats Caixa Laietana APARENTMENT, EL MÉS CALENT ÉS A L‟AIGÜERA (i 2) 21-1-2010 Ahir dèiem, parlant de la possible fusió de Caixa Laietana, que aparentment el més calent era a l’aigüera, però, curiosament, mentrestant, ara algú va fent bullir l‟olla. I què està bullint dins de l’olla? És quelcom consistent? Nosaltres pensem que no gaire, però va fent “xup-xup” i compte “que crema”. A partir de l’anunci de la fusió amb Caixa Penedès, i mentre el Consell d’Administració va debatre el tema i es va començar a reunir les comissions paritàries, entre les dues entitats, i es va constituir la Mesa Laboral, es varen suspendre tots els moviments a Caixa Laietana. La suspensió de moviments va comportar que es deixessin de tancar oficines, es varen paralitzar els moviments de personal. És a dir, es va entrar en una situació de “ralentí” o “letargia” en espera d’esdeveniments. Mentre s’estava pendent de la negociació amb Caixa Penedès, moltes coses varen quedar aparentment en “stand-by”, des de la direcció i els alts estaments de la Caixa s’estava més pendent de la futura fusió. Aquesta sensació, aquest estat, també, lògicament, es va traslladar a la resta de la plantilla. Des de la direcció, es va passar de l’actitud de “podem continuar sols” a, volem suposar, adonar-se que era irremeiable la fusió, a què “ens havien abocat”, deia algú. Es varen deixar de fer coses, estàvem, tots plegats, expectants per la fusió, però “tranquils a casa nostra”. Quan vàrem veure el caire que prenia la fusió, que tombava cap a una absorció “gens encoberta”, vàrem començar a estar inquiets, però, mentrestant encara estàvem “tranquils a casa nostra”.

31


Sindicat Empleats Caixa Laietana Ara bé, un més després de suspeses les negociacions, i sense que de moment es reprenguin, sembla que la Direcció hagi pres alè i torni “por sus fueros”, és a dir, tornem a estar com sempre, o més ben dit pitjor, i “anar fent bullir l’olla” sense “res gaire consistent a cuinar”. S’anuncia de nou el tancament de dues oficines per al proper dia 25, i encara que el Director General garanteix que es recol·locarà el personal, no ens refiem, ja no ens refiàvem abans, imagineu-vos ara! Per altra part, per substituir un Delegat, com sempre,”marca de la casa”, es mou mitja plantilla de lloc, i si pel camí algú perd el seu càrrec, això que s‟estalvien. L‟excusa, en alguns casos, el no acompliment d‟objectius. Objectius, al nostre entendre, mal fixats en molts casos, ja que eren expansius en una època de recessió. Amb prou feines un parell de zones i algunes desenes d’oficines els deuen haver pogut acomplir. I és que els objectius, fa anys que ho estem dient, fa molt de temps que estan mal plantejats, ara s’hi afegeix la crisi i estem en època de contracció i, per tant, seran molt menys els qui a nivell “individual” els assoleixen. Però els objectius han estat mal plantejats de fa molt de temps; han estat uns objectius per créixer, sense mirar massa bé com i sense preveure que podien arribar “les vaques magres”. Els nostres directius, com els de moltes altres entitats, són els responsables, i no pas els únics, de la situació en què ens trobem. S’han fet les coses malament, però ara les conseqüències, cal dir-ho i repetir-ho, les paguem els de sempre. És per això que voldríem demanar als nostres directius, començant pel Director General, una mica més

32


Sindicat Empleats Caixa Laietana d‟humilitat, una mica més de vergonya i, sobretot, molt més seny. Els temps han canviat, ara en aquest moment no sabem si ens fusionarem o no ens fusionarem, ni amb qui. No sabem si farem una “fusió freda” amb un SIP o “anirem calents”. El que sí que sabem, ho sap tothom, és que és pràcticament impossible que continuem sols. Que sigui quasi impossible continuar sols, pot ser culpa de la crisi i de la conjuntura actual, però principalment és culpa de la política portada a terme per la nostra Direcció aquests darrers anys. Per acabar, volem insistir a demanar a la Direcció seny, demanar-los que no demanin impossibles. Que es plantegin les coses lògiques que la conjuntura permet fer, que aquestes coses es facin bé i que no oblidin que els qui les han de fer són els empleats i empleades gràcies a l‟esforç i sacrificis dels quals ells encara, avui, es mantenen on són.

33


Sindicat Empleats Caixa Laietana ENTREVISTA AMB L‟AJUNTAMENT DE MATARÓ 22-2-2010 Aquest darrer divendres una delegació, en representació del SEC-L, formada per quatre membres de la seva Mesa Permanent, acompanyada del Secretari Comarcal de la UGT del Maresme, va mantenir una entrevista amb l’Alcalde de Mataró que al seu torn estava acompanyat per la Regidora de Innovació i Promoció i quarta tinent d’alcalde. Aquesta entrevista, ja demanada fa temps, és una continuació del que en el seu dia, ara ja fa més d’un mes, vàrem manifestar de forma oberta davant la ciutadania i els mitjans de comunicació; que no era altra que la nostra preocupació davant la represa, tal i com aquells dies anunciava la premsa, de les negociacions de fusió de la nostra Caixa. No cal dir de nou quins eren els principis que ens movien, des de la UGT comarcal, a fer el manifest públic d’ara fa més d’un mes, i que encara avui són vigents (veieu full informatiu del dia 12 de gener): 1. De qualsevol procés d’integració o fusió, ha de sortir una entitat que continuï oferint els serveis financers que precisa la societat. 2. Respectar el màxim de llocs de treball i de les seves condicions, mantenint-los al seu àmbit actual. 3. Que la Caixa, per mitjà de l’Obra Social, continuï realitzant la seva actuació, com a element de cohesió social i de servei a la ciutadania, en el conjunt del seu àmbit d’actuació Des de l’alcaldia de Mataró, varen ser totalment receptius a tot el que els vàrem plantejar, i varen coincidir amb nosaltres en els principis que aquí us expliquem.

34


Sindicat Empleats Caixa Laietana L’Alcalde Mataró, al qual es va demanar una major implicació de l’Ajuntament de Mataró en defensa de la Caixa d’Estalvis de la ciutat, ens va dir que si l’Ajuntament no havia pres posició abans, havia estat perquè la Caixa Laietana, quasi fins als darrer moment, havia mantingut la posició de voler continuar sola. Ara, davant la possibilitat que es reiniciïn les negociacions de fusió, interrompudes aquests darrers dos mesos, tant si es reprenen amb els mateixos actors o d’altres, la posició de l’Alcalde i de l’Ajuntament de Mataró ha de ser clara en defensa dels interessos de la ciutat, de la comarca i, com no, del conjunt de la ciutadania.

35


Sindicat Empleats Caixa Laietana FROB FROZEN 12-3-2010 L’actual crisi es va desfermar a partir de l’estiu del 2007, bo i que es venia covant des de feia uns quants anys. Qualsevol ho podia haver previst, nosaltres ja feia temps que llançàvem advertències, però els que ho havien de veure, qui tenia les màximes responsabilitats estava enlluernat. Estaven enlluernats els directius, estaven enlluernats el polítics, i si algú deixava momentàniament d’estar enlluernat es deixava arrossegar pel corrent, perquè és el que li era més beneficiós. Esclata, com dèiem, la crisi al 2007, es crea el suficient clima de desconfiança perquè aquells que eren “inversors” comencin a deixar “d’alimentar” financerament a aquells que érem nets receptors; llegim països com Espanya. A començaments del 2008 la majoria de països varen intervenir en el seu sistema financer, auxiliant a les entitats bancàries. Mentre aquí el president del govern presumia de tenir el millor sistema financer del món. Els demés països prenien mesures, aquí vivíem al Paradís. Mentre l’edifici s’anava enrunant de forma cada cop més accelerada; la crisi financera del 2007 va destapar la crisi econòmica, que persisteix i no s’atura. A partir del 2008 es comença a destapar que el nostre sistema financer està “atrapat” i encallat, perquè la majoria del seus actius estan invertits en el monocultiu immobiliari i que el país no té els suficients recursos substitutoris per a generar la riquesa necessària per a pagar tot el que es deu. I les entitats financeres comencen a passar dificultats, en principi les caixes per estar més exposades al risc immobiliari, però després també els bancs, atès que la

36


Sindicat Empleats Caixa Laietana persistència i abast de la crisi està debilitant la resta del teixit econòmic. Durant la primavera del 2009 es planteja la necessitat de crear un instrument que amb injecció de diner públic, a retornar naturalment a un interès força elevat, poder reestructurar el sector financer. Perquè ens entenguem, hi havia més oferta de “servei financer” que mercat a atendre. Ras i curt, sobraven oficines i gent, ens deien, calien fusions! A finals de juny, i després de rumiar-s’ho molt, s’aprova el FROB que havia de ser la taula de salvació del nostre sistema financer, l’eina imprescindible, necessària i urgent, que tothom esperava. I què passa llavors? Que en comptes de començar a fer servir l’eina tothom marxa de vacances i a la tardor ja en parlarem! A partir d’aquí comença el cúmul de despropòsits en què estem a dia d’avui. El més calent és a l’aigüera! Del FROB, que està “frozen”, congelat, encara no s’ha deixat anar ni un euro. Les institucions que havien de regular el seu funcionament encara estan descabdellant i donant-hi voltes a veure què en fan. Mentre la majoria dels directius de les entitats financeres “mareando la perdiz”, de les fusions tan necessàries, moltes no estan ni embastades, i les que estaven a punt de cosir ara resulta que es desfilen. Els que havien de prendre decisions, “agafar el toro per les banyes”, es comencen a posar nerviosos i adverteixen de males maneres sobre la viabilitat d’alguna entitat. L’ens regulador és possible que a hores d’ara esmoli les eines i el que pot passar en els propers dies/setmanes és una incògnita gens afalagadora per al personal de les caixes, almenys d’algunes. Ho dèiem abans, va haver-hi països on es va actuar promptament per a solucionar la crisi, ara aparentment

37


Sindicat Empleats Caixa Laietana n’estan sortint. Aquí sembla que tot just encara hi estem entrant. Les crisis s’afronten, es solucionen, de dues maneres bé o malament, aquí com que estem en un país d’espavilats, amb una ingent capacitat creativa, llegiu moltes penques, triarem segurament una tercera opció; no ho solucionarem ni bé ni malament ho solucionarem pitjor. Si això fos un diari i disposéssim dels semàfors verds, grocs i vermells, posaríem semàfor vermell, als polítics, a les institucions i, com no, als directius, encara que això no ens serviria de cap consol.

38


Sindicat Empleats Caixa Laietana MAFO ESTÀ EN GIRAR LA CANTONADA 25-3-2010 ...i no sabem si espera per saludar-nos, per donar-nos un ensurt, o un cop de garrot. Molt ens temem que res de bo podem esperar d’ell. “El Parlament ha dotat el Banc d’Espanya de suficients instruments, perquè més enllà del que pensin les assemblees d’aquestes caixes i els governs autonòmics, aquestes entitats siguin intervingudes i posteriorment liquidades i venudes” Així, sense immutar-se, es va despenjar el governador del Banc d’Espanya sorprenent el sector, segons informa la premsa d’avui. La reestructuració del sistema financer espanyol, porta retard, almenys fa dos anys llargs que els governs europeus varen prendre mesures per ajudar el seu sistema financer. Aquí, mentre, vivíem al “Pais de Alicia”, i ara a algú li ve la “fluixera”, i, au vinga! A fer les coses com es fan sempre per aquestes latituds, tard i malament! Si algú tenia algun dubte sobre la salut del sistema financer espanyol, les paraules del governador acaben de reafirmarles. I això no és bo per a ningú. Massa temps passant per raons, massa temps eludint afrontar el que, a la fi, entre tots han fet inevitable. I ens preguntem, si el Parlament ha dotat el Banc d’Espanya d’instruments, per que no s’ha dotat també d’altres eines? Ens expliquem: Si el Banc d’Espanya és l’encarregat de vetllar pel correcte funcionament del sistema financer, qui és l’encarregat de vetllar pel correcte funcionament, com a supervisor, del Banc d’Espanya? No podia haver fet quelcom més, i a temps, per evitar la crisi?

39


Sindicat Empleats Caixa Laietana Ja ho hem dit molts cops, nosaltres modestament hem de recordar-ho, ja fa molt temps que advertíem que les coses no acabarien bé. No ho veia el Banc d’Espanya? No ho veia el seu governador? No ho veia el Govern? Que no hi ha ningú responsabilitzat de controlar el controlador? Era inevitable la crisi? Era evitable l’atzucac en què ara es troben les caixes? A qui beneficia que les caixes es trobin en dificultats? Qui està esperant per tallar i menjar-se els pastís de les caixes? Hi ha algú que vulgui servir aquest pastís en safata a la banca?... Entre tots han fet inevitable, dèiem abans, que s’hagi arribat al dia d’avui com s’ha arribat. Per deixadesa, per inconsciència, per “tansemenfotisme”. Ara la solució es pressionar, per tal d’intentar forçar una solució i tapar el desgavell, el dels altres i el propi. I és que ja estem una mica desesperançats, veient el que ens ve al damunt. Essent cada cop més conscients que aquesta situació tindrà les seves “víctimes”, però que, com quasi sempre les baixes es donaran entre la tropa. D’aquesta crisi en sortirem tocats i enfonsats els de sempre. Els qui ens hi han portat, per deixadesa, inconsciència, tansemenfotisme, o quelcom pitjor, aquests suraran com sempre al cap d’amunt de tot, tal i com sempre sura la... Fa un temps dèiem que el que ens esperava era “MAFO en el horizonte”, ara ja el tenim en girar la cantonada: “una intervenció comporta l’obertura de expedient als consellers i demés òrgans de governs de les caixes i una reducció molt més traumàtica de treballadors i de serveis financers dels que s’haguessin produït en cas d’haver afrontat el processos ordenats d’integració” MAFO està en girar la cantonada i si això que porta a les mans no és un garrot, que algú ens ho expliqui abans no prenguem mal de debò.

40


Sindicat Empleats Caixa Laietana Epíleg En el moment de tancar l’edició, ignorem encara quin serà el destí de la nostra Entitat, potser en fer-vos a mans aquest llibret s’hagi modificat la situació o continuem encara en aquest “stand by” que tant poc ens agrada. Podeu veure que per tres vegades, o fins i tot quatre, ens varen negar des de la Direcció, com ho féu Sant Pere de Jesús, que s’estigués en negociacions amb Caixa Penedès quan tot apuntava cap a aquesta possibilitat. També podeu veure les postures contrastades de les dues centrals sindicals majoritàries respecte del tema de les fusions: les declaracions coincidents en defensa de la naturalesa jurídica de les Caixes, i el que està succeint aquests darrers dies on algú ja està fent marxa enrere i veu amb bons ulls l’entrada de capital privat a les Caixes. També es preveia, i no creiem equivocar-nos, que, d’aquesta crisi en sortiran ben parats els de sempre. La majoria, els treballadors i treballadores, en pagarem les conseqüències. Ha passat quasi un any des que es va aprovar el FROB, i ara tot just es comença a utilitzar. Han estat entre tots entretenint el problema, amb la qual cosa han aconseguit que aquest es fes més gros. Mentre la Caixa negava les converses amb Penedès i des de la direcció ens manifestaven la intenció de la Caixa de continuar sola, li demanàvem al Director General un pla de viabilitat. Aquest pla no el vàrem arribar a veure, no sabem si perquè es va començar a negociar amb Penedès o perquè no n’hi havia. Dèiem a l’octubre que “havíem de ser conscients que un procés amb Caixa Penedès ens abocaria al tancament d’un nombre considerable d’oficines i la pèrdua de centenars de llocs de treball”. La realitat va superar la ficció, tan bon punt es varen iniciar les negociacions i vàrem veure el que es pretenia. Vàrem ser els primers a denunciar on ens havien portat en una data tan llunyana com el 14 de desembre.

41


Sindicat Empleats Caixa Laietana També hem parlat de l’Obèlix i l’Astèrix, de les boles i els vaixells, del Cèsar i d’en MAFO que, per si algú encara no ho sap, és en Miguel Ángel Fernández Ordoñez, governador del Banc d’Espanya. Des del SEC-L/UGT, hem vist, i continuem veient, els processos de fusió amb una certa aprensió, al contrari d’altres que només sentir la paraula fusió ja s’hi apuntaven. Si per aquests fos ja s’haurien produït, només a Catalunya, 5 o 6 fusions tenint en compte les 2 ja fetes i les apostes favorables per a altres que mai no varen arribar ni a reeixir. També hem “empaitat les autoritats”, les municipals i d’altres, buscant el seu compromís, la seva acció i intervenció; en definitiva, la seva decisió. Feina complicada, ha estat difícil fer que es pronunciessin, que ens donessin certeses. Molt cops han estat més esmunyedissos que una anguila; l’excusa? que els directius de les caixes “se’ls escapaven entre les mans”, unes altres anguiles esmunyedisses, curiós, oi? En definitiva, continuarem treballant, continuarem dient la nostra opinió; tant de bo d’aquí a un any, per Sant Jordi, puguem editar un nou “opuscle” com aquest amb una selecció del que haurem publicat. Mataró, abril de 2010

42


Sindicat Empleats Caixa Laietana

43


NOSALTRES JA HO DÈIEM