Page 1

REMEIS NATURALS UTILITZATS AL BARRI DE BENIMACLET FRONT DIVERSES MALALTIES COMUNES Atenent als següents criteris: grups d’edat, sexe, nivells d’estudis i estat civil

GRUP GALÈ

- Cristina Calatayud Calatayud - Àngela Canós Nebot - Rubén Roig Cremades - Marta Salesa Tarancón

Curs 2013/2014 Societat, malaltia i cultura. Grau en Medicina Facultat de Medicina i odontologia Universitat de València

1


ÍNDEX 1. Introducció i proposta 2. Objectius del treball 3. Tècniques i mitjans elegits 4. Cronograma del treball realitzat 5. Característiques del lloc de recollida de dades 5.1. Història del barri 5.2. Límits del barri: antic i nou barri de Benimaclet 5.3. Dades sociodemogràfiques 5.4. Carrers transitats en l’entrevista 5.5. Per què Benimaclet?

6. Característiques de l’entrevista 7. Anàlisi dels resultats

7.1. Breu introducció a l’anàlisi 7.2. Anàlisi dels resultats obtinguts 7.2.1. 7.2.2. 7.2.3. 7.2.4.

Anàlisi segons el sexe Anàlisi segons el grup d’edat Anàlisi segons l’estat civil Anàlisi segons nivell d’estudis

8. Interpretació dels resultats 8.1. Interpretació segons el sexe 8.2. Interpretació segons el grup d'edat 8.3. Interpretació segons el nivell d'estudis 8.4. Anàlisi segons l'estat civil 9. Conclusió final 10. Bibliografia 11. Annexes

2


1. Introducció i proposta Com solucionaria vostè l’estrenyiment? I la diarrea? Preguntes com aquestes, entre moltes altres, ens sorgiren davant l’expectativa de realitzar un treball de camp relacionat amb la sanitat. Actualment, ens trobem en una societat submergida al món de la tecnologia i la publicitat, deixant de banda temes més socials i quotidians. Per exemple, com afrontar una malaltia comú com el refredat o les abans esmentades, sense tenir accessibilitat als recursos que se’ns ofereixen avui dia. La nostra concepció del tractament es basa principalment en la utilització de fàrmacs oblidant que en el nostre passat aquests no existien i la població no es quedava sense actuar, sinó que solucionava els seus problemes quotidians amb remeis accessibles i casolans. A més, el concepte d’alimedicació procedent del contingut teòric de l’assignatura ens va fer reflexionar sobre totes aquestes idees. Arribant a la conclusió que tractar un tema com aquest ens serviria de gran utilitat per poder comparar, investigar i divertir-nos de la forma més gratificant: el coneixement. Establerta la idea base del treball, ens proposem a establir una sèrie d’apartats, objectius i pautes, amb la finalitat de convidar a la reflexió a la societat. Així com també, fer que establisca una visió crítica de la informació que ens arriba des dels diferents àmbits.

2. Objectius del treball El principal motiu que ens ha guiat a la realització d’aquest treball és conèixer quins són els remeis que la gent que forma part de la població mèdica principalment (és a dir, aquella que no es troba relacionada amb professions mèdic-sanitàries) utilitza per a algunes malalties que es donen comunament, com són la diarrea, l’estrenyiment, la cefalea, les cremades, la febre i el refredat. Concretament, el que més ens interessa és el coneixement sobre remeis naturals, hem preguntat sobre tot el que la gent utilitza, especificant més posteriorment en aquests remeis. El que pretenem és apropar-nos a la societat que es veu exposada contínuament a aquestes malalties, i endinsar-nos i conèixer un poc més la medicina popular que avui en dia està desenvolupant-se, i com, medicina científica i popular es combinen i interaccionen entre elles (especialment té una influència important la medicina científica sobre la popular). L’elecció d’aquestes malalties es déu a que són les que es donen més habitualment entre la població en general i que en ocasions, quan es reincideix en alguna d’aquestes, la majoria de les persones tendeixen a utilitzar els remeis dels quals han fet ús prèviament en cas de que els efectes dels mateixos hagen sigut satisfactoris en casos anteriors de dita malaltia. 3


Un objectiu més específic, al qual hem dedicat una bona part de l’entrevista, és entendre si la societat prefereix l’ús de fàrmacs o de remeis naturals per aquestes malalties. Per altra banda, un altre objectiu secundari, és observar la influència que els mitjans de comunicació exerceixen sobre la societat, i com, molts dels productes anunciats en televisió, que no són molt verídics ni eficaços, són utilitzats diàriament per gran part de la nostra població. També hem destinat preguntes del qüestionari al coneixement sobre l’obtenció de la informació per part de la població. El que volem veure és si els remeis naturals, són transmesos entre membres de la família, veïns, amics, o també són els metges qui informen més enllà de la medicació. Hem de destacar també, que per tal de veure si hi ha diferències entre allò que opina un jove i un ancià, realitzarem l’anàlisi i interpretació dels resultats especialment per mitjà de la segregació per grups d’edat: joves, (18-30), adults (30-65) i ancians (>65). A més, també hem realitzat l’anàlisi i interpretació dels resultats, des de 3 punts de vista més: segons el sexe, el nivell d’estudis i l’estat civil. Hem fet aquest anàlisi perquè considerem que si que hi poden haver diferències significatives entre els diferents grups que es formen.

2.1. Què esperem obtindre? Ara bé, abans d’analitzar i extraure conclusions de les dades que hem arreplegat, quins són els resultats que esperem obtindre? -

En quant a l’ús de remeis naturals, esperem molta varietat en quant al seu ús i també atenent a les característiques de la situació que es doni.

-

Pel que fa a la preferència de fàrmacs o remeis naturals, pensem que en malalties com la febre o el mal de cap, seran preferibles els fàrmacs, mentre que front la diarrea o les cremades, els remeis naturals.

-

Per altra banda, també pensem que els remeis naturals seran transmesos entre les diferents generacions familiars, amics, veïns, i pot ser també hi hagi transmissió familiar dels fàrmacs més habituals. No obstant, pensem que la recomanació de fàrmacs per a cada malaltia vindrà de la mà del metge.

-

Pel que fa a la influència dels mitjans de comunicació, el que opinem i esperem obtindre, és que hi ha un sector jove de la població que està més atent a les últimes tecnologies, i que sí que tindrà més en compte aquests “remeis” que ens ofereixen els mitjans. Per altra banda, la població adulta i anciana, pensem que no faran tant de cas a aquestes propostes.

4


2.2. Per què aquests criteris d’anàlisi? -

Edat: hi ha diferència entre els remeis coneguts per l’edat jove i la gent més major?

-

Sexe:Prefereixen l’ús de fàrmacs perquè majoritàriament suporten menys el dolor?

-

Nivell d’estudis: el fet de tindre nivells estudis superiors/inferiors pot influir a l’hora d’escollir entre fàrmacs i remeis naturals?

-

Estat civil: Els homes es veuen influenciats pel que les seves dones recomanen?

3.Tècniques i mitjans elegits Per tal de realitzar la investigació de camp el grup Galè hem utilitzat una sèrie d’eines i ferramentes bàsiques que a continuació descriurem. Les hem dividit en 4 grups: -

Tècniques i mitjans utilitzats per a la presentació de la proposta de treball Tècniques i mitjans utilitzats per a la realització de la recollida de dades Tècniques i mitjans utilitzats per a l’anàlisi i estudi de les dades recollides. Presentació del treball

3.1. La proposta de treball De entre totes les propostes que ens oferta la xarxa, per a la presentació de la proposta de treball davant de la resta de companys vam escollir utilitzar el format Power Point. La raó que ens va portar a la utilització d’aquest format és que és fàcil d’utilitzar i ja el coneixem, per tant no ens suposa cap esforç fer-ne ús. D’altra banda, al llarg de tota la realització del treball i especialment durant la realització de la proposta, el grup s’ha mantingut connectat mitjançant un grup de WhatsApp, on cada component podia mostrar lliurement la seua opinió respecte al treball així com proposar dies i hores per a quedar per a les reunions del grupNo obstant, també tenim una carpeta comuna a Google Drive, mitjançant la qual hem pogut avançar el treball sense fer necessari que tots els components del grup estiguen presents al mateix temps. Ja per últim, tal i com es mostra a la bibliografia, vam fer ús de diferents pàgines web on vam buscar la informació que necessitàvem sobre el barri de Benimaclet i les normes que havíem d’utilitzar per a la realització del treball. Amb la finalitat de normalitzar aquesta bibliografia seguint les normes de Vancouver va utilitzar el programa d’ordinador Zotero.

5


3.2. La recollida de dades La ferramenta bàsica utilitzada per a la recollida de dades va ser una entrevista semiestructurada.

Aquesta entrevista consta de dues parts: -

Una primera part on es recullen les dades personal de l’entrevistat Una segona part on es recullen les respostes a les preguntes i les observacions de l’entrevistador sobre la persona a la qual entrevista.

L’entrevista (d’uns 10 o 15 minuts) consta de 7 preguntes que es repeteixen per a les sis malalties escollides, que recordem que són refredat, cefalea, hipertèrmia, estrenyiment, diarrea i cremades. D’altra banda, la mostra la formen un total de 60 persones residents del barri de Benimaclet. Dividim la mostra en tres grans grups segons l’edat:

[18-30 anys]

[30-65 anys]

>65 anys

20 individus

20 individus

20 individus

3.3. L’anàlisi de les dades recollides Per a l’anàlisi i estudi de les dades recollides disposem dels serveis que ens ofereix el paquet Office, mitjançant el qual podem realitzar gràfics i diagrames per tal d’il·lustrar millor els resultats obtinguts a la recollida de dades.

3.4. Presentació de la proposta de treball L’eina escollida per a la presentació del treball és Issue. Mitjançant aquesta ferramenta presentem el treball en pdf a la xarxa en un format de revista.

6


4. Cronograma A la presentació de la proposta del treball vam mostrar el següent cronograma: Hem de dir que aquest cronograma ha esta present durant tota la realització del treball i ha sigut seguit rigorosament amb una excepció: a priori volíem analitzar les dades durant la primera quinzena d’abril i interpretar aquests resultats durant la segona quinzena. No obstant, a l’hora de realitzar el treball vam creure convenient realitzar aquesta tasca conjuntament, feina que ens ha ocupat tot el mes d’abril.

5. Característiques del lloc de recollida de dades 5.1. Història del barri Ens situem a Benimaclet, antic poble annexionat a la ciutat de València i actual barri i districte número 14 de la mateixa ciutat. Va ser un municipi independent des dels inicis del S. XVI fins 1878, quan es va realitzar dita annexió. Aquest ha tingut sempre una entitat pròpia, amb la seua església, plaça major i una distribució de carrers molt similar a la de qualsevol lloc de la comarca de l’Horta. La seua proximitat amb Blasco Ibáñez i la Politècnica de València, li han fet contar sempre amb una nombrosa població estudiantil.

7


Benimaclet ha sigut una de les zones de la ciutat amb major tradició associativa i una de les escasses de la ciutat on pots observar al mercat i als diferents comerços parlar català. Sobre Benimaclet i el seu ambient s’han escrit diversos articles com el trobat a aquest enllaç: http://elviajero.elpais.com/elviajero/2013/03/23/actualidad/1364068935_739478.html. Ací es defineix el barri de la següent manera: “El distrito valenciano de Benimaclet es uno de esos casos, un barrio hecho de poesía, de vida, de mucha movida cultural y sobre todo vecinal. Un barrio pequeño que no quiere imitar a las grandes urbes, un barrio sin pretensión, bello sobre todo por su honestidad.”

5.2. Límits del barri: antic i nou barri de Benimaclet Com ja hem dit, Benimaclet inicialment va ser una alqueria musulmana situada a meitat de camí entre Alboraia i Túria. El seu nucli va anar desenvolupant-se en un creuament de camins, un cap a la mar i l’altre en direcció València i altres poblats. Una vegada annexionat a València, es construïren carrers que unificaven l’antic municipi amb la capital i, més tard, a partir del 1933, després de realitzar-se una ampliació de la ciutat, es va expandir cap el nord i el sud-est. A continuació es van fer una sèrie de projectes de parcel·lació com el del 2008. Alguns dels projectes i les repercussions que aquests han tingut al barri es fan patents en la següent imatges:

8


Actualment, Benimaclet es situa al nord de la ciutat limitant amb: -

Al nord Alboraia. A l’est Algirós A l’oest  Rascanya i La Saïdia Al sud El Pla del Real

Amb el pas del temps, és lògic pensar que certs edificis o instal·lacions han desaparegut. Així com: la estacioneta del trenet, el Mercat de la Plaça de Benimaclet, el cementeri junt a l’Església (el qual llevaren perquè contaminava l’aigua de consum), etc.

L’accés al barri, es resumeix en tres vies:

9


5.3. Dades sociodemogràfiques Respecte el barri de Benimaclet, trobem les següents dades sociodemogràfiques: -

Superfície total= 164,3 hectàrees

-

Densitat de població =176,8 hab/km2

-

Població total = 29.046 individus •

Població entre 18-30 anys = 4.057 individus

Població entre 30-65 anys = 14.894 individus

Població > 65 anys = 5.317 individus

A més, trobem una sèrie de dades relacionades en l’estructuració de la població segons el sexe i els nivells d’estudis. Així doncs, observem que disposem d’una població on predomina el sexe femení, menys al grup d’edat establert entre 30 i 34 anys.

10


Els principals indicadors demogràfics són:

5.4. Carrers transitats en l’entrevista Alguns dels carrers transitats per fer l’entrevista són els següents: -Carrer Conca Tramoyeres -Carrer de Dolores Marqués

*

-Carrer del Poeta Altet

*

-Carrer de Vinaròs -Carrer de Francesc Martínez -Carrer de Benicarló

*

*

* * *

11


5. Per què Benimaclet? -

Benimaclet ha sofert diferents etapes de canvis, alguns dels quals han sigut de gran prosperitat i desenvolupament per al barri i, d’altres, de decadència.

-

Alta afluència de població per a la mostra elegida. Al ser un barri amb alt nombre d’estudiants, serà fàcil trobar el grup d’edat situat entre els 18 i 35 anys. Tanmateix, aquest respondrà majoritàriament a altres paràmetres que analitzarem darrerament com són el nivell d’estudis universitaris, el grup de solters, etc. 

Al ser un barri amb col·legis i activitats per als menuts, trobarem amb facilitat població entre els 35 i 65 anys; a l’igual que, al tenir residències i ser un barri amb molta història i tradició, gent per sobre dels 65 anys.

-

Proximitat, quan a la universitat com també quan al lloc de residència dels components del grup.

-

Disponibilitat de dades sobre el barri: hi ha estudis respecte Benimaclet exhaustius i dels quals podrem traure informació fàcilment.

6. L'entrevista En aquest punt del treball, es parla de l'entrevista. A continuació, s'analitzarà: el perquè d'utilitzar aquesta tècnica per a recollir la informació; les diferents preguntes que ha utilitzat el grup i amb quin objectiu han sigut formulades i altres característiques de l'entrevista com: estructura, model o persones a qui va dirigida.

6.1 Característiques de l'entrevista En primer lloc, cal destacar que el grup es va reunir i va analitzar detalladament les diverses tècniques que ens podien servir d'ajuda per recollir la màxima informació possible, però que aquesta fora al mateix temps precisa, objectiva i fàcil d'utilitzar d'acord amb els objectius que s'havien acordat. La tècnica elegida fou l'entrevista. Aquesta era estructurada, dirigida, amb preguntes meditades, preparades i acordades pels diferents membres del grup. El fet d'estar estructurada i dirigida permetia portar la direcció de l'entrevista segons la informació que es buscava. 6.1.1. Estructura de l'entrevista L'entrevista es presenta dividida en dos aparats. Primerament, s'inclou una fitxa descriptiva anònima, on es recullen diverses dades que ens interessen del subjecte entrevistat. En aquesta fitxa apareixen les següents dades: edat, sexe, residència habitual, nivell d'estudis, estat civil i nacionalitat. Totes les dades són determinants, ja que serveixen per classificar la informació segons les característiques de l'individu. 12


En segon lloc, es presenta un apartat amb les diferents preguntes que s'han cregut necessàries. L'entrevista constava de set preguntes, les quals es realitzaven per a cadascuna de les sis malalties que es volien investigar: estrenyiment, diarrea, refredat, cefalea, hipertèrmia i cremades. És a dir, cada entrevista constava d'un total de quaranta dos preguntes. Les característiques i objectius de les preguntes s'analitzaran en els següents punts. Cal destacar, la presència d'espais en blanc al marge dret de cadascuna de les preguntes, amb l'objectiu d'anotar comportaments, curiositats, particularitats, etc ; tant de la persona entrevistada com el context on s'esdevé l'entrevista. Al final d'aquest apartat, s'adjunta el model de l'entrevista que s'ha realitzat.

6.1.2. Procediment Una vegada amb l'entrevista estructurada, el grup es va plantejar com dur a terme la tasca d'eixir al carrer. Finalment, es va concretar que s'havien de fer seixanta entrevistes a seixanta persones del barri de Benimaclet. Aquestes seixanta persones es van dividir en tres grups de vint segons l'edat. Trobem vint joves entre 18 i 35 anys, vint adults entre 36 i 65 anys i vint ancians de més de 65 anys. Al ser quatre membres dins del grups, cadascú dels components va haver d'entrevistar a cinc membres de cada grup d'edat. Una vegada realitzades totes les entrevistes, cada membre del grup va digitalitzar les seues i posteriorment es varen posar en comú mitjançant el Google Drive. Amb aquesta eina es va fer possible l'accés a totes les entrevistes. Posteriorment, es fa un anàlisi dels resultats que en els següents punts s'explicarà.

6.2. Preguntes de l'entrevista. 6.2.1. Característiques de les preguntes. L'entrevista com a mitjà per obtindre informació, es va plantejar d'una forma amena i atractiva per a la persona entrevistada. Per fer possible aquest objectiu, es va considerar la possibilitat de fer una barreja de diferents tipus de preguntes. 

Preguntes obertes: amb aquest tipus de preguntes, es pretén que la persona exposi els seus arguments de forma àmplia i des del seu punt de vista. En aquest tipus de preguntes, l'entrevistador pot anar incorporant altres preguntes dins de la mateixa, per anar obtenint informació que li interessa. En la nostra entrevista, un exemple de pregunta oberta seria el següent: " Quins pensa vostè, que són els millors remeis per a l'estrenyiment ? ". Amb aquesta pregunta, la persona que respon pot donar la seua opinió, enumerar els remeis que coneix, etc.

13


Preguntes tancades dicotòmiques però justificades: amb aquest tipus de preguntes, els enquestadors estableixen es possibles respostes. En el nostre cas, varem plantejar preguntes amb resposta dicotòmica; on la resposta podia ser sí o no. Per a poder obtindre algunes puntualitzacions, es va plantejar l'opció que aquestes preguntes tancades, tingueren la possibilitat de ser justificades. En la nostra entrevista, un exemple de pregunta tancada seria: " Creus vostè que els productes anunciats als mitjans de comunicació són eficaços ? ". Amb aquesta pregunta tancada dicotòmica volem saber si sí o si no, però a més, la fem justificada per a què ens dona informació que puga ser significant.

Preguntes tancades de resposta alternativa: amb aquest tipus de pregunta l'enquestador dona a elegir entre diverses respostes i la persona enquesta sols podrà triar una d'aquestes opcions. Com a exemple de pregunta tancada amb resposta alternativa trobem: "Davant de l'estrenyiment, per exemple, prefereix prendre fàrmacs, utilitzar remeis casolans o la combinació d'ambdós ? ''. Amb aquesta pregunta, busquem que es decanti per alguna de les opcions proposades.

Per tant, amb aquests tipus de preguntes, el que es pretén son diversos objectius: des d'obtenir informació clara, concisa, exacta o puntual, fins obtindre l'opinió pròpia del subjecte. També és busca que l'entrevista sigui atractiva i fàcil d realitzar.

6.2.2. Preguntes escollides. A continuació, es presenten les set preguntes en què es va basar l'entrevista principalment. Cal recordar, que en el treball s'ha investigat sobre sis patologies (estrenyiment, diarrea, refredat, cefalea, hipertèrmia i cremades). En les preguntes següents, es presenten posant com a exemple l'estrenyiment, però s'han fet amb les cinc altres. 1-. Quins pensa que són els millors remeis per l'estrenyiment ? Amb aquesta pregunta oberta, l'enquestador pretén obtindre una imatge general sobre com la persona afronta l'estrenyiment. Podent observar de forma certa i indirecta si el subjecte ja es decanta per allò farmacològic o remeis casolans. No obstant, amb aquesta pregunta l'objectiu principal és una enumeració de les solucions tant farmacològiques com casolanes que utilitza l'individu. 2-. Excloent els medicaments quins utilitzaria? Amb aquesta segona pregunta oberta, el que es busca es dirigir l'entrevista cap aquells remeis naturals que puga utilitzar la persona per solucionar el problema de 14


l'estrenyiment. Es podrien incloure sub - preguntes amb l'objectiu d'obtenir el màxim nombre de remeis casolans possibles. 3-. D' on ha obtingut la informació ? La tercera pregunta està formulada amb l'únic objectiu que ens informe d' on ve o d' on ha recollit l'individu aquesta informació. Si es tracta de la família, la cultura popular, el personal sanitari o farmacèutic, dels mitjans de comunicació, etc. 4-. Davant l’estrenyiment, prefereix prendre fàrmacs, o fer ús d’aquests remeis esmentats? La quarta pregunta és tancada amb tria de respostes, ja que es pretén de forma clara i contundent que la persona enquestada es decanti o per la solució farmacològica per a combatre l'estrenyiment o pel camí dels remeis casolans. En el cas que la resposta sigui justificada i meditada s'acceptarà que respongui per la possible combinació d'ambdós.

Les quatre preguntes anteriors estan destinades principalment a obtindre informació sobre com el subjecte afronta les diferents malalties, és a dir, quins productes sol utilitzar per combatre la malaltia, d'on ha tret la informació per a utilitzar-los i si prefereix l'ús de fàrmacs o de remeis casolans. Les tres preguntes restants estan encaminades per veure l'opinió dels entrevistats sobre la televisió, els productes presentats a la televisió per sanar les diferents malalties i la seua efectivitat i consum. 5-. En la televisió anuncien productes com els iogurts d' Activia. Utilitza algun d’aquests remeis? En la quinta pregunta, es recerca l'opinió general del pacient sobre alguns productes anunciats a la televisió per sanar les malalties. Es vol saber si el pacient coneix algun d'aquests productes i si n'utilitza algun. 6-. De tots ells compra algun habitualment? En la sexta pregunta, es busca si el subjecte entrevistat, compra alguns dels productes i a més, amb quina freqüència l'utilitza i la despesa econòmica que li causa segons la freqüència de compra. 7-. Pensa vostè que aquests productes són efectius? En la última pregunta, es recerca l'opinió de la persona entrevistada sobre l'efectivitat dels productes enunciats pels mitjans de comunicació per solucionar les malalties. A continuació adjuntem el model que hem utilitzat per a la realització de les entrevistes. Aquest model ha sigut imprès en paper, per a major comoditat a l’hora de realitzar les entrevistes a peu de carrer.

15


Qüestionari: - Nom de la malaltia: - Quins pensa que són els millors remeis per a ( para ( )?

)?/ Cuáles piensa que son los mejores remedios Observacions/Observaciones:

- Excloent els medicaments quins utilitzaria?/ Excluyendo los medicamentoscualesutilizaria? Observacions/Observaciones:

- D'on ha obtingut la informació ?/ De dónde ha obtenido la información? Observacions/Observaciones:

16


Qüestionari: - Nom de la malaltia: -Davant ( ), prefereix prendre fàrmacs, o fer ús d’aquests remeis esmentats? / Frente al ( prefiere tomar medicamentos o utilitzar estos remediosnaturales? Observacions/Observaciones:

- En la televisió anuncien productes com ( televisiónanuncianproductos como (

). Utilitza algun d’aquests remeis? / En la ). Utilizaalguno de estos remedios? Observacions/Observaciones:

- De tots ells compra algun habitualment? / De todosellos compra algunohabitualmente? Observacions/Observaciones:

- Pensa vosté que aquests productes són efectius?/ Piensausted que estos remedios son efectivos? Observacions/Observaciones:

17

),


Les preguntes 5, 6 i 7 tenen variacions segons la malaltia que tractem: -

Per a la cefalea o Paracetamol o Ibuprofeno o Dolostop o Etc

-

Per a la diarrea o Aquarius

-

Per a les cremades o Furacín

-

Per a la febre: o Paracetamol o Ibuprofeno o Frenadol o Etc

-

-

Per a l’estrenyiment o Iogurts amb fibra

Per al refredat preguntem si coneixen els següents productes: o Actimel o Vicks VapoRub o Tires nasals descongestives o Frenadol o Et

7. Anàlisi dels resultats 7.1. Breu introducció a l’anàlisi Pel que fa a aquest apartat, anem a presentar els resultats obtinguts a partir dels resultats de l’entrevista. Anem a classificar les dades com hem comentat anteriorment: segons l’edat, el sexe, l’estat civil i el nivell d’estudis. Cada anàlisi es presenta com una taula (realitzada amb el Microsoft Excel) , que presenta totes les preguntes de l’entrevista, i en columnes les dades recollides. A partir d’aquetes dades i amb l’excel, obtindrem taules per a la interpretació posterior dels resultats.

18


7.2. AnĂ lisi dels resultats obtinguts 7.2.1 AnĂ lisi segons sexe

19


20


21


7.2.2 AnĂ lisi segons l'edat

22


23


7.2.3 AnĂ lisi segons nivell d'estudis.

24


25


26


7.2.4 AnĂ lisi per estat civil:

27


28


29


8.Interpretació dels resultats 8.1. Interpretació dels resultats segons el sexe. A continuació mostrarem de forma gràfica algun dels continguts mostrats a les taules. Donat que hi ha molta informació i moltes entrevistes ens és impossible analitzar en forma de gràfica cadascuna de les preguntes per a cada malaltia. És per això que a continuació mostrarem sols una gràfica de cada malaltia. Cal mencionar que la mostra de la que disposem és homogènia: 30 homes i 30 dones, però la suma de les persones que utilitzen cadascun dels remeis no és igual a 30 ja que hi ha persones que no utilitzen únicament un remei, sinó que empren una combinació de diversos. ESTRENYIMENT 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

HOMES DONES Fàrmacs (laxants)

FIBRA (fruites, verdures, pa integral...)

Aigua

Infusions /Sucs/Café

Altres

No sap o no es pren res

Per a la malaltia d’estrenyiment hem estudiat la segona pregunta, que és quins remeis utilitza la població de Benimaclet excloent els medicaments. A simple vista s’observa que no hi ha massa diferència entre homes i dones. En ambdós sexes predomina l’ús de la fibra per a combatre la malaltia, ja siga mitjançant productes vegetals i pa integral com iogurts amb fibra i altres productes que ens ofereix el mercat. A més, la diferència entre homes i dones és només d’una persona El segon remei més utilitzat són les infusions, els sucs i els cafès. En aquest remeis trobem una diferència significativa entre homes i dones: les dones consumeixen quasi tres vegades més de cafè i infusions que els homes (6 homes front a les 15 dones). D’altra banda per a l’aigua no hem trobat cap diferència. Tampoc existeix cap diferència entre el nombre de dones i homes que diuen no prendre’s res o no conèixer cap remei que no siga farmacològic 30


 Pel que fa a la resta de preguntes destaquem: -

En ambdós sexes la informació ha sigut majorment aportada per familiars i amics, més en dones que en homes Tant homes com dones prefereixen utilitzar els remeis naturals davant l’estrenyiment Als dos grups hi ha un 33-35% de gent que afirma utilitzar productes anunciats a la televisió, com els iogurts amb fibra. Aquestes persones afirmen que el remei és efectiu.

DIARREA 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

HOMES DONES

Fàrmacs (fortasec, ultralevura)

Dieta adequada Aigua/Aigua en (pa torrat, pernil llima/Altres dolç..) bregatges

Res

Davant la pregunta “Quin pensa que és el millor remei per a la diarrea” existeixen molt poques diferències entre les respostes que ens han contestat els homes i les dones. Ambdós grups creuen que el millor per a la diarrea és una dieta adequada. No obstant, hi ha més dones que utilitzen més fàrmacs com el fortasec o els supositoris. Davant d’altres remeis com la rehidratació per via oral o no prendre’s res no existeixen diferencies entre un grup i altre. 

Davant la resta de preguntes trobem la mateixa distribució en ambdós sexes: -

Predominen la família i els amics com a fonts d’informació per als remeis. Prefereixen utilitzar els remeis naturals que no pas els fàrmacs, encara que depenen de la gravetat molta gent prefereix fer ús del fàrmac ja que els seus efectes són més ràpids. No obstant, encara que el nombre d’homes i dones que coneixen remeis anunciats en la televisió (com per exemple el aquarius) és pràcticament el mateix, les dones l’utilitzen més que els homes.

31


REFREDAT 16 14

25

12

20

10 15 10

HOMES

8

HOMES

DONES

6

DONES

5

4

0

2 Si

No

0 Si

No

No ho sap

Per al refredat anem a anem a analitzar dos preguntes: la primera és si coneixen productes anunciats a la televisió per a combatre el refredat comú; la segona (gràfic de la dreta) és si pensen que aquests productes funcionen. Observem un major nombre de dones que coneixen i fan ús dels remeis anunciats a la televisió, front als 22 homes que no en coneixen o no n’utilitzen. Però, ens crida l’atenció que el nombre de dones que no saben si aquests productes són eficients o no és major que el nombre d’homes que desconeixen aquests efectes. A més a més, encara que molts no utilitzen aquests remeis, quasi el 50 % (tant d’homes com dones) pensen que els productes de la televisió són efectius. Els productes que demanaven si utilitzaven o no són els següents: Actimel, Vix Vaporub, Frenadol, descongestius nasals, etc. 

Per a la resta de preguntes: -

El remei més utilitzat és són els fàrmacs: xarops, Frenadol, ibuprofens, etc.

-

Exceptuant els fàrmacs el remeis més utilitzat és la llima amb mel o una cullerada de mel, seguit de prop del suc de taronja i el repòs.

-

Davant el refredat, és curiós el fet que els homes prefereixen els fàrmacs, mentre que les dones prefereixen els remeis populars. Però, també és destacable que hi ha més homes que dones que prenen una combinació de remeis naturals o casolans i fàrmacs.

-

Per últim destacar que les dones coneixen més productes anunciats a la televisió.

32


CEFALEA 30 25 20 15 10

HOMES

5

DONES

0 Fàrmacs (aspirina, Guardar repòs (poca Tovallons humits o paracetamol, llum, silenci, llit...) rentar-se el cap ibuprofens...)

No coneix o no es pren res

Per a la cefalea hem fet la pregunta següent: quins pensa que són els millors remeis per a la cefalea? Com s’observa al gràfic, és més prevalent l’ús de fàrmacs. Però hi ha gent que combina aquests fàrmacs amb altres remeis, com guardar repòs. Així mateix trobem que les dones fan ús dels tovallons, mentre que hi ha una certa quantitat d’homes que no coneixen cap remei o no es prenen res. 

La informació que ens han ofert homes i dones està molt igualada en la resta de les preguntes: -

Excloent els fàrmacs tots dos prefereixen guardar repòs al llit. Davant la cefalea la majoria de la població (66% en ambdós gèneres) prefereixen prendre’s un medicament. La procedència de la informació és principalment del metge i l’entorn (família, amics, etc). Homes i dones coneixen remeis anunciats a la televisió, com el paracetamol o el dolostop. No obstant els homes creuen més en els seus efectes.

FEBRA 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

HOMES DONES

Remeis naturals

Fàrmac

Ambdós

Res

33


Davant de la pregunta: de què prefereix fer ús, dels fàrmacs o dels remeis populars? Trobem una clara tendència de gent que està a favor dels fàrmacs. També és observable al gràfic que hi ha 9 dones que prefereixen remeis front als 4 homes que prefereixen, el que significa més del doble. Aquest fet podria ser degut a que tradicionalment les dones són les que s’han encarregat de la salut de la família, i tractaven de curar amb allò que trobaven per casa. Igualment hi ha més homes que no es prenen res o que no saben cap remei, probablement també per la mateixa raó que abans. 

Pel que fa a la resta de preguntes trobem la següent tendència: -

-

Paradoxalment, hi ha més dones que creuen que el millor remei per a la febre són els fàrmacs. Per això podem arribar a la conclusió que hi ha una certa part de la població femenina que, sabent que els fàrmacs són més efectius, refusen fer-ne ús. Excloent els fàrmacs de la pregunta anterior dones i homes admeten que els millors remeis són les dutxes i els tovallons humits juntament amb el repòs. Davant les preguntes sobre els remeis anunciats a la televisió i altres medis informatius trobem més homes que dones coneixedors de remeis. Cal destacar que en les altres malalties sempre eren les dones que coneixien més remeis dels televisats, però podem observar que la febre esdevé una excepció.

CREMADES 25 20 15 HOMES

10

DONES

5 0 Familiars, Personal sanitari amics.....popularment (metge, farmacèutic...)

Altres

Per últim, per a les cremades hem fet el gràfic sobre la pregunta: d’on ha obtingut la informació proporcionada? Vegem clarament que la principal font d’informació són la família i els amics, resultant guanyadores les dones.

34


Sols un 30 % de la població ha obtingut la informació d’alguna persona amb formació en el camp de la farmacologia, ja siga metge o farmacèutic. Destacar també que un total de 3 homes i 3 dones han obtingut la informació d’altres fonts, com els herbolaris, internet o la televisió, però aquestes fonts front a la font dels parents i amistats és quasi despreciable. 

Respecte a la resta de qüestions de l’entrevista, anem a recalcar allò més important: -

-

El remei més emprat són les cremes farmacèutiques, seguit molt de prop de ficar la mà baix de l’aixeta per tal d’evitar la coentor. Altres remeis utilitzats són el aloe vera, la pasta de dents i diferents olis com el d’oliva o el de Pericot. Clarament, la major influència la té la família i els amics. Per això s’observa que aquesta és la primera font d’informació tant el la població femenina com en la masculina. Destaca també el desconeixement davant de productes anunciats a la televisió i altres medis, degut sobretot a l’absència quasi completa d’anuncis d’aquest tipus. Així i tot trobem gent que sí que els coneix, i que pensen que són eficaços, sobretot els homes.

8.2 Interpretació dels resultats obtinguts en l’anàlisi per edat En aquest apartat, es va a realitzar una interpretació dels resultats obtinguts en l'anàlisi per edat en cadascuna de les sis malalties. Amb l'anàlisi i recompte dels resultats, es dissenyaran certes gràfiques significatives, que traduiran aquella informació més rellevant i significativa que s'ha obtingut. Per arribar a interpretar els resultats, en primer lloc cal fer alguna puntualització sobre com s'ha realitzat la interpretació: 

Una vegada s'han realitzat l'anàlisi i recompte de totes les dades i informació, en la interpretació de resultats s'ha cregut necessari recollir, englobar o generalitzar el remeis que la gent entrevistada ha proposat. En segon lloc, l'anàlisi per grups d'edat a estat més senzill ja que els tres grups eren homogenis, és a dir, hi havia vint entrevistats en cadascun dels grups, per tant no ha sigut necessari obtindre percentatges per comparar-los.

ESTRENYIMENT: Pel que fa a la malaltia de l'estrenyiment, destaquem el següent: 

En el primer gràfic s'exposen els diferents tipus de remeis que la gent utilitza de forma general per combatre l'estrenyiment. Es pot apreciar, com de forma significativa els diferents grups d'edat solucionen l'estrenyiment amb l'ús de fibra. Cal destacar, que molts d'ells han puntualitzat que les diferents fruites i verdures que utilitzen per combatre l'estrenyiment és millor prendre-les crues i sense pelar. 35


30 25 20 joves 15

adults Ancians

10 5 0

Fàrmacs 1

Dieta 2 blana

Fibra 3

Aigua 4

Infusió 5

En la pregunta sobre la preferència de remeis naturals o fàrmacs per combatre l'estrenyiment, quasi la totalitat dels individus dels tres grups d'edat prefereixen deixar de banda els fàrmacs i utilitzar remeis naturals. 20 18 16 14 12 10

Remeis naturals

8

Fàrmacs

6 4 2 0 1

joves

2

adults

3

ancians

36


Si ens fixem en les preguntes restants dedicades en l'estrenyiment, es pot destacar els següent: -

En la segon pregunta, sobre la procedència d'informació, queda explícit que quasi la totalitat dels entrevistats han obtingut la informació per combatre l'estrenyiment de part dels seues familiars, amics i cultura popular.

-

Pel que fa, a les preguntes d'influència dels mitjans de comunicació en els remeis per combatre l'estrenyiment podem destacar que tres quartes parts dels seixanta entrevistats desconeixen i no comprem els productes que ixen als mitjans de comunicació. També cal destacar, que joves i ancians la majoria no creuen en l'efectivitat d'aquests productes, però en el cas dels adults trobem meitat i meitat d'opinions.

DIARREA: Pel que fa a la interpretació dels resultats en la diarrea, s'ha obtingut el següent: 

Al primer gràfic referent a la diarrea s'observen els remeis que utilitzen els seixanta entrevistats, allò més destacable és que hi ha un predomini de l'ús d'una dieta adequada per sanar la diarrea, basada en l'ús de pa torrat i oli i sal, amb pernil dolç, molta aigua, poma i absència de llet.

30 25 20 15

joves

10

adults

5 Solters

Casats

Vidus

ancians

0 Fàrmacs (fortasec, ultralevura)

Dieta adequada Fruita i verdura Aigua/Aigua en (pa torrat, astringent llima/Altres pernil dolç..) bregatges

37


Si observem la resta de preguntes referents a la diarrea podem obtindre les següents conclusions: -

Amb la tercera pregunta, queda clar, a l'igual que amb l'estrenyiment, que la principal font d'informació per obtindre els diferents remeis per a combatre la malaltia procedeixen de la família, les amistats i la cultura general.

-

La quarta pregunta evidencia que per a combatre la diarrea la quasi total majoria dels entrevistats prefereixen remeis naturals que els fàrmacs.

-

Pel que fa, a les preguntes d'influència dels mitjans de comunicació en els remeis per combatre la diarrea podem destacar que tres quartes parts dels seixanta entrevistats desconeixen i no comprem els productes que ixen als mitjans de comunicació. També cal destacar, que joves i ancians la majoria no creuen en l'efectivitat d'aquests productes, però en el cas dels adults trobem meitat i meitat d'opinions.

REFREDAT: Pel que fa a la interpretació dels resultats en el refredat, s'ha obtingut el següent: 

Al primer gràfic referent al refredat s'observen els remeis que utilitzen els seixanta entrevistats, hem cregut necessari destacar el predomini de l'ús de fàrmacs per sanar-lo, per la diferència significativa respecte als altres grups:

25 20 15 10 5 0

joves adults ancians

38


Si observem la resta de preguntes podem destacar les següents puntualitzacions: -

La segona pregunta ens permet destacar com l'ús de suc de taronja i mel com a remeis per a sanar el refredat s'ha popularitzat bastant entre la població d'ancians i adults.

-

Amb la tercera pregunta, s'observa que la principal font d'informació per obtindre els diferents remeis per a combatre la malaltia procedeixen de la família, les amistats i la cultura general.

-

La quarta pregunta és curiós destacar com el grup dels joves, hi ha una meitat que prefereix remeis naturals, però com l'altra meitat prefereix l'ús de fàrmacs per la seua rapidesa a l'hora d'utilitzar-los, al contrari que l'estrenyiment i la diarrea que la majoria preferien remeis naturals.

-

Pel que fa, a les preguntes d'influència dels mitjans de comunicació en els remeis per combatre el constipat s'observa com l'ús, la compra i l'eficàcia dels productes ja és més heterogeni, i la gent creu més, ja que principalment són de procedència farmacològica.

CEFALEA: Pel que fa a la interpretació dels resultats de la cefalea, s'observa el següent: 

El següent gràfic fa referència a la segona pregunta ens permet destacar com dins dels remeis naturals que utilitza la gent per sanar el mal de cap o cefalea, el principal remei que s'utilitza és gitar-se, descansar, amb el mínim soroll i llum.

20 18 16 14 12

Guardar repòs (poca llum, silenci, llit...)

10 8

Aigua gelada a pressió al front

6 4 2 0 joves joves

adults

ancians

39


Si observem la resta de preguntes, podem concloure el següent: -

En la primera pregunta s'observa el predomini general de l'ús de fàrmacs per sanar la cefalea.

-

La quarta pregunta és curiós destacar com el grup dels joves i adults per al mal de cap, prefereix utilitzar remeis però per facilitat i rapidesa utilitzen fàrmacs.

-

Pel que fa, a les preguntes d'influència dels mitjans de comunicació en els remeis per combatre la cefalea s'observa com l'ús, la compra i l'eficàcia dels productes és molt heterogènia. Pel que fa a la compra, per exemple, els joves no compren remeis enunciats als mitjans tant com els adults que sí que en compren. Pel que a l'efectivitat joves i adults creuen que són eficaços mentre que els ancians ho desprecien.

FEBRE: Pel que fa a la interpretació dels resultats del febre, s'observa el següent: 

En el següent gràfic, s'ha cregut convenient destacar la següent curiositat, com la gent major per resoldre a la febre dipositen una gran confiança en la figura del metge, mentre que en joves i adults predomina la font d'informació en la família.

20 18 16 14 12

Familiars, amics.....popularment

10

Personal sanitari

8 Farmacèutic

6 4 2 0 1 joves

2 adults

3 ancians

40


Si observem la resta de preguntes, podem concloure el següent: -

En la primera pregunta, es destaca l’ús preferent de fàrmacs antipirètics com el paracetamol, etc, per la majoria dels entrevistats.

-

A més, s’acompanyen als fàrmacs de remeis com dormir, descansar, i també s'ha popularitzat l’ús de tovallons humits per a baixar la temperatura.

-

Pel que fa, a les preguntes d'influència dels mitjans de comunicació en els remeis per combatre la febre s'observa com la gent confia amb els productes de procedència farmacològica mentre que els altres es pensa que no són tan eficaços.

CREMADES: Pel que fa a la interpretació dels resultats sobre les cremades, es pot destacar el següent: 

En el següent gràfic, s'intenta destacar la variabilitat de remeis naturals que s'utilitzen per sanar les cremades. Per una banda, cal destacar, que l'ús de pomades i cremes farmacèutiques com el Furacín és bastant elevat. En segon lloc, pel que fa als remeis naturals, s'utilitzen des de diferents tipus d'olis, pasta de dents, aloe vera i aigua freda sobre la cremada.

12 10 8 6 4 2

Joves

0

Adults Ancians

Si observem la resta de preguntes, podem concloure el següent: -

En la tercera pregunta, convé destacar que la principal font d'informació de joves i d'adults es principalment de caire familiar, en concret de procedència anciana. Per altra banda els ancians creuen en la figura del metge com a aconsellador.

-

A la pregunta quatre, es destaca la preferència per utilitzar remeis casolans però s'accepta la bona eficàcia de les cremes i pomades. 41


-

Pel que fa, a les preguntes d'influència dels mitjans de comunicació en els remeis per combatre les cremades, cal destacar la pomada o crema Furacín la qual la majoria de gent creu que és eficaç.

8.3. Anàlisi segons nivell d’estudis Quan als nivells d’estudis, com bé hem dit anteriorment, ens enfrontem a una mostra poblacional la disposició de la qual es representa en quatre grups, on predominarà la quantitat de gent amb estudis superiors. Aquest grup respondrà a un total de 33 components, front als altres. De més a menys quantitat tindrem: estudis universitaris -33- ; estudis secundaris -16-; estudis primaris -9- i sense estudis –2-. Respecte al grup minoritari, és a dir, l’equivalent al grup “sense estudis”, anotar que aquest no podrà ser significatiu respecte la resta per la poca quantitat de mostra. Al respondre solament a dos individus elegits a l’atzar, ens arrisquem a obtindre dades que representen solament a un prototip d’individu què, clarament, pot no ser el reflex de la societat. Ens arrisquem que hi haja un biaix mostral, a diferència del que ocorreria al tractar amb grups més amplis com els universitaris. Per tant, com anteriorment hem fet, aclarir que les mostres no són idèntiques quant a nombre de persones. Per comparar els grups novament farem ús dels percentatges, els quals, a diferència de l’apartat anterior, sumaran el 100% donat que les persones que han utilitzat més d’un remei s’agruparan en el grup “altres/ combinació dels anteriors” a l’igual que ho faran aquells que han optat per diversos remeis juntament amb fàrmacs, que ho faran en el nomenat “remeis + fàrmacs”. Els que no es corresponen amb els paràmetres establerts els hem definit “altres”. Presentarem les conclusions més destacables que obtenim a partir dels resultats de cada malaltia. ESTRENYIMENT:

120,00 100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00

Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris

42


Observant el gràfic ens adonem que hi ha una tendència uniforme quan als resultats de les entrevistes. La major part de la població opta per la dieta blanda i la fibra com a millor remei per a l‘estrenyiment, és a dir, excepte el grup “sense estudis”, que tendeix als medicaments, no trobaríem diferències significatives. Açò, com hem explicat a l’inici de l’apartat tampoc ens diu vertaderament si és així, no representa a tota la població sense estudis.

Altres qüestions a tractar són: - L’ús de fibra, generalment, com a primera alternativa excloent als medicaments. -

L’obtenció de la informació per l’experiència personal majoritàriament, menys al grup d’estudis universitaris. Aquest obté la informació dels familiars i amics, fet que es pot traduir a una qüestió d’edat. 

-

Quasi tota la gent establerta entre 18 i 25 anys entrevistada han sigut estudiants, per tant, gent més jove i amb menys experiència que els anteriors. Raó per la qual, és lògic pensar que estan més influenciats per les idees que els han inculcat els pares o, al ja deixar de ser l’estrenyiment un tema tabú a la societat, dels amics, els quals parlaran més obertament de l’acció d’anar al bany o no.

L’ús de fàrmacs davant l’estrenyiment en estudis universitaris s’incrementa respecte els altres grups i en relació al nombre d’entrevistats. Açò es pot deure al fet que la gent amb estudis universitaris es veu més ocupada al llarg del dia i, davant la molèstia originada per la malaltia, busquen l’efecte immediat d’aturada de la situació que els envolta.

DIARREA Analitzant els resultats obtinguts a aquest punt, és remarcable la gran preferència de la població de tots quatre grups dels remeis naturals com a primera alternativa. Dita preferència, s’observa preferentment en el grup d’estudis universitaris, donat que l’elevada quantitat de mostra ens proporciona un resultat més comparable que, per exemple, el del grup de sense estudis. 90,00 80,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00

Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris

Remeis Fàrmacs Ambdós naturals

Res

43


Aquest fet es pot deure a la influència que tenen els familiars, amics i personal sanitari sobre la informació, ja que des de l’inici dels temps la diarrea ha sigut una malaltia recurrent, generalment. Davant l’expectativa de patir-la, a l’igual que en l’estrenyiment, hem acudit a aquests. El resultat ha sigut el mateix: ens aconsellen una alimentació adequada davant qualsevol dels dos casos així com també, en situacions extremes o més complicades, l’ús de fàrmacs. -

Serà l’utilització d’aliments astringents o laxants el que passarà de boca en boca i al qual, davant un escepticisme i por a la sobremedicació, farem cas.

Destacar també el fet de: -

Els remeis anunciats en la televisió, com pot ser l’aquarius, no són de gran acceptació quan a l’eficàcia i en comprar-los per combatre la diarrea.

-

No obstant, vegem, a l’igual que en l’estrenyiment, que és més fàcil suggestionar a la població sense estudis que a la dels estudis universitaris. Donant una possible resposta afirmativa si es persisteix mínimament en els efectes beneficiosos d’aquests productes. Aquests, remeten sobtadament a comentaris que han fet en programes com “Saber vivir” o com el d’Arguiñano.

REFREDAT El refredat, és una de les malalties comunes que menys diversitat de remeis presenta respecte al nivell d’estudis. Aquest fet, per tant, es podria relacionar amb l’elevada prevalença del mateix donat que hem arribat fins al punt de veure’l com a quotidià. Sobre aquest punt, s’hauria de fer patent que una persona com a mitja pot tenir de dos a cinc refredats a l’any, qüestió que marca la gran contundència dels entrevistats al respondre sobre el que farien per combatre’l.

120,00 100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00

Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris

44


Com ve mostra el gràfic, tenim una tendència a tractar-lo amb medicaments. Si més no, aquests no el curarien. El refredat és una malaltia lleu provocada per un virus que es tracta amb el temps. És a dir, al cap d’uns quants dies es cura sense tractament. Ara bé, per què la gent opta pel fàrmac en primer lloc? Doncs pels símptomes que aquest origina: tan el mal de cap com la febre poden originar molèsties al fet de dur una rutina. Així, el fàrmac actuarien ràpidament disminuint-los.

Anotar que en altres remeis hi ha hagut personal, sobre tot amb estudis universitaris, que ha especificat l’ús de vahos de menta.

A més trobem que: -

La informació s’ha obtingut principalment per la família i els amics.

-

Encara que com a primera opció quan a l’elecció del tractament, als quatre grups sobre nivells d’estudis predomina el fàrmac, la majoria prefereix els remeis naturals per a tractarlo. Fet que es pot explicar amb l’argument principal.

-

Un fet a destacar és el referent als productes anunciats per a fer front a la malaltia. En tots els grups predomina l’opinió referida a la no eficiència d’aquests menys al grup dels universitaris. Aquesta disparitat es pot veure donada al criteri que em establert, donat que es pensa que la majoria de gent no ha pensat amb fàrmacs com el paracetamol com a possibilitat. Per tant, referint-se a l’actimel, es creu que no tenen efecte. Mentre que al grup universitari si que s’ha considerat i per això la predominança de l’efectivitat d’aquests, encara que no es veu massa diferència quan a la no eficiència (16 sí front a 15 no).

-

No hi ha diferències significatives respecte a l’ús i compra habitual de productes com l’Actimel respecte el nivell d’estudi: entre el 55 i el 69 % no en compren.

CEFALEA 120,00 100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00

Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis universitaris

45


A pesar de les causes que puguen induir a la cefalea als diferents grups d’edat de la població, a l’igual que tenint en compte altres variables com edat i sexe, per exemple, hem de destacar l’alternativa del repòs o el no fer res, com a principal remei esmentat, excloent els fàrmacs, pels diferents nivells d’estudis. És important saber reconèixer quan un dolor de cap no és més que una molèstia passatgera i quan es tracta d’alguna cosa distinta que requereix atenció mèdica. 

Per tant, tenint en ment açò, ens adonem que quan entrevistem al personal, la majoria entén mal de cap com alguna cosa passatgera. És per això que es prenen un fàrmac sense abans acudir al metge. Els d’estudis universitaris seran els únics que barregen les dues alternatives: fàrmacs i remeis. Suposem que és així donat que al rebre una educació superior se’ls ha inculcat la idea de “quan més sucre més dolç”. -

La informació sòl ser obtinguda popularment ja que, com el refredat, una cefalea lleu s’ha convertit un fet quotidià en tot individu, fet que provoca la no recurrència al metge cada cop que sentim els seus símptomes.

-

En aquest cas, el producte televisiu que hem plantejat com a exemple en la entrevista és un fàrmac com l’aspirina o el paracetamol. Front aquesta pregunta, la majoria dels entrevistats han afirmat l’ús i compra d’aquests, i també confien en la seva efectivitat. Pensament recolzat pel propi metge quan vas a la consulta i transmès així de generació en generació.

FEBRE 120,00 100,00 80,00 60,00

Si No

40,00 20,00 0,00 Sense estudis

Estudis primaris

Estudis secundaris

Estudis universitaris

Destacable és la uniformitat dels resultats tant en el grup de sense estudis com el d’estudis primaris i universitaris, quan a l’ús habitual de productes televisius per combatre el febre en comparació a la gran diferència de respostes en estudis secundaris ( 8 no vs 1 sí). No obstant,

46


menys el grup “sense estudis” que no opina per no tenir els coneixements adients, tots tres pensen que aquests productes són efectius, en major o menor mesura. -

Solament els d’estudis universitaris utilitzen remeis alternatius als presentats inicialment.

-

Dormir, descansar o dutxar-se són els remeis més habituals si deixem de banda els medicaments. Així com també, l’ús de tovallons humits al front, un remei casolà dirigit a alleugerar els símptomes de forma ràpida.

-

Al tractar-se d’una malaltia comuna i sovint molesta i reiterant, tots els grups pensen que davant aquesta els fàrmacs serien la millor opció.

CREMADES

120,00 100,00 80,00 60,00

Sí No

40,00 20,00 0,00 Sense estudis

Estudis primaris

Estudis secundaris

Estudis universitaris

Vegem una clara diferència quan a la qüestió sobre la compra habitual de productes televisats. Això és així donada l’elevada incidència de compres en el grup d’estudis universitaris respecte a la no utilització d’aquests per la població amb estudis universitaris. -

També trobem dita diferència amb els altres grups, però aquesta es mostra en menor mesura, ja siga per la diversitat de respostes (no tant exagerada) o per la quantitat mostral.

-

No obstant la negativa del grup d’estudis universitaris sobre la compra de tot tipus de crema, la majoria d’aquests donen un vist i blau a la seua efectivitat.

-

Aquesta pauta és veu reflectida als altres grups, sent el segon majoritari el grup d’estudis primaris, el qual, era el majoritari quan al seu ús. Hi ha certes persones que 47


suposen la seua efectivitat donada la publicitat que se mostra. El grup “sense estudis” no l’afirma ni la desmenteix, simplement, no en té coneixement. -

Destaquem remeis com l’aigua freda, l’aloe vera o l’oli de pericot.

8.4. Interpretació dels resultats obtinguts en l’anàlisi per estat civil 

Per tal de comentar els resultats presentats en la taula anterior, hem de fer uns aclariments previs: - En primer lloc destacar, que no hem tingut tres mostres idèntiques en quant a nombre de persones (31 solters, 25 casats i 5 vidus), de tal forma que per a que els resultats siguin comparables, hem tret el percentatge de cada resultat obtingut (per exemple, persones que ens han dit que utilitzen un remei), respecte al total de individus del grup. Així, les taules que es presenten han sigut realitzades a partir d’aquests percentatges (columnes en beige). -

També comentar que els percentatges obtinguts en les respostes de les dues primeres preguntes no sumen el 100%, ja que hi ha persones que ens han dit més d’un remei front cada malaltia. Per això, el percentatge de cada resposta correspon al nombre de persones dins de cada grup que ens ha dit aquest remei.

Presentem doncs, les conclusions més destacables que obtenim a partir dels resultats de cada malaltia.

ESTRENYIMENT Dels resultats obtinguts, destaquem els remeis que la gent entrevistada ens ha proposat. Observem en el següent gràfic com en els tres grups d’edat, especialment en els solters, predomina l’ús de fibra en la dieta per a millorar problemes d’estrenyiment. A més, destacar entre aquests aliments amb fibra, la fruita i les verdures amb pell (ja que aquesta conté molta fibra), productes integrals,etc. 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Series1 Solters Series2 Casats Series3 Vidus Fàrmacs Dieta blana FIBRA (laxants) (pa torrat, (fruites, arròs, verdures, pernil pa dolç...) integral...)

Aigua

Infusions /Sucs/Café

48


En quant a la resta de preguntes realitzades en l’entrevista de l’estrenyiment, destaquem: -

Preferible ús de remeis naturals front als medicaments com els laxants, en una majoria prou ampla en els tres grups d’individus segons l’estat civil.

-

A més, de la mateixa forma que en la pregunta anterior, l’ús d’aquests remeis o hàbits alimentaris han sigut obtinguts per la majoria dels entrevistats o bé de la família, de la televisió...en definitiva, de la cultura popular.

-

De la mateixa forma, la majoria dels entrevistats no compren productes televisius (com els iogurts de fibra) que estan destinats a la millora d’aquests problemes.

-

Igualment, la majoria no creu en aquests “productes remei”, encara que veiem que aquesta majoria és més ajustada sobre tot el solters, que tot i que no compren aquests productes, molts d’ells si que els consideren beneficiosos.

DIARREA La característica principal que destaquem com a evident d’aquesta malaltia analitzada per grups d’edat, és la clara preferència de remeis naturals front els fàrmacs. El següent gràfic ho mostra:

120 100 80 60

Remeis naturals

40

Fàrmacs

20 0 Solters1

2 Casats

3 Vidus

Tant solters, com casats, i especialment els vidus, prefereixen fer ús de remeis naturals. Entre aquests esmentats destaquem la dieta adequada principalment, la fruita i la verdura astringent (poma),aigua en llima i altres begudes. -

Destacar també el desconeixement i poc ús dels entrevistats dels remeis anunciats en la televisió (com pot ser l’aquarius), en percentatge molt ample respecte als que si que en fan ús.

49


-

A més, els entrevistats, també consideren que no tenen verdader efecte per a aquesta malaltia en qüestió. No obstant, igual que en el cas de l’estrenyiment, són més les persones que pensen que aquests si que tenen efecte, encara que predominen els que consideren que no.

REFREDAT En quant al refredat, destaquem en gran mesura que entre el 90 i el 100% dels entrevistats afirmen fer ús de fàrmacs front a símptomes gripals. A la vegada, també destaquem que són els vidus els que prefereixen fer més ús de medicaments com els ibuprofens o el paracetamol. No obstant, altres remeis utilitzats popularment són: suc de taronja i altres fruites (que ens aporten vitamines), aigua o llet amb llima, caramels i esprais de propóleo, aigua o vapor d’aigua, i sopes, infusions, i altres aliments calents. Els vidus són els que més ens aporten informació sobre aquests remeis.

120 100 80 60 40 20 0

Solters Series1

Series2 Casats Series3 Vidus

-

La diferència en aquesta malaltia entre la preferència de l’ús de medicaments o de remeis naturals, la majoria també es decanta per l’ús de remeis naturals, encara que no és una majoria tant ampla com en les malalties anterior. És a dir, augmenta el nombre de individus que prefereixen l’ús de fàrmacs.

-

També predomina la transmissió de la informació via familiar, d’amics i també de la saviesa popular. Els metges, intervenen sobre tot en l’aportació de informació sobre els medicaments que la gent pot prendre front al refredat.

50


-

Pel que fa a productes anunciats per televisió com l’actimel, presentat com a producte per a previndre refredats, la majoria (70% en cadascun dels grups) no els consumeix ni en compra, i a més, tampoc confia en els seus efectes beneficiosos front el refredat. Així doncs, respecte a ambdues malalties comentades anteriorment, disminueix el percentatge d’individus en els tres grups d’edat que considera beneficiosos els efectes de productes anunciats en televisió.

CEFALEA En la cefalea, observem que la majoria dels entrevistats en els tres grups d’estat civil ens han dit que utilitzen medicaments com l’aspirina o els ibuprofens per al mal de cap. No obstant, aquests remeis farmacèutics són acompanyats per la majoria dels entrevistats per repòs, i banys d’aigua gelada en la front.

120 100 80

Fàrmacs (aspirina, paracetamol, ibuprofens...)

60

Guardar repòs (poca llum, silenci, llit...)

40 Aigua gelada en la front 20 0 1 Solters

2 Casats

3 Vidus

-

A més, la informació com en la resta de les malalties ja analitzades, la majoria dels entrevistats obtenen informació per part de familiars, amics, i minoritàriament per part dels metges i de més personal sanitari.

-

També destaquem, que és la primera malaltia analitzada els entrevistats mostren preferència i amb majoria ampla a més, per l’ús de fàrmacs com l’aspirina. Minoritàriament mostren preferència per remeis naturals.

-

En aquest cas, el producte televisiu que hem plantejat com a exemple en la entrevista és un fàrmac com l’aspirina o el paracetamol. Front aquesta pregunta, la majoria dels entrevistats han afirmat l’ús i compra d’aquests, i també confien en la seva efectivitat.

51


Ja comencem a observar la diferència entre dos tipus de productes anunciats en televisió: fàrmacs, els quals si que es consideren efectius per la població, i altes com iogurts els beneficis dels quals es troben més qüestionats.

FEBRE Pel que fa a la febre, destaquem l’ús preferent de medicaments antipirètics com el frenadol, paracetamol, etc, per la majoria dels entrevistats. A més, s’acompanyen als medicaments de tècniques com dormir, descansar, i majoritàriament també, l’ús de tovallons humits per a baixar la temperatura.

120 100 80 60 40 20 0

Solters Casats Vidus Solters Casats Vidus

També destaquem, que en aquesta situació, si que hi ha més gent que segueix les recomanacions del metge de capçalera, ja que és qui prescriu els medicaments. Tantmateix, al plantejar el frenadol com a medicament anunciat en la televisió, la majoria de les persones en els tres grups que hem fet, si que en fan ús d’ell, i a més, el consideren efectiu. CREMADES 100

90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

80 60 Si No

Si

40

No

20 0 Solters 1

Casats2

3 Vidus

Solters 1

2 Casats

3 Vidus

52


En el cas de les cremades, destaquem que la majoria de persones entrevistades si que consideren efectius productes anunciats en televisió per a les cremades com el furacín (com observem en la taula de l’esquerra), però no obstant, la majoria també no fan ús d’ells, i prefereixen l’ús de remeis naturals (taula de la dreta) 

Destaquem també alguns dels remeis esmentats per les persones entrevistades: -

Posar la ferida per davall d’aigua freda: el remei més comentat per la majoria dels entrevistats Aloe Vera Olis (com l’oli de pericot) Pasta de dents (per el seu efecte refrescant...)

A més, la majoria d’aquests remeis han estats transmesos generació rere generació, per amic, o per cultura general.

9. Conclusió final En aquest apartat del treball, després d'haver analitzat i discutit el resultats obtinguts volem presentar una enumeració de puntualitzacions extretes amb la discussió i a més, presentar diversos perfils que hem detectat al llarg de la interpretació.

9.1 Perfils característics detectats A continuació, expliquem de forma detallada alguns perfils característics que hem observat que al llarg de la discussió dels resultats: Hem observat que existeixen diversos perfils predominants: - Trobem primerament un perfil de jove basat en la negativa total a utilitzar fàrmacs per sanar les malalties investigades. Aquests joves possiblement al tindre estudis universitaris coneixen les possibles conseqüències d'un consum excessiu de fàrmacs. - No obstant, l'altre perfil de joves que trobem són aquells que prefereixen usar de forma combinada, tant fàrmacs com remeis naturals, per sanar les malalties. - Les dones, confessen que la informació obtinguda per a la curació d'aquestes malalties, és d'origen familiar o popular. - Gent amb estudis universitaris, i amb ocupació fixa, utilitza preferentment fàrmacs per evitar allargar la malaltia i poder reincorporar-se a la seva vida quotidiana el més ràpidament possible. - En el grup de solters, també es divisa la preferència de l'ús de fàrmacs. 53


9.2. Puntualitzacions i conclusions finals -

Preferible l'ús de remeis naturals en l'estrenyiment i diarrea de forma absoluta.

-

Informació d'estrenyiment i diarrea procedent principalment de caràcter familiar.

-

Utilització de medicaments majoritàriament en la febre i cefalea.

-

Creença generalitzada que els remeis farmacèutics enunciats pels mitjans són efectius.

-

Abundància de remeis naturals i tècniques utilitzades per a evitar caure en els medicaments front aquestes malalties.

-

Preferència dels joves per sanar el refredat amb fàrmacs per la seua eficàcia i rapides.

-

Importància en els ancians de la figura del metge sobre el qual dipositen molta confiança.

-

La gent sense estudis és més vulnerable a la informació que ens aporten els mitjans de comunicació. La majoria confessa fer ús d'aquests, inclús preferentment a les recomanacions mèdiques.

-

A pesar que és conegut que les dones es mediquen amb fàrmacs més que els homes, els resultats que hem obtingut al realitzar l'entrevistar a la població de Benimaclet, són ben diferents. Per contra, el que hem obtingut que són més els homes que es mediquen.

-

Abundància de remeis naturals i tècniques utilitzades per a evitar caure en els medicaments front aquestes malalties.

9.3. Experiència de la realització del treball En primer lloc, tots els components del grup, manifestem certa decepció pel que fa a l'actitud dels entrevistats. Pensem que el principal problema pel qual la gent es mostra reticent a parar-se per a contestar unes preguntes, és l'excessiva presència de persones al carrer que tracten de vendre'ns productes, o de captar-nos per a alguna ONG, fet que no és el nostre objectiu. No obstant, quan també tractàvem d'explicar que érem estudiants de medicina, la majoria d'ells acceptaven, però posaven problemes com la falta de temps, fet que no ens ha permès obtindre tota la informació que haguérem volgut. A més, també ens ha agradat aquest tipus de treball per l'apropament a la gent que tant en falta trobem. Pel que fa al propi treball, hem conclòs al final de la realització d'aquest, que ha estat un encert el tema triat. A més, al llarg de l'elaboració, hem canviat un poc la direcció del treball per tal d'ampliar-lo i analitzar-lo des de més perspectives. A més, ens ha permès conèixer programes útils per a l'obtenció de dades fàcilment comparables, com el Microsoft Excel. 54


Per tant, la valoració global de grup és molt positiva. No he tingut problemes a l'hora de reunirnos ni entre cap membre del grup.

10. Bibliografia 1. Ajuntament de València [Internet]. 2014. Disponible en: http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/inf_dtba/pub/Districte_14. pdf 2. Benimaclet [Internet]. Wikipedia, la enciclopedia libre. 2014 [citat 10Mar 2014]. Disponible en: http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Benimaclet&oldid=72506281 3. Centros médicos vida íntegra [Internet]. Disponible en: http://www.novedadesvidaintegra.cl/noticia.php?id_noticia=84 4. El pais online [Internet].: http://elviajero.elpais.com/elviajero/2013/03/23/actualidad/1364068935_739478.h tml 5. Generalitat de Catalunya [Internet]. Disponible en: http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8 968b0c0e1a0/?vgnextoid=bbc9c118ab2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnex tchannel=bbc9c118ab2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#di v_04 6. Hispavila [Internet]. Disponible en: http://www.hispavila.com/3ds/salud/plantasmed_valencia.pdf 7. Issue [Internet]. Disponible en: http://issuu.com/anaisgmc/docs/ap11/13 8. Medline Plus [Internet]. Disponible en: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/998.html 9. Medline Plus [Internet]. Disponible en: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003024.htm 10. Mural uv (Universitat de Valènncia) [Internet]. Disponible en: http://mural.uv.es/debahur/historia.html 11. PubMed Central [Internet]. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=oranges+common+cold 12. Recomendaciones para hacer el trabajo [Internet]. 2014. Disponible en: https://aulavirtual.uv.es/dotlrn/classes/c009/34509/c14c009a34509gA/filestorage/view/public/actividades/Guia_Trabajo.pdf

55


13. Universitat Politècnica de València [Internet]. Disponible en: http://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/32631/Presentaci%C3%B3n%20P.F.G. %20Taller%2040%20An%C3%A1lisis%20hist%C3%B3ricourban%C3%ADstico%20del%20barrio%20de%20Benimaclet.%20Brocal%20Guillen%2 0Carlos%20-%20copia.pdf?sequence=2&isAllowed=y 14. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. *Internet+. Disponible en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Refredat 15. Wikipedia, la enciclopedia libre [Internet]. Disponible en: http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8 968b0c0e1a0/?vgnextoid=bbc9c118ab2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnex tchannel=bbc9c118ab2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#di v_04

11. Annexes En aquest apartat hem cregut convenient incloure alguns dels remeis naturals més destacables que ens han comentat els entrevistats. Remeis naturals utilitzats al barri de Benimaclet: Estrenyiment: De tots és sabut que la fibra és bona per a l’estrenyiment, però per què? Doncs els éssers humans no disposem de l’enzim per a degradar la cel·lulosa, raó per la qual el nostre organisme no la digereix. Açò provoca que augmenti la velocitat de trànsit i amb això la freqüència d’evacuació.

56


Però, un remei que no és tan conegut és el clorur de magnesi. El magnesi és utilitzat com a laxant i també com a preparació de l’intestí abans de la realització d’un procediment quirúrgic. Això sí, no cal abusar d’aquest producte ja que es pot acumular al nostre organisme, sobretot si la funció renal no és del tot correcta. Al mercat podem trobar diferents productes, com clorur de magnesi, carbonat de magnesi, etc.

-

Fibra:

o o o o o o -

Fruites amb pell Verdures i verdures de fulla verda Pa integral Sègol Kiwi Iogurt

Suc de taronja Café Infusions Aigua Laxants i supositoris Aigua d’arròs Clorur de Magnesi Fer esport

Diarrea Davant d’un procés diarreic és convenient fer una dieta lleugera, el que popularment s’anomena “dieta blana” i evitar tots aquells productes que tinguin contingut de fibra, com els cereals integrals i la pell de fruites i verdures. La incorporació d’aliments ha de ser paulatinament. Un aliment utilitzat a la dieta mediterrània i al país valencià és el codonyat. Es tracta d’una fruita astringent, per tant aquest producte aniria en la mateixa direcció que la dieta blaneta: fer que el trànsit intestinal sigui més lent.

-

Fortasec Dieta blaneta: o Pa torrat o Pernil dolç o Iogurt blanc o Poma, plàtan i altres fruites astringents o Arròs blanquet

57


-

Sèrums i begudes rehidratants: o o o o o o

-

Sèrum de la farmàcia Aigua Sèrum casolà Gaseosa casolana Aquarius Orxata i xufes, a banda de rehidratar l’orxata és astringent

Codonyat Camamil·la i infusions

Refredat: Un dels remeis més emprats al barri de Benimaclet és el suc de taronja. Aquest producte tan típic de la cultura valenciana conté vitamina C, l’efecte de la qual en la prevenció i cura del refredat està més que discutida sobretot a les dosis amb les quals es comercialitzen els suplements de vitamina C. Ara bé, ha quedat demostrat que un consum diari d’àcid ascòrbic és beneficiós per a la nostra salut i esdevé un factor protector important davant del refredat.

Altre remei utilitzat és la menta, el nom científic de la qual és Mentha x piperita, és una planta medicinal utilitzada com a remei natural sobre tot a València.; o per exemple, col·locar ceba a la tauleta de nit, fet del qual s’ha tractat a classe, i trobem informació tal que així:

58


També trobem la utilització de diversos productes alcohòlics com el Whisky. Tradicionalment s’ha utilitzat l’alcohol per a evitar la proliferació dels microorganismes. També per al refredat, de fet molts dels xarops que estan a la venta porten alcohol. Per contra, cal tindre en compte que l’alcohol, a banda de ser perjudicial per a la salut en grans quantitats, també pot interaccionar amb medicaments, per tant concloem que és preferible no beure’n. -

Fàrmacs (xarops, flumil, frenadol, paracetamol) Suc de taronja Sopes, caldos Vicks Vaporub Mel amb llima Cullerada de mel Llet amb mel Fruita Infusions Ceba baix del llit o menjar ceba crua Vaporitzador nasal Bany de baf Caramels Mantindre una alimentació sana Dormir i repòs Conyac amb llet Whisky Gàrgares amb bicarbonat Repòs i abrigar-se Cataplasma de mostassa

Cefalea i febre: Creem convenient explicar aquestes dos malalties a la vegada ja que molts dels remeis són comuns. A diferència de la resta de malalties, en la febre i la cefalea destaca l’ús dels fàrmacs com a principal remei. No obstant això trobem també gran quantitat de persones que tot i sabent que els fàrmacs són més efectius prefereixen evitar-los. Entre la gent que evita l’ús dels fàrmacs predomina l’ utilització de tècniques passives com poden ser el repòs a una habitació sense llum i soroll. Altre remei implicat per a combatre el mal de cap i la febre és l’ utilització de tovallons humits al front. Aquest remei es sap que és efectiu ja que ajuda a baixar la temperatura corporal perifèrica. Diem que és efectiu ja que empíricament s’ha comprovat el seu efecte positiu, encara que no es disposa de suficient evidència científica per a corroborar-ho al 100%. Altra variant d’aquest remei és l’ utilització d’un drap mullat amb alcohol lligat al front. Per últim destacar un remei que ens ha resultat un tant curiós. Una de les persones entrevistades ens va dir que el millor remei per al maldecap és pressionar un punt mitjà del cap fermament durant uns segons. Aquest procés es repetiria tres vegades i si no resulta efectiu es recorreria als fàrmacs. 59


Aquest es un punt utilitzat a l’acupuntura per a regular les energies, per tant aquest remei pot augmentar el nombre d’endorfines circulants. -

Fàrmac Gitar-se Airejar-se: o Córrer, ficar-se a fer altra cosa o Rentar-se la cara o Dutxar-se o Tovallons humits o Banyar-se la cara

-

Dutxar-se Repòs Beure aigua Llet amb mel Banys de baf Taronja i suplements amb vitaminaC Seguir les recomanacions mèdiques Pressionar el cap Fregar-se el pit amb aiguarràs (Trementina) Ficar-se un drap amb alcohol lligat al front

Cremades:

Destaquem la utilització de l’oli de Pericó i l’aloe vera per a remeiar les cremades. El Pericó (Hypericum Perforatum) o també anomenat popularment “pericot” és un remei típic de la Vall d’Uixò, utilitzat tant per a les cremades com per a altra classe de ferides. “Pericot”, és una paraula que no existeix ni en el diccionari de valencià ni en el de castellà. Tampoc en els manuals de taxonomia vegetal han donat raó d’aquest nom. No obstant, tradicionalment s’ha anomenat així durant un llarg període de temps. La majoria d’aquests remeis han estats transmesos generació rere generació, fins al punt que productes populars com l’aloe vera, ara s’han tornat un producte comercial, deixant de costat els seus orígens. El remei de l’aloe vera no sols és utilitzat al nostre territori ja que s’ha vist que també s’empra a altres indrets com a Mèxic o a la illa de Java. -

Pomades Pomada casolana Rentar-se la cremada amb aigua Aigua i gel Pasta de dents Aloe vera i olis (Olis com el d'oliva o Perico) 60


A més, com a segon annex, incloem un enllaç on trobem totes les entrevistes transcrites que hem realitzat (en total són 60) http://issuu.com/secgale/docs/entrevistes_grup_gal__/1?e=11899365/7781663

61

Grup galé remeis naturals front a diverses malalties comunes  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you