Page 1

11 DE SETEMBRE DE 1973. PINOCHET PERPETRA UN COP D’ESTAT DE A XILE La dictadura de Pinochet i la guerra freda

Fuera Pinochet, Democracia ahora en Chile! Conferencia Internacional de Solidaridad con la juventud y los estudiantes. [1973-1990]. World Federation of Democratic Youth. Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-718-N-1244

Descripció El document consisteix en un cartell anunciant una conferència internacional contra el cop d’estat que el militar Augusto Pinochet va perpetrar l’11 de setembre de 1973. El cop va donar pas a la dictadura que va desencadenar en una repressió contra el govern de Salvador Allende, del Partit Socialista Xilè (1933), llavors integrat en la coalició de forces d’esquerres Unión Popular (UP, 1969-1981).

1


En el cartell en paper i a color s’hi poden observar proclames en diferents idiomes, posant focus al rebuig de la dictadura de Pinochet i el suport a l’oposició juvenil i estudiantil. En el disseny s’observen dos perfils facials amb la bandera de Xile difuminada. La conferència va estar organitzada a càrrec de la World Federation of Democratic Youth (1945), es va celebrar a Florència i s’hauria produït durant els anys de la dictadura, entre 1973 i 1990. L’exemplar que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya pertany la Col·lecció de Cartells de Joventut, la qual es compon d’un seguit de cartells de campanyes dirigides als joves realitzades des d’institucions catalanes. Interès del document El document permet visualitzar l’abast internacional del conflicte a Xile. El cop i la dictadura que en va sortir no era aliena al context internacional. En aquell moment l’ordre mundial es trobava polaritzat pels bàndols de la guerra freda, amb el bloc capitalista, liderat pels Estats Units, i el bloc comunista, liderat per la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). És d’interès tenir en compte que els Estats Units van donar suport al cop d’estat de Pinochet, el qual va arrabassar del poder el govern de Salvador Allende, elegit democràticament. El cartell respon a la conferència internacional organitzada a Florència en suport d’un règim democràtic a Xile per part de la World Federation of Democratic Youth (1945). Aquesta és una organització juvenil reconeguda per l’Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU) que promou el socialisme, l’antiimperialisme, l’antifeixisme i l’entesa entre les joventuts del bloc capitalista i comunista. Per tant, amb el cartell respon a la dinàmica de polarització a la guerra freda. Context L’11 de setembre de 1973 l’exèrcit prenia Santiago de Xile. Salvador Allende, segons la versió oficial, se suïcidava després d’estar 5 hores atrinxerat al Palau de la Moneda, la seu del govern. Amb tot, les causes de la seva mort han estat objecte de controvèrsia, ja que també s’havia apuntat a que va morir assassinat. Així començava la dictadura que va apartar del poder al govern d’esquerres. El nou règim dictatorial va iniciar una forta repressió a l’oposició, la qual agrupava des del socialisme fins al comunisme. La dictadura va comportar la il·legalització dels partits d’esquerres que integraven la coalició al govern. Els diferents partits van seguir la seva activitat en l’exili, però cadascun fixant la seva estratègia. La repressió als opositors va comportar la violació de drets humans, 3.000 assassinats, 35.000 torturats, més de 1.000 desapareguts i 200.000 exiliats. 2


La posició dels Estats Units va ser significativa per tal de garantir la viabilitat del règim dictatorial de Pinochet. El govern xilè sorgit de les urnes, format per la coalició de forces socialistes i comunistes, era vist com una amenaça. Per aquesta raó el cop d’estat va comptar amb el suport del govern nord-americà. Aquest entramat s’ha de situar en el marc de l’Operació Còndor, orquestrada pels Estats Units i els règims titella de l’Amèrica del Sud alineats al bloc capitalista. L’objectiu d’aquesta operació era eliminar els opositors d’esquerres. En aquest sentit, alguns exiliats xilens que fugien de la dictadura de Pinochet van ser assassinats a l’estranger a causa dels operatius de l’Operació Còndor. En l’àmbit econòmic Pinochet va desenvolupar una estructuració neoliberal de l’economia. El 1980 es va aprovar una constitució votada en referèndum, la qual ha estat qüestionada des d’organismes internacionals per la seva manca de transparència i per frau. La dictadura va estar marcada per protestes contra el model econòmic basat en la privatització i la reducció de despeses socials. Tot i la crisi econòmica de 1982, a partir de 1985 es va donar un creixement econòmic, el qual contrasta amb els alts nivells de pobresa i desigualtat social que patia la població. La fi de la dictadura es va iniciar el 1988 i va finalitzar el 1990, quan Xile es va constituir en una república democràtica. El 1988 Pinochet va aprovar la celebració d’un referèndum per decidir el futur polític de l’estat. S’havia de votar si es volia seguir tenint a Pinochet al poder o no. La majoria va elegir donar pas a un estat democràtic. El desembre de 1989 van tenir lloc eleccions sota la tutela de la dictadura. L’11 de març Pinochet deixava el poder i el democratacristià Patricio Aylwin va assumir la presidència de la República de Xile, després de guanyar les eleccions sota la coalició Concentración de Partidos por la Democràcia (1988-2013). El canvi cap a la democràcia estaria tutelat per les restes de la dictadura, ja que Pinochet va seguir com a cap de les forces armades i com a senador vitalici fins al 1998. Aquell mateix any, durant un viatge a Londres, fou detingut per crims contra la humanitat per ordre de la justícia espanyola. Aquest fou alliberat el 2000 per motius de salut a instàncies del govern britànic. Després de ser retirada la seva immunitat parlamentària la justícia xilena va iniciar diferents processos judicials per crims contra la humanitat. Amb tot, el 2006 es produïa la seva mort restant una ordre de detenció i diferents processos pendents de resolució. Qüestions -

Perquè creus que va tenir rellevància internacional l’oposició a Pinochet? En quin bloc de la guerra freda s’alineava cada bàndol en el cas xilè? Que en saps del model polític, econòmic i social que defensava cadascun d’aquests? Coneixes d’altres tipus de repressions organitzades des de l’estat, siguin del passat o actuals? Quines semblances hi reconeixes?

3


Per continuar indagant Fonts arxivístiques Documents textuals -

Solidaritat amb la Campanya de la “Agrupación de familiares detenidos desaparecidos” i altres forces democràtiques de Xile. [1978-1980]. Fons de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Arxiu Nacional de Catalunya: ANC-1050-T-776.

Documents no textuals -

Reproducció d’una fotografia d’una entrevista entre Salvador Allende, president de Xile, i els representants de l’ambaixada de l’URSS. 1972. Fons Centro Español de Moscú (AGE). Arxiu Nacional de Catalunya: ANC1-555-N-3851.

Altres fonts Bibliografia BETHELL, Leslie (ed.). Historia de América Latina, vol. 12, Política y sociedad desde 1930. Barcelona: Crítica (1997).

4

Cop d'estat de Pinochet  

Material didàctic per treballar amb fonts a l'aula.

Cop d'estat de Pinochet  

Material didàctic per treballar amb fonts a l'aula.

Advertisement