Page 1

LA VIVÈNCIA DELS BOMBARDEGIS AERIS SOBRE CATALUNYA I BARCELONA DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939)


Nom alumne/a: Grup / Matèria: Data:

INTRODUCCIÓ A L'ACTIVITAT Un dels canvis més profunds i, amb conseqüències més dramàtiques, que van portar les guerres del segle XX, va ser la transformació de la població civil n un objectiu militar. Mentre que en les guerres del segle XIX el conflicte es resolia principalment en el front de batalla, i es guiava per un codi de lluita relativament definit, amb l’arribada del nou segle es varen fer cada vegada més comuns els bombardeigs aeris sobre pobles i ciutats, amb l’objectiu d’atemorir la població i minvar la moral dels enemics. Aquesta nova manera d’entendre la guerra es va estrenar en la Guerra Civil espanyola (1936-1939), amb el bombardeig sobre poblacions del País Basc i Catalunya per part de l’exèrcit sublevat, amb la col·laboració activa de les forces aèries de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. Entre 1937 i 1948, 137 localitats catalanes varen ser afectades pels bombardeigs aeris, entre les quals: Reus, Manresa, la Bisbal, Lleida, Granollers i Barcelona. En aquest context, una de les experiències més dramàtiques és la que es va viure a Barcelona on, entre un espai de 41 hores l’aviació italiana va desplegar 12 atacs massius en què es varen llençar 44 tones de bombes sobre la població civil. Així, Barcelona va esdevenir la primera gran ciutat europea en viure aquesta experiència traumàtica. Com varen viure els habitants de Barcelona y Catalunya l’experiència dels bombardeigs aeris? Com varen reaccionar les institucions republicanes i el conjunt de la població per fer front a aquesta amenaça?

1. INICIEM LA RECERCA A continuació es presenta un textos que et permetran contextualitzar els fets estudiats i uns documents d’arxiu que et facilitaran l’obtenció d’informació sobre diferents aspectes relacionats amb la vivència dels bombardeigs aeris sobre Catalunya durant la Guerra Civil. Analitza’ls detingudament, completa les fitxes d’anàlisi i lectura dels documents i després respon les preguntes. Al final de l’activitat, podràs escriure un text

2


2. LA VIVÈNCIA DELS BOMBARDEIGS AERIS SOBRE CATALUNYA I BARCELONA. ANALITZA FONTS SECUNDÀRIES. 2.1. Llegeix el text següent Catalunya va  ser  un  dels  territoris  més  castigats  per  l’acció  de  la  nova  tècnica  de  guerra  adoptada  per  l’aviació dels sublevats i es comptabilitzen un mínim de 7400 víctimes mortals, és a dir, el 70% del total de  les morts per atacs aeris del conjunt d’Espanya.  Entre el 13 de febrer de 1937 i el 24 de gener de 1939, Barcelona va patir 385 atacs per part de l’aviació  italiana  i,  en  menor  mesura,  alemanya  i  franquista.  180  atacs  varen  tenir  com  objectiu  el  seu  terme  municipal, amb un total de 1903 impactes de bombes de tot tipus. Els pitjors atacs però, varen tenir loc els  dies  16,  17  i  18  de  març,  amb  bombardeigs  sistemàtics  que  varen  produir  prop  de  700  víctimes  i  1.200  ferits. Varen caure 192 bombes que van deixar més de 170 edificis total o parcialment destruïts. La ciutat va  viure  un  infern  que  cap  altra  ciutat  europea  havia  experimentat  fins  aleshores:  els  bombardeigs  per  saturació, una nova tècnica que buscava el col∙lapse i l’enfonsament de la vida ciutadana en posar‐la davant  de situacions que no podien resoldre, com els edificis en flames que els bombers no podien apagar, o els  sanitaris  que  no  podien  rescatar  els  ferits.  La  ciutadania  quedava  així,  a  mercè  d’un  infern  que  semblava  que  mai  s’havia  d’acabar.  Si  el  nombre  de  morts  no  va  ser  més  alt  va  ser  per  l’obra  ingent  de  “defensa  passiva” que la pròpia ciutadania i les institucions republicanes havien aconseguit muntar des dels primers  bombardeigs de 1937  Especialment tràgic va ser el dia 17 de març, quan cinc avions Savoia‐79 varen descarregar 8 bombes de 250  kgs, 100 bombes 100 kgs. I 12 bombes incendiàries de 20 kgs. Sobre la ciutat.  En l’encreuament de la Gran Via amb el carrer de Balmes, un dels projectils va impactar contra un camió  carregat amb explosius i va provocar una terrible explosió i una columna de foc que va desconcertar fins i  tot als pilots italians. L’explosió va ser enorme, l’encreuament de carrers va quedar compeltament arrasssat  i el nombre de víctimes va ser molt elevat (bona part del miler de morts enregistrats durant aquests tres  dies de març). Va deixar un cràter a la zona i va afectar un autobús ple de gent.  A tota Catalunya, l’assetjament dels bombardeigs durant la Guerra Civil va afectar uns 140 municipis amb  un balanç aproximat de 4.730 morts.  Destaquen especialment per la seva crueltat els de Reus, Manresa, La  Bisbal,  Lleida  o  Granollers.  En  el  cas  de  Granollers,  l’episodi  més  dramàtic  va  tenir  lloc  el  31  de  maig  de  1938,  dia  de  mercat,  en  què  varen  morir  un  mínim  de  224  persones  en  pocs  minuts,  en  un  atac  directe  contra la població civil.  L’experiència d’aquest nou tipus de guerra que tenia entre els seus objectius l’enfonsament de la moral de  la  població  civil,  havia  estat  fins  aleshores  desconegut.  La  vida  ciutadana  va  reaccionar  de  manera  plural  davant la nova cara del horror que estava vivint i varen cercar la manera d’integrar‐lo. Era una guerra nova,  una  experiència  nova,  i  les  reaccions  inicials  varen  ser  múltiples,  però  aquella  societat  va  metabolitzar  el  sentit d’aquesta guerra i el va integrar.  Text editat a partir de la información que es troba a http://www.barcelonabombardejada.cat, lloc web impulsat por la Direcció General de la Memòrìa Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

2.2. Elabora la fitxa de la lectura Procediments per a realitzar la fitxa de la lectura Enllaç a la fitxa

3


3. LA VIVÈNCIA DELS BOMBARDEIGS AERIS SOBRE CATALUNYA I BARCELONA. ANALITZA DOCUMENTS D'ARXIU. 3.1. Doc. 1

“Notícia del bombardeig de Granollers del 31 de maig de 1938 publicada a La Vanguàrdia.” 1 de juny de 1938. ANC- Col·lecció “La Vanguardia” Codi doc. 2969

3.1.1.Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa 3.1.2. Analitza el document •

Cóm es caracteritza l’objectiu dels bombardeigs?

¿Quina informació aporten les notícies en aquest sentit?

Quina referència es fa a la reacció de les autoritats i de la població de Granollers en front dels bombardeigs?

4


3.2. Doc. 2

Ciutadans caminant davant d'aparadors amb els seus vidres segellats amb cinta, a Barcelona. [novembre de 1937 – gener de 1937] Autor desconegut ANC- Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) Codi doc. 3276 3.2.1. Elabora la fitxa d'observació del document Procediments per a realitzar la fitxa Enllaç a la fitxa •

Quina idea projecta aquesta fotografia sobre la vida quotidiana a la ciutat de Barcelona en l’època dels bombardeigs?

3.3. Doc. 3

Anotació de l’alumna Teresa Font al Quadern dels alumnes del Grup Escolar Joan Ferrer i Guàrdia, Granollers. 1938 ANC- Fons Joan Triadú i Font.Codi doc. 2970 3.3.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa

5


3.3.2. Analitza el document •

Quina informació t’aporta la redacció de la Teresa sobre com varen viure ella i el seu entorn l’experiència dels bombardeigs?

3.4. Doc. 4

Carta de Maria Romagosa a Ramon Castells, on es descriu un combat aeri sobre Barcelona. 5 de desembre de 1938 ANC- FONS Col·lecció documental de la Guerra Civil espanyola. Codi doc. 2718 3.4.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa

6


4. LA REACCIÓ DE LES INSTITUCIONS REPUBLICANES I DE LA POBLACIÓ. ANALITZA DOCUMENTS D'ARXIU. A continuació es presenta un text breu de contextualització i uns documents d’arxiu que t’aportaran informació sobre la manera com les institucions republicanes i la població varen fer front als bombardegis aeris. Analitza’ls detingudament i després respon les preguntes. 4.1. Llegeix el text següent Davant de l’amenaça latent de possibles bombardeigs sobre la ciutat, al setembre de 1936 l’Ajuntament de Barcelona va  crear  un  primer  “Server  de  Defensa  Passiva  Antiaeri”  amb  l’objectiu  de  difondre  a  través  de  conferències,  xerrades,  emissions  radiofòniques,  fulls  volanders  i  cartells,  com  actuar  davant  d’un  atac  aeri.  Concient  de  la  importància  de  la  implicació  de  la  població,  va  cercar  la  complicitat  de  vigilants,  cases  de  socors,  farmàcies  i  inspectors  de  zona,  amb  la  finalitat de construir una àmplia xarxa que s’havia d’activar en cas de perill. Al  mateix temps,  es preparaven defenses  antiaèries, s’activaven les sirenes i les alarmes que havien d’avisar a la ciutadania i s’instal∙laven refelctors potents que  havien  de  detectar  els  vols  nocturns  de  l’aviació  italiana.  A  més,  l’Ajuntament  de  Barcelona,  va  destinar  importants  partides pressupostàries per construir els primers refugis i per habilitar els túnels del metro de la ciutat, on la població es  pogués protegir  Posteriorment, al juny de 1937, la Generalitat de Catalunya, aprofitant en gran part l’experiència ja desplegada abans pel  mateix ajuntament de Barcelona, va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, dins de la qual s’integraria la Junta  de Defensa Passiva de Barcelona.  L’organització massiva de la ciutadania es va sumar a aquest esforç de la ciutadania. En aquest context, la xarxa de refugis  antiaeris  creada  a  Barcelona  al  llarg  de  la  Guerra  civil  va  representar  la  resposta  específica  de  la  ciutat  contra  la  nova  forma  d’agressió  que  estava  patint.  En  realitat,  aquesta  va  ser  la  gran  obra  de  la  població,  en  col∙laboració  amb  les  institucions.   L’organització  de  la  construcció  dels  refugis  normalment  s’articulava  a  partir  del  teixit  associatiu  previ  a  cadascun  dels  barris. Una comissió de festes o una associació de veïns podia convertir‐se ràpidament en una junta o comissió per a la  construcció de refugis o assumir‐ne la construcció. Una assemblea de veïns establia els criteris generals que s0’haurien  d’aplicar  en  els  treballs  col∙lectius  i,  una  vegada  establerts,  s’iniciava  l’obra  amb  la  participació  majoritària  de  dones,  infants i persones grans, que extreien el material de les llambordes aixecats per fer front a la sublevació militar de l’estiu  del  36,  de  les  esglésies  i  convents  cremats  i  de  les  mateixes  cases  enderrocades  per  les  bombes  enemigues.  L’obra  es  realitzava  sota  l’assessorament  d’un  tècnic  municipal  i  rebia  subvencions  econòmiques  segons  les  possibilitats  de  la  pr`oìa Junta de Defensa Passiva de la ciutat.  Una vegada acabada la construcció, la pròpia organització col∙lectiva que l’havia fet possible establia les formes d’accés  ordenat al refugi –per criteri d’edat i gènere‐ quins eren els veïns que el podien utilitzar de manera habitual –tenint en  compte que l’accés també havia de quedar obert per a aqeulles persones que es trobessin en trànsit en el moment del  bombardeig‐ els encarregats de mantenir l’ordre i el manteniment dels refugis i els usos i costums que calia adoptar en el  comportament dins del refugi.  Sota aquest esquema, es varen construir 1300 refugis antiaeris a Barcelona i 900 a la resta de Catalunya  Text editat a partir de la información que es troba a  http://www.barcelonabombardejada.cat,  lloc web impulsat per la Direcció General de la  Memòrìa Democràtica de la Generalitat de Catalunya.  

4.1.1. Elabora la fitxa de la lectura Enllaç a la fitxa

7


4.2. Document 5

Woor Hacks, "Preveníos contra los bombardeos y los gases". Barcelona, Imp. C.A.M. empresa colectivizada.[1936] ANC- Fons Col·lecció Pau Mercadé. Codi doc 2971

4.2.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa 4.2.2. Analitza el document •

Tenint en compte que aquesta publicació és anterior a la data dels bombardeigs sobre Catalunya i Barcelona. Quina informació t’aporta sobre les inquietuds de la població en relació a possibles atacs aeris?

En el text es fan unes recomanacions davant d’una senyal d’alarma. Què destacaries sobre les mesures de seguretat i convivència a l’interior dels refugis?

8


4.3. Document 6

Memòria descriptiva del plànol número 3 correspondent al projecte de refugis antiaeris a la fàbrica “0” de la Subsecretaría de Armamento del Ministerio de Defensa nacional.8 de febrer de 1938. ANC- Fons La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A.Codi doc. 2719

4.3.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa 4.3.2. Analitza el document •

Com es justifica en el text la necessitat de nous refugis?

Quines són les dificultats i els problemes que s’assenyalen en relació a la idoneïtat dels refugis construïts?

Observa el plànol del refugi projectat i assenyala els aspectes que et cridin l’atenció.

9


4.4. Document 7

Junta de Defensa Passiva de Catalunya. “Informes diaris elaborats per la Secretaria Tècnica d'Informació i Enllaços sobre bombardeigs, alarmes i defensa antiaèria en diversos punts de Catalunya.” 1937 / 1938 ANC- Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Cod doc. 2720 y 3274 4.4.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa de document de text Enllaç a la fitxa de document d’imatge 4.4.2. Analitza el document •

Què destacaries de la informació reunida en el mapa i en la fitxa??

Amb quina finalitat creus que ha sistematitzat aquesta informació la Junta de Defensa Passiva de Catalunya?

.

Ficha de identificación y descripción del documento.

10


4.5. Document 8

Dones a un refugi de guerra antiaeri. [setembredesembre, 1938] ANC- Fons Brangulí (fotògrafs). Codi doc. 2719 4.5.1. Elabora la fitxa d'observació del document Enllaç a la fitxa 4.5.2. Analitza el document •

Quin missatge dels refugis antiaeris projecta aquesta imatge?

Has sentit parlar darrerament d’alguna situació en què s’hagi bombardejat a població civil?

Quina és la teva opinió sobre la utilització del bombardeig sobre la població civil com estratègia militar?

11


5. CONCLUSIONS •

Relaciona la informació que has obtingut a partir d’aquestes activitats i Elabora un text descrivint la vivència dels bombardeigs per part dels habitants de Barcelona i Catalunya. En redactar-lo, mira de tenir en compte les diferents perspectives de la premsa, les institucions i la ciutadania, i destaca els aspectes que més t’hagin cridat l’atenció.

12


6. AMPLIACIÓ L’experiència dels bombardeigs sobre Catalunya i Barcelona, així com també sobre d’altres indrets fora de Catalunya, durant la Guerra Civil, està molt documentada, la qual cosa et permetrà localitzar tant fonts secundàries com primàries per tal de: •

Realitzar una indagació sobre algun aspecte que hagi despertat el teu interès en el desenvolupament d’aquesta activitat; per exemple, la consideració de la població civil com un objectiu militar, les vivències personals dels bombardeigs, els bombardeigs aeris sobre altres llocs d’Espanya, o la posterior utilització d’aquesta tàctica militar a la resta del món.

A continuació et suggerim un conjunt de fonts que et poden ser útils •

CAMPILLO, Maria (2008). Quan plovien bombes : textos literaris catalans sobre els bombardeigs de Barcelona . Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació, Universitat de Barcelona

PUJADÓ, Judith (1998). Oblits de rereguarda : els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939. Abadia de Montserrat. Col·lecció Biblioteca Serra d’Or, 211.

GARAY, Jesús (2008). “Mirant al cel”. llargmetratge de ficció documental. 83 minuts. Massa D'Or produccions.

http://www.barcelonabombardejada.cat. Página desenvolupada per la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la conmemoració dels seixanta anys dels bombardeigs sobre Catalunya durant la Guerra Civil

www.biografiadiunabomba.it. Portal d’informació multimèdia sobre els buscadors de mines i dels atacs aeris soferts per ciutats de tot el món

www.bombardejosdegranollers.info Portal d’informació multimèdia sobre el bombardeigs que va patir la ciutat de Granollers durant la Guerra Civil.

www.guiamanresa.com/bombardeigs Portal dedicat a oferir informació sobre els bombardeigs franquistes a Manresa i a recuperar els noms i les històries de les persones que hi varen morir.

13


Imatge de la portada : Edificis destruïts per un bombardeig. Barcelona, Gran Via cantonada Balmes, 1938. Foto: Brangulí ANC - Fons Brangulí (fotògrafs)

Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya Autor: Renato Gazmuri Stein 2011

14

BOMBARDEIGS  

education, archives

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you