Page 1

“LA DOUCE INNOCENCE, MON PLUS GRAN TRÉSOR”

Sònia Corominas i Codina Llenguatges de l'art 2010-2011


Le diable cohabite avec les saints et les saints avec le démon, le familier avec l'étrange. Quoique rejetée, une certaine nostalgie parfois nous assaille, la sensation d'appartenir à un autre temps.

Quel fabuleux spectacle!

ANNETTE MESSAGER


ÌNDEX 1. Introducció........................................................................1 2. Annette Messager artista contemporània.........................2 3. Obres de l'artista...............................................................4 4. Messager juga amb el joc de les seves instal·lacions......6 5. Materials...........................................................................8 6. La matança del porc.........................................................9 7. La meva peça amb relació Annette Messager...............10 8. Conclusió........................................................................11 9. Bibliografia......................................................................12


1- Introducció A trets generals parlaré de la vida d'Annette Messager i d'algunes de les obres més representatives al llarg de la seva carrera, tot i que actualment té en marxa dues exposicions més, que es presenten d'allò més bé. En especial m'agradaria fer esment del joc que provoca Annette Messager en les seves instal·lacions, la interactivitat que hi ha entre peça i espectador, les reflexions que provoca, tot i que ella sempre declara que les seves obres no tenen cap informació addicional, però causen en l'espectador una reflexió personal. En aquest monogràfic personalitzat d'Annette Messager introduiré el meu treball personal sobre la matança del porc, que es base en la memòria de la meva família Codina- Vila. L'obra de la matança del porc juga amb l'espectador amb la seva sensibilitat i valentia. M'interessa la relació entre la matança del porc amb Annette Messager perquè he treballat aquest projecte amb moltes de les característiques que utilitza, i sobretot perquè he aconseguit provocar aquest joc entre l'observador i la peça; la sensació de poder però no voler, es crea un sentiment contradictori. També m'he documentat sobre altres artistes com Patricia Weller i Joana Vasconcelos que treballen amb materials tous: ganxet, punt, etc.


2- Annette Messager artista contemporània Annette Messager va néixer l’any 1943 a Burke- Sur-Mer a França. Al 1962-1966 va estudiar a l’Escola Nacional Superior de Artes Decorativas a París. Al 1961 va guanyar el Premi Internacional de Competència patrocinat per Kodak i més endavant al 1964 se’n va a Àsia, visitant: Hong Kong, Japó, Filipines, Cambotja, l'Índia i Israel, llavors l’any següent a: Nepal, Ceilán i poc desprès a EUA. Al maig del 68 atura els seus estudis perquè dedicava més temps i ganes als museus i cinemes que no pas anant a classe, a la vegada es guanyava la vida venen alguna peça de roba que ella mateixa havia confeccionat. Al 1973 va fer la primera exhibició individual a Städtische Galerie a Munich. Annette Messager juntament amb Boltansky i Le Gac van passar a ser els principals artistes moderns de l'època. Ella admirava a Dubuffet i Levi Strauss. Actualment treballa a Malakoff (França) i està preparant dues exposicions una a Varsovià i l'altre a Moscou. Messager té l'esperit d'una petita aranya casolana. Es inofensiva, però els seus entramats tenen la virtut de vestir-ho tot amb un aire inquietant. Com la peça “Penetración” de 1993-94 amb clares connotacions sexuals. És una instal·lació que a mesura que ens introduïm a la sala l'espectador va descobrint les formes que penjant del sostre, són les entranyes d'un cos mutilat per l'interior. La fragmentació apareix en totes les seves obres, mai hi haurà una instal·lació amb una peça única perquè no obtindrà el valor que tenen tots conjuntament; unides formen un tot. “Los peluches descosidos y abiertos en canal son seres monstruosos, de alguna manera recuerdan también a los abrigos de piel hechos con cadáveres de animales..”, reflexiona “hay algo de monstruoso a la vida cotidiana, como


cuando pisas un zapato en la oscuridad. Son pequeñas agresiones y sucesos desdichados que nos marcan con su misterio” “Hacer arte es tomar posesión de una vida que no se llega a vivir” Quan intenta crear procura oblidar per complert, ser neutra, oblidar-ho tot al mateix temps que intenta trobar-se a si mateixa; deixa que les coses flueixin que surtin pel seu propi peu. Messager va ser anomenada com a Messager col·leccionista, Messager falsificadora, Messager artista, Messager amant, Messager una dona practica, Messager fotògrafa, teixidora, mentidera, etc. Una dona que explorava qualsevol mitjà que li servis per expressar-se, sobretot amb elements que estiguessin més al seu abast o que hagués trobat pel carrer, tot era utilitari i no

importava

la

seva

procedència. Les seves peces no portaven cap missatge en especial, era una reflexió que generaven les pròpies obres per veure la naturalitat dels nostres desitjos sense importar que poguessin ser ocults o censurables per la societat. Una manera d'apropar l'obra a l'espectador segons la seva percepció, i acceptarla o no i influenciar en ell/a segons l'estat anímic. Tot per tal d'aconseguir l'experimentació de l'espectador adoptant nous rols actius i deixant de ser un observador passiu i immutable.


3- Obres de l'artista Les parts del cos es repeteixen al llarg de la seva trajectòria artística, com passa a l’obra “Mes trophées”. Una sèrie d’intervencions en fotogràfia en les quals dibuixa imatges per presentar el cos com un paisatge d’emocions gravades i que es refereixen a la consciència fragmentada del cos. La fotografia es utilitzada de forma tridimensional, va començar tirant fotos en una època en que estava discriminada envers la pintura i que Messager associava amb la situació de menyspreu que rebia la dona. El muntatge de les imatges era com crear un trencaclosques La galeria Germain li va encarregar un treball al 1971-1972 sota el lema: Les Pensionnaires. És una de les peces més conegudes de Messager, la sorpresa de veure aus dissecades vestides amb llana i algunes amb el cap substituït pel d’un ninot. Messager crea híbrids meitat animal meitat ninots; mutacions d'éssers vius que han quedat aturats pel temps però que mantenen les mateixes propietats. “Los animales disecados viven una existencia detenida, como las fotografías”“se intenta darles un gesto viviente, pero están más muertos que nadie, como las momias” Eren elements que recordaven la seva infantesa a la costa francesa de BurkeSur Mer. En aquesta època l’artista se sentia atreta pels malalts de l'hospital de qui admirava la seva alegria envers la vida, tot i les contradiccions que els deparava el futur. "El cuerpo humano y la enfermedad la cautivan y pudieran ser el origen de su introspección sin perjuicios sobre la naturaleza emocional del ser humano, destacando el delicado cuidado del aspecto luminoso y sombrío de nuestros deseos, la ternura y la transgresión, el temor y la serenidad, para mostrarnos que es posible vivir con placer todas nuestras experiencias como seres humanos" Messager.


Fascinada pel Pinotxo, un personatge universal; la curiositat que sentia per un petit tros de fusta es convertís en humà, sobretot per l’escultor que el va crear de fusta i va resultar tenir vida, un petit ésser que era una mica dolent, va tenir males companyies però tenia unes ganes de viatjar i de veure món irresistibles. Ella si sentia molt identificada perquè una de les seves grans passions es viatger, perquè de fet qui vol treballar en una oficina quan pot viure i experimentar milers d’aventures per tot el món. Per aquests motius va fer la instal·lació anomenada Casino. Aquesta obra va guanyar el Lleó d'Or. La recreació de les entranyes de la balena consistia en una ona de tela vermella i mascaràs que descendien en una habitació a mitja llum. Era una reflexió sobre la condició d'estar viu i la por a la innocència. Entre els anys 2001 i 2002 va fer la peça Articué- Desarticulé, la va començar a fer quan estava a Europa durant l’època de les vaques boges. Tothom estava horroritzat per aquest tema i creia que tot el que menjaven eren coses dolentes. A tots els diaris i revistes hi havien les fotos d’aquelles vaques sacrificades per estar contaminades, això li feia recordar a les víctimes de les guerres. “Vaig fer un cercle amb vaques mortes al terra, com un carnaval; un carnaval on encara estàvem vius i intentàvem ballar una dansa macabra, on encara teníem la possibilitat de moure’ns” Articulé- Desarticulé va ser presentat a la Documenta XI. Una barreja d'humans i animals; amb aquesta projecte Messager volia provocar una nova consciencia sobre la relació entre el nostre cos i els éssers vius amb qui compartim el món. "No quiero imponer nada a los espectadores -mi historia, mi intimidad, mis pensamientos, mis cuentos- pero querría que esto se impusiera. Uno quiere ser de su tiempo, ser contemporáneo, pero también que esto supere al momento..."


5- Material Messager vol recuperar la infància perduda a través dels ninots, les fotografies, els escrits, fa vudú i al mateix temps l'exorcitza. “Creo que el arte es una suplantación. Esto quiere decir que actuó como una niña para suplantar a una mujer que envejece. Cuanto más se acerca uno a la muerte, más quiere uno burlarse de ella, !apropiándosela!” La llana és un dels materials més recurrents de l'artista que li serveix per qualsevol tipus d'obra perquè tan es desfila com es pot teixir, la llana té moltes propietats i Messager les sap aprofitar, la llana que havia servit per escalfar els nostres cossos, havia protegit els nostres òrgans, la nostra pell: es deformava i es convertia en una reixa de vasos sanguinis, venes, arteries que cobreixen i uneixen els fragments anatòmics del dibuix creant un mapa circulatori com si ella mateixa fos una doctora forense. Al llarg de la seva vida ha anat acumulant objectes domèstics: papers, revistes, teles, juguets, roba, llapisos, plats... per mostrar l’horror quotidià que ens envolta dia a dia. És capàs de convertir un innocent conta de fades en un episodi espantós “són les meves petites coses de casa. Objectes insignificants que entren en diàleg entre ells i expliquen la seva historia” "Jugo amb els teixits i retalls, amb imatges de trossos de cossos que a vegades resulten ser violentes; els colors dels materials també compten, perquè a vegades els tons pastel afilen un missatge com si fossin ganivets” explicava Messager en una entrevista.


4- Messager juga amb el joc de les seves instal·lacions Una de les idees que trobo més interessant en el procés de creació d'Annette Messager és el joc que produeix la instal·lació d'una obra. Són peces molt participatives i dinàmiques on l'espectador té molta importància, amb el joc que es crea. En una sola instal·lació podem trobar sis tipus diferents de joc segons l'espectador que visita l'obra: •

El joc de destresa i habilitat: té una dinàmica de creació i destrucció: copia, repeteix, enganxa, torna a fer, canvia l'ordre de les coses, fàbrica aberracions i monstres, són activitats necessàries i compulsives que doten l'home de llibertat per trobar noves formes de construir el seu nom.

El joc de rols: implica sortir de nosaltres mateixos i reeinvertar una nova personalitat.

Projectar

un

rol

inaccessible,

representar

un

tipus

d'escapada, necessari si volem alterar la nostra relació amb el món. •

Jugar a espantar a un mateix, dins d'un món de meravelles i fantasies provocar suspens i por.

Jocs prohibits: la transgressió apareix en l'obra de Messager com un poder de fascinació i repulsió, ambigüitat amb el que es animat i inanimat, lo mort i lo viu.

Un joc de paraules: les paraules són com cossos. Ella reactiva les possibilitats de l'ús de la paraula: paraules que nombren, apropien, menteixen, desepcionen, exageren...

Ja no jugo?: entra en la realitat i lo sagrat. Llibertat de moviment.

L'espectador generalment sol ser participatiu en els projectes de Messager, s'introdueixen dins d'una aventura, xoquen contra els objectes, els toquen, els oloren... d'aquesta matera el mateix interpret juga amb el jocs de Messager. Sempre hi ha un element predominant encara que no ressalti més que els altres, però hi es i en molts dels casos és la forma del cor com una bomba, a on


comença la circulació de tot el nostre cos, l'espectador el posa en moviment, per això es l'òrgan més representat, el que ella més dibuixa. El fet que les instal·lacions de Messager siguin com un joc remunten a l'espectador adult a retrobar-se amb la seva infantesa probablement oblidada a tornar a jugar, a no pensar en res i passar-s'ho bé, tot i que la informació que sorgeix d'aquestes obres té aquesta part d'efecte, d'infantesa, d'una cosa tendre però amb un significat totalment sinistre, perillós, esgarrifant, crea una agonia que queda reduïda amb el tractament dels materials tous, que converteixen aquests òrgans, venes... més propers, són amigables com uns dibuixos animats que tracten del cos humà. Al mateix temps Messager obria peluixos, els buidava; les pells les tensava i els lligava a la paret on adquirien unes formes simètriques molt curioses, com en un calidoscopi, cada vegada que obra un nou ninot té la grata sensació de descobrir un tresor com un nen amb un regal nou. “Es en el juego y sólo en el juego donde el individuo, niño o adulto, puede ser creativo y usar toda su personalidad, y es sólo en ser creativo que el individuo se encuentra a sí mismo” Donald W. Winnicott


7. La matança del porc. A casa meu de tota la vida havia vist matar el porc, aquell animal que em treia el cap pels abeuradors mentre jo li donava aglans que havia anat a recollir, allà tancats si que mi apropava, ara bé quan sortien de la cort jo fugia a d'alt la casa; mai he sigut gaire amant dels animals. Amb el pas dels anys, la vellesa del meu avi i les prohibicions sanitàries van provocar que deixéssim de criar porcs. Les corts van quedar ven abandonades, fosques, amb aquella olor de mamífer que s'havia incrustat a les parets, a vegades i guardàvem algun trasto ho hi tancàvem els ànecs, però de moment no han tornat a servir pel que realment eren. Aquelles corts, els porcs que hi habitaven constituïen la historia de la meva família, el treball en equip, la unió, la festa, l'aventura, en definitiva, una experiència familiar que ens unia en un dia en concret quan el temps era més fred que no pas calorós i no hi havia ningú a qui no li correspongues una feina, tot era moviment i un gran tiberi aven fet. Però també calia mirar-se l'altre banda de la situació, estàvem envoltats de sang, fetge, tripes i uns crits d'un animal innocent, esgarrifat perquè sabia que quan sortís de la cort no hi tornaria a entrar mai més. Aquesta obra es una memòria, la memòria de la meva família. A la memòria de Can Ginyola: La matança del porc. Amb aquesta peça he intentat plasmar la delicadesa, la quietud, el silenci... mitjançant els materials tous. La construcció d'un porc de ganxet omplert amb espuma tova de coixins, com un ninot de peluix, dòcil, amigable, carinyós, per posar-se al llit abans d'anar a dormir.

Però ara ve aquest doble joc, quan

col·loco aquest porquet dòcil al costat de ganivets, palanganes, l'olla d'escaldar, la trituradora, el ganxo... canvia totalment el seu significat, ara si que ningú seria capàs de clavar-li un ganivet per assassinar-lo. Tot al contrari ara el rescateriem d'una mort segura.


6- La meva peça amb relació Annette Messager La meva visió infantil d’aleshores em farà recordar sempre que era un animal indefens i els grans el mataven. Jo veia aquell porc viu com qualsevol veu un peluix totalment, inofensiu, agradable... però

que

s'havia

de

matar

perquè

alimentava la família gairebé un any sencer. Annette

Messager

jugava

l'espectador i l'obra; matança

del

amb

jo en l'obra: la

porc

també

vull

fer

reaccionar a l'espectador. De manera intuïtiva mai col·locaríem un porc de peluix en un lloc ple d'objectes punxants,

agressius...

sinó

que

el

posaríem sobre el llit o el portaria una nena agafat com si fos un nino, però, perquè no feríem això amb un de veritat, per

que

no

el

protegiríem?

Els

espectadors haurien de sortir de la sala fent-se aquestes preguntes i reflexionant sobre el que han vist i experimentat; la gent de poble els i vindrien molts records i segurament nodririen l'obra amb aventures varies que haguessin passat, la resta d'espectadors quedaria esparverats no entendrien la situació i no creurien en la recreació dels fets amb el porc de peluix. Seguint els diferents jocs que representa Messager aquest es trobaria en el de jocs prohibits, és una transgressió, un poder de fascinació i repulsió, ambigüitat amb el que es animat i inanimat, lo mort i lo viu.


8- Conclusió Annette Messager es una professional dins el món de l'art, els pocs escrits que té són molt interessants i propers. En molts aspectes sento una gran afinitat per Messager ella diu que moltes de les seves obres no tenen cap significació en especial, que vol crear reaccions, fer que l'espectador sigui qui descobreixi, treballi i pugui relacionar l'obra amb aspectes de la vida diària, aquest fet també em passa en molts casos a mi, tinc la necessitat de fer coses, de construir, de dibuixar projectes sense una justificació prèvia, en les obres que he instal·lat gaudeixo més observant des de radera l'obra, com una ànima invisible que observa i apunta. Les reaccions dels espectadors són molt variades, hi ha qui amb una ullada ja l'ha vist, d'altres que voldrien tocar la peça però no gosen i d'altes més atrevits que tocaran, i aquests són els que més m'interessen, els que arrisquen per sentir, notar quina sensació té, saber si és tou o dur, si és cotó o llana, l'ànsia per saber, encara que el vigilant et doni un toc. Sóc una persona molt curiosa i m'agrada poder-ho remenar tot, experimentar, saber, conèixer... i les obres d'Annette Messager t'ho permeten no estas condicionat per una informació addicional et deixa conèixer l'obra per si sol, i entendre-la i sentir-la només a través de la pròpia experiència personal. Estic molt contenta amb el projecta la Matança del porc perquè he assolit l'objectiu fixat, de mica amb mica amb el ganxet vaig aconseguir anar creant forma, una orelleta, un peu... tot i que els meus companys no n'estaven del tot segurs que ho aconseguís, el muntatge amb els estris de la matança han provocat alguna rialla entre els meus pares i avis. Alhora de presentar-ho a la sala Àngel Ferran ha sigut tot un èxit i a això m'ha omplert de manera molt gratificant i em dona forces per seguir amb el ganxet i els projectes que encara han de sortir del calaix.


9- Bibliografia Llibres: Annette Messager. La procesión va por dentro. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía 1999. Articles: Annette Messager revela el horror cotidiano. Fietta Jarque- Madrid 10-02-1999 diario EL PAIS. (article) Reflexiones de Annette Messager. Annette Messager- Penetraciones. Ealar Wingate, Gagosian Gallery, Nueva York 1997. Entrevistes: Annette Messager per MARCO. (Youtube 5'56) Pàgines web: www.ambafrance-mx.org www.cero.blogspot.com www.scribd.com/doc/19598715/Annette-Messager www.issuu.com/museomarco/docs/annettemessager www.marco.org.mx

messager  

work sculture

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you