Issuu on Google+


1er


2on


3er


4t



Diari 1 d’abril: avui m’he llevat a las 6 del matí per anar a Barcelona. Jo no en vull anar, però la mare diu que allà serà molt millor per mi. 2 d‘abril: estem a l’avió. Estranyo als meus amics i no he arribat a Barcelona,espero que allà juguin a futbol. Crec que si, però no sé sí són molt bons com aquí a l’Argentina. 3 d’abril: hem arribat a Barcelona. Estic a terra, La mare m’ha dit que aquí es parla un tal catela o català no sé com es diu. 4 d’abril: primer dia de col·legi els nens m’han preguntat si m’agrada el futbol i les he dit que sí. Crec que són bons. Estranyaré caminar descalç, córrer quan plou, estranyaré el menjar. En general estranyaré molt el meu país.

Wiston Arcaya Contreras

5è A

Nauverso


Jo tinc un mòbil El meu mòbil per la nit, és molt divertit, perquè fa llums de colorins. I pel dia, em dóna molta alegria, perquè em canta una simfonia. Encara que hi ha vegades que pel matí fa tirurí tirurí, i em desperta quan estic dormint. A la pantalla, tinc la foto de un nen que balla. Que porta a la mà un diamant ben gran. Amb el meu mòbil puc fer fotos, als amics, als cotxes i a les motos. També puc escoltar música i jugar a més d’un joc, que no és poc. Sempre el cuidaré molt, perquè no se m’espatlli amb cap cop.

Daniel Hernández Uceda

5é A

s.r kitkat



Jo encara era petit i vaig trovar un bon amic. Amb tu passava moltes hores, Estimat mas Casanovas. Moltes coses he aprés I ningú m’ha ensenyat més. De petit tiràvem bombetes per Sant Joan I amb bicicletes anàvem rodat. Quan vam fer 6 anys, Vam anar al pati dels grans. Alla jugàvem a futbol i cada dia marcavem un Gol. El juaquin és el cuiner i fa el menja molt bé ens fa Canalons per Nadal i verdura tot l’any. L’aureli i la Yolanda amb molt d’esforç Ens an ensenseyat a fer tots el espors. El Dilluns fem gimnas I acavem ven agotats. Quan vam començar terce Les tutores ern la Pilar i la Marcé. La Consol la Silvia i el Sebastia ens an ensenyat a trevallar. Aqut any ens enirem Pero sempre us recordarem. Per el Mesenger ens parlarem I molts i molts “guinyos” ens enviarem. Uns dies abans de Sant Joan Farem una festa molt gran Un partit alumnes contre profesors Que guanyaran els millors.


Un rei i una reina amb el seu mantell Una princesa amb un bon calçat I un drac socarrimat

Quan va vindre el drac Thom li donava el seu remat Quan es van acabar els ramats Tots estaven esvarats

Un sorteig va decidir Que la princesa s’havia de cruspir El drac la princesa va agafar I ella va cridar

I de repente Sant Jordi va arribar I al drac va matar De la sang que a surtir En un Roser es va convertir


Sant Jordi una rosa vermella va agafar I a la princesa va donarla Princesa enamorada es va quedar I san Jordi es va tindre que anar

Marc marti 6A


La il·lusió de veure el Mar Hi havia una vegada un cérvol que es deia Tel. Un matí el seu avi li va explicar una història sobre el mar. A l 'acabar el conte li va dir: -

Avi, tu has vist el mar?

L’avi li va contestar: -

No però m’agradaria molt veure'l, ja anirem algun dia abans de que ja no estigui viu.

Va estar esperant 3 anys, a que anessin al mar, però no va ser possible. L’avi va morir. Al funeral van assistir: germans, cosins fills néts i per suposat en Tel. Quan ja era gran en Tel va decidir anar a viure a prop del mar. La gent li va recordar: -

Tel, vine a véuren’s algun dia.

En Tel va arribar al mar i va dir : - Això ho faig per mi i pel meu gran avi que no va poder arribar a veure’l.

Pol


La Llegenda De … Un dia de bon matí, Lluent un preciòs arc de Sant Martí, Va arribar un esser extrany al poble del meu amic Agustí. Els seus habitants atemorits, Al seu rei van acudir. El rei va decidir, Que la seva filla havia de morir. Era just, Ja que tots els seus veins Als seus fills havien d’oferir. Per sort, En l’últim moment, Va apareixer un valent cavaller. Quina sort! Van pensar tots a l’hora, Si no fos per ell hauriem mort. Finalment, el cavaller va matar al drac i el poble el va felicitar. La princesa tota emocionada, Es va donar conta que estava enamorada. El cavaller, al rei li va demanar la mà de la doncella i la princesa va aceptar encantada -Ohh quina maravilla. El casament es va celebrar dues setmanes després, i felinos per sempre van ser. Laura Ginés


FI.


SANT JORDI 2009