Issuu on Google+

Col.legi Sant Vicenç de Paül de Manacor

Nuria Espinosa Artigues. Curs 3r 1 Revista anual. Núm. 3/ any 2011 1


EDITORIAL Enguany l’editorial de la revista està dirigida principalment a pares i professorat, ja que el tema que tracta es centra en les noves tecnologies i de com aquestes han canviat el món que coneixem i com no també al món educatiu. Les TIC són les noves tecnologies de la informació i de la comunicació que han aparegut a les nostres vides i deim que han “aparegut” perquè per a nosaltres, que hem ben passat la barrera dels trenta, ens resulten novedoses, i ens hem hagut d’adaptar a elles. Però no podem oblidar que els nostres alumnes han nascut ja dins aquesta emergent societat de la informació sustentada per l’ús generalitzat de les potents i versàtils tecnologies de la informació i comunicació. Un fet que ha produït canvis importants que afecten a tots els àmbits de l’activitat humana. Els seus efectes es manifesten en gairebé totes les activitats laborals i com no també a dins el món educatiu, on tot ha de ser revisat. No podem deixar de banda el fet de què els joves estan creant un món virtual on tot hi té cabuda, des de la recerca d’informació, en una enciclopèdia virtual fins a les seves relacions socials, passant per totes aquelles pàgines web on hi poden trobar qualsevol tipus d’entreteniment i d’informació, com per exemple youtube. Però no tan sols les consulten, també hi participen penjant-hi informació sobre el seu món real. Així, és fàcil entendre que pels joves les TIC són mitjans per a l’aprenentatge, un aprenentatge que cada cop més realitzen fora dels centres educatius desenvolupant noves habilitats i capacitats a les quals pares i professorat ens hem de posar al dia. Però aquestes eines tenen un perill molt

2

important i és que aquest aprenentatge que realitzen els joves pugui ser problemàtic ja que reben tanta informació en un sol dia que no la contrasten i molt manco la procesen, això fa que es quedin amb idees simplificades, fragmentades i globalitzades sobre la realitat. Per tant, un dels reptes que tenim les institucions educatives consisteix en integrar les aportacions d’aquests poderosos canals formatius en els processos d’ensenyança i aprenentatge, facilitant als estudiants l’estructuració i valoració crítica d’aquests coneixements dispersos que obtenen a través dels “mass media”. Des de l’escola volem que els nostres alumnes treballin amb aquestes eines perquè els desperta l’interès i la motivació. A més a més desenvolupa la seva iniciativa personal, i hi ha millor comunicació entre professors i alumnes ja que xerram utilitzant el mateix codi. Però aquest fet també exigeix una formació continua per part del professorat i un canvi en el currículum on es treballi una alfabetització digital bàsica i diversos continguts sobre la recerca i selecció de la informació que troben els alumnes dins Internet, l’anàlisi crític, la resolució de problemes, l’adaptació al canvi, tot amb una actitud innovadora. Per tot això, la nostra escola va canviant, la seva metodologia adequant les novetats tecnològiques a la pràctica diària a dins les aules, ja que des d’aquest any, disposam de pissarres digitals i ordinadors pels alumnes del 3r cicle de primària amb la perspectiva d’esser ampliat pel proper curs al 1r cicle de Secundària. A més tots el professorat seguim una formació continua per posar-nos al dia amb aquests nous mitjans de coneixement.


ÍNDEX 04___3 ANYS . JOAN MIRÓ 08___4 ANYS . LA GRANJA 11__________ . EXCURSIÓ AL RANXO SES ROQUES 13___5 ANYS . LA GIRAFA 18___1r PRIMÀRIA . ANAM D’EXCURSIÓ 22___2n PRIMÀRIA . L’ARRELET, EL FLORINDO I EL PLACINER 24___3r PRIMÀRIA . ACUDITS 26___4t PRIMÀRIA . EMBARBUSSAMENTS 27___5è PRIMÀRIA . EL PALAU DE L’ALMUDAINA 31___6è PRIMÀRIA . VIATGE D’ESTUDIS A BARCELONA 34___1r ESO . ENTREVISTA A AARON EVANS 37__________. ENQUESTA ORDINADOR VS TELEVISOR 41___2n ESO . US RECOMANAM 42__________ . ALGUNS TREBALLS D’ARTESANIA 44___3r ESO . ELS ERIÇONS 46__________. EL CRANC PELUT 48__________. ALGUNS DELS NOSTRES DIBUIXOS 56___4t ESO . VIATGE A PARIS 60_________ . EL GUERNICA

3


PROJECTE JOAN MIRÓ Durant el primer trimestre, hem conegut i treballat al pintor Joan Miró. Ha estat un artista que ens ha engrescat molt i del qual hem après moltes coses tant de la seva obra com de la seva vida El primer que vam fer va ser recopilar informació i imatges per crear el nostre RACÓ DE JOAN MIRÓ Després hem estat fent una sessió setmanal on hem treballat diferents obres i tècniques de l’artista català. * Primera sessió: Després d’observar els diferents elements mironians: estrelles, cercles, ratlles, ulls... Els reproduïm mitjançant els colors preferits de Joan Miró: vermell, blau, verd, groc i negre. * Segona sessió: Observam una foto de Joan Miró i en parlam. Després feim un retrat del pintor amb cera blana de color negre.

3 ANYS

* Tercera Sessió: L’OR DE L’ATZUR. Treballam aquest quadre utilitzant una “tècnica màgica”: primer pintam amb ceres les estrelles, els cercles i les ratlles que hi apareixen. Ara hi passam un rodet amb pintura groga aigualida i... màgia: els nostres dibuixos no s’han tapat! Després hi estampam el cercle blau amb una esponja i ens queda igual que l’orginal!. * Quarta sessió: Aprenem que Joan Miró també va fer escultures mitjançant la seva

Joan Miró

foto de grup obra: LA DONA I L’OCELL. Després d’observar-la i parlar d’on està i dels elements que la formen, anem a pintar-la!!! * Cinquena sessió: BLAU I. És l’obra que més ens va agradar de Joan Miró, per això, vàrem voler fer la nostra i ens va quedar molt bé * Sisena sessió: Després d’observar moltes obres del pintor, descobrírem que a moltes d’elles hi sortien dones. Vàrem agafar la que més ens va cridar l’atenció i la varem pintar amb pintura de tremp dels mateixos colors.

Racó de Joan Miró 4


Pintam “Blau 1” * Setena sessió: Varem agafar una imatge d’una de les obres de Joan Miró que va crear molt de debat dins l’aula, ja que no ens posàvem d’acord en el què representava. Per això, cada un de nosaltres en va fer la seva versió i li va posar un nom a la seva obra. Sortiren noms com: PINGÜÍ I ESTRELLA, LA DONA QUE RIU, UN NIN AMB LLORO A L’ESPATLLA, UNA MAMÀ... * Vuitena i darrera sessió: La nostra mestra, na Nena, ens ha pintat la cara amb elements de Joan Miró per acomiadar aquest projecte que ens ha agradat tant.

5


Pintam “L’Or de l’Atzur”

6


Pintam i posam nom

Pintam una dona

7


PROJECTE JOAN MIRÓ

8

4 ANYS


9


10


4 ANYS EXCURSIÓ AL RANXO SES ROQUES:

Després d’aprendre moltes coses sobre els animals de la granja els varem poder veure a l’excursió que varem fer al ranxo Ses Roques. Allà varem donar de menjar als animals, varem sembrar faves i varem montar en poni!

11


12


PROJECTE LA GIRAFA

5 ANYS

13


14


15


16


Algunes imatges

17


PRIMÀRIA ANAM D’EXCURSIÓ:

18

1r CURS, GRUP A


PRIMÀRIA

1r CURS, GRUP B

19


20


21


PRIMÀRIA

2n CURS

L’ARRELET, EL FLORINDO I EL PLACINER: Dia 21 de març va ser el dia Mundial de l’Arbre i varen convidar als nins de segon de primària a sembrar arbres a una plaça nova de Manacor. Va ser molt divertit!!! Vàrem sembrar dos ullastres i un garrover. Primer vàrem col.locar els arbres dins els clots que ja hi havia, després, mentre uns agontaven l’arbre els altres anaven

22

posant terra dins el clot amb una pala. Ens va costar un poquet perquè la pala pesava molt. Finalment ens vàrem fer una foto amb els arbres i els hi vàrem posar un nom a cada un nom a cada un: l’Arrelet, el Florindo i el Placiner. ELS NINS DE SEGON TENEN TRES AMICS MÉS.


23


PRIMÀRIA

3r CURS, GRUP A i B

ACUDITS: ¡Mamá, mamá! En la escuela me llaman “cabeza grande”. Y la madre le dice: - No te preocupes hijo, trae el rastrillo que te voy a peinar... Maria José Tejero 3rB

- Mamá, hoy no quiero ir a la escuela. - ¿Qué te pasa, hijo? - Pues mira, primero que tengo sueño, segundo que me aburro y tercero que se ríen de mí. - ¿Sabes qué digo? Que tienes que ir primero porque es tu obligación, segundo porque ya tienes 35 años y tercero porque eres el director. Maria Antònia 3r A

Això era una dona que xerrava amb una altra dona i li deia... _El meu home és jardiner i planta coses. _Idò, ves alerta que no et deixi plantada a tú. Margalida Estelrich 3rB

24


Això era un home tan petit i baixet que per baixar escalons s’havia de posar un paracaigudes. Pere Miquel Duran 3rB

Pare, tenc dues notícies, una bona i una de dolenta. - Quina és la bona? - Que he aprovat totes les assignatures. - I la dolenta? - Que és mentida Júlia Margenats 3rB

Hi havia una vegada un home tan lleig, tan lleig, tan lleig que la seva cara feia plorar les cebes. Guillem Mas 3rB

Un dia una mestra li va dir a en Jaume, que copiés 100 vegades: “No he de xerrar dins classe”. I en Jaume escriu: “No he de xerrar a dins classe x100”. Mercè Bordoy 3rB

25


PRIMÀRIA

4t CURS

EMBARBUSSAMENTS: Quan m’ajupia codonys collia. Quan m’aixecava, codonys agafava. De genollons, collia, collia. De genollons, collia codonys. Lluís de Filippo

Fent i desfent aprèn l’aprenent.

D’amics, pocs i bons. Mohamed

Setze jutges d’un jutjat mengen el fetge d’un penjat. Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no podran menjar més fetge del penjat. Sergi Mauri

Tinc una gana, una son i una set, que no menjo, ni dormo, ni bec. Si menjava, dormia i bevia, la gana, la son i la set em passarien, però com que no menjo, ni dormo, ni bec, no em passa ni la gana, ni la son, ni la set. Francisco Tejero

Qui roba una arrova de roba, no roba l’arrova sinó que roba la roba. Carme Vives

Si vols ben parlar, aprèn a callar. El qui no plora no mama. Marc Lozano

No hi ha millor sord, que qui no vol escoltar. Miquel Guerra

Millor tenir un amic bó, que mil de dolents. Lamyae Essadik

Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben cumplit. Ana Sofia Alegría

Descobreix el missatge secret i contesta la pregunta: Per descobrir el missatge has de posar la lletra següent de l’abecedari. Quins són els cultius de secà de les Illes Balears? KZUHMXZ, KZLDSKDO, DK FZQQNUDQ H KNKHUDQZ. Carme Vives.

Beata bruixa que amaga el peu i mostra la cuixa. Alexandra Abans de burlar-te d’algú, mira bé com ets tú. Sofia Deng No és el mateix dir... -”Mort de pena” que -”Pena de mort”. o -”La calle del Conde del Asalto”, que - “Asalto a un conde en la calle”. Joana Mª San Leon

26

Qui sembra, recull.

Qui té gana, pa somia. Marc Fullana En Pinxo va dir a en Panxo: - Vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo: - Punxa’m però a la panxa no! Álvaro Olivares.

Palíndroms: Frases que sonen igual si es llegeixen del dret o del revés.També dites “cap-i-cues”. -Stop! Ara pots. -Tramaran anar a Mart. -Un avi salta l’atlas, i va nu. -I ara calla, carai! Miquel Àngel


Troba el nom de set animals de les Illes Balears: C

A

B

R

A

G

A

M

L

V

O

S

C

O

G

F

N

S

L

O

N

A

B

J

A

N

M

M

E

L

I

T

O

R

T

U

G

A

O

T

L

A

M

O

E

E

N

R

M

O

L

L

I

M

N

A

B

T

C

R

C

D

A

R

E

O

O

H

F

X

I

C

O

N

G

T

U

G

I

O

A

Y

F

I

O

P

Q

Q

E

K

T

O

R

D

P

Q

R

S

PRIMÀRIA

5è CURS

EL PALAU DE L’ALMUDAINA: Situació: El Palau de l’Almudaina és el Palau Reial que trobam a Palma de Mallorca. Està situat en un entorn espectacular, al costat de la Seu, la Catedral de Palma de Mallorca i el Parc de la Mar. Història: L’Almudaina que en àrab significa ciutadella o recinte emmurallat, resumeix en els seus murs la història de les Illes Balears. Totes les civilitzacions que han passat per l’Illa de Mallorca han deixat la seva petjada en el Palau Reial de l’Almudaina.

El castell recull als seus murs la història de les Illes, des dels assentaments megalítics, fins l’època actual.

El Rei Joan Carles I, l’utilitza durant l’estiu com a residència oficial per a les cerimònies. En aquest lloc, sembla 27


ser que és on es va assentar el primer nucli romà de Palma, a partir del 123 a. C. El Palau de l’Almudaina, és una fortalesa d’origen àrab que data de l’any 902, quan el califat de Còrdova es va fer amb el control de l’illa. Aquesta època va ser uns dels períodes més florents de les Illes Balears. Sota el domini islàmic, es va construir un autèntic Alcàsser que servia de residència al valí o governador sarraí. De l’època musulmana, el palau pren la seva actual composició. L’últim governador àrab que hi va viure va ser Abu Yahya, qui finalment seria expulsat

va començar un projecte de reconstrucció per a transformar-lo en un palau d’estiu i

per Jaume I d’Aragó, quan va recuperar l’illa per als espanyols el 1229. El palau havia sofert danys pels constants combats a l’illa de Mallorca, i quan Jaume II va ser coronat el 1276

Alcàsser Reial. Els treballs de reconstrucció van començar en algun moment entre 1281 i 1309, segons els diferents autors que han treballat sobre la història del palau.

28

L’arquitecte encarregat va ser Pedro Salvà, el mateix que treballarà posteriorment al Castell de Bellver. Utilitzant les antigues ruïnes de la fortalesa àrab, creà un interior gòtic on varen viure els reis de Mallorca Sans I i Jaume III, fins a la finalització al 1343. Els reis de Mallorca van utilitzar el palau com a seu de govern fins al 1349, quan Jaume III va ser assassinat durant la batalla de Llucmajor i el territori passà a formar part de la Corona d’Aragó. Amb la desaparició del regne de Mallorca, el palau es va convertir en la residència dels virreis i governadors. El 1963 es van iniciar les obres de restauració del palau i actualment és utilitzat com a museu i pel Rei d’Espanya com a residència


oficial per a les cerimònies d’Estat i recepcions durant l’estiu, quan la família reial gaudeix dels seus viatges de vacances a l’illa.

Aquí es troba la capella de Santa Anna, d’estil gòtic i de petites dimensions, però excepcionalment bella. té un portal romànic, un dels

que sostenen arquivoltes llises de mig punt, construït amb marbre dels Pirineus. A l’interior de la mateixa és important un retaule pintat al 1465 pel mallorquí Rafel Mojer. De les nombroses sables del palau, s’ha de destacar la sala del Tinell o del Tron. Va ser construïda al s. XIV a semblança de l’existent en el palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Al s. XVI, quan es va enfonsar el seu sostre, va ser modificada amb la introducció d’un pis intermedi, sostingut per voltes de creueria. També hi ha un segon pati més petit, el de la Reina, on trobam una galeria porticada i la capella de Sant Jaume. Al Palau de l’Almudaina es

Descripció de l’edifici: El Palau de l’Almudaina està format per una planta rectangular on s’albergava el Palau del Rei. Un ala que s’estén al llarg de la façana de ponent, que formava el Palau de la Reina. Una gran sala anomenada del Tinell, construïda sobre la muralla meridional que dóna al mar. Una Capella Reial que delimita dos patis: el de la Reina al Nord i el del Rei al Sud, i el pati d’armes. Durant el procés de restauració del Palau durant els darrers anys, s’han pogut recuperar uns banys àrabs. L’entrada principal es troba davant de la Seu, i dóna accés al pati del Rei o l’Honor.

més rars exemplars que existeixen a l’illa, amb escenes d’animals fabulosos esculpides en els capitells,

poden admirar moltes obres d’art com els tapissos flamencs del s. XVI i XVII que representen fets de la his29


tòria d’Espanya, els tapissos espanyols de s. XVII i XVIII, i estendards amb passatges de la batalla de Lepant, que al 1571 va derrotar als turcs per les flotes espanyoles i venecianes. Des de l’exterior, es pot admirar la façana que mira al mar i la torre de l’homenatge, coronada per una estàtua de l’Arcàngel Sant Gabriel, obra d’Antonio Camprodón. Després dels murs del palau hi ha els famosos jardins del Rei, que donen a les muralles de la badia per una escalinata que va a la catedral. Es tracta d’un espai enjardinat, amb boniques fonts i una bella composició plàstica que el cèlebre escultor Alexander Calder va donar a la ciutat de Palma. La reconstrucció cristiana del s. XIV: Va ser Jaume II, el principal promotor de les obres de reconstrucció del Palau. La cort es trobava oficialment a Perpinyà, i per poder viatjar a Palma, Jaume II va rehabilitar l’antiga fortificació àrab i així utilitzar aquesta com a residència d’estiu. Va encarregar la seva restauració a Pere Selva, el mateix que va dirigir les obres del Castell de Bellver. Jaume II va modificar notablement dit palau, afegint a la solidesa musulmana de la seva construcció, la riquesa i comodi30

tats desitjades per a la cort mallorquina. Els treballs de reconstrucció es van iniciar entre 1281 i 1309, sota la supervisió del sobirà mallorquí. Van afegir a aquest emblemàtic monument de Mallorca, quatre torrasses emmerletats, un pòrtic i en la façana de la mar, una fina galeria ogival. En aquest moment es va erigir també la Capella Reial, anomenada capella Santa Anna, d’estil gòtic. Recorregut de la visita: Destaca només entrar al Palau el seu bell pati, el Pati del Rei amb la seva refrescant font. La visita comença a la planta baixa a la Sala de les Xemeneies, lloc juntament amb la sala següent que era l’antic menjador. En aquesta sala es pot veure el casc de batalla de Jaume I i en la següent, els retrats dels reis de Mallorca. Les sales estan decorades amb tapissos fets a Madrid i a

Brusseles, quadres i altre mobiliari majoritàriament originari del s. XVII. Llavors, ens esperen les sales dels rics tapissos, els mobles i les pintures majestuoses que representen diferents reis i episodis històrics. A més de les sales, a la planta baixa, es pot gaudir de les vistes de la terrassa sobre la badia de Palma. La sortida a la terrassa exterior ens ofereix unes vistes esplèndides del Passeig Marítim de Palma, davant el Mediterrani, el Parc de la Mar i amb el Castell de Bellver al fons. També es poden visitar els banys àrabs, descoberts recentment, i que es conserven de quan es va construir l’Alcàsser. De l’època musulmana es conserva també un enteixinat mudèixar al pis superior. Sortint al pati d’Armes es troba la capella de Santa Anna, i l’escala reial per


accedir al primer pis i continuar la visita. A la primera planta es troben els despatxos dels reis i el saló gòtic on es fan recepcions reials. En aquest saló es fa el comiat dels reis quan acaben les seves vacances. És el final de la visita.

PRIMÀRIA

Us recomanam un passeig pel seu interior, per descobrir tot l’esplendor del Palau Reial de Palma de Mallorca, testimoni del poder i de la història balear fins als nostres dies.

6è CURS

VIATGE D’ESTUDIS A BARCELONA: En nom de tota la classe de 6è de Primària hem de dir que el viatge a Barcelona ens ha encantat.

A l’Aquàrium, al Camp Nou, al Zoo, al Museu de la Ciència, el Palau de la Música Catalana, a la Sagrada Fa-

milia... a tots els llocs ens ho hem passat PIPA!!! Tothom està d’acord en què hi tornaríem demà mateix.

31


32


33


SECUNDÀRIA

1r ESO

ENTREVISTA A AARON EVANS: Els alumnes de 1r d’ESO com cada any, a l’assignatura de Processos de Comunicació, realitzam una entrevista a una persona que consideram interessant per diferents motius. Aquest any hem volgut entrevistar a Aaron Evans, un nou professor de suport en anglès procedent de Texas, amb el qual ha tengut la sort de comptar el nostre col. legi. A continuació podeu llegir dita entrevista en castellà ja que n’Aaron no es pot expressar en català i no hem volgut traduir les seves paraules ja que pensam que si ho fem ell no es sentirà representat quan ho llegeixi.

apellidos pero en inglés tan solo tenemos uno. Aunque también tenemos lo que llamamos “midelname”, que es un nombre que se coloca en medio del nombre y del apellido. El “midelname” no procede de la familia, por ejemplo yo no tengo ningún abuelo, tío o familiar que tenga el mismo “midelname” que yo. Mi nombre completo es Aaron Bradley Evans, así que, Bradley es mi “midelname” y sirve para identificarme por ejemplo en documentos oficiales. Existen muchos Aaron Evans, pero no hay nadie más que se llame Aaron Bradley Evans.

Presentació: Hola Aaron, com ja saps nosaltres som la classe de 1r d’ESO i aquest any ens toca realitzar l’entrevista que sempre surt a la revista del nostre centre. Axí que hem pensat amb tu per dur-la a terme ja que ets una persona que ha arribat nova al col.legi i de la qual tenim ganes de saber més coses. _Sabem que el teu nom és Aaron, però ens podries dir quins són els teus llinatges? Mi apellido es Evans. En español, vosotros tenéis dos

34

- Quants d’anys tens? Yo tengo 26 años. -I, d’on ets? Yo soy de Texas, de San Anto nio, donde pasé los primeros años de mi vida.

Aaron Evans Pero después junto con mi familia nos mudamos a Houston. También he vivido en Ohaio cuando estudiaba en la universidad. -Nosaltres et coneixem com a professor auxiliar en an-

glès en algunes matèries com plàstica o educació física, però ens pots explicar per què has vengut al nostre col.legi i quina és la teva feina aquí? Mi trabajo aquí es el de profesor auxiliar de conversa-


ción en inglés. El gobierno de España ha dado algunas plazas a profesores nativos de habla inglesa para que vengan a España durante unos 6 meses, a ayudar en vuestro aprendizaje en ingles..Este programa se conoce con el nombre de Secciones Europeas. -Aquesta pregunta tracta el tema acadèmic. Quina carrera vas estudiar i quant de temps fa que la vas acabar? Yo estudié en la Universidad dos bachilleratos, el de español y el de filosofia. Fue el departamento de español el que me informó a través de un email de la existencia de este programa. Y solo faltaban 3 meses para terminar mis estudios y yo no quería ponerme a trabajar en los EEUU. Yo quería volver a España donde ya había estado viviendo antes, hacía ya cinco años. Pero cuando se termine este curso escolar yo voy a volver a la Universidad en EEUU para estudiar un Master. Pero yo quise un año libre antes de hacer esto. Pero antes de estudiar filosofía y español yo estudiaba medicina. Pero decidí que no quería ser médico, porque en el futuro yo quiero casarme y tener hijos, y los cirujanos no tienen vida privada con sus familias, están

casados con su trabajo. Y yo no quiero esto. - A nivell professional. És el primer pic que fas de professor? i on havies treballat abans? Durante estos años he trabajado no para vivir de mi trabajo porque tenía que estudiar si no para poder tener algo de dinero que me diera para mis caprichos. Entonces como mi hobby es el vino yo he trabajado en vinotecas o restaurantes. Pero aunque es la primera vez que hago de profesor, antes había trabajado como voluntario con niños que viven en los EEUU pero no hablan inglés. También soy voluntario de un programa que se llama “Grandes Hermanos” y es para los niños que tienen problemas con sus familias -Ara t’has de banyar. Què és el que més t’agrada de la nostra escola? Bueno, lo que me gusta es poder

estar aquí, ya que puedo aprender vuestra cultura, Sant Antoni, las ensaimadas. Es decir, si eres turista vas a poder ver un museo, tal vez puedas hablar un rato con una persona nativa mallorquina, pero no vas a conocer la cultura. A mí me gusta estar más dentro de una cultura, y por eso me gusta estar aquí. -Què t’agrada més, estar amb els de Primària o amb els de Secundària? Vosotros sois adolescentes y por eso es más difícil. Peleáis con la autoridad, pero esto no es malo, yo hacía lo mismo. - I, què és el que més t’agrada de Mallorca? Me gusta que sea una isla. Además Houston, es muy plano y aquí cada domingo yo voy de escursión a la montaña, donde se puede escalar, además en Mallorca hay muchas cosas por ha35


cer, también puedes bucear, ir a la playa. Mallorca lo tiene todo, y es una isla en el mediterraneo, es exótico. -També sabem que has estat a altres ciutats d’Espanya com Barcelona, Sevilla, Madrid. Què hi feres i quina et va agradar més? Cuando yo tenía 21 años decidí pasar un en España y me matriculé en una escuela de idiomas, pero no por los estudios de la Universidad, sino a título personal. Era una escuela de español que está en todas las ciudades de España. Entonces me dediqué a viajar por el país, empecé en Tenerife después en Barcelona, Granada, Sevilla, otra vez a Barcelona y Valencia. No haciendo nada más que estudiar español y pasármelo bien. La ciudad que más me gustó fué Granada. -Ara canviam de tema per centrar-nos en els esports. Quin era l’esport que practicaves de petit? Yo practicaba muchos deportes pero ninguno correctamente, por ejemplo el

36

Beisball. Mi deporte favorito para jugar es el futbol americano, pero para verlo por la tele prefiero el futbol europeo. Os explico porqué,

y no se ponen deacuerdo porque tienen que compartir 9 billones de dólares que es la cantidad que el equipo gana en un año.

en el futbol americano hay mucha publicidad, lo que me gusta del futbol europeo es que hay 45 minutos sin parar, después descanso y a continuación 45 minutos más. Esto en EEUU es inimaginable. -¿Quins són els deports majoritaris en el teu país? El futbol americano es el más popular. Pero ahora mismo en mi país hay un contrato entre los jugadores y los dueños de los equipos

Aaron, moltes gràcies per haver contestat les nostres preguntes. Tan sols ens queda la darrera: Quan has de tornar al teu país? Tal vez regrese en junio, yo tengo un vuelo el 21 de junio, pero yo voy a canviarlo porque mis padres y mi tia van a venir a europa a viajar durante algunas semanas. -I quan creus que podries tornar per la nostra illa? Pero quién ha dicho que me iba a ir.


ENQUESTA ORDINADOR VS TELEVISOR: Els alumnes de Primer d’Eso hem fet una enquesta a tos els cursos de l’Educació Secundària Obligatòria per conèixer la preferències en relació als ordinadors i els televisors. Aquests són els resultats:

1r ESO

TELEVISOR 9%

TELEVISOR 12%

ORDINADOR 84%

ORDINADOR 77%

 

-Quin d’aquests dos aparells consideres més necessaris? Com s’observa a les gràfiques la gran majoria dels alumnes d’ESO trobam que és més necessari l’ordinador que la televisió. Tal vegada sigui perquè utilitzam l’ordinador per fer treballs de l’escola però també per passar el nostre temps lliure.

 

3r ESO

4t ESO

TELEVISOR 18%

TELEVISOR 17%

ORDINADOR 59%

ORDINADOR 78%

 

  10

-El següent que voliem saber és quants d’ordinadors i televisors tenen els alumnes a ca seva. El nombre d’ordinadors està representat de color blau i el de televisors de color groc. Pensam que els ordinadors han entrat a les nostres cases igualant els televisors perquè amb els ordinadors podem fer moltíssimes més coses que amb el televisor. Podem navegar per internet per consultar diccionaris, parlar amb els amics, mirar la televisió, videos...

2n ESO

8

1r ESO

10 8

6

6

4

4

2

2

0

0

0 1 2 3 4 5 6 7

0 1 2 3 4 5 6 7

Nombre d'aparells

 

8

3r ESO

6

Nombre d'aparells

 

8

4t ESO

6

4

4

2

2 0

0 0 1 2 3 4 5 6 7

0 1 2 3 4 5 6 7

Nombre d'aparells

 

2n ESO

Nombre d'aparells

 

37


-També volíem saber si tenien ordinadors o televisors a l’habitació i la cosa està una mica dividida. Per tot el que hem mencionat anteriorment preferim tenir a dins l’habitació l’ordinador abans que el televisor. Tanmateix sabem que és necessari un control del temps que hi passam al seu davant.

1r ESO

2n ESO

TELEVISOR 47% ORDINADOR 62%

4t ESO

 

TELEVISOR 56% ORDINADOR 62%

ORDINADOR 59%

4

0 :3

0

04

:3

:3

0

8

4t ESO

7 6 5

3

4

2

3 2

1

1

0

0

0 :3 04

:3 03

:3 02

:3 01

0 :3 00

 

0

:3

0

0

04

0 :3 03

0 :3 02

0 :3 01

00

:3

0

0

38

02

:3

 

3r ESO

5

 

2n ESO

0

0 :3

0

04

:3

0

6

03

:3

0

02

:3 01

00

:3

0

Tots estam d’acord en què dedicam molt del nostre   temps lliure a l’ordinador. Tal vegada massa perquè així no disfrutam tant de la realitat, més aviat ens ficam a un món virtual que no existeix.

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

1r ESO

01

9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

-Ens interessava saber quant de temps hi dedicàveu a un o a l’altre. ben igual que abans, el nombre d’ordinadors està representat amb el color blau i el de televisors de color groc.

 

00

 

0

TELEVISOR 30%

03

3r ESO

:3

 

TELEVISOR 50% ORDINADOR 71%


3r ESO

14

  Zàping: Clan Cuatro Disney Chanel TNT Antena3 La Sexta FDF TDP MTV Neox La 1 Telecinco Boing Marca TV Paramount Comedy TV3

Zàping: Clan Cuatro Disney Chanel TNT Antena3 La Sexta FDF TDP MTV Neox La 1 Telecinco Boing Marca TV Paramount Comedy TV3

14

Zàping: Clan Cuatro Disney Chanel TNT Antena3 La Sexta FDF TDP MTV Neox La 1 Telecinco Boing Marca TV Paramount Comedy TV3

Zàping: Clan Cuatro Disney Chanel TNT Antena3 La Sexta FDF TDP MTV Neox La 1 Telecinco Boing Marca TV Paramount Comedy TV3

-La següent pregunta era: Mires algun canal en concret o fas zàping?

1r ESO 14

2n ESO

12 12

10 10

8 8

6 6

4 4

2 2

0 0

 

12

10

8

4t ESO

10

8

6 6

4 4

2 2

0 0

 

39


-I també les pàgines web més utilitzades

 

forma més concreta. També hem pensat que ara que arriba l’estiu hem d’aprofitar de fer activitats a l’aire lliure intentant deixar més de banda el món virtual per viure la realitat.

Com a conclusió volem dir que agafam més informació de l’ordinador perquè trobam allò que cercam de

3r ESO

2n ESO

 

TELEVISOR 4%

TELEVISOR 7%

INTERNET 17%

Twiter Twiter

Spotify

1r ESO TELEVISOR 3%

INTERNET 21%

4t ESO

INTERNET 9%

INTERNET 10%

 

Google

Facebook

Twiter

18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

 

-D’on agafam més informació del televisor o de l’ordinador

40  

Google

Flaix FM

Wikipedia

Spotify

Twenti

Fotolog

Messenger

Youtube

Facebook

0

Google

2

Flaix FM

4

Flaix FM

6

Wikipedia

8

Wikipedia

10

4t ESO

 

Spotify

12

Twenti

Facebook

Twiter

Google

Flaix FM

Spotify

Twenti

Fotolog

Messenger

Wikipedia

 

3r ESO

14

Twenti

 

Youtube

Facebook

0

Fotolog

5

Messenger

10

Messenger

15

Youtube

20

Youtube

25

2n ESO

20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

Fotolog

1r ESO

TELEVISOR 9%


SECUNDÀRIA

2n ESO

VOS RECOMANAM: -Titol pel.lícula: Como la vida misma. -Titol original: Live as we know it. -Direcció: Greg Berlanti. -País: EEUU -Any: 2010 -Duració: 112min. -Gènere: Comèdia dramàtica, romanç. -Interpretació: Katherine Heigl (Holly Berenson), Josh Duhamel (Eric Messer), Josh Lucas (Sam), Christina Hendricks (Alison), Hayes MacArthur (Peter). -Guió: Ian Deitchman y Kristin Rusk Robinson. -Producció: Barry Josephson i Paul Brooks. -Música: Blake Neely. -Fotografia: Andrew Dunn. -Montatge: Jim Page. -Disseny de producció: Maher Armad. -Vestuari: Debra Armad. -Distribuidora: Warner Bros. Pictures International Espanya. -Estrena a EEUU: 8 Octubre 2010 -Estrena a Espanya: 5 de Gener 2011 Apta per tots els públics Resum: La pel.lícula tracta d’una parella, n’Alison i en Peter, que organitzen una cita a cegues amb els seus respectius millors amics, n’Eric i na Holly. Però aquesta va molt malament i ells dos acaben odiant-se. N’Alison i en Peter tenen una filla, na Sofi, malauradament perden la vida en un accident de cotxe. Sense informar als seus millors amics, els donen la custòdia de la seva filla. Encara que s’odien, aconsegueixen unir les forces per cuidar na Sofi. Durant el dur camí de cuidarla, van sorgir molts contratemps, que es van solucionar gràcies a l’amor que sentien tots dos cap a na Sofi. Després de tot l’embull, varen celebrar el 2n aniversari de na Sofi i el primer aniversari del

dia en que varen decidir unir-se i cuidar de na Sofi tots dos, i varen disfrutar de la seva gran familia feliç. Opinió: A nosaltres ens ha agradat molt. És una pel. lícula on es mescla humor i romanç i això la fa tant entretenguda com divertida. Si tu ets una persona graciosa i a la vegada sensible aquesta pel.lícula és perfecte per a tu.

Alumnes: Joan Salvador Moñino i Jaume Cortés Zazo. 41


Resum: Pequeño és el primer projecte que Dani Martín ha emprès en solitari després de la separació de “El canto del loco”. La música d’aquest àlbum és d’un estil molt diferent als seus anteriors, més tranquila i sensible.

Dani Martín farà una gira per Espanya des del 17 de març fins al 16 de juliol a llocs com Palma de Mallorca, Sevilla, Valladolid i Lleida. -Vocalista: Dani Martín. -Productor: Bori Alarcon, Dani Martín e Iñaki García. -Data de sortida de l’àlbum: 26 d’octubre de 2010.

Opinió: Pensam que “Pequeño” inclou moltes cançons que reflexen la realitat, i a més a més fan reflexionar. Per exemple, la cançó “16 añitos” presenta la història d’un adolescent, amb les seves equivocacions, que al final corregeix i torna al lloc que li pertany. També “Mira la vida” és una cançó molt positiva que explica que la vida et pot donar moltes sorpreses i oportunitats.

Alumnes: Aina Fullana Llull i Alícia Miquel Obrador.

ALGUNS TREBALLS D’ARTESANIA:

Alumna: Aina Fullana Noguera

42


Alumna: Pilar Morey Piña

Alumna: Pilar Morey Piña

Alumne: Pere Gelabert

Alumna: Sandra Pons Massot

Alumne: Jefferson Luís Lara Zaramillo

Alumna: Pilar Salom Camps 43


SECUNDÀRIA

3r ESO

ELS ERIÇONS: Introducció: L’eriçó és un personatge ben conegut per tothom a les nostres illes. El que no és tan conegut és que la casta d’eriçó que viu a les Balears i a les Pitiusses, no és l’espècie que es troba per norma general per quasi tot el continent europeu, sino que és una forma de l’espècie africana. L’eriçó que viu a les nostres illes (Erinaceus algirus vagans) viu també al nord d’Àfrica, a una estreta zona castanera mediterrània de la península Ibèrica, al sud de França i a l’illa de Malta. A les illes de la mediterrània occidental (Còrsega i Sardenya així com en el continent europeu hi viu l’eriçó europeu (Erinaceus europaeus) que és una espècie de mida més gran i de coloració més fosca. Sobre algunes illes de la mediterrània oriental (Xipre) hi viu una tercera espècie d’eriçò (Erinaceus roumanicus). A les Balears podem considerar que l’eriçó és una espècie d’introducció relativament recent, ja que essent considerat un menjar deliciós no se l’hagi trobat en els jaciments talaiòtics ha de significar que durant aquelles llunyanes èpoques encara no vivia a les nostres illes. L’eriçò viu sobretot en garrigues, pinars i alguns alzinars no massa espessos. Com és el cos de l’eriçó? L’eriçó té una llargària d’entre 20cm i 25cm en estat adult i té una coa molt petita d’entre 2 i 3cm. Els exemplars més grans poden arribar a pesar uns 800gr. A partir de damunt el cap fins a prop de la coa ho tenen ben cobert d’espines d’uns 2cm de llargada. Com és la seva reproducció? La reproducció de l’eriçó africà a les nostres illes és pràcticament desconeguda, les dades que en tenim pareixen indicar-nos que entre juliol i agost hi ha una època de naixa44

ment de cries. Un eriçó pot arribar a tenir dues camades a l’any. El nombre de cries observat fins ara a l’eriçó africà varia d’una a tres. Els petits neixen amb la pell rosada i amb unes pues blanes i blanques que més endavant perden en adquirir les pues defini-


Quins enemics tenen? A les nostres illes el pitjor enemic que tenen els eriçons són els homes. Antigament se’ls caçava per menjar. Hem de dir que aquest tipus de caça a les illes grans com Mallorca no afecta massa a la seva població tot i que a les illes petites pot conduir a la seva extinció. Actualment, la caça ha deixat pas a un altre enemic encara pitjor: els cotxes. La cobertura de punxes que tenen els eriçons ha estat una conquesta evolutiva per fer-se immunes de quasi tots els depredadors, però el costum que tenen de fer-se una bolla resulta fatal davant els cotxes que travessen les carreteres. Els eriçons adults són gairebé immunes davant els deprededors els joves que encara no han obtingut la seva coberta de punxes poden ser presa dels carnívors. L’eriçó europeu s’ha observat que de vegades és atacat per la rata traginera d’albufera i és de suposar que les relacions d’aquesta rata i el nostre eriçó siguin del mateix caire.

tives. Neixen cecs i tarden dues setmanes en obrir els ulls. Què mengen els eriçons? L’alimentació de l’eriçó a les nostres illes es basa en caragols, alguns insectes i somaretes del bon Jesús. En captivitat les famelles intenten menjar-se les seves pròpies cries.

Tenen paràsits? Molt sovint els eriçons porten a damunt una gran quantitat de puces i paparres, la quantitat que poden arribar a dur de vegades és enorme. Alumne: Toni Rosselló Ensenyat

Quin comportament tenen els eriçons? Quan estan en captivitat és normal sentir els sorolls que emeten que són uns roncs molt aspres. En plena naturalesa és molt estrany sentir-los. L’eriçó és difícil de veure perquè és solitari i nocturn a més a més quan senten el més mínim soroll corr a amagar-se. Sembla que no hiverna i està actiu tot l’any. 45


EL CRANC PELUT: Qui no ha intentat mai, de petit, pescar un cranc? El cranc és un animal que ha fascinat des de sempre el qui s’ha acostat a la mar. Però a unes illes com les nostres el coneixement dels crancs que hi habiten es limita a unes poques espècies que viuen a la vorera. La majoria d’espècies de les nostres aigües segueixen essent unes grans desconegudes per la majoria de la gent. Com són els crancs? Tots els crancs tenen deu potes, dues de les quals s’han convertit en unes pinces molt grans que són utilitzades per agafar el seu aliment però també per lluitar. Els crancs són molt cobdiciosos i lluitadors, i mai semblen estar satisfets amb el que tenen. En les seves nombroses baralles, sovint perden una de les seves pinces. Encara que les seves potes tenen moltes articulacions, els moviments que poden fer cap endavant són molt petits. Per això quan corren o caminen ho fan fonamentalment cap als costats, i una mica cap enrere. Els crancs tenen dos ulls a l’extrem d’unes projeccions que surten de la seva closca. Tenen l’abdomen reduït,i es replega sota el cos. Aquesta reducció és especialment notable en els veritables crancs. El cos segmentat del cranc té diversos parells d’apèndixs, dels quals cinc solen servir per a la locomoció i dues fan de antenes sensorials. Reproducció Els crancs femella porten sovint masses d’ous a la superfície inferior del seu cos. En tenen cura durant diversos mesos fins que neixen les minúscules larves de cranc. Aquestes neden seguida i formen part del plàncton, que és una massa de plantetes i petits animals que viuen i creixen a la superfície del mar. Després d’alguns mesos d’existència planctònica, les larves supervivents descendeixen al fons del mar i es converteixen en minús46

culs crancs adults. A l’estiu es poden trobar a centenars a les ribes rocoses i en els estuaris dels rius. Alimentació El cranc s’alimenta d’algues i altres matèries orgàniques que captura amb les seves potes petites. Els seus hàbits alimentaris són variats. Són importants en la cadena alimentària, en part perquè molts s’alimenten de plantes i animals petits. Molts altres filtren partícules de menjar de l’aigua, però els crustacis més grans, com el cranc, són sovint omnívors, carronyaires o depredadors. Crancs de les nostres illes Els cracs més habituals a les Balears són: el cranc pelut, el cranc barbut, el cabrot de fonera, el cranc pla, la cranqueta de pinyol, el cranc santlluïser, les aranyes, el cranc cap de mort, el cranc reial, el cranc polit, el cranc verd i el cranquet d’arena. EL CRANC PELUT El cranc pelut (Eriphia verrucosa) és un crustaci decadòpode molt apreciat a la gastronomia. Malgrat que aquest cranc havia estat abundant al nord-oest de la mediterrània, actualment és una espècie protegida i la seva captura està prohibida. A les Balears era una


menja molt comuna, i formava part de plats tradicionals casolans, com per exemple, a Menorca, els caragols amb cranc pelut, que ara es mengen amb cranca. És una de les espècies més conegudes i populars de les Balears. Es troba normalment en les zones cobertes per algues fotòfiles, en llocs batuts per les ones, amagada dins les encletxes i davall blocs rocallosos. El cranc pelut és una de les espècies mediterrànies més robustes i amb les seves mordales pot ocasionar ferides quan és manipulada manualment. S’alimenta de bivalves, gasteròpodes i crancs ermitans.

Cranc barbut

Encara que els crancs no són animals que es tenguin gaire en compte es els programes de conservació de la biodiversitat, algunes espècies sofreixen actualment una regressió per diferents causes. La captura manual i no controlada de crancs peluts pot afectar greument determinades poblacions d’aquesta espècie. Actualment no és tan freqüent als ports i als molls que pot haver desaparegut localment degut a aquesta sobrepesca. Les seves dimensions poden arribar a una amplada de 9 cm i una longitud de 7 cm. La closca és gruixuda i suau, que varien en color a marróvermell-verd amb taques grogues

Alumna:Pilar Fiol Perelló

Cranc verd

Cranc pelut 47


ALGUNS DELS NOSTRES DIBUIXOS: A les classes de visual i plàstica, durant aquest curs hem treballat diferents conceptes. Tanmateix els treballs que presentam a continuació fan referència a l’OP ART o el que és el mateix, aquell art que el que intenta és jugar amb la nostra percepció visual, generant moviment o creant il.lusions òptiques.

Alumna: Caterina Manresa Perelló

Alumne: Brian Christopher Villegas

48


Alumna: Carme Obrador Llull

Alumne: Andreu Vicenรงs Matamalas

49


Alumne: Dani Codina Duran

Alumna: Guida Timoner Rosal 50


Alumna: Jessenia Lilibeth Napa Abraham

Alumne: Marc Frontera GalmĂŠs 51


Alumna: Maria Bel Riera Garau

Alumna: Pilar Fiol Perell贸 52


Alumne: Abdallah Benyaagoub

Alumne: Jaume Aleix Barcel贸 i Melis

Alumna: Francisca Pilar Alcover Galm茅s 53


Alumna: Roser Servera Blasco

Alumne: Toni Pou Ruiz 54


Alumne: Maties Sagrera Lliteras

Alumne: Toni Rossell贸 Ensenyat 55


SECUNDÀRIA VIATGE D’ESTUDIS A PARIS: Aquest és el darrer any que passam a l’escola i per despedir-nos així com toca vam marxar tots de viatge a París. Dia 1 de maig ens verem a Juggetos, a les quatre de l’horabaixa per pujar al bus que ens duria fins a l’aeroport. Arribàrem a París a les 21:45 i com que era tan tard vam anar directament a l’hotel a dormir per estar ben descansats pel dia següent. Al matí, ens aixecàrem prest per prendre un primer contacte amb la ciutat. Anàrem tot el matí en bus passejant per la ciutat i l’horabaixa pujàrem a la Torre Eiffel i anàrem en barca pel Sena. Al vespre tornàrem a la Torre Eiffel per veurer-la il.luminada, després sopàrem a un hotel de menjar típic parisí. Al segon dia caminàrem molt, vam anar als camps Elisis, verem l’Arc de Triomf i el Moline Rouge. Al migdia vam dinar a mont Mat, que és una muntanya amb una gran església on els artistes de carrer es reuneixen per fer ambient. Davers les 6 de l’horabaixa agafàvem un bus fins a Disney on arribàvem a les 7, ens duxàrem i sopàrem a l’hotel on poguerem veure el Barça-Madrid. Però també vam tenir temps d’anar a Main Street, on poguerem comprar tot allò que vam voler. El tercer dia berenàrem tots junts i després anàrem al Parc d’Atraccions Disneyland Paris on tots pujàrem allà on més ens agradava. Al vespre tornàrem a sopar junst i acabàrem de fer les compres dels regals per la familia. Al quart dia tornàrem a berenar a l’hotel i ho deixarem tot enllestit per en arribar de Disney sortir directament cap a l’aeroport. ENS HO PASSÀREM MOLT BE!!!!

56

4t ESO


57


58


59


EL GUERNICA: Per decorar les entrades del centre amb la intenció de celebrar el dia de la Pau, els alumnes de 4t d’ESO van dibuixar i pintar el quadre de “El Guernica” de Pablo Picasso. Va ser un quadre del qual ens agradà descobrir el seu significat, el seu simbolisme entenent com l’autor havia romput les figures com a símbol del dolor patit.

60

Això si, vam voler posar-li color per, d’aquesta manera, intentar convertir el dibuix en una peça més alegre ja que l’original és en blanc i negre. A més vam escriure en unes targetes el significat de cada un dels personatges que apareixen en el quadre. Tots vam quedar molt contents amb el resultat i tots ens vam engrescar.


61


62


63


64


Amalgama 2011