Issuu on Google+

Cooperativa Obrera

Bressol d’una nova societat

Model del Segle XX

La Cooperativa Obrera Model del Segle XX, a l’any 1934. L’edifici avui encara es conserva al carrer Violant d’Hongria amb Alcolea Font: Arxiu Històric de Sants


La Cooperativa Obrera Model del Segle XX la fundaren, el febrer de 1901, cinc socis de Sants: Jaume Laporta, Joaquim Domingo, Francesc Salvany, Àngel Terés i Jaume Terés, amb l’objectiu d’autoabastir-se d’aliments bàsics.

El segle de la transformació social La seva seu inicial, una planta baixa que comptava amb botiga, s’instal·là al carrer de Sant Francesc, 16, avui carrer Cerdanyola. En els seus inicis funcionà sense estatuts, fins que el juliol de 1902 se li donà forma legal i se la inscrigué en el Registre d’associacions del Govern Civil. Els motius de la denominació d’aquella cooperativa de consum l’expliquen els socis de l’any 1926, en el llibret que commemora el seu vint-i-cinquè aniversari:

Imatge de la Cooperativa Obrera Model del Segle XX Secció de carns i embotits de la Cooperativa Obrera Model del Segle XX (1926) Font: Arxiu Històric de Sants

«L’obrer mitjanament sensible a la seva condició d’assalariat entreveia en aquella època que aquest segle havia de ser el de les grans transformacions en l’ordre so-

cial que modificarien les bases econòmiques de la societat capitalista. L’activitat obrera en els deu primers anys d’aquesta centúria estava imbuida de tal idea, prova n’és el gran nombre de cooperatives que es formaren aleshores.» Cooperativa la. Model del Segle XX (1926) Llibret commemoratiu del 25è aniversari

Amb aquella denominació s’aspirava a que la societat constituïda fos un model de «perfecció material» i pel «sentit social que l’animava». No obstant, els seus inicis foren difícils. El número d’associats no augmentava i les activitats eren escasses. Això si: el local s’obria cada vespre, de 18h a 21h, i s’hi oferien els serveis de botiga i administració; els companys feien torns al mostrador i a la taquilla.

Bodega de la Cooperativa (1926) Font: Arxiu Històric de Sants


A per la balança! El juny de 1904 , la cooperativa es traslladà al carrer Rajolers, 7, en un modest edifici de dues plantes. Però les penúries econòmiques continuaren. El 1908, eren tan escassos els recursos que no era possible ni comprar una balança per a pesar els aliments. Una nit s’hi calà foc, ja que es deixaven els brasers encesos per a evitar que l’oli es congelés a les tines. Amb les 200 pessetes d’indemnització de la companyia d’assegurances compraren la balança. L’any 1911 no s’havia aconseguit sumar més de 25 socis, fet que no permetia a la cooperativa atendre més enllà dels serveis bàsics. Segons els cooperativistes, «la pesada

obligació del servei era causa de l’estancament en el número d’associats».

Segona seu de la Cooperativa Façana del local del carrer Rajolers,7 (1904) Font: Arxiu Històric de Sants

Solucions organitzatives Per solucionar aquestes mancances, el 21 de juny de 1913 s’acordà establir un servei voluntari gratificat, amb dos torns: de 18 a 20 hores, recompensat amb 15 pessetes mensuals, i de 20 hores a tancar, de 10 pessetes al mes. Amb aquesta reforma organitzativa i unes millores en les instal·lacions que suposaren 672 pessetes, s’inicià un procés de creixement. Però seria el propi context històric el que desbordaria els orígens de la cooperativa i propiciaria un salt endavant: Grup de transports de la Model del Segle XX Carro de la cooperativa (1926) Font: Arxiu Històric de Sants

«Les vagues i moviments socials tan freqüents en el període 1910-1914

feren que molts obrers s’adonessin de l’alleujament que els oferia la cooperativa en casos crítics, afluint a ella com a mesura de previsió.» Cooperativa la Model del Segle XX (1926) Llibret commemoratiu del 25è aniversari


De l’alimentació a la salut El capital social d’aquell període era de 500 pessetes per soci, constituït amb quotes setmanals de 0,50 pessetes, que anà augmentant donada la necessitat de fer front a noves obligacions. Ja no només es volgué abarcar qüestions vinculades a l’alimentació sinó també a la salut: «En ocasió d’haver caigut greument malalt un soci, fins a

esgotar tots els seus recursos, es pensà de crear un fons de mutualitat. Per a dotar de recursos el fons es creà un segell de 15 cèntims, que s’aplicava als rebuts setmanals dels socis i a les factures pagades dels proveedors.»

Seu de la Model del Segle XX al carrer Violant d’Hongria Edifici aixecat per la Cooperativa el 1916. La que fou la seu principal de la Model del Segle XX avui és encara dempeus, però l’ocupa una sala de festes. Antics cooperativistes la recorden com “La Papallona” (1926)

Cooperativa la Model del Segle XX (1926) Llibret commemoratiu del 25è aniversari.

Font: Arxiu Històric de Sants

Construcció d’un nou local L’any 1916 l’entitat visqué un bon moment econòmic. Amb 145 associats, construïren un edifici propi. Compraren quatre solars d’una superfície de 551,38 m2, al preu de 95 cèntims el pam quadrat, i el 2 de juliol iniciaren les obres, comandades per un mestre d’obres que s’avingué a treballar cobrant a terminis i renunciant a cobrar els interessos. El nou local de dues plantes es situava al carrer aleshores denominat Yolanda i avui Violant d’Hongria, cantonada amb Alcolea, i disposava, a més de la botiga, de bodega, secció de carnisseria, i un cafè amb un petit escenari on fer sopars amb una capacitat de més de 150 persones.

Interiors de la seu de la Model del Segle XX al carrer Violant d’Hongria Botiga de queviures (1926) Font: Arxiu Històric de Sants

La gran sala d’actes amb escenari que funcionava com a Cafeteria (1926) Font: Arxiu Històric de Sants

S’inaugurà el maig de 1917, i no s’acabà de pagar fins a cinc anys després, quan ja hi havia 297 cooperativistes. Poc després, s’adquiriren uns terrenys contigus de 175 m2.


Eina per a resistir als tancaments patronals L’auge de la cooperativa topà amb moments difícils. El 1919, com a resposta a la victòria obrera en la vaga de la Canadenca, la Federació Patronal tancà les fàbriques i deixà durant quatre mesos milers de treballadors barcelonins sense salari. La Cooperativa, aleshores, hagué de fer front a l’atur forçós dels seus socis i obrí el crèdit fins a esgotar tots els seus recursos. . Forn Col·lectiu de Sants Interior del forn de pa (1926) Font: Arxiu Històric de Sants

La Balança Econòmica Façana de cooperativa que esdevingué la sucursal núm. 1 de la Model del Segle XX a Hostafrancs (1926)

Aliances intercooperatives

Font: Arxiu Històric de Sants

L’any 1922 s’ampliaren els serveis mèdics pels socis, amb la Clínica del Dr. Llauradó, i s’anaren consolidant els fons de viudetat, d’invalidesa i vellesa, de cultura i escola. L’any següent sorgí la proposta d’instal·lar una sucursal a Hostafrancs. Amb aquest objectiu, s’arribà a un conveni amb la Cooperativa la Balança Econòmica, que finalment s’integrà en la Model del Segle XX, i es comprà l’edifici de l’aleshores carrer Sarrià, avui Rector Triadó. El 1926 s’acordà, per tal d’elaborar-hi el pa de la cooperativa, adquirir el Forn Col·lectiu de Sants, fundat el 1913 amb la contribució de la pròpia Model del Segle XX i altres cooperatives del barri. En aquell forn hi treballà Antoni Guinovart, un forner que havia estat acomiadat de la Pastisseria Vives per militar al Sindicat Únic (CNT), i al qual la patronal li havia aplicat «el pacte de la fam».


Referent del cooperativisme català L’any 1927 era la quarta cooperativa de consum més important de Catalunya, amb 550 socis i un consum de 1.240.000 pessetes anuals. Participava en organismes com la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya , i en iniciatives per a reforçar l’autonomia en l’abastiment alimentari com la Unió de Cooperatives per la Fabricació de Pastes de Sopes o la Societat de Farmàcies Cooperatives. Contribuí a fundar la Fusió de Cooperatives per a l’aprofitament del carbó, la Fàbrica de gasoses i sifons, i la Fusió de Compres de les Cooperatives de Sants. A nivell internacional, participà a l’Exposició Internacional de la Cooperació a Gant, Bèlgica, el 1924.

Activitat política i cultural A nivell local, oferia setmanalment una activitat cultural (teatre, ball) i s’implicava en l’organització de la Festa Major. Promogué –conjuntament amb l’Empar de l’Obrer, cooperativa del carrer Premià– actes en defensa de les víctimes del feixisme a Àustria i en solidaritat amb el moviment cooperativista d’aquell país (1934). El 1936 organitzà actes en favor de les milícies antifeixistes.

Cartells Programa de les activitats de la Festa Major de Sants realitzades per la Model del Segle XX (1934) Font: Arxiu Històric de Sants

Crida als cooperativistes del barri a assistir a un acte de solidaritat amb els companys austríacs (1934) Font: Arxiu Històric de Sants

Concert de suport als companys milicians que lluiten al front (1936) Font: Arxiu Històric de Sants


Bressol trencat d’una societat futura Finalment, la Cooperativa Obrera Model del Segle XX s’integrà, el 6 de setembre de 1936, a la Unió de Cooperadors de Barcelona, la fusió de 45 cooperatives barcelonines que aplegà a 10.000 famílies associades. Acabada la guerra, una “comissió liquidadora” s’encarregà de destruir la Unió de Cooperadors. La Cooperativa Obrera Model del Segle XX tingué uns plantejaments ambiciosos a nivell social i no deixà mai d’expressar públicament les seves opcions polítiques de tipus socialista i llibertari. Les alternatives quotidianes que generà, la voluntat d’incidir en el seu entorn i la implicació en el moviment cooperativista, assenyalen la concepció que aquells homes i dones tingueren de la cooperativa: un dels bressols de la societat futura. «Tenemos que confesar, a pesar nuestro, que el cooperatismo es pobre en contenido ideológico, ya que no logra interesar a gentes alejadas de nosotros, ni intervenir en cuantos problemas plantéanse los pueblos. A nuestro entender, la falta proviene de sostener que el cooperatismo bástase a sí mísmo para poner en marcha el complicado mecanismo de una sociedad moderna. No se ha querido reconocer que es un auxiliar económico imporantísimo para la vida de un pueblo libremente organizado, pero nada más que un auxiliar, como lo son todas las formas activas que actúan por separado, sean del trabajo, del saber, etc., y que convergen en puntos determinados. Se le ha pretendido dar vuelos políticos que no ha podido ni esbozar por falta de perspectivas sociales». Model del Segle XX (1928) a Acción Cooperatista , 249

«La Cooperativa, para que funcione plenamente, para que se pueda desa-

rrollar su vasto plan de organización económica, necesita de un régimen político que descanse sobre las bases de un comunismo federal anárquico. Mientras esté subordinada al poder centralizador de un estado burgués o no burgués, el caso es el mismo, se desenvolverá en un raquitismo endémico, sin lozanía ni personalidad». Model del Segle XX (1928) a Acción Cooperatista , 249

L’edifici de La Cooperativa Obrera Model del Segle XX A dalt podem observar l’edifici de la Model del Segel XX a l’any 1934. Font: Arxiu Històric de Sants

A sota podem veure com l’edifici avui encara es conserva al carrer Violant d’Hongria amb Alcolea. Després d’unes quantes reformes visibles a la façana, a l’actualitat, l’edifici funciona com a sala de festes de capital privat Fotografia: La Ciutat Invisible


Model del Segle XX (1901)