Page 1

L’Informatiu

Pla Estratègic i de Qualitat Premis literaris d’Arts i Lletres Noves activitats: cursos, petanca i canasta Cine Fòrum: Gran Torino Els Geganters de Premià de Dalt Trobada de penyes blaugranes

Número 34 Novembre 2009


2

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

Sumari 2 L’espai de la Junta. 3 Noticies. 4 Del papir al paper,

passant pel pergamí.

5 Butaques pel Teatre Tira còmica.

6 2a. Festa Solidària 7 Pla Estratègic per Sant Jaume 8 Dones de Dalt: Agnés Julià. 10 Cau l’Espolsada.

Premis Literaris Arts i Lletres.

11 Arts i Lletres. 12 Trobada de Penyes del Barça. Grup de Lectura. Grup de Danses.

13 Espai de Cinema 14 L a nova realitat econòmica 15 El Figaró, Teià i bolets 16 Agenda d’activitats.

L’Informatiu

Edita: Societat Cultural Sant Jaume Riera de Sant Pere, 147 08338 - Premià de Dalt Tel. 93.751.6910 wwww.scsantjaume.com secretaria@scsantjaume.com Disseny i maquetació: Serafí Castaño, Daniel Iglesias

Redacció: Serafí Castaño, Daniel Iglesias, Mariona Borràs, Enric Vila, Fina Manent, Seccions de Sant Jaume, coŀlaboradors. Revista gratuïta per als socis i sòcies. Els articles reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriament la de la Societat Cultural Sant Jaume ni la seva Junta Directiva.

L’espai de la Junta Més de 400 socis i sòcies. El mes d’octubre vam arribar a la xifra de 400 socis i sòcies. Feia bastants anys que havíem perdut aquest nivell. Augmentar el nombre de persones associades és un dels objectius de la Junta. A una entitat com Sant Jaume, amb la seva tradició, el seu paper central a la cultura, oberta al poble, un poble de quasi 10.000 habitants, li correspon una quantitat de socis més elevada. Cada vegada tindrà més avantatges tenir el carnet de soci. Però també volem que tenir-lo sigui una causa solidària de contribució a la cultura i la dinamització social del poble.

Activitats a dojo, i també cap d’any Com és tradició a Sant Jaume, les activitats es succeeixen sense descans setmana rere setmana, gràcies al treball de les seccions i de la junta. Els cursos, la marató del Teatre, les exposicions i premis d’Arts i Lletres, la trobada de penyes del Barça del Maresme, un munt d’activitats nadalenques, les activitats periòdiques de les diverses seccions, i moltes més. Aquest any volem que es pugui tornar a celebrar la nit de cap d’any com havia estat tradició, al teatre. Aquesta vegada gràcies a la renovació de la sala hi podrem fer el sopar i festa. Ja tindrem on anar per cap d’any!

Pla Estratègic i de Qualitat Seguint amb la nostra idea de millorar l’entitat en tots els aspectes, hem endegat la confecció d’un Pla Estratègic i de Qualitat per als propers anys. A les pàgines interiors teniu més informació sobre el tema. Creiem que és molt important la participació de les persones que tenen interès en Sant Jaume. Ja tenim convocada una sessió informativa i participativa a la sala de l’Orfeó, el 10 novembre. Tothom hi pot participar.

Pla d’Acció Cultural de Premià de Dalt La Diputació i l’Ajuntament estan duent a terme un Pla d’Acció Cultural amb la participació de les persones i entitats del poble. La Junta de Sant Jaume vol participar activament en aquest pla: és el que manen els estatuts, forma part de la nostra missió. El dia 28 de novembre acollim a Sant Jaume una jornada participativa oberta a tothom. En diverses taules es debatran les idees per la política cultural municipal. Si ten quelcom a dir, vine!


3

- L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009

Notícies Assemblea General Extraordinària El dia 17 d’octubre es va celebrar l’assemblea per debatre una proposta de 57 socis i sòcies, tal com ordenen els estatuts, en ser més del 10% de socis. La proposta consistia en que Sant Jaume impulsés un moviment popular per a la convocatòria d’una consulta a les persones residents a Premià de Dalt, sobre la sobirania de Catalunya. La votació va donar el següent resultat: 84 vots a favor, 21 en contra i 2 en blanc. Es va formar un grup de socis i sòcies voluntaris que s’encarregarà d’impulsar una comissió ciutadana oberta a tothom i que tindrà per objecte la convocatòria de l’esmentada consulta.

Butaques del Teatre Amb les reserves financeres de Sant Jaume, la coŀlaboració de l’Ajuntament i la campanya “Apadrina una butaca” de la secció Recuperem el Teatre, aviat podrem adquirir les butaques. Això ens permetrà fer moltes més activitats al teatre i amb molt més confort. Son butaques que es poden retirar fàcilment, segons el tipus d’activitat que es vulgui fer. Es pleguen soles i deixen molt espai per passar. Seran de color bordeus. Cada una val 163 euros. La campanya “Apadrina una Butaca” amb 100 euros segueix, quantes més s’apadrinin més en podrem comprar. A les pàgines següents tens més informació. I no et perdis la marató! Coŀlabora-hi!

Manteniment de les instaŀlacions Els darrers mesos s’han fet diverses tasques de manteniment,

Nou carnet social El format de carnet actual caduca a finals d’aquest any. Tot i ser d’una alta qualitat, ens obliga a dependre dels serveis d’una empresa externa en no poder disposar de les màquines necessàries per confeccionar-lo. Això donava problemes d’agilitat a l’hora de fer carnets per a les persones de nova incorporació. Hem decidit per aquest motiu, adoptar un nou format de carnet que ens permetrà treballar amb més agilitat i poderlo adaptar fàcilment a noves utilitats.

entre d’altres: pintat del vestíbul del teatre i els vestuaris del teatre i de les pistes esportives. Hem posat a punt una sala de reunions per les seccions, a sobre de la secretaria, amb accés independent i amb armaris per dipositar material. S’ha arranjat un espai del pati per dues pistes de petanca. S’ha instaŀlat una vitrina cartellera cartellera a la riera, al costat de secretaria. La sala d’escacs s’ha reformat per fer-la més confortable i adient per als jocs de taula.

Nous grups: Petanca i Canasta Un nou grup s’ha incorporat a Sant Jaume per jugar a petanca. A l’entrada del pati s’hi han instaŀlat dues pistes de petanca. Un altre grup de socis aficionats als naips organitza partides de Canasta a la sala d’escacs els dijous a les 17.30. Si t’engresca no dubtis en acostar-t’hi.

Avancem a Internet • Butlletí setmanal per e-mail. Ja funcionen els butlletins de noticies per e-mail. Setmanalment s’envien les activitats i altres in-

formacions a unes 270 adreces electròniques de socis i no socis. Si vols rebre aquests butlletins envia’ns un email a : secretaria@scsantjaume.com, per què puguem registrar la teva adreça electrònica. • Més de 700 al Facebook. Com ja vam dir, Facebook és la xarxa social de moda actualment. És un mitjà de difusió molt important i complementari als e-mails i la revista. Ja tenim més de 700 amics i amigues que comparteixen el nostre esperit. Fes-te amic/amiga a: www.facebook.com/santjaume.

Escolta’ns a la ràdio cada últim dijous de mes a les 11 del matí a Premià de Dalt Ràdio al 91.4 de la FM


4

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

Coŀlaboració

Del papir al paper, passant pel pergamí. Com ja es va dir a l’anterior número de L’Informatiu, Sant Jaume va adquirir dos pergamins dels segles XVI i XVII. Son escriptures notarials de compra-venda en llatí, de la família de Can Franquesa, l’actual seu de la nostra Entitat. Un és de 50x40 cm., de forma irregular, i l’altre de 80x100 aproximadament. La Junta de Sant Jaume va fer entrega a en Joan Comas d’una reproducció a mida real emmarcada del primer, en reconeixement a la

sa Demunt a Toni Franquesa i Pi d’una peça de terra, les Banyeres, pel preu de 16 lliures. A l’antiguitat, els suports per l’escriptura eren de tot tipus: fusta, pedra, ceràmica, cera, os, crosta d’arbres, metall... A l’antic Egipte, el suport per l’escriptura d’alt valor era el papir, fet de tires de la fulla de la planta del mateix nom, molt abundant a la zona pel clima. Però, per por a la competència que la Biblioteca de Pèrgam re-

seva tasca durant els seusa anys com a president. Aquest pergamí, el més petit (imatge) té la forma de la pell de l’animal en què es va fer. És del 14 de febrer del 1599, a la “Parrochie Santi Petri de Premiano”: venda perpètua feta per Joan Franque-

presentava per a la d’Alexandria, Egipte va restringir la distribució de papir a l’estranger, què es va veure obligat a triar un altre suport per a l’escriptura. El pergamí és un material fet a partir de pell de vaca, ovella, cabra o altres animals, tractat especial-

ment per poder escriure-hi a sobre. La pell segueix un procés d’eliminació del pèl, adobat i estirament per tal d’aconseguir les làmines. L’origen del seu nom és la ciutat de Pèrgam, on hi havia una gran producció de qualitat d’aquest material, però realment la seva aparició es remunta a 1500 anys abans de Crist. El pergamí es va començar a utilitzar doncs, a Pèrgam, i fora d’Egipte en general, d’una manera àmplia, per a documents d’alt valor, durant els primers segles de l’era cristiana, per la seva qualitat, duració i flexibilitat gràcies al col·lagen. Però no és fins al segle VIII que es divulga el seu ús per a documents més normals. L’alt preu és el que feia que l’escriptura sobre pergamí intentés aprofitar al màxim l’espai, amb lletra petita, rengles molt junts i un munt d’abreviacions, que arribaven a fer la lectura quasi una feina de desxifrat. Així es pot veure als pergamins de Sant Jaume. A partir del segle XI comença la implantació del més barat paper artesà, de pasta de drap o vegetal a Europa, provinent de la Xina a través dels àrabs, i que culmina amb les fàbriques catalanes del segle XVIII, de les més prestigioses del continent. Al segle XIX comença ja la fabricació industrial del paper modern. Daniel Iglesias


- L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009

5

Recuperem el Teatre

Més aprop de les noves butaques La proposta de recollida de fons de caràcter popular que vam engegar ara fa uns mesos per a reformar el pati de butaques del teatre, ja està donant fruits. Cal felicitar totes aquelles persones que s’han fet seu el projecte i han fet els primers apadrinaments –que no són pocs- perquè donen sentit al convenciment, que intuíem de bon principi, de la capacitat de la població d’organitzar-se i coŀlaborar en allò que creiem important. Ens hem aplegat al voltant d’una causa que res té a veure amb el benefici de ningú, sinó amb el profit cultural de tots. Filantropia en aquest món d’interessos crematístics.

Aquí teniu imatges del model de butaca triat. Ara cal que més voluntaris se sumin a la iniciativa, per tal que abans de tancar l’any puguem fer la comanda de butaques i traduir aquesta iŀlusió en una realitat palpable. El 14 de novembre tindrà lloc la Marató, on també es podrà apadrinar. Aquesta marató esdevindrà una mica la cloenda dels actes de la campanya i servirà per fer recompte dels diners recaptats. Serà un dia ple d’activitats per a totes les edats i de gresca. El programa pot patir alguna modificació de darrera hora, donat que les actuacions són a càrrec de gent que desinteressadament cedeix el seu temps. Recordar-vos, finalment, que tots aquells que apadrineu butaques i doneu el vostre consentiment, inclourem els vostres noms en una placa en agraïment a la vostra coŀlaboració. Ha arribat l’hora, doncs, que tots aquells premianencs, de naixement o d’adopció, que vulguem gaudir d’un teatre digne, puguem fer-ho possible: apadrinant una butaca a Caixa Laietana o fent dringar les guardioles que trobarem als comerços i establiments del poble. Som-hi! Tots per Premià de Dalt!! Tots pel Teatre!!! Secció Recuperem el Teatre


6

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

Solidaritat

Sant Jaume acull la 2a. Festa Solidària

 Aquest mes de setembre hem fet la 2a Festa Solidària de Premià de Dalt organitzada pel Grup de Solidaritat amb el Tercer Món i l’Ajuntament. Si hem pogut fer aquesta festa ha estat per la gran coŀlaboració que hem tingut per part de tota la gent de Premià de Dalt. Va ser una bona ocasió per donar a conèixer els projectes de més de 10 ONG que van poder informar del seu treball. Al pati de Sant Jaume, a més de les ONG hi havia el Talleret, l’Associació d’Artistes, Corma amb les plantes, la Botigueta de tot a 1 € i més que portaven els nois i noies del Kateclub, les coques amb xocolata de les Dones de Dalt, els jocs per a nens i els gegants de Premià. Tots plegats ens van ajudar a recollir diners que es destinaran als projectes de les ONG assistents. El dinar popular i les danses del Món van arrodonir un dia molt bonic i solidari. Gràcies a Sant Jaume per acollir-nos i gràcies a tots per la vostra coŀlaboració!          Equip del Grup se Solidaritat amb el Tercer Món

L’Associació d’Artistes a la Festa Solidària Feia goig veure el pati de la Societat Cultural Sant Jaume ple de tendals el Dia de la Solidaritat i, per segon any, poder saludar, entre d’altres, els meus amics de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Des d’Arts i Lletres estem contents de comptar amb la seva concurrència al nostre ateneu. Hem de tenir en compte que des de la seva fundació ara fa deu anys, a partir de diverses reunions fetes a Arts i Lletres, els artistes de la nostra vila i la mateixa Associació, han dut a terme moltes exposicions d’arts plàstiques al nostre Espai. Mostres de creació individual o coŀlectives i em sembla que de totes les disciplines artístiques. Penso que igual que els mitjons a l’estiu han de ser de fil d’Escòcia, les olives farcides... La Española i que als ous ferrats s’hi ha de sucar pa, itero, penso que la casa natural de l’Associació d’Artistes és l’Espai Arts i Lletres i per extensió la Societat Cultural Sant Jaume. Em va agradar molt especialment també, que Sant Jaume es convertís en espai natural per a altres associacions, anant més enllà de l’acolliment de les pròpies seccions i convertint-se en associació amfitriona de la nostra vila... però aquest és ja un altre tema. El proper dia 8 de Novembre a l’Espai Arts i Lletres inaugurarem l’exposició del 10 aniversari de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Aquesta exposició pretén donar acollida a tots els artistes que han passat per la nostra història. La inauguració tindrà lloc al migdia, a les 12 hores i desitgem compartir amb vosaltres la nostra alegria. Us hi esperem ! Enric Vila i Roig


7

- L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009

Junta Directiva

Un Pla Estratègic per Sant Jaume "Si no sabem on volem anar, qualsevol camí ens hi durà" Què és un pla estratègic? La frase “si no sabem on volem anar, qualsevol camí ens hi durà” és la filosofia d’Alícia al país de les meravelles, en el que es mou sense rumb, a mercè del seu entorn. Es pot dir que un pla estratègic és el procés de saber on som, saber on volem anar i, després, esbrinar com ho farem per arribar-hi. Facilitarà criteris per treballar i ens posarà en millor posició per afrontar els reptes dels propers anys. Implica una anàlisi global de l’organització per actualitzar els objectius generals, els valors ètics i detectar els punts febles de l’entitat. Es faran servir qüestionaris per recollir aportacions de les persones sòcies. A partir d’aquestes dades, s’ha d’analitzar com millorar en els aspectes més necessaris i quins canvis poden ser recomanables. Després s’han de posar en pràctica pas a pas aquests canvis, millores i projectes, en un pla anual. A partir dels resultats d’aquests canvis es tornarà a ajustar el pla per l’any següent. Per què un pla estratègic? Un pla, entre altres coses, ens ajudarà a donar respostes a aquestes preguntes: ● Com volem que sigui el Sant Jaume del futur i què volem aconseguir com a organització? ● Com revitalitzarem els valors de l’organització per projectar-los vers el futur? ● Quins son els nostres punts

febles i com els podem superar? ● La nostra activitat és rellevant per les persones del poble? ● Com augmentarem la confiança de la població en general cap a Sant Jaume? ● Estem preparats per als canvis a l’entorn extern, el poble, el nucli antic, l’economia, la societat? ● Com farem un ús més eficaç dels recursos de l’organització per donar més i millors serveis? ● Com podem augmentar l’impacte de les nostres activitats? ● Quins grups i entitats tenen interès en Sant Jaume, i com ens hi hem de relacionar? ● Els qui treballen a Sant Jaume, tenen prou incentius i reconeixement per seguir fent-ho i millorar? ● Què hem de fer per garantir la viabilitat i el creixement de Sant Jaume? ● Com millorar les possibilitats d’obtenir subvencions? ● Com aplicar criteris de qualitat a la tasca a l’entitat? Doncs necessitem un pla estratègic per ajudar-nos a respondre aquestes preguntes i a moltes altres qüestions fonamentals per a una entitat com la nostra. La junta s’ha compromès en la realització d’aquest pla, en el con-

venciment que serà una eina fonamental pel futur de Sant Jaume. Es va crear una comissió el passat mes de juliol, que serà l’encarregada de tirar-lo endavant. Les primeres etapes del pla ja estan en marxa i ja fem una crida a la participació a totes les persones que vulguin aportar les seves idees i opinions, i en especial a totes aquelles que fan que Sant Jaume funcioni any rere any. Aquest mes de novembre tenim previst fer una presentació del pla a totes elles i formalitzarem la seva coŀlaboració. Anirem informant de la marxa del pla en propers números de la revista i a través d’internet. Comissió del Pla Estratègic i de Qualitat

Vols coŀlaborar a la revista? Tens una idea, una opinió, coneixement, sobre Sant Jaume o l’associacionisme en general? Envia’ns el teu article a la bústia de la Riera 147 o per email a: revista@scsantjaume.com.


8

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

Dones de Dalt

Agnés Julià, una Dona de Dalt

Presidenta i Cap de Colla dels Geganters de Premià de Dalt             El passat diumenge 4 d’octubre, la Colla dels Geganters de Premià de Dalt va organitzar la XIX Trobada de Gegants de la Coordinadora del Maresme, després de sortir elegida Pubilla la Geganta Bonadona a Santa Susanna l’any anterior. I nosaltres, les Dones de Dalt, volíem saber com havia començat tota aquesta fal·lera gegantera i per això ens vam posar en contacte amb l’Agnès Julià. Com va començar?, qui éreu? com va sorgir la idea? –Vam començar la Mercè Cañellas i jo. A mi, la fal·lera dels gegants em ve, com a mataronina que sóc, i per mi era molt important que els nens del poble poguessin participar d’aquesta gran festa tan pròpia de la nostra cultura i de les tradicions del nostre país. La Mercè i jo teníem aleshores uns fills molt aficionats a aquest món geganter i sempre dèiem que compraríem una parella de gegantons per a ells; va ser llavors quan al fill de la Mercè li van portat els reis un gegant, en Jaume I, encarregat per la família del seu marit, i jo em vaig engrescar a fer-ne un juntament amb una amiga, la Mercè Gallifa, que em va explicar com ho havia de fer i em vaig posar a fer en Tonet. En el Divertit del 2002, vam decidir de comprar una peça de roba perquè els nens fessin un taller de pintar els mocadors. Aquests ens servirien per identificar la colla que sortiria a ballar amb els Gegants en aquell festival de Setmana Santa, i els dèiem els Gegants Divertits. A partir d’aquí la Mercè i jo vam participar en una cercavila a Mataró, nosaltres hi anàvem com a particulars, però ens vam trobar representant Premià de Dalt... Quin ensurt! –Sí, sí, vam anar a una trobada a Mataró i ens vam trobar que teníem una taula immensa on hi posava Premià de Dalt: hi vam arribar nosaltres, en Quim, la Mercè, els nens i jo. El meu fill petit, en Lluís, amb un súper timbal que era de joguina i en Ramon i l’Albert, amb els Gegantets. Així va començar tot, ens vam anar engrescant, anàvem fent tallers, ens anaven sortint cosetes i anàvem estalviant

diners... llavors en Sebastià Pujol, que era l’alcalde de Premià de Dalt en aquell moment, ens va animar a encarregar Gegants per Premià de Dalt i llavors vam començar a pensar: com podien ser?, com es podien dir? qui ens els podia fer? i vam encarregar l’Altemir i la Bonadona a un constructor de gegants de Terrassa, en Jordi Grau. Això quin any era? –Això era l’any 2004, i el 2005 es van estrenar. D’on vénen els noms que els vàreu posar? –Buscàvem en la història del poble, què podíem trobar que fos divertit, que tingués arrels de Premià de Dalt, i no trobàvem res, fins que un dia remenant l’Enciclopèdia del Romànic de l’Enciclopèdia Catalana, vaig trobar que de Premià de Dalt, hi havia notícia que el Bisbe Vives al s. X, havia comprat als germans Altemir, Bonadona, Elies i Ermenganda, un castell i una torre situats on ara hi ha el cementiri. Ja està, ja els tenim! ens van agradar els noms d’Altemir i de Bonadona. En aquell moment s’havia fet l’encàrrec de la construcció dels Gegants alhora que, s’estava preparant el conte, i ens vam trobar que no sabíem quina cara els havíem de posar. Vam trobar fotografies familiars antigues que ens varen agradar i aquestes fotos ens vam servir de model per fer alhora la cara dels gegants, el conte i les il·lustracions. Des que tu i la Mercè vàreu començar, com s’hi va anar afegint, la gent? –Bé, érem una mica els del Divertit que vam anar engrescant altra gent, i a partir d’aquí vam fer la primera colla. Cal recordar que el primer en dir que ens ajudaria va ser en Pep Duran amb

qui vàrem començar a muntar l’entitat. Ara hi ha molta gent que no és únicament del Divertit? –Oi tant! A l’inici hi havia la Núria i en Pep, els germans Pujol, també en Marc Tintoré, la família Casanovas, els Bonastre... van ser una mica els primers geganters. A partir d’aquí s’hi va anar afegint gent, s’han quedat aquells que els ha entusiasmat, i hem anat fent Colla. I els Grallers com van sortir? –El marit de la Mercè Cañellas, que té un gran oïda musical, va dir

endavant la gralla, a partir d’aquí van començar a fer cursos amb en Martí Sancliment, de Vilassar de Dalt. En Pau Vila també va començar a tocar-la junt amb la Maria, la seva filla i la Núria Pujol; més tard s’hi va afegir en Ferran Planell acompanyats, naturalment, de les caixes i els timbals. Per aquesta trobada s’havia de tocar una peça molt difícil que és la que havien de ballar plegats els gegants del Maresme a la plaça de l’Espolsada, vam demanar col·laboració a l’Escola de Música i la veritat és que va sortir fantàstica amb aquests joves, hi havia un violí, una flauta travessera, un teclat... vuit nanos que hi han ficat les banyes, dues setmanes assajant cada dia, amb els nostres grallers, i va sortir molt bé, la Meritxell de l’Escola de Música els dirigia, va sortir molt bé.


- L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 Com es tria la Pubilla? –Els caps de Colla voten les candidates. Es pot repetir ser Pubilla? –No, no es pot repetir, si us hi veu fixar en la Cercavila, o en el ball, hi havia Gegantes que duien una banda que deia l’any que havien estat nomenades Pubilla. Nosaltres ara ja la tenim guardada per al dia de la trobada a Badalona, que és la propera ciutat pubilla 2010. Són candidates totes les Gegantes que no han estat Pubilla. Agnès, un cop ja us anomenen Geganta Pubilla del Maresme a Premià de Dalt, què s’ha de fer? com es prepara aquest esdeveniment? –Doncs res, començar a fer anar la imaginació i fer feina. Saber qui vindrà i qui no vindrà, què farem... lligar els assajos del ball del Maresme que es fan aquest dia, preparar la Cercavila. Llavors es fa un dinar per als Geganters i ja està! Normalment sol ser un àpat diferent, el que passa és que nosaltres amb el pressupost que teníem vam decidir acompanyar el dinar d’ entrepans amb un joc que vàrem idear, tot de temàtica gegantera i de format audiovisual. Pràcticament el més important era el joc que ens va dur molta feina preparar-lo, però que va ser molt divertit i molt participatiu. Un cop us anomenem Pubilla, com s’implica el poble i l’Ajuntament? –Hem tingut el suport de l’Ajuntament, però, segurament degut a la crisi, es va rebaixar considerablement el pressupost inicial, però bé, ens n’hem sortit amb imaginació i moltes ganes. També vam buscar altres fonts, vam demanar una subvenció a la Generalitat de Catalunya, al departament de Cultura, i encara no ens han contestat. No cal oblidar les empreses col·laboradores de la Trobada, que no van ser`poques. Perquè vosaltres teniu una subvenció, oi? –Sí, nosaltres tenim una subvenció anual. Aquesta ha estat extraordinària per a la festa. Cada quan sortiu? –Depèn, aquest any poc, perquè amb tot aquest muntatge que ens venia... Potser hem fet unes deu sortides, algunes ja ens les varen tornar participant en la cercavila de la nostra Festa Major. I el joc que veu organitzar a la tarda, que heu dit que la gent

us ha respost molt bé, que heu rebut molts mails? –El geganters s’ho van passar molt bé, perquè d’alguna manera els vam engrescar, des dels més grans als més joves, no s’havia fet mai i va resultar original i sorprenent. Tot era referit al tema geganter. –Tot era tema geganter, però hi havia algun tema de geografia, que era encertar certs punts a diferents mapes de Catalunya on s’ havien de trobar ciutats geganteres, hi havia proves de matemàtiques, on calia comptar molts Altemirs i Bonadones...

Aquest joc us l’heu inventat vosaltres? –La idea la vam treure de la revista Sapiens, que es va fer pel Divertit d’aquest any, l’hem modificat, l’hem adaptat, és molt més fàcil perquè el que volíem era la participació, l’hem fet a la nostra manera. Al final, com va acabar la festa? –Molt bé, molt bé, al final vam guanyar cinc colles, perquè no es tractava que guanyés ningú en particular, sinó que el que volíem era que s’ho passessin bé. Quan feu la Ciutat Pubilla hi ha voluntariat o ha estat per primera vegada aquí a Premià de Dalt? com ha respost el poble? –No. Normalment es fa un Cercavila pel poble i després un càtering, o es va a un restaurant, com es va fer a Santa Susanna, llavors el voluntariat no es necessari, amb l’ajuda de l’ajuntament i de les bri-

9 gades pràcticament es fa tot. Nosaltres havíem de fer moltíssim entrepans i vam començar a pensar que necessitàvem l’ajut del poble, i la veritat és que ens va respondre molta gent, més de la que ens esperàvem. Feia molt de goig veure com a 2/4 de 7h. del matí arribava gent del poble per ajudar-nos, amb el que costa llevar-se un diumenge a aquelles hores! Dissabte va venir molta gent a parar les taules, també cal dir que els geganters de Premià de Mar ens han ajudat molt en tot el que va caldre. Conclusions. –Un èxit total, felicitacions de la gent que em vaig trobant, és molt gratificant que vagis pel carrer i la gent et pari per felicitar-te i més després del gran esforç que va suposar i la quantitat d’hores invertides per tots; ara es veuen recompensades. Quantes Colles éreu? –22 colles. Uns 800 geganters, també van venir cinc alcaldes del Maresme, molts regidors de Cultura i el president de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Bé deixem-ho aquí; tens més coses a dir, Agnès? –Bé, agrair una altra vegada als voluntaris la gran tasca que van fer i també vull agrair l’ajuda del regidor de Festes, en Marc, que en els darrers dies es va implicar molt, i que fins i tot el dia de la trobada va ser dels primers en arribar i l’últim en marxar. I, naturalment, també vull agrair a moltes empreses del poble que surten al cartell de la jornada i que ens han ajudat tant econòmicament com material, com Patates Alfonso Torres que ens va donar patates per a tos els geganters, com Font Vella, com Sunny Delight i molts d’altres, que tenen part important de l’èxit aconseguit. I, és clar, a la gent del poble que va sortir al carrer a gaudir de la festa. La conclusió és que esteu molt contents de com es va desenvolupar? –Molt contents molt, a més, el dia ens va acompanyar, va fer un dia fantàstic, un dia preciós, una mica de calor, però millor així que no pas fred o pluja, la plaça Jordi Pujol feia molt de goig. I només em queda felicitar la Colla de Badalona, que amb la seva Geganta Badamar, va ser l’elegida Pubilla 2009 i serà qui s’encarregarà de preparar aquesta Trobada l’any vinent. Dones de Dalt.


10

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

Cau L’Espolsada

Renovació i continuïtat Un any més, el Cau l’Espolsada carrega les piles per emprendre un curs que no deixarà indiferent a ningú Aquest any, monitors que sempre recordarem han deixat el cau. Però ho han fet per la porta gran, ja que la seva ha estat una aportació de dimensions incommensurables que ha alçat el cau ben amunt. Aquests darrers anys el cau ha esdevingut una entitat referent al municipi de Premià de Dalt, tant pel seu caràcter cohesionant com pels seus valors de solidaritat i tolerància. La nostra coŀlaboració amb la Marató de TV3 o la participació en la recollida de brossa de l’any passat, que es va dur a terme a la Cadira del Bisbe en són només alguns exemples.

Ara, amb cares noves i energies renovades, el cau del poble segueix aquesta línia amb l’objectiu de donar continuïtat al projecte pel qual va ser creat ja fa 16 anys; fomentar el respecte, la solidaritat, la

sensibilitat ambiental i cultural i, en definitiva, despertar l’esperit crític dels joves d’una societat sovint massa individualista. Els monitors del Cau l’Espolsada.


- L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009

11

Arts i Lletres

Intensa agenda d’activitats Hola amics i amigues, Tenim bones notícies: l’Ajuntament de la nostra vila ha aconseguit una “partida econòmica” que ens permet convocar el 33è premi de poesia Marià Manent i també el Valerià Pujol de Narrativa (podeu veure’n les bases a la pàgina web de la Societat Cultural Sant Jaume). Heu de disculpar tanta efusió i que us doni aquesta noticia tot just començar, però és que enguany hem vist perillar aquesta 33ena edició per motius econòmics, i ara estem contents. El dia del veredicte serà el 19 de desembre i ho celebrarem com sempre a la Sala de l’Orfeó de la nostra Societat Cultural. Quan llegiu aquesta informació, el nostre Cafè Concert de Tardor a càrrec dels “Quim Aguasca Quartet” del 25 d’octubre, a dos quarts de 6 de la tarda a la Sala de l’Orfeó, ja s’haurà fet. Com sabeu acabem de gaudir de dues esplèndides exposicions a l’Espai Arts i Lletres: Xina, a càrrec de l’Àlex Puig i en Pere Corbalán, i Dos de l’Etienne Sabench i la Peggy Mérchez. Totes dues han estat un èxit per la seva qualitat i per la vostra acollida. Per acabar les exposicions d’aquest any, ens queda la que farem del 8 al 29 de novembre. Per celebrar el 10è Aniversari de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt, acollirem l’exposició col·lectiva d’Arts Plàstiques que inaugurarem el 8 de novembre al migdia, al pati de l’Espai Arts i Lletres. Més coses: ja han començat les Classes de Català a càrrec de la Mariona Borràs. Com que l’edició anterior va ser un èxit, no hem dubtat a fer-ne una de nova. Si hi esteu interessats podeu telefonar la Mariona al 93 751 16 56 o notificar-ho a la Pili, a secretaria. També us notifiquem que el ter-

cer Concurs de Curtmetratges ja ha estat convocat; podeu veure les bases a la pàgina web de la Societat Cultural Sant Jaume. El passi de les obres que opten a premi i el lliurament dels guardons tindran lloc els dies 24 i 25 d’abril de l’any

que ve. Animeu-vos a participarhi! Ja veieu que tenim moltes cites amb Arts i Lletres. Us hi esperem. Enric Vila i Roig


12

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

17a Trobada de Penyes del Maresme El 15 de Novembre Premià de Dalt, i Sant Jaume en particular, es vesteixen de blau-grana, en celebrar la trobada de Penyes Barcelonistes del Maresme, organitzada per la Penya Barcelonista Premia de Dalt Sant Jaume. Una festa de total sentiment barcelonista que uneix, apart dels penyistes, a tots els seguidors i aficionats del Barca, aquest any més si cap, envoltada per la bona marxa del primer equip, desprès de tenir ja de moment... CINC COPES. Programa d’actes: A les 10h. Rebuda a les Penyes i Esmorzar. A les 11.30 h. anada a l’Ajuntament acompanyats pels Gegants de Premià de Dalt i Premià de Mar i la Cobla Premià. Rebuda per part de les Autoritats.

A continuació al recinte de Sant Jaume, audició de sardanes i estrena de la sardana Som i Serem del compositor premianenc Josep Fecúndez, amb motiu de la trobada. Partit de Futbol Sala amb els Veterans del Barca i Veterans de Premia de Dalt. Dinar de germanor a la Torre del Pi, acompanyats per personalitats del Futbol Club Barcelona. US HI ESPEREM A TOTS!

(Pel dinar es requereix reserva anticipada, amb ingrés al compte de la penya a la Caixa Laietana) Actualment som en total 1.054 Penyes Barcelonistes, 24 d’elles a la nostra comarca. La nostra raó de ser es aglutinar a tots els barcelonistes, socis i simpatitzants de cada població de Catalunya i la resta del mon i per tant servir al BARCA i als penyistes associats a cada una de les Penyes. En particular la nostra penya ofereix a tots els seus socis la possibilitat de veure tots els partits al nostre local amb una pantalla “plasma” de 60 polsades de perfecta visió. Recentment també possibilitem el trasllat a l’Estadi amb autocar, a un preu molt assequible.

FES-TE’N SOCI!

Grup de Lectura Hola amics lectors!

El 25 de setembre vam comentar els llibres de l’estiu. I el 30 d’octubre el llibre DINER FÀCIL del nostre contertulià habitual Josep Fecúndez. Els propers llibres que llegirem són:

OLOR DE COLÒNIA de Sílvia Alcántara

PETONS DE DIUMENGE de Sílvia Soler

Us esperem cada últim divendres!

Danses del món per a nens i nenes Coneixeu el

Grup de Danses del Món? Us agraden les danses? Us convidem a passar-ho bé cada primer dissabte de mes a 2/4 de 12 (11.30) a la sala de l’Orfeó de Sant Jaume.

Si voleu més informació telefoneu a: Fina Manent 937517468

Ballarem molt! No t’ho perdis!


- L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009

13

Cineclub

Espai de Cinema L’Espai de cinema hem començat la temporada amb la projecció de CAMINO, esperem que aquells que veu poder venir us agradés, una pel·lícula dura, però un exemple de la vida real. Continuem el 23 d’octubre amb EL LECTOR. Una història que comença en l’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Tornant del col·legi, l’adolescent Michael Berg se sent de sobte malalt i Hanna, una desconeguda que li dobla l’edat, li ajuda a arribar a casa. Una vegada recuperat, Michael busca a Hanna per donar-li les grà-

cies. Comença així un apassionat i secret idiŀli entre els dos. No obstant això, malgrat la intensitat de la seva relació, Hanna desapareix un dia misteriosament deixant a Michael confús i desconsolat. Vuit anys més tard, sent ja estudiant de Dret, Michael assisteix als judicis pels crims nazis i es queda atònit al trobar-se de nou amb Hanna, aquesta vegada, com acusada. A mesura que es va revelant el passat de la dona, Michael descobreix un profund secret que tindrà un gran impacte en la vida dels dos. El mes de novembre L’Espai de cinema projectarem GRAN TORINO. Aquesta vegada no ho farem com de costum el penúltim divendres de mes si no que, per coŀlaborar amb la secció Recuperem el Teatre, la farem el dissabte 14 de novembre, dia de la Marató. Aquest dia esperem també la vostra coŀlaboració venint a veure la pel·lícula i com o no fer una mica de sinopsis Walt Kowalski (Clint Eastwood), un treballador jubilat de l’automòbil, ocupa el seu temps amb reparacions domèstiques, cervesa i visites mensuals al perruquer. Fins a la nit que algú intenta robar el seu Gran Torino del 72. Tan lluent com estava el dia que el propi Walt va ajudar a treure’l de la cadena de muntatge fa dècades! El Gran Torino fa que el seu tímid veí adolescent,

Convocat el III Concurs de Curtmetratges de Premià de Dalt Acceptació d’obres fins el 9 d’abril de 2010 Bases i més informació a la web: www.scsantjaume.com

Thao (Bee Vang), entri en la seva vida quan els pandillers hmong intenten pressionar al noi per què el robi. Però Walt ho impedeix, convertint-se a contra gust en heroi del barri, especialment per a la mare i la germana major de Thao, Com us vam dir en l’última revista, tenim idees per a millorar i una d’elles es donar l’opció per a aquells que no han pogut venir a algunes de les nostres projeccions, deixar els dvd que tenim. Cal dir que no temin tots els que projectem. Però pensem que es una bona idea, ja ho sabeu.


14

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

Coŀlaboracions

Coŀlaboracions

La nova realitat econòmica El 6 de novembre haurem pogut assistir a la conferència sobre economia del cicle Converses de Tardor, amb el tema de la crisi econòmica com a eix, i a càrrec d’en Francesc Cabana. Un altre economista, Enric Rubio, ens ofereix aquí també la seva visió sobre la crisi. Tothom parla de crisi, però la realitat és que estem immersos en una nova situació econòmica, ja que la comparació amb l’anterior crisi és força diferent, entre alguns punts que podem assenyalar respecte de l’escenari existent a l’acabament de les Olimpíades i a l’Expo a Espanya a inicis del any 1993 és diferent i alguns dels factors són: 1. La globalització: en la dècada anterior els països podien entrar en recessió uns abans que altres i a la vegada sortir en diferents temps. Així els països europeus a l’inici dels anys noranta estaven ja dins d’una crisi que a Espanya es va endarrerir fins a finals de 1992 i per tant si un país no podia vendre en el seu país tenia la possibilitat d’anar a altres països. Amb la globalització de les recessions això ja no és tan factible. 2. La relació del canvi de monedes del dòlar vers l’euro: a l’anterior dècada el dòlar estava per sobre de l’euro i en l’actualitat l’euro arriba a estar quasi al 50 % per sobre del dòlar. 3. Les possibilitats de tenir instruments d’equilibri dels països enfront de la seva situació exterior i poder adoptar mides de devaluació de la seva moneda per a poder equilibrar la seva balança comercial. 4. La informació: hem de tenir en compte que en els anys noranta l’obtenció d’informació era força complexa, havíem de cercar pels directoris telefònics o empresarials, fer contactes via lletra o fax per analitzar les possibilitat de comprar; no teníem el mitjans de recerca que permeten en l’actualitat fer una connexió des de la llar o l’empresa i comprar qualsevol co-

La música i el Palau per damunt de tot!

sa a qualsevol país. 5. Corol·lari de l’anterior factor és la comunicació, que forma part dels darrers avantatges en la presa de decisions en els processos de compra, fent més fàcil i perillosa la facilitat en incrementar o equivocar-se en les despeses personals o empresarials. 6. El canvi en la piràmide de població que ha fet un increment en la part d’edat superior i que comporta uns nous plantejaments de polítiques socials i de dedicació de recursos. 7. La immigració, amb l’existència a Espanya de més de 5 milions de persones que necessiten de noves atencions i que fan canviar les dotacions pressupostàries. 8. Tampoc hem d’oblidar el canvi en les preocupacions en els materials ecològics, els quals comporten noves formes d’actuació personal i social. 9. El canvi en els hàbits alimentaris fent que la tipologia dels àpats i la seva composició ha canviat de forma substancial. 10. El canvi en la piràmide de satisfacció personal. Hem volgut destacar alguns dels factors que són simplement uns indicatius, que si bé estem en una situació de recessió i en alguns casos de deflació, la comparació amb darreres situacions econòmiques s’ha de fer amb un plantejament innovador i s’ha de respondre així quan els escenaris són tan diferents. Aquest és el gran repte que hauríem d’afrontar amb un canvi de mentalitat i d’actuació; pensant que no estem tan sols enfront d’una situació de crisi sinó d’una nova realitat econòmica.

Sóc “Amiga del Palau” des de fa molts anys. Estimo i m’agrada la música. I és precisament per això, i com a catalana, que crec que ara més que mai tots hem de fer costat al nostre Palau de la Música. Ningú ha de deixar de coŀlaborar ni d’anar als concerts que se’ns proposen. Des de fa més de 100 anys el Palau ha sigut l’entitat que ha donat els concerts i els programes més interessants i variats. Malgrat que un grup d’impresentables s’han volgut apropiar, no només dels diners, sinó de tot el que representa el Palau, al final no ho han aconseguit i ens en podem felicitar perquè pagaran pel seu delicte. Jo ja vaig als concerts però des d’aquí animo a tothom a omplir més que mai el Palau, per demostrar que és de tots els catalans que estimem la música de veritat sense buscar el nostre enriquiment personal.

Enric Rubio, economista.

Fina Manent


15

- L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009

Grup de Muntanya

El Figaró, Teià i bolets L’excursió del mes d’agost, com ja és tradicional, va consistir en la caminada nocturna per l’entorn de Premià. Caminar de nit, a la fresca amb la llum de la lluna, és molt diferent de les altres caminades. Arribats a la platja, ens esperava una refrescant sindriada per donar empenta a la tornada. I com cada any, molt bona assistència. Al setembre, fèiem vacances, per tornar de nou el mes d’octubre amb una excursió al Figaró-Montmany. Una caminada des de l’estació del tren. Seguíem pel torrent i sot del Bac, una profunditat del sòl on el rocam sobresurt amb espectaculars monòlits de pedra natural, ocasionant figures com les Dues Germanes, el Tap de Xampany, balmes, altes cascades i tolls d’aigua. Ja a dalt del cim, un alçat mirador ens invitava a l’observació de la vall. I finalment el castell de Montmany, on encara un parell de parets són un clar testimoniatge d’un passat ja molt llunyà. L’itinerari ens oferia tot un seguit de contrastos, tan geològics com de vegetació, així com una completa visió, tan des de dalt de la cinglera com des de la vall, del Sot del Bac. El dia 7 de novembre es durà a terme una caminada amb la Unió de Teià, una passejada pel poble amb la visita a les ermites i oratoris. Sortirem a peu des de Sant Jaume a les 8 hores del matí. La passejada inclou esmorzar i guia amb les explicacions oportunes pel preu

Les “dues germanes” i el “tap de xampany”

total de 4 euros. Acabarem l’any amb una altra excursió que també s’ha fet tradicional: serà per anar a buscar bolets, el lloc s’anunciarà més endavant, segons com

sigui la temporada. Excursions per a tothom mínimament preparat i que vulgui participar-hi. A reveure, Grup de Muntanya

Vista de Teià amb el campanar de l’església al centre


L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

AGENDA DE PROPERES ACTIVITATS NOVEMBRE Divendres 6

Converses de tardor: La crisi econòmica. A càrrec de Francesc Cabana, economista. A les 20 h A la sala de l’Orfeó. Junta de Sant Jaume.

Dissabte 7

Excursió de matí: Caminada per Teià. Amb la Unió de Teià. 4 euros amb esmorzar i guia. Sortida des del pati de Sant Jaume a les 8h. Grup de Muntanya.

Dissabte 7

Danses tradicionals catalanes i del món. Per a nens i nenes. A la sala del Teatre a dos quarts de 12. Grup de Danses.

Dissabte 7

Exposició i Tast de Bolets. 13a mostra i tast de bolets els dies 7 i 8. Inauguració dia 7 a les 112 h. A la sala de l’Orfeó. Tocats pel bolet.

Diumenge 8

Exposició coŀlectiva: 10è Aniversari de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt, del 8 al 24 de novembre. Inauguració dia 8 a les 12 h. Espai Arts i Lletres 20h. Arts i Lletres.

Dilluns 9

Curs de Català. Els dimarts i dimecres al vespre, a la sala de juntes de Sant Jaume. Preu: 20€ al mes, matrícula 5€. Informació a secretaria. Arts i Lletres.

Dilluns 9

Curs d’Àrab bàsic. Els dilluns de 6 a 7 del vespre, a la sala de Juntes de Sant Jaume. Preu: 15€ al mes. Junta de Sant Jaume.

Dimarts 10

Pla Estratègic i de Qualitat de Sant Jaume. Sessió informativa i participativa. A la sala de l’Orfeó a les 20h. Junta de Sant Jaume.

Dimecres 11

Curs de Ball en Línia (line dance). Els dimecres de 9’15 a 10’15 del matí, a la sala teatre. Preu: 16€ al mes socis / 20€ no socis. Junta de Sant Jaume.

Dijous 12

Curs d’Escacs per a nois i noies de 6 a 16 anys. Cada dijous de 6 a 7 del vespre. Preu: 20€ al mes. Junta de Sant Jaume.

Dissabte 14

Marató per recuperar el teatre. Teatre de Sant Jaume a les 12 del matí. 24 hores ininterrompudes d’activitats. Fins diumenge a les 12. Recuperem el Teatre.

Dissabte 14

Cine fòrum: “Gran Torino”. Al teatre de Sant Jaume a les 22h. Espai de Cinema.

Diumenge 15

Trobada de Penyes Blaugranes del Maresme, Cercavila, Sardanes, botifarrada, gegants i partit de futbol. Des de les 10 del matí. Penya Barcelonista.

Dimecres 25

Exposició: Mans de dones treballadores, a la sala de l’Orfeó de Sant Jaume a les 19h. Fins el 30 de novembre. Dones de Dalt.

Dimecres 25

Dia internacional contra la violència de gènere. Lectura de manifest contra la violència vers les dones. A la plaça de l’Ajuntament a les 20h. Dones de Dalt.

Divendres 27 Tertúlia de llibres. A la sala de l’Orfeó a les 21h. Grup de Lectura - Arts i Lletres.

DESEMBRE Continuen els cursos setmanals de Català, Àrab, Ball en Línia i Escacs els mateixos dies. Dimecres 2

Trobada de dones. A la sala de l’Orfeó a les 20h. Dones de Dalt.

Dissabte 5

Danses tradicionals catalanes i del món. Per a nens i nenes. A la sala del Teatre a dos quarts de 12. Grup de Danses.

Dissabte 12 Excursió a buscar bolets. Sortida des del pati de Sant Jaume a les 8h. Grup de Muntanya. Dimecres 16

Curs de cuina. Fet per les dones del poble. A la sala de l’Orfeó a les 18h. Dones de Dalt.

Informació més actualitzada a internet: www.scsantjaume.com


L'Informatiu 34 - Novembre 2009  

Revista quadrimestral de la Societat Cultural Sant Jaume - Premià de Dalt - Barcelona - Spain

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you