Page 1

Gener - Març 2012

EL PILÓ - Número 1

Parròquia de Sant Esteve Vila-seca

RECÉS ARXIPRESTAL DE QUARESMA El primer diumenge de Quaresma, dia 26 de febrer a les cinc de la tarda, va tenir lloc al santuari de la Mare de Déu de la Pineda el recés arxiprestal de Quaresma. En presència d’una cinquantena de persones, mossèn Simó Gras Solé, rector de Vilabella i Renau i director del secretariat diocesà de vocacions, va fer una predicació amb el títol de “Quaresma, un crit de vida”. A continuació, després d’una estona de reflexió personal, vam resar l’ofici de Vespres.

BAPTISMES 21 de gener:

Bruno Hurtado Wirsch

19 de febrer:

Paula Arrechea Grau Bruno Valle Núñez Irene Román Hernández

Visiteu-nos a: http://parroquiadevilaseca.wordpress.com i seguiu-nos al

DEFUNCIONS Jesús Escuder Parent, el 2 de gener als 55 anys. Jesús Baraza Plumet, el 14 de gener als 83 anys. Esteve Blanch Plana, el 15 de gener als 86 anys. Adelina Villa Casero, el 16 de gener als 87 anys. Josep Martí Roigé, el 22 de gener als 89 anys. Maria Rosa Cusidó Ollé, el 26 de gener als 88 anys. Carmen Barrios Fernández, el 28 de gener als 95 anys. Ana Marí Oroval, el 2 de febrer als 68 anys. Juan Laínez Cruz, el 2 de febrer als 48 anys. Ramón Nieto Moreno, el 8 de febrer als 54 anys. Berta Plana Brosa, el 15 de febrer als 84 anys. Esteve Pujals Martorell, el 16 de febrer als 79 anys. Pilar Saucedo Gil, el 17 de febrer als 91 anys. Fuensanta Arias Medina, el 18 de febrer als 82 anys. Ricardo Ferran Ametller, el 19 de febrer als 65 anys. Joan Arbolí Girona, el 21 de febrer als 94 anys. Joan Llauradó Casas, el 22 de febrer als 98 anys. Luis Gómez Giménez, el 29 de febrer. Francisco Mora Santiago, el 2 de març als 68 anys. Araceli Mariné Queralt, el 23 de març als 86 anys. Josepa Sendra Moyano, el 24 de març als 93 anys.

Full informatiu El Piló Parròquia de Sant Esteve,Vila-seca Plaça de l’Església, 17 • 43480 Vila-seca Tel. 977 39 03 68

EL PILÓ Si us entreteniu a buscar aquest mot en un diccionari o enciclopèdia, hi trobareu un munt d’accepcions més o menys relacionades entre si per una certa forma i funció. En la majoria d’elles, el piló fa de base o bé de punt de referència. Molts excursionistes, trescant pel Montsant, hem pujat algun cop al Piló dels Senyalets. A Vila-seca tenim el Piló del Rescat o de Sant Esteve, que serva la memòria de la llegenda del rescat de les cent donzelles, quan Galceran de Pinós i el seu company Santserni van aparèixer en aquest indret del camí del Racó, alliberats de la presó d’Almeria, per intercessió de sant Esteve i de sant Genís. En la seva nova etapa, el Full Informatiu de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca pren el nom d’EL PILÓ. Aspira a ser la memòria impresa de la nostra comunitat cristiana. Vol ser un petit ajut perquè els cristians de Vila-seca prenguem cons-

DEFUNCIÓ DE MN. PERE-LLUÍS RAMON El diumenge 15 de gener va morir sobtadament al seu domicili de Mont-roig del Camp mossèn Pere-Lluís Ramon i Martori a l’edat de 65 anys. Enginyer tècnic agrícola, implicat molt activament en la vida sindical, va ser ordenat prevere als 40 anys. Pel fet de ser una vocació adulta al ministeri va sintonitzar molt amb els nostres mossens Jordi Vila i Santi Soro, ells dos ordenats a l’edat de 42 i 52 anys respectivament. Després d’un temps com a vicari de Sant Joan Baptista de Valls i rector de Vilaverd, va ser enviat com a rector de diversos pobles del Priorat, i més tard a l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues. Ara feia tot just tres mesos que era rector de Riudecanyes, Duesaigües i l’Argentera, així com administrador

Número 1 Gener - Març 2012

ciència que som cridats a ser testimonis del nostre “piló”, de l’únic punt de referència sòlid per a tot ésser humà, que és Jesucrist.

Antic Piló del Re scat [ca. 1930]

parroquial de Vilanova d’Escornalbou i consiliari de l’associació Família Llum i Vida. Persona molt inquieta i activa, i alhora amb un gran anhel d’espiritualitat, havia estat molt implicat en la Fraternitat Cristiana de Malalts i Discapacitats (Frater) i el Moviment de Cristians de Pobles i Comarques, i sempre que feia falta al servei de les ermitanes de les nostres terres. Solia venir un dia per setmana a Vila-seca per compartir la pregària i la convivència, i havia demanat formalment l’entrada a la Fraternitat de Natzaret. Va morir abans de poder fer-ho realitat. Persona desmesurada en el sentit literal del terme. Sense mesura de temps ni d’espai, sempre disposat a fer un servei, encara que fos tard i lluny. Sense mesura en la generositat i en l’afecte. Ara per fi ha trobat el seu lloc, el que el Pare li tenia reservat des de sempre perquè gaudís del seu amor sense mesura.

Agraïm a Andrés Faro el dibuix de la capçalera d’aquest butlletí informatiu.


Gener - Març 2012

EL PILÓ - Número 1

CARLES DE FOUCAULD

FRATERNITAT DE NATZARET D’ençà de l’arribada de mossèn Jordi Vila com a rector de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, la rectoria s’ha anat poblant cada cop més, fins al punt que l’estiu del 2011 es va haver d’ampliar el nombre d’habitacions de la casa. Primer s’hi va instal·lar mossèn Santi Soro, rector de la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Aviat va començar a venir un cop per setmana el malaguanyat mossèn Pere Lluís Ramon, mort sobtadament aquest 15 de gener. També van començar a venir cada cop més sovint, fins que s’hi han instal·lat, tres laics: Joan Zafra, Josep Maria Calderó i Ramon Maria Giró. Tots ells formen la Fraternitat de Natzaret. En parlem amb qui exerceix la funció de responsable o primer servidor, mossèn Santi Soro. Què és la Fraternitat de Natzaret? Com va néixer? És una comunitat de germans consagrats a Déu i amb vida en comú. Fa més de quaranta anys que va començar, formant part d’una comunitat laica. Farà un any, l’u de novembre de 2011, varem fer el pas de constituir-nos com a entitat independent, per poder desenvolupar millor el nostra carisma. Quina és la vostra espiritualitat? Seguint la inspiració del beat Carles de Foucauld, volem viure la “espiritualitat de Natzaret” -vida senzilla enmig del món-, compartint la vida: els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes d’aquells amb qui convivim i treballem, i així portar-los l’evangeli, la bona nova de Jesús, amb la pròpia vida.

EL PILÓ - Número 1

I la vostra missió? La de viure fraternalment, construint-la sobre el doble manament a Déu i als germans, la qual cosa suposa una vida de pregària personal i comunitària, el conreu de l’amistat entre nosaltres i amb aquells que ens envolten, i els diferents serveis que personalment i comunitàriament puguem fer, especialment el de l’acolliment. Què us ha dut a instal·lar-vos a Vila-seca? Tan mossèn Jordi Vila com jo, vàrem ser enviats a les comunitats cristianes de Vila-seca i Salou per exercir el servei pastoral, i vàrem pensar d’instal·lar-nos a la rectoria de Vila-seca. Quan ens vàrem decidir a fer el pas de començar aquesta nova realitat de la Fraternitat de Natzaret, pensàrem que el més adequat era que els germans, que en aquells moments estàvem dispersos, ens reuníssim en una sola casa, aquesta rectoria, que no és tan sols la nostra vivenda sinó lloc d’activitat parroquial: catequesi, càritas, formació, trobades...

Nasqué a Estrasburg, a la regió francesa d’Alsàcia, el 15 de setembre de 1858. És batejat dos dies després. Els seus pare, mare i àvia moren el 1864. Els dos nens, Carles amb sis anys i la seva germana Maria amb tres, aniran a viure amb el seu avi. El dia 28 d’abril de 1872, Carles fa la Primera Comunió. El mateix dia rep el sagrament de la Confirmació. Carles és intel·ligent i estudia amb facilitat. És un gran lector. A poc a poc, Carles s’allunya de la fe. Respecta la religió catòlica, però ja no creu en Déu.

« Tant bon punt vaig creure que existia un Déu, vaig comprendre que no podia fer altra cosa que viure per a Ell. »

Després de dos anys d’estudis a l’Escola Militar, Carles es gradua com a oficial. El seu avi acaba de morir, i Carles rep tota l’herència als 20 anys. Aleshores Carles cercarà el plaer en el bon menjar i en les festes, l’anomenen el “gras Foucauld”. L’octubre de 1880 Carles és destinat a Algèria, li agrada el país i l’interessen els seus habitants. Malgrat els consells dels seus superiors, que refusà, Carles va mantenir una relació amb una dona, actitud que el va dur a ser destituït del seu ofici a la milícia. Tot juts acabat d’arribar a França, s’assabenta que el seu regiment ha estat enviat a Tunísia. Carles demana reincorporar-se i li ho coincideixen. El 15 gener de 1882 s’acaba la missió. Tretze dies més tard presenta la baixa definitiva de l’exèrcit. Carles, profundament tocat per la cultura musulmana, decideix instal·lar-se a Alger per preparar els seus viatges per aquelles terres i aprofundir en el coneixement de la seva vida i costums. El Marroc és a prop, però resta tancat als europeus. Carles se sent atret per aquest país tan poc conegut. Després d’una llarga preparació de 15 mesos, marxa al Marroc amb el jueu Mardoqueu, que serà el seu guia. Durant mesos, Carles va ser sovint increpat i apedregat, la seva vida va estar en perill diverses vegades. El 23 de maig de 1884, un pobre pidolaire arriba al post fronterer d’Algèria. Descalç, esprimatxat i brut, aquest pobre jueu es diu Carles de Foucauld.

« Pregunta’t en cada cosa: “Què hauria fet el Senyor?”, i fes-ho. És l’única regla, la regla absoluta. »

El món científic de l’època s’entusiasmà amb el treball de Carles, Reconnaissance au Maroc: una vertadera exploració! Recorregué 3.000 km en un país gairebé desconegut. Carles no es deixa seduir per la glòria assolida. Marxa d’Algèria i va a viure prop de la seva família a París. Té 28 anys. Carles està molt unit a la seva família i als seus amics, però se sent cridat a deixar-ho tot per seguir Jesús. El 15 de gener de 1890 entra a la Trapa. Carles és feliç, aprèn

Gener - Març 2012 molt, rep molt, però encara li manca alguna cosa. El 23 de gener de 1897, el superior general dels trapencs comunica a Carles que pot deixar la Trapa per seguir Jesús, el pobre artesà de Natzaret. Carles marxa a Terra Santa. A Natzaret les clarisses el prenen com a servent. Carles vol compartir aquesta vida de Natzaret amb altres germans, és per això que escriu la regla dels Germanets.

« Vull acostumar tots els habitants

del lloc -cristians, musulmans, jueus i idòlatres- a mirar-me com el seu germà, el germà universal. »

L’agost de 1900, Carles torna a França. El seu director espiritual, mossèn Huvelin, està d’acord en que rebi el sagrament de l’orde sacerdotal. El 28 d’octubre de 1901, Carles arriba a Beni-Abbès. Cada dia, Carles passa hores davant del sagrari, però contínuament truquen a la porta. «Tot el que feu a un d’aquests petits és a mi a qui ho feu». L’Evangeli transformà talment la vida de Carles que, quan truquen, obre sens dubtar la porta per acollir l’Estimat. En aquesta regió Carles descobreix l’esclavatge i se n’escandalitza. La Fraternitat està construïda i Carles espera germans, però no arriben. El juny de 1903, el bisbe del Sàhara passa alguns dies a Beni Abbès, venint del sud on ha visitat els tuàregs. Carles se sent atret per aquella gent que viu en el cor del desert. No hi ha sacerdots disponibles per anar al sud, llavors Carles s’ofereix i s’hi encamina el 13 de gener de 1904. La guerra mundial assola Europa i també afecta el Sàhara. Carles és violentament assassinat l’1 de desembre de 1916.

PREGÀRIA D’ABANDÓ

Pare, em poso a les vostres mans. Feu de mi el que vós voleu. Sigui el que sigui, us en dono gràcies. Estic disposat a tot. Ho accepto tot, amb tal que es compleixi la vostra voluntat en mi i en totes les criatures. No desitjo res més, Pare. Us encomano la meva ànima, us la dono amb tot l’amor que sóc capaç, perquè us estimo i necessito donar-me, posar-me a les vostres mans sense límits, amb infinita confiança, perquè vós sou el meu Pare.


Gener - Març 2012

EL PILÓ - Número 1

CARLES DE FOUCAULD

FRATERNITAT DE NATZARET D’ençà de l’arribada de mossèn Jordi Vila com a rector de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, la rectoria s’ha anat poblant cada cop més, fins al punt que l’estiu del 2011 es va haver d’ampliar el nombre d’habitacions de la casa. Primer s’hi va instal·lar mossèn Santi Soro, rector de la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou. Aviat va començar a venir un cop per setmana el malaguanyat mossèn Pere Lluís Ramon, mort sobtadament aquest 15 de gener. També van començar a venir cada cop més sovint, fins que s’hi han instal·lat, tres laics: Joan Zafra, Josep Maria Calderó i Ramon Maria Giró. Tots ells formen la Fraternitat de Natzaret. En parlem amb qui exerceix la funció de responsable o primer servidor, mossèn Santi Soro. Què és la Fraternitat de Natzaret? Com va néixer? És una comunitat de germans consagrats a Déu i amb vida en comú. Fa més de quaranta anys que va començar, formant part d’una comunitat laica. Farà un any, l’u de novembre de 2011, varem fer el pas de constituir-nos com a entitat independent, per poder desenvolupar millor el nostra carisma. Quina és la vostra espiritualitat? Seguint la inspiració del beat Carles de Foucauld, volem viure la “espiritualitat de Natzaret” -vida senzilla enmig del món-, compartint la vida: els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes d’aquells amb qui convivim i treballem, i així portar-los l’evangeli, la bona nova de Jesús, amb la pròpia vida.

EL PILÓ - Número 1

I la vostra missió? La de viure fraternalment, construint-la sobre el doble manament a Déu i als germans, la qual cosa suposa una vida de pregària personal i comunitària, el conreu de l’amistat entre nosaltres i amb aquells que ens envolten, i els diferents serveis que personalment i comunitàriament puguem fer, especialment el de l’acolliment. Què us ha dut a instal·lar-vos a Vila-seca? Tan mossèn Jordi Vila com jo, vàrem ser enviats a les comunitats cristianes de Vila-seca i Salou per exercir el servei pastoral, i vàrem pensar d’instal·lar-nos a la rectoria de Vila-seca. Quan ens vàrem decidir a fer el pas de començar aquesta nova realitat de la Fraternitat de Natzaret, pensàrem que el més adequat era que els germans, que en aquells moments estàvem dispersos, ens reuníssim en una sola casa, aquesta rectoria, que no és tan sols la nostra vivenda sinó lloc d’activitat parroquial: catequesi, càritas, formació, trobades...

Nasqué a Estrasburg, a la regió francesa d’Alsàcia, el 15 de setembre de 1858. És batejat dos dies després. Els seus pare, mare i àvia moren el 1864. Els dos nens, Carles amb sis anys i la seva germana Maria amb tres, aniran a viure amb el seu avi. El dia 28 d’abril de 1872, Carles fa la Primera Comunió. El mateix dia rep el sagrament de la Confirmació. Carles és intel·ligent i estudia amb facilitat. És un gran lector. A poc a poc, Carles s’allunya de la fe. Respecta la religió catòlica, però ja no creu en Déu.

« Tant bon punt vaig creure que existia un Déu, vaig comprendre que no podia fer altra cosa que viure per a Ell. »

Després de dos anys d’estudis a l’Escola Militar, Carles es gradua com a oficial. El seu avi acaba de morir, i Carles rep tota l’herència als 20 anys. Aleshores Carles cercarà el plaer en el bon menjar i en les festes, l’anomenen el “gras Foucauld”. L’octubre de 1880 Carles és destinat a Algèria, li agrada el país i l’interessen els seus habitants. Malgrat els consells dels seus superiors, que refusà, Carles va mantenir una relació amb una dona, actitud que el va dur a ser destituït del seu ofici a la milícia. Tot juts acabat d’arribar a França, s’assabenta que el seu regiment ha estat enviat a Tunísia. Carles demana reincorporar-se i li ho coincideixen. El 15 gener de 1882 s’acaba la missió. Tretze dies més tard presenta la baixa definitiva de l’exèrcit. Carles, profundament tocat per la cultura musulmana, decideix instal·lar-se a Alger per preparar els seus viatges per aquelles terres i aprofundir en el coneixement de la seva vida i costums. El Marroc és a prop, però resta tancat als europeus. Carles se sent atret per aquest país tan poc conegut. Després d’una llarga preparació de 15 mesos, marxa al Marroc amb el jueu Mardoqueu, que serà el seu guia. Durant mesos, Carles va ser sovint increpat i apedregat, la seva vida va estar en perill diverses vegades. El 23 de maig de 1884, un pobre pidolaire arriba al post fronterer d’Algèria. Descalç, esprimatxat i brut, aquest pobre jueu es diu Carles de Foucauld.

« Pregunta’t en cada cosa: “Què hauria fet el Senyor?”, i fes-ho. És l’única regla, la regla absoluta. »

El món científic de l’època s’entusiasmà amb el treball de Carles, Reconnaissance au Maroc: una vertadera exploració! Recorregué 3.000 km en un país gairebé desconegut. Carles no es deixa seduir per la glòria assolida. Marxa d’Algèria i va a viure prop de la seva família a París. Té 28 anys. Carles està molt unit a la seva família i als seus amics, però se sent cridat a deixar-ho tot per seguir Jesús. El 15 de gener de 1890 entra a la Trapa. Carles és feliç, aprèn

Gener - Març 2012 molt, rep molt, però encara li manca alguna cosa. El 23 de gener de 1897, el superior general dels trapencs comunica a Carles que pot deixar la Trapa per seguir Jesús, el pobre artesà de Natzaret. Carles marxa a Terra Santa. A Natzaret les clarisses el prenen com a servent. Carles vol compartir aquesta vida de Natzaret amb altres germans, és per això que escriu la regla dels Germanets.

« Vull acostumar tots els habitants

del lloc -cristians, musulmans, jueus i idòlatres- a mirar-me com el seu germà, el germà universal. »

L’agost de 1900, Carles torna a França. El seu director espiritual, mossèn Huvelin, està d’acord en que rebi el sagrament de l’orde sacerdotal. El 28 d’octubre de 1901, Carles arriba a Beni-Abbès. Cada dia, Carles passa hores davant del sagrari, però contínuament truquen a la porta. «Tot el que feu a un d’aquests petits és a mi a qui ho feu». L’Evangeli transformà talment la vida de Carles que, quan truquen, obre sens dubtar la porta per acollir l’Estimat. En aquesta regió Carles descobreix l’esclavatge i se n’escandalitza. La Fraternitat està construïda i Carles espera germans, però no arriben. El juny de 1903, el bisbe del Sàhara passa alguns dies a Beni Abbès, venint del sud on ha visitat els tuàregs. Carles se sent atret per aquella gent que viu en el cor del desert. No hi ha sacerdots disponibles per anar al sud, llavors Carles s’ofereix i s’hi encamina el 13 de gener de 1904. La guerra mundial assola Europa i també afecta el Sàhara. Carles és violentament assassinat l’1 de desembre de 1916.

PREGÀRIA D’ABANDÓ

Pare, em poso a les vostres mans. Feu de mi el que vós voleu. Sigui el que sigui, us en dono gràcies. Estic disposat a tot. Ho accepto tot, amb tal que es compleixi la vostra voluntat en mi i en totes les criatures. No desitjo res més, Pare. Us encomano la meva ànima, us la dono amb tot l’amor que sóc capaç, perquè us estimo i necessito donar-me, posar-me a les vostres mans sense límits, amb infinita confiança, perquè vós sou el meu Pare.


Gener - Març 2012

EL PILÓ - Número 1

Parròquia de Sant Esteve Vila-seca

RECÉS ARXIPRESTAL DE QUARESMA El primer diumenge de Quaresma, dia 26 de febrer a les cinc de la tarda, va tenir lloc al santuari de la Mare de Déu de la Pineda el recés arxiprestal de Quaresma. En presència d’una cinquantena de persones, mossèn Simó Gras Solé, rector de Vilabella i Renau i director del secretariat diocesà de vocacions, va fer una predicació amb el títol de “Quaresma, un crit de vida”. A continuació, després d’una estona de reflexió personal, vam resar l’ofici de Vespres.

BAPTISMES 21 de gener:

Bruno Hurtado Wirsch

19 de febrer:

Paula Arrechea Grau Bruno Valle Núñez Irene Román Hernández

Visiteu-nos a: http://parroquiadevilaseca.wordpress.com i seguiu-nos al

DEFUNCIONS Jesús Escuder Parent, el 2 de gener als 55 anys. Jesús Baraza Plumet, el 14 de gener als 83 anys. Esteve Blanch Plana, el 15 de gener als 86 anys. Adelina Villa Casero, el 16 de gener als 87 anys. Josep Martí Roigé, el 22 de gener als 89 anys. Maria Rosa Cusidó Ollé, el 26 de gener als 88 anys. Carmen Barrios Fernández, el 28 de gener als 95 anys. Ana Marí Oroval, el 2 de febrer als 68 anys. Juan Laínez Cruz, el 2 de febrer als 48 anys. Ramón Nieto Moreno, el 8 de febrer als 54 anys. Berta Plana Brosa, el 15 de febrer als 84 anys. Esteve Pujals Martorell, el 16 de febrer als 79 anys. Pilar Saucedo Gil, el 17 de febrer als 91 anys. Fuensanta Arias Medina, el 18 de febrer als 82 anys. Ricardo Ferran Ametller, el 19 de febrer als 65 anys. Joan Arbolí Girona, el 21 de febrer als 94 anys. Joan Llauradó Casas, el 22 de febrer als 98 anys. Luis Gómez Giménez, el 29 de febrer. Francisco Mora Santiago, el 2 de març als 68 anys. Araceli Mariné Queralt, el 23 de març als 86 anys. Josepa Sendra Moyano, el 24 de març als 93 anys.

Full informatiu El Piló Parròquia de Sant Esteve,Vila-seca Plaça de l’Església, 17 • 43480 Vila-seca Tel. 977 39 03 68

EL PILÓ Si us entreteniu a buscar aquest mot en un diccionari o enciclopèdia, hi trobareu un munt d’accepcions més o menys relacionades entre si per una certa forma i funció. En la majoria d’elles, el piló fa de base o bé de punt de referència. Molts excursionistes, trescant pel Montsant, hem pujat algun cop al Piló dels Senyalets. A Vila-seca tenim el Piló del Rescat o de Sant Esteve, que serva la memòria de la llegenda del rescat de les cent donzelles, quan Galceran de Pinós i el seu company Santserni van aparèixer en aquest indret del camí del Racó, alliberats de la presó d’Almeria, per intercessió de sant Esteve i de sant Genís. En la seva nova etapa, el Full Informatiu de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca pren el nom d’EL PILÓ. Aspira a ser la memòria impresa de la nostra comunitat cristiana. Vol ser un petit ajut perquè els cristians de Vila-seca prenguem cons-

DEFUNCIÓ DE MN. PERE-LLUÍS RAMON El diumenge 15 de gener va morir sobtadament al seu domicili de Mont-roig del Camp mossèn Pere-Lluís Ramon i Martori a l’edat de 65 anys. Enginyer tècnic agrícola, implicat molt activament en la vida sindical, va ser ordenat prevere als 40 anys. Pel fet de ser una vocació adulta al ministeri va sintonitzar molt amb els nostres mossens Jordi Vila i Santi Soro, ells dos ordenats a l’edat de 42 i 52 anys respectivament. Després d’un temps com a vicari de Sant Joan Baptista de Valls i rector de Vilaverd, va ser enviat com a rector de diversos pobles del Priorat, i més tard a l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues. Ara feia tot just tres mesos que era rector de Riudecanyes, Duesaigües i l’Argentera, així com administrador

Número 1 Gener - Març 2012

ciència que som cridats a ser testimonis del nostre “piló”, de l’únic punt de referència sòlid per a tot ésser humà, que és Jesucrist.

Antic Piló del Re scat [ca. 1930]

parroquial de Vilanova d’Escornalbou i consiliari de l’associació Família Llum i Vida. Persona molt inquieta i activa, i alhora amb un gran anhel d’espiritualitat, havia estat molt implicat en la Fraternitat Cristiana de Malalts i Discapacitats (Frater) i el Moviment de Cristians de Pobles i Comarques, i sempre que feia falta al servei de les ermitanes de les nostres terres. Solia venir un dia per setmana a Vila-seca per compartir la pregària i la convivència, i havia demanat formalment l’entrada a la Fraternitat de Natzaret. Va morir abans de poder fer-ho realitat. Persona desmesurada en el sentit literal del terme. Sense mesura de temps ni d’espai, sempre disposat a fer un servei, encara que fos tard i lluny. Sense mesura en la generositat i en l’afecte. Ara per fi ha trobat el seu lloc, el que el Pare li tenia reservat des de sempre perquè gaudís del seu amor sense mesura.

Agraïm a Andrés Faro el dibuix de la capçalera d’aquest butlletí informatiu.

Profile for Parròquia de Sant Esteve de Vila-seca

Piló, 1  

Piló, 1  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded